Jove Orquestra Nacional de Catalunya & Espina
—J. Ch. Bach, Mozart i Haydn
Estiu al Palau - Festival Bachcelona
Dijous, 17 de juliol de 2025 – 20 h
Petit Palau
En col·laboació amb:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Jove Orquestra Nacional de Catalunya*
Joan Espina, violí solista i director*Agrupació amb finalitat pedagògica
Johann Christian Bach (1735-1782)
Simfonia en Sol menor, op. 6 núm. 6Allegro
Andante, più tosto Adagio
Allegro moltoWolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Adagio i Fuga en Do menor, KV 546Joseph Haydn (1732-1809)
Simfonia núm. 92, en Sol major, Hob. I:92Adagio – Allegro spiritoso
Adagio cantabile
Minuetto. Allegretto – Trio
Finale. Presto
Aquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
Concert enregistrat per Catalunya Música.
#antiga #jovestalentsPoema
Parla
Com a l’alzinar,
allí on el caçador
atrapa el llapí
amb la llacera,
així l’encalç del mot
que es desdiu del silenci.
L’alenda del món,
el tímid remoreig,
la lesura de no saber-se
al costat de les coses
quan es trenca el caos
i arriba el balbuceig.Si algú no se’ns adreça,
en allò que viu i és,
com el coneixerem?Compartir pa i taula
és estimar els noms,
la conversa, el so
fugaç d’un aleteig
rere el turó feréstec.Perquè l’amor és una escolta.
I tot ressona i canta.Som perquè algú
ha parlat.Lluís Calvo
Del llibre Talismà.
Barcelona: LaBreu Edicions, 2017.Comentari
Quan la influència no és angoixant
La influència en el món de la música actualment pot ser angoixant, però en el passat era un procés orgànic pel qual els músics i els seus successors aprenien de l’exemple d’altres grans músics. L’estil de Johann Sebastian Bach és la síntesi de l’estil dels seus contemporanis alemanys, italians i francesos i és potser per això que la influència de Bach ha arribat fins als nostres dies. En aquest programa de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya podem apreciar la influència en les obres que escoltarem a través de l’ascendent de Bach o els seus fills.
L’any 1764 un joveníssim Mozart de vuit anys es va instal·lar a Londres amb la seva família durant un any i mig. Allà va conèixer Johann Christian Bach, últim fill de Bach, que era mestre de música a la cort anglesa i a més d’ajudar-lo contractant-lo per tocar en la sèrie de concerts que havia creat a Londres amb el també compositor Carl Friedrich Abel, el va influir.
El fill petit de Bach es va establir a Londres el 1762 després de passar per Berlín, on es va instal·lar a casa del seu germà, Carl Philipp Emanuel, després de la mort el 1750 del seu pare; i a Itàlia, on el 1754 va anar a estudiar el fenomen de l’òpera. L’èxit de l’estrena de les seves òperes a Itàlia va arribar a Anglaterra, on va ser contractat el 1762 com a compositor oficial del King’s Theater de Londres. Les Simfonies de Johann Christian no únicament són importants perquè van influir el jove Mozart, sinó perquè són emblemàtiques del segle XVIII. Quan a final de la dècada del 1760 escriu la Simfonia en Sol menor, op. 6 núm. 6, la forma musical de la simfonia tot just estava en procés de formació, tant en la ment dels compositors com en les oïdes del públic. L’obra, que molt possiblement es va estrenar en la sèrie de concerts que Johann Christian tenia amb Carl Friedrich Abel, va contribuir al gust del públic per la música instrumental.
En tres moviments en tonalitat menor, la Simfonia revela les principals innovacions aportades a la forma pel fill petit de Bach, a més de crear un esclat de passions Sturm und Drang. Una música instrumental on el sentiment i la passió instantanis contrastaven amb la racionalitat i complexitat contrapuntística del Barroc. Una obra en la qual es perceben atmosferes que escoltarem més tard en Mozart, però que hauríem de sentir amb les oïdes de descoberta de finals de la dècada del 1760, amb el dramatisme del primer moviment, l’inquietant i emotiu moviment lent i la pirotècnica conclusió amb un sobtat final deixat a la imaginació de l’oient.
Mozart va escriure la Fuga en Do menor a final del 1783 originàriament per a dos pianos després d’estudiar i tocar les partitures de Händel i Johann Sebastian Bach que li havia deixat el baró Gottfried van Swieten. El 1788 va transcriure la fuga per a orquestra de cordes i hi va afegir un adagio introductori amb dramatisme i un inquiet llenguatge harmònic que recorda l’estil Empfindsamkeit o sentimental d’un altre Bach, Carl Philipp Emanuel, que va fer de frontissa entre el Barroc i el Classicisme de Mozart i Haydn.
Joseph Haydn escriu la Simfonia núm. 92, en Sol major el 1789 com a part d’un grup de tres simfonies encarregades per Claude-François Rigolet, comte d’Ogny, que ja li havia encomanat les conegudes com a Simfonies de París (números 82-87). Última simfonia abans de les dotze anomenades de Londres, és un compendi de les trenta anteriors, amb un brillant primer moviment que contrasta amb el lirisme de l’“Adagio”, seguit d’un “Minuetto” que ens porta a un enèrgic i enginyós “Finale” de brillant escriptura contrapuntística.
Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música
Biografies
Biografies
Jove Orquestra Nacional de Catalunya
La Jove Orquestra Nacional de Catalunya, nascuda el setembre del 1993 amb el nom de Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC), el 1999 passa a anomenar-se JONC. El projecte va ser dirigit per Josep Pons des de la seva fundació fins al 2001, any en què Manel Valdivieso n’agafa el relleu com a director artístic.
L’any 1999 es constitueix la Fundació JONC per aglutinar el nombre creixent d’iniciatives que van prenent forma en el seu si. El Patronat està integrat per diversos representants de la Generalitat de Catalunya, així com del cercle cultural i musical català.
Des del naixement, els objectius principals de la JONC són facilitar una formació orquestral integral als joves músics del nostre país i complementar la tasca que en aquest terreny es desenvolupa als conservatoris i centres superiors, a més de col·laborar activament en la seva inserció professional. Així mateix, es vetlla per oferir un producte cultural de la màxima qualitat i apropar-lo a tots els públics, amb una clara vocació social i pedagògica.
Per fer-ho possible, l’activitat de la JONC es desenvolupa mitjançant trobades de treball, concerts simfònics i de cambra adreçats al públic en general i a col·lectius amb necessitats especials, a més de preparació de material didàctic, classes, conferències, etc.
La Fundació Jove Orquestra Nacional de Catalunya inclou dues orquestres diferents, a les quals s’accedeix per audició pública: la JONC Alevins està formada per joves músics de fins a dinou anys, mentre que la JONC està integrada per músics de fins a vint-i-cinc anys.
La JONC ha participat als festivals i ha actuat a les sales de concerts més importants del país, sota la direcció de mestres del prestigi de Josep Pons, Guy van Waas, Ernest Martínez-Izquierdo, Jordi Mora, Manel Valdivieso, Barry Sargent, Jan Caeyers, Robert King, Paul Goodwin, Andrew Parrott, Antoni Ros Marbà, Lutz Köhler, Salvador Mas, Edmon Colomer, Karl Anton Rickenbacher, Valery Ovsyanikov, Gordan Nikolic i Pablo González.
Biografies
Joan Espina, violí solista i director
Nascut a Mollerussa, va iniciar els estudis musicals a la seva ciutat i els finalitzà amb premi d’honor al Conservatori de Barcelona amb Agustín León Ara. Amplià coneixements amb José Luis García Asensio i Vicente Huerta a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid. Realitzà un màster de violí barroc a l’ESMUC amb Emilio Moreno.
Ha obtingut diversos premis en concursos nacionals de violí i de música de cambra. Ha ofert nombrosos recitals i concerts de cambra per tot el territori nacional, Europa, l’Àfrica, Amèrica i el Pròxim Orient.
Ha actuat com a solista a les principals sales del país, sota la batuta de mestres com ara Giovanni Antonini, Juan José Mena, Jesús López Cobos, John Storgards, Alfons Reverté, etc. Recentment ha estrenat com a solista el Concierto de los elementos de Fabià Santcovsky amb l’Orquesta de RTVE.
Des del 2018 és ajudant de concertino de l'Orquesta Nacional de España, després de més de deu anys com a solista de violins segons. És convidat com a concertino per orquestres com ara l’ONE, OBC, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, Orquesta de RTVE, etc. També col·labora habitualment com a professor convidat de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya.
En l’àmbit de la interpretació històricament informada, ha col·laborat amb els grups Zarabanda, Vespres d’Arnadí, Academia 1750, Nereydas, Impetus Ensemble, etc. a més a més de nombrosos projectes personals, com Les Inégales.
Toca amb un violí italià de finals del segle XVIII i un violí del lutier cremonès Riccardo Bergonzi.
També et pot interessar...
Estiu al Palau – Festival Bachcelona
Dimarts, 22.07.25 – 20 h
Petit PalauAccademia del Piacere
Fahmi Alqhai, viola de gamba i directorM. Marais: Suite en Re menor (primer llibre de Peces per a una i dues violes)
Ch. Dieupart: Suite en Mi menor (núm. 4 de Sis suites de clavecí, ambientades en concert)
F. Couperin: Suite L’Imperiale (de Les Nations)
J. S. Bach: Obertura a la francesa, BWV 831Preus: 25 i 35 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Jove Orquestra Nacional de Catalunya & Espina
—J. Ch. Bach, Mozart i Haydn
Estiu al Palau - Festival Bachcelona
Dijous, 17 de juliol de 2025 – 20 h
Petit Palau
En col·laboació amb:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Jove Orquestra Nacional de Catalunya*
Joan Espina, violí solista i director*Agrupació amb finalitat pedagògica
Johann Christian Bach (1735-1782)
Simfonia en Sol menor, op. 6 núm. 6Allegro
Andante, più tosto Adagio
Allegro moltoWolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Adagio i Fuga en Do menor, KV 546Joseph Haydn (1732-1809)
Simfonia núm. 92, en Sol major, Hob. I:92Adagio – Allegro spiritoso
Adagio cantabile
Minuetto. Allegretto – Trio
Finale. Presto
Aquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
Concert enregistrat per Catalunya Música.
#antiga #jovestalentsPoema
Parla
Com a l’alzinar,
allí on el caçador
atrapa el llapí
amb la llacera,
així l’encalç del mot
que es desdiu del silenci.
L’alenda del món,
el tímid remoreig,
la lesura de no saber-se
al costat de les coses
quan es trenca el caos
i arriba el balbuceig.Si algú no se’ns adreça,
en allò que viu i és,
com el coneixerem?Compartir pa i taula
és estimar els noms,
la conversa, el so
fugaç d’un aleteig
rere el turó feréstec.Perquè l’amor és una escolta.
I tot ressona i canta.Som perquè algú
ha parlat.Lluís Calvo
Del llibre Talismà.
Barcelona: LaBreu Edicions, 2017.Comentari
Quan la influència no és angoixant
La influència en el món de la música actualment pot ser angoixant, però en el passat era un procés orgànic pel qual els músics i els seus successors aprenien de l’exemple d’altres grans músics. L’estil de Johann Sebastian Bach és la síntesi de l’estil dels seus contemporanis alemanys, italians i francesos i és potser per això que la influència de Bach ha arribat fins als nostres dies. En aquest programa de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya podem apreciar la influència en les obres que escoltarem a través de l’ascendent de Bach o els seus fills.
L’any 1764 un joveníssim Mozart de vuit anys es va instal·lar a Londres amb la seva família durant un any i mig. Allà va conèixer Johann Christian Bach, últim fill de Bach, que era mestre de música a la cort anglesa i a més d’ajudar-lo contractant-lo per tocar en la sèrie de concerts que havia creat a Londres amb el també compositor Carl Friedrich Abel, el va influir.
El fill petit de Bach es va establir a Londres el 1762 després de passar per Berlín, on es va instal·lar a casa del seu germà, Carl Philipp Emanuel, després de la mort el 1750 del seu pare; i a Itàlia, on el 1754 va anar a estudiar el fenomen de l’òpera. L’èxit de l’estrena de les seves òperes a Itàlia va arribar a Anglaterra, on va ser contractat el 1762 com a compositor oficial del King’s Theater de Londres. Les Simfonies de Johann Christian no únicament són importants perquè van influir el jove Mozart, sinó perquè són emblemàtiques del segle XVIII. Quan a final de la dècada del 1760 escriu la Simfonia en Sol menor, op. 6 núm. 6, la forma musical de la simfonia tot just estava en procés de formació, tant en la ment dels compositors com en les oïdes del públic. L’obra, que molt possiblement es va estrenar en la sèrie de concerts que Johann Christian tenia amb Carl Friedrich Abel, va contribuir al gust del públic per la música instrumental.
En tres moviments en tonalitat menor, la Simfonia revela les principals innovacions aportades a la forma pel fill petit de Bach, a més de crear un esclat de passions Sturm und Drang. Una música instrumental on el sentiment i la passió instantanis contrastaven amb la racionalitat i complexitat contrapuntística del Barroc. Una obra en la qual es perceben atmosferes que escoltarem més tard en Mozart, però que hauríem de sentir amb les oïdes de descoberta de finals de la dècada del 1760, amb el dramatisme del primer moviment, l’inquietant i emotiu moviment lent i la pirotècnica conclusió amb un sobtat final deixat a la imaginació de l’oient.
Mozart va escriure la Fuga en Do menor a final del 1783 originàriament per a dos pianos després d’estudiar i tocar les partitures de Händel i Johann Sebastian Bach que li havia deixat el baró Gottfried van Swieten. El 1788 va transcriure la fuga per a orquestra de cordes i hi va afegir un adagio introductori amb dramatisme i un inquiet llenguatge harmònic que recorda l’estil Empfindsamkeit o sentimental d’un altre Bach, Carl Philipp Emanuel, que va fer de frontissa entre el Barroc i el Classicisme de Mozart i Haydn.
Joseph Haydn escriu la Simfonia núm. 92, en Sol major el 1789 com a part d’un grup de tres simfonies encarregades per Claude-François Rigolet, comte d’Ogny, que ja li havia encomanat les conegudes com a Simfonies de París (números 82-87). Última simfonia abans de les dotze anomenades de Londres, és un compendi de les trenta anteriors, amb un brillant primer moviment que contrasta amb el lirisme de l’“Adagio”, seguit d’un “Minuetto” que ens porta a un enèrgic i enginyós “Finale” de brillant escriptura contrapuntística.
Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música
Biografies
Jove Orquestra Nacional de Catalunya
La Jove Orquestra Nacional de Catalunya, nascuda el setembre del 1993 amb el nom de Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC), el 1999 passa a anomenar-se JONC. El projecte va ser dirigit per Josep Pons des de la seva fundació fins al 2001, any en què Manel Valdivieso n’agafa el relleu com a director artístic.
L’any 1999 es constitueix la Fundació JONC per aglutinar el nombre creixent d’iniciatives que van prenent forma en el seu si. El Patronat està integrat per diversos representants de la Generalitat de Catalunya, així com del cercle cultural i musical català.
Des del naixement, els objectius principals de la JONC són facilitar una formació orquestral integral als joves músics del nostre país i complementar la tasca que en aquest terreny es desenvolupa als conservatoris i centres superiors, a més de col·laborar activament en la seva inserció professional. Així mateix, es vetlla per oferir un producte cultural de la màxima qualitat i apropar-lo a tots els públics, amb una clara vocació social i pedagògica.
Per fer-ho possible, l’activitat de la JONC es desenvolupa mitjançant trobades de treball, concerts simfònics i de cambra adreçats al públic en general i a col·lectius amb necessitats especials, a més de preparació de material didàctic, classes, conferències, etc.
La Fundació Jove Orquestra Nacional de Catalunya inclou dues orquestres diferents, a les quals s’accedeix per audició pública: la JONC Alevins està formada per joves músics de fins a dinou anys, mentre que la JONC està integrada per músics de fins a vint-i-cinc anys.
La JONC ha participat als festivals i ha actuat a les sales de concerts més importants del país, sota la direcció de mestres del prestigi de Josep Pons, Guy van Waas, Ernest Martínez-Izquierdo, Jordi Mora, Manel Valdivieso, Barry Sargent, Jan Caeyers, Robert King, Paul Goodwin, Andrew Parrott, Antoni Ros Marbà, Lutz Köhler, Salvador Mas, Edmon Colomer, Karl Anton Rickenbacher, Valery Ovsyanikov, Gordan Nikolic i Pablo González.
Joan Espina, violí solista i director
Nascut a Mollerussa, va iniciar els estudis musicals a la seva ciutat i els finalitzà amb premi d’honor al Conservatori de Barcelona amb Agustín León Ara. Amplià coneixements amb José Luis García Asensio i Vicente Huerta a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid. Realitzà un màster de violí barroc a l’ESMUC amb Emilio Moreno.
Ha obtingut diversos premis en concursos nacionals de violí i de música de cambra. Ha ofert nombrosos recitals i concerts de cambra per tot el territori nacional, Europa, l’Àfrica, Amèrica i el Pròxim Orient.
Ha actuat com a solista a les principals sales del país, sota la batuta de mestres com ara Giovanni Antonini, Juan José Mena, Jesús López Cobos, John Storgards, Alfons Reverté, etc. Recentment ha estrenat com a solista el Concierto de los elementos de Fabià Santcovsky amb l’Orquesta de RTVE.
Des del 2018 és ajudant de concertino de l'Orquesta Nacional de España, després de més de deu anys com a solista de violins segons. És convidat com a concertino per orquestres com ara l’ONE, OBC, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, Orquesta de RTVE, etc. També col·labora habitualment com a professor convidat de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya.
En l’àmbit de la interpretació històricament informada, ha col·laborat amb els grups Zarabanda, Vespres d’Arnadí, Academia 1750, Nereydas, Impetus Ensemble, etc. a més a més de nombrosos projectes personals, com Les Inégales.
Toca amb un violí italià de finals del segle XVIII i un violí del lutier cremonès Riccardo Bergonzi.
També et pot interessar...
Estiu al Palau – Festival Bachcelona
Dimarts, 22.07.25 – 20 h
Petit PalauAccademia del Piacere
Fahmi Alqhai, viola de gamba i directorM. Marais: Suite en Re menor (primer llibre de Peces per a una i dues violes)
Ch. Dieupart: Suite en Mi menor (núm. 4 de Sis suites de clavecí, ambientades en concert)
F. Couperin: Suite L’Imperiale (de Les Nations)
J. S. Bach: Obertura a la francesa, BWV 831Preus: 25 i 35 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –