• Khatia Buniatishvili, piano

    Palau Piano

    Dilluns, 21 de febrer de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

    Concert extraordinari

  • Amb el suport de:

    • Logo Fundacio Puig

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Khatia Buniatishvili, piano


    Erik Satie (1866-1925)
    Gymnopédie núm. 1 

    Lent et douloureux 

    Frédéric Chopin (1810-1849)
    Preludi núm. 4, en Mi menor, op. 28

    Scherzo núm. 3, en Do sostingut menor, op. 39

    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    “Ària” de la Suite per a orquestra núm. 3, en Re major, BWV 1068

    Franz Schubert (1797-1828)
    Impromptu núm.3, en Sol bemoll major, op. 90

    Franz Liszt (1811-1886)
    Serenata Ständchen D. 560/7 de Schwanengesang de Franz Schubert

    Frédéric Chopin
    Polonesa en La bemoll major, op. 53

    Masurca en La menor, op. 17 núm. 4

    François Couperin (1668-1733)
    Les barricades mystérieuses

    Johann Sebastian Bach
    Preludi i fuga per a orgue BWV 543 (transcripció per a piano de Franz Liszt)

    Franz Liszt
    Consolation núm. 3

    Andante con moto
    Un poco più mosso
    Lento, quasi recitativo
    Quasi Adagio, cantabile con devozione
    Andantino
    Allegretto

    Franz Liszt – Vladimir Horowitz
    Rapsòdia hongaresa núm. 2


    Durada aproximada del concert: 85 minuts, sense pausa

    #nousreferents

  • Anunci Fundació Puig - desktop
  • Poema

    Risc

    De construir i edificar
    i construir i construir i obrir
    camins i asfaltar i fer forats i fer soroll
    i clavar claus per sostenir i cimentar
    arrels al toll, pedres al moll, i fer ponts nous
    i unir-ho tot i fabricar
    més utensilis que ens permetran
    construir més i edificar
    i construir i construir i obrir
    camins i asfaltar i fer forats i fer soroll
    i clavar claus per sostenir i cimentar
    arrels al puny, pedres al coll.

     

    Seguirem llepant la melmelada del ganivet.
    I ningú no ens ho prohibirà.

    Anna Gual
    Símbol 47 (2015)

  • Comentari

    La pianista georgiana Khatia Buniatishvili torna al Palau per presentar-nos un recorregut per pàgines celebradíssimes de la literatura per a piano que transcorre des de l’onírica placidesa “lenta i dolorosa” de la primera Gymnopédie d’Erik Satie fins a arribar als jocs d’artifici tècnics desbordants que apareixen en l’adaptació que Horowitz va fer de la famosíssima Segona Rapsòdia hongaresa de Liszt.

    Satie, Chopin, Liszt, Bach, Schubert i Couperin seran els compositors protagonistes d’un programa que mira a la música del Barroc amb una adaptació subtil i solemne de la inoblidable “Ària” de la Suite en Re major de Bach i que s’endinsa fins a Les barricades mystérieuses. Obra del parisenc François Couperin composta com a cinquena peça del seu Ordre 6ème de clavecin el 1717 (any en què va ser nomenat ordinaire de la musique de la chambre du Roi) en què el joc obstinat des del registre greu sobre una melodia quasi minimalista va ser definit pel clavicembalista Scott Ross com un tren que sembla voler arrencar.

    Liszt tindrà en el recital tres mirades diferents. El Liszt en “versió original” representat amb la bellíssima i transcendent Consolació núm. 3, una de les pàgines més líriques i suggestives del seu immens i en gran part oblidat llegat. El Liszt que cerca la música d’altres autors, el transcriptor, el de les paràfrasis, que adopta amb mestratge i creativitat una melodia tan bella com el celebèrrim lied Ständchen de Schubert –autor vienès de qui també escoltarem el sublim i delicadíssim Impromptu núm. 3 de l’opus 90– i el que s’endinsà en un monument com és el Preludi i fuga en La menor BWV 543, obra que Bach va escriure originalment per a orgue i que el compositor hongarès va adaptar magistralment al piano. Escrita per Bach en el període entre el 1708 i el 1717, quan era organista a la cort del duc de Saxònia-Weimar, el seu Preludi a manera de tocata respon a l’anomenat stylus fantasticus definit en el tractat Musurgia Universalis d’Athanasius Kircher com un mètode de composició lliure i desenfrenat que no està lligat a res, ni a cap paraula ni a un tema melòdic i que resulta enginyós amb la composició de frases harmòniques. La fuga i el seu final ple de virtuosisme van cridar l’atenció d’un virtuós com Liszt per fer-ne aquesta complexíssima adaptació per a piano. I per últim escoltarem el Liszt que va ser motiu d’inspiració per a un virtuós com el llegendari Vladimir Horowitz, que va adaptar lliurement i amb multitud d’ornaments la celebèrrima Rapsòdia hongaresa núm. 2.

    I aquestes obres cèlebres tindran com a complement quatre pàgines selectes del llegat de Chopin. L’inoblidable Preludi núm. 4 en Mi menor, escrit a Valldemossa el desembre del 1838, i l’onírica i subtil Masurca en La menor, op. 17 núm. 4 com a representació del Chopin més íntim i contemplatiu. L’apartat líric de l’Scherzo núm. 3, en Do sostingut menor, op. 39, amb els seus arpegis descendents combinats amb una melodia basada en  acords i la fortalesa que desprèn la Polonesa Heroica, model de virtuosisme, d’apassionament, amb el seu celebèrrim i temut passatge d’octaves central, figuren com dos dels moments més suggestius de la literatura per a piano del segle XIX i que no podien mancar dins aquesta selecció d’obres que tan a bastament coneix Buniatishvili.

     

    Lluís Trullén, crític musical de la «Revista Musical Catalana»

  • 20220209 Anunci Generic DESKTOP
  • Biografia

    Khatia Buniatishvili, piano

    20210422-buniatishvili-khatia

    © Gavin Evans - Sony Classical

    Nascuda a Geòrgia (1987), va descobrir el piano ben aviat, als tres anys. Va fer el primer concert amb l’Orquestra de Cambra de Tbilisi quan tenia sis anys i es va presentar internacionalment als deu. Va estudiar a Tbilisi amb Tengiz Amiredjibi i a Viena amb Oleg Maisenberg.

    Als Estats Units va debutar al Carnegie Hall el 2008 i des d’aleshores s’ha presentat al Hollywood Bowl, Festival iTunes, BBC Proms, Festival de Salzburg, Festival Verbier, Menuhin Festival Gstaad, Festival de La Roque d'Anthéron, Klavier-Festival Ruhr, Progetto Martha Argerich, i ha actuat en grans sales: Carnegie Hall de Nova York, Walt Disney Concert Hall de Los Angeles, Royal Festival Hall de Londres, Musikverein i Konzerthaus de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, Philharmonie de Berlín, Philharmonie i Théâtre des Champs Élysées de París, La Scala de Milà, Teatro La Fenice de Venècia, Victoria Hall de Ginebra, Tonhalle de Zuric, Rudolfinum de Praga, Gran Teatre de Xangai, NCPA de Pequín, NCPA de Mumbai, Suntory Hall de Tòquio, Esplanade Theatre de Singapur, Palau de la Música Catalana, etc.

    Entre els músics amb qui ha col·laborat figuren els directors de més prestigi, com Zubin Mehta, Plácido Domingo, Kent Nagano, Neeme Järvi, Paavo Järvi, Mikhaïl Pletnev, Vladimir Ashkenazy, Semyon Bychkov, Jaap Van Zweden, Gustavo Dudamel, Myung-Whun Chung, Yannick Nézet-Séguin, Philippe Jordan..., i les formacions més famoses, com la Filharmònica d’Israel, Philharmònica de Los Angeles, San Francisco Symphony, Seattle Symphony, Philadelphia Orchestra, Toronto Symphony Orquestra, Sinfônica do Estado de São Paulo, Filharmònica de la Xina, NHK Symphony de Tòquio, London Symphony, BBC Symphony, Orchestre de París, Orchestre National de França, Filarmonica della Scala, Wiener Symphoniker, Rotterdams Philharmonisch Orkest, Münchner Philharmoniker, etc.

    Durant les darreres temporades ha participat en diversos projectes: setantè aniversari de les Nacions Unides, concert benèfic a favor dels refugiats sirians, concert benèfic a Kíev a favor de persones ferides a l’àrea de l’ATO, concert “A Rússia amb amor” contra la violació dels drets humans a Rússia i va participar a la conferència DLD Women. A més a més ha col·laborat amb el grup de rock Coldplay al seu darrer àlbum, A head full of dreams.

    La seva discografia inclou Liszt Album (2011), Chopin Album (2012), Motherland (2014), Kaleidoscope (Sony Classical, 2016), com també Piano Trios amb Gidon Kremer i Giedrė Dirvanauskaitė (ECM, 2011), Sonates per a violí i piano amb Renaud Capuçon 2014 (Erato), els Concerts núm. 2 i núm. 3 de Rakhmàninov amb la Filharmònica Txeca i Paavo Järvi (Sony Classical), i ja el 2019, Schubert recital (Sony Classical). El seu disc més recent és Labyrinth (Sony Classical, octubre del 2020), amb obres de Chopin, Bach, Brahms, Rakhmàninov, Liszt, Satie, Morricone, Villa-Lobos, Cage i Pärt.

    Ha guanyat dues vegades el Premi Echo Klassik, el 2012 i el 2016, pels seus Liszt Album i Kaleidoscope, respectivament.

  • També et pot interessar...

    Palau Piano
    Dimarts, 03.05.2022 - 20 h
    Sala de Concerts

    Yuja Wang, piano

    Programa per determinar

    Preus: de 30 a 60 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex