• Programa de mà

    Cor Jove Nacional de Catalunya & Mireia Barrera

    Estiu al Palau

    Dimarts, 21 de juliol de 2026 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cor Jove Nacional de Catalunya*
    Jordi Cornudella, recitat de poemes
    Feliu Gasull, música incidental
    Maria Teresa Valdés, vibràfon
    Adrià Campos Regis, flauta
    Lluc Bonal Cordomí, clarinet
    Jordi Armengol, piano
    Mireia Barrera, directora

    *Agrupació amb finalitat pedagògica


    I part Música i poesia

    Hildegard von Bingen (1098-1179)
    Aer enim volat (D 168r, R 472ra) –
    El cas és que l’aire vola

    Jordi Cornudella
    Cant pla

    Francis Poulenc (1898-1963)
    Bois meurtri –
    Bosc ferit

    La blanche neige – La blanca neu

    Jordi Cornudella
    Exorcisme del bosc
    Cançoneta per fer passador l’insomni
    Primavera d’hivern

    Alfred Schnittke (1934-1998)
    Stimmen der Natur –
    Veus de la natura

    Jordi Cornudella
    Cobles

    Lluc Bonal (2002)
     Ai, l’alosa (estrena)

    Jordi Cornudella
    Home i ocell

    Bernat Vivancos (1973)
    El cant dels ocells


    II part

    Joan Brudieu (1520-1591)
    Ma volentat ab la raó s’envolpa

    Frederic Mompou (1893-1987)
    Cançó i dansa sobre dues cantigues d’Alfons X el Savi

    La vaca cega (per a cor i piano, adaptació de l’original per a orgue i cor, d’Antoni Besses)

    Feliu Gasull (1959)
    Alè
    (estrena, encàrrec del CJNC)

    Mariona Vila (1958)
    D’Estellesianes

    M’agraden molt les albergínies
    Si estic mort no em despertes

    Elogi de la follia
    (Roser Geis, veu de la follia)

    Durada del concert:
    Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 35minuts.
    La durada del concert és aproximada.

    Concert enregistrat per Catalunya Música

    #coral #estrenes

  • Poema

    Requisit

    la sang que surt com canonada que rebenta,
    la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
    la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
    la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
    la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
    la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
    la sang, aquesta sang, als meus poemes.

    Mireia Calafell
    Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)

  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes?

    El Cor Jove Nacional de Catalunya (CJNC) i la seva directora, Mireia Barrera. Aquesta agrupació ofereix una oportunitat de treballar projectes concrets de repertori, tècnica vocal i estil a vint-i-quatre cantaires de divuit a vint-i-vuit anys seleccionats per audicions. És una iniciativa del Moviment Coral Català (Confederació Coral Catalana) i Corals Joves de Catalunya. Els membres es renoven cada any per tal d’oferir igualtat d’oportunitats i s’organitza en trobades d’una setmana per preparar un programa i presentar-lo en concert pel territori. Mireia Barrera n’és la titular, i en la seva trajectòria ha liderat el Cor Madrigal, Coro Nacional de España, Coro de la Comunidad de Madrid, Capella de Música de Santa Maria del Mar i Coro de la Orquesta Ciudad de Granada.

    Quines són les claus del concert?

    Amb la complicitat del poeta Jordi Cornudella, el CJNC oferirà un repertori que transita per diverses estètiques. Hi haurà des de música medieval amb una antífona de la compositora Hildegard von Bingen o un madrigal de Joan Brudieu sobre un text d’Ausiàs March, fins a una estrena absoluta com és l’obra Alè de Feliu Gasull. A més, s’hi oferiran altres creacions de músics d’avui, com és el cas de Mariona Vila i el seu Elogi de la follia i Bernat Vivancos, amb una adaptació del popular Cant dels ocells. També s’inclouen obres d’un mestre del repertori francès com és Francis Poulenc i del rus Alfred Schnittke, però sense oblidar el català Frederic Mompou amb Cançó i dansa sobre dues cantigues d’Alfons el Savi.

    A què he de parar atenció?

    A la riquesa del programa que ha treballat en aquesta estada el JCNC. D’entre totes aquestes joies, cal descobrir com sona l’obra inèdita de Feliu Gassull que avui s’estrena, però també gaudir de la peça de Hildegard von Bingen, una dona de gran cultura que va destacar com a músic i en diversos àmbits de la ciència, l’art i la teologia. També cal parar atenció a la particular harmonització que Bernat Vivancos proposa d’El cant dels ocells, popularitzada pel cèlebre violoncel·lista Pau Casals. La versió defuig de les més tradicionals, amb un llenguatge neutre i modal sense desfigurar mai la melodia principal, sempre present, constant i uniforme.

    Sabies que...

    Entre els objectius del JCNC hi ha estimular i donar prestigi a la pràctica coral entre els joves, però a un nivell d’absoluta excel·lència. A totes les trobades, des de fa més d’una dècada, s’ha potenciat la recuperació del repertori coral català, un patrimoni que s’ha de cuidar i divulgar fins i tot a espais internacionals. La bona salut del cant coral al país té el seu millor reflex en l’extensa xarxa coral de Catalunya, amb més de 1.000 cors i més de 30.000 cantaires en actiu.

  • Comentaris

    Tot cor és ple de veus I

    El CJNC és un projecte coral i artístic de caire formatiu que pretén que joves amb una sòlida formació musical i vocal tinguin l’oportunitat de conèixer repertoris de gran exigència, poc interpretats i dialogant amb altres disciplines, com ara la dansa o la poesia.

    La difusió de la música catalana i els seus compositors és un dels objectius principals, a més de poder treballar amb directores i directors d’alt nivell i donar a conèixer al públic la riquesa de la música coral.

    El programa que us presentem té la poesia com a eix central. A la primera part, els versos de Jordi Cornudella, recitats pel mateix autor, comparteixen espai sonor amb obres de Hildegard von Bingen, Poulenc, Schnittke, Vivancos i l’estrena d’Ai, l’alosa de Lluc Bonal, membre del CJNC.

    Poesia i música interactuen i es complementen i el centre és la paraula. Feliu Gasull ha compost uns interludis i coixins sonors que donen continuïtat i fluïdesa, tot creant un sol arc que unifica poesia i música.

    Les obres de la segona part són composicions de músics catalans amb textos poètics. Comencem per la polifonia del segle XVI de Joan Brudieu i les sonoritats arcaiques de Cançó i dansa de Frederic Mompou, i transitem per diferents mons sonors: l’eteri, quasi oníric, d’alguns passatges de l’obra d’encàrrec del CJNC a Feliu Gasull, Alè, amb text de la poetessa coreana Hang Kang, i el terrenal, vital i surrealista de les Estellesianes i Elogi de la follia de la Mariona Vila.

  • Tot cor és ple de veus II

    L’ànima meva en solitud, desborda.
    Oh erm! Dins mi s’animen converses quan m’atreus.
    Més que el brogit la quietud eixorda:
    tot cor és ple de veus.

    Josep Carner, Nabí

     

    Ho diu el Jonàs de Carner al cant segon de Nabí: “tot cor es ple de veus”. Quan està sol, sense cap més companyia que la del desert, Jonàs sent dintre seu converses animades. És una vivència que a cap de nosaltres no ens costa gens d’imaginar perquè tots en tenim, de veus que ens van per dins i de tant en tant ens interpel·len. De vegades escriure poesia consisteix precisament a seguir el fil d’alguna d’aquestes veus interiors i fer-la cantar enfora provant d’aconseguir que deixi de ser només privada i parli als altres sense perdre la cordialitat íntima que per nosaltres li dona sentit. Això per una banda.

    Per l’altra, un cor de cantaires també és un cor ple de veus. De fet, potser es pot dir que és precisament el lloc on les veus fan el ple. Per això ens va semblar, a la Mireia Barrera i a en Feliu Gasull i a mi mateix, que “Tot cor és ple de veus” és un bon lema per titular un concert de cant coral que, a la primera part, alterna musica i poesia. Els poemes que sentireu no posen paraules a les cançons, que ja tenen la seva lletra; i les cançons que sentireu no posen música als poemes, que ja tenen la seva manera de cantar. Però poemes i cançons es relliguen i s’acorden i es responen com les veus del cor, cadascú el seu, si ens parem a escoltar-les.

    Jordi Cornudella

  • Biografies

    Cor Jove Nacional de Catalunya

    Cor Jove Nacional de Catalunya

    ©Toni Márquez

    El Cor Jove Nacional de Catalunya (CJNC) és una iniciativa del Moviment Coral Català i Corals Joves de Catalunya que té el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Institut Ramon Llull.

    Neix per oferir una oportunitat formativa al més alt nivell als millors talents del país, sota la direcció de reputats directors nacionals i internacionals, i pretén ser una eina d’Estat a l’estil dels cors joves nacionals de la majoria dels països europeus. És, també, ambaixador, més enllà de les nostres fronteres, de l’excel·lència coral catalana. L’extensa xarxa coral de Catalunya, amb més de 1.000 cors i més de 30.000 cantaires és el millor aval per a aquest projecte.

    El Cor Jove Nacional de Catalunya està format per cantaires de divuit a vint-i-vuit anys, seleccionats mitjançant un procés d’audicions. El CJNC es troba de forma puntual al llarg de l’any, tot procurant de no interferir en l’activitat ordinària dels cors. Aquestes trobades són en format estada. Durant un període de temps entre una setmana i deu dies, els joves conviuen i treballen el repertori, la tècnica vocal i altres aspectes diversos importants per a la seva formació com a cantants. Unes estades que es clouen amb la celebració de diversos concerts al llarg del territori català.

    La direcció artística sempre és a càrrec de directors de màxim prestigi. La titularitat del CJNC, que es va renovant, es concedeix a una directora o director català, però la formació treballa regularment amb directors internacionals, per oferir propostes de màxima qualitat. Actualment, i per al període 2023-2027, la directora titular és Mireia Barrera.

  • Jordi Cornudella, poeta

    Jordi Cornudella

    ©Oriol Miralles

    És un poeta i editor català, llicenciat en filologia clàssica. Entre la seva obra destaquen els poemaris Felí encès (1995) i El germà de Catul i més coses (1997), amb el qual va guanyar el Premi de la Crítica de Poesia Catalana. També ha publicat assajos i estudis, i és traductor de prosa i poesia. El 2003 va editar una antologia de poemes universals sobre la guerra, anomenada Maleïdes les guerres.

    Treballa al món editorial des del 1986. Va estar cinc anys a Quaderns Crema (1986-1991). Després va treballar al ram de l’edició institucional (COOB’92, 1991-1993) i com a autònom en una empresa de serveis editorials (Jotatres, 1993-1995). Des del 1996 fa d’editor al Grup 62, on actualment s’encarrega de l’anomenat “projecte cultural” (poesia, clàssics catalans i universals, obres completes, etc.); a més, assessora els diversos segells del grup, tant els de l’àrea infantil i juvenil com els de l’àrea d’interès general, i assumeix el procés d’edició de les obres de certs autors contemporanis (com ara Toni Sala, Jordi Puntí, Joan Carreras o Jaume Cabré). S’ha responsabilitzat personalment de l’edició de diversos clàssics catalans, com en el cas de l’Obra poètica en vers i en prosa de J. V. Foix (2000). Actualment s’encarrega de les edicions i reedicions de l’obra de Josep Pla a Destino i a Labutxaca, i és un dels representants de Grup 62 a la Càtedra Josep Pla.

    Des del 2014 forma part del projecte De Capçalera, que té l’objectiu de potenciar el vincle existent entre els escriptors catalans (amb un prestigi i una trajectòria consolidats) i les biblioteques públiques catalanes, per tal d’establir col·laboracions més estretes. Cornudella està vinculat a la Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt.

    És marmessor del llegat literari dels germans Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, i patró de la Fundació J. V. Foix. El 1988 en va publicar, amb Joan Ferraté, l’antologia Vers i prosa, i el 1993, conjuntament amb Núria Perpinyà, l’Àlbum Ferrater. Més recentment s’ha encarregat de l’edició crítica de Les dones i els dies (2018) i de l’edició del Curs de literatura catalana contemporània (2019). El 2022 fou nomenat comissari de l’Any Ferrater.

  • Feliu Gasull, música incidental

    Feliu Gasull

    “Buscador de notes”, com a ell li agrada anomenar-se, és nascut a Barcelona i, sens dubte, un dels guitarristes i creadors musicals catalans de més projecció internacional. Es declara un enamorat del mar, amor que s’esdevé mitjançant la frescor i la lluminositat mediterrànies que identifiquen les seves creacions, sempre originals i sorprenents.

     Va estudiar guitarra al Conservatoire de Musique de Ginebra i, més tard, composició a la Indiana University (Bloomington, Indiana, EUA).

    Ha creat música per a tota mena de formacions, tant instrumentals com corals, peces simfòniques i de cambra, i música escènica per a teatre, dansa i cinema, que, entre altres mencions, li han valgut el Carmichael Competition (per a música coral) (EUA), 1988, i el Premi Ciutat de Barcelona 1991.

    Ha actuat arreu del món com a solista estrenant les seves pròpies obres i ha impartit classes en diversos centres superiors, tant de l’Amèrica del Nord com del Sud. Actualment combina la interpretació i la composició amb la docència a l’Escola Superior de Música de Catalunya.

    Ha enregistrat més de quinze LP/CD amb obra pròpia i ha col·laborat en més de vint-i-cinc enregistraments com a intèrpret acompanyant d’altres artistes.

  • Maria Teresa Valdés, vibràfon

    Maria Teresa Valdés

    Percussionista i pedagoga especialitzada en música clàssica, contemporània i moderna, va obtenir el grau superior d’interpretació en percussió al Conservatori Superior de Música Òscar Esplà d’Alacant i a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on també va cursar estudis de postgrau i màster en interpretació de percussió en l’àmbit de la música clàssica i contemporània, així com formació de postgrau en interpretació de percussió moderna i llatina. Ha completat la seva formació a l’Acadèmia Percusons de València, amb professors com ara Gratiniano Murcia, Vicent Vinaixa, Paco Inglés, Rafa Mayans, Pablo Mor i Ignasi Domènech, entre d’altres, i ha participat en nombroses classes magistrals amb destacats percussionistes i músics, com Juanjo Guillem, Javier Azanza, Yoel Páez, Nick Woud, Carlota Cáceres, Sisco Aparici o Fernando Arias.

    Al llarg de la seva trajectòria ha format part de diverses agrupacions, entre les quals destaquen la Jove Orquestra Federal de la Comunitat Valenciana, Jove Orquestra Simfònica de Castelló, Orquestra de la Universitat d’Alacant, Jove Banda de la Comunitat Valenciana, Jove Banda de Dones de la Comunitat Valenciana i Collegium Instrumentale, on ha col·laborat amb els músics Vasko Vassilev i Vicent Balaguer. També ha desenvolupat una intensa activitat en projectes de cambra i formacions especialitzades, com Frames Percussion, Tri/Gear, Ladies Vibran Jazz i Naturstudium III, amb Luis Tabuenca i Les Percussions d’Estrasburg.

    Actualment és membre de l’Original SoundtrackOrchestra i d’Orquestta Sònica, i compagina l’activitat concertística amb la docència. Ha exercit com a professora de percussió en diverses escoles de música i conservatoris de la Comunitat Valenciana.

  • Jordi Armengol, piano

    Jordi Armengol

    Nascut a Prats de Lluçanès, es va formar a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, violí i orgue. Posteriorment estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb el pianista Albert Attenelle i el 1996 finalitzà els estudis al Conservatori Professional de Música de Tarragona amb premi d’honor. Després estudià a Freiburg amb Vitali Berzon.

    Cal destacar els premis obtinguts als concursos de piano nacionals de Vilafranca del Penedès, Berga, Carlet i Madrid.

    Ha realitzat concerts amb els directors Jordi Casas, Mireia Barrera, Fernando Marina, Daniel Mestre, Simon Halsey, Josep Vila i Jover, Júlia Sessé, així com amb els compositors i directors Eric Whitacre, Josep Vila i Casañas, Gorka Sierra i Johan Duijck. Ha col·laborat en els assaigs dels directors d’orquestra Salvador Brotons, Edmon Colomer, Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Manel Valdivieso, Josep Pons, Jesús López Cobos, Victor Pablo, Sir Neville Marriner, Helmut Rilling, Daniel Barenboim i Jean-Christophe Spinosi, entre d’altres.

    Ha col·laborat com a pianista acompanyant a les classes de cant amb M. Dayme, R. Smith, Dolors Aldea, Elena Copons i Ana Luisa Chova, entre d’altres; a les classes de flauta de Magdalena Martínez a Barcelona, Tortosa, així com al Curs Internacional de Dénia, Festival de Música de Tarragona i Curs Internacional d’Interpretació Històrica de la Música de la Fundació “la Caixa”.

    Ha estat repertorista a les classes d’oboè i fagot a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i professor de piano i música de cambra a l’Escola de Música de Barcelona.

    Es dedica a la música de cambra amb diverses formacions i als recitals amb cantants treballant habitualment amb les sopranos Elena Copons, Ulrike Haller i amb el baríton Josep-Ramon Olivé, amb els quals ha participat en nombrosos concerts en festivals i en cicles, com ara a l’Auditori de Barcelona, La Pedrera, Schubertíada a Vilabertran, al prestigiós cicle ECHO Rising Stars, al cicle de Música de Cambra LIFE Victoria, Sing Along Barcelona 2023 i 2025, al cicle de Música Catalana Joan Manén, així com al cicle Intèrprets Catalans al Petit Palau. És membre del grup Fool of Music, especialitzat en el gènere dels musicals.

    Actualment és el pianista del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, dirigit per Xavier Puig.

  • Mireia Barrera, directora

    Mireia Barrera

    Nascuda a Terrassa i formada al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, va estudiar a l’Escola Internacional de Cant Coral de Namur (Bèlgica) amb el director de cor i orquestra Pierre Cao. També ha participat en diferents cursos impartits per M. Cabero, E. Ribó i L. Héltay. Paral·lelament ha realitzat estudis de cant amb M. Dolors Aldea.

    Ha estat directora del Cor Madrigal de Barcelona del 1993 al 2019, i directora titular del Coro Nacional de España del 2005 al 2010. Actualment col·labora amb el Coro de la Comunidad de Madrid com a primera directora convidada i, des de la temporada 2012-13, dirigeix el grup vocal professional Barcelona Ars Nova. També ha estat directora titular de la Capella de Música de Santa Maria del Mar i, fins al desembre del 2005, va dirigir el Coro de la Orquesta Ciudad de Granada, del qual és fundadora. Ha col·laborat amb el Cor del Gran Teatre del Liceu, Orquestra de Cambra Nacional d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, l’orquestra Vespres d’Arnadí i Coro de la RTVE, entre d’altres. Durant els anys 1998-2005 va preparar els cors infantils col·laboradors de les temporades simfòniques de l’OBC.

    En l’àmbit docent, ha estat professora de direcció coral a l’Escola Superior de Música de Catalunya (2002-2005) i ha impartit cursos per a la FCEC, així com en diferents ciutats de l’Estat.

    El 2014 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria al cant coral i l’interès en la difusió de la música contemporània. Cal destacar el seu interès pel diàleg entre la música i altres disciplines artístiques, que l’ha dut a col·laborar amb artistes com per exemple Perejaume o les companyies de dansa IT Dansa i Santamaría.

  • Textos

    Josep Carner (1884-1970), Nabí

    L’ànima meva en solitud, desborda.
    Oh erm! Dins mi s’animen converses quan m’atreus.
    Més que el brogit la quietud eixorda:
    tot cor és ple de veus.

    Hildegard von Bingen (1098-1179)
    Aer enim volat (D 168r, R 472ra)
    Antífona de laudes amb text basat en el salm 148, i dedicada a santa Úrsula i les onze mil verges

    Aer enim volat
    et cum omnibus creaturis
    officia sua exercet,
    et firmamentum eum sustinet,
    ac aer in viribus istius pascitur.

    El cas és que l’aire vola
    i amb totes les criatures
    fa el seu fet,
    i sosté el mateix firmament
    i de les forces d’aquest firmament l’aire se’n nodreix.

    Jordi Cornudella (1962), Cant pla

    És tard, amor.
    Dorm el teu cos abandonat:
    per fugir sola
    el deixes sol al meu costat.

    ¿Et perds endins
    de mines fosqus i retortes?
    ¿Surts a cels clars
    després d’obrir secretes portes?

    Prova d’anar
    al lloc on érem quan encara
    teníem lluny
    el dol, la por, l’angoixa avara:

    prop de la font,
    remota al cap de tanta vida,
    l’ombra que som
    hi té l’arrel entossudida.

    Que t’acompanyin
    records de saba en tornar al cos.
    Després, partim-nos
    la set antiga i el repòs.

    Francis Poulenc (1898-1963)
    Bois meurtri –
    Bosc ferit
    De la cantata Un soir de neige, amb text de Paul Éluard (1895-1952)

    Bois meurtri bois perdu d’un voyage en hiver
    Navire où la neige prend pied
    Bois d’asile bois mort où sans espoir je rêve
    De la mer aux miroirs crevés
    Un grand moment d’eau froide a saisi les noyés
    La foule de mon corps en souffre
    Je m’affaiblis je me disperse
    J’avoue ma vie j’avoue ma mort j’avoue autrui.

    Bosc ferit bosc perdut d’un viatge d’hivern
    navili en què la neu pren peu
    bosc de refugi bosc mort on sense esperança somio
    amb el mar de miralls trencats
    un gran moment d’aigua freda ha atrapat els ofegats
    la multitud del meu cos en sofreix
    m’afebleixo em disperso
    confesso la meva vida, confesso la meva mort, confesso els altres.

    La blanche neige – La blanca neu
    De Sept chansons, amb text de Guillaume Apollinaire (1880-1918)

    Les anges les anges dans le ciel
    L’un est vêtu en officier
    L’un est vêtu en cuisinier
    Et les autres chanten

    Àngels àngels dalt del cel
    un va vestit d’oficial
    un va vestit de cuiner
    i els altres canten.

    Bel officier couleur du ciel
    Le doux printemps long temps après Noël
    Te médaillera d’un beau soleil
    D’un beau soleil

    Bell oficial color de cel
    la primavera dolça molt després de Nadal
    et condecorarà amb un sol bonic
    un sol bonic.

    Le cuisinier plume les oies
    Ah! Tombe neige
    Tombe et que n’ai-je
    Ma bien-aimée entre mes bras.

    El cuiner va plomant les oques
    ah!, ves caient, neu
    tu caient i que jo no tingui
    l’enamorada entre els meus braços.

    Jordi Cornudella, Exorcisme del bosc

    molt temps pensava el bosc ja me’l conec ja vaig fugir-ne
    però aquest era un altre bosc era el teu bosc on et coneixes
    i et vaig seguir darrere teu hi vaig entrar

    quin bosc més embrollat amb tan poques capçades
    que espès de cantonades i semàfors
    quants ulls sota les mates a les soques a les branques
    que amunt els nius que endins les flames

    quants escocells enrajolats
    i n’hi ha que inscrit dintre d’un rètol exhibeixen
    el nom de l’arbre com les làpides dels morts
    celtis australis – lledoner – almez – mediterrani

    quants ulls als embornals a les finestres a les places
    hi ha pler d’ulls al carrer com te’ls miraves
    per veure si et miraven ves alerta

    quants carrerons quants bars quantes esglésies
    amb una allà ja fem
    que poca llum aquí la llum no l’esbandeixen
    l’eixuguen als terrats cau moribunda
    regalimant des dels balcons com roba estesa
    això t’ho deia jo

    tu em deies tu no veus el que has de veure
    la molsa no la molsa avui no la pots veure
    demà tampoc ja et diré quan un altre dia
    molsa furtiva un tacte curt què més demanes

    i l’altre dia era aviat però tampoc
    perquè tu abans em deies mira i esborraves
    la data la mirada el calendari
    el sotabosc la clariana solitària
    la claror pobra on et replegues i et coneixes
    on es coneixen els que sí que tenen niu en aquests arbres
    en els meus no que són de fora què em pensava

    no soc d’aquí encara que hi sigui no pertanyo
    a aquests carrers perdut on ara em planto
    tipuana tipu – acàcia de flor groga –
    palo rosa – brasil argentina

    m’haig de posar el cartell però per fer-ho
    em cal buidar les mans que hi porto els ulls
    que m’he arrencat perquè no els vols no t’han de veure
    i em són inútils i és perxò que els llenço
    com un exvot a qui l’ofreno si no hi crec i tu no els vols

    hi ha pler de clavegueres que van plenes
    d’ulls arrencats de gent que ve de fora
    gent sense dret de niu ni dret de molsa
    sols amb dret d’embornal

    i d’embornals en calen molts per engolir tanta brutícia
    aquí que no hi plou gens gairebé mai

    com és llavors que se m’emporta aquesta pluja
    que no em deixa acabar-te de conèixer
    que repeteix sense parar la cantarella
    que no que sí que no que no que mai

