Cosmos Quartet, O Vos Omnes, Rodiles & Vinyes-Curtis
—Monteverdi, Bach i Raquel García-TomásPalau Fronteres
Dimecres, 7 de maig de 2025 – 19.30 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
O Vos Omnes (Xavier Pastrana, director)
Cosmos Quartet:
Helena Satué, violí
Bernat Prat, violí
Lara Fernández, viola
Oriol Prat, violoncel
Lídia Vinyes-Curtis, mezzosoprano
Noelia Rodiles, pianoJohann Sebastian Bach (1685-1750)
“Allemande” de la Suite Francesa núm. 2, BWV 813Raquel García-Tomás (1984)
My Old Gramophone #2Claudio Monteverdi (1567-1643)
“Sfogava con le stelle” d’Il quarto libro de madrigali a cinque vociRaquel García-Tomás
[...] così mostraste a lei i vivi ardori miei [...]Johann Sebastian Bach
Invenció a tres veus, núm. 11 en Sol menor, BWV 797Raquel García-Tomás
Suite of Myself (versió de cambra)Aquest concert té una durada de 55 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#cambra #antiga #contemporània
Poema
Davallament
Des de l’altura vibra el pes dels dies
com un llamp en la nit. Retornen veus
i fulgors i promeses. Sols l’oblit
vetlla el desgel, el pas sense fronteres.Si vaig enllà retorno al gran origen.
Com un ocell que sempre vola en cercles,
caldrà viure o partir. Que baixi el cel.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Un retrat de Raquel García-Tomàs
En els darrers anys, la compositora barcelonina Raquel García-Tomás s’ha establert com una de les nostres veus creatives imprescindibles. La seva música ha estat reconeguda amb nombrosos guardons i residències que li han permès desenvolupar un catàleg extens i d’una bellesa i qualitat indiscutibles. Innovadora, agosarada i al mateix temps admiradora dels compositors que l’han precedida, García-Tomás es va formar primer a l’Esmuc i després al Royal College of Music. Quan aquesta institució britànica li va demanar una mostra del seu treball, no els va ensenyar una petita selecció de partitures per a instrument sol, ni tan sols per a conjunt de cambra. Una simfonia? Tampoc. Els va ensenyar una òpera que tenia escrita. Va completar els estudis fins obtenir el títol de Doctora.
Aquesta vetllada és una excel·lent manera d’endinsar-se en el seu univers creatiu interdisciplinari, amb unes partitures que fascinen per la manera que té d’establir un diàleg entre allò que percebem com a antic i el que considerem modern. La música de Bach i la de Monteverdi conviuen amb la poesia de Whitman i les distorsions que es produeixen en reproduir discos en un gramòfon.
La primera obra que sonarà al concert serà un fragment d’una de les Suites franceses de Johann Sebastian Bach. Escrita fa just tres segles, el 1722, ens parla des del remot Barroc per transfigurar-se tot seguit en My Old Gramophone #2, obra de 2019 de la compositora catalana. My Old Gramophone és un recull de peces per a diferents formacions que explora, per una banda, la relació amb els compositors i els cantants antics i, per l’altra, la musicalitat que emana dels sons escoltats en un vell gramòfon. Així, García-Tomás treballa, per exemple, el concepte de loops, aquelles repeticions accidentals que es produeixen quan ensopeguem amb un disc ratllat i que, incorporades al seu llenguatge musical, són una part més de la bellesa del so, amb un punt d’humor que també ha esdevingut marca de la casa.
Tot seguit, anem més enrere encara en el temps. Sfogava con le stelle és una composició que Monteverdi va incloure al Quart Llibre de Madrigals el 1603. Dos anys més tard, el Cinquè Llibre marcaria una revolució en la història de la música i obriria les portes a l’estil que avui anomenem Barroc, però els trets experimentals ja són palesos en aquesta obra desbordada d’emocions. Inspirant-se en un dels seus versos, “così mostraste a lei i vivi ardori miei”, Raquel García-Tomás va escriure un quartet de corda. Al llarg de la partitura, trobem cites de l’obra de Monteverdi més o menys breus, més o menys explícites, i que sonen amb un aire llunyà, gairebé com si escoltéssim el madrigal reproduït al gramòfon que tingués a casa el veí.
Per acabar, Suite of Myself, per a orquestra simfònica i gran cor, estrenada l’any 2022 a L’Auditori de Barcelona (en aquella ocasió la van interpretar l’OBC i el cor participatiu El Cor Canta). La compositora n’ha fet una versió de cambra, que és la que escoltarem. En aquesta peça, García-Tomàs escull un seguit de poemes de Walt Whitman i els fa dialogar amb diferents obres de Bach, com la Invenció en Sol menor BWV 797, i la Passió segons sant Joan. Un cop més, estableix amb el públic un subtil joc de referències que ens fa mantenir l’atenció en tot moment per retrobar, amb oïdes del segle XXI, els missatges del kantor de Leipzig i del poeta nord-americà.
Pep Gorgori, musicòleg i periodista.
Biografies
Biografies
Cosmos Quartet
Helena Satué, violí I
Bernat Prat, violí II
Lara Fernández, viola
Oriol Prat, violoncel“El Cosmos Quartet se eleva a las alturas”, Luis Gago («El País»)
El Cosmos Quartet neix el 2014 de l’amistat i complicitat de quatre músics amb l’objectiu de descobrir i aprofundir l’extens i fascinant repertori per a quartet de corda.
Cadascun dels membres ha mantingut trajectòries internacionals en l’àmbit de solista, músic de cambra i orquestral, en què han treballat amb professors i en escoles a París, Ginebra, Colònia, Stuttgart, Basilea i Berlín.
El quartet ha rebut classes i consells dels professors Rainer Schmidt, Hatto Beyerle, Johannes Meissl, Alfred Brendel, Miguel da Silva, Jonathan Brown, Anita Mitterer, Krzysztof Chorzelski i Patrick Judt, entre d’altres.
