Un retrat de Raquel García-Tomàs

En els darrers anys, la compositora barcelonina Raquel García-Tomás s’ha establert com una de les nostres veus creatives imprescindibles. La seva música ha estat reconeguda amb nombrosos guardons i residències que li han permès desenvolupar, malgrat la seva joventut, un catàleg extens i d’una bellesa i qualitat indiscutibles. Innovadora, agosarada i al mateix temps admiradora dels compositors que l’han precedida, García-Tomás es va formar primer a l’Esmuc i després al Royal College of Music. Quan aquesta institució britànica li va demanar una mostra del seu treball, no els va ensenyar una petita selecció de partitures per a instrument sol, ni tan sols per a conjunt de cambra. Una simfonia? Tampoc. Els va ensenyar una òpera que tenia escrita. Va completar els estudis fins obtenir el títol de Doctora.

Aquesta vetllada és una excel·lent manera d’endinsar-se en el seu univers creatiu interdisciplinari, amb unes partitures que fascinen per la manera que té d’establir un diàleg entre allò que percebem com a antic i el que considerem modern. La música de Bach i la de Monteverdi conviuen amb la poesia de Whitman i les distorsions que es produeixen en reproduir discos en un gramòfon.

La primera obra que sonarà al concert serà un fragment d’una de les Suites franceses de Johann Sebastian Bach. Escrita fa just tres segles, el 1722, ens parla des del remot Barroc per transfigurar-se tot seguit en My Old Gramophone #2, obra de 2019 de la compositora catalana. My Old Gramophone és un recull de peces per a diferents formacions que explora, per una banda, la relació amb els compositors i els cantants antics i, per l’altra, la musicalitat que emana dels sons escoltats en un vell gramòfon. Així, García-Tomás treballa, per exemple, el concepte de loops, aquelles repeticions accidentals que es produeixen quan ensopeguem amb un disc ratllat i que, incorporades al seu llenguatge musical, són una part més de la bellesa del so, amb un punt d’humor que també ha esdevingut marca de la casa.

Tot seguit, anem més enrere encara en el temps. Sfogava con le stelle és una composició que Monteverdi va incloure al Quart Llibre de Madrigals el 1603. Dos anys més tard, el Cinquè Llibre marcaria una revolució en la història de la música i obriria les portes a l’estil que avui anomenem Barroc, però els trets experimentals ja són palesos en aquesta obra desbordada d’emocions. Inspirant-se en un dels seus versos, “così mostraste a lei i vivi ardori miei”, Raquel García-Tomás va escriure un quartet de corda. Al llarg de la partitura, trobem cites de l’obra de Monteverdi més o menys breus, més o menys explícites, i que sonen amb un aire llunyà, gairebé com si escoltéssim el madrigal reproduït al gramòfon que tingués a casa el veí.

Per acabar, una obra estrenada aquest mateix 2022, de la qual la compositora n’ha fet una versió expressament pensada per a aquest concert al Festival Castell de Peralada. Es tracta de Suite of Myself, que es va escoltar per primer cop el passat mes de maig a L’Auditori de Barcelona, interpretada per l’OBC i el cor participatiu El Cor Canta. Avui, la retrobem reescrita per al Quartet Cosmos, la pianista Noelia Rodiles i el cor O vos omnes. En aquesta peça, García-Tomàs escull un seguit de poemes de Walt Whitman i els fa dialogar amb diferents obres de Bach, com la Invenció en Sol menor BWV 797, i la Passió segons sant Joan. Un cop més, estableix amb el públic un subtil joc de referències que ens fa mantenir l’atenció en tot moment per retrobar, amb oïdes del segle XXI, els missatges del kantor de Leipzig i del poeta nord-americà.

Pep Gorgori, musicòleg i periodista.