• JONC & Carmignola
    —Festival Bachcelona

    Estiu al Palau

    Dilluns, 17 de juliol de 2023 – 20 h

    Petit Palau

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Jove Orquestra Nacional de Catalunya
    Giuliano Carmignolaviolí solista i director


    I

    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    Concert per a violí en Mi major, BWV 1042

    Allegro
    Adagio
    Allegro assai

     

    Antonio Vivaldi (1678 - 1741)
    Concert per a violí en Mi major op. 3 núm. 12, RV 265 "Estro armonico"

    Allegro
    Largo
    Allegro

     

    II

    Johann Sebastian Bach
    Concert per a violí en La menor, BWV 1041

    Allegro moderato
    Andante
    Allegro assai

     

    Antonio Vivaldi
    Concert per a violí en Re major, RV 208 "Grosso Mogul"

    Allegro
    Grave – Recitativo
    Allegro

    Durada: Primera part, 35 minuts | Pausa de 10 minuts | Segona part, 30 minuts

    La durada del concert és aproximada

    #classics  #jovesinterprets

     

  • Poema

    postal

    disposar el teló de fons, el cel.

    engegar la maquinària, el món.

    inclinar la voluntat cap al gest, el drama.

    revinclar-se a la butaca, els llibres.

    respirar fondo, pensar que no hi ets.

    i veure-t’hi cada dia, sota la contenció del cel.

    Eduard Escoffet
    Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)

  • 20231205 Anunci Palau 100 Extensa DESKTOP
  • Comentari

    La connexió Bach-Vivaldi

    Vivaldi i Bach van ser coetanis, però no es van arribar a conèixer mai. El venecià, però –que era set anys més gran que el saxó–, va aconseguir en vida fama i prestigi arreu d’Europa gràcies a l’estil modern, brillant, virtuosístic i electritzant de la seva música (i també, cal dir-ho, a una ambició voraç i a una estratègia comercial agressiva), un ressò que va arribar fins a la cort de Weimar on treballava Bach amb una discreció espartana. No podem parlar estrictament de diàleg, perquè segurament Vivaldi no coneixia la música de Bach, però les obres del venecià van ser un model inspirador per al jove alemany i per a mig Europa.

    L’ampli ventall de recursos instrumentals i l’estil innovador i lluminós que exhibien les obres de Vivaldi van revolucionar el món sonor i musical de l’Europa del Barroc, i els podrem tastar en les dues obres seves que sentirem avui. El Concert per a violí en Mi major, RV 265 és el dotzè del cèlebre recull L’Estro Armonico, op. 3, editat l’any 1711 a Amsterdam, i va ser tan aclamat des de la seva primera publicació que se’n van arribar a fer més de trenta reimpressions en tres dècades. De fet, aquesta va ser la primera col·lecció de concerts que es va publicar amb un títol, fet que demostra la visió comercial de l’autor i del seu editor, Estienne Roger, que li acabaria editant desenes de Concerts més. Una mica posterior és el Concert per a violí, RV 208, que en un dels tres manuscrits que se’n conserven porta per títol Grosso Mogul, segurament fent referència i aprofitant l’embranzida de l’exitosa òpera Il gran mogol de Domenico Lalli, que s’havia representat a Nàpols l’any 1713. Còpies manuscrites d’aquest Concert devien circular sense control arreu d’Europa (prova de la fama i popularitat de Vivaldi), perquè Bach en va fer una transcripció per a orgue sol (BWV 594) cap al 1714, sis anys abans que Estienne Roger el publiqués a Amsterdam dins de l’opus 7. Però ¿com va poder conèixer Bach obres d’Il Prete Rosso acabades de sortir de la seva ploma?