Malgrat la seva joventut, el Cosmos Quartet ha aconseguit un ampli reconeixement i ha obtingut el primer premi de l’Irene Steels-Wilsing Foundation Competition 2018 de Heidelberg, el primer premi del 13è Premi BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra (2018) a Terrassa i el tercer premi del Carl Nielsen International Chamber Music Competition 2015 de Copenhaguen.
L’abril del 2019 va ser seleccionat al costat del pianista Igor Levit per tocar a la gala del prestigiós Premi de Música de Heidelberg atorgat a John Gilhooly, director del Wigmore Hall i la Royal Philharmonic Society.
Des del 2021 i durant tres anys, és quartet resident del Palau de la Música Catalana, on ha interpretat les integrals d’obres per a quartet d’Anton Webern, Robert Schumann i Johannes Brahms, juntament amb altres obres. El quartet també manté una constant relació amb el Centro Nacional de Difusión Musical, que l’ha presentat en dues ocasions al prestigiós cicle Liceo de Cámara. També ha rebut la invitació del Quartet Casals per participar en les dues Biennals de Quartet celebrades a l’Auditori de Barcelona.
La temporada actual ha protagonitzat el concert inaugural de la temporada La Filarmónica a la sala gran de l’Auditorio Nacional de Madrid i tornarà a la Schubertíada amb dos concerts. També ha debutat al Festival de Granada. Així mateix, ha actuat de gira per Alemanya i Portugal.
El grup ha estat convidat a participar al Streichquartettfest de Heidelberg, en diverses ocasions a l’Auditori de Barcelona i a la Schubertíada de Vilabertran, a la Quinzena Musical de Sant Sebastià, Temporada Ibercamera a l’Auditori de Girona, Festival van Vlaanderen a Gant (Bèlgica), Festival Música Sud a Motril, Festival Pau Casals, Festival de Torroella de Montgrí i East Neuk Festival a Escòcia. Des de la seva creació ha actuat al Wigmore Hall de Londres, Auditori Miguel Delibes de Valladolid, Fundación Juan March de Madrid i la sala ORF Kulturhaus de Viena, entre d’altres.
El maig del 2019 va publicar el seu primer registre discogràfic amb l’editorial Seed, que inclou Quartets de Joseph Haydn, Johannes Brahms i Raquel García-Tomás. El 2023, també amb Seed Music, van publicar el segon àlbum amb obres de Beethoven, Brahms i Octavi Rumbau, i aquest 2024 publicaran un tercer registre completant la gravació de la integral de quartets de corda de Brahms.
El Cosmos Quartet toca amb quatre instruments del lutier barceloní David Bagué.
Biografies
O Vos Omnes
Evelyn Johnson i Brenda Sara, sopranos
Diana Martins, contralt
Matthew Thomson, tenor
Joan Garcia, baríton
Xavier Pastrana, direccióEnsemble O Vos Omnes va ser fundat l' any 2011 pel director i compositor Xavier Pastrana. Amb una llarga experiència en la música coral i de formació transversal en el camp de la música clàssica, Pastrana ha aconseguit, en poc temps, situar Ensemble O Vos Omnes en un dels grups vocals de música antiga de més projecció de Catalunya. De la passió per la música antiga en neix la voluntat de connectar el seu repertori amb el món actual, fent de cada concert una experiència única, propera i conmovedora per a tothom.
Cadascun dels projectes de l'Ensemble pretenen posar en valor la capacitat de la música antiga de dialogar amb la societat contemporània. Treballant en la recuperació, contextualització i creació de nous repertoris i formats, "Ensemble O Vos Omnes" proposa concerts i enregistraments sorprenents i de gran rigor tècnic.
Les seves interpretacions han estat lloades per la premsa especialitzada, tant en les obres de gran format com en les de petita factura. T ambé han cridat l’atenció les seves interpretacions de música contemporània, que han estat reconegudes per compositors de renom Ramón Humet, Bernat Vivancos o Joan Magrané, de qui ha estrenat enregistrat diverses obres. La capacitat de combinar precisió tècnica amb un so distintiu i d’una gran musicalitat és el segell que ha portat l’Ensemble a ser considerat un grup únic en la seva especialitat.
L’Ensemble O Vos Omnes ha estat el primer cor resident de L’ Auditori de Barcelona (anys 2020 a 2023 i també el primer cor escollit com “artista resident” del Festival Castell de Peralada (2022)
Biografies
© Michal Novak
© Michal Novak
Noelia Rodiles, piano
Considerada com una referència del “pianisme més avançat, decidit i afirmatiu” (El Cultural), les interpretacions de Noelia Rodiles han estat qualificades com “una càtedra de virtuosisme i sensibilitat artística, conjugades amb una tècnica aclaparadora” (Bachtrack).
Els seus concerts destaquen per la tria creativa de repertori, que sovint inclou obres d'autors actuals amb els quals fa dialogar els grans compositors clàssics, així com obres recuperades d’autors oblidats.
Noelia ha actuat com a solista amb orquestres com l’Orquestra Nacional d’Espanya, la Filharmònica de la UNAM (Mèxic), l’Orquestra de Ràdio Televisió Espanyola, l’Orquestra Heinrich Heine de Düsseldorf (Alemanya), la Filharmònica de Querétaro (Mèxic), l’Orquestra de la Comunitat de Madrid, la Simfònica del Principat d’Astúries, The Soloists of London o l’Oviedo Filarmonía, entre d’altres, sota la direcció de mestres com Pablo González, Lucas Macías, Víctor Pablo Pérez, Ludwig Carrasco, José Ramón Encinar, Michael Thomas, Ramón Tébar o Silke Löhr.
Ha ofert concerts a sales com el Wigmore Hall de Londres, la Tonhalle de Düsseldorf o la Sala Nezahualcóyotl de Ciutat de Mèxic, així com a les principals sales espanyoles com l’Auditori Nacional de Madrid o el Palau de la Música Catalana. És convidada habitualment a festivals com la Quinzena Musical Donostiarra, el Festival Internacional de Santander, la Schubertíada de Vilabertran o el Festival Rafael Orozco de Còrdova, així com en altres festivals i escenaris de França, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Polònia, Mèxic, Tunísia, Bolívia o Jordània.
En el seu darrer treball discogràfic, Mysterium, qualificat com “un CD realment sensacional” (Scherzo), Noelia ha gravat la Partita núm. 4 de Julián Orbón i l’estrena absoluta de Cloches, de Manuel Martínez Burgos, juntament amb l’Orquestra Oviedo Filarmonía i el mestre Lucas Macías, gràcies a una Beca Leonardo de la Fundació BBVA.
Els seus àlbums anteriors, entre els quals s’inclouen 1823, amb la recuperació i primera gravació de la Sonata per a piano de Martín Sánchez Allú, juntament amb els Moments Musicaux de Schubert, o The Butterfly Effect, amb obres compostes per a ella per Jesús Rueda, David del Puerto o Joan Magrané juntament amb composicions de Schumann, Mendelssohn i Schubert, han rebut distincions com el Melómano de Oro, Disc Excepcional de la revista Scherzo i una nominació als Grammy Llatins.
Biografies
Lídia Vinyes-Curtis, mezzosoprano
Mezzosoprano i violinista barroca de Barcelona, és solista habitual de Helmuth Rilling cantant les Passions i Cantates de J.S.Bach a la sala Tchaikovsky de Moscow, a la Thomaskirche de Leipzig i el City-Hall de Hong-Kong i de Sigiswald Kuijken al Concertgebouw d’Amsterdam així com de gira pel Japó. És col.laboradora habitual de l’ensemble Bach-Vokal de Stuttgart amb l’organista i director Kay Johannsen.
El seu camí per l’òpera comença amb Josep Pons per fer de Pirene a “l’Atlàntida” de M.de Falla amb l’ ONE, debuta al Liceu amb el seu valorat Ascanio de “Benvenuto Cellini” de H.Berlioz i canta habitualment barroc espanyol al Teatro de la Zarzuela i al Teatro Real en òperes com” Rodelinda” de G.F.Händel dirigida per Ivor Bolton, “Die Passagierin” de M.Weinberg dirigida per Mirga Grazinitè-Tyla i recentment demostra el seu instint alhora d’abordar repertori del seicento italià en l’art del Recitar Cantando cantant la protagonista Alcina en la representació de la primera òpera composada per una dona, Francesca Caccini. És Alexina a l’estrena absoluta de l’òpera “Alexina B.” composada per Raquel Garcia-Tomàs al Liceu amb gran èxit de públic i crítica.
Amb l’Orquestra Barroca Catalana ha cantat tot un recital d’àries de G.F.Händel i la Cantata BWV 170 per a Alto junt amb Juan de la Rubia a l’Auditori de Barcelona.
Ha gravat Tonos Humanos del XVII espanyol amb l’arpista Manuel Vilas, el “Codex las Huelgas” amb Jordi Savall i amb la BBC Orchestra l’obra d’Enric Granados “Goyescas” per Harmonia Mundi.
Textos
R. García-Tomás
My Old Gramophone #2
My Old Gramophone #2 pretén evocar a l’oient l’acte d’escolta d’un gramòfon gràcies a la “mecanització” dels intèrprets, que s’aconsegueix reproduint els errors que normalment esdevenen en aquest tipus de dispositius, com per exemple el salt de l’agulla que produeix la repetició un fragment curt de manera reiterada o el canvi de to degut a l’alentiment del motor que fa girar el disc, utilitzant un llenguatge inventat que explora les qualitats fonètiques de les síl·labes que creen el discurs textual.
C. Monteverdi
Sfogava con le stelle. Il quarto libro de madrigali a cinque voci.
Desfogava amb les estrelles. El quart llibre de madrigals a cinc veus.
Sfogava con le stelle
un’infermo d’Amore
sotto notturno ciel il suo dolore,
e dicea fisso in loro:
O imagini belle del'idol mio ch'adoro
si com'a me mostrate,
mentre cosi splendete,
la sua rara beltate
cosi mostrast'a lei
i vivi ardori miei
la fareste col vostr'aureo sembiante
pietosa si come me fat'amante.Desfogava amb les estrelles
un malalt d’amor
sota el cel nocturn el seu dolor,
i deia fixant la mirada en elles:
Oh, imatges belles de l’ídol meu que adoro
així com a mi em mostreu,
amb la vostra resplendor,
la seva rara bellesa,
de la mateixa manera mostreu-li a ella
els focs vius de la meva passió.
Gràcies a la vostra sublim aparença
es tornarà tendra igual que a mi m’heu fet amant.R. García-Tomás
Suite of Myself
I. Prelude 1
(Instrumental)
I. Preludi 1
(Instrumental)
II. Why should I pray?
II. Per què hauria de resar?
Why should I pray? why should I venerate and be ceremonious?
I know I am deathless,
I know I shall not pass like a child’s carlacue cut with a burnt stick at night.
Per què hauria de resar? Per què hauria de venerar i ser cerimoniós?
Sé que soc immortal,
Sé que no m’apagaré com la floritura que un nen dibuixa amb un fumall a la nit.
I exist as I am, that is enough,
If no other in the world be aware I sit content,
One world is aware and by far the largest to me, and that is myself, and that is myself.
Existeixo tal com soc: és suficient.
Si ningú al món n’és conscient, em conformo.
Un món n’és conscient i és amb diferència el més gran per mi, i aquest món soc jo, i aquest món soc jo.
III. Interlude 1
(Instrumental)
III. Interludi 1
(Instrumental)
IV. I celebrate myself
IV. Jo em celebro
I celebrate myself, and sing myself,
And what I assume you shall assume.
I celebrate myself.I loafe and invite my soul,
I lean and loafe at my ease observing a spear of summer grass.Jo em celebro i em canto,
I tot el que assumeixo tu també ho assumiràs.
Jo em celebro.Mandrejo i convido la meva ànima,
Mandrejo al meu antull observant un bri d’herba estival.My tongue, every atom of my blood, form’d from this soil, this air,
I, now thirty-seven years old (…) begin,
Hoping to cease not till death.Creeds and schools in abeyance,
La meva llengua, cada àtom de la meva sang, format per aquesta terra, aquest aire,
i, amb trenta-set anys (…) començo ara
i desitjo no parar fins a morir.Credos i doctrines queden ajornats.
I harbor for good or bad, I permit to speak at every hazard,
I celebrate myself.
I celebrate myself, and sing myself.Albergo el bé i el mal, i em permeto parlar assumint els riscos,
Jo em celebro.
Jo em celebro i em canto.V. Interlude 2
(Instrumental)
V. Interludi 2
(Instrumental)
VI. The pleasures of heaven are with me (and the pains of hell are with me)
VI. Els plaers del cel són amb mi (i els dolors de l’infern són amb mi)
The pleasures of heaven are with me and the pains of hell are with me.
I am (who) walks with the tender and growing night,
I call to the earth and sea half-held by the night.Press close bare-bosom’d night – press close magnetic nourishing night!
Press close, press close, press, press, press close.
Els plaers del cel són amb mi i els dolors de l’infern són amb mi.
Soc qui camina amb la tendra i creixent nit,
Invoco la terra i el mar, abraçats per la nit.Estreny-me contra els teus pits nus, nit! Estreny-me, nit magnètica i revitalitzadora!
Estreny-me, estreny-me, estreny, estreny, estreny-me.
VII. You sea! I resign myself to you also
VII. Tu mar! També m’entrego a tu
You sea! I resign myself to you also.
You sea! I guess what you mean, what you mean.
I believe you refuse to go back without feeling of me.We must have a turn together, I undress, hurry me out of sight of the land.
Cushion me soft, rock me in billowy drowse,
Dash me with amorous wet, I can repay you.
You sea! You sea! You sea!Tu mar! També m’entrego a tu.
Tu mar! Endevino què vols dir, què vols dir.
Crec que et negues a marxar sense sentir-me,Passem una estona junts, jo em despullo, i tu t’afanyes per allunyar-me de la costa.
Abrigalla’m suaument, bressola’m en un somni ondulat,
esquitxa’m amb humitat amorosa, jo et recompensaré.
Tu mar! Tu mar! Tu mar!Did you guess the celestial laws are yet to be work’d over and rectified?
Thoughts and deeds of the present our rouse and early start.There is no better than it and now.
There is no better than it and now.Has suposat que les lleis celestials encara s’han de revisar i rectificar?
Els pensaments i les gestes del present són el nostre despertar i punt de partida.No hi ha res millor que l’aquí i l’ara.
No hi ha res millor que l’aquí i l’ara.VIII. Has any one supposed it lucky to be born?
VIII. Algú ha cregut que és una sort néixer?
Has any one supposed it lucky to be born?
I hasten to inform you it is just as lucky to die.I pass death with the dying and birth with the new-wash’d babe. (…)
Has any one supposed it lucky to be born?
I hasten to inform him or her it is just as lucky to die.
To die.Algú ha cregut que és una sort néixer?
M’afanyo per informar-vos que tanta sort és morir.Moro amb els que moren i neixo amb el nounat al qual acaben de rentar.
Algú ha cregut que és una sort néixer?
M’afanyo per informar-lo, a ell o a ella, que tanta sort és morir.
Morir.IX. Interlude 3
IX. Interludi 3
(To die…)
Now I will do nothing.
Now I will do nothing but listen,
to let sounds contribute toward it.The orchestra whirls me wider than Uranus flies.
It wrenches such ardors from me I did not know I possess’d them,
It sails me.
I dab with bare feet, they are lick’d by the indolent waves.(Morir…)
Ara no faré res.
Ara no faré res més que escoltar,
per permetre que els sons l’embelleixin.L’orquestra em fa girar en òrbites més amples que les d’Urà.
M’arrenca una cremor que no coneixia en mi,
M’arrossega a la mar.
Xipollejo amb els peus descalços, que són llepats per les onades indolents.X. Now I will do nothing but listen
X. Ara no faré res més que escoltar
Now I will do nothing but listen,
To accrue what I hear into this song, to let sounds contribute toward it.
I hear the sound I love, the sound of the human voice,
It shakes mad-sweet pangs through my belly and breast.Ara no faré res més que escoltar,
per atresorar tot el que escolto dins aquesta cançó, per permetre que els sons l’embelleixin.
Escolto el so que adoro, el so de la veu humana,
Em sacseja suaument l’estómac i el pit.The orchestra whirls me wider than Uranus flies.
It sails me.I am cut by bitter and angry hail, I lose my breath, I lose my breath …
Steep’d amid honey’d morphine, my windpipe throttled in fakes of death…L’orquestra em fa girar en òrbites més amples que les d’Urà.
