Nascuda a Sant Just Desvern (1992), és compositora i artista sonora. Ha estudiat música, el grau de periodisme, el grau d’humanitats i un màster en estudis de gènere. Actualment compon per a arts escèniques i cinema. La seva obra ha estat presentada en espais com ara la Triennale de Milà, Opernhaus de Zúric, Staatsballett de Berlín, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure, Festival MUTEK, Festival Sónar i Tropiques Atrium de Martinica, entre d’altres. Ha col·laborat amb els artistes Marcos Morau (La Veronal), Marta Pazos, Elena Martín, Aina Clotet, Carlota Subirós, Javier Ruiz Caldera, Borja Cobeaga, John Talabot i Verde Prato, entre d’altres. Com a directora, ha dirigit el concert performàtic L’amour toujours (L’Auditori, 2022) i ha cocreat amb Pol Guasch i Sílvia Delagneau l’òpera instal·lativa El cel no es guardarà el secret (CCCB, 2025) en el marc de les microòperes del Liceu.

Grup dedicat al repertori de nova creació, representa el talent i el compromís amb la música del seu temps. Format per una nova generació de percussionistes del nostre país, va néixer amb la intenció de presentar les propostes més singulars i innovadores, que inclouen les obres més exigents del repertori actual, amb una màxima preparació i respecte envers els nous llenguatges compositius.

El grup manté una estreta relació amb l’Auditori de Barcelona i és grup resident del Palau de la Música Catalana durant les temporades 2024-25 i 2025-26. A més, ha impulsat la creació del Cicle Difraccions (antic OUT·SIDE), ha participat en el Festival Mixtur, Fundación Juan March, FiraTàrrega, Sismògraf d’Olot, MUTEK Barcelona, VANG de Madrid, Festival Riverrun de l’Albi (França), Grec Festival de Barcelona i CNDM, entre d’altres.

En el camp de les arts escèniques, Frames Percussion és responsable del disseny i la interpretació de la música de l’espectacle 5.100 (m/s) de Joan Català i de Desert d’Albert Quesada. A més, també ha creat l’espectacle pedagògic Out of the [CAGE], un encàrrec del Servei Educatiu de L’Auditori.

El seu repertori inclou obres icòniques del repertori per a ensemble de percussió i estrenes de compositors com ara Luis Codera Puzo, Núria Giménez-Comas i Sirah Martínez, Alberto Bernal, Meriel Price, Yukiko Watanabe, Cathy van Eck, Ruud Roelofsen, Montserrat Lladó, Helena Cánovas, Manuel Rodríguez-Valenzuela o Pablo Carrascosa.

Des del 2020, Frames Percussion rep el suport de l’ICEC, ICUB, IRLL, INAEM i de la Fundació Ernst von Siemens. L’any 2022 va publicar el seu primer treball discogràfic, l’enregistrament de The so-called laws of nature de David Lang amb el segell Neu Records, i també Silenced d’Elena Rykova amb el segell Phonos Netlabel.

Frames Percussion ha estat guardonat amb l’Ernst von Siemens Ensemble Prize 2024.

El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.

Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, Eric Whitacre i Harry Bicket; i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).

Ha actuat per tot el territori espanyol i en l’àmbit internacional destaquen els debuts als Proms de la BBC de Londres, al Festival MÜPA de Budapest i a Los Angeles (EUA), en l’inici de la gira internacional amb l’òpera Fidelio de Beethoven de LA Phil, dirigits per Gustavo Dudamel (2024). També destaquen les produccions pròpies El cançoner popular contemporani (2022), que commemorà el centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Un cant a la natura. Un crit a la terra (2023), Una Schubertíada (2024) i Canto la lluita... i l’amor, dedicada al centenari Joan Salvat-Papasseit (2024). També, el 2025, destaca la col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor de Thomas Hengelbrock amb el programa Romanticisme coral i Escola de Montserrat dirigit per Xavier Puig, i el concert al costat del violoncel·lista Nicolas Altstaedt, amb el seu Stabat Mater, per a cor mixt i violoncel, dirigit per Júlia Sesé, així com una estrena de Raquel García-Tomás.

De la temporada 2025-26 destaca la gira amb el conjunt Il Gardellino, sota la direcció de Christoph Prégardien, amb l’Oratori de Nadal de J. S. Bach per diferents ciutats espanyoles i europees (Anvers i Amsterdam) i al Palau, el desembre del 2025; així com el retorn a Los Angeles (EUA), al costat de l’Orfeó Català i l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, dirigits per Gustavo Dudamel, amb la Missa solemnis de Beethoven, el febrer del 2026. També destaca la nova producció Judici a Gesualdo, amb la col·laboració del pianista Marco Mezquida, amb obres de Carlo Gesualdo i el mateix Mezquida; la interpretació de la Missa en Si menor de J. S. Bach, amb l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, i el concert amb obres de compositors corals catalans contemporanis i una estrena de Gabriela Ortiz.

Natural de Sant Feliu del Racó (Vallès Occidental, 1993), s’ha graduat en so per a audiovisuals i espectacles a l’INS La Mercè.

Ha realitzat el disseny de so i mescles amb la companyia Les Impuxibles de Caramel (Teatre Lliure, 2025), Harakiri (TNC, 2022), FAM (Grec, 2021; TA, 2020), Des-espera (Teatre Victòria, 2020), Suite TOC núm. 6 (Sala Beckett, 2019), Aüc (Teatre Lliure, 2019) i Painball (Fira de Tàrrega, 2018).

També ha realitzat el disseny de so de L’autora (Teatre Lliure), Tarsius, Boira i Massa brillant (TNC).

Com a operador de so, ha treballat en diferents produccions al TNC, Sónar, Primavera Sound i compaginant la direcció tècnica amb ContraCorrent.

Ha estat nominat al premi a millor espai sonor per Suite TOC núm. 6 als Premis de la Crítica de les Arts Escèniques i a Premis Teatremusical per Alan de la companyia WeColorMusic.

Natural de Sant Feliu del Racó (Vallès Occidental, 1993), s’ha graduat en so per a audiovisuals i espectacles a l’INS La Mercè.

Ha realitzat el disseny de so i mescles amb la companyia Les Impuxibles de Caramel (Teatre Lliure, 2025), Harakiri (TNC, 2022), FAM (Grec, 2021; TA, 2020), Des-espera (Teatre Victòria, 2020), Suite TOC núm. 6 (Sala Beckett, 2019), Aüc (Teatre Lliure, 2019) i Painball (Fira de Tàrrega, 2018).

També ha realitzat el disseny de so de L’autora (Teatre Lliure), Tarsius, Boira i Massa brillant (TNC).

Com a operador de so, ha treballat en diferents produccions al TNC, Sónar, Primavera Sound i compaginant la direcció tècnica amb ContraCorrent.

Ha estat nominat al premi a millor espai sonor per Suite TOC núm. 6 als Premis de la Crítica de les Arts Escèniques i a Premis Teatremusical per Alan de la companyia WeColorMusic.

Format en escenografia, Pol Roig Valldosera (Barcelona, 2000) ha experimentat més enllà del teatre i la dansa, en les interseccions del disseny d’espais amb les arts visuals i la instal·lació.

Actualment compagina la feina d’escenògraf amb la creació de peces escèniques pròpies que parteixen sempre d’una dramatúrgia visual i sonora, com Concierto barroco (Escenes L’Auditori, 2025), la microòpera Eliza (Gran Teatre del Liceu, 2024) o l’acció Ofrena musical (Festival ARTefACTe, 2024). Com a escenògraf, ha presentat els seus projectes a la Sala Beckett, Grec Festival o Temporada Alta; ha col·laborat amb Lucia del Greco, Nao Albet, Ester Guntín o Toni Casares, i ha signat el pavelló català de la Prague Quadrennial of Performance Design and Space amb una instal·lació interactiva titulada Chant of the Sybil (2023).

És compositor, percussionista i productor freelance amb una destacada trajectòria internacional. La seva música s’ha interpretat en més de setze països d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica, amb estrenes en espais com el Palau de la Música Catalana i Staatstheater de Brunswic. Ha rebut reconeixements rellevants, com el Premi FCEC de Composició per a cor no mixt (2025), el primer premi i premi del públic al KUG Jazz Comp Graz 2021, el Premi Núvol al millor disc de jazz per Blau salvatge i el Premi Enderrock 2025 a millor àlbum revelació per Fer com si tot fos no res (Alanaire). Format a Palma, Barcelona i Berna, la seva activitat artística abasta música simfònica, cambra, jazz, música coral, dansa i teatre.