• Balthasar Neumann Chor & Orchester & Hengelbrock
    Missa solemnis de Beethoven

    Palau 100

    Dilluns, 10 de març de 2025 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • Logo Fundació Repsol

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa


    Ludwig van Beethoven (1770-1827)
    Missa solemnis en re major, op. 123

    Kyrie
    Gloria
    Credo
    Sanctus
    Agnus Dei

    Aquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.
    #coral #músicauniversal #gransfigures

  • 20240507 Palau 100 T2425 DESKTOP
  • Poema

    Semper festina tarde

    Tot reconeix
    el ritual dels llavis fonedissos,
    com el prec que sobrevola
    les balances del temps,
    imposant-se com s’imposen
    les traces que perduren.
    I després?
    No hi ha després
    si el doll de l’eufòria
    és un acord que ens obre
    la música anhelada.

    Som la pura violència
    de cada pas furtiu,
    la fulla voladissa
    a les mans d’un ancià,
    el pes del cos cansat
    al cadiral del pare.

    Però, fet i fet,
    per què volem
    concloure el traç
    que resta inalterable?

    Memòria és ventre, cendra,
    ombra que s’allarga.
    Apressem-nos, doncs,
    a poc a poc.

    Allò que no s’acaba
    dura eternament.

     

    Lluís Calvo
    Del llibre Ancestral.
    Vic: Cafè Central i Eumo Editorial, 2019.

  • Comentari

    El Beethoven més transcendent

    El 1991 el teòleg catòlic Hans Küng va pronunciar dues conferències a l’entorn de Mozart i de la Missa de la coronació que van ser aplegades en un volum que, traduït al català, es podria titular Petjades de la transcendència. Un títol que escau plenament a l’obra que ens ocupa, hereva de la tradició de la missa clàssica (Haydn, Mozart), però que va una passa enllà. O més de dues. Perquè la Missa solemnis de Beethoven és una obra d’una singularitat unívoca, tan personal que es fa molt difícil integrar-la en la tradició simfonicocoral que arrenca amb els oratoris de Händel, la Missa en Si menor i les Passions i Oratoris de Bach i que segueix amb les obres sacres de Mozart (per exemple la Missa en Do menor o el Requiem) o els oratoris haydnians.

    Amb la Missa solemnis, Beethoven deixa petjada en la recerca del transcendent manllevant les paraules de l’esmentat teòleg suís. Però ho fa desafiant les convencions de l’ordinari de la missa catòlica en matèria musical per endinsar-se en la voluntat d’encarar-se a Déu, cara a cara, amb humilitat però sense por.

    Beethoven sembla haver-se fet seves, a l’hora d’escriure una obra com la que ens ocupa (o com la Novena Simfonia), les teories de Kant sobre el geni, conceptualitzades a la Crítica del judici: el talent del músic de Bonn semblava innat, tot i la lluita ciclòpia (com les escultures de Miquel Àngel) per fer emergir l’esperit original de la matèria primigènia sonora, cosa que ens aproparia en aquest cas no tant a Kant, sinó a l’estètica de Hegel.

    Però tornem al geni: Beethoven sempre produeix a partir de l’originalitat, del subjectivisme del jo, de la personalitat pròpia. I ho fa a la recerca d’una bellesa igualment subjectiva, inherent (immanent) al “jo artista”. Per això mateix, la Missa solemnis s’allunya de la convenció, de la previsibilitat. Fins i tot en el terreny del tractament vocal, que acaba resultant de grans dificultats, especialment per als coristes. I també, és clar, en el terreny de la planificació orquestral, cosa que converteix la partitura en una de les obres més difícils de dirigir del primer Romanticisme: Riccardo Muti, que ha definit la Missa beethoveniana com a Capella Sixtina de la música, no es va “atrevir” a dirigir-la fins al 2021. Això passava en el context del Festival de Salzburg, amb els efectius de la Filharmònica de Viena (orquestra i cor de la Staatsoper). Té el seu mèrit, si recordem que Muti va esmerçar cinquanta anys de la seva vida (des del 1970, quan en va adquirir la partitura) a estudiar a fons la monumental pàgina beethoveniana. Malgrat l’èxit obtingut, el mestre napolità seguia declarant que era conscient de la impossibilitat d’assolir completament “el cim d’aquesta muntanya, ja que és massa alta. Però puc intentar apropar-m’hi una mica”. No és per menys.