M’arrossega a la mar.L’amarga calamarsa em colpeja, m’ofego, m’ofego…
Impregnat de morfina dolça com la mel, i amb la meva tràquea estrangulada pels jous de la mort…At length let up again
to feel the puzzle of puzzles,
to feel the puzzle of puzzles,
and that, and that, and…And that we call,
And that we call…
And that we call Being.M’allibero de nou
per sentir l’enigma dels enigmes,
per sentir l’enigma dels enigmes,
i això, i això, i…I això és el que anomenem,
I això és el que anomenem…
I això és el que anomenem Ésser.També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dimarts, 10.06.25 – 20 h
Sala de Concerts—Berio, Zimmermann i Saariaho
Orquestra Simfònica de l’ESMUC (agrupació amb finalitat pedagògica)
Ernest Martínez Izquierdo, directorL. Berio: Simfonia
B. A. Zimmermann: Still und Umkehr
K. Saariaho: VistaPreu: 20 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Cosmos Quartet, O Vos Omnes, Rodiles & Vinyes-Curtis
—Monteverdi, Bach i Raquel García-TomásPalau Fronteres
Dimecres, 7 de maig de 2025 – 19.30 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
O Vos Omnes (Xavier Pastrana, director)
Cosmos Quartet:
Helena Satué, violí
Bernat Prat, violí
Lara Fernández, viola
Oriol Prat, violoncel
Lídia Vinyes-Curtis, mezzosoprano
Noelia Rodiles, pianoJohann Sebastian Bach (1685-1750)
“Allemande” de la Suite Francesa núm. 2, BWV 813Raquel García-Tomás (1984)
My Old Gramophone #2Claudio Monteverdi (1567-1643)
“Sfogava con le stelle” d’Il quarto libro de madrigali a cinque vociRaquel García-Tomás
[...] così mostraste a lei i vivi ardori miei [...]Johann Sebastian Bach
Invenció a tres veus, núm. 11 en Sol menor, BWV 797Raquel García-Tomás
Suite of Myself (versió de cambra)Aquest concert té una durada de 55 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#cambra #antiga #contemporània
Poema
Davallament
Des de l’altura vibra el pes dels dies
com un llamp en la nit. Retornen veus
i fulgors i promeses. Sols l’oblit
vetlla el desgel, el pas sense fronteres.Si vaig enllà retorno al gran origen.
Com un ocell que sempre vola en cercles,
caldrà viure o partir. Que baixi el cel.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Un retrat de Raquel García-Tomàs
En els darrers anys, la compositora barcelonina Raquel García-Tomás s’ha establert com una de les nostres veus creatives imprescindibles. La seva música ha estat reconeguda amb nombrosos guardons i residències que li han permès desenvolupar un catàleg extens i d’una bellesa i qualitat indiscutibles. Innovadora, agosarada i al mateix temps admiradora dels compositors que l’han precedida, García-Tomás es va formar primer a l’Esmuc i després al Royal College of Music. Quan aquesta institució britànica li va demanar una mostra del seu treball, no els va ensenyar una petita selecció de partitures per a instrument sol, ni tan sols per a conjunt de cambra. Una simfonia? Tampoc. Els va ensenyar una òpera que tenia escrita. Va completar els estudis fins obtenir el títol de Doctora.
Aquesta vetllada és una excel·lent manera d’endinsar-se en el seu univers creatiu interdisciplinari, amb unes partitures que fascinen per la manera que té d’establir un diàleg entre allò que percebem com a antic i el que considerem modern. La música de Bach i la de Monteverdi conviuen amb la poesia de Whitman i les distorsions que es produeixen en reproduir discos en un gramòfon.
La primera obra que sonarà al concert serà un fragment d’una de les Suites franceses de Johann Sebastian Bach. Escrita fa just tres segles, el 1722, ens parla des del remot Barroc per transfigurar-se tot seguit en My Old Gramophone #2, obra de 2019 de la compositora catalana. My Old Gramophone és un recull de peces per a diferents formacions que explora, per una banda, la relació amb els compositors i els cantants antics i, per l’altra, la musicalitat que emana dels sons escoltats en un vell gramòfon. Així, García-Tomás treballa, per exemple, el concepte de loops, aquelles repeticions accidentals que es produeixen quan ensopeguem amb un disc ratllat i que, incorporades al seu llenguatge musical, són una part més de la bellesa del so, amb un punt d’humor que també ha esdevingut marca de la casa.
Tot seguit, anem més enrere encara en el temps. Sfogava con le stelle és una composició que Monteverdi va incloure al Quart Llibre de Madrigals el 1603. Dos anys més tard, el Cinquè Llibre marcaria una revolució en la història de la música i obriria les portes a l’estil que avui anomenem Barroc, però els trets experimentals ja són palesos en aquesta obra desbordada d’emocions. Inspirant-se en un dels seus versos, “così mostraste a lei i vivi ardori miei”, Raquel García-Tomás va escriure un quartet de corda. Al llarg de la partitura, trobem cites de l’obra de Monteverdi més o menys breus, més o menys explícites, i que sonen amb un aire llunyà, gairebé com si escoltéssim el madrigal reproduït al gramòfon que tingués a casa el veí.
Per acabar, Suite of Myself, per a orquestra simfònica i gran cor, estrenada l’any 2022 a L’Auditori de Barcelona (en aquella ocasió la van interpretar l’OBC i el cor participatiu El Cor Canta). La compositora n’ha fet una versió de cambra, que és la que escoltarem. En aquesta peça, García-Tomàs escull un seguit de poemes de Walt Whitman i els fa dialogar amb diferents obres de Bach, com la Invenció en Sol menor BWV 797, i la Passió segons sant Joan. Un cop més, estableix amb el públic un subtil joc de referències que ens fa mantenir l’atenció en tot moment per retrobar, amb oïdes del segle XXI, els missatges del kantor de Leipzig i del poeta nord-americà.
Pep Gorgori, musicòleg i periodista.
Biografies
Cosmos Quartet
Helena Satué, violí I
Bernat Prat, violí II
Lara Fernández, viola
Oriol Prat, violoncel“El Cosmos Quartet se eleva a las alturas”, Luis Gago («El País»)
El Cosmos Quartet neix el 2014 de l’amistat i complicitat de quatre músics amb l’objectiu de descobrir i aprofundir l’extens i fascinant repertori per a quartet de corda.
Cadascun dels membres ha mantingut trajectòries internacionals en l’àmbit de solista, músic de cambra i orquestral, en què han treballat amb professors i en escoles a París, Ginebra, Colònia, Stuttgart, Basilea i Berlín.
El quartet ha rebut classes i consells dels professors Rainer Schmidt, Hatto Beyerle, Johannes Meissl, Alfred Brendel, Miguel da Silva, Jonathan Brown, Anita Mitterer, Krzysztof Chorzelski i Patrick Judt, entre d’altres.
Malgrat la seva joventut, el Cosmos Quartet ha aconseguit un ampli reconeixement i ha obtingut el primer premi de l’Irene Steels-Wilsing Foundation Competition 2018 de Heidelberg, el primer premi del 13è Premi BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra (2018) a Terrassa i el tercer premi del Carl Nielsen International Chamber Music Competition 2015 de Copenhaguen.
L’abril del 2019 va ser seleccionat al costat del pianista Igor Levit per tocar a la gala del prestigiós Premi de Música de Heidelberg atorgat a John Gilhooly, director del Wigmore Hall i la Royal Philharmonic Society.
Des del 2021 i durant tres anys, és quartet resident del Palau de la Música Catalana, on ha interpretat les integrals d’obres per a quartet d’Anton Webern, Robert Schumann i Johannes Brahms, juntament amb altres obres. El quartet també manté una constant relació amb el Centro Nacional de Difusión Musical, que l’ha presentat en dues ocasions al prestigiós cicle Liceo de Cámara. També ha rebut la invitació del Quartet Casals per participar en les dues Biennals de Quartet celebrades a l’Auditori de Barcelona.
La temporada actual ha protagonitzat el concert inaugural de la temporada La Filarmónica a la sala gran de l’Auditorio Nacional de Madrid i tornarà a la Schubertíada amb dos concerts. També ha debutat al Festival de Granada. Així mateix, ha actuat de gira per Alemanya i Portugal.
El grup ha estat convidat a participar al Streichquartettfest de Heidelberg, en diverses ocasions a l’Auditori de Barcelona i a la Schubertíada de Vilabertran, a la Quinzena Musical de Sant Sebastià, Temporada Ibercamera a l’Auditori de Girona, Festival van Vlaanderen a Gant (Bèlgica), Festival Música Sud a Motril, Festival Pau Casals, Festival de Torroella de Montgrí i East Neuk Festival a Escòcia. Des de la seva creació ha actuat al Wigmore Hall de Londres, Auditori Miguel Delibes de Valladolid, Fundación Juan March de Madrid i la sala ORF Kulturhaus de Viena, entre d’altres.
El maig del 2019 va publicar el seu primer registre discogràfic amb l’editorial Seed, que inclou Quartets de Joseph Haydn, Johannes Brahms i Raquel García-Tomás. El 2023, també amb Seed Music, van publicar el segon àlbum amb obres de Beethoven, Brahms i Octavi Rumbau, i aquest 2024 publicaran un tercer registre completant la gravació de la integral de quartets de corda de Brahms.
El Cosmos Quartet toca amb quatre instruments del lutier barceloní David Bagué.
O Vos Omnes
Evelyn Johnson i Brenda Sara, sopranos
Diana Martins, contralt
Matthew Thomson, tenor
Joan Garcia, baríton
Xavier Pastrana, direccióEnsemble O Vos Omnes va ser fundat l' any 2011 pel director i compositor Xavier Pastrana. Amb una llarga experiència en la música coral i de formació transversal en el camp de la música clàssica, Pastrana ha aconseguit, en poc temps, situar Ensemble O Vos Omnes en un dels grups vocals de música antiga de més projecció de Catalunya. De la passió per la música antiga en neix la voluntat de connectar el seu repertori amb el món actual, fent de cada concert una experiència única, propera i conmovedora per a tothom.
Cadascun dels projectes de l'Ensemble pretenen posar en valor la capacitat de la música antiga de dialogar amb la societat contemporània. Treballant en la recuperació, contextualització i creació de nous repertoris i formats, "Ensemble O Vos Omnes" proposa concerts i enregistraments sorprenents i de gran rigor tècnic.
Les seves interpretacions han estat lloades per la premsa especialitzada, tant en les obres de gran format com en les de petita factura. T ambé han cridat l’atenció les seves interpretacions de música contemporània, que han estat reconegudes per compositors de renom Ramón Humet, Bernat Vivancos o Joan Magrané, de qui ha estrenat enregistrat diverses obres. La capacitat de combinar precisió tècnica amb un so distintiu i d’una gran musicalitat és el segell que ha portat l’Ensemble a ser considerat un grup únic en la seva especialitat.
L’Ensemble O Vos Omnes ha estat el primer cor resident de L’ Auditori de Barcelona (anys 2020 a 2023 i també el primer cor escollit com “artista resident” del Festival Castell de Peralada (2022)
Noelia Rodiles, piano
© Michal Novak
Considerada com una referència del “pianisme més avançat, decidit i afirmatiu” (El Cultural), les interpretacions de Noelia Rodiles han estat qualificades com “una càtedra de virtuosisme i sensibilitat artística, conjugades amb una tècnica aclaparadora” (Bachtrack).
Els seus concerts destaquen per la tria creativa de repertori, que sovint inclou obres d'autors actuals amb els quals fa dialogar els grans compositors clàssics, així com obres recuperades d’autors oblidats.
Noelia ha actuat com a solista amb orquestres com l’Orquestra Nacional d’Espanya, la Filharmònica de la UNAM (Mèxic), l’Orquestra de Ràdio Televisió Espanyola, l’Orquestra Heinrich Heine de Düsseldorf (Alemanya), la Filharmònica de Querétaro (Mèxic), l’Orquestra de la Comunitat de Madrid, la Simfònica del Principat d’Astúries, The Soloists of London o l’Oviedo Filarmonía, entre d’altres, sota la direcció de mestres com Pablo González, Lucas Macías, Víctor Pablo Pérez, Ludwig Carrasco, José Ramón Encinar, Michael Thomas, Ramón Tébar o Silke Löhr.
Ha ofert concerts a sales com el Wigmore Hall de Londres, la Tonhalle de Düsseldorf o la Sala Nezahualcóyotl de Ciutat de Mèxic, així com a les principals sales espanyoles com l’Auditori Nacional de Madrid o el Palau de la Música Catalana. És convidada habitualment a festivals com la Quinzena Musical Donostiarra, el Festival Internacional de Santander, la Schubertíada de Vilabertran o el Festival Rafael Orozco de Còrdova, així com en altres festivals i escenaris de França, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Polònia, Mèxic, Tunísia, Bolívia o Jordània.
En el seu darrer treball discogràfic, Mysterium, qualificat com “un CD realment sensacional” (Scherzo), Noelia ha gravat la Partita núm. 4 de Julián Orbón i l’estrena absoluta de Cloches, de Manuel Martínez Burgos, juntament amb l’Orquestra Oviedo Filarmonía i el mestre Lucas Macías, gràcies a una Beca Leonardo de la Fundació BBVA.
Els seus àlbums anteriors, entre els quals s’inclouen 1823, amb la recuperació i primera gravació de la Sonata per a piano de Martín Sánchez Allú, juntament amb els Moments Musicaux de Schubert, o The Butterfly Effect, amb obres compostes per a ella per Jesús Rueda, David del Puerto o Joan Magrané juntament amb composicions de Schumann, Mendelssohn i Schubert, han rebut distincions com el Melómano de Oro, Disc Excepcional de la revista Scherzo i una nominació als Grammy Llatins.
Lídia Vinyes-Curtis, mezzosoprano
Mezzosoprano i violinista barroca de Barcelona, és solista habitual de Helmuth Rilling cantant les Passions i Cantates de J.S.Bach a la sala Tchaikovsky de Moscow, a la Thomaskirche de Leipzig i el City-Hall de Hong-Kong i de Sigiswald Kuijken al Concertgebouw d’Amsterdam així com de gira pel Japó. És col.laboradora habitual de l’ensemble Bach-Vokal de Stuttgart amb l’organista i director Kay Johannsen.
El seu camí per l’òpera comença amb Josep Pons per fer de Pirene a “l’Atlàntida” de M.de Falla amb l’ ONE, debuta al Liceu amb el seu valorat Ascanio de “Benvenuto Cellini” de H.Berlioz i canta habitualment barroc espanyol al Teatro de la Zarzuela i al Teatro Real en òperes com” Rodelinda” de G.F.Händel dirigida per Ivor Bolton, “Die Passagierin” de M.Weinberg dirigida per Mirga Grazinitè-Tyla i recentment demostra el seu instint alhora d’abordar repertori del seicento italià en l’art del Recitar Cantando cantant la protagonista Alcina en la representació de la primera òpera composada per una dona, Francesca Caccini. És Alexina a l’estrena absoluta de l’òpera “Alexina B.” composada per Raquel Garcia-Tomàs al Liceu amb gran èxit de públic i crítica.
Amb l’Orquestra Barroca Catalana ha cantat tot un recital d’àries de G.F.Händel i la Cantata BWV 170 per a Alto junt amb Juan de la Rubia a l’Auditori de Barcelona.
Ha gravat Tonos Humanos del XVII espanyol amb l’arpista Manuel Vilas, el “Codex las Huelgas” amb Jordi Savall i amb la BBC Orchestra l’obra d’Enric Granados “Goyescas” per Harmonia Mundi.
Textos
R. García-Tomás
My Old Gramophone #2
My Old Gramophone #2 pretén evocar a l’oient l’acte d’escolta d’un gramòfon gràcies a la “mecanització” dels intèrprets, que s’aconsegueix reproduint els errors que normalment esdevenen en aquest tipus de dispositius, com per exemple el salt de l’agulla que produeix la repetició un fragment curt de manera reiterada o el canvi de to degut a l’alentiment del motor que fa girar el disc, utilitzant un llenguatge inventat que explora les qualitats fonètiques de les síl·labes que creen el discurs textual.
C. Monteverdi
Sfogava con le stelle. Il quarto libro de madrigali a cinque voci.
Desfogava amb les estrelles. El quart llibre de madrigals a cinc veus.
Sfogava con le stelle
un’infermo d’Amore
sotto notturno ciel il suo dolore,
e dicea fisso in loro:
O imagini belle del'idol mio ch'adoro
si com'a me mostrate,
mentre cosi splendete,
la sua rara beltate
cosi mostrast'a lei
i vivi ardori miei
la fareste col vostr'aureo sembiante
pietosa si come me fat'amante.Desfogava amb les estrelles
un malalt d’amor
sota el cel nocturn el seu dolor,
i deia fixant la mirada en elles:
Oh, imatges belles de l’ídol meu que adoro
així com a mi em mostreu,
amb la vostra resplendor,
la seva rara bellesa,
de la mateixa manera mostreu-li a ella
els focs vius de la meva passió.
Gràcies a la vostra sublim aparença
es tornarà tendra igual que a mi m’heu fet amant.R. García-Tomás
Suite of Myself
I. Prelude 1
(Instrumental)
I. Preludi 1
(Instrumental)
II. Why should I pray?
II. Per què hauria de resar?
Why should I pray? why should I venerate and be ceremonious?
I know I am deathless,
I know I shall not pass like a child’s carlacue cut with a burnt stick at night.
Per què hauria de resar? Per què hauria de venerar i ser cerimoniós?
Sé que soc immortal,
Sé que no m’apagaré com la floritura que un nen dibuixa amb un fumall a la nit.
I exist as I am, that is enough,
If no other in the world be aware I sit content,
One world is aware and by far the largest to me, and that is myself, and that is myself.
Existeixo tal com soc: és suficient.
Si ningú al món n’és conscient, em conformo.
Un món n’és conscient i és amb diferència el més gran per mi, i aquest món soc jo, i aquest món soc jo.
III. Interlude 1
(Instrumental)
III. Interludi 1
(Instrumental)
IV. I celebrate myself
IV. Jo em celebro
I celebrate myself, and sing myself,
And what I assume you shall assume.
I celebrate myself.I loafe and invite my soul,
I lean and loafe at my ease observing a spear of summer grass.Jo em celebro i em canto,
I tot el que assumeixo tu també ho assumiràs.
Jo em celebro.Mandrejo i convido la meva ànima,
Mandrejo al meu antull observant un bri d’herba estival.My tongue, every atom of my blood, form’d from this soil, this air,
I, now thirty-seven years old (…) begin,
Hoping to cease not till death.Creeds and schools in abeyance,
La meva llengua, cada àtom de la meva sang, format per aquesta terra, aquest aire,
i, amb trenta-set anys (…) començo ara
i desitjo no parar fins a morir.Credos i doctrines queden ajornats.
I harbor for good or bad, I permit to speak at every hazard,
I celebrate myself.
I celebrate myself, and sing myself.Albergo el bé i el mal, i em permeto parlar assumint els riscos,
Jo em celebro.
Jo em celebro i em canto.V. Interlude 2
(Instrumental)
V. Interludi 2
(Instrumental)
VI. The pleasures of heaven are with me (and the pains of hell are with me)
VI. Els plaers del cel són amb mi (i els dolors de l’infern són amb mi)
The pleasures of heaven are with me and the pains of hell are with me.
I am (who) walks with the tender and growing night,
I call to the earth and sea half-held by the night.Press close bare-bosom’d night – press close magnetic nourishing night!
Press close, press close, press, press, press close.
Els plaers del cel són amb mi i els dolors de l’infern són amb mi.
Soc qui camina amb la tendra i creixent nit,
Invoco la terra i el mar, abraçats per la nit.Estreny-me contra els teus pits nus, nit! Estreny-me, nit magnètica i revitalitzadora!
Estreny-me, estreny-me, estreny, estreny, estreny-me.
VII. You sea! I resign myself to you also
VII. Tu mar! També m’entrego a tu
You sea! I resign myself to you also.
You sea! I guess what you mean, what you mean.
I believe you refuse to go back without feeling of me.We must have a turn together, I undress, hurry me out of sight of the land.
Cushion me soft, rock me in billowy drowse,
Dash me with amorous wet, I can repay you.
You sea! You sea! You sea!Tu mar! També m’entrego a tu.
Tu mar! Endevino què vols dir, què vols dir.
Crec que et negues a marxar sense sentir-me,Passem una estona junts, jo em despullo, i tu t’afanyes per allunyar-me de la costa.
Abrigalla’m suaument, bressola’m en un somni ondulat,
esquitxa’m amb humitat amorosa, jo et recompensaré.
Tu mar! Tu mar! Tu mar!Did you guess the celestial laws are yet to be work’d over and rectified?
Thoughts and deeds of the present our rouse and early start.There is no better than it and now.
There is no better than it and now.Has suposat que les lleis celestials encara s’han de revisar i rectificar?
Els pensaments i les gestes del present són el nostre despertar i punt de partida.No hi ha res millor que l’aquí i l’ara.
No hi ha res millor que l’aquí i l’ara.VIII. Has any one supposed it lucky to be born?
VIII. Algú ha cregut que és una sort néixer?
Has any one supposed it lucky to be born?
I hasten to inform you it is just as lucky to die.I pass death with the dying and birth with the new-wash’d babe. (…)
Has any one supposed it lucky to be born?
I hasten to inform him or her it is just as lucky to die.
To die.Algú ha cregut que és una sort néixer?
M’afanyo per informar-vos que tanta sort és morir.Moro amb els que moren i neixo amb el nounat al qual acaben de rentar.
Algú ha cregut que és una sort néixer?
M’afanyo per informar-lo, a ell o a ella, que tanta sort és morir.
Morir.IX. Interlude 3
IX. Interludi 3
(To die…)
Now I will do nothing.
Now I will do nothing but listen,
to let sounds contribute toward it.The orchestra whirls me wider than Uranus flies.
It wrenches such ardors from me I did not know I possess’d them,
It sails me.
I dab with bare feet, they are lick’d by the indolent waves.(Morir…)
Ara no faré res.
Ara no faré res més que escoltar,
per permetre que els sons l’embelleixin.L’orquestra em fa girar en òrbites més amples que les d’Urà.
M’arrenca una cremor que no coneixia en mi,
M’arrossega a la mar.
Xipollejo amb els peus descalços, que són llepats per les onades indolents.X. Now I will do nothing but listen
X. Ara no faré res més que escoltar
Now I will do nothing but listen,
To accrue what I hear into this song, to let sounds contribute toward it.
I hear the sound I love, the sound of the human voice,
It shakes mad-sweet pangs through my belly and breast.Ara no faré res més que escoltar,
per atresorar tot el que escolto dins aquesta cançó, per permetre que els sons l’embelleixin.
Escolto el so que adoro, el so de la veu humana,
Em sacseja suaument l’estómac i el pit.The orchestra whirls me wider than Uranus flies.
It sails me.I am cut by bitter and angry hail, I lose my breath, I lose my breath …
Steep’d amid honey’d morphine, my windpipe throttled in fakes of death…L’orquestra em fa girar en òrbites més amples que les d’Urà.
M’arrossega a la mar.L’amarga calamarsa em colpeja, m’ofego, m’ofego…
Impregnat de morfina dolça com la mel, i amb la meva tràquea estrangulada pels jous de la mort…At length let up again
to feel the puzzle of puzzles,
to feel the puzzle of puzzles,
and that, and that, and…And that we call,
And that we call…
And that we call Being.M’allibero de nou
per sentir l’enigma dels enigmes,
per sentir l’enigma dels enigmes,
i això, i això, i…I això és el que anomenem,
I això és el que anomenem…
I això és el que anomenem Ésser.També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dimarts, 10.06.25 – 20 h
Sala de Concerts—Berio, Zimmermann i Saariaho
Orquestra Simfònica de l’ESMUC (agrupació amb finalitat pedagògica)
Ernest Martínez Izquierdo, directorL. Berio: Simfonia
B. A. Zimmermann: Still und Umkehr
K. Saariaho: VistaPreu: 20 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –