El trencanous de Txaikovski
—Orquestra Simfònica del Vallès & Gimeno
Nadal al Palau
Dissabte, 23 de desembre de 2023 - 17 h
Dilluns, 25 de desembre de 2023 - 19 h
Dissabte, 6 de gener de 2024 - 18 h
Diumenge, 7 de gener de 2024 - 12 hSala de Concerts
Concert organitzat i coproduït per:
Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:
Finançat per:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Borja González, art amb sorra
Luis Posada, narrador
Orquestra Simfònica del Vallès
Rubén Gimeno, directorPiotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
El trencanous, suite del ballet, op. 71 (selecció)Obertura
Acte I
Marxa
Petit galop de les nenes i entrada de parents
Arribada de Drosselmeyer
Escena i dansa de l’avi
La sortida dels convidats. La nit
La batallaActe II
El Palau encantat de Confituramburg
Divertiment
Vals de les flors
Gran pas de dos
Pas de dos – Variació 2
Pas de dos – Coda
Vals final i apoteosiConcert amb narracions en català.
Aquest concert té una durada de 70 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#simfònica #músicauniversal #enfamília #nousformats
Poema
Nadala
Ara que arribes, somni de Nadal,
joiós en el silenci de la fosca...
D’on ve la llum que vetlla en el fondal
i esguarda la paraula que s’embosca?Un crit esquinça el ventre terrenal
i el cant que en neix s’escampa per la posta.
A l’alba el vent festeja divinal:
és temps de mirra i or, temps de resposta.Homes: ¿que recordeu aquell portal
i el gest humil que al món l’estrella mostra?
Heu vist la fonda nit, l’alè pasqual,
que oculta entre els avets el seu bell rostre?Una deu cristal·lina i eternal
encén boscatge endins la vella cova.
I l’aigua que prové del cel més alt
proclama de matí la bona nova.Laia Llobera
(Desembre de 2023)Comentari
El trencanous de l’OSV: interdisciplinarietat, fantasia i un mag de la sorra
Més enllà del repertori culte, acadèmic o del cànon a les sales de concerts, des de fa més d’una dècada la Simfònica del Vallès busca revivificar el format de concert tradicional integrant bandes sonores musicals de cinema, pop-rock i espectacles interdisciplinaris. En aquest sentit, la versió escurçada d’El trencanous de Txaikovski que ens proposa l’OSV estableix un maridatge amb altres disciplines artístiques i estètiques en què música, paraula, llums i l’habilitat fascinant de dibuixar amb sorra de Borja González interactuen en aquest sorprenent exemple d’art efímer.
Es tracta d’un creador que ha sabut desenvolupar una tècnica d’il·lustració singular, fruit de la seva investigació autodidàctica i pionera a Occident en la combinació d’arts escèniques i plàstiques. La seva idea es basa en el teatre de llums i ombres de segles anteriors i assoleix una representativitat visual que remet al cinema mut desenvolupant-se performativament. És a dir, realitzant-se durant el transcórrer de l’espectacle i esvaint-se en el temps, ja que les imatges se superposen, s’encadenen i es transformen: d’un dibuix en neix un altre.
Ho fa amb sorra del desert del Gobi de Mongòlia, preuada per les seves propietats: un gra molt fi, sec, suficientment pesant, però prou volàtil per relliscar damunt la taula de llum (una caixa de fusta amb llum i vidre translúcid) i per elaborar uns dibuixos de gran delicadesa amb què aconsegueix estampes tan gràfiques i memorables com l’aparició de l’arbre de Nadal o la festa d’amor amb els dos rostres dels protagonistes com a conclusió. A més, l’observació del seu treball té un caràcter hipnòtic –i meditatiu, ja present en la filosofia zen amb dibuixos abstractes i les seves arrels filosòfiques i terapèutiques– que realça la teatralització de la sorra com a element. De fet, ocasionalment hi podreu observar una lleu coreografia gestual i economia dels moviments per transformar les escenes i no trencar la sincronia amb el guió àgil i concís ideat pel músic i president de l’OSV, Jordi Cos; de la locució de l’actor doblador Luis Posada; i de la pròpia selecció musical d’aquest ballet estrenat al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg el desembre del 1892.
Basat en el conte de l’escriptor i compositor alemany E. T. A. Hoffmann (1776-1822), El trencanous i el rei dels ratolins (1819) originàriament és un text d’horror, amb amenaces, raptes i transformacions que ens recrea uns personatges i un món que en essència són pura fantasia, pertanyen a un país impossible de dolços concebut pel somni d’un infant; a diferència de, per exemple, els de La bella dorment del mateix Txaikovski que són personatges reals dins un conte. El ballarí i coreògraf Marius Petipa (1818-1910) va adaptar el llibret a partir de la versió d’Alexandre Dumas pare transformant-ne els aspectes més enigmàtics i foscos sota un vel d’un caire inofensiu i màgia blanca en la línia de ballets fairy, tan del gust francès i rus durant el segle XIX. De fet, aquesta va ser la segona col·laboració amb Txaikovski, que d’adolescent havia vist moltes produccions de ballet procedents de França.
En aquest sentit, el romanticisme resplendent d’El trencanous i la seva música teatral alineada amb les necessitats de la dansa sublimen la fascinació del segle XIX per elements com: la fantasia, el somni, l’humor, l’amor i, especialment, els monstres, com el rei de la rates i el propi Trencanous, que és un autòmat humanitzat. Que s’oposen en una clàssica polaritat arquetípica entre bé i mal, allò sobrenatural i allò real, la foscor i la llum; on allò sinistre és abatut per la bellesa. Una bellesa que, amb aquests al·licients interdisciplinaris que ens brinda la Simfònica del Vallès, converteix els concerts en quelcom molt viu, en una festa cultural i en una experiència intensa, encertadíssima i ben calibrada per als sentits dels adults i dels infants.
Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf i historiador de l’art
Biografies
Biografies
Borja González, art amb sorra
Pintor, dibuixant i saltimbanqui, va passar per diferents escoles d’art per dominar totes les tècniques plàstiques i acrobàtiques a fi de fusionar-les als escenaris. Tècnic superior en il·lustració i disseny gràfic plàstic, també ha fet cursos de dibuix, pintura, ceràmica, esmalts, gravat, fotografia, etc. Titulat per l’Escola de Circ Rogelio Rivel, especialitat en equilibris acrobàtics, ha seguit durant tres anys cursos de verticals i tècnica de mà a mà a França i Barcelona amb diferents professors: Vicente Espinosa, Claude Victoria i Pascal Angelí. Ha participat en diferents companyies de circ des de l’any 2003 (Brequilibro Circ, Los Villalba, Circ Alienzo, Més Tumàcat).
A partir del 2010 va crear i va començar a actuar com a solista creant Borja Ytuquepintas, un projecte en el qual fusiona diferents arts a l’escenari, com ara l’art amb sorra, circ, música en directe, titelles de gran format i pintura ràpida.
Els seus espectacles Somnis de sorra i Somnis de la Mediterrània han estat programats als millors festivals d’Espanya i també a França, Grècia, Portugal i els Estats Units.
Biografies
Luís Posada, narrador
Nascut a Barcelona (1963), és actor professional de doblatge des del 1983. Veu habitual al nostre país d’actors com Johnny Depp, Jim Carrey, Adrien Brody, John Cusack i Leonardo DiCaprio, és actor en produccions de TV3: De professió API, 5 i acció, Estació d’enllaç, Nissaga de poder o El cor de la ciutat.
Col·labora en programes radiofònics com El suplement de Catalunya Ràdio.
Biografies
© Lorenzo Duaso
© Lorenzo Duaso
Orquestra Simfònica del Vallès
Va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i ben aviat s’estructurà com una societat anònima laboral, en què els treballadors en són alhora els propietaris. La seva activitat se centra al Palau de la Música Catalana, amb el cicle de concerts Simfònics al Palau i Nadal al Palau, i a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia. És membre fundador de la Fundació Òpera a Catalunya i acompanya el circuit Òpera a Catalunya. N’han estat directors titulars: Albert Argudo, Jordi Mora, Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez Carreras, Rubén Gimeno i James Ross. Des del setembre del 2018 el director és Xavier Puig. Ha rebut el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.
Biografies
© Ricardo Rios
© Ricardo Rios
Rubén Gimeno, director
Ocupa el càrrec de director de l’Euskal Herriko Gazte Orkestra (Jove Orquestra d’Euskadi). Ha estat director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, i com a director convidat ha col·laborat amb un gran nombre d’orquestres espanyoles, com ara l’Orquesta Nacional d’Espanya, Sinfónica de Tenerife, Sinfónica de Castella i Lleó, Orquestra de València i Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya, entre d’altres. Fora de les nostres fronteres, ha dirigit les orquestres simfòniques de Norrköping, Gävle, Orquestra de Cambra de Ginebra, Orquestra MMCK (el Japó) i Orquesta Nacional de Colòmbia, en col·laboració amb solistes del prestigi de Lang Lang, Violeta Urmana, Steven Isserlis, Fazil Say, Gabriela Montero, Behzod Abduraimov, Michel Camilo, etc. La seva activitat en el camp de la lírica l’ha portat a dirigir les produccions Marina al Teatro Campoamor d’Oviedo i La del Soto del Parral al Teatro de la Zarzuela.
També et pot interessar...
Nadal al Palau
Diumenge, 31.12.23 – 12 h
Dilluns, 01.01.24 – 21 h
Dimarts, 02.01.24 – 18 h
Dimecres, 03.01.24 – 18 h
Dissabte, 06.01.24 – 21 h
Sala de Concerts—Concert d’Any Nou
Orquestra Simfònica del Vallès
Isabel Rubio, directoraA. Dvořák: Dansa eslava núm. 8
J. Danglas: L’amour s’eveille (vals; partitura publicada i posada a disposició pel Palazzetto Bru Zane-Centre de Musique Romantique Française)
A. Sullivan: El Mikado (obertura)
P. I. Txaikovski: La bella dorment (vals)
J. Strauss: Marxa egípcia
L. Bernstein: Vals
J. Strauss: Vals de l’emperador, op. 437; Tritsch-Tratsch-Polka, op. 214, “Triqui Traqui” (arr. de Paul Desenne); Sota llamps i trons (polca); El bell Danubi blau, op. 134El concert del dia 2 rep el suport de:
El concert del dia 6 rep el suport de:
Preus: de 28 a 48 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach Torello –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat – Gemma Borràs i Llorens –
El trencanous de Txaikovski
—Orquestra Simfònica del Vallès & Gimeno
Nadal al Palau
Dissabte, 23 de desembre de 2023 - 17 h
Dilluns, 25 de desembre de 2023 - 19 h
Dissabte, 6 de gener de 2024 - 18 h
Diumenge, 7 de gener de 2024 - 12 hSala de Concerts
Concert organitzat i coproduït per:
Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:
Finançat per:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Borja González, art amb sorra
Luis Posada, narrador
Orquestra Simfònica del Vallès
Rubén Gimeno, directorPiotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
El trencanous, suite del ballet, op. 71 (selecció)Obertura
Acte I
Marxa
Petit galop de les nenes i entrada de parents
Arribada de Drosselmeyer
Escena i dansa de l’avi
La sortida dels convidats. La nit
La batallaActe II
El Palau encantat de Confituramburg
Divertiment
Vals de les flors
Gran pas de dos
Pas de dos – Variació 2
Pas de dos – Coda
Vals final i apoteosiConcert amb narracions en català.
Aquest concert té una durada de 70 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#simfònica #músicauniversal #enfamília #nousformats
Poema
Nadala
Ara que arribes, somni de Nadal,
joiós en el silenci de la fosca...
D’on ve la llum que vetlla en el fondal
i esguarda la paraula que s’embosca?Un crit esquinça el ventre terrenal
i el cant que en neix s’escampa per la posta.
A l’alba el vent festeja divinal:
és temps de mirra i or, temps de resposta.Homes: ¿que recordeu aquell portal
i el gest humil que al món l’estrella mostra?
Heu vist la fonda nit, l’alè pasqual,
que oculta entre els avets el seu bell rostre?Una deu cristal·lina i eternal
encén boscatge endins la vella cova.
I l’aigua que prové del cel més alt
proclama de matí la bona nova.Laia Llobera
(Desembre de 2023)Comentari
El trencanous de l’OSV: interdisciplinarietat, fantasia i un mag de la sorra
Més enllà del repertori culte, acadèmic o del cànon a les sales de concerts, des de fa més d’una dècada la Simfònica del Vallès busca revivificar el format de concert tradicional integrant bandes sonores musicals de cinema, pop-rock i espectacles interdisciplinaris. En aquest sentit, la versió escurçada d’El trencanous de Txaikovski que ens proposa l’OSV estableix un maridatge amb altres disciplines artístiques i estètiques en què música, paraula, llums i l’habilitat fascinant de dibuixar amb sorra de Borja González interactuen en aquest sorprenent exemple d’art efímer.
Es tracta d’un creador que ha sabut desenvolupar una tècnica d’il·lustració singular, fruit de la seva investigació autodidàctica i pionera a Occident en la combinació d’arts escèniques i plàstiques. La seva idea es basa en el teatre de llums i ombres de segles anteriors i assoleix una representativitat visual que remet al cinema mut desenvolupant-se performativament. És a dir, realitzant-se durant el transcórrer de l’espectacle i esvaint-se en el temps, ja que les imatges se superposen, s’encadenen i es transformen: d’un dibuix en neix un altre.
Ho fa amb sorra del desert del Gobi de Mongòlia, preuada per les seves propietats: un gra molt fi, sec, suficientment pesant, però prou volàtil per relliscar damunt la taula de llum (una caixa de fusta amb llum i vidre translúcid) i per elaborar uns dibuixos de gran delicadesa amb què aconsegueix estampes tan gràfiques i memorables com l’aparició de l’arbre de Nadal o la festa d’amor amb els dos rostres dels protagonistes com a conclusió. A més, l’observació del seu treball té un caràcter hipnòtic –i meditatiu, ja present en la filosofia zen amb dibuixos abstractes i les seves arrels filosòfiques i terapèutiques– que realça la teatralització de la sorra com a element. De fet, ocasionalment hi podreu observar una lleu coreografia gestual i economia dels moviments per transformar les escenes i no trencar la sincronia amb el guió àgil i concís ideat pel músic i president de l’OSV, Jordi Cos; de la locució de l’actor doblador Luis Posada; i de la pròpia selecció musical d’aquest ballet estrenat al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg el desembre del 1892.
Basat en el conte de l’escriptor i compositor alemany E. T. A. Hoffmann (1776-1822), El trencanous i el rei dels ratolins (1819) originàriament és un text d’horror, amb amenaces, raptes i transformacions que ens recrea uns personatges i un món que en essència són pura fantasia, pertanyen a un país impossible de dolços concebut pel somni d’un infant; a diferència de, per exemple, els de La bella dorment del mateix Txaikovski que són personatges reals dins un conte. El ballarí i coreògraf Marius Petipa (1818-1910) va adaptar el llibret a partir de la versió d’Alexandre Dumas pare transformant-ne els aspectes més enigmàtics i foscos sota un vel d’un caire inofensiu i màgia blanca en la línia de ballets fairy, tan del gust francès i rus durant el segle XIX. De fet, aquesta va ser la segona col·laboració amb Txaikovski, que d’adolescent havia vist moltes produccions de ballet procedents de França.
En aquest sentit, el romanticisme resplendent d’El trencanous i la seva música teatral alineada amb les necessitats de la dansa sublimen la fascinació del segle XIX per elements com: la fantasia, el somni, l’humor, l’amor i, especialment, els monstres, com el rei de la rates i el propi Trencanous, que és un autòmat humanitzat. Que s’oposen en una clàssica polaritat arquetípica entre bé i mal, allò sobrenatural i allò real, la foscor i la llum; on allò sinistre és abatut per la bellesa. Una bellesa que, amb aquests al·licients interdisciplinaris que ens brinda la Simfònica del Vallès, converteix els concerts en quelcom molt viu, en una festa cultural i en una experiència intensa, encertadíssima i ben calibrada per als sentits dels adults i dels infants.
Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf i historiador de l’art
Biografies
Borja González, art amb sorra
Pintor, dibuixant i saltimbanqui, va passar per diferents escoles d’art per dominar totes les tècniques plàstiques i acrobàtiques a fi de fusionar-les als escenaris. Tècnic superior en il·lustració i disseny gràfic plàstic, també ha fet cursos de dibuix, pintura, ceràmica, esmalts, gravat, fotografia, etc. Titulat per l’Escola de Circ Rogelio Rivel, especialitat en equilibris acrobàtics, ha seguit durant tres anys cursos de verticals i tècnica de mà a mà a França i Barcelona amb diferents professors: Vicente Espinosa, Claude Victoria i Pascal Angelí. Ha participat en diferents companyies de circ des de l’any 2003 (Brequilibro Circ, Los Villalba, Circ Alienzo, Més Tumàcat).
A partir del 2010 va crear i va començar a actuar com a solista creant Borja Ytuquepintas, un projecte en el qual fusiona diferents arts a l’escenari, com ara l’art amb sorra, circ, música en directe, titelles de gran format i pintura ràpida.
Els seus espectacles Somnis de sorra i Somnis de la Mediterrània han estat programats als millors festivals d’Espanya i també a França, Grècia, Portugal i els Estats Units.
Luís Posada, narrador
Nascut a Barcelona (1963), és actor professional de doblatge des del 1983. Veu habitual al nostre país d’actors com Johnny Depp, Jim Carrey, Adrien Brody, John Cusack i Leonardo DiCaprio, és actor en produccions de TV3: De professió API, 5 i acció, Estació d’enllaç, Nissaga de poder o El cor de la ciutat.
Col·labora en programes radiofònics com El suplement de Catalunya Ràdio.
Orquestra Simfònica del Vallès
© Lorenzo Duaso
Va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i ben aviat s’estructurà com una societat anònima laboral, en què els treballadors en són alhora els propietaris. La seva activitat se centra al Palau de la Música Catalana, amb el cicle de concerts Simfònics al Palau i Nadal al Palau, i a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia. És membre fundador de la Fundació Òpera a Catalunya i acompanya el circuit Òpera a Catalunya. N’han estat directors titulars: Albert Argudo, Jordi Mora, Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez Carreras, Rubén Gimeno i James Ross. Des del setembre del 2018 el director és Xavier Puig. Ha rebut el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.
Rubén Gimeno, director
© Ricardo Rios
Ocupa el càrrec de director de l’Euskal Herriko Gazte Orkestra (Jove Orquestra d’Euskadi). Ha estat director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, i com a director convidat ha col·laborat amb un gran nombre d’orquestres espanyoles, com ara l’Orquesta Nacional d’Espanya, Sinfónica de Tenerife, Sinfónica de Castella i Lleó, Orquestra de València i Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya, entre d’altres. Fora de les nostres fronteres, ha dirigit les orquestres simfòniques de Norrköping, Gävle, Orquestra de Cambra de Ginebra, Orquestra MMCK (el Japó) i Orquesta Nacional de Colòmbia, en col·laboració amb solistes del prestigi de Lang Lang, Violeta Urmana, Steven Isserlis, Fazil Say, Gabriela Montero, Behzod Abduraimov, Michel Camilo, etc. La seva activitat en el camp de la lírica l’ha portat a dirigir les produccions Marina al Teatro Campoamor d’Oviedo i La del Soto del Parral al Teatro de la Zarzuela.
També et pot interessar...
Nadal al Palau
Diumenge, 31.12.23 – 12 h
Dilluns, 01.01.24 – 21 h
Dimarts, 02.01.24 – 18 h
Dimecres, 03.01.24 – 18 h
Dissabte, 06.01.24 – 21 h
Sala de Concerts—Concert d’Any Nou
Orquestra Simfònica del Vallès
Isabel Rubio, directoraA. Dvořák: Dansa eslava núm. 8
J. Danglas: L’amour s’eveille (vals; partitura publicada i posada a disposició pel Palazzetto Bru Zane-Centre de Musique Romantique Française)
A. Sullivan: El Mikado (obertura)
P. I. Txaikovski: La bella dorment (vals)
J. Strauss: Marxa egípcia
L. Bernstein: Vals
J. Strauss: Vals de l’emperador, op. 437; Tritsch-Tratsch-Polka, op. 214, “Triqui Traqui” (arr. de Paul Desenne); Sota llamps i trons (polca); El bell Danubi blau, op. 134El concert del dia 2 rep el suport de:
El concert del dia 6 rep el suport de:
Preus: de 28 a 48 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach Torello –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat – Gemma Borràs i Llorens –