Cor de Cambra del Palau & Gregory Maqoma
—Broken ChordLa Casa dels Cants
Diumenge, 18.07.21- 20 h
Dilluns, 19.07.21- 20 hSala de Concerts
En co-producció amb:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Gregory Maqoma, concepció i interpretació
Thuthuka Sibisi, direcció musical
Laduma Ngxokolo, disseny del vestuari
Cor de Cambra del Palau dela Música Catalana (Xavier Puig, director principal/ Simon Halsey, director artístic)
Júlia Sesé, preparadora i directora del cor
Cantants:
Xolisile Bongwana
Zandile Hlatshwayo
Siphiwe Nkabinde
Tshegofatso Khunwane
Oliver Hauser, tècnic
Ntuthuko Mbuyazi, so
Siyandiswa Dokoda, mànager en giraBroken Chord
Act I
Prelude
Departure
The voyageAct II
Exhibition at the market
Conquassabit
Black face
What’s my name
Lord’s prayerAct III
Ancestral calling
Blizzard
Abelungu
London burning
Breaking breadAct IV
For behold
Denied
Remember me
We shall not stayDurada aproximada del concert: 70 minuts sense pausa
Una coproducció del Grec 2021 Festival de Barcelona, Manchester International Festival, Theatre de la Ville - Paris, Weimar Arts Festival (National Theater), St. Pölten Festspielhaus, Torinodanza Festival / Teatro Stabile di Torino - Teatro Nazionale, Festival Aperto / Fondazione I Teatri - Reggio Emilia, Stanford University i Vuyani Dance Theatre.
Comentari
Comentari
La història del primer cor de sud-africans negres que, a finals del segle XIX, va actuar a la Gran Bretanya i a Nord-amèrica, inspira una coreografia que parla d’identitat africana, de migracions i de fronteres tancades.Entre el 1891 i el 1893, acabada la primera guerra dels bòers, un cor sud-africà format per joves cantaires negres, nois i noies, va emprendre una llarga gira per la Gran Bretanya, el Canadà i els EUA amb la qual pretenien recaptar fons per a la creació d’una escola tècnica a Kimberley, a l’actual província del Cap. La gira va començar a la metròpoli colonial i va constituir tot un èxit. Van actuar davant la reina Victòria, però també per a grans masses de britànics que es delien per veure’ls i escoltar-los, igual que farien uns mesos més tard els ciutadans del Canadà i dels EUA. Aquell viatge, de fet, va permetre establir uns lligams amb l’Amèrica del Nord que serien bàsics en el desenvolupament posterior de la intel·lectualitat sud-africana. Les interpretacions del cor no van arribar a ser mai enregistrades, tot i que fa uns anys es van localitzar fotografies dels membres de la formació copsades durant aquell llarg viatge. Amb aquest material, els músics sud-africans Thuthuka Sibisi i Philip Miller van crear una instal·lació fotogràfica i sonora (The African Choir 1891 Re-Imagined) que es va veure a Londres, però també al Museu de l’Apartheid de Johannesburg, on Gregory Maqoma va quedar fascinat per la història.En conèixer el relat d’aquella gira, el coreògraf va imaginar l’espectacle que ara veurem, en el qual barreja les referències a les polítiques colonials amb les històries personals dels integrants d’aquell cor. Què devien pensar en sortir de casa cap a un destí incert sense ni tan sols tenir data de retorn? Com imaginarien aquell món de blancs que colonitzava la terra on havien nascut? Danses tradicionals pròpies del poble xhosa i dansa contemporània es combinen amb uns paisatges sonors atmosfèrics especialment suggeridors i donen origen a un relat dansat i musical que parla, entre altres coses, del paper que ha tingut Occident a l’hora de modelar i explicar la història sud-africana. Fronteres, migracions i identitat són, també, elements destacats d’un muntatge que pren la forma d’una mena d’òpera que renuncia a la veu humana i que qüestiona, des de l’escenari, la dialèctica que sembla dividir el món entre Occident i la resta de la humanitat. El repartiment de Broken Chord es completa habitualment en cada ciutat on es representa amb la participació d’un cor local. A Barcelona, serà el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.Signa el muntatge un dels coreògrafs africans més coneguts i respectats, que va començar a formar-se en dansa el 1990 i que el 1999 ja creava la seva companyia, Vuyani Dance Theatre. Guanyador de tota mena de premis internacionals, tant a Sud-àfrica com als EUA o a França (on l’any 2017 va ser nomenat cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres), Maqoma ja havia passat pel Grec Festival de Barcelona en l’edició del 2014, quan va presentar Lonely Together amb el coreògraf tortosí Roberto Olivan, a qui havia conegut mentre tots dos estudiaven a l’escola Performing Arts Research and Training Studios (PARTS) d’Anne Teresa de Keersmaeker.Biografies
Biografies
©Moeletsi Mabe
©Moeletsi Mabe
Gregory Maqoma, concepció i interpretació
Es va començar a interessar per la dansa al final dels anys vuitanta com una forma d’escapar de les tensions polítiques que s’anaven incrementant a la seva ciutat natal. Va iniciar la seva formació formal en dansa l’any 1990 a Moving Into Dance, i l’any 2002 va esdevenir-ne director artístic associat. Maqoma s’ha consolidat com a ballarí, coreògraf, professor i director de renom internacional. Va fundar el Vuyani Dance Theatre (VDT) el 1999, mentre era titular d’una beca a la Performing Arts Research and Training School (PARTS) de Bèlgica, sota la direcció d’Anne Teresa De Keersmaeker.
És respectat per les seves col·laboracions amb artistes de la seva generació, com Akram Khan, Vincent Mantsoe, Faustin Linyekula, Dada Masilo, Shanell Winlock, Sidi Larbi Cherkaoui, Nhlanhla Mahlangu i el director de teatre James Ngcobo.
Diverses obres del seu repertori li han reportat guardons i reconeixements internacionals, com el Premi FNB Vita com a coreògraf de l’any 1999, 2001 i 2002, per Rhythm 1.2.3, Rhythm blues i Southern comfort, respectivament. El 2002 va rebre el premi Standard Bank Young Artist de Dansa. Maqoma va ser finalista del premi Daimler Chrysler Choreography el 2002 i del Programa de Mentoria de Rolex l’any 2003. També ha estat guardonat amb el Premi Tunkie 2012 de lideratge en la dansa. El 2014 va rebre un Bessie, el principal premi de dansa de la ciutat de Nova York, per la composició musical original d’Exit/exist.
Va ser un dels encarregats de triar els nominats de la Iniciativa Artística Rolex 2016-17, i també va ser comissari del Programa Principal de Dansa 2017 per al Festival Nacional de les Arts. Les seves obres actuals Via Kanana i Cion: Requiem of Ravel’s Bolero actualment estan de gira per l’Àfrica i Europa.
L’any 2017 Maqoma va ser guardonat pel govern francès com a Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres. El 2018 va rebre del Departament d’Art i Cultura de Sud-àfrica el premi inaugural Usiba per la seva dedicació a l’ensenyament de la dansa. El 2018 va ser un dels artistes visitants seleccionats pel Departament de Dansa de la Virginia Commonwealth University, així com professor visitant a l’École De Sables de Toubab Dialaw, al Senegal. Forma part del comitè de selecció del Festival Dance Biennale Afrique que se celebrà a Marràqueix el 2020.
L’any 2018 va col·laborar amb William Kentridge com a coreògraf i va actuar a l’òpera de Kentridge The head and the load que es va estrenar a la Tate Modern Gallery de Londres aquell estiu i va anar de gira per Alemanya, Àustria, Holanda i Nova York.
El 2019 va col·laborar amb Idris Elba i Kwame Kwei-Armah en la producció Tree duta a terme pel Festival Internacional de Manchester i el teatre Young Vic.
Biografies
Thuthuka Sibisi, direcció musical
Va iniciar la seva formació musical a la prestigiosa Drakensberg Boy’s Choir School, on va néixer la seva passió per la interpretació. Posteriorment es va graduar en música a la Universitat de Stellenbosch el 2011. Va simultaniejar els estudis de música amb els de teatre físic i moviment amb Sam Prigge i Estelle Olivier. Té el Màster d’Arts Escèniques de Goldsmiths, Universitat de Londres.
Thuthuka ha fet extenses gires en què ha actuat per tot Sud-àfrica i també a l’Àsia i l’Amèrica del Sud. També ha estat de gira a Estocolm, com a director musical de l’òpera de Philip Miller Between a rock and a hard place (estrena) en col·laboració amb la Cape Town Opera.
Va ser director associat i director del cor de l’oratori Credo de Bongani Ndonana-Breen, escrit per commemorar el 140è aniversari de la fundació d’UNISA. Altres compromisos seus inclouen la direcció del Cor de l’Escola d’Òpera de la UCT: Dialogues des carmélites de Poulenc, Il viaggio a Reims de Rossini i Four:30 – òperes sud-africanes.
Entre les seves col·laboracions visuals trobem el treball amb el fotògraf i escultor establert a Johannesburg Jake Singer, a Joburg City Hustle (2015) i Intersections to this city (2014), presentats als Sustainable Empires (Venècia, Itàlia) i Los Angeles Centre for Digital Art (EUA).
Altres treballs expositius inclouen una reiteració de l’òpera curta Between a rock and a hard place en una instal·lació d’art en viu –rebatejada com a Extracts from the underground (2013)– presentada a l’Ajuntament de Ciutat del Cap, en col·laboració amb el Gordon Institute of Creative Arts. Aquesta instal·lació es va presentar més endavant al Wits Art Museum el 2014 com a part de la sèrie The Migrant Journey. El 2016 va presentar una nova obra, una instal·lació de so i imatge anomenada The African Choir 1891 Re-imagined, com a part de l’exposició “Black Chronicles Archive Laboratory a l’Autograph ABP” (Londres).
A la Xina va ser director musical de Pulling numbers de Philip Miller (estrena), i de Ciné-Concert, presentat com a part de Notes toward a model opera de William Kentridge. El 2016 Thuthuka també va debutar a Itàlia com a director musical de Triumphs and laments de William Kentridge, que es va presentar a Roma.
Entre altres projectes, ha signat un encàrrec de la Cape Town Opera per a Musiquées Sacrée d’Afrique et d’Europe, en residència al Festival International d’Ais de Provença.
Actualment és director musical i cocompositor al costat de Philip Miller de The head and the load de William Kentridge, que es va estrenar el juliol del 2018 a la Tate Modern de Londres.
Ha rebut el premi Mail & Guardian 200 Young South Africans 2017 i l’Ampersand Foundation Fellow 2018.
Biografies
Laduma Ngxokolo, disseny del vestuari
És un dels millors dissenyadors de roba de punt de l’Àfrica i un gran innovador amb la marca de roba Maxhosa by Laduma, inspirada en la cultura xhosa (un dels grups ètnics dominants a Sud-àfrica). Va crear la marca el 2011 amb el desig d’explorar solucions de disseny per a peces de punt que fossin adequades per a la vestimenta tradicional dels amakrwala (iniciats en la cultura xhosa).
Havent experimentat ell mateix el ritual d’iniciació, va sentir la necessitat de desenvolupar una gamma de peces de punt de primera qualitat que celebrés l’estètica tradicional xhosa utilitzant moher i llana sud-africana. Des d’aleshores Ngxokolo ha aconseguit nombrosos reconeixements i ha conquerit el cor de molts amants de la moda i dels mitjans de comunicació de Sud-àfrica, Londres, París, Amsterdam, Oslo, Berlín i Nova York.
Els seus premis inclouen: Premi Abryanz Style and Fashion-Dissenyador de l’Any a l’Àfrica i Premi de Turisme Lilizela: Premi del Consell Executiu com a Ambaixador del Cap Oriental; Premi Pride of Africa a l’Africa Fashion Week de Barcelona; Dissenyador de moda de l’any del sud d’Àfrica: Premis Abryanz Style And Fashion, Premi de Design Indaba a l’objecte més bonic de Sud-àfrica.
A l'inici de la seva carrera i com a dissenyador emergent, va rebre el Premi EA Stern Cape Entertainment Stars, el Premi SA Style, Premi Vogue Italia Scouting for Africa; Premi de Yoox.com Who Is Next? Dubai; Premium International, millor dissenyador emergent per a roba d’home primavera-estiu 2015, a l'Africa Fashion International rebé el Premi al dissenyador emergent de l’any; Premi de la Nelson Mandela Metropolitan University com a estrella emergent; Premi Marie Claire Prix d’Excelence al millor dissenyador emergent; International Representation Award i Premi al Disseny de la Societat Internacional de Tintorers i Coloristes.
Biografies
@ Ricardo Rios
@ Ricardo Rios
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De la temporada passada cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. Els projectes més destacats d’aquesta temporada 2022-23 inclouen la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (dirigit per Júlia Sesé, preparadora del Cor), el concert commemoratiu del centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles que inclou dos concerts a l’auditori francès.
Cor de Cambra del Palau & Gregory Maqoma
—Broken ChordLa Casa dels Cants
Diumenge, 18.07.21- 20 h
Dilluns, 19.07.21- 20 hSala de Concerts
En co-producció amb:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Gregory Maqoma, concepció i interpretació
Thuthuka Sibisi, direcció musical
Laduma Ngxokolo, disseny del vestuari
Cor de Cambra del Palau dela Música Catalana (Xavier Puig, director principal/ Simon Halsey, director artístic)
Júlia Sesé, preparadora i directora del cor
Cantants:
Xolisile Bongwana
Zandile Hlatshwayo
Siphiwe Nkabinde
Tshegofatso Khunwane
Oliver Hauser, tècnic
Ntuthuko Mbuyazi, so
Siyandiswa Dokoda, mànager en giraBroken Chord
Act I
Prelude
Departure
The voyageAct II
Exhibition at the market
Conquassabit
Black face
What’s my name
Lord’s prayerAct III
Ancestral calling
Blizzard
Abelungu
London burning
Breaking breadAct IV
For behold
Denied
Remember me
We shall not stayDurada aproximada del concert: 70 minuts sense pausa
Una coproducció del Grec 2021 Festival de Barcelona, Manchester International Festival, Theatre de la Ville - Paris, Weimar Arts Festival (National Theater), St. Pölten Festspielhaus, Torinodanza Festival / Teatro Stabile di Torino - Teatro Nazionale, Festival Aperto / Fondazione I Teatri - Reggio Emilia, Stanford University i Vuyani Dance Theatre.
Comentari
La història del primer cor de sud-africans negres que, a finals del segle XIX, va actuar a la Gran Bretanya i a Nord-amèrica, inspira una coreografia que parla d’identitat africana, de migracions i de fronteres tancades.Entre el 1891 i el 1893, acabada la primera guerra dels bòers, un cor sud-africà format per joves cantaires negres, nois i noies, va emprendre una llarga gira per la Gran Bretanya, el Canadà i els EUA amb la qual pretenien recaptar fons per a la creació d’una escola tècnica a Kimberley, a l’actual província del Cap. La gira va començar a la metròpoli colonial i va constituir tot un èxit. Van actuar davant la reina Victòria, però també per a grans masses de britànics que es delien per veure’ls i escoltar-los, igual que farien uns mesos més tard els ciutadans del Canadà i dels EUA. Aquell viatge, de fet, va permetre establir uns lligams amb l’Amèrica del Nord que serien bàsics en el desenvolupament posterior de la intel·lectualitat sud-africana. Les interpretacions del cor no van arribar a ser mai enregistrades, tot i que fa uns anys es van localitzar fotografies dels membres de la formació copsades durant aquell llarg viatge. Amb aquest material, els músics sud-africans Thuthuka Sibisi i Philip Miller van crear una instal·lació fotogràfica i sonora (The African Choir 1891 Re-Imagined) que es va veure a Londres, però també al Museu de l’Apartheid de Johannesburg, on Gregory Maqoma va quedar fascinat per la història.En conèixer el relat d’aquella gira, el coreògraf va imaginar l’espectacle que ara veurem, en el qual barreja les referències a les polítiques colonials amb les històries personals dels integrants d’aquell cor. Què devien pensar en sortir de casa cap a un destí incert sense ni tan sols tenir data de retorn? Com imaginarien aquell món de blancs que colonitzava la terra on havien nascut? Danses tradicionals pròpies del poble xhosa i dansa contemporània es combinen amb uns paisatges sonors atmosfèrics especialment suggeridors i donen origen a un relat dansat i musical que parla, entre altres coses, del paper que ha tingut Occident a l’hora de modelar i explicar la història sud-africana. Fronteres, migracions i identitat són, també, elements destacats d’un muntatge que pren la forma d’una mena d’òpera que renuncia a la veu humana i que qüestiona, des de l’escenari, la dialèctica que sembla dividir el món entre Occident i la resta de la humanitat. El repartiment de Broken Chord es completa habitualment en cada ciutat on es representa amb la participació d’un cor local. A Barcelona, serà el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.Signa el muntatge un dels coreògrafs africans més coneguts i respectats, que va començar a formar-se en dansa el 1990 i que el 1999 ja creava la seva companyia, Vuyani Dance Theatre. Guanyador de tota mena de premis internacionals, tant a Sud-àfrica com als EUA o a França (on l’any 2017 va ser nomenat cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres), Maqoma ja havia passat pel Grec Festival de Barcelona en l’edició del 2014, quan va presentar Lonely Together amb el coreògraf tortosí Roberto Olivan, a qui havia conegut mentre tots dos estudiaven a l’escola Performing Arts Research and Training Studios (PARTS) d’Anne Teresa de Keersmaeker.Biografies
Gregory Maqoma, concepció i interpretació
©Moeletsi Mabe
Es va començar a interessar per la dansa al final dels anys vuitanta com una forma d’escapar de les tensions polítiques que s’anaven incrementant a la seva ciutat natal. Va iniciar la seva formació formal en dansa l’any 1990 a Moving Into Dance, i l’any 2002 va esdevenir-ne director artístic associat. Maqoma s’ha consolidat com a ballarí, coreògraf, professor i director de renom internacional. Va fundar el Vuyani Dance Theatre (VDT) el 1999, mentre era titular d’una beca a la Performing Arts Research and Training School (PARTS) de Bèlgica, sota la direcció d’Anne Teresa De Keersmaeker.
És respectat per les seves col·laboracions amb artistes de la seva generació, com Akram Khan, Vincent Mantsoe, Faustin Linyekula, Dada Masilo, Shanell Winlock, Sidi Larbi Cherkaoui, Nhlanhla Mahlangu i el director de teatre James Ngcobo.
Diverses obres del seu repertori li han reportat guardons i reconeixements internacionals, com el Premi FNB Vita com a coreògraf de l’any 1999, 2001 i 2002, per Rhythm 1.2.3, Rhythm blues i Southern comfort, respectivament. El 2002 va rebre el premi Standard Bank Young Artist de Dansa. Maqoma va ser finalista del premi Daimler Chrysler Choreography el 2002 i del Programa de Mentoria de Rolex l’any 2003. També ha estat guardonat amb el Premi Tunkie 2012 de lideratge en la dansa. El 2014 va rebre un Bessie, el principal premi de dansa de la ciutat de Nova York, per la composició musical original d’Exit/exist.
Va ser un dels encarregats de triar els nominats de la Iniciativa Artística Rolex 2016-17, i també va ser comissari del Programa Principal de Dansa 2017 per al Festival Nacional de les Arts. Les seves obres actuals Via Kanana i Cion: Requiem of Ravel’s Bolero actualment estan de gira per l’Àfrica i Europa.
L’any 2017 Maqoma va ser guardonat pel govern francès com a Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres. El 2018 va rebre del Departament d’Art i Cultura de Sud-àfrica el premi inaugural Usiba per la seva dedicació a l’ensenyament de la dansa. El 2018 va ser un dels artistes visitants seleccionats pel Departament de Dansa de la Virginia Commonwealth University, així com professor visitant a l’École De Sables de Toubab Dialaw, al Senegal. Forma part del comitè de selecció del Festival Dance Biennale Afrique que se celebrà a Marràqueix el 2020.
L’any 2018 va col·laborar amb William Kentridge com a coreògraf i va actuar a l’òpera de Kentridge The head and the load que es va estrenar a la Tate Modern Gallery de Londres aquell estiu i va anar de gira per Alemanya, Àustria, Holanda i Nova York.
El 2019 va col·laborar amb Idris Elba i Kwame Kwei-Armah en la producció Tree duta a terme pel Festival Internacional de Manchester i el teatre Young Vic.
Thuthuka Sibisi, direcció musical
Va iniciar la seva formació musical a la prestigiosa Drakensberg Boy’s Choir School, on va néixer la seva passió per la interpretació. Posteriorment es va graduar en música a la Universitat de Stellenbosch el 2011. Va simultaniejar els estudis de música amb els de teatre físic i moviment amb Sam Prigge i Estelle Olivier. Té el Màster d’Arts Escèniques de Goldsmiths, Universitat de Londres.
Thuthuka ha fet extenses gires en què ha actuat per tot Sud-àfrica i també a l’Àsia i l’Amèrica del Sud. També ha estat de gira a Estocolm, com a director musical de l’òpera de Philip Miller Between a rock and a hard place (estrena) en col·laboració amb la Cape Town Opera.
Va ser director associat i director del cor de l’oratori Credo de Bongani Ndonana-Breen, escrit per commemorar el 140è aniversari de la fundació d’UNISA. Altres compromisos seus inclouen la direcció del Cor de l’Escola d’Òpera de la UCT: Dialogues des carmélites de Poulenc, Il viaggio a Reims de Rossini i Four:30 – òperes sud-africanes.
Entre les seves col·laboracions visuals trobem el treball amb el fotògraf i escultor establert a Johannesburg Jake Singer, a Joburg City Hustle (2015) i Intersections to this city (2014), presentats als Sustainable Empires (Venècia, Itàlia) i Los Angeles Centre for Digital Art (EUA).
Altres treballs expositius inclouen una reiteració de l’òpera curta Between a rock and a hard place en una instal·lació d’art en viu –rebatejada com a Extracts from the underground (2013)– presentada a l’Ajuntament de Ciutat del Cap, en col·laboració amb el Gordon Institute of Creative Arts. Aquesta instal·lació es va presentar més endavant al Wits Art Museum el 2014 com a part de la sèrie The Migrant Journey. El 2016 va presentar una nova obra, una instal·lació de so i imatge anomenada The African Choir 1891 Re-imagined, com a part de l’exposició “Black Chronicles Archive Laboratory a l’Autograph ABP” (Londres).
A la Xina va ser director musical de Pulling numbers de Philip Miller (estrena), i de Ciné-Concert, presentat com a part de Notes toward a model opera de William Kentridge. El 2016 Thuthuka també va debutar a Itàlia com a director musical de Triumphs and laments de William Kentridge, que es va presentar a Roma.
Entre altres projectes, ha signat un encàrrec de la Cape Town Opera per a Musiquées Sacrée d’Afrique et d’Europe, en residència al Festival International d’Ais de Provença.
Actualment és director musical i cocompositor al costat de Philip Miller de The head and the load de William Kentridge, que es va estrenar el juliol del 2018 a la Tate Modern de Londres.
Ha rebut el premi Mail & Guardian 200 Young South Africans 2017 i l’Ampersand Foundation Fellow 2018.
Laduma Ngxokolo, disseny del vestuari
És un dels millors dissenyadors de roba de punt de l’Àfrica i un gran innovador amb la marca de roba Maxhosa by Laduma, inspirada en la cultura xhosa (un dels grups ètnics dominants a Sud-àfrica). Va crear la marca el 2011 amb el desig d’explorar solucions de disseny per a peces de punt que fossin adequades per a la vestimenta tradicional dels amakrwala (iniciats en la cultura xhosa).
Havent experimentat ell mateix el ritual d’iniciació, va sentir la necessitat de desenvolupar una gamma de peces de punt de primera qualitat que celebrés l’estètica tradicional xhosa utilitzant moher i llana sud-africana. Des d’aleshores Ngxokolo ha aconseguit nombrosos reconeixements i ha conquerit el cor de molts amants de la moda i dels mitjans de comunicació de Sud-àfrica, Londres, París, Amsterdam, Oslo, Berlín i Nova York.
Els seus premis inclouen: Premi Abryanz Style and Fashion-Dissenyador de l’Any a l’Àfrica i Premi de Turisme Lilizela: Premi del Consell Executiu com a Ambaixador del Cap Oriental; Premi Pride of Africa a l’Africa Fashion Week de Barcelona; Dissenyador de moda de l’any del sud d’Àfrica: Premis Abryanz Style And Fashion, Premi de Design Indaba a l’objecte més bonic de Sud-àfrica.
A l'inici de la seva carrera i com a dissenyador emergent, va rebre el Premi EA Stern Cape Entertainment Stars, el Premi SA Style, Premi Vogue Italia Scouting for Africa; Premi de Yoox.com Who Is Next? Dubai; Premium International, millor dissenyador emergent per a roba d’home primavera-estiu 2015, a l'Africa Fashion International rebé el Premi al dissenyador emergent de l’any; Premi de la Nelson Mandela Metropolitan University com a estrella emergent; Premi Marie Claire Prix d’Excelence al millor dissenyador emergent; International Representation Award i Premi al Disseny de la Societat Internacional de Tintorers i Coloristes.
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
@ Ricardo Rios
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De la temporada passada cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. Els projectes més destacats d’aquesta temporada 2022-23 inclouen la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (dirigit per Júlia Sesé, preparadora del Cor), el concert commemoratiu del centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles que inclou dos concerts a l’auditori francès.