Programa de mà
Cor Jove Nacional de Catalunya & Mireia Barrera
Estiu al Palau
Dimarts, 21 de juliol de 2026 – 20 h
Sala de Concerts


Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Cor Jove Nacional de Catalunya*
Jordi Cornudella, recitat de poemes
Feliu Gasull, música incidental
Maria Teresa Valdés, vibràfon
Adrià Campos Regis, flauta
Lluc Bonal Cordomí, clarinet
Jordi Armengol, piano
Mireia Barrera, directora*Agrupació amb finalitat pedagògica
I part – Música i poesia
Hildegard von Bingen (1098-1179)
Aer enim volat (D 168r, R 472ra) – El cas és que l’aire volaJordi Cornudella
Cant plaFrancis Poulenc (1898-1963)
Bois meurtri – Bosc feritLa blanche neige – La blanca neu
Jordi Cornudella
Exorcisme del bosc
Cançoneta per fer passador l’insomni
Primavera d’hivernAlfred Schnittke (1934-1998)
Stimmen der Natur – Veus de la naturaJordi Cornudella
CoblesLluc Bonal (2002)
Ai, l’alosa (estrena)Jordi Cornudella
Home i ocellBernat Vivancos (1973)
El cant dels ocells
II partJoan Brudieu (1520-1591)
Ma volentat ab la raó s’envolpaFrederic Mompou (1893-1987)
Cançó i dansa sobre dues cantigues d’Alfons X el SaviLa vaca cega (per a cor i piano, adaptació de l’original per a orgue i cor, d’Antoni Besses)
Feliu Gasull (1959)
Alè (estrena, encàrrec del CJNC)Mariona Vila (1958)
D’EstellesianesM’agraden molt les albergínies
Si estic mort no em despertesElogi de la follia
(Roser Geis, veu de la follia)Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 35minuts.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música
#coral #estrenes
Poema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El Cor Jove Nacional de Catalunya (CJNC) i la seva directora, Mireia Barrera. Aquesta agrupació ofereix una oportunitat de treballar projectes concrets de repertori, tècnica vocal i estil a vint-i-quatre cantaires de divuit a vint-i-vuit anys seleccionats per audicions. És una iniciativa del Moviment Coral Català (Confederació Coral Catalana) i Corals Joves de Catalunya. Els membres es renoven cada any per tal d’oferir igualtat d’oportunitats i s’organitza en trobades d’una setmana per preparar un programa i presentar-lo en concert pel territori. Mireia Barrera n’és la titular, i en la seva trajectòria ha liderat el Cor Madrigal, Coro Nacional de España, Coro de la Comunidad de Madrid, Capella de Música de Santa Maria del Mar i Coro de la Orquesta Ciudad de Granada.
Quines són les claus del concert?
Amb la complicitat del poeta Jordi Cornudella, el CJNC oferirà un repertori que transita per diverses estètiques. Hi haurà des de música medieval amb una antífona de la compositora Hildegard von Bingen o un madrigal de Joan Brudieu sobre un text d’Ausiàs March, fins a una estrena absoluta com és l’obra Alè de Feliu Gasull. A més, s’hi oferiran altres creacions de músics d’avui, com és el cas de Mariona Vila i el seu Elogi de la follia i Bernat Vivancos, amb una adaptació del popular Cant dels ocells. També s’inclouen obres d’un mestre del repertori francès com és Francis Poulenc i del rus Alfred Schnittke, però sense oblidar el català Frederic Mompou amb Cançó i dansa sobre dues cantigues d’Alfons el Savi.
A què he de parar atenció?
A la riquesa del programa que ha treballat en aquesta estada el JCNC. D’entre totes aquestes joies, cal descobrir com sona l’obra inèdita de Feliu Gassull que avui s’estrena, però també gaudir de la peça de Hildegard von Bingen, una dona de gran cultura que va destacar com a músic i en diversos àmbits de la ciència, l’art i la teologia. També cal parar atenció a la particular harmonització que Bernat Vivancos proposa d’El cant dels ocells, popularitzada pel cèlebre violoncel·lista Pau Casals. La versió defuig de les més tradicionals, amb un llenguatge neutre i modal sense desfigurar mai la melodia principal, sempre present, constant i uniforme.
Sabies que...
Entre els objectius del JCNC hi ha estimular i donar prestigi a la pràctica coral entre els joves, però a un nivell d’absoluta excel·lència. A totes les trobades, des de fa més d’una dècada, s’ha potenciat la recuperació del repertori coral català, un patrimoni que s’ha de cuidar i divulgar fins i tot a espais internacionals. La bona salut del cant coral al país té el seu millor reflex en l’extensa xarxa coral de Catalunya, amb més de 1.000 cors i més de 30.000 cantaires en actiu.
Comentaris
Comentaris
El CJNC és un projecte coral i artístic de caire formatiu que pretén que joves amb una sòlida formació musical i vocal tinguin l’oportunitat de conèixer repertoris de gran exigència, poc interpretats i dialogant amb altres disciplines, com ara la dansa o la poesia.
La difusió de la música catalana i els seus compositors és un dels objectius principals, a més de poder treballar amb directores i directors d’alt nivell i donar a conèixer al públic la riquesa de la música coral.
El programa que us presentem té la poesia com a eix central. A la primera part, els versos de Jordi Cornudella, recitats pel mateix autor, comparteixen espai sonor amb obres de Hildegard von Bingen, Poulenc, Schnittke, Vivancos i l’estrena d’Ai, l’alosa de Lluc Bonal, membre del CJNC.
Poesia i música interactuen i es complementen i el centre és la paraula. Feliu Gasull ha compost uns interludis i coixins sonors que donen continuïtat i fluïdesa, tot creant un sol arc que unifica poesia i música.
Les obres de la segona part són composicions de músics catalans amb textos poètics. Comencem per la polifonia del segle XVI de Joan Brudieu i les sonoritats arcaiques de Cançó i dansa de Frederic Mompou, i transitem per diferents mons sonors: l’eteri, quasi oníric, d’alguns passatges de l’obra d’encàrrec del CJNC a Feliu Gasull, Alè, amb text de la poetessa coreana Hang Kang, i el terrenal, vital i surrealista de les Estellesianes i Elogi de la follia de la Mariona Vila.
Comentaris
L’ànima meva en solitud, desborda.
Oh erm! Dins mi s’animen converses quan m’atreus.
Més que el brogit la quietud eixorda:
tot cor és ple de veus.Josep Carner, Nabí
Ho diu el Jonàs de Carner al cant segon de Nabí: “tot cor es ple de veus”. Quan està sol, sense cap més companyia que la del desert, Jonàs sent dintre seu converses animades. És una vivència que a cap de nosaltres no ens costa gens d’imaginar perquè tots en tenim, de veus que ens van per dins i de tant en tant ens interpel·len. De vegades escriure poesia consisteix precisament a seguir el fil d’alguna d’aquestes veus interiors i fer-la cantar enfora provant d’aconseguir que deixi de ser només privada i parli als altres sense perdre la cordialitat íntima que per nosaltres li dona sentit. Això per una banda.
Per l’altra, un cor de cantaires també és un cor ple de veus. De fet, potser es pot dir que és precisament el lloc on les veus fan el ple. Per això ens va semblar, a la Mireia Barrera i a en Feliu Gasull i a mi mateix, que “Tot cor és ple de veus” és un bon lema per titular un concert de cant coral que, a la primera part, alterna musica i poesia. Els poemes que sentireu no posen paraules a les cançons, que ja tenen la seva lletra; i les cançons que sentireu no posen música als poemes, que ja tenen la seva manera de cantar. Però poemes i cançons es relliguen i s’acorden i es responen com les veus del cor, cadascú el seu, si ens parem a escoltar-les.
Jordi Cornudella
Biografies
Biografies

©Toni Márquez

©Toni Márquez
Cor Jove Nacional de Catalunya
El Cor Jove Nacional de Catalunya (CJNC) és una iniciativa del Moviment Coral Català i Corals Joves de Catalunya que té el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Institut Ramon Llull.
Neix per oferir una oportunitat formativa al més alt nivell als millors talents del país, sota la direcció de reputats directors nacionals i internacionals, i pretén ser una eina d’Estat a l’estil dels cors joves nacionals de la majoria dels països europeus. És, també, ambaixador, més enllà de les nostres fronteres, de l’excel·lència coral catalana. L’extensa xarxa coral de Catalunya, amb més de 1.000 cors i més de 30.000 cantaires és el millor aval per a aquest projecte.
El Cor Jove Nacional de Catalunya està format per cantaires de divuit a vint-i-vuit anys, seleccionats mitjançant un procés d’audicions. El CJNC es troba de forma puntual al llarg de l’any, tot procurant de no interferir en l’activitat ordinària dels cors. Aquestes trobades són en format estada. Durant un període de temps entre una setmana i deu dies, els joves conviuen i treballen el repertori, la tècnica vocal i altres aspectes diversos importants per a la seva formació com a cantants. Unes estades que es clouen amb la celebració de diversos concerts al llarg del territori català.
La direcció artística sempre és a càrrec de directors de màxim prestigi. La titularitat del CJNC, que es va renovant, es concedeix a una directora o director català, però la formació treballa regularment amb directors internacionals, per oferir propostes de màxima qualitat. Actualment, i per al període 2023-2027, la directora titular és Mireia Barrera.
Biografies

©Oriol Miralles

©Oriol Miralles
Jordi Cornudella, poeta
És un poeta i editor català, llicenciat en filologia clàssica. Entre la seva obra destaquen els poemaris Felí encès (1995) i El germà de Catul i més coses (1997), amb el qual va guanyar el Premi de la Crítica de Poesia Catalana. També ha publicat assajos i estudis, i és traductor de prosa i poesia. El 2003 va editar una antologia de poemes universals sobre la guerra, anomenada Maleïdes les guerres.
Treballa al món editorial des del 1986. Va estar cinc anys a Quaderns Crema (1986-1991). Després va treballar al ram de l’edició institucional (COOB’92, 1991-1993) i com a autònom en una empresa de serveis editorials (Jotatres, 1993-1995). Des del 1996 fa d’editor al Grup 62, on actualment s’encarrega de l’anomenat “projecte cultural” (poesia, clàssics catalans i universals, obres completes, etc.); a més, assessora els diversos segells del grup, tant els de l’àrea infantil i juvenil com els de l’àrea d’interès general, i assumeix el procés d’edició de les obres de certs autors contemporanis (com ara Toni Sala, Jordi Puntí, Joan Carreras o Jaume Cabré). S’ha responsabilitzat personalment de l’edició de diversos clàssics catalans, com en el cas de l’Obra poètica en vers i en prosa de J. V. Foix (2000). Actualment s’encarrega de les edicions i reedicions de l’obra de Josep Pla a Destino i a Labutxaca, i és un dels representants de Grup 62 a la Càtedra Josep Pla.
Des del 2014 forma part del projecte De Capçalera, que té l’objectiu de potenciar el vincle existent entre els escriptors catalans (amb un prestigi i una trajectòria consolidats) i les biblioteques públiques catalanes, per tal d’establir col·laboracions més estretes. Cornudella està vinculat a la Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt.
És marmessor del llegat literari dels germans Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, i patró de la Fundació J. V. Foix. El 1988 en va publicar, amb Joan Ferraté, l’antologia Vers i prosa, i el 1993, conjuntament amb Núria Perpinyà, l’Àlbum Ferrater. Més recentment s’ha encarregat de l’edició crítica de Les dones i els dies (2018) i de l’edició del Curs de literatura catalana contemporània (2019). El 2022 fou nomenat comissari de l’Any Ferrater.
Biografies


Feliu Gasull, música incidental
“Buscador de notes”, com a ell li agrada anomenar-se, és nascut a Barcelona i, sens dubte, un dels guitarristes i creadors musicals catalans de més projecció internacional. Es declara un enamorat del mar, amor que s’esdevé mitjançant la frescor i la lluminositat mediterrànies que identifiquen les seves creacions, sempre originals i sorprenents.
Va estudiar guitarra al Conservatoire de Musique de Ginebra i, més tard, composició a la Indiana University (Bloomington, Indiana, EUA).
Ha creat música per a tota mena de formacions, tant instrumentals com corals, peces simfòniques i de cambra, i música escènica per a teatre, dansa i cinema, que, entre altres mencions, li han valgut el Carmichael Competition (per a música coral) (EUA), 1988, i el Premi Ciutat de Barcelona 1991.
Ha actuat arreu del món com a solista estrenant les seves pròpies obres i ha impartit classes en diversos centres superiors, tant de l’Amèrica del Nord com del Sud. Actualment combina la interpretació i la composició amb la docència a l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Ha enregistrat més de quinze LP/CD amb obra pròpia i ha col·laborat en més de vint-i-cinc enregistraments com a intèrpret acompanyant d’altres artistes.
Biografies


Maria Teresa Valdés, vibràfon
Percussionista i pedagoga especialitzada en música clàssica, contemporània i moderna, va obtenir el grau superior d’interpretació en percussió al Conservatori Superior de Música Òscar Esplà d’Alacant i a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on també va cursar estudis de postgrau i màster en interpretació de percussió en l’àmbit de la música clàssica i contemporània, així com formació de postgrau en interpretació de percussió moderna i llatina. Ha completat la seva formació a l’Acadèmia Percusons de València, amb professors com ara Gratiniano Murcia, Vicent Vinaixa, Paco Inglés, Rafa Mayans, Pablo Mor i Ignasi Domènech, entre d’altres, i ha participat en nombroses classes magistrals amb destacats percussionistes i músics, com Juanjo Guillem, Javier Azanza, Yoel Páez, Nick Woud, Carlota Cáceres, Sisco Aparici o Fernando Arias.
Al llarg de la seva trajectòria ha format part de diverses agrupacions, entre les quals destaquen la Jove Orquestra Federal de la Comunitat Valenciana, Jove Orquestra Simfònica de Castelló, Orquestra de la Universitat d’Alacant, Jove Banda de la Comunitat Valenciana, Jove Banda de Dones de la Comunitat Valenciana i Collegium Instrumentale, on ha col·laborat amb els músics Vasko Vassilev i Vicent Balaguer. També ha desenvolupat una intensa activitat en projectes de cambra i formacions especialitzades, com Frames Percussion, Tri/Gear, Ladies Vibran Jazz i Naturstudium III, amb Luis Tabuenca i Les Percussions d’Estrasburg.
Actualment és membre de l’Original SoundtrackOrchestra i d’Orquestta Sònica, i compagina l’activitat concertística amb la docència. Ha exercit com a professora de percussió en diverses escoles de música i conservatoris de la Comunitat Valenciana.
Biografies


Jordi Armengol, piano
Nascut a Prats de Lluçanès, es va formar a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, violí i orgue. Posteriorment estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb el pianista Albert Attenelle i el 1996 finalitzà els estudis al Conservatori Professional de Música de Tarragona amb premi d’honor. Després estudià a Freiburg amb Vitali Berzon.
Cal destacar els premis obtinguts als concursos de piano nacionals de Vilafranca del Penedès, Berga, Carlet i Madrid.
Ha realitzat concerts amb els directors Jordi Casas, Mireia Barrera, Fernando Marina, Daniel Mestre, Simon Halsey, Josep Vila i Jover, Júlia Sessé, així com amb els compositors i directors Eric Whitacre, Josep Vila i Casañas, Gorka Sierra i Johan Duijck. Ha col·laborat en els assaigs dels directors d’orquestra Salvador Brotons, Edmon Colomer, Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Manel Valdivieso, Josep Pons, Jesús López Cobos, Victor Pablo, Sir Neville Marriner, Helmut Rilling, Daniel Barenboim i Jean-Christophe Spinosi, entre d’altres.
Ha col·laborat com a pianista acompanyant a les classes de cant amb M. Dayme, R. Smith, Dolors Aldea, Elena Copons i Ana Luisa Chova, entre d’altres; a les classes de flauta de Magdalena Martínez a Barcelona, Tortosa, així com al Curs Internacional de Dénia, Festival de Música de Tarragona i Curs Internacional d’Interpretació Històrica de la Música de la Fundació “la Caixa”.
Ha estat repertorista a les classes d’oboè i fagot a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i professor de piano i música de cambra a l’Escola de Música de Barcelona.
Es dedica a la música de cambra amb diverses formacions i als recitals amb cantants treballant habitualment amb les sopranos Elena Copons, Ulrike Haller i amb el baríton Josep-Ramon Olivé, amb els quals ha participat en nombrosos concerts en festivals i en cicles, com ara a l’Auditori de Barcelona, La Pedrera, Schubertíada a Vilabertran, al prestigiós cicle ECHO Rising Stars, al cicle de Música de Cambra LIFE Victoria, Sing Along Barcelona 2023 i 2025, al cicle de Música Catalana Joan Manén, així com al cicle Intèrprets Catalans al Petit Palau. És membre del grup Fool of Music, especialitzat en el gènere dels musicals.
Actualment és el pianista del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, dirigit per Xavier Puig.
Biografies


Mireia Barrera, directora
Nascuda a Terrassa i formada al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, va estudiar a l’Escola Internacional de Cant Coral de Namur (Bèlgica) amb el director de cor i orquestra Pierre Cao. També ha participat en diferents cursos impartits per M. Cabero, E. Ribó i L. Héltay. Paral·lelament ha realitzat estudis de cant amb M. Dolors Aldea.
Ha estat directora del Cor Madrigal de Barcelona del 1993 al 2019, i directora titular del Coro Nacional de España del 2005 al 2010. Actualment col·labora amb el Coro de la Comunidad de Madrid com a primera directora convidada i, des de la temporada 2012-13, dirigeix el grup vocal professional Barcelona Ars Nova. També ha estat directora titular de la Capella de Música de Santa Maria del Mar i, fins al desembre del 2005, va dirigir el Coro de la Orquesta Ciudad de Granada, del qual és fundadora. Ha col·laborat amb el Cor del Gran Teatre del Liceu, Orquestra de Cambra Nacional d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, l’orquestra Vespres d’Arnadí i Coro de la RTVE, entre d’altres. Durant els anys 1998-2005 va preparar els cors infantils col·laboradors de les temporades simfòniques de l’OBC.
En l’àmbit docent, ha estat professora de direcció coral a l’Escola Superior de Música de Catalunya (2002-2005) i ha impartit cursos per a la FCEC, així com en diferents ciutats de l’Estat.
El 2014 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria al cant coral i l’interès en la difusió de la música contemporània. Cal destacar el seu interès pel diàleg entre la música i altres disciplines artístiques, que l’ha dut a col·laborar amb artistes com per exemple Perejaume o les companyies de dansa IT Dansa i Santamaría.
Textos
Josep Carner (1884-1970), Nabí
L’ànima meva en solitud, desborda.
Oh erm! Dins mi s’animen converses quan m’atreus.
Més que el brogit la quietud eixorda:
tot cor és ple de veus.Hildegard von Bingen (1098-1179)
Aer enim volat (D 168r, R 472ra)
Antífona de laudes amb text basat en el salm 148, i dedicada a santa Úrsula i les onze mil vergesAer enim volat
et cum omnibus creaturis
officia sua exercet,
et firmamentum eum sustinet,
ac aer in viribus istius pascitur.El cas és que l’aire vola
i amb totes les criatures
fa el seu fet,
i sosté el mateix firmament
i de les forces d’aquest firmament l’aire se’n nodreix.Jordi Cornudella (1962), Cant pla
És tard, amor.
Dorm el teu cos abandonat:
per fugir sola
el deixes sol al meu costat.¿Et perds endins
de mines fosqus i retortes?
¿Surts a cels clars
després d’obrir secretes portes?Prova d’anar
al lloc on érem quan encara
teníem lluny
el dol, la por, l’angoixa avara:prop de la font,
remota al cap de tanta vida,
l’ombra que som
hi té l’arrel entossudida.Que t’acompanyin
records de saba en tornar al cos.
Després, partim-nos
la set antiga i el repòs.Francis Poulenc (1898-1963)
Bois meurtri – Bosc ferit
De la cantata Un soir de neige, amb text de Paul Éluard (1895-1952)Bois meurtri bois perdu d’un voyage en hiver
Navire où la neige prend pied
Bois d’asile bois mort où sans espoir je rêve
De la mer aux miroirs crevés
Un grand moment d’eau froide a saisi les noyés
La foule de mon corps en souffre
Je m’affaiblis je me disperse
J’avoue ma vie j’avoue ma mort j’avoue autrui.Bosc ferit bosc perdut d’un viatge d’hivern
navili en què la neu pren peu
bosc de refugi bosc mort on sense esperança somio
amb el mar de miralls trencats
un gran moment d’aigua freda ha atrapat els ofegats
la multitud del meu cos en sofreix
m’afebleixo em disperso
confesso la meva vida, confesso la meva mort, confesso els altres.La blanche neige – La blanca neu
De Sept chansons, amb text de Guillaume Apollinaire (1880-1918)Les anges les anges dans le ciel
L’un est vêtu en officier
L’un est vêtu en cuisinier
Et les autres chantenÀngels àngels dalt del cel
un va vestit d’oficial
un va vestit de cuiner
i els altres canten.Bel officier couleur du ciel
Le doux printemps long temps après Noël
Te médaillera d’un beau soleil
D’un beau soleilBell oficial color de cel
la primavera dolça molt després de Nadal
et condecorarà amb un sol bonic
un sol bonic.Le cuisinier plume les oies
Ah! Tombe neige
Tombe et que n’ai-je
Ma bien-aimée entre mes bras.El cuiner va plomant les oques
ah!, ves caient, neu
tu caient i que jo no tingui
l’enamorada entre els meus braços.Jordi Cornudella, Exorcisme del bosc
molt temps pensava el bosc ja me’l conec ja vaig fugir-ne
però aquest era un altre bosc era el teu bosc on et coneixes
i et vaig seguir darrere teu hi vaig entrarquin bosc més embrollat amb tan poques capçades
que espès de cantonades i semàfors
quants ulls sota les mates a les soques a les branques
que amunt els nius que endins les flamesquants escocells enrajolats
i n’hi ha que inscrit dintre d’un rètol exhibeixen
el nom de l’arbre com les làpides dels morts
celtis australis – lledoner – almez – mediterraniquants ulls als embornals a les finestres a les places
hi ha pler d’ulls al carrer com te’ls miraves
per veure si et miraven ves alertaquants carrerons quants bars quantes esglésies
amb una allà ja fem
que poca llum aquí la llum no l’esbandeixen
l’eixuguen als terrats cau moribunda
regalimant des dels balcons com roba estesa
això t’ho deia jotu em deies tu no veus el que has de veure
la molsa no la molsa avui no la pots veure
demà tampoc ja et diré quan un altre dia
molsa furtiva un tacte curt què més demanesi l’altre dia era aviat però tampoc
perquè tu abans em deies mira i esborraves
la data la mirada el calendari
el sotabosc la clariana solitària
la claror pobra on et replegues i et coneixes
on es coneixen els que sí que tenen niu en aquests arbres
en els meus no que són de fora què em pensavano soc d’aquí encara que hi sigui no pertanyo
a aquests carrers perdut on ara em planto
tipuana tipu – acàcia de flor groga –
palo rosa – brasil argentinam’haig de posar el cartell però per fer-ho
em cal buidar les mans que hi porto els ulls
que m’he arrencat perquè no els vols no t’han de veure
i em són inútils i és perxò que els llenço
com un exvot a qui l’ofreno si no hi crec i tu no els volshi ha pler de clavegueres que van plenes
d’ulls arrencats de gent que ve de fora
gent sense dret de niu ni dret de molsa
sols amb dret d’embornali d’embornals en calen molts per engolir tanta brutícia
aquí que no hi plou gens gairebé maicom és llavors que se m’emporta aquesta pluja
que no em deixa acabar-te de conèixer
que repeteix sense parar la cantarella
que no que sí que no que no que maiJordi Cornudella , Cançoneta per fer passador l’insomni
tota la nit agost
tota la por del món
tota la vida així
tota la nit despert
i ves-t’hi acostumanttots els dubtes que tens
tots els retrets que et fas
tota la ineptitud
i encara et quedes curt
i ves-t’hi acostumanttot el que t’has perdut
tot el que no tindràs
i el mar que sempre hi és
i banya-t’hi tot sol
i ves-t’hi acostumanttot l’amor què en faràs
i el desig per què el vols
i el dolor tan a prop
i la mort a tocar
i ves-t’hi acostumanti si pots mentrestant
i si vols i si en saps
ves jugant i aprenent
a perdre alegrement
i ves-t’hi acostumantTambé et pot interessar...
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Karin Zimmermann –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.

Programa de mà
Cor Jove Nacional de Catalunya & Mireia Barrera
Estiu al Palau
Dimarts, 21 de juliol de 2026 – 20 h
Sala de Concerts

Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Cor Jove Nacional de Catalunya*
Jordi Cornudella, recitat de poemes
Feliu Gasull, música incidental
Maria Teresa Valdés, vibràfon
Adrià Campos Regis, flauta
Lluc Bonal Cordomí, clarinet
Jordi Armengol, piano
Mireia Barrera, directora*Agrupació amb finalitat pedagògica
I part – Música i poesia
Hildegard von Bingen (1098-1179)
Aer enim volat (D 168r, R 472ra) – El cas és que l’aire volaJordi Cornudella
Cant plaFrancis Poulenc (1898-1963)
Bois meurtri – Bosc feritLa blanche neige – La blanca neu
Jordi Cornudella
Exorcisme del bosc
Cançoneta per fer passador l’insomni
Primavera d’hivernAlfred Schnittke (1934-1998)
Stimmen der Natur – Veus de la naturaJordi Cornudella
CoblesLluc Bonal (2002)
Ai, l’alosa (estrena)Jordi Cornudella
Home i ocellBernat Vivancos (1973)
El cant dels ocells
II partJoan Brudieu (1520-1591)
Ma volentat ab la raó s’envolpaFrederic Mompou (1893-1987)
Cançó i dansa sobre dues cantigues d’Alfons X el SaviLa vaca cega (per a cor i piano, adaptació de l’original per a orgue i cor, d’Antoni Besses)
Feliu Gasull (1959)
Alè (estrena, encàrrec del CJNC)Mariona Vila (1958)
D’EstellesianesM’agraden molt les albergínies
Si estic mort no em despertesElogi de la follia
(Roser Geis, veu de la follia)Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 35minuts.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música
#coral #estrenes
Poema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El Cor Jove Nacional de Catalunya (CJNC) i la seva directora, Mireia Barrera. Aquesta agrupació ofereix una oportunitat de treballar projectes concrets de repertori, tècnica vocal i estil a vint-i-quatre cantaires de divuit a vint-i-vuit anys seleccionats per audicions. És una iniciativa del Moviment Coral Català (Confederació Coral Catalana) i Corals Joves de Catalunya. Els membres es renoven cada any per tal d’oferir igualtat d’oportunitats i s’organitza en trobades d’una setmana per preparar un programa i presentar-lo en concert pel territori. Mireia Barrera n’és la titular, i en la seva trajectòria ha liderat el Cor Madrigal, Coro Nacional de España, Coro de la Comunidad de Madrid, Capella de Música de Santa Maria del Mar i Coro de la Orquesta Ciudad de Granada.
Quines són les claus del concert?
Amb la complicitat del poeta Jordi Cornudella, el CJNC oferirà un repertori que transita per diverses estètiques. Hi haurà des de música medieval amb una antífona de la compositora Hildegard von Bingen o un madrigal de Joan Brudieu sobre un text d’Ausiàs March, fins a una estrena absoluta com és l’obra Alè de Feliu Gasull. A més, s’hi oferiran altres creacions de músics d’avui, com és el cas de Mariona Vila i el seu Elogi de la follia i Bernat Vivancos, amb una adaptació del popular Cant dels ocells. També s’inclouen obres d’un mestre del repertori francès com és Francis Poulenc i del rus Alfred Schnittke, però sense oblidar el català Frederic Mompou amb Cançó i dansa sobre dues cantigues d’Alfons el Savi.
A què he de parar atenció?
A la riquesa del programa que ha treballat en aquesta estada el JCNC. D’entre totes aquestes joies, cal descobrir com sona l’obra inèdita de Feliu Gassull que avui s’estrena, però també gaudir de la peça de Hildegard von Bingen, una dona de gran cultura que va destacar com a músic i en diversos àmbits de la ciència, l’art i la teologia. També cal parar atenció a la particular harmonització que Bernat Vivancos proposa d’El cant dels ocells, popularitzada pel cèlebre violoncel·lista Pau Casals. La versió defuig de les més tradicionals, amb un llenguatge neutre i modal sense desfigurar mai la melodia principal, sempre present, constant i uniforme.
Sabies que...
Entre els objectius del JCNC hi ha estimular i donar prestigi a la pràctica coral entre els joves, però a un nivell d’absoluta excel·lència. A totes les trobades, des de fa més d’una dècada, s’ha potenciat la recuperació del repertori coral català, un patrimoni que s’ha de cuidar i divulgar fins i tot a espais internacionals. La bona salut del cant coral al país té el seu millor reflex en l’extensa xarxa coral de Catalunya, amb més de 1.000 cors i més de 30.000 cantaires en actiu.
Comentaris
El CJNC és un projecte coral i artístic de caire formatiu que pretén que joves amb una sòlida formació musical i vocal tinguin l’oportunitat de conèixer repertoris de gran exigència, poc interpretats i dialogant amb altres disciplines, com ara la dansa o la poesia.
La difusió de la música catalana i els seus compositors és un dels objectius principals, a més de poder treballar amb directores i directors d’alt nivell i donar a conèixer al públic la riquesa de la música coral.
El programa que us presentem té la poesia com a eix central. A la primera part, els versos de Jordi Cornudella, recitats pel mateix autor, comparteixen espai sonor amb obres de Hildegard von Bingen, Poulenc, Schnittke, Vivancos i l’estrena d’Ai, l’alosa de Lluc Bonal, membre del CJNC.
Poesia i música interactuen i es complementen i el centre és la paraula. Feliu Gasull ha compost uns interludis i coixins sonors que donen continuïtat i fluïdesa, tot creant un sol arc que unifica poesia i música.
Les obres de la segona part són composicions de músics catalans amb textos poètics. Comencem per la polifonia del segle XVI de Joan Brudieu i les sonoritats arcaiques de Cançó i dansa de Frederic Mompou, i transitem per diferents mons sonors: l’eteri, quasi oníric, d’alguns passatges de l’obra d’encàrrec del CJNC a Feliu Gasull, Alè, amb text de la poetessa coreana Hang Kang, i el terrenal, vital i surrealista de les Estellesianes i Elogi de la follia de la Mariona Vila.
L’ànima meva en solitud, desborda.
Oh erm! Dins mi s’animen converses quan m’atreus.
Més que el brogit la quietud eixorda:
tot cor és ple de veus.Josep Carner, Nabí
Ho diu el Jonàs de Carner al cant segon de Nabí: “tot cor es ple de veus”. Quan està sol, sense cap més companyia que la del desert, Jonàs sent dintre seu converses animades. És una vivència que a cap de nosaltres no ens costa gens d’imaginar perquè tots en tenim, de veus que ens van per dins i de tant en tant ens interpel·len. De vegades escriure poesia consisteix precisament a seguir el fil d’alguna d’aquestes veus interiors i fer-la cantar enfora provant d’aconseguir que deixi de ser només privada i parli als altres sense perdre la cordialitat íntima que per nosaltres li dona sentit. Això per una banda.
Per l’altra, un cor de cantaires també és un cor ple de veus. De fet, potser es pot dir que és precisament el lloc on les veus fan el ple. Per això ens va semblar, a la Mireia Barrera i a en Feliu Gasull i a mi mateix, que “Tot cor és ple de veus” és un bon lema per titular un concert de cant coral que, a la primera part, alterna musica i poesia. Els poemes que sentireu no posen paraules a les cançons, que ja tenen la seva lletra; i les cançons que sentireu no posen música als poemes, que ja tenen la seva manera de cantar. Però poemes i cançons es relliguen i s’acorden i es responen com les veus del cor, cadascú el seu, si ens parem a escoltar-les.
Jordi Cornudella
Biografies
Cor Jove Nacional de Catalunya

©Toni Márquez
El Cor Jove Nacional de Catalunya (CJNC) és una iniciativa del Moviment Coral Català i Corals Joves de Catalunya que té el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Institut Ramon Llull.
Neix per oferir una oportunitat formativa al més alt nivell als millors talents del país, sota la direcció de reputats directors nacionals i internacionals, i pretén ser una eina d’Estat a l’estil dels cors joves nacionals de la majoria dels països europeus. És, també, ambaixador, més enllà de les nostres fronteres, de l’excel·lència coral catalana. L’extensa xarxa coral de Catalunya, amb més de 1.000 cors i més de 30.000 cantaires és el millor aval per a aquest projecte.
El Cor Jove Nacional de Catalunya està format per cantaires de divuit a vint-i-vuit anys, seleccionats mitjançant un procés d’audicions. El CJNC es troba de forma puntual al llarg de l’any, tot procurant de no interferir en l’activitat ordinària dels cors. Aquestes trobades són en format estada. Durant un període de temps entre una setmana i deu dies, els joves conviuen i treballen el repertori, la tècnica vocal i altres aspectes diversos importants per a la seva formació com a cantants. Unes estades que es clouen amb la celebració de diversos concerts al llarg del territori català.
La direcció artística sempre és a càrrec de directors de màxim prestigi. La titularitat del CJNC, que es va renovant, es concedeix a una directora o director català, però la formació treballa regularment amb directors internacionals, per oferir propostes de màxima qualitat. Actualment, i per al període 2023-2027, la directora titular és Mireia Barrera.
Jordi Cornudella, poeta

©Oriol Miralles
És un poeta i editor català, llicenciat en filologia clàssica. Entre la seva obra destaquen els poemaris Felí encès (1995) i El germà de Catul i més coses (1997), amb el qual va guanyar el Premi de la Crítica de Poesia Catalana. També ha publicat assajos i estudis, i és traductor de prosa i poesia. El 2003 va editar una antologia de poemes universals sobre la guerra, anomenada Maleïdes les guerres.
Treballa al món editorial des del 1986. Va estar cinc anys a Quaderns Crema (1986-1991). Després va treballar al ram de l’edició institucional (COOB’92, 1991-1993) i com a autònom en una empresa de serveis editorials (Jotatres, 1993-1995). Des del 1996 fa d’editor al Grup 62, on actualment s’encarrega de l’anomenat “projecte cultural” (poesia, clàssics catalans i universals, obres completes, etc.); a més, assessora els diversos segells del grup, tant els de l’àrea infantil i juvenil com els de l’àrea d’interès general, i assumeix el procés d’edició de les obres de certs autors contemporanis (com ara Toni Sala, Jordi Puntí, Joan Carreras o Jaume Cabré). S’ha responsabilitzat personalment de l’edició de diversos clàssics catalans, com en el cas de l’Obra poètica en vers i en prosa de J. V. Foix (2000). Actualment s’encarrega de les edicions i reedicions de l’obra de Josep Pla a Destino i a Labutxaca, i és un dels representants de Grup 62 a la Càtedra Josep Pla.
Des del 2014 forma part del projecte De Capçalera, que té l’objectiu de potenciar el vincle existent entre els escriptors catalans (amb un prestigi i una trajectòria consolidats) i les biblioteques públiques catalanes, per tal d’establir col·laboracions més estretes. Cornudella està vinculat a la Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt.
És marmessor del llegat literari dels germans Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, i patró de la Fundació J. V. Foix. El 1988 en va publicar, amb Joan Ferraté, l’antologia Vers i prosa, i el 1993, conjuntament amb Núria Perpinyà, l’Àlbum Ferrater. Més recentment s’ha encarregat de l’edició crítica de Les dones i els dies (2018) i de l’edició del Curs de literatura catalana contemporània (2019). El 2022 fou nomenat comissari de l’Any Ferrater.
Feliu Gasull, música incidental

“Buscador de notes”, com a ell li agrada anomenar-se, és nascut a Barcelona i, sens dubte, un dels guitarristes i creadors musicals catalans de més projecció internacional. Es declara un enamorat del mar, amor que s’esdevé mitjançant la frescor i la lluminositat mediterrànies que identifiquen les seves creacions, sempre originals i sorprenents.
Va estudiar guitarra al Conservatoire de Musique de Ginebra i, més tard, composició a la Indiana University (Bloomington, Indiana, EUA).
Ha creat música per a tota mena de formacions, tant instrumentals com corals, peces simfòniques i de cambra, i música escènica per a teatre, dansa i cinema, que, entre altres mencions, li han valgut el Carmichael Competition (per a música coral) (EUA), 1988, i el Premi Ciutat de Barcelona 1991.
Ha actuat arreu del món com a solista estrenant les seves pròpies obres i ha impartit classes en diversos centres superiors, tant de l’Amèrica del Nord com del Sud. Actualment combina la interpretació i la composició amb la docència a l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Ha enregistrat més de quinze LP/CD amb obra pròpia i ha col·laborat en més de vint-i-cinc enregistraments com a intèrpret acompanyant d’altres artistes.
Maria Teresa Valdés, vibràfon

Percussionista i pedagoga especialitzada en música clàssica, contemporània i moderna, va obtenir el grau superior d’interpretació en percussió al Conservatori Superior de Música Òscar Esplà d’Alacant i a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on també va cursar estudis de postgrau i màster en interpretació de percussió en l’àmbit de la música clàssica i contemporània, així com formació de postgrau en interpretació de percussió moderna i llatina. Ha completat la seva formació a l’Acadèmia Percusons de València, amb professors com ara Gratiniano Murcia, Vicent Vinaixa, Paco Inglés, Rafa Mayans, Pablo Mor i Ignasi Domènech, entre d’altres, i ha participat en nombroses classes magistrals amb destacats percussionistes i músics, com Juanjo Guillem, Javier Azanza, Yoel Páez, Nick Woud, Carlota Cáceres, Sisco Aparici o Fernando Arias.
Al llarg de la seva trajectòria ha format part de diverses agrupacions, entre les quals destaquen la Jove Orquestra Federal de la Comunitat Valenciana, Jove Orquestra Simfònica de Castelló, Orquestra de la Universitat d’Alacant, Jove Banda de la Comunitat Valenciana, Jove Banda de Dones de la Comunitat Valenciana i Collegium Instrumentale, on ha col·laborat amb els músics Vasko Vassilev i Vicent Balaguer. També ha desenvolupat una intensa activitat en projectes de cambra i formacions especialitzades, com Frames Percussion, Tri/Gear, Ladies Vibran Jazz i Naturstudium III, amb Luis Tabuenca i Les Percussions d’Estrasburg.
Actualment és membre de l’Original SoundtrackOrchestra i d’Orquestta Sònica, i compagina l’activitat concertística amb la docència. Ha exercit com a professora de percussió en diverses escoles de música i conservatoris de la Comunitat Valenciana.
Jordi Armengol, piano

Nascut a Prats de Lluçanès, es va formar a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, violí i orgue. Posteriorment estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb el pianista Albert Attenelle i el 1996 finalitzà els estudis al Conservatori Professional de Música de Tarragona amb premi d’honor. Després estudià a Freiburg amb Vitali Berzon.
Cal destacar els premis obtinguts als concursos de piano nacionals de Vilafranca del Penedès, Berga, Carlet i Madrid.
Ha realitzat concerts amb els directors Jordi Casas, Mireia Barrera, Fernando Marina, Daniel Mestre, Simon Halsey, Josep Vila i Jover, Júlia Sessé, així com amb els compositors i directors Eric Whitacre, Josep Vila i Casañas, Gorka Sierra i Johan Duijck. Ha col·laborat en els assaigs dels directors d’orquestra Salvador Brotons, Edmon Colomer, Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Manel Valdivieso, Josep Pons, Jesús López Cobos, Victor Pablo, Sir Neville Marriner, Helmut Rilling, Daniel Barenboim i Jean-Christophe Spinosi, entre d’altres.
Ha col·laborat com a pianista acompanyant a les classes de cant amb M. Dayme, R. Smith, Dolors Aldea, Elena Copons i Ana Luisa Chova, entre d’altres; a les classes de flauta de Magdalena Martínez a Barcelona, Tortosa, així com al Curs Internacional de Dénia, Festival de Música de Tarragona i Curs Internacional d’Interpretació Històrica de la Música de la Fundació “la Caixa”.
Ha estat repertorista a les classes d’oboè i fagot a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i professor de piano i música de cambra a l’Escola de Música de Barcelona.
Es dedica a la música de cambra amb diverses formacions i als recitals amb cantants treballant habitualment amb les sopranos Elena Copons, Ulrike Haller i amb el baríton Josep-Ramon Olivé, amb els quals ha participat en nombrosos concerts en festivals i en cicles, com ara a l’Auditori de Barcelona, La Pedrera, Schubertíada a Vilabertran, al prestigiós cicle ECHO Rising Stars, al cicle de Música de Cambra LIFE Victoria, Sing Along Barcelona 2023 i 2025, al cicle de Música Catalana Joan Manén, així com al cicle Intèrprets Catalans al Petit Palau. És membre del grup Fool of Music, especialitzat en el gènere dels musicals.
Actualment és el pianista del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, dirigit per Xavier Puig.
Mireia Barrera, directora

Nascuda a Terrassa i formada al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, va estudiar a l’Escola Internacional de Cant Coral de Namur (Bèlgica) amb el director de cor i orquestra Pierre Cao. També ha participat en diferents cursos impartits per M. Cabero, E. Ribó i L. Héltay. Paral·lelament ha realitzat estudis de cant amb M. Dolors Aldea.
Ha estat directora del Cor Madrigal de Barcelona del 1993 al 2019, i directora titular del Coro Nacional de España del 2005 al 2010. Actualment col·labora amb el Coro de la Comunidad de Madrid com a primera directora convidada i, des de la temporada 2012-13, dirigeix el grup vocal professional Barcelona Ars Nova. També ha estat directora titular de la Capella de Música de Santa Maria del Mar i, fins al desembre del 2005, va dirigir el Coro de la Orquesta Ciudad de Granada, del qual és fundadora. Ha col·laborat amb el Cor del Gran Teatre del Liceu, Orquestra de Cambra Nacional d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, l’orquestra Vespres d’Arnadí i Coro de la RTVE, entre d’altres. Durant els anys 1998-2005 va preparar els cors infantils col·laboradors de les temporades simfòniques de l’OBC.
En l’àmbit docent, ha estat professora de direcció coral a l’Escola Superior de Música de Catalunya (2002-2005) i ha impartit cursos per a la FCEC, així com en diferents ciutats de l’Estat.
El 2014 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria al cant coral i l’interès en la difusió de la música contemporània. Cal destacar el seu interès pel diàleg entre la música i altres disciplines artístiques, que l’ha dut a col·laborar amb artistes com per exemple Perejaume o les companyies de dansa IT Dansa i Santamaría.
Textos
Josep Carner (1884-1970), Nabí
L’ànima meva en solitud, desborda.
Oh erm! Dins mi s’animen converses quan m’atreus.
Més que el brogit la quietud eixorda:
tot cor és ple de veus.Hildegard von Bingen (1098-1179)
Aer enim volat (D 168r, R 472ra)
Antífona de laudes amb text basat en el salm 148, i dedicada a santa Úrsula i les onze mil vergesAer enim volat
et cum omnibus creaturis
officia sua exercet,
et firmamentum eum sustinet,
ac aer in viribus istius pascitur.El cas és que l’aire vola
i amb totes les criatures
fa el seu fet,
i sosté el mateix firmament
i de les forces d’aquest firmament l’aire se’n nodreix.Jordi Cornudella (1962), Cant pla
És tard, amor.
Dorm el teu cos abandonat:
per fugir sola
el deixes sol al meu costat.¿Et perds endins
de mines fosqus i retortes?
¿Surts a cels clars
després d’obrir secretes portes?Prova d’anar
al lloc on érem quan encara
teníem lluny
el dol, la por, l’angoixa avara:prop de la font,
remota al cap de tanta vida,
l’ombra que som
hi té l’arrel entossudida.Que t’acompanyin
records de saba en tornar al cos.
Després, partim-nos
la set antiga i el repòs.Francis Poulenc (1898-1963)
Bois meurtri – Bosc ferit
De la cantata Un soir de neige, amb text de Paul Éluard (1895-1952)Bois meurtri bois perdu d’un voyage en hiver
Navire où la neige prend pied
Bois d’asile bois mort où sans espoir je rêve
De la mer aux miroirs crevés
Un grand moment d’eau froide a saisi les noyés
La foule de mon corps en souffre
Je m’affaiblis je me disperse
J’avoue ma vie j’avoue ma mort j’avoue autrui.Bosc ferit bosc perdut d’un viatge d’hivern
navili en què la neu pren peu
bosc de refugi bosc mort on sense esperança somio
amb el mar de miralls trencats
un gran moment d’aigua freda ha atrapat els ofegats
la multitud del meu cos en sofreix
m’afebleixo em disperso
confesso la meva vida, confesso la meva mort, confesso els altres.La blanche neige – La blanca neu
De Sept chansons, amb text de Guillaume Apollinaire (1880-1918)Les anges les anges dans le ciel
L’un est vêtu en officier
L’un est vêtu en cuisinier
Et les autres chantenÀngels àngels dalt del cel
un va vestit d’oficial
un va vestit de cuiner
i els altres canten.Bel officier couleur du ciel
Le doux printemps long temps après Noël
Te médaillera d’un beau soleil
D’un beau soleilBell oficial color de cel
la primavera dolça molt després de Nadal
et condecorarà amb un sol bonic
un sol bonic.Le cuisinier plume les oies
Ah! Tombe neige
Tombe et que n’ai-je
Ma bien-aimée entre mes bras.El cuiner va plomant les oques
ah!, ves caient, neu
tu caient i que jo no tingui
l’enamorada entre els meus braços.Jordi Cornudella, Exorcisme del bosc
molt temps pensava el bosc ja me’l conec ja vaig fugir-ne
però aquest era un altre bosc era el teu bosc on et coneixes
i et vaig seguir darrere teu hi vaig entrarquin bosc més embrollat amb tan poques capçades
que espès de cantonades i semàfors
quants ulls sota les mates a les soques a les branques
que amunt els nius que endins les flamesquants escocells enrajolats
i n’hi ha que inscrit dintre d’un rètol exhibeixen
el nom de l’arbre com les làpides dels morts
celtis australis – lledoner – almez – mediterraniquants ulls als embornals a les finestres a les places
hi ha pler d’ulls al carrer com te’ls miraves
per veure si et miraven ves alertaquants carrerons quants bars quantes esglésies
amb una allà ja fem
que poca llum aquí la llum no l’esbandeixen
l’eixuguen als terrats cau moribunda
regalimant des dels balcons com roba estesa
això t’ho deia jotu em deies tu no veus el que has de veure
la molsa no la molsa avui no la pots veure
demà tampoc ja et diré quan un altre dia
molsa furtiva un tacte curt què més demanesi l’altre dia era aviat però tampoc
perquè tu abans em deies mira i esborraves
la data la mirada el calendari
el sotabosc la clariana solitària
la claror pobra on et replegues i et coneixes
on es coneixen els que sí que tenen niu en aquests arbres
en els meus no que són de fora què em pensavano soc d’aquí encara que hi sigui no pertanyo
a aquests carrers perdut on ara em planto
tipuana tipu – acàcia de flor groga –
palo rosa – brasil argentinam’haig de posar el cartell però per fer-ho
em cal buidar les mans que hi porto els ulls
que m’he arrencat perquè no els vols no t’han de veure
i em són inútils i és perxò que els llenço
com un exvot a qui l’ofreno si no hi crec i tu no els volshi ha pler de clavegueres que van plenes
d’ulls arrencats de gent que ve de fora
gent sense dret de niu ni dret de molsa
sols amb dret d’embornali d’embornals en calen molts per engolir tanta brutícia
aquí que no hi plou gens gairebé maicom és llavors que se m’emporta aquesta pluja
que no em deixa acabar-te de conèixer
que repeteix sense parar la cantarella
que no que sí que no que no que maiJordi Cornudella , Cançoneta per fer passador l’insomni
tota la nit agost
tota la por del món
tota la vida així
tota la nit despert
i ves-t’hi acostumanttots els dubtes que tens
tots els retrets que et fas
tota la ineptitud
i encara et quedes curt
i ves-t’hi acostumanttot el que t’has perdut
tot el que no tindràs
i el mar que sempre hi és
i banya-t’hi tot sol
i ves-t’hi acostumanttot l’amor què en faràs
i el desig per què el vols
i el dolor tan a prop
i la mort a tocar
i ves-t’hi acostumanti si pots mentrestant
i si vols i si en saps
ves jugant i aprenent
a perdre alegrement
i ves-t’hi acostumantTambé et pot interessar...
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Karin Zimmermann –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.




































































