Khatia Buniatishvili, piano
Palau Piano
Dilluns, 21 de febrer de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Concert extraordinari
Amb el suport de:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Khatia Buniatishvili, piano
Erik Satie (1866-1925)
Gymnopédie núm. 1Lent et douloureux
Frédéric Chopin (1810-1849)
Preludi núm. 4, en Mi menor, op. 28Scherzo núm. 3, en Do sostingut menor, op. 39
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
“Ària” de la Suite per a orquestra núm. 3, en Re major, BWV 1068Franz Schubert (1797-1828)
Impromptu núm.3, en Sol bemoll major, op. 90Franz Liszt (1811-1886)
Serenata Ständchen D. 560/7 de Schwanengesang de Franz SchubertFrédéric Chopin
Polonesa en La bemoll major, op. 53Masurca en La menor, op. 17 núm. 4
François Couperin (1668-1733)
Les barricades mystérieusesJohann Sebastian Bach
Preludi i fuga per a orgue BWV 543 (transcripció per a piano de Franz Liszt)Franz Liszt
Consolation núm. 3Andante con moto
Un poco più mosso
Lento, quasi recitativo
Quasi Adagio, cantabile con devozione
Andantino
AllegrettoFranz Liszt – Vladimir Horowitz
Rapsòdia hongaresa núm. 2
Durada aproximada del concert: 85 minuts, sense pausa#nousreferents
Poema
Risc
De construir i edificar
i construir i construir i obrir
camins i asfaltar i fer forats i fer soroll
i clavar claus per sostenir i cimentar
arrels al toll, pedres al moll, i fer ponts nous
i unir-ho tot i fabricar
més utensilis que ens permetran
construir més i edificar
i construir i construir i obrir
camins i asfaltar i fer forats i fer soroll
i clavar claus per sostenir i cimentar
arrels al puny, pedres al coll.Seguirem llepant la melmelada del ganivet.
I ningú no ens ho prohibirà.Anna Gual
Símbol 47 (2015)Comentari
La pianista georgiana Khatia Buniatishvili torna al Palau per presentar-nos un recorregut per pàgines celebradíssimes de la literatura per a piano que transcorre des de l’onírica placidesa “lenta i dolorosa” de la primera Gymnopédie d’Erik Satie fins a arribar als jocs d’artifici tècnics desbordants que apareixen en l’adaptació que Horowitz va fer de la famosíssima Segona Rapsòdia hongaresa de Liszt.
Satie, Chopin, Liszt, Bach, Schubert i Couperin seran els compositors protagonistes d’un programa que mira a la música del Barroc amb una adaptació subtil i solemne de la inoblidable “Ària” de la Suite en Re major de Bach i que s’endinsa fins a Les barricades mystérieuses. Obra del parisenc François Couperin composta com a cinquena peça del seu Ordre 6ème de clavecin el 1717 (any en què va ser nomenat ordinaire de la musique de la chambre du Roi) en què el joc obstinat des del registre greu sobre una melodia quasi minimalista va ser definit pel clavicembalista Scott Ross com un tren que sembla voler arrencar.
Liszt tindrà en el recital tres mirades diferents. El Liszt en “versió original” representat amb la bellíssima i transcendent Consolació núm. 3, una de les pàgines més líriques i suggestives del seu immens i en gran part oblidat llegat. El Liszt que cerca la música d’altres autors, el transcriptor, el de les paràfrasis, que adopta amb mestratge i creativitat una melodia tan bella com el celebèrrim lied Ständchen de Schubert –autor vienès de qui també escoltarem el sublim i delicadíssim Impromptu núm. 3 de l’opus 90– i el que s’endinsà en un monument com és el Preludi i fuga en La menor BWV 543, obra que Bach va escriure originalment per a orgue i que el compositor hongarès va adaptar magistralment al piano. Escrita per Bach en el període entre el 1708 i el 1717, quan era organista a la cort del duc de Saxònia-Weimar, el seu Preludi a manera de tocata respon a l’anomenat stylus fantasticus definit en el tractat Musurgia Universalis d’Athanasius Kircher com un mètode de composició lliure i desenfrenat que no està lligat a res, ni a cap paraula ni a un tema melòdic i que resulta enginyós amb la composició de frases harmòniques. La fuga i el seu final ple de virtuosisme van cridar l’atenció d’un virtuós com Liszt per fer-ne aquesta complexíssima adaptació per a piano. I per últim escoltarem el Liszt que va ser motiu d’inspiració per a un virtuós com el llegendari Vladimir Horowitz, que va adaptar lliurement i amb multitud d’ornaments la celebèrrima Rapsòdia hongaresa núm. 2.
I aquestes obres cèlebres tindran com a complement quatre pàgines selectes del llegat de Chopin. L’inoblidable Preludi núm. 4 en Mi menor, escrit a Valldemossa el desembre del 1838, i l’onírica i subtil Masurca en La menor, op. 17 núm. 4 com a representació del Chopin més íntim i contemplatiu. L’apartat líric de l’Scherzo núm. 3, en Do sostingut menor, op. 39, amb els seus arpegis descendents combinats amb una melodia basada en acords i la fortalesa que desprèn la Polonesa Heroica, model de virtuosisme, d’apassionament, amb el seu celebèrrim i temut passatge d’octaves central, figuren com dos dels moments més suggestius de la literatura per a piano del segle XIX i que no podien mancar dins aquesta selecció d’obres que tan a bastament coneix Buniatishvili.
Lluís Trullén, crític musical de la «Revista Musical Catalana»
Biografia
Biografia
© Gavin Evans - Sony Classical
© Gavin Evans - Sony Classical
Khatia Buniatishvili, piano
Nascuda a Geòrgia (1987), va descobrir el piano ben aviat, als tres anys. Va fer el primer concert amb l’Orquestra de Cambra de Tbilisi quan tenia sis anys i es va presentar internacionalment als deu. Va estudiar a Tbilisi amb Tengiz Amiredjibi i a Viena amb Oleg Maisenberg.
Als Estats Units va debutar al Carnegie Hall el 2008 i des d’aleshores s’ha presentat al Hollywood Bowl, Festival iTunes, BBC Proms, Festival de Salzburg, Festival Verbier, Menuhin Festival Gstaad, Festival de La Roque d'Anthéron, Klavier-Festival Ruhr, Progetto Martha Argerich, i ha actuat en grans sales: Carnegie Hall de Nova York, Walt Disney Concert Hall de Los Angeles, Royal Festival Hall de Londres, Musikverein i Konzerthaus de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, Philharmonie de Berlín, Philharmonie i Théâtre des Champs Élysées de París, La Scala de Milà, Teatro La Fenice de Venècia, Victoria Hall de Ginebra, Tonhalle de Zuric, Rudolfinum de Praga, Gran Teatre de Xangai, NCPA de Pequín, NCPA de Mumbai, Suntory Hall de Tòquio, Esplanade Theatre de Singapur, Palau de la Música Catalana, etc.
Entre els músics amb qui ha col·laborat figuren els directors de més prestigi, com Zubin Mehta, Plácido Domingo, Kent Nagano, Neeme Järvi, Paavo Järvi, Mikhaïl Pletnev, Vladimir Ashkenazy, Semyon Bychkov, Jaap Van Zweden, Gustavo Dudamel, Myung-Whun Chung, Yannick Nézet-Séguin, Philippe Jordan..., i les formacions més famoses, com la Filharmònica d’Israel, Philharmònica de Los Angeles, San Francisco Symphony, Seattle Symphony, Philadelphia Orchestra, Toronto Symphony Orquestra, Sinfônica do Estado de São Paulo, Filharmònica de la Xina, NHK Symphony de Tòquio, London Symphony, BBC Symphony, Orchestre de París, Orchestre National de França, Filarmonica della Scala, Wiener Symphoniker, Rotterdams Philharmonisch Orkest, Münchner Philharmoniker, etc.
Durant les darreres temporades ha participat en diversos projectes: setantè aniversari de les Nacions Unides, concert benèfic a favor dels refugiats sirians, concert benèfic a Kíev a favor de persones ferides a l’àrea de l’ATO, concert “A Rússia amb amor” contra la violació dels drets humans a Rússia i va participar a la conferència DLD Women. A més a més ha col·laborat amb el grup de rock Coldplay al seu darrer àlbum, A head full of dreams.
La seva discografia inclou Liszt Album (2011), Chopin Album (2012), Motherland (2014), Kaleidoscope (Sony Classical, 2016), com també Piano Trios amb Gidon Kremer i Giedrė Dirvanauskaitė (ECM, 2011), Sonates per a violí i piano amb Renaud Capuçon 2014 (Erato), els Concerts núm. 2 i núm. 3 de Rakhmàninov amb la Filharmònica Txeca i Paavo Järvi (Sony Classical), i ja el 2019, Schubert recital (Sony Classical). El seu disc més recent és Labyrinth (Sony Classical, octubre del 2020), amb obres de Chopin, Bach, Brahms, Rakhmàninov, Liszt, Satie, Morricone, Villa-Lobos, Cage i Pärt.
Ha guanyat dues vegades el Premi Echo Klassik, el 2012 i el 2016, pels seus Liszt Album i Kaleidoscope, respectivament.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dimarts, 03.05.2022 - 20 h
Sala de ConcertsYuja Wang, piano
Programa per determinar
Preus: de 30 a 60 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Khatia Buniatishvili, piano
Palau Piano
Dilluns, 21 de febrer de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Concert extraordinari
Amb el suport de:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Khatia Buniatishvili, piano
Erik Satie (1866-1925)
Gymnopédie núm. 1Lent et douloureux
Frédéric Chopin (1810-1849)
Preludi núm. 4, en Mi menor, op. 28Scherzo núm. 3, en Do sostingut menor, op. 39
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
“Ària” de la Suite per a orquestra núm. 3, en Re major, BWV 1068Franz Schubert (1797-1828)
Impromptu núm.3, en Sol bemoll major, op. 90Franz Liszt (1811-1886)
Serenata Ständchen D. 560/7 de Schwanengesang de Franz SchubertFrédéric Chopin
Polonesa en La bemoll major, op. 53Masurca en La menor, op. 17 núm. 4
François Couperin (1668-1733)
Les barricades mystérieusesJohann Sebastian Bach
Preludi i fuga per a orgue BWV 543 (transcripció per a piano de Franz Liszt)Franz Liszt
Consolation núm. 3Andante con moto
Un poco più mosso
Lento, quasi recitativo
Quasi Adagio, cantabile con devozione
Andantino
AllegrettoFranz Liszt – Vladimir Horowitz
Rapsòdia hongaresa núm. 2
Durada aproximada del concert: 85 minuts, sense pausa#nousreferents
Poema
Risc
De construir i edificar
i construir i construir i obrir
camins i asfaltar i fer forats i fer soroll
i clavar claus per sostenir i cimentar
arrels al toll, pedres al moll, i fer ponts nous
i unir-ho tot i fabricar
més utensilis que ens permetran
construir més i edificar
i construir i construir i obrir
camins i asfaltar i fer forats i fer soroll
i clavar claus per sostenir i cimentar
arrels al puny, pedres al coll.Seguirem llepant la melmelada del ganivet.
I ningú no ens ho prohibirà.Anna Gual
Símbol 47 (2015)Comentari
La pianista georgiana Khatia Buniatishvili torna al Palau per presentar-nos un recorregut per pàgines celebradíssimes de la literatura per a piano que transcorre des de l’onírica placidesa “lenta i dolorosa” de la primera Gymnopédie d’Erik Satie fins a arribar als jocs d’artifici tècnics desbordants que apareixen en l’adaptació que Horowitz va fer de la famosíssima Segona Rapsòdia hongaresa de Liszt.
Satie, Chopin, Liszt, Bach, Schubert i Couperin seran els compositors protagonistes d’un programa que mira a la música del Barroc amb una adaptació subtil i solemne de la inoblidable “Ària” de la Suite en Re major de Bach i que s’endinsa fins a Les barricades mystérieuses. Obra del parisenc François Couperin composta com a cinquena peça del seu Ordre 6ème de clavecin el 1717 (any en què va ser nomenat ordinaire de la musique de la chambre du Roi) en què el joc obstinat des del registre greu sobre una melodia quasi minimalista va ser definit pel clavicembalista Scott Ross com un tren que sembla voler arrencar.
Liszt tindrà en el recital tres mirades diferents. El Liszt en “versió original” representat amb la bellíssima i transcendent Consolació núm. 3, una de les pàgines més líriques i suggestives del seu immens i en gran part oblidat llegat. El Liszt que cerca la música d’altres autors, el transcriptor, el de les paràfrasis, que adopta amb mestratge i creativitat una melodia tan bella com el celebèrrim lied Ständchen de Schubert –autor vienès de qui també escoltarem el sublim i delicadíssim Impromptu núm. 3 de l’opus 90– i el que s’endinsà en un monument com és el Preludi i fuga en La menor BWV 543, obra que Bach va escriure originalment per a orgue i que el compositor hongarès va adaptar magistralment al piano. Escrita per Bach en el període entre el 1708 i el 1717, quan era organista a la cort del duc de Saxònia-Weimar, el seu Preludi a manera de tocata respon a l’anomenat stylus fantasticus definit en el tractat Musurgia Universalis d’Athanasius Kircher com un mètode de composició lliure i desenfrenat que no està lligat a res, ni a cap paraula ni a un tema melòdic i que resulta enginyós amb la composició de frases harmòniques. La fuga i el seu final ple de virtuosisme van cridar l’atenció d’un virtuós com Liszt per fer-ne aquesta complexíssima adaptació per a piano. I per últim escoltarem el Liszt que va ser motiu d’inspiració per a un virtuós com el llegendari Vladimir Horowitz, que va adaptar lliurement i amb multitud d’ornaments la celebèrrima Rapsòdia hongaresa núm. 2.
I aquestes obres cèlebres tindran com a complement quatre pàgines selectes del llegat de Chopin. L’inoblidable Preludi núm. 4 en Mi menor, escrit a Valldemossa el desembre del 1838, i l’onírica i subtil Masurca en La menor, op. 17 núm. 4 com a representació del Chopin més íntim i contemplatiu. L’apartat líric de l’Scherzo núm. 3, en Do sostingut menor, op. 39, amb els seus arpegis descendents combinats amb una melodia basada en acords i la fortalesa que desprèn la Polonesa Heroica, model de virtuosisme, d’apassionament, amb el seu celebèrrim i temut passatge d’octaves central, figuren com dos dels moments més suggestius de la literatura per a piano del segle XIX i que no podien mancar dins aquesta selecció d’obres que tan a bastament coneix Buniatishvili.
Lluís Trullén, crític musical de la «Revista Musical Catalana»
Biografia
Khatia Buniatishvili, piano
© Gavin Evans - Sony Classical
Nascuda a Geòrgia (1987), va descobrir el piano ben aviat, als tres anys. Va fer el primer concert amb l’Orquestra de Cambra de Tbilisi quan tenia sis anys i es va presentar internacionalment als deu. Va estudiar a Tbilisi amb Tengiz Amiredjibi i a Viena amb Oleg Maisenberg.
Als Estats Units va debutar al Carnegie Hall el 2008 i des d’aleshores s’ha presentat al Hollywood Bowl, Festival iTunes, BBC Proms, Festival de Salzburg, Festival Verbier, Menuhin Festival Gstaad, Festival de La Roque d'Anthéron, Klavier-Festival Ruhr, Progetto Martha Argerich, i ha actuat en grans sales: Carnegie Hall de Nova York, Walt Disney Concert Hall de Los Angeles, Royal Festival Hall de Londres, Musikverein i Konzerthaus de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, Philharmonie de Berlín, Philharmonie i Théâtre des Champs Élysées de París, La Scala de Milà, Teatro La Fenice de Venècia, Victoria Hall de Ginebra, Tonhalle de Zuric, Rudolfinum de Praga, Gran Teatre de Xangai, NCPA de Pequín, NCPA de Mumbai, Suntory Hall de Tòquio, Esplanade Theatre de Singapur, Palau de la Música Catalana, etc.
Entre els músics amb qui ha col·laborat figuren els directors de més prestigi, com Zubin Mehta, Plácido Domingo, Kent Nagano, Neeme Järvi, Paavo Järvi, Mikhaïl Pletnev, Vladimir Ashkenazy, Semyon Bychkov, Jaap Van Zweden, Gustavo Dudamel, Myung-Whun Chung, Yannick Nézet-Séguin, Philippe Jordan..., i les formacions més famoses, com la Filharmònica d’Israel, Philharmònica de Los Angeles, San Francisco Symphony, Seattle Symphony, Philadelphia Orchestra, Toronto Symphony Orquestra, Sinfônica do Estado de São Paulo, Filharmònica de la Xina, NHK Symphony de Tòquio, London Symphony, BBC Symphony, Orchestre de París, Orchestre National de França, Filarmonica della Scala, Wiener Symphoniker, Rotterdams Philharmonisch Orkest, Münchner Philharmoniker, etc.
Durant les darreres temporades ha participat en diversos projectes: setantè aniversari de les Nacions Unides, concert benèfic a favor dels refugiats sirians, concert benèfic a Kíev a favor de persones ferides a l’àrea de l’ATO, concert “A Rússia amb amor” contra la violació dels drets humans a Rússia i va participar a la conferència DLD Women. A més a més ha col·laborat amb el grup de rock Coldplay al seu darrer àlbum, A head full of dreams.
La seva discografia inclou Liszt Album (2011), Chopin Album (2012), Motherland (2014), Kaleidoscope (Sony Classical, 2016), com també Piano Trios amb Gidon Kremer i Giedrė Dirvanauskaitė (ECM, 2011), Sonates per a violí i piano amb Renaud Capuçon 2014 (Erato), els Concerts núm. 2 i núm. 3 de Rakhmàninov amb la Filharmònica Txeca i Paavo Järvi (Sony Classical), i ja el 2019, Schubert recital (Sony Classical). El seu disc més recent és Labyrinth (Sony Classical, octubre del 2020), amb obres de Chopin, Bach, Brahms, Rakhmàninov, Liszt, Satie, Morricone, Villa-Lobos, Cage i Pärt.
Ha guanyat dues vegades el Premi Echo Klassik, el 2012 i el 2016, pels seus Liszt Album i Kaleidoscope, respectivament.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dimarts, 03.05.2022 - 20 h
Sala de ConcertsYuja Wang, piano
Programa per determinar
Preus: de 30 a 60 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –