• Homenatge a Morricone & Rota

    —Orquestra Simfònica del Vallès & Gimeno

    Nadal al Palau

    Dijous, 4 de gener de 2024 – 18 h

    Sala de Concerts

  • Concert organitzat i coproduït per:

    • Logo orfeo palau
    • OSV

    Amb el suport de:

    • Logo Moventia actualitzat març 2023

    Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:

    • Banc Sabadell
    • Fundació Fluidra
    • Moventia
    • Departament de cultura
    • Diputació BCN
    • Diputació de Girona
    • Ajuntament de Sabadell

    Finançat per:

    • Unió Europea fons Europeu
    • Plan recuperación
    • Next generation Catalunya
    • Generalitat de Catalunya

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Salvador Vidal, narrador
    Andrea Martí, soprano
    Marta Cordomí, mezzosoprano
    Sergi Raya, harmònica
    Coral Cantiga (Montserrat Meneses, directora)
    Coral Sinera (Isabel Mantecón, directora)
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Rubén Gimeno, director


    Lluís Bòria, il·luminació
    Jordi Cos, idea i guió original



    Ennio Morricone
    (1928-2020) 
    Cinema Paradiso. Tema principal

    Nino Rota (1911-1979)
    La strada

    Ennio Morricone
    La missió

    Nino Rota
    Prova d’orquestra

    El padrí

    Ennio Morricone
    La muerte tenía un precio

    Fins que li va arribar l’hora

    El bo, el lleig i el dolent

    Cinema Paradiso. Tema d’amor

    Nino Rota
    Fellini 8½


    Espectacle amb narracions en castellà.

    Aquest concert té una durada de 70 minuts sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.

    #cinema #nousformats

  • Poema

    Nadala

    Ara que arribes, somni de Nadal,
    joiós en el silenci de la fosca...
    D’on ve la llum que vetlla en el fondal
    i esguarda la paraula que s’embosca?

    Un crit esquinça el ventre terrenal
    i el cant que en neix s’escampa per la posta.
    A l’alba el vent festeja divinal:
    és temps de mirra i or, temps de resposta.

    Homes: ¿que recordeu aquell portal
    i el gest humil que al món l’estrella mostra?
    Heu vist la fonda nit, l’alè pasqual,
    que oculta entre els avets el seu bell rostre?

    Una deu cristal·lina i eternal
    encén boscatge endins la vella cova.
    I l’aigua que prové del cel més alt
    proclama de matí la bona nova.


    Laia Llobera
    (Desembre de 2023)

  • Anunci Moventia desktop
  • Comentari

    Homenatge a Morricone i Rota: entre la tradició i la modernitat

    Els concerts de bandes sonores musicals de cinema no són una rara avis. Aquest repertori, que avui ens fascina i omple sales de concerts o pavellons esportius, fa anys que gaudeix de pregnància internacional i durant les dues darreres dècades s’ha incrementat a Europa. En les programacions simfòniques és una tendència a mig camí entre l’epidèmia comercial com a moda i el format de concert amb interès artístic.

    D’entre totes les orquestres de l’Estat espanyol, la Simfònica del Vallès ha estat i és la que més i millor ha contribuït a aquesta normalització, gràcies a propostes com ara “Homenatge a Williams”, “Els immortals del cinema”, “De pel·lícula!” o “Heroïnes del cinema”. I també amb aquest “Homenatge a Morricone i Rota”, que conceptualment resulta més proper a la gala que al concert tradicional, i que es basteix en una correlació idònia amb els elements d’una experiència multimodal. És a dir, combina els llums, fotogrames i fragments de films, la música, paraula i recitació, tot ben amalgamat per un guió àgil, precís, il·lustratiu, on cada càpsula sobre una pel·lícula s’emmarca amb una eficàcia expositiva, recreativa i estètica. A través d’aquest guió ideat pel músic i president de l’OSV, Jordi Cos, es filen emocions i missatges que ens impacten per la seva poesia, dramatisme, profunditat i espectacularitat. Al mateix temps ens permet copsar les habilitats necessàries en l’entonació, el ritme, l’èmfasi i el joc de silencis d’una professió tan rellevant com la d’actor de doblatge, gràcies a veus com la de Salvador Vidal, que forma part del nostre imaginari cinèfil.

    En les obres seleccionades d’Ennio Morricone i Nino Rota, la música hi participa activament, amb una narrativa i una dramatúrgia que van més enllà de la mera il·lustració auditiva. Xiulets, harmòniques, arpes de boca, campanes o sons de fuet formen part d’una cosmografia de signes musicals amb què van enriquir unes partitures capaces de fusionar des del serialisme als arranjaments de música lleugera i de perfil popular, tot albirant-s’hi horitzons renovats per a l’orquestra simfònica. A més, el protagonisme instrumental queda equilibrat i diversificat: des de passatges solistes per a corn anglès, flauta o trompa fins als de trompeta, violí o oboè, com el de l’antològic tema de Gabriel a La missió, escrit per Morricone. Tampoc hi falta la veu humana emprada com a instrument, com a so, deslligada de la paraula.

    En aquest sentit, tant Morricone com Rota, amb centenars de treballs cadascun, van ser compositors que van combinar tradició i modernitat conciliant allò antic amb allò contemporani. Van cercar noves sonoritats i van crear autèntics hits musicals que s’enganxen a l’oïda, que agraden a tothom i que formen part de la nostra cultura, com en el cas d’El padrí, del febril galop de Prova d’orchestra, de la circense i vivaç passarel·la d’Otto e mezzo o dels ressons jazzístics i l’arravatament melòdic de La strada de Nino Rota. No menys icòniques són les d’El bo, el lleig i el dolent, Fins que li va arribar l’hora i Cinema Paradiso de Morricone. Aquesta darrera, per exemple, serveix de preludi i presentació del cinema com a fenomen, com a vehicle cultural i artístic; alhora que esdevé el punt àlgid d’aquest espectacle, pel seu missatge profund, poètic, emotiu i amb ideals d’autèntic humanisme al final del concert. Un concert que, no ho dubteu, és una experiència divulgativa i entusiasmadora per endinsar-se al món del cinema i a l’obra de dos dels seus compositors més extraordinaris.

     

    Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf i historiador de l’art

  • 20231121 Nadal al Palau DESKTOP
  • Biografies

    Salvador Vidal, narrador

    Salvador Vidal

    © Nil Sarró

    Nascut a València (1953), va començar la carrera artística al Teatro Nacional i amb les companyies de María José Goyanes, Juan Diego i Concha Velasco. El 1972 va entrar al món del doblatge, activitat que ha mantingut fins avui dia. Pocs anys després, el 1976, va fer un dels primers papers importants doblant Dustin Hoffman en l’inoblidable thriller de John Schlesinger Marathon man, sens dubte un dels millors treballs que ha fet com a actor de doblatge. La seva veu greu i versàtil i l’ampli ventall de registres interpretatius que té li han permès doblar durant molts anys diverses estrelles de Hollywood. S’ha convertit, així, en la veu habitual d’actors com Ed Harris, William Hurt, Michael Douglas, Richard Gere, Mel Gibson, John Travolta, Kurt Russell, Christopher Lambert, Liam Neeson, Harrison Ford, Alec Baldwin, Don Johnson, Timothy Dalton, Willem Dafoe, Jeremy Irons, George Clooney i un llarg etcètera.

  • Andrea Martí, soprano

    Andrea Martí

    Nascuda al Perelló (1999), inicià els estudis de saxòfon i cantà al Conservatori de Música de Tortosa amb Mercè Baiget, on obtingué el premi d’honor extraordinari. Amb beca de la Fundació Ferrer-Salat cursà el grau superior de cant al Conservatori del Liceu amb Marta Mathéu i el Màster d’Interpretació. Actualment està cursant el Màster de Lied Victòria dels Àngels a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Com a solista, ha cantat amb l’Orquestra de la UNESCO, Jove Orquestra de les Comarques Gironines i l’Orquestra Simfònica del Vallès interpretant obres de Vivaldi, Toldrà, Mendelssohn i Mozart. Ha rebut consells de Lluís Vilamajó, Cynthia Sanner, Ofèlia Sala, Xavier Sabata, Kurt Widmer, Zoriana Kushpler, Robert Expert i Adrian Thompson.

  • Marta Cordomí, mezzosoprano

    Marta Cordomí

    Nascuda a Barcelona (1968), es va formar com a cantant amb Mercè Puntí i Dolors Aldea, entre d’altres; va treballar amb Cindee Sanner i Enriqueta Tarrés, i amb els repertoristes Roger Vignoles, Ian Burnside, Michael Pollock, Robin Bowman i Alan Branch. Col·labora habitualment amb diversos cors professionals, com el Cor de Cambra del Palau de la Música, Cor de Cambra Francesc Valls, Cor Pedrell, Barcelona Ars Nova i Cor Cererols. Ha estat membre de la Capella de Música de Santa Maria del Mar. Va col·laborar amb La Capella Reial de Catalunya i va participar al Projecte Gallus, tutelat pel Festival de Brezice, a Eslovènia, sota la direcció del mestre Günter Theuring. Com a solista ha cantat sota la batuta dels directors Josep Prats, Edmon Colomer, Xavier Puig, Rubén Gimeno, Pierre Cao, Laszlo Heltay i Johan Duijck, entre d’altres, a sales de concerts com ara el Palau de la Música Catalana i l’Auditori de Barcelona, Palau de la Música de València, Auditorio Nacional de Madrid i festival Grec. En el camp de la música de cambra, ha ofert diversos recitals i concerts amb els pianistes Albert Guinovart, Guillem Martí, Lali Solà i Víctor Valls, el viola Miquel Córdoba i el guitarrista Feliu Gasull.

  • Sergi Raya, harmònica

    Sergi Raya

    © Lorenzo Duaso

    Músic i educador nascut a Cunit (1978), va explorar la seva passió musical estudiant saxo al Conservatori Superior de Música del Liceu. A part de destacar com a saxofonista, domina altres instruments, com la tenora, l’harmònica i la flauta travessera. La seva versatilitat l’ha conduït a una carrera musical diversificada. Actualment és professor a l’Escola de Música Maria Dolors Calvet de Vilafranca del Penedès compartint la seva àmplia experiència amb les noves generacions. A més de la seva tasca docent, és membre destacat de l’Orquestra Metropol, on la seva expressivitat i habilitats tècniques enriqueixen les interpretacions musicals del conjunt. La seva contribució al món de la música destaca per una expressió artística única i una dedicació a la formació dels talents emergents.

  • Coral Cantiga

    Coral Cantiga

    Va néixer l’any 1961, fundada per Leo Massó, i des dels inicis la seva activitat artística va ser complementada per la fundació del cor infantil El Virolet (1966) i del cor juvenil Sinera (1968). La pràctica del cant coral als Lluïsos arribava així a totes les edats i es donava continuïtat a la formació des de la infància.

    Cantiga ha estat dirigida, successivament, pel mateix Leo Massó, Oriol Ponsa, Edmon Colomer, Josep Prats i actualment Montserrat Meneses.

    Des del seu naixement, Cantiga ha estat una de les corals de referència al país. Va obtenir el primer premi al Concurs de Masses Corals de Sagunt el 1969 i ha actuat arreu, a l’Estat i a Europa. Ha col·laborat sovint amb les millors orquestres, ha fet enregistraments per a ràdio i televisió i ha actuat a sales, teatres i auditoris de Catalunya, d’altres ciutats de l’Estat i d’Europa.

    També han dirigit la Coral Cantiga Pierre Cao, Laszlo Heltay, Oriol Martorell, Salvador Mas, Antoni Ros Marbà, Johan Duijck, Fernando Eldoro, Marcos Leite, Trevor Pinnock, Néstor Andrenacci i Salvador Brotons.

  • Coral Sinera

    Coral Sinera

    Va néixer als Lluïsos de Gràcia l’any 1968 com a secció juvenil de la Coral Cantiga. És una coral mixta i està formada per una trentena de joves entre 15 i 25 anys. Interpreta essencialment música a cappella de totes les èpoques i estils, tot i que en alguns projectes treballa amb acompanyament instrumental. Ha ampliat horitzons col·laborant amb diversos grups i entitats més enllà dels concerts tradicionals del cant coral. Des del setembre del 2019 Isabel Mantecón n’assumeix la direcció.

  • Orquestra Simfònica del Vallès

    Orquestra Simfònica del Vallès

    © Lorenzo Duaso

    Va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i ben aviat s’estructurà com una societat anònima laboral, en què els treballadors en són alhora els propietaris. La seva activitat se centra al Palau de la Música Catalana, amb el cicle de concerts Simfònics al Palau i Nadal al Palau, i a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia. És membre fundador de la Fundació Òpera a Catalunya i acompanya el circuit Òpera a Catalunya. N’han estat directors titulars: Albert Argudo, Jordi Mora, Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez Carreras, Rubén Gimeno i James Ross. Des del setembre del 2018 el director és Xavier Puig. Ha rebut el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.

  • Rubén Gimeno, director

    Rubén Gimeno

    © Nil Sarró

    Ocupa el càrrec de director de l’Euskal Herriko Gazte Orkestra (Jove Orquestra d’Euskadi). Ha estat director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, i com a director convidat ha col·laborat amb un gran nombre d’orquestres espanyoles, com ara l’Orquesta Nacional d'Espanya, Sinfónica de Tenerife, Sinfónica de Castella i Lleó, Orquestra de València i Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya, entre d’altres. Fora de les nostres fronteres ha dirigit les orquestres simfòniques de Norrköping, Gävle, Orquestra de Cambra de Ginebra, Orquestra MMCK (el Japó) i Orquesta Nacional de Colòmbia, en col·laboració amb solistes del prestigi de Lang Lang, Violeta Urmana, Steven Isserlis, Fazil Say, Gabriela Montero, Behzod Abduraimov, Michel Camilo, etc. La seva activitat al camp de la lírica l’ha portat a dirigir les produccions Marina al Teatro Campoamor d’Oviedo i La del Soto del Parral al Teatro de la Zarzuela.

  • També et pot interessar...

    Nadal al Palau
    Dissabte, 06.01.24 – 18 h
    Diumenge, 07.01.24 – 12 h
    Sala de Concerts

    —El trencanous de Txaikovski

    Borja González, art amb sorra
    Luis Posada, narrador
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Rubén Gimeno, director

    P. I. Txaikovski: El trencanous, suite del ballet, op. 71 (selecció)

    Concert amb narracions en català.

    Preus: de 28 a 55 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex