Grigory Sokolov, piano
―Catorze anys consecutius al Palau
Palau Piano
Dilluns, 15 de març de 2021 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Grigory Sokolov, piano
Frédéric Chopin (1810-1849)
Quatre PolonesesPolonesa en Do sostingut menor, op. 26 núm. 1
Polonesa en Mi bemoll menor, op. 26 núm. 2
Polonesa en Fa sostingut menor, op. 44
Polonesa en La bemoll major, op. 53Serguei Rakhmàninov (1873-1943)
10 Preludes, op. 231. Largo (Fa sostingut menor)
2. Maestoso (Si bemoll major)
3. Tempo di minuetto (Re menor)
4. Andante cantabile (Re major)
5. Alla marcia (Sol menor)
6. Andante (Mi bemoll major)
7. Allegro (Do menor)
8. Allegro vivace (La bemoll major)
9. Presto (Re bemoll menor)
10. Largo (Sol bemoll major)Durada aproximada del concert: 70 minuts, sense pausa
#clàssics #llegendes
Comentari
Hi ha intèrprets que amb els seus art i fidelitat ja formen part de la història del Palau. És el cas de Grigory Sokolov, que torna per catorzena vegada a l’escenari modernista. I ho fa amb dos dels seus autors de culte, com són Chopin i Rakhmàninov, amb un programa que sens dubte captivarà els seus incondicionals.
Les poloneses, un gènere que va inspirar Chopin en repetides ocasions –en vida se’n van publicar una dotzena, i pòstumament onze més, així com tantes d’altres que es van perdre–, tenen un cert caràcter marcial i són peces d’execució molt difícil. Com gairebé totes les grans obres del compositor, van ser concebudes per a piano sol, llevat d’un parell d’excepcions en què va incloure un conjunt orquestral; sempre, però, amb el piano com a protagonista. D’origen polonès –és el ball nacional de Polònia–, aquesta forma musical neix de les danses populars, però Chopin la porta a la seva màxima expressió. D’estructura aparentment senzilla, exigeixen de l’intèrpret un gran sentit del ritme i, específicament les nascudes del geni chopinià, un virtuosisme de marcat accent romàntic. Va ser una forma musical amb la qual jugaren molts dels grans compositors de la història, des de Bach, passant pel seu fill Wilhelm Friedemann, i Händel, Couperin, Guillemain, Kirnberger o Telemann; dels coetanis austríacs Franz Xaver Wolfgang Mozart, C. Czerny i Von Weber, Schubert i fins i tot el polonès Liszt, però van ser les Poloneses de Chopin las que convertirien aquesta fantasia musical en una autèntica estilització de la dansa en si mateixa.
Creador de mitja dotzena d’òperes, Serguei Rakhmàninov també va ser un compositor prolífic de música coral, simfònica i de cambra, però amb el piano la seva capacitat creativa arribà a fites excepcionals. Va explorar tot tipus de format, des del nocturn al preludi i la sonata, passant per balls com el vals, la masurca, la polca o infinitat de cançons amb veu i sense veu. També va ser molt reconegut pels seus arranjaments per a piano d’obres per a altres instruments i per a orquestra simfònica de compositors com ara Bach, Bizet, Mendelssohn, Schubert o Txaikovski.
Del 1903 daten els seus 10 Preludis, op. 23, immediatament anteriors a la seva òpera El cavaller misteriós i posteriors a les Variacions sobre un tema de Chopin, op. 22. Aquests Preludis, escrits entre el 1901 i el 1903, formen part de la suite de 24 Preludis que s’integren en el catàleg Rakhmàninov conjuntament amb l’opus 3 núm. 2 i els 13 Preludis, op. 32. D’una durada entre tres i quatre minuts cadascun, va seguir les passes dels seus predecessors Bach i fins i tot Chopin, aferrant-se amb força al format en quant a exigències tècniques i interpretatives degut a les capacitats virtuosístiques que van caracteritzar al propi Rakhmàninov com a pianista, que les interpretava sovint.
Menys coneguts que el seu Preludi op. 3 núm. 2, tot un favorit del públic, exploren terrenys que van deixar molt content el compositor, que estimava especialment aquesta col·lecció malgrat que compondre’l va ser més aviat el resultat de les penúries econòmiques que patia que no per pura inspiració. Rakhmàninov mai no va interpretar aquests 10 Preludis en una sola vetllada, a causa de la gran exigència, per això ocasions com aquesta constitueixen un autèntic esdeveniment.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografia
Biografia
Grigory Sokolov, piano
La naturalesa única i irrepetible de la música en directe és fonamental per comprendre la bellesa expressiva i l’honestedat convincent de l’art de Grigory Sokolov. Les interpretacions poètiques del pianista rus, que prenen vida amb intensitat mística, sorgeixen del profund coneixement de les obres del seu ampli repertori. Els seus programes de recital abasten des de transicions de la polifonia sagrada medieval i obres de Byrd, Couperin, Rameau i Froberger fins a la música de Bach, Beethoven, Schubert, Schumann, Chopin, Brahms i composicions històriques del segle XX de Prokófiev, Ravel, Skriabin, Rakhmàninov, Schönberg i Stravinsky. És àmpliament reconegut entre els amants del piano com un dels millors pianistes actuals, un artista admirat universalment pel seu perfil visionari, una espontaneïtat fascinadora i la devoció inflexible envers la música.
Va néixer a Leningrad (actualment Sant Petersburg) el 18 d’abril de 1950. Va començar a tocar el piano als cinc anys, i dos després va estudiar amb Liya Zelikhman a l’Escola Especial Central del Conservatori de Leningrad. Va rebre classes de Moisey Khalfin al Conservatori de Leningrad i va debutar en recital el 1962 a la seva ciutat natal. El talent prodigiós de Sokolov va ser reconegut el 1996 quan, amb setze anys, va esdevenir el músic més jove a rebre la Medalla d’Or del Concurs Internacional de Piano Txaikovski a Moscou. Emil Gilels, president del jurat, va ser qui posteriorment en va defensar la seva tasca.
Mentre feia importants gires de concerts pels Estats Units i el Japó durant la dècada dels anys setanta, el seu art va evolucionar i madurar allunyat dels focus de l’atenció internacional. Els seus enregistraments en directe de l’època soviètica van assolir un estatus gairebé mític a Occident, tot considerant-lo un artista únic, però alimentat pel solatge de la tradició russa en la interpretació pianística. Després del col·lapse de la Unió Soviètica, Sokolov va començar a aparèixer a les principals sales de concerts i festivals europeus. Va actuar àmpliament com a solista amb orquestres del més alt nivell, com la New York Philharmonic, Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam, Philharmonia de Londres, Symphoniorchester des Bayerischen Rundfunks i Münchner Philharmoniker, abans de decidir de centrar-se exclusivament a actuar en recital. En fa al voltant d’una setantena cada temporada, submergit absolutament en un sol programa i amb gires per tot Europa.
A diferència de molts pianistes, Sokolov té un gran interès en el mecanisme i la configuració dels instruments que toca. Passa hores explorant-ne les característiques físiques, consultant i col·laborant amb els tècnics de piano per extreure’n les possibilitats més ideals. “Calen hores per entendre el piano, perquè cadascun té la seva pròpia personalitat i toquem plegats”, explica. L’associació entre artista i instrument és d’importància vital per al flux de les idees musicals de Sokolov. Estalviant l’ús del pedal de sosteniment, ho evoca tot, des de les més subtils gradacions tonals i de textura fins als contrastos de so més audaços a través de la brillantor de la seva tasca amb els dits. Els crítics acostumen a posar-ne en relleu una estranya habilitat per articular veus individuals dins d’una complexa textura polifònica i per projectar línies melòdiques sense fissures.
L’art carismàtic de Grigory Sokolov té el poder de generar la concentració necessària perquè el públic contempli fins i tot les composicions més familiars des de noves perspectives. Durant els seus recitals, atreu els oients a una relació de proximitat amb la música que transcendeix l’exhibició superficial i el simple espectacle en benefici de revelar un profund significat espiritual. L’art de Sokolov es basa en els sòlids ciments de la seva personalitat única i una visió individual.
Des del 2015 Sokolov és artista en exclusiva de Deutsche Grammophon, vincle que ha permès la publicació de diversos enregistraments, tots extrets estrictament de concerts en directe. L’àlbum més recent (2020) combina un doble CD amb música de Beethoven i Brahms amb un DVD d’un concert en directe a Il Lignoto de Torí amb música de Mozart i Beethoven dirigit per Nadia Zhdanova.
També et pot interessar...