    Beethoven havia destinat la partitura a l’arxiduc Rudolf (fill de Leopold II i antic deixeble del compositor) quan va ser nomenat arquebisbe i cardenal d’Olomouc, tot i que finalment no es va utilitzar per a aquella consagració, perquè entre altres motius encara no estava acabada. De fet, ben aviat es va veure que la forma de la Missa depassava els límits d’una obra destinada originàriament a la litúrgia catòlica: la grandesa i l’excés en la disposició, la forma i l’estructura fan de la Missa solemnis una obra inviable per a un acte eclesial, de la mateixa manera que passaria dècades més tard amb el Requiem de Verdi. No són obres litúrgiques, perquè no ens aboquen al misteri: són misteri (no pas misterioses) en si mateixes, però no al servei de l’acte litúrgic, sinó que van més enllà, per endinsar-se en les preguntes (de vegades sense respostes en funció de les creences o descreences de cadascú) abocades al transcendent.

    La prova que la Missa solemnis no funciona com a peça litúrgica és que Beethoven va oferir-ne fragments diversos (el “Kyrie”, el “Gloria” i el “Credo”) en un concert a Viena el 1824, al Kärntnertortheater, el mateix dia que es presentava per primera vegada al públic la Novena i darrera simfonia del seu catàleg. El que en aquesta darrera obra és un clam per la fraternitat humana, en la Missa és una petició a Déu per aquella fraternitat.

    Tanmateix, i malgrat els trets personalíssims de la Missa, Beethoven la va voler concebre com a herència directa d’aquell passat simfonicocoral abans al·ludit. El seu amic i biògraf Anton Schindler va testificar l’estudi aprofundit que el compositor realitzava a la biblioteca de l’arquebisbe de Viena, especialment de les obres de Bach i de Händel.

    La voluntat última de Beethoven es movia indubtablement per la religiositat: el músic de Bonn era un home de fe, si bé no adscrit a una confessió concreta malgrat la seva formació i confessió catòlica. Deista, qui sap si francmaçó… l’autor de la Missa solemnis responia segons la biografia d’Emil Ludwig a una visió ni catòlica, ni evangèlica ni tan sols ritual (practicant), sinó a la d’un ésser humà profundament religiós, que situava Déu per sobre de totes les coses i per a qui volia sacrificar-se com a home i com a artista. Ho explica molt bé Jan Swafford en el seu impagable i monumental estudi sobre Beethoven: “Es tracta d’una obra sobre la fe. Però al capdavall, la Missa solemnis representa la fe de Beethoven com a individu intentant posar-se en contacte amb Déu, no pas una afirmació de credos i dogmes”.

    El sacrifici abans esmentat era el resultat de la lluita titànica a l’hora de trobar les millors fórmules per apropar-se a la traducció musical d’aquell sentiment religiós: aïllat en la seva sordesa, Beethoven cantava, udolava i donava cops a terra mentre treballava en la fuga del “Christe eleison”, segons el que narra Schindler.

    El compositor genera així una obra de contrastos, entre la submissió a la divinitat i la mirada cara a cara a Déu i amb afirmacions de gran contundència, com ara l’accent sobre l’“et” de l’“et resurrexit” inclòs al “Credo”, o el vehement “Agnus Dei”. Però també amb la ductilitat del sinuós “Sanctus”. Una obra mestra sense pal·liatius.

     

    Jaume Radigales
    Professor de la Universitat Ramon Llull i crític musical

  • 20250123 Programació 1Q DESKTOP
  • Biografies

    Eva Zaïzick, contralt

    Eva Zaïcik, mezzosoprano

    © Victor Toussaint

    Després d’estudiar cant a la Maîtrise de Notre Dame de París es va incorporar al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París, a la classe d’Elène Golgevit. Simultàniament va ampliar coneixements amb grans mestres, com ara Anne Le Bozec, Margreet Hönig, Janina Baechle, Kenneth Weiss i René Jacobs...

    L’any 2008 va cofundar l’Ensemble Lunaris, formació amb la qual explora un ampli repertori que comprèn des de l’edat mitjana fins a la música contemporània, gràcies a aquest conjunt atípic de tres veus i viola de gamba. La publicació del seu primer CD data de l’any 2014.

    Tot destacant per la riquesa del seu timbre i la facilitat escènica, ha interpretat diversos papers operístics: Melibea d’Il viaggio a Reims, Farnace de Mitridate, segona bruixa de Dido and Aeneas, Diana à la Houppe de Les aventures du roi Pausole i, amb l’Atelier Lyrique de l’Opéra de París, el rol d’Ernesto d’Il mondo della Luna.

    Reconeguda internacionalment en el repertori barroc, Eva Zaïcik col·labora habitualment amb grans directors, com ara Emmanuelle Haïm, Raphaël Pichon, Christophe Rousset, René Jacobs, Leonardo Garcia Alarcón, Hervé Niquet, Vincent Dumestre...

    El 2018 va publicar el seu primer àlbum en solitari, Venez chère ombre, amb Le Consort, i des d’aleshores ha enregistrat exclusivament per al segell Alpha Classics. El gener del 2021, sempre en companyia de Le Consort, va publicar Royal Handel, un disc dedicat a la primera Royal Academy of Music londinenca.

  • Formacions

    Balthasar Neumann Choir
    (Frank Markowitsch, director preparador del cor)

    Sopranos

    Annemei Blessing-Leyhausen, Alice Borciani, Ana-Marija Brkic, Kerstin Dietl, Karin Gyllenhammar, Heike Heilmann, Santa Karnite, Constanze Liebert, Ella Marshall Smith, Chiyuki Okamura, Christine Süßmuth, Anna Terterjan, Aija Veismane, Anna Wierød

    Contralts

    Anne Bierwirth, Nanora Büttiker, Julie Comparini, Petra Ehrismann, Angela Froemer, Martina Gmeinder, Katharina Guglhör, Irina Makarova, Barbara Ostertag, Hanna Roos, Eva Summerer, Ute Weitkämper, Dorothee Wohlgemuth, Johanna Zachhuber

    Tenors

    Jonas Boy, Nils Giebelhausen, Nino Gmünder, Manuel König, Korbinian Krol, Tomáš Lajtkep, Clemens Liese, Bartek Lossy, Mirko Ludwig, Tobias Meyer, David  Munderloh, Jakob Pilgram, Christian Rathgeber, Angelo Testori

    Baixos

    Andrey Akhmetov, Kiril Chobanov, Ralf Ernst, Friedemann Gottschlich, Johannes Hill, Christoph Hülsmann, Lorenz  Kauffer, Friedemann Klos, Carsten Krüger, Michael  Pannes, Felix Rathgeber, Tobias Schlierf, Raimonds Spogis, Hans Wijers


    Balthasar Neumann
    (Jakub Pryzbycień, assistent musical)

    Violins I

    Pablo Hernán Benedí, Boris Bachmann, Christiane Bruckmann-Hiller, Danielle Gonzalez Sanchez, Barbara Köbele, Astrid Leutwyler, Henriette Otto-Dierßen, Muhammedjan Sharipov, Sophie Williams, Verena Sommer, Anna Troxler

    Violins II

    Andrea Rognoni, Corinna Guthmann, Shongi Kim, Albana Laci, Svetlana Ramazanova, Maria Roca, Léna Ruisz,  Verena Schoneweg, Henry Tong, Lalita Svete

    Violes

    Pablo de Pedro, Donata Böcking, Alessandro d'Amico, Ana Dunne Sequí, Osvaldo Enríquez Castro,  Sara Gómez, Oscar Holch, Adrián Vázquez

    Violoncels

    Christoph Dangel, Philipp Comploi, Rebecca Krieg, Lorenzo Meseguer, Elisa Siber, Luis Zorita

    Contrabaixos

    Diego Zecharies, Gabriele Basilico, Nicola dal Maso, Enrique Rodríguez Yebra

    Flautes

    Michael Schmidt-Casdorff, Ingo Nelken

    Oboès

    Christopher Palameta, Valerie Colen

    Clarinets

    Florian Schüle, Sebastian Kürzl

    Fagots

    Carles Cristobal Ferrán, Edurne Santos Arrastua, Alexandre Salles (contra bassson)

    Trompa

    Ulrich Hübner, Renske Wijma, Simon Poirier, Alessandro Denabian

    Trompetes

    Moritz Görg, Lukas Reiß

    Trombons

    Matthias Weiß, Julian Huß, Patrick Flassig

    Timpani

    Mike Asche

    Orgue

    Seulki Bae

     

    subratllat: concertino

  • Textos

    Ludwig van Beethoven
    Missa solemnis, en Re major, op. 123

    Kyrie

    Kyrie eleison
    Chiste eleison
    Kyrie eleison

     

    Senyor, teniu pietat,
    Crist, teniu pietat
    Senyor, teniu pietat.


    Gloria

    Gloria in excelsis Deo
    Et in terra pax hominibus bonae voluntatis.
    Laudamus te, benedicimus te, adoramus te, glorificamus te.
    Gratias agimus tibi propter magnam gloriam tuam.

     

    Glòria a Déu a dalt del cel
    i a la terra pau als homes de bona voluntat.
    Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem.
    Us donem gràcies, per la vostra immensa glòria,

    Domine Deus, Rex coelestis,
    Deus Pater omnipotens,
    Domine Fili unigenite, Jesu Christe altissime,
    Domine Deus, Agnus Dei, Filius Patris.
    Qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis,
    qui tollis peccata mundi,
    suscipe deprecationem nostram.
    Qui sedes ad dextram Patris,
    miserere nobis.

    Senyor Déu, Rei celestial,
    Déu Pare omnipotent,
    Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
    Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
    vós, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres;
    vós, que lleveu el pecat del món,
    acolliu la nostra súplica,
    vós que seieu a la dreta del Pare,
    tingueu pietat de nosaltres.

    Quoniam tu solus sanctus,
    tu solus Dominus,
    tu solus altissimus Jesu Christe.
    Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris,
    Amen

    Perquè vós sou l’únic Sant,
    vós l’únic Senyor,
    vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
    amb l’Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.
    Amén.


    Credo

    Credo in unum Deum,
    Patrem omnipotentem,
    factorem coeli et terrae,
    visibilium omnium et invisibilium.
    Et in unum Dominum Jesum Christum,
    Filium Dei unigenitum
    et ex Patre natum ante omnia saecula.

     

    Crec en un sol Déu,
    Pare totpoderós,
    creador del cel i de la terra,
    de totes les coses visibles i invisibles.
    I en un sol Senyor, Jesucrist,
    Fill Unigènit de Déu,
    nascut del Pare abans de tots els segles.

    Deum de Deo, lumen de lumine,
    Deum verum de Deo vero,
    genitum, non factum
    consubstantialem Patri,
    per quem omnia facta sunt.
    Qui propter nos homines
    et propter nostram salutem descendit de coelis.
    Et incarnatus est de Spiritu Sancto
    ex Maria virgine, et homo factus est.

    Déu de Déu, Llum de Llum,
    Déu veritable de Déu veritable,
    engendrat, no pas creat,
    de la mateixa naturalesa del Pare;
    per ell tota cosa fou creada.
    El qual per nosaltres, els homes,
    i per la nostra salvació davallà del cel.
    I, per obra de I’Esperit Sant,
    s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home.

    Crucifixus etiam pro nobis
    sub Pontio Pilato,
    passus et sepultus est.
    Et resurrexit tertia die
    secundum scripturas,
    et ascendit in coelum,
    sedet ad dextram Dei Patris,
    et iterum venturus est cum gloria
    judicare vivos et mortuos,
    cuius regni non erit finis.

    Crucificat després per nosaltres
    sota el poder de Ponç Pilat;
    patí i fou sepultat.
    I ressuscità el tercer dia,
    d’acord amb les Escriptures,
    i se’n pujà al cel;
    seu a la dreta del Pare.
    I tornarà gloriós
    a judicar els vius i els morts,
    i el seu regnat no tindrà fi.

    Et in Spiritum Sanctum Dominum et vivificantem,
    qui ex Patre Filioque procedit;
    qui cum Patre et Filio simul adoratur et conglorificatur;
    qui locutus est per Prophetas.
    Et unam sanctam catholicam et apostolicam ecclesiam.
    Confiteor unum baptisma in remissionem peccatorum.
    Et exspecto resurrectionem mortuorum
    et vitam venturi saeculi,
    Amen.

    Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida,
    que procedeix del Pare i del Fill.
    I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat;
    que parlà per boca dels profetes.
    I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica.
    Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.
    I espero la resurrecció dels morts,
    i la vida del món venidor.
    Amen


    Sanctus

    Sanctus, sanctus, sanctus Dominus
    Deus Sabaoth
    Pleni sunt coeli et terra gloria eius.
    Osanna in excelsis
    Benedictus qui venit in nomine Domini.
    Osanna in excelsis

     

    Sant, sant, sant és el Senyor,
    Déu dels exèrcits.
    El cel i la terra són plens de la seva glòria.
    Hosanna a les altures.
    Beneït el qui ve en nom del Senyor.
    Hosanna a les altures.


    Agnus Dei

    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis,
    dona nobis pacern.

     

    Anyell de Déu,
    que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Doneu-nos la pau

  • També et pot interessar...

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex