Programa de mà
Frames Percussion, Clara Aguilar & Cor de Cambra del Palau
–RèquiemPalau Fronteres
Dimarts, 30 de juny de 2026 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Clara Aguilar, sintetitzadors, electrònica i guitarra
Daniel Munarriz, percussió (Frames Percussion)
Javier Delgado, percussió (Frames Percussion)
Miquel Vich, percussió (Frames Percussion)
Núria Carbó, percussió (Frames Percussion)
Carles Bernal, electrònica
Cor de Cambra del Palau de la Música (Xavier Puig, director)Clara Aguilar, direcció i composició
Gabriel Ventura, text
Pol Roig, concepció d’espai i llum
Carles Bernal, so
Joan Pérez-Villegas, assessor cor
Joan Ros, assessorament de vestuari
Anabel Labrador, producció
Monica Lek, fotografia cartell
Lafolie8, cartellRèquiem (2026)
Una creació de Clara Aguilar amb Frames PercussionAquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#coral #contemporània #palaujove #nousformats #estrenes
Una producció de Frames i Palau de la Música.
Amb el suport de:
Fundació Ernst von Siemens, ICEC-Generalitat de Catalunya, Fabra i Coats, La Capsa.
Rèquiem ha rebut una beca Barcelona Crea de l’ICUB.
Poema
Simulacre
Tu, que pots recórrer
el món dins la pantalla,
dir amb exactitud
quin és el to del blau
de la Praia do Sono, a Paraty,
si ja ha arribat l’estiu a la Camarga,
com mou lleugerament les oliveres
el vent a Astypalea,
penses sovint en l’àvia,
que tot i néixer a una illa
mai no es va banyar al mar.Mira, voldries dir-li ara,
hem escurçat distàncies
però seguim igual:
tenim a tocar l’aigua
i no ens sabem mullar.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El grup Frames Percussion, que s’acomiada de la seva segona i última temporada com a formació amb residència artística al Palau, i la directora i compositora Clara Aguilar, de qui es presenta el seu Rèquiem. Amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, que dirigeix Xavier Puig, la música electrònica torna al Petit Palau, ara sorgida de la mà d’Aguilar, una artista sonora que ha portat la seva manera d’entendre la música a la Triennale de Milà, Opernhaus de Zúric, Staatsballett de Berlín, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure, MUTEK, Sónar, Primavera Sound i Tropiques Atrium, entre d’altres.
Quines són les claus del concert?
Aquest Rèquiem es nodreix de múltiples llenguatges que convergeixen en el discurs de la compositora. Els membres de Frames Percussion, un ensemble format per una desena d’intèrprets del més ampli ventall d’instruments de percussió, s’uneixen a les veus del Cor de Cambra del Palau, que desglossaran el text de Gabriel Ventura, i al treball en electrònica de Carles Bernal. L’espai escènic portarà la firma de Pol Roig, que amb les seves llums i ombres acabarà de conformar les atmosferes que requereix l’obra creada i dirigida per Clara Aguilar.
A què he de parar atenció?
A la particular forma d’entendre la música de l’autora d’aquest Rèquiem. En les seves propostes, moltes pròpies del terreny performàtic per la seva originalitat, hi conviuen característiques recurrents, com l’amplitud tímbrica, la repetició o la intensitat del so. Ella vol compartir amb el públic el seu món de percepcions sensorials i espacials, tot generant emocions amb músiques i sonoritats atmosfèriques, de vegades melancòliques i evocadores, però sempre amb una actitud vitalista. Tot això aplicant-hi recursos de l’electrònica i els sintetitzadors, que multipliquen les possibilitats expressives i de textura de la tímbrica musical, i ampliant l’espectre de colors d’una mateixa nota, frase o fragment.
Sabies que...
Clara Aguilar, nascuda a Sant Just Desvern i filla d’un pare molt melòman que li va incentivar i ampliar els seus interessos musicals, es va formar a l’Orfeó Enric Morera, amb professors particulars i a diversos tallers. Va estudiar periodisme, però en transformar-se en compositora, la seva mirada es va veure influïda per una artista tan polifacètica com Björk. També reconeix admirar els minimalistes, com Nyman i Glass, i fins i tot la música de The Beatles, Cave o Sakamoto. Amb la seva música ha experimentat al món del cinema, la dansa i el teatre, una de les seves grans passions.
Comentari
Musicalment s’associa la paraula “rèquiem” a obres monumentals que transformen el dolor en bellesa o en descans. Què pot passar quan aquesta tradició entra en contacte amb sonoritats del segle XXI? L’obra que s’estrena avui és fruit de la col·laboració entre el conjunt Frames Percussion i Clara Aguilar, i planteja un repte: inspirar-se en la idea, però sense la voluntat de fer el que s’espera d’aquest gènere musical.
Lluny de reconstruir la forma litúrgica tradicional, utilitzada per compositors que formen el cànon occidental, Clara Aguilar crea mitjançant una mirada diferent de la típica. En el cas de Rèquiem, mescla la trajectòria experimental –especialment en música contemporània– de Frames Percussion amb el seu univers com a compositora, que combina atmosferes sonores mitjançant un nou llenguatge escènic i, al mateix temps, més proper al pop. La compositora, sempre oberta a descobrir nous llocs musicals, manifesta una inspiració en les artistes totals entenent-les des d’una perspectiva wagneriana. Artistes que han barrejat l’escena amb la música, la dansa, la plàstica o altres disciplines, com per exemple Meredith Monk, Dereck Jarman o Björk. En Frames Percussion, conjunt que ha generat aquest projecte, hi trobem el tret distintiu de propiciar que el públic senti que el travessa quelcom inesperat proporcionant-li un so que pugui implicar un moviment emocional intern.
Rèquiem no conté una història, però això no vol dir que no tingui la seva narrativitat. Des de l’abstracció, se’n pot treure un viatge que va des de l’absència fins a la presència, i el fil conductor és tant la llum i el so, com la presència i els gestos escènics dels intèrprets i el Cor. El relat és un viatge que evoluciona des d’un primer inici “uterí”, de disseny sonor immersiu: una gran atmosfera que tenyeix l’espai de manera física. Al llarg de la peça, evoluciona i va emergint cap a un lloc més clar, brillant i definit. Sonorament, la proposta té l’electrònica com a base i utilitza el conjunt coral com una capa més de l’obra, que no està concebuda a partir d’una partitura, sinó de la posada en escena.
Mitjançant la veu humana, la percussió i la profunditat de l’electrònica, així com el context en què s’interpretarà, se’ns proposa una experiència total.
Joan Moliner Gilberga, estudiant de musicologia
Biografies
Biografies
©Monica Lek
©Monica Lek
Clara Aguilar, compositora i artista escènica i sonora
Nascuda a Sant Just Desvern (1992), és compositora i artista sonora. Ha estudiat música, el grau de periodisme, el grau d’humanitats i un màster en estudis de gènere. Actualment compon per a arts escèniques i cinema. La seva obra ha estat presentada en espais com ara la Triennale de Milà, Opernhaus de Zúric, Staatsballett de Berlín, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure, Festival MUTEK, Festival Sónar i Tropiques Atrium de Martinica, entre d’altres. Ha col·laborat amb els artistes Marcos Morau (La Veronal), Marta Pazos, Elena Martín, Aina Clotet, Carlota Subirós, Javier Ruiz Caldera, Borja Cobeaga, John Talabot i Verde Prato, entre d’altres. Com a directora, ha dirigit el concert performàtic L’amour toujours (L’Auditori, 2022) i ha cocreat amb Pol Guasch i Sílvia Delagneau l’òpera instal·lativa El cel no es guardarà el secret (CCCB, 2025) en el marc de les microòperes del Liceu.
Biografies
Frames Percussion
Grup dedicat al repertori de nova creació, representa el talent i el compromís amb la música del seu temps. Format per una nova generació de percussionistes del nostre país, va néixer amb la intenció de presentar les propostes més singulars i innovadores, que inclouen les obres més exigents del repertori actual, amb una màxima preparació i respecte envers els nous llenguatges compositius.
El grup manté una estreta relació amb l’Auditori de Barcelona i és grup resident del Palau de la Música Catalana durant les temporades 2024-25 i 2025-26. A més, ha impulsat la creació del Cicle Difraccions (antic OUT·SIDE), ha participat en el Festival Mixtur, Fundación Juan March, FiraTàrrega, Sismògraf d’Olot, MUTEK Barcelona, VANG de Madrid, Festival Riverrun de l’Albi (França), Grec Festival de Barcelona i CNDM, entre d’altres.
En el camp de les arts escèniques, Frames Percussion és responsable del disseny i la interpretació de la música de l’espectacle 5.100 (m/s) de Joan Català i de Desert d’Albert Quesada. A més, també ha creat l’espectacle pedagògic Out of the [CAGE], un encàrrec del Servei Educatiu de L’Auditori.
El seu repertori inclou obres icòniques del repertori per a ensemble de percussió i estrenes de compositors com ara Luis Codera Puzo, Núria Giménez-Comas i Sirah Martínez, Alberto Bernal, Meriel Price, Yukiko Watanabe, Cathy van Eck, Ruud Roelofsen, Montserrat Lladó, Helena Cánovas, Manuel Rodríguez-Valenzuela o Pablo Carrascosa.
Des del 2020, Frames Percussion rep el suport de l’ICEC, ICUB, IRLL, INAEM i de la Fundació Ernst von Siemens. L’any 2022 va publicar el seu primer treball discogràfic, l’enregistrament de The so-called laws of nature de David Lang amb el segell Neu Records, i també Silenced d’Elena Rykova amb el segell Phonos Netlabel.
Frames Percussion ha estat guardonat amb l’Ernst von Siemens Ensemble Prize 2024.
Biografies
©Ricardo Ríos
©Ricardo Ríos
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, Eric Whitacre i Harry Bicket; i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
Ha actuat per tot el territori espanyol i en l’àmbit internacional destaquen els debuts als Proms de la BBC de Londres, al Festival MÜPA de Budapest i a Los Angeles (EUA), en l’inici de la gira internacional amb l’òpera Fidelio de Beethoven de LA Phil, dirigits per Gustavo Dudamel (2024). També destaquen les produccions pròpies El cançoner popular contemporani (2022), que commemorà el centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Un cant a la natura. Un crit a la terra (2023), Una Schubertíada (2024) i Canto la lluita... i l’amor, dedicada al centenari Joan Salvat-Papasseit (2024). També, el 2025, destaca la col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor de Thomas Hengelbrock amb el programa Romanticisme coral i Escola de Montserrat dirigit per Xavier Puig, i el concert al costat del violoncel·lista Nicolas Altstaedt, amb el seu Stabat Mater, per a cor mixt i violoncel, dirigit per Júlia Sesé, així com una estrena de Raquel García-Tomás.
De la temporada 2025-26 destaca la gira amb el conjunt Il Gardellino, sota la direcció de Christoph Prégardien, amb l’Oratori de Nadal de J. S. Bach per diferents ciutats espanyoles i europees (Anvers i Amsterdam) i al Palau, el desembre del 2025; així com el retorn a Los Angeles (EUA), al costat de l’Orfeó Català i l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, dirigits per Gustavo Dudamel, amb la Missa solemnis de Beethoven, el febrer del 2026. També destaca la nova producció Judici a Gesualdo, amb la col·laboració del pianista Marco Mezquida, amb obres de Carlo Gesualdo i el mateix Mezquida; la interpretació de la Missa en Si menor de J. S. Bach, amb l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, i el concert amb obres de compositors corals catalans contemporanis i una estrena de Gabriela Ortiz.
Per a aquesta producció, el Cor de Cambra del Palau està format per:SOPRANOS:
Araceli Esquerra, Belen Barnaus, Míriam Garriga, Natàlia Casasús i Anna NieblaCONTRALTS:
Assumpta Cumí, Magda Pujol, Mariona Llobera, Marta Cordomí i Maria JuradoTENORS:
Aniol Botines, Carles Prat, Josep Camós, Joan Mas i Marc GarciaBAIXOS:
Daniel Morales, David Pastor, German de la Riva, Jordi Sabata i Oriol QuintanaBiografies
Gabriel Ventura, escriptor
Natural de Sant Feliu del Racó (Vallès Occidental, 1993), s’ha graduat en so per a audiovisuals i espectacles a l’INS La Mercè.
Ha realitzat el disseny de so i mescles amb la companyia Les Impuxibles de Caramel (Teatre Lliure, 2025), Harakiri (TNC, 2022), FAM (Grec, 2021; TA, 2020), Des-espera (Teatre Victòria, 2020), Suite TOC núm. 6 (Sala Beckett, 2019), Aüc (Teatre Lliure, 2019) i Painball (Fira de Tàrrega, 2018).
També ha realitzat el disseny de so de L’autora (Teatre Lliure), Tarsius, Boira i Massa brillant (TNC).
Com a operador de so, ha treballat en diferents produccions al TNC, Sónar, Primavera Sound i compaginant la direcció tècnica amb ContraCorrent.
Ha estat nominat al premi a millor espai sonor per Suite TOC núm. 6 als Premis de la Crítica de les Arts Escèniques i a Premis Teatremusical per Alan de la companyia WeColorMusic.
Biografies
Carles Bernal, disseny de so i elecrònica
Natural de Sant Feliu del Racó (Vallès Occidental, 1993), s’ha graduat en so per a audiovisuals i espectacles a l’INS La Mercè.
Ha realitzat el disseny de so i mescles amb la companyia Les Impuxibles de Caramel (Teatre Lliure, 2025), Harakiri (TNC, 2022), FAM (Grec, 2021; TA, 2020), Des-espera (Teatre Victòria, 2020), Suite TOC núm. 6 (Sala Beckett, 2019), Aüc (Teatre Lliure, 2019) i Painball (Fira de Tàrrega, 2018).
També ha realitzat el disseny de so de L’autora (Teatre Lliure), Tarsius, Boira i Massa brillant (TNC).
Com a operador de so, ha treballat en diferents produccions al TNC, Sónar, Primavera Sound i compaginant la direcció tècnica amb ContraCorrent.
Ha estat nominat al premi a millor espai sonor per Suite TOC núm. 6 als Premis de la Crítica de les Arts Escèniques i a Premis Teatremusical per Alan de la companyia WeColorMusic.
Biografies
Pol Roig, escenògraf
Format en escenografia, Pol Roig Valldosera (Barcelona, 2000) ha experimentat més enllà del teatre i la dansa, en les interseccions del disseny d’espais amb les arts visuals i la instal·lació.
Actualment compagina la feina d’escenògraf amb la creació de peces escèniques pròpies que parteixen sempre d’una dramatúrgia visual i sonora, com Concierto barroco (Escenes L’Auditori, 2025), la microòpera Eliza (Gran Teatre del Liceu, 2024) o l’acció Ofrena musical (Festival ARTefACTe, 2024). Com a escenògraf, ha presentat els seus projectes a la Sala Beckett, Grec Festival o Temporada Alta; ha col·laborat amb Lucia del Greco, Nao Albet, Ester Guntín o Toni Casares, i ha signat el pavelló català de la Prague Quadrennial of Performance Design and Space amb una instal·lació interactiva titulada Chant of the Sybil (2023).
Biografies
Joan Pérez-Villegas, assessor del Cor
És compositor, percussionista i productor freelance amb una destacada trajectòria internacional. La seva música s’ha interpretat en més de setze països d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica, amb estrenes en espais com el Palau de la Música Catalana i Staatstheater de Brunswic. Ha rebut reconeixements rellevants, com el Premi FCEC de Composició per a cor no mixt (2025), el primer premi i premi del públic al KUG Jazz Comp Graz 2021, el Premi Núvol al millor disc de jazz per Blau salvatge i el Premi Enderrock 2025 a millor àlbum revelació per Fer com si tot fos no res (Alanaire). Format a Palma, Barcelona i Berna, la seva activitat artística abasta música simfònica, cambra, jazz, música coral, dansa i teatre.
Text
Rèquiem (2026)
Una creació de Clara Aguilar (1992) i Frames Percussion
Text de Gabriel Ventura (1988)No, encara no.
(Si la nostra llengua fos un pont)
Què veuríem, més enllà del portal?
El temps de les imatges no ha arribat.
En la respiració de la nit, pressentim una alba insonora.
La transparència d’un cos que estimàvem.
Si en aquesta oració hi creixés la gràcia,
tornaries?
Seria com invocar-te amb l’absència.
En l’aire negre, unes campanes ressonen.
Obstinades i mudes, dins d’un ventre.
El batec d’un cor que va existir.
I per què t’omplim de paraules,
i per què no podem evitar
regar-te d’ecos
i laments,
fulgor a l’altra riba de la boca?
El cel groc del que vindrà
no admet llàgrimes
d’aquest món.
Ens sostenim en un buit atroç.
L’ànsia de palpar els espectres
alimenta les nostres visions,
i els descensos de la nit
són un pa pobre.
Obrim els llavis
per obrir la mort.
Veu que cremes amb fames invisibles:
el meu cor també s’oblidarà així?
No, encara no.
El temps de la misericòrdia no ha arribat.
Salvatges, amb la flor del perill a les mans
i l’ànima incompleta,
avancem cap al portal.
(Si la nostra llengua fos un pont)
Levitarem amb la cançó
fins als límits de la vida,
allà on la sang s’atura
i comença l’abisme.
Per qui toquen les campanes
i a qui hem oblidat?
Ens separa una distància circular.
Sabem que la clau pesa, la sentim,
però no hi és.
Només podem dir sí
i prosseguir.
(Si la nostra llengua fos un pont)També et pot interessar...
Estiu al Palau
Diumenge, 12.07.26 – 17.30 h
Sala de ConcertsSimfonia núm. 5 de Xostakóvitx
Ignasi Prunés De Riba, piano
Jove Orquestra Simfònica del Vallès*
Elisenda Post Coma i Xavier Puig, directors*Agrupació amb finalitat pedagògica
G.Tailleferre: Balada per a piano i orquestra
D. Xostakóvitx: Simfonia núm. 5, en Re menor, op. 47Preu: 15 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.
Programa de mà
Frames Percussion, Clara Aguilar & Cor de Cambra del Palau
–RèquiemPalau Fronteres
Dimarts, 30 de juny de 2026 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Clara Aguilar, sintetitzadors, electrònica i guitarra
Daniel Munarriz, percussió (Frames Percussion)
Javier Delgado, percussió (Frames Percussion)
Miquel Vich, percussió (Frames Percussion)
Núria Carbó, percussió (Frames Percussion)
Carles Bernal, electrònica
Cor de Cambra del Palau de la Música (Xavier Puig, director)Clara Aguilar, direcció i composició
Gabriel Ventura, text
Pol Roig, concepció d’espai i llum
Carles Bernal, so
Joan Pérez-Villegas, assessor cor
Joan Ros, assessorament de vestuari
Anabel Labrador, producció
Monica Lek, fotografia cartell
Lafolie8, cartellRèquiem (2026)
Una creació de Clara Aguilar amb Frames PercussionAquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#coral #contemporània #palaujove #nousformats #estrenes
Una producció de Frames i Palau de la Música.
Amb el suport de:
Fundació Ernst von Siemens, ICEC-Generalitat de Catalunya, Fabra i Coats, La Capsa.
Rèquiem ha rebut una beca Barcelona Crea de l’ICUB.Poema
Simulacre
Tu, que pots recórrer
el món dins la pantalla,
dir amb exactitud
quin és el to del blau
de la Praia do Sono, a Paraty,
si ja ha arribat l’estiu a la Camarga,
com mou lleugerament les oliveres
el vent a Astypalea,
penses sovint en l’àvia,
que tot i néixer a una illa
mai no es va banyar al mar.Mira, voldries dir-li ara,
hem escurçat distàncies
però seguim igual:
tenim a tocar l’aigua
i no ens sabem mullar.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El grup Frames Percussion, que s’acomiada de la seva segona i última temporada com a formació amb residència artística al Palau, i la directora i compositora Clara Aguilar, de qui es presenta el seu Rèquiem. Amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, que dirigeix Xavier Puig, la música electrònica torna al Petit Palau, ara sorgida de la mà d’Aguilar, una artista sonora que ha portat la seva manera d’entendre la música a la Triennale de Milà, Opernhaus de Zúric, Staatsballett de Berlín, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure, MUTEK, Sónar, Primavera Sound i Tropiques Atrium, entre d’altres.
Quines són les claus del concert?
Aquest Rèquiem es nodreix de múltiples llenguatges que convergeixen en el discurs de la compositora. Els membres de Frames Percussion, un ensemble format per una desena d’intèrprets del més ampli ventall d’instruments de percussió, s’uneixen a les veus del Cor de Cambra del Palau, que desglossaran el text de Gabriel Ventura, i al treball en electrònica de Carles Bernal. L’espai escènic portarà la firma de Pol Roig, que amb les seves llums i ombres acabarà de conformar les atmosferes que requereix l’obra creada i dirigida per Clara Aguilar.
A què he de parar atenció?
A la particular forma d’entendre la música de l’autora d’aquest Rèquiem. En les seves propostes, moltes pròpies del terreny performàtic per la seva originalitat, hi conviuen característiques recurrents, com l’amplitud tímbrica, la repetició o la intensitat del so. Ella vol compartir amb el públic el seu món de percepcions sensorials i espacials, tot generant emocions amb músiques i sonoritats atmosfèriques, de vegades melancòliques i evocadores, però sempre amb una actitud vitalista. Tot això aplicant-hi recursos de l’electrònica i els sintetitzadors, que multipliquen les possibilitats expressives i de textura de la tímbrica musical, i ampliant l’espectre de colors d’una mateixa nota, frase o fragment.
Sabies que...
Clara Aguilar, nascuda a Sant Just Desvern i filla d’un pare molt melòman que li va incentivar i ampliar els seus interessos musicals, es va formar a l’Orfeó Enric Morera, amb professors particulars i a diversos tallers. Va estudiar periodisme, però en transformar-se en compositora, la seva mirada es va veure influïda per una artista tan polifacètica com Björk. També reconeix admirar els minimalistes, com Nyman i Glass, i fins i tot la música de The Beatles, Cave o Sakamoto. Amb la seva música ha experimentat al món del cinema, la dansa i el teatre, una de les seves grans passions.
Comentari
Musicalment s’associa la paraula “rèquiem” a obres monumentals que transformen el dolor en bellesa o en descans. Què pot passar quan aquesta tradició entra en contacte amb sonoritats del segle XXI? L’obra que s’estrena avui és fruit de la col·laboració entre el conjunt Frames Percussion i Clara Aguilar, i planteja un repte: inspirar-se en la idea, però sense la voluntat de fer el que s’espera d’aquest gènere musical.
Lluny de reconstruir la forma litúrgica tradicional, utilitzada per compositors que formen el cànon occidental, Clara Aguilar crea mitjançant una mirada diferent de la típica. En el cas de Rèquiem, mescla la trajectòria experimental –especialment en música contemporània– de Frames Percussion amb el seu univers com a compositora, que combina atmosferes sonores mitjançant un nou llenguatge escènic i, al mateix temps, més proper al pop. La compositora, sempre oberta a descobrir nous llocs musicals, manifesta una inspiració en les artistes totals entenent-les des d’una perspectiva wagneriana. Artistes que han barrejat l’escena amb la música, la dansa, la plàstica o altres disciplines, com per exemple Meredith Monk, Dereck Jarman o Björk. En Frames Percussion, conjunt que ha generat aquest projecte, hi trobem el tret distintiu de propiciar que el públic senti que el travessa quelcom inesperat proporcionant-li un so que pugui implicar un moviment emocional intern.
Rèquiem no conté una història, però això no vol dir que no tingui la seva narrativitat. Des de l’abstracció, se’n pot treure un viatge que va des de l’absència fins a la presència, i el fil conductor és tant la llum i el so, com la presència i els gestos escènics dels intèrprets i el Cor. El relat és un viatge que evoluciona des d’un primer inici “uterí”, de disseny sonor immersiu: una gran atmosfera que tenyeix l’espai de manera física. Al llarg de la peça, evoluciona i va emergint cap a un lloc més clar, brillant i definit. Sonorament, la proposta té l’electrònica com a base i utilitza el conjunt coral com una capa més de l’obra, que no està concebuda a partir d’una partitura, sinó de la posada en escena.
Mitjançant la veu humana, la percussió i la profunditat de l’electrònica, així com el context en què s’interpretarà, se’ns proposa una experiència total.
Joan Moliner Gilberga, estudiant de musicologia
Biografies
Clara Aguilar, compositora i artista escènica i sonora
©Monica Lek
Nascuda a Sant Just Desvern (1992), és compositora i artista sonora. Ha estudiat música, el grau de periodisme, el grau d’humanitats i un màster en estudis de gènere. Actualment compon per a arts escèniques i cinema. La seva obra ha estat presentada en espais com ara la Triennale de Milà, Opernhaus de Zúric, Staatsballett de Berlín, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure, Festival MUTEK, Festival Sónar i Tropiques Atrium de Martinica, entre d’altres. Ha col·laborat amb els artistes Marcos Morau (La Veronal), Marta Pazos, Elena Martín, Aina Clotet, Carlota Subirós, Javier Ruiz Caldera, Borja Cobeaga, John Talabot i Verde Prato, entre d’altres. Com a directora, ha dirigit el concert performàtic L’amour toujours (L’Auditori, 2022) i ha cocreat amb Pol Guasch i Sílvia Delagneau l’òpera instal·lativa El cel no es guardarà el secret (CCCB, 2025) en el marc de les microòperes del Liceu.
Frames Percussion
Grup dedicat al repertori de nova creació, representa el talent i el compromís amb la música del seu temps. Format per una nova generació de percussionistes del nostre país, va néixer amb la intenció de presentar les propostes més singulars i innovadores, que inclouen les obres més exigents del repertori actual, amb una màxima preparació i respecte envers els nous llenguatges compositius.
El grup manté una estreta relació amb l’Auditori de Barcelona i és grup resident del Palau de la Música Catalana durant les temporades 2024-25 i 2025-26. A més, ha impulsat la creació del Cicle Difraccions (antic OUT·SIDE), ha participat en el Festival Mixtur, Fundación Juan March, FiraTàrrega, Sismògraf d’Olot, MUTEK Barcelona, VANG de Madrid, Festival Riverrun de l’Albi (França), Grec Festival de Barcelona i CNDM, entre d’altres.
En el camp de les arts escèniques, Frames Percussion és responsable del disseny i la interpretació de la música de l’espectacle 5.100 (m/s) de Joan Català i de Desert d’Albert Quesada. A més, també ha creat l’espectacle pedagògic Out of the [CAGE], un encàrrec del Servei Educatiu de L’Auditori.
El seu repertori inclou obres icòniques del repertori per a ensemble de percussió i estrenes de compositors com ara Luis Codera Puzo, Núria Giménez-Comas i Sirah Martínez, Alberto Bernal, Meriel Price, Yukiko Watanabe, Cathy van Eck, Ruud Roelofsen, Montserrat Lladó, Helena Cánovas, Manuel Rodríguez-Valenzuela o Pablo Carrascosa.
Des del 2020, Frames Percussion rep el suport de l’ICEC, ICUB, IRLL, INAEM i de la Fundació Ernst von Siemens. L’any 2022 va publicar el seu primer treball discogràfic, l’enregistrament de The so-called laws of nature de David Lang amb el segell Neu Records, i també Silenced d’Elena Rykova amb el segell Phonos Netlabel.
Frames Percussion ha estat guardonat amb l’Ernst von Siemens Ensemble Prize 2024.
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
©Ricardo Ríos
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, Eric Whitacre i Harry Bicket; i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
Ha actuat per tot el territori espanyol i en l’àmbit internacional destaquen els debuts als Proms de la BBC de Londres, al Festival MÜPA de Budapest i a Los Angeles (EUA), en l’inici de la gira internacional amb l’òpera Fidelio de Beethoven de LA Phil, dirigits per Gustavo Dudamel (2024). També destaquen les produccions pròpies El cançoner popular contemporani (2022), que commemorà el centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Un cant a la natura. Un crit a la terra (2023), Una Schubertíada (2024) i Canto la lluita... i l’amor, dedicada al centenari Joan Salvat-Papasseit (2024). També, el 2025, destaca la col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor de Thomas Hengelbrock amb el programa Romanticisme coral i Escola de Montserrat dirigit per Xavier Puig, i el concert al costat del violoncel·lista Nicolas Altstaedt, amb el seu Stabat Mater, per a cor mixt i violoncel, dirigit per Júlia Sesé, així com una estrena de Raquel García-Tomás.
De la temporada 2025-26 destaca la gira amb el conjunt Il Gardellino, sota la direcció de Christoph Prégardien, amb l’Oratori de Nadal de J. S. Bach per diferents ciutats espanyoles i europees (Anvers i Amsterdam) i al Palau, el desembre del 2025; així com el retorn a Los Angeles (EUA), al costat de l’Orfeó Català i l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, dirigits per Gustavo Dudamel, amb la Missa solemnis de Beethoven, el febrer del 2026. També destaca la nova producció Judici a Gesualdo, amb la col·laboració del pianista Marco Mezquida, amb obres de Carlo Gesualdo i el mateix Mezquida; la interpretació de la Missa en Si menor de J. S. Bach, amb l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, i el concert amb obres de compositors corals catalans contemporanis i una estrena de Gabriela Ortiz.
Per a aquesta producció, el Cor de Cambra del Palau està format per:SOPRANOS:
Araceli Esquerra, Belen Barnaus, Míriam Garriga, Natàlia Casasús i Anna NieblaCONTRALTS:
Assumpta Cumí, Magda Pujol, Mariona Llobera, Marta Cordomí i Maria JuradoTENORS:
Aniol Botines, Carles Prat, Josep Camós, Joan Mas i Marc GarciaBAIXOS:
Daniel Morales, David Pastor, German de la Riva, Jordi Sabata i Oriol QuintanaGabriel Ventura, escriptor
Natural de Sant Feliu del Racó (Vallès Occidental, 1993), s’ha graduat en so per a audiovisuals i espectacles a l’INS La Mercè.
Ha realitzat el disseny de so i mescles amb la companyia Les Impuxibles de Caramel (Teatre Lliure, 2025), Harakiri (TNC, 2022), FAM (Grec, 2021; TA, 2020), Des-espera (Teatre Victòria, 2020), Suite TOC núm. 6 (Sala Beckett, 2019), Aüc (Teatre Lliure, 2019) i Painball (Fira de Tàrrega, 2018).
També ha realitzat el disseny de so de L’autora (Teatre Lliure), Tarsius, Boira i Massa brillant (TNC).
Com a operador de so, ha treballat en diferents produccions al TNC, Sónar, Primavera Sound i compaginant la direcció tècnica amb ContraCorrent.
Ha estat nominat al premi a millor espai sonor per Suite TOC núm. 6 als Premis de la Crítica de les Arts Escèniques i a Premis Teatremusical per Alan de la companyia WeColorMusic.
Carles Bernal, disseny de so i elecrònica
Natural de Sant Feliu del Racó (Vallès Occidental, 1993), s’ha graduat en so per a audiovisuals i espectacles a l’INS La Mercè.
Ha realitzat el disseny de so i mescles amb la companyia Les Impuxibles de Caramel (Teatre Lliure, 2025), Harakiri (TNC, 2022), FAM (Grec, 2021; TA, 2020), Des-espera (Teatre Victòria, 2020), Suite TOC núm. 6 (Sala Beckett, 2019), Aüc (Teatre Lliure, 2019) i Painball (Fira de Tàrrega, 2018).
També ha realitzat el disseny de so de L’autora (Teatre Lliure), Tarsius, Boira i Massa brillant (TNC).
Com a operador de so, ha treballat en diferents produccions al TNC, Sónar, Primavera Sound i compaginant la direcció tècnica amb ContraCorrent.
Ha estat nominat al premi a millor espai sonor per Suite TOC núm. 6 als Premis de la Crítica de les Arts Escèniques i a Premis Teatremusical per Alan de la companyia WeColorMusic.
Pol Roig, escenògraf
Format en escenografia, Pol Roig Valldosera (Barcelona, 2000) ha experimentat més enllà del teatre i la dansa, en les interseccions del disseny d’espais amb les arts visuals i la instal·lació.
Actualment compagina la feina d’escenògraf amb la creació de peces escèniques pròpies que parteixen sempre d’una dramatúrgia visual i sonora, com Concierto barroco (Escenes L’Auditori, 2025), la microòpera Eliza (Gran Teatre del Liceu, 2024) o l’acció Ofrena musical (Festival ARTefACTe, 2024). Com a escenògraf, ha presentat els seus projectes a la Sala Beckett, Grec Festival o Temporada Alta; ha col·laborat amb Lucia del Greco, Nao Albet, Ester Guntín o Toni Casares, i ha signat el pavelló català de la Prague Quadrennial of Performance Design and Space amb una instal·lació interactiva titulada Chant of the Sybil (2023).
Joan Pérez-Villegas, assessor del Cor
És compositor, percussionista i productor freelance amb una destacada trajectòria internacional. La seva música s’ha interpretat en més de setze països d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica, amb estrenes en espais com el Palau de la Música Catalana i Staatstheater de Brunswic. Ha rebut reconeixements rellevants, com el Premi FCEC de Composició per a cor no mixt (2025), el primer premi i premi del públic al KUG Jazz Comp Graz 2021, el Premi Núvol al millor disc de jazz per Blau salvatge i el Premi Enderrock 2025 a millor àlbum revelació per Fer com si tot fos no res (Alanaire). Format a Palma, Barcelona i Berna, la seva activitat artística abasta música simfònica, cambra, jazz, música coral, dansa i teatre.
Text
Rèquiem (2026)
Una creació de Clara Aguilar (1992) i Frames Percussion
Text de Gabriel Ventura (1988)No, encara no.
(Si la nostra llengua fos un pont)
Què veuríem, més enllà del portal?
El temps de les imatges no ha arribat.
En la respiració de la nit, pressentim una alba insonora.
La transparència d’un cos que estimàvem.
Si en aquesta oració hi creixés la gràcia,
tornaries?
Seria com invocar-te amb l’absència.
En l’aire negre, unes campanes ressonen.
Obstinades i mudes, dins d’un ventre.
El batec d’un cor que va existir.
I per què t’omplim de paraules,
i per què no podem evitar
regar-te d’ecos
i laments,
fulgor a l’altra riba de la boca?
El cel groc del que vindrà
no admet llàgrimes
d’aquest món.
Ens sostenim en un buit atroç.
L’ànsia de palpar els espectres
alimenta les nostres visions,
i els descensos de la nit
són un pa pobre.
Obrim els llavis
per obrir la mort.
Veu que cremes amb fames invisibles:
el meu cor també s’oblidarà així?
No, encara no.
El temps de la misericòrdia no ha arribat.
Salvatges, amb la flor del perill a les mans
i l’ànima incompleta,
avancem cap al portal.
(Si la nostra llengua fos un pont)
Levitarem amb la cançó
fins als límits de la vida,
allà on la sang s’atura
i comença l’abisme.
Per qui toquen les campanes
i a qui hem oblidat?
Ens separa una distància circular.
Sabem que la clau pesa, la sentim,
però no hi és.
Només podem dir sí
i prosseguir.
(Si la nostra llengua fos un pont)També et pot interessar...
Estiu al Palau
Diumenge, 12.07.26 – 17.30 h
Sala de ConcertsSimfonia núm. 5 de Xostakóvitx
Ignasi Prunés De Riba, piano
Jove Orquestra Simfònica del Vallès*
Elisenda Post Coma i Xavier Puig, directors*Agrupació amb finalitat pedagògica
G.Tailleferre: Balada per a piano i orquestra
D. Xostakóvitx: Simfonia núm. 5, en Re menor, op. 47Preu: 15 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.