La música amb arrels espanyoles és el leitmotiv d’aquest recital integrat per obres de Debussy i Liszt que acompanyen els dos primers quaderns de la monumental suite Iberia d’Albéniz. El compositor de Camprodon, amb les dotze impressions per a piano que integren aquesta suite, va apropar-nos a un folklore imaginari espanyol on les figuracions, timbres i colors evoquen melodies encisadores complementades amb uns ritmes multicolors d’una exigent complexitat tècnica. La nostàlgica “Evocación” seguida d’“El puerto”, amb els seus ritmes alegres que evoquen el característic pol d’arrels flamenques, precedeixen el “Corpus Christi en Sevilla”; en aquesta impressió, Albéniz copsa la passional devoció d’aquesta processó mitjançant un ritme punyent que culmina amb uns fortissimi, com a expressió màxima de sentiment religiós.

Molts compositors francesos –Chabrier, Ravel, Debussy– van dirigir una mirada a Espanya com a font d’inspiració per crear obres emblemàtiques (Carmen, Pavana per a una infanta difunta, Espanya...). Amb el “Preludi núm. 9” de Sérénade interrompue, Claude Debussy evocarà els sons de la guitarra, amb la seva rítmica i sonoritats d’arrels gitanes, amb al·lusions al cante jondo. Com amb el preludi La puerta del vino –una de les portes de l’Alhambra granadina, que Debussy coneixia gràcies a una postal que va enviar-li Manuel de Falla–, amb la Sérénade es torna a deixar imbuir per una atmosfera musical inequívocament espanyola.

El segon quadern d’Iberia obre les portes amb el colorista ritme de la “Rondeña” i el seu sensual lirisme que flueix sobre un ritme de malaguenya. “Almería”, peça plena de contrastos, melangiosa i onírica, amb d’altres de vehement opulència, ens conduirà a “Triana”, el barri ple de carrerons de Sevilla, retratat musicalment amb una elegància suggestiva, on les audàcies harmòniques conviuen amb el ritme de la seguiriya.

Entre el 1844 i el 1845 Liszt va oferir una gira de concerts per Espanya. Va arribar a Barcelona el 4 d’abril de 1845, una setmana abans de la col·locació de la primera pedra del Gran Teatre del Liceu, i va marxar-ne el 21 d’abril amb destinació a Marsella. A més d’oferir recitals integrats per un repertori immens, aquesta estada va inspirar al compositor hongarès la Rhapsodie espagnole, S. 254, enllestida l’any 1863 i publicada el 1867. La música de les cèlebres follies d’Espagne i el ritme de la jota aragonesa van quedar expressades en una obra vertiginosa, en què l’exigència virtuosística delata irremeiablement el compositor.

 Lluís Trullén, crític musical de la «Revista Musical Catalana»