• Franco Fagioli & Gabetta Consort
    Natura & turments

    Palau Grans Veus

    Dijous, 20 de gener de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Franco Fagioli, contratenor
    Gabetta Consort
    Andrés Gabetta, concertino i director


    I
    Henry Purcell (1659-1695)
    "Curtain music" de Timon of Athens 

    Leonardo Vinci (ca. 1696-1730) 
    "Quell’usignolo che innamorato", de Gismondo, re di Polonia 

    Georg Friedrich Händel (1685-1759)
    "Agitato da fiere tempeste", d’Oreste 

    Antonio Vivaldi (1678-1741)
    Concert per a violí "Grosso Mogul", RV. 208

    1. Allegro
    2. Grave - Recitativo
    3. Allegro

    Leonardo Vinci
    "Gelido in ogni vena", de Siroe, re di Persia 

    Georg Friedrich Händel
    "Dopo notte atra e funesta", d’Ariodante

    II
    Nicola Porpora (1686-1768)
    "Alto Giove" de Polifemo

    Leonardo Vinci
    "Vo solcando in mar crudele", d’Artaserse

    Antonio Vivaldi
    Concert per a violí RV. 387

    1. Allegro
    2. Largo
    3. Allegro

    Georg Friedrich Händel
    "Scherza infida" d’Ariodante

    Pier Antonio Locatelli (1695-1764)
    del Concerto XI a quattro

    1. Largo
    4. Giga, Allegro

    Georg Friedrich Händel
    "Sento brillar nel sen", de Il pastor fido

    Durada aproximada del concert:

    Primera part: 40 minuts | Pausa: 15 minuts | Segona part: 43 minuts

    #clàssics #noureferents

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

  • Poema

    Els rius de Buda

    En un paisatge com aquest,
    verdor total, biologia que camina,
    la vida sembla més una bruta casualitat
    que no pas una constatació irrefutable.

    Aquestes grutes anguilades cap a la pensa,
    aquests llits de fang per a furtius i escàpols,
    formigues que devoren, amb llepolia,
    els fluxos seminals
    del meu cel.

    Per què no m’havies dit mai abans
    que en realitat som tan poca cosa?

    Jaume C. Pons Alorda
    Riu, bèstia (2021)

  • Comentari

    Un títol suggeridor ens convida a endinsar-nos al món de la natura i els turments a través de la música vocal del segle XVIII. Un segle en què els cantants de moda eren els castratri. Actualment els contratenors són els encarregats de tornar a la llum moltes d’aquelles melodies. El repertori del concert està integrat d’àries d’òpera intercalades amb Concerts per a violí. Un flirteig de virtuosisme entre la veu de Franco Fagioli i el violí d’Andrés Gabetta, que han estat els “dissenyadors” d’aquest programa fet a mida. 

    El concert s’inicia amb una “Curtain music” de Timon of Athens de Henry Purcell que serveix com a obertura de teló per a l’ària “Quell’usignolo che innamorato” de l’òpera Gismondo, re di Polonia de Leonardo Vinci. Durant tota l’ària podem escoltar el rossinyol que s’esmenta al text gràcies al so que ens evoquen les flautes. Comença així el nostre viatge per les emocions i la natura a través de la música. La carrera de Leonardo Vinci va quedar truncada de manera prematura quan va morir amb menys de quaranta anys. Tot i això, la seva fama va traspassar fronteres i va arribar fora d’Itàlia. Sembla que Händel va presentar a Londres un pasticcio sobre àries seves. Precisament un altre pastitx és l’òpera Oreste de Händel en la qual trobem l’obra següent del concert, l’ària “Agitato da fiere tempeste”; una òpera composta per peces d’altres obres anteriors del mateix autor.  

    Després de dues àries de lluïment vocal arriba el moment del virtuosisme instrumental amb el Concert per a violí RV 208, Grosso Mogul” de Vivaldi. Segons el professor Michael Talbot, aquest sobrenom estaria possiblement relacionat amb el llibret de l’òpera Il gran Mogol de Domenico Lalli. Molts comerciants de Venècia tenien relacions amb l’Imperi indi del Gran Mogol i Vivaldi es va inspirar en els seus testimonis per crear el Concert. Després del parèntesi instrumental torna la veu amb “Gelido in ogni vena” de l’òpera Siroe, re di Persia de Vinci. Es tracta d’una ària en què s’escolta la fredor i el terror de la mort. Per finalitzar aquesta primera part, l’ària “Dopo notte atra e funesta” de l’òpera Ariodante de Händel ens trasllada a una tempesta. Aquesta òpera, com moltes altres òperes de l’autor, va caure en l’oblit durant més de dos-cents anys. A casa nostra l’estrena en temps moderns es va produir el 2006. 

    Comencem la segona part del concert donant gràcies a Júpiter, o més ben dit a Porpora per haver escrit l’ària “Alto Giove” de l’òpera Polifemo. Nicola Porpora va ser un dels compositors d’òpera seriosa més reconeguts durant la primera meitat del segle XVII. Va ser mestre de Haydn i va escriure al voltant d’una ciquantena d’òperes. Polifemo es va estrenar el 1735 al King’s Theatre de Londres amb la veu del famós castrato Farinelli. L’estrena va ser un gran èxit segons el que narren les cròniques de l’època. El «London Daily Post» va deixar escrit que les funcions havien atret “una de les audiències més grans que s’hagin conegut en aquesta temporada”. Es tracta de la darrera de les cinc òperes que Porpora va escriure durant la seva estada a Londres. “Alto Giove” ens transmet la calma i la grandesa d’un Acis que dona les gràcies (ara sí) a Júpiter per haver-lo fet immortal. Si la primera part del concert finalitza amb una tempesta al mar musicada per Händel, ara tornem a sentir la fúria del mar sota la visió de Vinci. “Vo solcando in mar crudele” pertany a l’òpera Artaserse, estrenada el febrer del 1730 a Roma. Va ser l’última de les quatre òperes que Metastasio va escriure per al Teatre delle Dame de Roma.  

    L’obra següent del programa és el Concert per a violí KV 387 de Vivaldi, dedicat a Anna Maria. Vivaldi exercia de mestre de violí a l’Ospedale della Pietà a Venècia. La institució allotjava joves òrfenes. Les noies que formaven part de les Figlie di Coro eren les úniques que rebien formació musical, arribant a formar a principi del segle XVII una de les orquestres més importants d’Europa. En aquest context trobem Anna Maria, l’alumna preferida de violí de Vivaldi, a la qual va dedicar nombroses obres i que era considerada una gran virtuosa de l’instrument.

    Per finalitzar el concert tornem a l’univers dels castrati amb dues àries de Händel farcides amb dos moviments del Concerto XI a quattro del violinista Pietro Locatelli. “Scherza infida” de l’opera Ariodonte mostra el patiment intern del protagonista en creure que ha estat traït per la seva estimada Ginevra. La peça es divideix en dues parts contrastants. Una primera, passiva, en la qual l’affetto és la tristesa, i una segona part en què la ira s’apodera de la música. Per últim, escoltem “Sento brillar nel sen” de l’òpera Il pastor fido de Händel. Tot i ser una obra escrita el 1712, aquesta ària no s’hi va afegir fins a la versió revisada del 1734. L’òpera, que va obrir la primera temporada de Händel al nou teatre d’òpera al Covent Garden, és l’encarregada de tancar aquest viatge entre Natura i turments. 

    María José Anglés, musicòloga

  • Sinopsi

    A les òperes barroques, els turments humans se solen identificar amb la natura i s’expressen a través seu: l’ànima torturada de l’heroi, manifestada com un vaixell malmès que lluita contra la tempesta; un rossinyol solitari, que canta versos d’amor, o un riu gelat que troba la salvació en la intervenció divina: l’única capaç d’alliberar el pobre infeliç de l’agonia de la seva existència o, si més no, de donar-li la força suficient per combatre-la.

    El programa Natura i turments, concebut conjuntament per Andrés Gabetta i Franco Fagioli, presenta algunes de les àries més cèlebres i belles de Vinci i de Händel, entre altres compositors, interpretades pel contratenor de prestigi mundial. Dos Concerts per a violí de Vivaldi, impulsor del figurativisme musical, completen aquest programa com a elements d’enllaç entre les àries.

    En aquest concert, Franco Fagioli i Andrés Gabetta estan acompanyats de l’ensemble Gabetta Consort, una formació de dimensions flexibles –en aquest cas, intermèdies– que aporta intimitat musical i, alhora, contrastos potents.

  • Biografies

    Franco Fagioli, Contratenor

    Franco Fagioli

    ©Julian Laidig

    Avui dia és el principal representant del virtuosisme vocal de la seva tessitura. Reconegut tant pel seu mestratge com per la bellesa de la veu i una tècnica magistral, que abasta tres octaves, és el primer contratenor que ha signat un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon (DG). La relació del cantant amb el segell referma el seu estatus entre les estrelles més enlluernadores del cant barroc i del repertori de principis del segle XIX. Va debutar discogràficament en solitari per a DG amb Rossini, al costat d’Armonia Atenea i George Petrou; amb un disc d’àries de Händel amb Il Pomo d’Oro, així com també amb un cedé amb àries virtuoses espectaculars de Leonardo Vinci, amb el mateix conjunt italià; àlbums que han merescut lloances unànimes de la crítica.

    Entre les seves aparicions recents destaca el paper de Nerone d’Agrippina de Händel a la Royal Opera House Covent Garden, Staatsoper d’Hamburg i Bayerische Staatsoper de Munic; el rol principal de Sigismondo de Rossini al Teatr Słowackiego de Cracòvia; rol principal d’Eliogabalo de Cavalli a l’Opéra National de París i Dutch National Opera; Arsace de Semiramide de Rossini a la Opéra National de Lorraine; Idamante d’Idomeneo a la Royal Opera House Covent Garden; Andronico de Tamerlano de Händel al Teatro alla Scala de Milà; Ruggiero d’Alcina a la Staatsoper d’Hamburg; el rol principal de Serse a l’Staatstheater de Karlsruhe; Adalgiso de Carlo il Calvo de Porpora al Festival d’Òpera Barroca de Bayreuth; el Plaer d’Il trionfo del Tempo e del Disinganno de Händel al Festival d’Ais de, Opéra de Lilla i Théâtre de Caen, i el rol homònim de Giulio Cesare de Händel al Teatro Colón de Buenos Aires i Opernhaus de Zuric.

    Entre les darreres actuacions destaca Ruggiero d’Alcina en una nova producció a l’Opéra de Lausana.També s’ha consolidat com a concertista i s’ha presentat als festivals de Halle, Ludwigsburg, Innsbruck i Salzburg, tot col·laborant habitualment amb els directors Rinaldo Alessandrini, Alan Curtis, Gabriel Garrido, Nikolaus Harnoncourt, René Jacobs, José Manuel Quintana, Marc Minkowski, Riccardo Muti o Christophe Rousset.

    La seva discografia impressionant abasta els papers principals de Serse de Händel i Orfeo i Ezio de Gluck; Adriano en Siria de Pergolesi; Berenice i Teseo de Händel; Artaserse i Catone en Utica de Leonardo Vinci; La concordia de’ pianeti de Caldara; Siroe, rè di Persia de Hasse, o els àlbums en solitari Arias para Caffarelli i Il maestro Porpora.

    Els seus compromisos futurs inclouen el rol de Sesto de Giulio Cesare al Théâtre des Champs Élysées i Opéra Comédie de Montpeller. Després participarà al Festival Barroc de Bayreuth com a Poro, en una nova producció d’Alessandro nell’Indie de Vinci i a Achille in Sciro al Teatro Real de Madrid. Igualment, fa aquesta gira europea amb Ariodante i Il Pomo d’Oro, i una d’àries de Mozart, que interpretarà amb la Kammerorchester de Basilea.

  • Andrés Gabetta & Gabetta Consort

    Andrés Gabetta & Gabetta Consort

    ©Concerti a Teatro - Jacopo Grassi

    El violinista Andrés Gabetta és considerat un dels especialistes en Barroc més notable dels darrers temps.

    Sempre a la recerca de la riquesa sonora, combinada amb contrastos vius i emprant instruments de la Belle Époque, ha actuat com a solista i concertino en nombroses sales de prestigi, com ara l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Philharmonie de Berlín, Köln Philharmonie, Musikverein de Viena, Théâtre des Champs Élysées i Philharmonie de París, Concertgebouw d’Amsterdam, KKL de Lucerna, juntament amb grans artistes de renom, com ara Franco Fagioli, Sol Gabetta, Julia Lezhneva, Giuliano Carmignola, Vivica Geneaux, Simone Kermes, Núria Rial, Maurice Steger, Gábor Boldoczki i Sergej Nakariakov.

    Ha interpretat la majoria de les obres mestres barroques més conegudes, però també ha explorat peces singulars i inèdites del repertori barroc, algunes de les quals ha descobert ell mateix després d’anys de recerca. Moltes d’aquestes peces úniques formen part de la seva discografia, que es caracteritza per un elevat grau de refinament.

    Amb l’impuls de Christophe Coin va començar a indagar en la sensualitat de la música barroca cap a l’any 2000 com a concertino de l’Ensemble Baroque de Llemotges. Més endavant va continuar aprofundint en aquest experiment amb la Basel Chamber Orchestra, abans de fundar la Cappella Gabetta amb la seva germana Sol el 2011.

    El 2017 va col·laborar per primera vegada amb la prestigiosa cantant d’òpera Cecilia Bartoli per a la producció del CD Dolce duello. Poc després Gabetta va tornar a compartir escenari amb Bartoli per interpretar les Quattro stagioni de Vivaldi en una gira europea com a solista. Des d’aleshores Cecilia Bartoli el continua convidant com a solista i concertino per participar en els projectes Les Musiciens du Prince de l’ensemble monegasc.

    El 2019, la voluntat d’Andrés Gabetta de redescobrir un repertori barroc italià i francès que fos divers, inusual, inèdit i innovador va donar lloc a la creació del Gabetta Consort.

    Gabetta Consort, que cerca la bellesa de tots dos estils, es caracteritza per la seva flexibilitat, de manera que la formació es pot ampliar o reduir i integrar des de quintets fins a simfonies de cambra.

    Andrés Gabetta ha comptat amb el compromís i la implicació d’alguns dels millors intèrprets de música barroca del món. Plegats han enregistrat Concerts per a violí inusuals, obres mestres clàssiques remasteritzades que reflecteixen l’estil de Gabetta, amb la col·laboració de grans solistes internacionals.

    Gabetta Consort està format, en aquesta ocasió, per:
    Andrés Gabetta, concertino i director. Violins primers: Jorge Jiménez, Roldán Bernabé Carrión i Andrés Murillo. Violins segons: Lauda Corolla i Jesús Merino Ruiz. Violes: Alice Bisanti i Joanna Michalak. Violoncels: Claire-Lise Demettre i Marcello Scandelli. Contrabaix: Davide Nava. Clavicèmbal: Yoko Nakamura. Tiorba: Miguel Rincón. Fagot: Alessandro Nasello Alessandro.

  • 20220112 Palau Generic DESKTOP
  • Textos

    Leonardo Vinci (ca. 1696-1730) 
    “Quell’usignolo che innamorato”, de Gismondo, re di Polonia 
    Llibret de Francesco Briani (1708/09-?)

    Quell’usignolo
    ch’è innamorato,
    se canta solo
    tra fronda e fronda,
    piange del fato
    la crudeltà.

    Si el rossinyol
    que s’ha enamorat
    canta tot sol
    entre les fulles verdes,
    és que plora a causa
    del seu cruel destí.

    S’ode pietoso
    nel bosco ombroso
    chi gli risponda,
    con lieto core
    di ramo in ramo
    versi d’amore
    cantando va.

    Però si al bosc ombrívol
    l’au desventurada
    sent algú que li respon,
    amb el cor feliç i
    de branca en branca
    versos d’amor
    va cantant.

    Georg Friedrich Händel (1685-1759)
    “Agitato da fiere tempeste”, d’Oreste 
    Basat en el llibret de L’Oreste de Giangualberto Barlocci (1690-1738)

    Agitato da fiere tempeste
    se il nocchiero rivede sua stella
    tutto lieto e sicuro sen va.

    Quan després d’una tempesta furibunda
    el timoner torna a veure l’estel que el guia,
    pot continuar navegant feliç i lliure de perill.

    Io ancor spero tra l’ire funeste
    dar la calma a quest’alma rubella
    che, placata, poi lieta sarà.

    Malgrat la fúria destructiva, encara tinc
    l’esperança de calmar aquesta ànima inquieta,
    que, un cop apaivagada, trobarà la felicitat.

    Leonardo Vinci
    “Gelido in ogni vena”, de Siroe, re di Persia 
    Llibret de Nicola Francesco Haym (1678-1729)

    Gelido in ogni vena
    scorrer mi sento il sangue:
    l’ombra del figlio esangue
    m’ingombra di terror.

    Sento una sang gèlida
    que em corre per totes les venes:
    l’ombra del meu fill sense vida
    m’omple de terror.

    E per maggior mia pena,
    vedo che fui crudele
    a un’anima fedele,
    a un innocente cor.

    I encara m’esgarrifa més
    veure que vaig ser cruel
    amb una ànima fidel,
    amb un cor innocent.

