Programa de mà
Ensemble Artaserse & Philippe Jaroussky
—Alcina de HändelPalau Òpera
Diumenge, 9 de novembre de 2025 – 17.30 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Kathryn Lewek, soprano – Alcina
Lauranne Oliva, soprano – Morgana
Carlo Vistoli, contratenor – Ruggiero
Zachary Wilder, tenor – Oronte
Nicolas Brooymans, baix– Melisso
Katarina Bradić, contralt – Bradamante
Ensemble Artaserse
Philippe Jaroussky, directorGeorg Friedrich Händel (1685-1759)
Alcina (drama musical en tres actes, versió concert)Llibret de Riccardo Broschi (1698-1756), basat en basat en el poema èpic Orlando Furioso de Ludovico Ariosto (1474-1516)
Poema
Mesures
que els pantans són quasi buits
que no plou amb constància suficient
que no hi ha prou aigua de reserva
i que les previsions tampoc no apunten canvis
—diuen avui com deien ahir a la ràdioi jo que quan ho escolto penso en tu
en tots aquests diluvis que provoques
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Argument
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Georg Friedrich Händel (Halle, antic Sacre Imperi Romanogermànic, 1685-Londres, 1759). Compositor alemany, nacionalitzat britànic, va ser un dels músics més coneguts del Barroc. Va escriure òperes, oratoris i música instrumental i sacra. El seu estil combina la tradició alemanya, l’òpera italiana i la música coral anglesa.
Ensemble Artaserse (fundat a París, 2002). Els orígens del grup es troben en un conjunt de músics format inicialment per Christine Plubeau (viola de gamba), Claire Antonini (tiorba), Yoko Nakamura (clavicèmbal i orgue) i Philippe Jaroussky (contratenor), que compartien conceptes musicals, especialment en la interpretació de música italiana de principis del segle XVII. Referent de la música amb instruments històrics, ha actuat als escenaris més prestigiosos de França i de l’estranger. L’any 2021 va ser el primer cop que Philippe Jaroussky en va assumir la direcció sense cantar.
Philippe Jaroussky (Maisons-Laffitte, França, 1978). Format al Conservatori de París en violí i cant antic, és un dels contratenors més destacats del panorama actual, amb un ampli repertori que va des de la música barroca fins a la contemporània, amb estrenes d’òperes de Kaija Saariaho, entre molts altres projectes d’èxit. A més, des del 2021 dirigeix concerts de l’Ensemble Artaserse.
Quines són les claus del concert?
El tema de l’òpera està extret del poema èpic cavalleresc Orlando furioso de Ludovico Ariosto, una obra que va inspirar moltes òperes del Barroc. És molt habitual, en la literatura èpica de l’edat mitjana, que els fets narrats barregin la màgia amb elements versemblants.
En aquest sentit, Alcina conté molts elements propis de la màgia, començant per la seva protagonista, una fetillera que transforma tots els enamorats que cauen sota l’embruix dels seus encants en elements de la natura. Com moltes de les òperes de Händel, Alcina va caure en l’oblit durant dos-cents anys, fins al seu redescobriment a mitjan segle XX. L’òpera va ser estrenada a Barcelona l’any 1943, al Teatre Tívoli.
A què he de parar atenció?
La magnífica capacitat melòdica de G. F. Händel troba en aquesta òpera moments de gran expressivitat. Com és habitual en l’òpera barroca, les àries són els moments solistes en què els personatges poden expressar els seus sentiments i emocions, com l’ària “Ah! Mio cor! Schernito sei!”, en què Alcina expressa el seu lament quan reconeix que, en realitat, està genuïnament enamorada de Ruggiero, que ha estat víctima dels seus encanteris.
Una altra ària molt famosa és “Tornami a vagheggiar”, en què la fetillera Morgana expressa el seu amor per Ricciardo, en aquest cas amb un sentiment optimista i festiu que es posa de manifest en l’ornamentació brillant atorgada a la soprano.
El personatge de Ruggiero, encarnat per un contratenor, té el seu moment de màxim lluïment amb l’ària “Sta nell’incarna”, que requereix un gran virtuosisme vocal.
Sabies que…
La veu de contratenor és el resultat d’un entrenament tècnic particular de les veus masculines. En aquest cas, els homes fan servir el registre de falset de manera uniforme, tot treballant-ne la projecció.
En canvi, a l’època barroca, els papers destinats actualment a contratenors eren interpretats pels anomenats castrati, que, com el nom indica, eren homes castrats durant la infantesa. Aquest terrible costum, adoptat a Europa al segle XVI, es va mantenir fins a final del segle XIX.
Consistia a castrar els nens que tenien aptituds per a la música i veus particularment atractives per la seva qualitat tímbrica, per tal d’evitar la posterior transformació –el canvi de veu– durant l’adolescència. Els castrati –que durant el Barroc eren les veus més apreciades en l’àmbit operístic– tot sovint interpretaven papers reservats a les dones, que durant algunes èpoques de la història van ser apartades dels escenaris.
En el cas de l’òpera Alcina, la veu de contratenor pertany, curiosament, a un personatge masculí.
Comentari
Biografies
També et pot interessar...
Palau Òpera
Diumenge,15.02.26 – 17.30 h
Sala de ConcertsGiulio Cesare de Händel
Sabine Devieilhe, soprano
Rebecca Leggett, mezzosoprano
Beth Taylor, contralt
Jakub Józef Orliński, contratenor
Yuri Minenko, contratenor
Rémy Brès-Feuillet, contratenor
Marco Saccardin, baríton
Alex Rosen, baix
Il Pomo d’Oro
Francesco Corti, directorPreus: de 45 a 98 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Ensemble Artaserse & Philippe Jaroussky
—Alcina de HändelPalau Òpera
Diumenge, 9 de novembre de 2025 – 17.30 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Kathryn Lewek, soprano – Alcina
Lauranne Oliva, soprano – Morgana
Carlo Vistoli, contratenor – Ruggiero
Zachary Wilder, tenor – Oronte
Nicolas Brooymans, baix– Melisso
Katarina Bradić, contralt – Bradamante
Ensemble Artaserse
Philippe Jaroussky, directorGeorg Friedrich Händel (1685-1759)
Alcina (drama musical en tres actes, versió concert)Llibret de Riccardo Broschi (1698-1756), basat en basat en el poema èpic Orlando Furioso de Ludovico Ariosto (1474-1516)
Poema
Mesures
que els pantans són quasi buits
que no plou amb constància suficient
que no hi ha prou aigua de reserva
i que les previsions tampoc no apunten canvis
—diuen avui com deien ahir a la ràdioi jo que quan ho escolto penso en tu
en tots aquests diluvis que provoques
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Argument
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Georg Friedrich Händel (Halle, antic Sacre Imperi Romanogermànic, 1685-Londres, 1759). Compositor alemany, nacionalitzat britànic, va ser un dels músics més coneguts del Barroc. Va escriure òperes, oratoris i música instrumental i sacra. El seu estil combina la tradició alemanya, l’òpera italiana i la música coral anglesa.
Ensemble Artaserse (fundat a París, 2002). Els orígens del grup es troben en un conjunt de músics format inicialment per Christine Plubeau (viola de gamba), Claire Antonini (tiorba), Yoko Nakamura (clavicèmbal i orgue) i Philippe Jaroussky (contratenor), que compartien conceptes musicals, especialment en la interpretació de música italiana de principis del segle XVII. Referent de la música amb instruments històrics, ha actuat als escenaris més prestigiosos de França i de l’estranger. L’any 2021 va ser el primer cop que Philippe Jaroussky en va assumir la direcció sense cantar.
Philippe Jaroussky (Maisons-Laffitte, França, 1978). Format al Conservatori de París en violí i cant antic, és un dels contratenors més destacats del panorama actual, amb un ampli repertori que va des de la música barroca fins a la contemporània, amb estrenes d’òperes de Kaija Saariaho, entre molts altres projectes d’èxit. A més, des del 2021 dirigeix concerts de l’Ensemble Artaserse.
Quines són les claus del concert?
El tema de l’òpera està extret del poema èpic cavalleresc Orlando furioso de Ludovico Ariosto, una obra que va inspirar moltes òperes del Barroc. És molt habitual, en la literatura èpica de l’edat mitjana, que els fets narrats barregin la màgia amb elements versemblants.
En aquest sentit, Alcina conté molts elements propis de la màgia, començant per la seva protagonista, una fetillera que transforma tots els enamorats que cauen sota l’embruix dels seus encants en elements de la natura. Com moltes de les òperes de Händel, Alcina va caure en l’oblit durant dos-cents anys, fins al seu redescobriment a mitjan segle XX. L’òpera va ser estrenada a Barcelona l’any 1943, al Teatre Tívoli.
A què he de parar atenció?
La magnífica capacitat melòdica de G. F. Händel troba en aquesta òpera moments de gran expressivitat. Com és habitual en l’òpera barroca, les àries són els moments solistes en què els personatges poden expressar els seus sentiments i emocions, com l’ària “Ah! Mio cor! Schernito sei!”, en què Alcina expressa el seu lament quan reconeix que, en realitat, està genuïnament enamorada de Ruggiero, que ha estat víctima dels seus encanteris.
Una altra ària molt famosa és “Tornami a vagheggiar”, en què la fetillera Morgana expressa el seu amor per Ricciardo, en aquest cas amb un sentiment optimista i festiu que es posa de manifest en l’ornamentació brillant atorgada a la soprano.
El personatge de Ruggiero, encarnat per un contratenor, té el seu moment de màxim lluïment amb l’ària “Sta nell’incarna”, que requereix un gran virtuosisme vocal.
Sabies que…
La veu de contratenor és el resultat d’un entrenament tècnic particular de les veus masculines. En aquest cas, els homes fan servir el registre de falset de manera uniforme, tot treballant-ne la projecció.
En canvi, a l’època barroca, els papers destinats actualment a contratenors eren interpretats pels anomenats castrati, que, com el nom indica, eren homes castrats durant la infantesa. Aquest terrible costum, adoptat a Europa al segle XVI, es va mantenir fins a final del segle XIX.
Consistia a castrar els nens que tenien aptituds per a la música i veus particularment atractives per la seva qualitat tímbrica, per tal d’evitar la posterior transformació –el canvi de veu– durant l’adolescència. Els castrati –que durant el Barroc eren les veus més apreciades en l’àmbit operístic– tot sovint interpretaven papers reservats a les dones, que durant algunes èpoques de la història van ser apartades dels escenaris.
En el cas de l’òpera Alcina, la veu de contratenor pertany, curiosament, a un personatge masculí.
Comentari
Biografies
També et pot interessar...
Palau Òpera
Diumenge,15.02.26 – 17.30 h
Sala de ConcertsGiulio Cesare de Händel
Sabine Devieilhe, soprano
Rebecca Leggett, mezzosoprano
Beth Taylor, contralt
Jakub Józef Orliński, contratenor
Yuri Minenko, contratenor
Rémy Brès-Feuillet, contratenor
Marco Saccardin, baríton
Alex Rosen, baix
Il Pomo d’Oro
Francesco Corti, directorPreus: de 45 a 98 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –