• Cor Jove Nacional de Catalunya
    — Mireia Barrera, directora

    La Casa dels Cants

    Dijous, 7 de gener de 2021 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cor Jove Nacional de Catalunya
    Maria Mauri, piano
    Neus Llorens i Pablo Morales, recitadors
    Mireia Barrera, directora


    Joaquim Homs (1906-2003)
    “Agnus Dei” de la Missa ‘a cappella’

    Josep Vila i Casañas (1966)
    Sanctus-Benedictus

    Joan Magrané (1988)
    Come fontana piena

    Ricard Lamote de Grignon (1899-1962)
    L’aire daurat (fragments)

    D’ençà que ella partí
    Missatge
    L’amada morta
    Festí nocturn

    Bernat Vivancos (1973)
    Le cri des bergers - Solista: Josep Rovira

    Joaquim Serra (1907-1957)
    Capvespre 

    Manuel Oltra (1922-2015)
    Margarideta - Solista: Montserrat Isanta
    Cançó de bressol - Solista: Maria Jurado
    Joan del Riu                                                 

    Mariona Vila (1958)
    Estellessianes (fragments)

    Si estic mort no em despertes
    M’agraden molt les albergínies
    Professió del vell roder

    #coral

  • Comentari

    De Ricard Lamote de Grignon (1899-1962) fins a Joan Magrané (1988) hi ha tot un segle de producció musical. Amb la tria d’obres que us oferim al concert d’avui es poden veure algunes de les característiques i l’evolució de la música coral catalana dels últims cent anys. Dels vuit compositors catalans que apareixen al programa, la meitat són nascuts al tombant de segle o a principis del nou-cents: Ricard Lamote de Grignon, Joaquim Homs, Joaquim Serra i Manuel Oltra. Per la seva part, Mariona Vila, Josep Vila i Casañas, Bernat Vivancos i Joan Magrané, nascuts a la segona meitat del segle i plenament actius i programats als nostres escenaris, contribueixen a ampliar el repertori coral català amb una nova mirada.

    El concert comença amb l’“Agnus Dei” d’aire gregorià de la Missa a cappella de Joaquim Homs, i amb el brillant Sanctus - Benedictus de Josep Vila i Casañas. Són les dues úniques obres amb text religiós del programa.

    Come fontana piena de Joan Magrané és un madrigal amb sonoritats actuals. Obra guanyadora de la primera edició del Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català l’any 2016, es va estrenar a la Festa de la Música organitzada per l’Orfeó Català.

    L’aire daurat de Ricard Lamote de Grignon il·lustra els textos de Marià Manent amb absoluta delicadesa, detall i precisió, com si es tractés de porcellana xinesa.

    Le cri des bergers de Bernat Vivancos és una obra per a dotze veus i solista a cappella. El crit dels pastors ressona per tot l’espai creant sonoritats riques i suggeridores que recorden l’eco de la veu al paisatge natural.

    Joaquim Serra, amb el Capvespre, pinta un paisatge rural recreant el poema de Carles Soldevila que ens transporta a una posta de sol al camp.

    Les tres cançons populars catalanes harmonitzades per Manuel Oltra –Margarideta, Cançó de bressol i Joan del Riu– mostren la saviesa del compositor. Oltra respecta sempre la naturalesa de la melodia popular, i amb pocs elements en fa un vestit a mida sense perdre l’essència de la cançó tradicional.

    Les Estellessianes de Mariona Vila, de les quals avui oferim només un fragment, les va estrenar el Cor Madrigal el 1996. Va ser un encàrrec del Cor i en la seva primera versió eren a cappella. El juliol del 2019 el Cor Madrigal estrenà al Palau de la Música Catalana una segona versió de les Estellessianes amb acompanyament de piano. Els textos de Vicent Andrés Estellés i la música de Mariona Vila es fonen en una unitat artística plena d’ironia, de força expressiva i de missatge directe al públic, característiques idònies per tancar el concert.

    Per a mi ha estat un privilegi treballar amb el Cor Jove Nacional de Catalunya. La combinació del seu alt nivell vocal i musical amb la frescor, les ganes d’aprendre i la implicació fan del Cor un digne representant de la música coral del país.

    Mireia Barrera, directora

  • Biografies

    Cor Jove Nacional de Catalunya

    ©Juan Miguel Morales

    El Cor Jove Nacional de Catalunya és una iniciativa del Moviment Coral Català i Corals Joves de Catalunya que rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona.

    Neix per oferir una oportunitat als millors talents del país sota la direcció de reputats directors nacionals i internacionals, i pretén ser una eina d’Estat a l’estil dels cors joves nacionals de la majoria dels països europeus. A més, vol ser ambaixador de l’excel·lència coral catalana més enllà de les nostres fronteres. L’extensa xarxa coral de Catalunya, amb més de 1.000 cors i més de 30.000 cantaires, és el millor aval per a aquest projecte.

    El Cor Jove Nacional de Catalunya, el formen 32 cantaires de 18 a 28 anys, seleccionats anualment després d’un procés d’audicions arreu del país, que es renoven cada any per tal d’oferir igualtat d’oportunitats als nous talents emergents. Té una única trobada, a l’estiu, per no interferir en l’activitat ordinària dels cors, i es clausura amb la celebració de diversos concerts al llarg del territori català. Durant una setmana, els joves conviuen i treballen el repertori i la tècnica vocal amb els directors i els instructors vocals.

    La direcció artística és sempre a càrrec de dos directors de màxim prestigi, un de català i un d’internacional. Una parella artística que canvia cada any per oferir als cantaires propostes diferents i de màxima qualitat. El Cor Jove Nacional de Catalunya 2019 ha treballat sota la direcció de Mireia Barrera i Catherine Simonpietri.

  • Mireia Barrera, directora

    Nascuda a Terrassa i formada al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, va estudiar a l’Escola Internacional de Cant Coral de Namur (Bèlgica) amb Pierre Cao. També ha participat en diferents cursos impartits per M. Cabero, E. Ribó i L. Héltay. Paral·lelament va fer estudis de cant amb M. Dolors Aldea.

    Ha estat directora titular del Coro Nacional de España, la Capella de Música de Santa Maria del Mar i fins al desembre del 2005 va dirigir el Coro de la Orquesta Ciudad de Granada, del qual va ser fundadora. Des del 1993 fins a l’agost del 2019 va ser la directora titular del Cor Madrigal de Barcelona. La temporada 2020-21 és la principal directora convidada del Coro de la Comunidad de Madrid.

    També ha estat directora convidada i ha col·laborat amb l’Orquesta Nacional de España, ONCA, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Residencias, el conjunt BCN216, Cor de Cambra del Palau de la Música i Coro de la RTVE. Ha col·laborat en nombroses ocasions amb el Gran Teatre del Liceu i va participar en les produccions de les òperes Brundibár i Eco, en col·laboració amb l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.

    La seva relació amb el Coro Nacional de España va començar la temporada 2004-05 i des del setembre del 2005 fins al juny del 2010 en va ser la directora titular. Amb el Coro Nacional ha fet gires per tot Espanya, a més d’Alemanya, Romania, Àustria i els Estats Units. I va impulsar la creació del Ciclo Coral del Coro Nacional de España a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid.

    El mes d’octubre del 2012 es va presentar al capdavant del Barcelona Ars Nova, ensemble vocal professional creat a Barcelona en el marc del projecte Misses Polifòniques. Els darrers anys l’activitat de la formació s’ha ampliat i darrerament ha actuat a l’Auditorio de Galicia o Baluarte de Pamplona, i ha protagonitzat la gira “Concerts als monestirs de Catalunya”.

    En l’àmbit docent ha estat professora de direcció coral a l’Escola Superior de Música de Catalunya (2002-2005). També ha impartit cursos per a la FCEC, així com en diferents ciutats de l’Estat.

    Cal destacar el seu interès pel diàleg entre la música i altres disciplines artístiques, que l’ha dut a col·laborar amb diversos artistes, com Perejaume o les companyies de dansa IT Dansa i Santamaría.

    El 2014 la Generalitat de Catalunya li va concedir el Premi Nacional de Cultura.

  • palau bach
  • Textos

    Joaquim Homs (1906-2003)
    “Agnus Dei” de la Missa ‘a cappella’
    Text litúrgic

    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis
    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis
    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    dona nobis pacem

    Anyell de Déu,
    que lleves els pecats del món,
    tingueu pietat de nosaltres
    Anyell de Déu,
    que lleves els pecats del món,
    tingueu pietat de nosaltres
    Anyell de Déu,
    que lleves els pecats del món,
    doneu-nos la pau

    Josep Vila i Casañas (1966)
    Sanctus-Benedictus
    Text litúrgic

    Sanctus, sanctus, sanctus,
    dominus Deus sabaoth
    Pleni sunt caeli et terra gloria tua.
    Osanna in excelsis.
    Benedictus, qui venit in nomine domini.
    Osanna in excelsis.

    Sant, Sant, Sant,
    Sant és el Senyor, Déu de l’univers.
    El cel i la terra són plens de la vostra glòria.
    Hosanna a dalt del cel.
    Beneït el qui ve en nom del Senyor.
    Hosanna a dalt del cel.

    Joan Magrané (1988)
    Come fontana piena
    Text de diversos poetes recompost per l’autor: Guido delle Colonne (1210-1287 ca.); Guido Cavalcanti (1250-1300); Petrarca (1304-1374)

    Come fontana piena
    Che spande tutta quanta,
    Così lo mio cor canta.
    Fresca rosa novella,
    piacente primavera.
    Volo con l’ali de’ pensieri al cielo.
    A suon di trombe, anzi che di corno.
    O giorno, o stelle, o fido sguardo.
    Altr’amor, altre frondi ed altro lume.

    Com una font plena,
    que vessa tota,
    així el meu cor canta
    rosa fresca novella,
    encisadora primavera,
    volo amb les ales dels pensaments al cel
    al so de les trompetes, enlloc del corn.
    O dia, o estels, o esguard fidel,
    un altre amor, altres fullatges i una altra llum.

    Ricard Lamote de Grignon (1899-1962)
    L’aire daurat (fragments)
    Poemes de Marià Manent (1898-1988) sobre interpretacions de poesia xinesa

    D’ençà que ella partí
    Tu-Fu, dinastia Tang, s. VII

    Ah! no em porteu més flors!
    Vull branques de xiprer.
    Així que el sol és post
    darrere les muntanyes,
    em poso aquell vestit
    tan blau i tan lleuger,
    i m’adormo entre els joncs tendres,
    que ella estimava.

    Missatge
    Del Xi-King o Llibre de les odes (d’abans de Crist).

    Jo us ho prego, senyor,
    no vingueu al meu poble:
    si mos salzes trenqueu
    no és que em facin angoixa.
    Vós ja sou ben gentil,
    però a casa enraonen.

    Jo us ho prego, senyor,
    no salteu la muralla:
    no és que em facin patir
    les moreres trencades.
    Ben gentil sou, però
    mos germans parlen massa. 

    Jo us ho prego, senyor,
    al jardí no saltéssiu:
    tots els sàndals romputs
    no em fan mica de pena.
    Ben gentil sou, però
    la gent diu, i m’esvera.

    L’amada mort
    Wu-Ti, dinastia Liang, s. VI

    El so d’aquella seda mai més no s’oirà.
    La pols ja s’amuntega damunt el marbre clar.

    És freda i és callada la seva buida cambra.
    A les portes s’apilen mil fulles color d’ambre.

    Enyorant una dama tan dolça de mirar,
    com em voleu aconhortar?

    Festí nocturn
    Li-Po, dinastia Tang, s. VII

    Prenc un flascó de vi
    i entre les flors bevia.
    Som tres: la lluna, jo
    i l’ombra que em seguia.
    No sap beure, per sort,
    la lluna, bona amiga,
    i a la meva ombra mai
    la set no l’angunia.
    Quan canto, veus ací
    la lluna que s’ho mira;
    quan em poso a dansar,
    l’ombra em fa companyia.
    Quan s’acaba el festí,
    els convidats no em fugen:
    veus ací una tristor
    que mai l’he coneguda.
    Si me’n torno al casal,
    em segueix l’ombra muda,
    i una mica més lluny
    m’acompanya la lluna.

    Joaquim Serra (1907-1957)
    Capvespre
    Poema de Carles Soldevila (1892-1967)

    Sota els arbres, bosc endins,
    les grans ombres es dilaten,
    es desmaien els camins
    i les serres s’amoraten.
    Al lluny passa lentament
    una llorda silueta,
    un espectre somnolent:
    l’home, els bous i la careta
    va deixant rastre daurat
    una garba mal lligada.
    Ai, aquesta olor de blat
    en la tarda assossegada!
    Boira clara dels fondals
    sobre el negre bosc rellisca
    puja en lentes espirals
    i entre els arbres s’endormisca.
    Quiet és l’aire,
    ni un bri d’herba ni una fulla oscil·la.
    Tot apar que va a morir
    d’eixa posta tan tranquil·la.
    És enyor d’un goig perdut
    o l’anhel que es cansa i plora?
    D’on arriba la inquietud
    que em desvetlla en aquesta hora?

    Manuel Oltra (1922-2015)
    Margarideta 
    Tradicional catalana

    Margarideta, lleva’t de matí,
    que n’és tard de matinada;
    Margarideta, lleva’t de matí,
    que n’és tard de bon matí.

    Prou em llevaria jo,
    si mitgetes en tenia;
    prou em llevaria jo,
    prô mitgetes no en tinc, no.

    Pere va a la plaça,
    Pere ja l’hi compra,
    Pere ja l’hi porta,
    Pere ja és aquí!
    Margarideta, lleva’t de matí.

    Margarideta, lleva’t de matí,
    que n’és tard de matinada;
    Margarideta, lleva’t de matí,
    que n’és tard de bon matí.

    Prou em llevaria jo,
    si sabates en tenia;
    prou em llevaria jo,
    prô sabates no en tinc, no.

    Pere va a la plaça…

    Margarideta, lleva’t de matí,
    que n’és tard de matinada;
    Margarideta, lleva’t de matí,
    que n’és tard de bon matí.

    Prou em llevaria jo,
    si mitenes en tenia;
    prou em llevaria jo,
    prô mitenes no en tinc, no.

    Pere va a la plaça…

    Cançó de bressol 
    Tradicional catalana

    Sant Joan, feu-lo ben gran,
    sant Martí, feu-lo dormir,
    que son pare n’és al camp
    i sa mare és al molí.

    Feu-n’hi, feu-n’hi de sopetes,
    sopetes en un tupí.
    La cullereta de plata
    i el tupinet d’or fi.

    Joan del Riu 
    Tradicional del Rosselló

    Joan del Riu n’és arribat
    amb un pot de confitura;
    Joan del Riu n’és arribat
    amb un pot de raïmat.

    Ha portat un violon
    per fer ballar les minyones,
    ha portat un violon
    per fer ballar tot el món.

    Joan del Riu n’és arribat
    amb una càrrega de monines;
    Joan del Riu n’és arribat
    amb una càrrega d’escarabats.

    Ha portat un violon

    Joan del Riu n’és arribat
    amb una bota de vi ranci;
    Joan del Riu n’és arribat
    amb una bota de moscat.

    Ha portat un violon

    Mariona Vila (1958)
    Estellessianes (fragments)
    Poemes de Vicent Andrés Estellés (1924-1997)

    Si estic mort no em despertes

    Si estic mort no em despertes,
    li va dir el marit a l’esposa aquella nit.

    M’agraden molt les albergínies

    M’agraden molt les albergínies
    i tu les fas molt bé,
    exactament les deixes
    en el seu punt sucós d’oli i farina.
    És una delícia de les dents,
    com abans ho és de la mirada,
    en llesques com palaies.
    Gustosament se’m desfan a la llengua.

    Demore el got de vi per fruir-lo més.

    Per aquestes belles i molt agradables albergínies
    que tu m’has enllestit
    faria l’única cosa que no pensava fer:
    casar-me, casar-me, és clar, amb tu.

    Allarga’m el pitxer.

    Gràcies.

    Professió del vell roder

    A mi m’agrada el vi
    de les tavernes, el
    vi potent del camí.

    Ai de mi!

    A mi m’agrada el vi
    que em tomba d’una empenta
    a meitat del camí.

    Ai de mi!

    A mi m’agrada el vi
    de les tavernes, que
    m’és un vi i un camí.

    Ai de mi!

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i de Palau Vincles 
    Carmina Burana d’Orff

    Serena Sáenz, soprano
    Beñat Egiarte, tenor
    Germán de la Riva, baix
    Cors de Palau Vincles (projecte social del Palau):
    Cor Infantil de Palau Vincles, Cor Juvenil de Palau Vincles, Associació l'Esquitx, Fundació Terral, Associació Gabella, Escola Els Horts, Institut Arts, Escola Salle Comtal i Fundació de l'Esperança.
    Cor Petits de l’Orfeó Català (Mercè Pi, directora)
    Josep Surinyac i Pau Casan, piano
    Percussions de l'OSV
    Esteve Nabona, director

    C. Orff: Carmina Burana

    Diumenge, 31.01.21 – 12:30 h
    Sala de Concerts
    Preu: 20 euros

Índex