• Iveta Apkalna & Cor de Noies de l’Orfeó Català
    —Bach, Mendelssohn i Liszt

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 14 de febrer de 2021 – 18 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Iveta Apkalna, orgue
    Cor de Noies de l’Orfeó Català
    Buia Reixach i Feixes, directora


    Paul Dukas (1865-1935)
    Fanfare pour précéder ‘La Péri’ (transcripció per a orgue de M. Machella)

    Franz Liszt (1811-1886)
    Legende Nr. 1 - Die Vogelpredigt des Hl. Franziskus (transcripció per a orgue de G. Berger)

    Felix Mendelssohn (1809-1847)
    “Hebe deine Augen auf”, de l’oratori Elias, op. 70, MWV A25
    Motet Veni Domine, op. 30 núm. 1, MWV B24
    Motet Laudate Pueri, op. 30 núm. 2, MWV B30

    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    Fantasia en Sol major, BWV 572 

    Pēteris Vasks (1946)
    Hymnus (dedicat a I. Apkalna)

    Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa
    Concert enregistrat per Catalunya Música.

    #coral #nousreferents

    Concert dedicat a la memòria d'Àlex Honrubia (1999-2021), cantaire de l'Orfeó Català vinculat des de petit a la família coral de l’Orfeó Català, i que ha mort a data 9 de febrer a Barcelona.

  • Comentari

    Del Barroc al segle XXI

    L’orgue, un dels instruments musicals més antics, va tenir la seva edat d’or durant el període Barroc i, després d’entrar en decadència durant el Classicisme, el Romanticisme el va reivindicar com a instrument, paper mantingut al segle XX i també en el que portem del segle XXI. El concert d’avui repassa aquests períodes de brillantor de l’orgue amb obres originals per a aquest instrument, transcripcions i peces per a orgue i cor.

    Dues transcripcions obren el programa. Escrita el 1911 per a orquestra d’instruments de metall, la Fanfare pour précéder ‘La Péri’ és la peça que obria el ballet La Peri, composta per Paul Dukas imitant les fanfares escrites per Wagner per avisar el públic del Festival de Bayreuth que la funció era a punt de començar. La Llegenda núm. 1. Sant Francesc d’Assís predicant als ocells és una obra escrita el 1863 per a piano del catàleg peces religioses de Liszt. Trinats, escales i arpegis evoquen el cant i l’aleteig dels ocells en una obra descriptiva i colorista.

    La primera trobada de Mendelssohn amb un orgue va ser l’estiu del 1820, quan tenia 11 anys. L’experiència li deixà una impressió inesborrable i l’orgue és present al llarg de tota la seva obra. De l’oratori Elies escoltarem el cor a cappella que canten els tres àngels quan Elies, després de matar el profetes de Baal i fugir al desert, demana desesperat que Déu posi fi a la seva vida. El cor acompanyat per l’orgue interpretarà dos dels tres motets de l’opus 39 de Mendelssohn, escrits el desembre del 1830 després de visitar l’església romana de la Trinità dei Monti, on va sentir cantar unes monges.

    Del vast llegat organístic de Bach, escoltarem la Fantasia en Sol major, BWV 572 escrita cap al 1712, durant la seva estada com a organista de la cort del duc Guillem Ernest de Saxònia-Weimar. És una fantasia sense fuga que ha arribat fins a nosaltres gràcies a les còpies que en van fer els alumnes de Bach.

    El concert es clou amb Hymnus del letó Pēteris Vasks, obra per a orgue encarregada el 2018 per la Filharmònica de Los Angeles i dedicada a l’organista letona Iveta Apkalna, que la va estrenar el maig del 2019 a Los Angeles. Per a aquell concert, Vasks va demanar que al programa de mà no es digués res sobre l’obra, perquè el públic la pogués escoltar sense cap idea preconcebuda. En l’estrena a Europa, el juny del 2019 a la Kölner Philharmonie, es va respectar la voluntat de Vasks i en aquesta interpretació al Palau de la Música, també ho farem. Escoltem Hymnus amb la ment oberta i deixem que ens sorprengui.

    Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música

  • Biografies

    Iveta Apkalna, orgue

    ©Nils Vilnis

    Nascuda a Letònia, va estudiar piano i orgue a l’Acadèmia de Música J. Vitols del seu país i va ampliar estudis a la Guildhall School of Music and Drama de Londres i a l’Acadèmia Nacional de Música i Belles Arts de Stuttgart.

    És considerada una de les principals instrumentistes del món. Des del 2017 és l’organista titular de l’orgue Klais de l’Elbphilharmonie d’Hamburg. En la inauguració d’aquesta sala el gener del 2017 va participar en les dues estrenes mundials de la nit: Triptychon und Spruch in memoriam Hans Henny Jahnn de Wolfgang Rihm, amb Thomas Hengelbrock i l’Orquestra NDR de l’Elbphilharmonie, i ARCHE de Jörg Widmann, amb Kent Nagano i la Philharmonisches Staatsorchester d’Hamburg. El mes de setembre del 2018 Berlin Classics va publicar l’àlbum Light & dark, el primer àlbum en solitari enregistrat amb l’orgue Klais de l’Elbphilharmonie.

    Des del seu debut amb la Berliner Philharmoniker sota la batuta de Claudio Abbado l’any 2007, Iveta Apkalna ha actuat amb diverses de les principals orquestres del món, com la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Royal Concertgebouw Orchestra, LA Phil de Los Angeles i Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia. Ha col·laborat amb directors de renom, com el difunt Mariss Jansons, i Marek Janowski, Kent Nagano, Thomas Hengelbrock, Gustavo Dudamel, Sir Antonio Pappano i Andris Nelsons, i ha actuat amb freqüència als festivals de Lucerna, Rheingau, Castell de Ludwigsburg i de Schleswig-Holstein.

    Iveta Apkalna actua habitualment a les sales de concerts de més renom d’Europa, Amèrica del Nord i la Xina. L’octubre del 2018 va inaugurar el nou orgue Klais del Centre Nacional de les Arts de Kaohsiung a Taiwan, on també va enregistrar el seu últim àlbum en solitari per a Berlin Classics el gener del 2020, llançament fet durant la tardor passada. Des del 2019 Iveta Apkalna és artista resident de la Konzertkirche Neubrandenburg, l’instrument de la qual va ser desenvolupat el 2017 pel fabricant d’orgues de Berlín Karl Schuke i l’orguener de Bonn Johannes Klais en col·laboració amb ella mateixa.

    Igualment, es dedica a la música contemporània i interpreta obres de Naji Hakim, Ēriks Ešenvalds, Arturs Maskats o Thierry Escaich. Al costat de la Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam va presentar l’estrena mundial de Multiversum, una composició encarregada a Péter Eötvös, durant una extensa gira per Europa la tardor del 2017. Va estrenar Waves de Pascal Dusapin el gener del 2020 amb la Philharmonisches Staatsorchester d’Hamburg, sota la direcció de Kent Nagano.

    Al llarg de la seva carrera ha obtingut el reconeixement internacional en premis i concursos. El 2018 i el 2020 va ser guardonada amb el Latvian Grand Music Award, el més prestigiós de Letònia en l’àmbit musical, en la categoria de concert de l’any. Amb motiu del centenari de la República de Letònia va ser guardonada amb l’Orde de les Tres Estrelles, la més alta condecoració civil del país, concedida pel president de l’Estat pels seus merits. També va ser nomenada ambaixadora cultural de Letònia en rebre el Premi a l’Excel·lència en la Cultura del 2015 del Ministeri de Cultura letó.

    El canal de televisió francoalemany ARTE va emetre el 2008 un documental sobre ella titulat Dancing with the organ. I es va convertir en la primera organista a rebre el títol de Millor Artista Intèrpret a l’ECHO Klassik del 2005.

    Iveta Apkalna resideix a Berlín i a Riga.

  • Cor de Noies de l’Orfeó Català

    ©RicardoRíos-VisualArt

    Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Buia Reixach i Feixes n’és la directora i Josep Surinyac el pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.

    Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).

    Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.

    Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.

    D’aquesta temporada 2023-24 destaca el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i la resta de cors de l’Escola Coral, i la participació a la Festa de la Música Coral.

    El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander. 

  • Buia Reixach i Feixes, directora

    Buia Reixach i Feixes

    ©JosepMolina

    Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català

    Nascuda a Torelló (Osona) l’any 1975, començà els estudis musicals a l’Escola de Música de Torelló. Va fer estudis de cant amb Cori Casanova, Myriam Alió i Dolors Aldea. Va estudiar direcció coral amb Josep Vila i Casañas, Mireia Barrera i Xavier Sans, entre d’altres. Des de l’any 2007 dirigeix el Cor de Noies de l’Orfeó Català; també dirigeix els cors de l’Escola de Música de Manlleu.

    Ha estat directora de la Coral Infants Alegres de Torelló, Coral Cervià de Torelló, Coral Serpencanta de Manlleu, Cor d’Homes d’Osona, Cor de Pares i Mares de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i de Nàiades-Cor de Noies. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral –a Bombai (2010) i al Camerun (2011)– i des del 2014 és la directora artística del projecte Cantem Junts, de caràcter biennal, a escoles de primària d’Osona que aplega vuit-cents nens i nenes en un concert. Actualment és la coordinadora i directora dels cors en el projecte El monstre al laberint del Gran Teatre del Liceu, emmarcat en el Servei Educatiu LiceuAprèn, i també es fa càrrec de tota l’àrea de cant coral del Projecte Viladomat (Manlleu), projecte social que treballa per la integració i igualtat d’oportunitats.

  • Textos

    Felix Mendelssohn (1809-1847)
    “Hebe deine Augen auf”, de l’oratori Elias, op. 70, MWV A25

    Hebe deine Augen auf zu den Bergen,
    von welchen dir Hilfe kommt.
    Deine Hilfe kommt vom Herrn,
    der Himmel und Erde gemacht hat.
    Er wird deinen Fuß nicht gleiten lassen,
    und der dich behütet, schläft nicht.

    Alça els ulls vers les muntanyes
    des d’on et vindrà l’ajut.
    El teu ajut ve del Senyor,
    que ha fet el cel i la terra.
    Ell no deixarà relliscar el teu peu,
    i aquell qui et protegeix no dorm pas.

    Motet Veni Domine, op. 30 núm. 1, MWV B24

    Veni Domine, et noli tardare.
    Relaxa facinora plebi tuae,
    et revoca dispersos in terram tuam.
    Excita Domine potentiam tuam,
    ut salvos nos facias,
    Veni Domine, et noli tardare.

    Vine, Senyor, i no triguis.
    Perdona els pecats del teu poble
    i fes tornar a la teva terra aquells que n’han marxat.
    Mostra’ns, Senyor, el teu poder
    i vine per salvar-nos.
    Vine, Senyor, i no triguis.

    Motet Laudate Pueri, op. 30 núm. 2, MWV B30

    Laudate, pueri, Dominum;
    laudate nomen Domini.
    Sit nomen Domini benedictum
    ex hoc nunc et usque in saecula.
    Beati omnes, qui timent Dominum
    Qui ambulant in viis ejus.

    Lloeu, servents, el Senyor.
    Lloeu el nom del Senyor.
    Que el nom del Senyor sigui beneït
    des d’ara, ara i per sempre.
    Feliços aquells que temen el senyor
    els que caminen pels seus camins.

  • També et pot interessar...

    Palau Fronteres
    Juan de la Rubia & Marco Mezquida
    —Bach & forward

    Juan de la Rubia i Marco Mezquida, teclats
    Alba G. Corral, artista visual

    Improvisacions sobre l’obra de Johann Sebastian Bach

    Dijous, 11.03,21– 20:00 h
    Sala de Concerts
    Preus: de 25 a 30 €

Índex