    Bach va treballar a la cort de Weimar entre el 1708 i el 1717, primer com a hoforganist i kammermusicus, i a partir de 1714 com a Kapellmeister al servei del duc Ernst August de Saxònia-Weimar. L’any 1709 va visitar Weimar el virtuós violinista Johann Georg Pisendel, que havia estudiat amb Torelli i que segurament va familiaritzar Bach amb el repertori concertístic italià. Va ser aleshores que Bach (que tenia vint-i-quatre anys) es va interessar pel repertori orquestral, i ho va fer transcrivint i arranjant per a orgue i per a clavicèmbal diverses obres d’altres compositors que ja havia tingut ocasió de conèixer, com Telemann o Albinoni. A més, el duc tenia un germà petit, Johann Ernst, extraordinàriament dotat per a la música com a violinista, clavecinista i compositor, que va estudiar entre el 1711 i el 1713 a la Universitat d’Utrecht, on les obres dels mestres italians corrien com la pólvora. Segurament va ser Johann Ernst qui va portar partitures d’aquest repertori italià a la cort, i qui va demanar a Bach que en fes transcripcions per poder interpretar-les. I d’aquí van sortir dues col·leccions de Concerts que Bach va compondre per a orgue i per a clave arranjant els originals per a corda d’autors com ara Marcello, Corelli, Torelli, Telemann i sobretot de Vivaldi, de qui va adaptar fins a deu Concerts, entre els quals l’RV 265 que sentirem avui. Bach, però, no es limitava a la reproducció més o menys exacta d’aquests originals, sinó que hi aportava elements i recursos tonals, d’ornaments i de desenvolupament, que converteix les obres en absolutament genuïnes.

    Bach es va entusiasmar amb aquella manera moderna i nova d’escriure per a orquestra, i quan l’any 1717 va començar a treballar com a Kapellmeister a la cort de Köthen (on disposava d’una orquestra amb més potencial i plena de virtuosos) va desplegar tota la seva saviesa, talent i enginy en un devessall d’obres orquestrals que formen el gran tresor d’aquest gènere dins la seva producció. Aquí van néixer, entre d’altres, els Concerts de Brandenburg, algunes Obertures, o els Concerts per a violí que sentirem avui, probablement dedicats al primer violí de l’orquestra de la cort, Joseph Spiess, i els únics que han sobreviscut d’una col·lecció segurament més extensa.

    La concepció general d’aquests dos Concerts és típicament veneciana, gairebé vivaldiana (estructura Allegro-Adagio-Allegro, alternança del solista amb el tutti...), però aquestes característiques són simplement estructurals, perquè l’expressió musical és genuïnament bachiana: el tractament que fa Bach de la part solista va més enllà del diàleg amb el tutti, amb un desenvolupament temàtic de major amplitud i una expressivitat sense precedents. Això ho percebrem especialment als moviments lents: l’“Adagio” del BWV 1042 té una gravetat íntima i delicada que talla l’alè; i de l’“Andante” del BWV 1041, on la melodia vola tendrament sobre un baix obstinat, el compositor francès Claude Debussy en va dir: “És tanta la seva bellesa que hom ja no sap com asseure’s i comportar-se per ser digne d’escoltar-lo; roman per molt de temps en el record i un se sorprèn, en sortir al carrer, que el cel no sigui blau i que el Partenó no sorgeixi de la terra”.

    Vivaldi ens activa, Bach ens mou. Vivaldi ens enlluerna, Bach ens il·lumina. Vivaldi és l’esclat inspirador que Bach porta més enllà.

    Xavier Chavarria, musicòleg.

  • Biografies

    Jove Orquestra Nacional de Catalunya

    JONC

    La Jove Orquestra Nacional de Catalunya va néixer el setembre del 1993 amb el nom de Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC) i el 1999 passà a anomenar-se JONC. El projecte va ser dirigit per Josep Pons des de la fundació fins al 2001, any en què Manel Valdivieso n’agafà el relleu com a director artístic.

    L’any 1999 es constituí la Fundació JONC per aglutinar el nombre creixent d’iniciatives que van prenent forma en el seu si. El seu Patronat està integrat per diversos representants de la Generalitat de Catalunya, del cercle cultural i musical català.

    Des del seu naixement, els objectius principals de la JONC han estat facilitar una formació orquestral integral als joves músics del nostre país, tot complementant la tasca que en aquest terreny es desenvolupa als conservatoris i centres superiors, i col·laborar activament en la seva inserció professional. Així mateix, s’ha vetllat per oferir un producte cultural de la màxima qualitat, tot apropant-lo a tots els públics, amb una clara vocació social i pedagògica.

    Per fer possible aquests objectius, l’activitat de la JONC es desenvolupa mitjançant trobades o Encontres de treball, concerts simfònics i de cambra adreçats al públic en general i a col·lectius amb necessitats especials, preparació de material didàctic, classes, conferències, etc.

    La Fundació Jove Orquestra Nacional de Catalunya inclou dues orquestres diferents, a les quals s’accedeix per audició pública: la JONC Alevins està formada per joves músics de fins a 19 anys, i la JONC incorpora músics de fins a 25 anys.

    La JONC ha participat als festivals i sales de concerts més importants del país, sota la direcció de mestres del prestigi de Josep Pons, Guy van Waas, Ernest Martínez-Izquierdo, Jordi Mora, Manel Valdivieso, Barry Sargent, Jan Caeyers, Robert King, Paul Goodwin, Andrew Parrott, Antoni Ros Marbà, Lutz Köhler, Salvador Mas, Edmon Colomer, Karl Anton Rickenbacher, Valery Ovsyanikov, Gordan Nikolic i Pablo González.

  • Giuliano Carmignola, violí solista i director

    Giuliano Carmignola

    © Anna Carmignola

    La revista «Gramophone» el descriu com “Un príncep entre els violinistes barrocs”. Les seves interpretacions es caracteritzen per una gran passió i un tractament introspectiu ple de fantasia i llibertat.

    Natural de Treviso, va estudiar violí amb el seu pare i després amb Luigi Ferro, Nathan Milstein i Franco Gulli a l’Accademia Chigiana de Siena.

    Va començar la seva carrera com a solista sota la batuta de directors com ara Claudio Abbado, Eliahu Inbal, Peter Maag i Giuseppe Sinopoli, i més tard va col·laborar amb nombrosos directors i conjunts instrumentals de prestigi, tant d’instruments antics com d’orquestres modernes d’Europa i d’arreu del món. Des de llavors actua habitualment amb Michelangeli, Gatti, Marcon, Hogwood, Pinnock, Bolton, Norrington, Egarr, Antonini, Dantone, Brüggen, Koopman i les principals orquestres barroques i clàssiques europees.

    Es dedica als repertoris barrocs i clàssics i és un dels intèrprets més importants de la música de Vivaldi, compositor al qual ha dedicat diversos enregistraments que són referents avui dia. La majoria de les seves molt nombroses produccions discogràfiques estan realitzades per a Sony Classical i Deutsche Grammophon, i molts dels seus enregistraments han guanyat diferents premis. Ha enregistrat els seus últims àlbums per al segell Arcana-Outhere Music, amb el qual col·labora en diversos projectes discogràfics. El seu últim CD, 6 Suites a violoncello solo senza basso de J. S. Bach (transcripcions per a violí, Arcana-Outhere Music, França, 2021), va ser guardonat amb l’Editor’s Choice de Grammophone.

    Durant diversos anys, i paral·lelament a la seva activitat concertística, ha impartit docència a l’Accademia Musicale Chigiana de Siena i a la Hochschule de Lucerna.

    Ha rebut el títol d’acadèmic de l’Accademia Filarmonica de Bolonya i d’acadèmic de Santa Cecilia.

  • Formació

    Jove Orquestra Nacional de Catalunya

    Violins
    Celina Blasco Bronisz
    Elena Bugliari
    Raul Campos
    Alba Compte Rojas
    Maria Erra Euras
    Aina Hujic Mor
    Juan Laliena Mayor
    Alba Panadés Palou
    Clara Piera Sedó

    Violes     
    Toni Massegú Puigmal
    Jaume Pueyo Solà
    Esteve Ticó Rodriguez

    Violoncels            
    Ariadna Besalduch
    Clàudia Pérez Rivas
    Adrià Puigcerver Carceller

    Contrabaix        
    Pablo Reina Ortiz

    Clave
    Daniel Tarrida

  • També et pot interessar...

    Estiu al Palau - Festival Bachcelona
    Dilluns, 24.07.23 - 20 h
    Petit Palau

    Le Concert de l’Hostel Dieu & S. Plewniak

    Le Concert de l'Hostel Dieu
    Stefan Plewniakviolí solista
    Reynier Guerreroconcertino
    Franck-Emmanuel Comtedirector

    A. Vivaldi: Concert per a dos violins i violoncel, RV 578a
    J. S. Bach: Concert per a violí en re menor, BWV 1052R
    S. Reich: Electric Counterpoint, III
    CH. Graupner: The Overture, GWV 445, Le désire
    CH. Avison: Concerto grosso OP. 6 núm.s 3 i 5
    A. Vivaldi: Concert núm. 10 per a quatre violins, RV 480
    K. A. Rasmussen: The Four Seasons, after Antonio Vivaldi, III

    Preu: 25 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex