És una de les artistes clàssiques més importants del món, amb una carrera escènica destacada que ja suma més de trenta-cinc anys. El seu treball s’inspira en la passió per redescobrir obres menys conegudes i el ferm interès en la interpretació històricament informada. Els seus projectes a gran escala, que apleguen diverses disciplines artístiques, li han reportat el reconeixement internacional i l’han duta a ocupar prestigiosos càrrecs de direcció. A més de ser tot un model per a les generacions futures, es pot dir amb tota la seguretat que Cecilia Bartoli ha fet i fa història al món de la música.

La mezzosoprano sempre aporta a les interpretacions i projectes els aspectes essencials de la seva personalitat: musicalitat, imaginació intel·lectual i un gran sentit teatral, a més de carisma, sensibilitat i calidesa.

Nascuda a Roma i iniciada en la música per la seva mare, la professora de cant Silvana Bazzoni, va ser descoberta des de bon principi per Daniel Barenboim, Herbert von Karajan i Nikolaus Harnoncourt. Cadascun va contribuir a la seva manera a forjar-ne la carrera internacional, que es va anar desenvolupant amb rapidesa. Així, ben aviat va començar a actuar amb altres directors d’orquestra i prestigioses orquestres als grans teatres d’òpera i sales de concerts de l’Amèrica del Nord, Europa, l’Extrem Orient i Austràlia, a més de molts festivals de gran prestigi.

Les seves recerques innovadores sobre música poc explorada han esdevingut un segell distintiu de la seva carrera, la qual cosa l’ha portada a oferir grans gires de concerts, discos molt exitosos, produccions escèniques espectaculars, així com projectes de cinema i esdeveniments multimèdia molt originals. Des del 2012 Cecilia Bartoli és la directora artística del Festival de Pasqua de Salzburg. A primers del 2023 també va assumir el càrrec de directora de l’Opéra de Montecarlo, fet que la converteix en la primera dona a ocupar-lo en la història de la companyia.

El 2016 va fundar a Montecarlo la seva orquestra Les Musiciens du Prince-Monaco, amb el patrocini del príncep Albert II i la princesa Carolina de Hannover. Actua habitualment amb aquesta orquestra d’instruments històrics, tant a la seva seu a Montecarlo com en gires de gran abast per tot Europa.

El repertori de Cecilia Bartoli gira entorn de Rossini, Mozart, Händel i altres compositors d’aquesta època. La seva àmplia recerca sobre els trets vocals i els papers de cantants llegendaris, com Farinelli, Maria Malibran i Giuditta Pasta també l’ha animat a endinsar-se en àmbits que fins ara es consideraven atípics per a mezzosopranos.

Entre les fites que ressegueixen la seva carrera destaca la primera producció de La Cenerentola de Rossini a la Metropolitan Opera de Nova York el 1997, el seu llegendari Vivaldi album, del qual s’han venut milions d’exemplars des del llançament el 1999, la marató de concerts a París amb motiu del 200è aniversari de Maria Malibran el 2008, la revolucionària i innovadora interpretació de Norma de Bellini el 2013, que va menar a una reconstrucció acadèmica de la partitura original i, el 2022, una setmana dedicada a Rossini a la Wiener Staatsoper que va ser acollida amb gran entusiasme.

La Cecilia Bartoli Music Foundation va ser creada com a manifestació de la tasca filantròpica de l’artista. Té com a objectiu establir col·laboracions amb joves músics amb talent i acostar la música clàssica a un públic més ampli. Entre altres projectes, la Fundació ha creat un nou segell discogràfic en col·laboració amb Decca, “mentored by Bartoli”. Gràcies a aquesta iniciativa, meravellosos artistes com ara Javier Camarena i Varduhi Abrahamyan han pogut enregistrar els seus primers àlbums d’estudi.

Doctora honoris causa, guanyadora de cincs premis Grammy, més d’una dotzena de premis ECHO Klassik i BRIT, Polar Music Prize, Premi Léonie Sonning, Premi de Música Herbert von Karajan i molts altres guardons, Cecilia Bartoli destaca per la seva gran rellevància en el món de la cultura i la música. En aquest sentit, Europa Nostra, la veu europea de la societat civil compromesa amb el patrimoni cultural, va nomenar-la presidenta, càrrec que va assumir durant un període inicial de cinc anys el 2022.

Va néixer a Sant Rafèu (Provença). Va estudiar cant a la seva ciutat i a Niça abans d’incorporar-se a l’International Opera Studio de la Staatsoper d’Hamburg. Després de tres anys i dos més com a cantant independent, el 2015 va entrar a l’Opernhaus de Zúric i va reprendre la seva carrera com a freelance el 2017.

La seva agenda de la temporada 2025-26 inclou el retorn a l’Opéra de Montecarlo com a Euridice al costat de Cecilia Bartoli, com també al Festival de Salzburg, el debut al Festival d’Ais de Provença, diverses col·laboracions amb orquestres i grups de prestigi, com Les Talens Lyriques, Il Pomo d’Oro, Le Concert de la Loge i Les Arts Florissants, entre d’altres, així com diversos projectes discogràfics amb Les Talens Lyriques i el Palazzetto Bru Zane.

Entre els seus èxits més recents destaquen l’actuació a l’Opéra de Montecarlo com a Servilia de La clemenza di Tito, Freia i Woglinde de L’or del Rin, el seu aclamat debut en el rol principal de La guineueta astuta de Janáček, i com a Juliette de Roméo et Juliette al Theater and er Wien; també un altre debut, a la Staatsoper de Berlín i a l’Staatstheater de Stuttgart com a Ilia d’Idomeneo; la gira amb Cecilia Bartoli per les sales de concerts més prestigioses d’Europa en el rol de Servilia de La clemenza di Tito de Mozart i Euridice d’Orfeo ed Euridice; el debut com a Sophie d’El cavaller de la rosa de Strauss al Grand Théâtre de Ginebra, i el retorn al Festival de Bregenz en el paper d’Amenaide de Tancredi, a més de múltiples col·laboracions amb orquestres i les formacions Les Arts Florissants, Il Pomo d’Oro, Les Accents, Le Concert de la Loge, Ensemble Pygmalion i l’Orquestra Filharmònica d’Hongria.

Jacopo Facchini, director

El grup vocal i instrumental Il Canto di Orfeo va ser fundat l’any 2005 per Gianluca Capuano. El seu repertori té com a eix central la música de Giacomo Carissimi, com també la dels seus alumnes i compositors coetanis a Roma. La formació també es dedica a interpretar diferents obres rellevants compostes a Itàlia i en altres indrets europeus entre els anys 1600 i 1750, a més de composicions del Renaixement tardà i dels nostres dies.

Entre els seus enregistraments destaquen un àlbum d’àries de Galuppi amb la mezzosoprano Catherine King (2006) que va ser Editor’s Choice de la revista «Gramophone», un CD dedicat a madrigals compostos a Màntua i Ferrara durant el segle XVI, produït per la revista italiana «Classic Voice» (2012) i un CD de música de compositors del nord d’Alemanya del segle XVII, enregistrat en col·laboració amb l’organista Kei Koito (2017).

Molt valorat per les seves interpretacions de música vocal barroca italiana, Il Canto di Orfeo participa als festivals principals de música antiga a Itàlia, entre els quals Musica e Poesia a San Maurizio (Milà), i d’altres a França, Àustria, Suïssa i Alemanya. El grup vocal ha participat en diverses obres contemporànies a La Scala de Milà: Teneke de Fabio Vacchi (2007), A dog’s heart d’Alexander Raskatov (2013), representada igualment a Lió el 2014, i Die Soldaten de Bernd Alois Zimmermann (2015). El 2018 les veus masculines del cor van actuar en un concert d’obres de Kurtág al Festival Milano Musica.

L’any 2017 Il Canto di Orfeo va participar en una lloada producció de L’incoronazione di Popea dirigida per Moshe Leiser i Patrice Caurier a Nantes. Recentment, altres esdeveniments inclouen el seu debut al Festival de Pasqua de Salzburg (2019) amb l’oratori de Caldara La mort d’Abel. També una gira europea amb La clemenza di Tito la tardor del 2022, dirigida per Gianluca Capuano i amb Cecilia Bartoli en el paper de Sesto. El 2023 el cor va tornar al Festival de Salzburg amb Orfeo ed Euridice de Gluck i L’Orfeo de Monteverdi, i el 2024 va interpretar La clemenza di Tito i la Gran Missa en Do menor de Mozart.

Durant dotze anys Il Canto di Orfeo ha organitzat el cicle de concerts Vespri Musicali a San Maurizio, a Milà.

Va estudiar piano, direcció coral, composició i cant líric. Es va especialitzar en cant barroc amb Sara Mingardo, Gloria Banditelli, Monica Bacelli, Romina Basso, Michael Chance, René Jacobs i Gérard Lesne, i en repertori contemporani amb Alda Caiello.

Els anys 2017 i 2018 va dirigir els cors de l’Opéra National de Montpeller i l’Opéra National de Lorena.

Des del 2019 és director del grup vocal laBarroca de Milà i col·labora amb el Coro Sinfonico de Milà. El 2022 va ser director musical d’una producció concebuda per ell mateix a l’Opéra de Montpeller, i des d’aquell mateix any ocupa el càrrec de director del cor d’Il Canto di Orfeo a Orfeo ed Euridice de Gluck, L’Orfeo de Monteverdi, L’anima del filosofo de Haydn, La clemenza di Tito i la Gran Missa en Do menor de Mozart, amb Les Musiciens du Prince-Monaco, sota la direcció de Gianluca Capuano, al Festival de Salzburg.

El 2025 ha preparat Il Canto di Orfeo per al Printemps des Arts de Montecarlo, amb Vespro de Monteverdi i una obra nova de Bruno Mantovani, i ha col·laborat amb el cor de l’Opéra de Lausana amb Don Pasquale.

Com a cantant actua amb Il Canto di Orfeo, Theatro dei Cervelli, Concerto Romano, Cantar Lontano, Cappella Musicale di San Petronio i L’Armonia degli Affetti.

També ha treballat amb l’Orchestra i Pomeriggi Musicali, sota la direcció de Carlo Boccadoro; Orchestra Sinfonica de Milà, dirigida per Sylvain Cambreling, com també amb Divertimento Ensemble, Mdi Ensemble, Tempo Reale, Cesare Picco, Roberto Cacciapaglia i Royal Philharmonic Orchestra.

Guanyador del 42è Premi Abbiati al millor director, és director titular de Les Musiciens du Prince des del 2019. Nascut a Milà, es graduà en orgue, composició i direcció d’orquestra. Paral·lelament als estudis de música, es graduà amb distinció acadèmica en filosofia teòrica, a la Università Statale de Milà.

El 2006 va fundar el grup vocal i instrumental Il Canto di Orfeo, amb el qual interpreta obres mestres de la música barroca europea en estreta col·laboració amb especialistes destacats en instruments històrics.

Entre els seus compromisos més recents figuren L’italiana in Algeri a Zúric; Orfeo ed Euridice a València; Norma i La Cenerentola a Múnic; Giulio Cesare a Versalles; La Cenerentola i Giulio Cesare a Viena; La Cenerentola a Florencia; La clemenza de Tito i la Gran Missa en Do menor de Mozart, com també Vespro della Beata Vergine de Monteverdi al Festival de Salzburg; Orfeo ed Euridice al Festival Monteverdi de Cremona; Giulio Cesare, L’elisir d’amore, La clemenza de Tito i L’or del Rin, a més de Vespro della Beata Vergine de Monteverdi, Un rèquiem alemany de Brahms i l’Oratori de Nadal de Bach a Montecarlo i, finalment, Orfeo ed Euridice en gira con Les Musiciens du Prince.

Entre els seus compromisos de la temporada 2025-26 hi ha Il barbiere di Siviglia a Viena; Lucerna i Martigny (versió de concert), amb Les Musiciens de Prince; La Cenerentola a Milà; L’elisir d’amore a Viena, i Orfeo ed Euridice en gira amb Les Musiciens du Prince.