• Cors Amics de la Unió de Granollers & Orquestra de Cambra de Granollers
    —Concert de celebració del 145è aniversari de la fundació de la Societat Coral Amics de la Unió

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 8 de maig de 2022 – 17 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem
    • Logo Barcelona Capital Cultural i Científica

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Albert Guinovart, música
    David Pintó Codinasaltas, text
    Marta Mathéu, soprano
    Toni Marsol, baríton
    Veus – Cor Infantil Amics de la Unió (Josep Vila Jover, direcció)
    (Ivet Delgado, Adriana Berruezo i Jan Llobet, solistes)
    Cor Jove Amics de la Unió (Marta Dosaiguas, direcció)
    Cor de Cambra de Granollers (Josep Vila Jover, direcció)
    Orquestra de Cambra de Granollers (Corrado Bolsi, direcció)
    Josep Vila Jover, direcció


    Albert Guinovart (1962)
    El Messies 
    Text de David Pintó Codinaslatas (1977)

    1. Naixement

    I Profecia
    II Tenebra
    III Neix algú
    IV Món de colors
    V Món de soroll
    VI Una dona que té fred
    VII Tapa’t el nas

    2. Sacrifici

    VIII El món necessita somriures
    IX Passió
    X Ens deixem morir
    XI Lluny
    XII Resurrecció

    3. Després

    XIII El sol tornarà a brillar
    XIV Som fets d’amor infinit
    XV Gràcies

    Durada aproximada del concert: 75 minuts, sense pausa.
    Concert enregistrat per Catalunya Música
    #coral #estrenes #jovestalents

  • Poema

    Cristall líquid

    La membrana cel·lular delimita
    l’ameba que et fa tenir un jo definit:
    una identitat individual
    construïda amb una frontera
    permeable que garanteix
    l’intercanvi amb l’entorn.

    Sense la pell, no ets res més
    que un conjunt d’òrgans tendres
    que viuen enganxats
    als cicles de l’Univers:

    la rotació de la Terra,
    la translació de la Terra al voltant del Sol
    i els períodes de les fases lunars
    que et fan tenir bons i mals dies.

    Tens, dius teu,
    el cicle vital d’una galàxia
    i el cicle del carboni.

    Macroscòpicament,
    se t’entén des del micromon.

    Anna Gual
    Proliferació cel·lular
    Ameba (2020)

  • Comentari

    Pocs creadors han sabut connectar d’una manera tan directa amb el públic com el pianista i compositor Albert Guinovart (Barcelona, 1962). Autor d’una vastíssima obra que inclou òperes, ballets, música orquestral i de cambra, bandes sonores i musicals, i dins la qual s’inclouen també un Rèquiem, un Te Deum i un Glòria, Guinovart ens presenta ara aquesta nova pàgina coral, creada per creada per celebrar el 145è aniversari de la Societat Coral Amics de la Unió.

    Amb textos del director de teatre i lletrista David Pintó Codinasaltas, El Messies de Guinovart se’ns presenta com una creació moderna que vol transmetre un missatge d’esperança en els temps convulsos que ens toquen viure. Perquè tot i trobar-se, en esperit, proper a l’obra de G. F. Händel, aquest Messies no ens parla del Redemptor del món (encara que a la lletra s’hi reconeixen petits i subtils homenatges), sinó que transforma aquesta figura en un sentiment que l’autor del llibret defineix com “l’esperança del canvi, l’optimisme de cara al futur tan estrany que tenim davant nostre”.

    Estructuralment, l’obra s’organitza en quinze escenes o cançons, interpretades per soprano, baríton, cor infantil, cor mixt i orquestra de cambra, efectius als quals s’afegeix el mateix compositor al piano. Concebuda per al lluïment de les masses corals i esquitxada per més d’una referència sonora a l’univers barroc de Händel, però sobretot amb una clara vocació popular, la partitura de Guinovart ens transporta per tota mena d’emocions al llarg dels seus setanta cinc minuts de durada.

    Després d’una peça introductòria, de signe coral, arriba un passatge trist i fosc (“Tenebra”), descriptiu de les pors i les dubtes de l’ésser humà, però tot seguit “Neix algú” i aquest fet ja ens obre la porta a l’esperança. El Messies continua amb una alternança de moments lluminosos i d’optimisme esclatant amb d’altres que ens porten a reflexionar sobre els grans mals que afligeixen la Humanitat: la guerra (“Món de colors”), la corrupció i l’avarícia (“Tapa’t el nas”), la injustícia (“Passió”) o l’aïllament a què ens aboquen les noves tecnologies (“Ens deixem morir”).

    Però no tot està perdut. L’obra també ens diu que tot això pot canviar (“El món necessita somriures”) i que cal tenir confiança en el futur (“Resurrecció”). El Messies finalitza en un clima de goig perquè, com la llum que sempre sorgeix darrere la foscor (“El món tornarà a brillar”), serem capaços de deixar enrere la tristesa (“Som fets d’amor infinit”) i donar “Gràcies” per la vida i l’amor que ens envolta.

    Ana María Dávila, periodista musical

  • 20220428 Anunci Palau100 T2223 DESKTOP
  • Biografies

    Albert Guinovart, compositor

    Albert Guinovart

    ©David Ruano

    Compositor i pianista, és hereu de l’extraordinari renaixement cultural que amb gran força emergí a la Catalunya de principis del segle XX i que va tenir com a resultat el naixement de nous fonaments estètics, sempre amb una mirada a la gran cultura europea i sense renunciar a les fonts populars ni a la tradició heretada.

    La seva prolífica obra comprèn la composició de dues òperes, un ballet, un nombrós catàleg d’obres simfòniques i una no menys important producció de repertori de cambra, amb el piano com una constant que l’acompanya des dels inicis de la seva carrera fins avui. Les seves obres han estat estrenades en eminents sales de concerts de tot el món per destacats intèrprets, orquestres i directors de reconegut prestigi internacional.

    Guinovart representa la sincronia perfecta entre els seus diferents vessants, tot destacant-hi la composició, l’orquestració, la docència i l’intèrpret consolidat que ha demostrat ser, tant en el gran repertori clàssic i romàntic com mitjançant el seu extens catàleg pianístic.

    Ha treballat amb Veus – Cor Infantil Amics de la Unió en diverses ocasions: la formació va enregistrar El bestiolari d’Albert Guinovart (2010) i Un conte de Nadal (2014), que es segueix representant cada Nadal al Gran Teatre del Liceu. També van col·laborar conjuntament en l’espectacle I want to be a diva per al Festival Castell de Peralada (2016).

  • David Pintó Codinasaltas, text

    David Pintó Codinasaltas

    ©David Ruano

    És director de teatre, musicals i posada en escena conegut arreu de Catalunya. Ha treballat per a espectacles als principals escenaris de la capital catalana, així com també amb formacions i artistes d’alt nivell.

    La seva primera primera incursió al món de la direcció teatral va ser l’any 2006 amb el musical John i Jen d’Andrew Lippa (dues nominacions als Premis Butaca). També ha dirigit Danny i Roberta de John Patrick Shanley (Versus Teatre de Barcelona), Teatralnet: ‘Flor de Nit’ en concert (Teatre Condal), l’espectacle de cabaret Live in burlesque (El Molino) i és autor de Mares i filles amb música de Clara Peya, A la burgesa  amb música de Dani Campos (Teatre Akadèmia) i el monòleg Mort a les cunetes amb l’actor Joan Valentí (gira per Catalunya).

    Dels seus darrers treballs destaca l’adaptació del musical El despertar de la primavera (Teatre Victòria), l’ajudantia de direcció de Pel davant i pel darrere i la direcció dels últims espectacles del Mag Lari: Ozom, Dolce vita i 25 il·lusions.

    Ha col·laborat com a director artístic en diverses produccions de Veus – Cor Infantil Amics de la Unió: l’òpera infantil Alícia al País de les Meravelles que es va estrenar al Teatre Auditori de Granollers l’any 2016, l’espectacle Cançons nocturnes, amb música de Bernat Vivancos, i Un conte de Nadal d’Albert Guinovart, reeditat l’any 2017 i que es programa cada Nadal des de fa cinc anys al Gran Teatre del Liceu.

  • Marta Mathéu, soprano

    Marta Mathéu, soprano

    ©Michal Novak

    Dotada d’un rotund sentit de la musicalitat i un domini inqüestionable del seu instrument, Marta Mathéu esquiva qualsevol intent de ser encasellada i els últims anys està recollint els fruits d’una carrera ben sòlida. Són celebrades les seves interpretacions de Bach sota la direcció de Jordi Savall a diferents escenaris europeus (entre els quals la Philharmonie de París). Al Concurs Tenor Viñas del Liceu va ser guardonada per les seves interpretacions de Mozart, i també aborda amb naturalitat diferents rols de Puccini, Rossini i Wagner.

    Com a intèrpret de música espanyola, ha estat premiada la seva gravació en el paper protagonista (Francina) de Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls, la primera completa des que la va protagonitzar Montserrat Caballé l’any 1974. A més, manté una constant activitat liederística i en el camp simfònic i l’oratori, en què ha interpretat, entre moltes altres partitures, la Novena de Beethoven i la Segona de Mahler sota les batutes de Gustavo Dudamel i Víctor Pablo Pérez. Ha actuat també dirigida per Antoni Ros Marbà, Neville Marriner i Fabio Biondi.

    Es va formar amb Ana Luisa Chova, Montserrat Caballé, Elena Obraztsova i Wolfram Rieger. Ha cantat en alguns dels escenaris més destacats del món, incloent-hi el Palau de la Música Catalana, Teatro Real, Gran Teatre del Liceu i Concertgebouw d’Amsterdam. A més del Concurs Francesc Viñas, ha estat guardonada per Joventuts Musicals d’Espanya, i en els concursos internacionals Manuel Ausensi i Montserrat Caballé.

    És professora de cant al Conservatori del Liceu des del 2014, i ha enregistrat per a Alia Vox, Klassic, Brilliant, Naxos i Opus Arte.

  • Toni Marsol, baríton

    Toni Marsol

    ©Marc Castellà

    Inicià la seva formació al Conservatori de Cervera i la va acabar a Barcelona, amb Carmen Bustamante, obtenint el Premi d’Honor de Cant al Conservatori Superior de Música del Liceu.

    De les seves interpretacions han destacat Papageno de La flauta màgica, Figaro de Le nozze di Figaro i Don Giovanni i Leporello de Don Giovanni de Mozart, i així mateix els rols de Gianni Schicchi, Marcello de La bohème i Scarpia de Tosca de Puccini, Escamillo de Carmen de Bizet, Don Magnifico i Dandini de La Cenerentola de Rossini, Germont de La traviata, Jago d’Otello i el Falstaff de l’òpera del mateix títol de Verdi o Malatesta de Don Pasquale i Dulcamara de L’elisir d’amore de Donizetti, entre d’altres, a més d’oratoris, com les Passions de Bach, El Messies de Händel, Requiem de Mozart, de Fauré i de Brahms, La Creació de Haydn, Novena Simfonia de Beethoven o Carmina Burana d’Orff amb l’Orfeón Donostiarra, Orfeón Pamplonés, Coro de RTVE, ORCAM i La Fura dels Baus.

    Ha col·laborat en diferents ocasions amb La Capella Reial de Catalunya que dirigeix Jordi Savall i també ha cantat sota la batuta dels directors Michel Plasson, Gianandrea Noseda, Evelino Pidò, Pablo Heras-Casado, Josep Pons, Antoni Ros Marbà, Víctor Pablo Pérez, Andrew Davis, Riccardo Frizza, Pinchas Steinberg o Mark Wigglesworth, entre d’altres.

    Les darreres temporades d’òpera del Gran Teatre del Liceu ha participat en Rusalka de Dvořák, Cendrillon de Massenet, Il prigioniero de Dallapiccola, La traviata i Rigoletto de Verdi, Don Giovanni de Mozart, Andrea Chénier de Giordano i L’italiana in Algieri de Rossini. També ha cantat Clementina de Boccherini, l’estrena labsoluta de l’òpera María Moliner d’Antoni Parera Fons i El cantor de México al Teatro de la Zarzuela de Madrid, i Roméo et Juliette de Gounod al Teatro Real, juntament amb l’estrena europea de l’òpera Dead man walking de J. Heggie, producció que també ha cantat al Barbican Center de Londres amb una gran acollida del públic i, més recentment, l’estrena absoluta de l’òpera Je suis narcissiste de Raquel García-Tomás.

    Va participar en l’estrena de la temporada del vintè aniversari de la reobertura del Gran Teatre del Liceu, cantant el rol de Ping de l’òpera Turandot de Puccini i, més recentment, el de Macbeth de l’òpera homònima de G. Verdi amb els Amics de l’Òpera de Sabadell i Dulcamara de L’elisir d’amore de G. Donizetti al Teatre Principal de Palma.

  • Cors de la Societat Coral Amics de la Unió

    Cors de la Societat Coral Amics de la Unió

    ©Zabet Photo

    Veus - Cor Infantil Amics de la Unió 
    Josep Vila Jover, direcció

    Cor Jove Amics de la Unió
    Marta Dosaiguas
    , direcció

    Cor de Cambra de Granollers
    Josep Vila Jover
    , direcció

    Veus - Cor Infantil Amics de la Unió, el Cor Jove Amics de la Unió i el Cor de Cambra de Granollers són formacions residents al Teatre Auditori de Granollers i formen part de la Societat Coral Amics de la Unió, entitat fundada l'any 1877 en el marc del moviment popular claverià. Després de més de cent anys oferint música coral a Granollers i la seva comarca, l’associació va fer un pas més creant el 1996 l’Escola de Música Amics de la Unió, que permetria formar musicalment els cantaires dels cors des dels 3 anys fins l’edat adulta. Actualment l’escola compta amb formacions que han estat reconegudes internacionalment que actuen en la programació estable dels principals escenaris del país, com el Gran Teatre del Liceu, L’Auditori de Barcelona o el Palau de la Música Catalana, i que presenten periòdicament produccions de qualitat amb un caràcter professional.

    La majoria dels espectacles que neixen a la Societat Coral Amics de la Unió s’estrenen al Teatre Auditori de Granollers i giren arreu del territori en les temporades d’equipaments municipals i cicles o festivals especialitzats. A més, any rere any ja és habitual la col·laboració en les produccions de l’OBC o la Banda Municipal de Barcelona a l’Auditori de Barcelona, així com també la participació en òperes i altres produccions al Gran Teatre del Liceu, en concerts de la temporada de l’Orquestra Simfònica del Vallès o en produccions del Palau de la Música Catalana. L’espectacle Songs of Hope de Veus – Cor Infantil Amics de la Unió ha portat la formació a escenaris importants i a l’obtenció de premis i reconeixements, dels quals destaca la Silver Rose Bowl del concurs Let The Peoples Sing! 2013, celebrat a Luxemburg.

    El projecte formatiu i artístic es complementa amb el procés d’internacionalització emprès des de fa uns anys, que ha portat les formacions corals a actuar en festivals de França, Itàlia, Alemanya, República Txeca, el Japó, la Xina, Luxemburg, Bulgària i els Estats Units, entre els quals destaquen La Folle Journée de Nantes, el Missoula International Choir Festival o l’Europäischen Jugendchor Festival a Basilea.

  • Orquestra de Cambra de Granollers

    Orquestra de Cambra de Granollers

    ©Zabet Photo

    Corrado Bolsi, direcció

    Fruit del desig de crear una formació musical estable, amb personalitat i qualitat, l’OCGr va néixer en el si de l’EMM i Conservatori de Granollers i, actualment, s’ha convertit en l’orquestra resident del Teatre Auditori de la mateixa ciutat, fet que l’ha ajudat a créixer, madurar i continuar vinculada als projectes del seu entorn i a crear-ne de nous, com el d’apropar la música orquestral als infants, als públics familiars, als joves futurs músics, a usuaris de diversos centres de discapacitat mental…

    Al llarg dels seus vint-i-cinc anys de vida ha col·laborat musicalment amb diversos directors, concertinos i solistes de renom internacional, que hi han trobat una base sòlida i de qualitat per treballar diferents repertoris: Antoni Ros Marbà, Christophe Coin, Ernest Martínez Izquierdo, Edmon Colomer, Andrew Watkinson, Salvador Brotons, Barry Sargent, Manel Valdivieso, Corrado Bolsi, Farran James, Albert Guinovart, Jordi Masó, Santiago Juan, Mayte Martín, Lluís Vila Casañas, Álvaro Albiach, Sergio Alapont, Robert King, Andrea Marcon, H. Schellenberger, Clàudi Arimany…

    Amb una plantilla flexible que li permet abordar estils i repertoris molt diversos, ha interpretat programes de diferents estils i èpoques: des de la música barroca o clàssica amb temperaments i arcs històrics i cordes de tripa, fins a la música del segle XX i XXI


    Violins primers:
    Corrado Bolsi, Cristian Benito, Enric Riera, Laia Besalduch, Raquel García; violins segons: Antònia Escalas, Chus Castro, Eduard Herrero, Aleksandra Ivanovski; violes: Maria Juan, Marta Sedó, Irene Argüelle; violoncels: Anna Costa, Joan Antoni Pich; contrabaix: Mònica Serra; flauta: Isabel Souto; oboè: Pilar Bosque; clarinet: Teresa Nogueron; fagot: Laura Serra; trompa: David Bonet; trompeta: Josep Lluis López; percussió: Marc Clos, Javier Delgado.

  • Josep Vila Jover, direcció

    Josep Vila Jover

    ©Zabet Photo

    Nascut a Granollers (1970), va estudiar direcció coral amb Enric Ribó, Conxita Garcia i Christian Grube. És el director artístic de la Societat Coral Amics de la Unió, entitat centenària que compta amb un projecte educatiu en forma d’escola de música amb més de mil alumnes i un projecte coral consolidat amb més de deu formacions en actiu. En aquesta institució dirigeix Veus – Cor Infantil Amics de la Unió, cor de veus blanques, i el Cor de Cambra de Granollers. Juntament al Cor Jove Amics de la Unió, els tres cors són formacions residents al Teatre Auditori de Granollers.

    Aquests cors han actuat a les temporades estables del Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona i Gran Teatre de Liceu, on ha col·laborat amb Edmon Colomer, Jordi Savall, Lluís Vilamajó, Robert King, Manel Valdivieso, Álvaro Albiach o Rubén Gimeno. Com a director, també és convidat regularment a tallers i festivals, com l’Europa Cantat 2018 a Estònia, on va oferir un taller juntament amb el director hongarès József Nemes, la trobada de cors El Canto Nos Une a Colòmbia el 2018 o el Missoula International Choral Festival als Estats Units (2019).

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Diumenge, 22.05.22 – 12 h
    Sala de Concerts

    Requiem de Fauré

    Cor Jove de l’Orfeó Català
    Serena Sáenz i Anna Niebla, sopranos
    Daniel Morales, baríton
    Joan Seguí, orgue
    Orquestra de Cambra Terrassa 48 
    Esteve Nabonadirector

    F. Mendelssohn: salm Richte mich, Gott
    J. Brahms: Geistlisches Lied
    F. Mendelssohn: himne Hör mein Biten, Herr
    G. Fauré: Requiem

    Preu: 20 €

Índex