    Georg Friedrich Händel
    “Dopo notte atra e funesta”, d’Ariodante
    Llibret d’autor anònim

    Dopo notte, atra e funesta,
    splende in Ciel più vago il sole,
    e di gioja empie la terra;

    Després d’una nit fosca i funesta,
    el sol brilla amb més força al cel
    i omple la terra de joia.

    Mentre in orrida tempesta
    il mio legno è quasi assorto,
    giunge in porto, e'llido afferra.

    Una tempesta esfereïdora gairebé va engolir
    el meu vaixell, però el vaig poder dur a port
    i ara està ancorat prop de la costa.

    Nicola Porpora (1686-1768)
    “Alto Giove”, de Polifemo
    Llibret de Paolo Rolli (1687-1765)

    Alto Giove è tua grazia, è tuo vanto,
    il gran dono di vita immortale,
    che il tuo cenno sovrano mi fa.

    Júpiter poderós, el gran do de la vida immortal,
    que el vostre mandat sobirà em concedí,
    és la vostra benedicció i la vostra glòria.

    Ma il rendermi poi quella
    già sospirata tanto
    Diva amorose e bella,
    è un dono senza uguale
    come la tua beltà.

    Tanmateix, concedir-me aquesta deessa,
    tan bella i amorosa i
    que tant he desitjat,
    és un regal que no té preu,
    com la vostra magnificència.

    Leonardo Vinci
    “Vo solcando in mar crudele”, d’Artaserse
    Llibret de Pietro Metastasio (1698-1782)

    Vo solcando un mar crudele,
    senza vele e senza sarte;
    freme l’onda, il ciel s’imbruna,
    cresce il vento e manca l’arte
    e il voler della fortuna
    son costretto a seguitar.

    Vaig a la deriva en un mar cruel,
    sense veles ni mariners; les onades rugeixen,
    el cel s’enfosqueix, el vent bufa amb més força
    i em manca destresa per navegar,
    però no tinc altre remei que acceptar
    la voluntat del destí.

    Infelice, in questo stato
    son da tutti abbandonato;
    meco sola è l’innocenza
    che mi porta a naufragar.

    Ai las!, que en aquest avatar
    tothom m’ha abandonat;
    només em queda la innocència
    que em farà naufragar.

    Georg Friedrich Händel
    “Scherza infida”, d’Ariodante
    Llibret d’autor anònim

    Scherza, infida, in grembo al drudo;
    io, tradito, a morte in braccio
    per tua colpa ora men vo.

    Riu, dona infidel, als braços del teu amant,
    que ara jo, traït per tu,
    als braços de la mort me’n vaig.

    Ma a spezzar l’indegno laccio
    ombra mesta e spirto ignudo
    per tua pena io tornerò.

    Però tornaré com un esperit nu,
    una ombra melangiosa que et turmentarà
    i destruirà la vostra infame unió.

    Georg Friedrich Händel
    “Sento brillar nel sen”, d’Il pastor fido 
    Llibret de Giacomo Rossi (segle XVIII) basat en un poema pastoral homònim de Gian Battista Guarini (1538-1612)

    Sento brillar nel sen
    un novo, lieto ardor
    che mi consola.

    Al meu cor sento el fulgor
    d’un nou i feliç ardor
    que em consola.

    Ah, che la sola speme
    del caro amato bene
    al duol m’invola!

    Ah, només l’esperança
    del meu estimat
    m’allibera de la tristesa!

  • També et pot interessar...

    Palau Grans Veus
    Dilluns, 20.02.22 – 20 h
    Sala de Concerts

    Händel, Vivaldi, Schumann i Rossini

    Julia Lezhneva, soprano 
    Pavel Nersessian, piano

    Georg Friedrich Händel
    “Rejoice greatly, o daughter of Zion”, de El Messies
    “Carmelitarum ut confirmet ordinem" del motet Saeviat tellus inter rigires, HWV 240
    “O nox dulcis, quies serena” del Motet “Saeviat tellus inter rigires” HWV 240

    Antonio Vivaldi
    “Sposa son disprezzata”, de l’òpera  Bajazet, RV 703

    Georg Friedrich Händel
    “Un pensiero nemico di pace" de Il Trionfo el Tempo e del disiganno, HWV 46a
    “Credete al mio dolore" d’Alcina

    Antonio Vivaldi
    “Agitata da due venti”, de La Griselda, RV 718

    Robert Schumann
    Liederkreis Op. 39

    Gioacchino Rossini
    La regata veneziana

    Preus: de 30 a 45 €

Índex