Palau Bach LoversCafé Zimmermann—Integral dels Concerts de BrandenburgManfredo Kraemer i Mauro Lopes Ferreira, violins solistes
Café Zimmermann
Celine Frisch i Pablo Valetti, directors artísticsConcert de Brandenburg núm. 4, BWV 1049
Concert de Brandenburg núm. 6, BWV 1051
Concert de Brandenburg núm. 1, BWV 1046
Concert de Brandenburg núm. 5, BWV 1050
Concert de Brandenburg núm. 3, BWV 1048
Concert de Brandenburg núm. 2, BWV 1047Dilluns, 22.03.21 – 20 h
Sala de Concerts
Preus: de 20 a 48 eurosDipòsit legal: B2480-2021
Grigory Sokolov, piano
―Catorze anys consecutius al Palau
Palau Piano
Dilluns, 15 de març de 2021 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Grigory Sokolov, piano
Frédéric Chopin (1810-1849)
Quatre PolonesesPolonesa en Do sostingut menor, op. 26 núm. 1
Polonesa en Mi bemoll menor, op. 26 núm. 2
Polonesa en Fa sostingut menor, op. 44
Polonesa en La bemoll major, op. 53Serguei Rakhmàninov (1873-1943)
10 Preludes, op. 231. Largo (Fa sostingut menor)
2. Maestoso (Si bemoll major)
3. Tempo di minuetto (Re menor)
4. Andante cantabile (Re major)
5. Alla marcia (Sol menor)
6. Andante (Mi bemoll major)
7. Allegro (Do menor)
8. Allegro vivace (La bemoll major)
9. Presto (Re bemoll menor)
10. Largo (Sol bemoll major)Durada aproximada del concert: 70 minuts, sense pausa
#clàssics #llegendes
Comentari
Hi ha intèrprets que amb els seus art i fidelitat ja formen part de la història del Palau. És el cas de Grigory Sokolov, que torna per catorzena vegada a l’escenari modernista. I ho fa amb dos dels seus autors de culte, com són Chopin i Rakhmàninov, amb un programa que sens dubte captivarà els seus incondicionals.
Les poloneses, un gènere que va inspirar Chopin en repetides ocasions –en vida se’n van publicar una dotzena, i pòstumament onze més, així com tantes d’altres que es van perdre–, tenen un cert caràcter marcial i són peces d’execució molt difícil. Com gairebé totes les grans obres del compositor, van ser concebudes per a piano sol, llevat d’un parell d’excepcions en què va incloure un conjunt orquestral; sempre, però, amb el piano com a protagonista. D’origen polonès –és el ball nacional de Polònia–, aquesta forma musical neix de les danses populars, però Chopin la porta a la seva màxima expressió. D’estructura aparentment senzilla, exigeixen de l’intèrpret un gran sentit del ritme i, específicament les nascudes del geni chopinià, un virtuosisme de marcat accent romàntic. Va ser una forma musical amb la qual jugaren molts dels grans compositors de la història, des de Bach, passant pel seu fill Wilhelm Friedemann, i Händel, Couperin, Guillemain, Kirnberger o Telemann; dels coetanis austríacs Franz Xaver Wolfgang Mozart, C. Czerny i Von Weber, Schubert i fins i tot el polonès Liszt, però van ser les Poloneses de Chopin las que convertirien aquesta fantasia musical en una autèntica estilització de la dansa en si mateixa.
Creador de mitja dotzena d’òperes, Serguei Rakhmàninov també va ser un compositor prolífic de música coral, simfònica i de cambra, però amb el piano la seva capacitat creativa arribà a fites excepcionals. Va explorar tot tipus de format, des del nocturn al preludi i la sonata, passant per balls com el vals, la masurca, la polca o infinitat de cançons amb veu i sense veu. També va ser molt reconegut pels seus arranjaments per a piano d’obres per a altres instruments i per a orquestra simfònica de compositors com ara Bach, Bizet, Mendelssohn, Schubert o Txaikovski.
Del 1903 daten els seus 10 Preludis, op. 23, immediatament anteriors a la seva òpera El cavaller misteriós i posteriors a les Variacions sobre un tema de Chopin, op. 22. Aquests Preludis, escrits entre el 1901 i el 1903, formen part de la suite de 24 Preludis que s’integren en el catàleg Rakhmàninov conjuntament amb l’opus 3 núm. 2 i els 13 Preludis, op. 32. D’una durada entre tres i quatre minuts cadascun, va seguir les passes dels seus predecessors Bach i fins i tot Chopin, aferrant-se amb força al format en quant a exigències tècniques i interpretatives degut a les capacitats virtuosístiques que van caracteritzar al propi Rakhmàninov com a pianista, que les interpretava sovint.
Menys coneguts que el seu Preludi op. 3 núm. 2, tot un favorit del públic, exploren terrenys que van deixar molt content el compositor, que estimava especialment aquesta col·lecció malgrat que compondre’l va ser més aviat el resultat de les penúries econòmiques que patia que no per pura inspiració. Rakhmàninov mai no va interpretar aquests 10 Preludis en una sola vetllada, a causa de la gran exigència, per això ocasions com aquesta constitueixen un autèntic esdeveniment.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografia
Grigory Sokolov, piano
La naturalesa única i irrepetible de la música en directe és fonamental per comprendre la bellesa expressiva i l’honestedat convincent de l’art de Grigory Sokolov. Les interpretacions poètiques del pianista rus, que prenen vida amb intensitat mística, sorgeixen del profund coneixement de les obres del seu ampli repertori. Els seus programes de recital abasten des de transicions de la polifonia sagrada medieval i obres de Byrd, Couperin, Rameau i Froberger fins a la música de Bach, Beethoven, Schubert, Schumann, Chopin, Brahms i composicions històriques del segle XX de Prokófiev, Ravel, Skriabin, Rakhmàninov, Schönberg i Stravinsky. És àmpliament reconegut entre els amants del piano com un dels millors pianistes actuals, un artista admirat universalment pel seu perfil visionari, una espontaneïtat fascinadora i la devoció inflexible envers la música.
Va néixer a Leningrad (actualment Sant Petersburg) el 18 d’abril de 1950. Va començar a tocar el piano als cinc anys, i dos després va estudiar amb Liya Zelikhman a l’Escola Especial Central del Conservatori de Leningrad. Va rebre classes de Moisey Khalfin al Conservatori de Leningrad i va debutar en recital el 1962 a la seva ciutat natal. El talent prodigiós de Sokolov va ser reconegut el 1996 quan, amb setze anys, va esdevenir el músic més jove a rebre la Medalla d’Or del Concurs Internacional de Piano Txaikovski a Moscou. Emil Gilels, president del jurat, va ser qui posteriorment en va defensar la seva tasca.
Mentre feia importants gires de concerts pels Estats Units i el Japó durant la dècada dels anys setanta, el seu art va evolucionar i madurar allunyat dels focus de l’atenció internacional. Els seus enregistraments en directe de l’època soviètica van assolir un estatus gairebé mític a Occident, tot considerant-lo un artista únic, però alimentat pel solatge de la tradició russa en la interpretació pianística. Després del col·lapse de la Unió Soviètica, Sokolov va començar a aparèixer a les principals sales de concerts i festivals europeus. Va actuar àmpliament com a solista amb orquestres del més alt nivell, com la New York Philharmonic, Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam, Philharmonia de Londres, Symphoniorchester des Bayerischen Rundfunks i Münchner Philharmoniker, abans de decidir de centrar-se exclusivament a actuar en recital. En fa al voltant d’una setantena cada temporada, submergit absolutament en un sol programa i amb gires per tot Europa.
A diferència de molts pianistes, Sokolov té un gran interès en el mecanisme i la configuració dels instruments que toca. Passa hores explorant-ne les característiques físiques, consultant i col·laborant amb els tècnics de piano per extreure’n les possibilitats més ideals. “Calen hores per entendre el piano, perquè cadascun té la seva pròpia personalitat i toquem plegats”, explica. L’associació entre artista i instrument és d’importància vital per al flux de les idees musicals de Sokolov. Estalviant l’ús del pedal de sosteniment, ho evoca tot, des de les més subtils gradacions tonals i de textura fins als contrastos de so més audaços a través de la brillantor de la seva tasca amb els dits. Els crítics acostumen a posar-ne en relleu una estranya habilitat per articular veus individuals dins d’una complexa textura polifònica i per projectar línies melòdiques sense fissures.
L’art carismàtic de Grigory Sokolov té el poder de generar la concentració necessària perquè el públic contempli fins i tot les composicions més familiars des de noves perspectives. Durant els seus recitals, atreu els oients a una relació de proximitat amb la música que transcendeix l’exhibició superficial i el simple espectacle en benefici de revelar un profund significat espiritual. L’art de Sokolov es basa en els sòlids ciments de la seva personalitat única i una visió individual.
Des del 2015 Sokolov és artista en exclusiva de Deutsche Grammophon, vincle que ha permès la publicació de diversos enregistraments, tots extrets estrictament de concerts en directe. L’àlbum més recent (2020) combina un doble CD amb música de Beethoven i Brahms amb un DVD d’un concert en directe a Il Lignoto de Torí amb música de Mozart i Beethoven dirigit per Nadia Zhdanova.
També et pot interessar...
Palau Bach LoversCafé Zimmermann—Integral dels Concerts de BrandenburgManfredo Kraemer i Mauro Lopes Ferreira, violins solistes
Café Zimmermann
Celine Frisch i Pablo Valetti, directors artísticsConcert de Brandenburg núm. 4, BWV 1049
Concert de Brandenburg núm. 6, BWV 1051
Concert de Brandenburg núm. 1, BWV 1046
Concert de Brandenburg núm. 5, BWV 1050
Concert de Brandenburg núm. 3, BWV 1048
Concert de Brandenburg núm. 2, BWV 1047Dilluns, 22.03.21 – 20 h
Sala de Concerts
Preus: de 20 a 48 eurosDipòsit legal: B2480-2021