     

    Jordi Cornudella , Cançoneta per fer passador l’insomni

    tota la nit agost
    tota la por del món
    tota la vida així
    tota la nit despert
    i ves-t’hi acostumant

    tots els dubtes que tens
    tots els retrets que et fas
    tota la ineptitud
    i encara et quedes curt
    i ves-t’hi acostumant

    tot el que t’has perdut
    tot el que no tindràs
    i el mar que sempre hi és
    i banya-t’hi tot sol
    i ves-t’hi acostumant

    tot l’amor què en faràs
    i el desig per què el vols
    i el dolor tan a prop
    i la mort a tocar
    i ves-t’hi acostumant

    i si pots mentrestant
    i si vols i si en saps
    ves jugant i aprenent
    a perdre alegrement
    i ves-t’hi acostumant

     

    Jordi Cornudella, Cobles

    Les coses i nosaltres.
    Les coses en nosaltres: res més simple.
    Tantes paraules
    i no sabem com dir-les.

    La màscara a la cara
    i els ulls rere la màscara de sempre.
    Tot són mirades
    i no sabem què fer-ne.

    El desig, la recança.
    Vaivé de les recances i els desitjos.
    Vinga mirades
    i no sabem ni dir-nos.

    I no sabem callar.
    No aprenem a callar ni del silenci.
    Parlar i parlar
    sense acabar de veure’ns-hi.

    Un dia rere l’altre:
    ens diem cada dia i cada nit.
    Tantes paraules
    i encara estem per dir.

    Lluc Bonal (2002)
     Ai, l’alosa (estrena)

    Hi ha una alosa dalt la branca.
    Hi ha una alosa dalt la branca.

    Fem un petit salt, ai l’alosa, ai l’alosa
    fem un petit salt, ai l’alosa al vol ben alt.

    Saludem amb elegància
    saludem amb elegància.

    Fem un petit salt, ai l’alosa, ai l’alosa.
    Fem un petit salt, ai l’alosa al vol ben alt.

    Donem-nos les mans tots junts
    donem-nos les mans tots junts.

    Fem un petit salt, ai l’alosa, ai l’alosa.
    Fem un petit salt, ai l’alosa al vol ben alt.

    Hi ha una alosa dalt la branca.
    Hi ha una alosa dalt la branca.

    Fem un petit salt, ai l’alosa, ai l’alosa
    fem un petit salt, ai l’alosa al vol ben alt.

    Jordi Cornudella, Cobles

    La tarda va caient al pou del vespre.
    Els falciots seguen arran.
    Les ombres es barregen amb les ombres.

    L’home que s’ho mirava tanca els ulls
    i a dins també se li fa fosc i hi sent frec d’ales.
    Es deixa caure pou avall a poc a poc
    entre records que volen baixos.
    Els veu passar –morts i ferides, i el tren ràpid
    que es va emportar una plenitud potser possible–
    mentre s’ensota avall avall, fins al trasbals
    del nen que li van dir deixa’l anar
    i trigava a obeir
    però al final va obrir la mà
    i quan va veure’s el palmell i els dits estesos
    va sentir un buit a dintre.
    Llavors ell torna a obrir la mà
    i el pardalet aixeca el vol altra vegada
    i pou amunt surt a la llum
    que encara és perceptible.

    El brot de menta que ara l’home cull
    i se’l posa entre els llavis
    és com si l’hi hagués dut l’ocell al bec.
    La vivor que hi fresqueja
    també li ve de molt endins, de molt enrere.

    Bernat Vivancos (1973)
    El cant dels ocells

    En veure despuntar
    el major lluminar
    en la nit més ditxosa,
    els ocellets cantant
    a festejar-lo van
    amb sa veu melindrosa.

    Cantava el passerell:
    “Oh! Que formós i bell
    és l’Infant de Maria!”.
    I diu l’alegre tord:
    “Vençuda n’és la mort,
    ja neix la vida mia!”.

    Joan Brudieu (1520-1591)
    Ma volentat ab la raó s’envolpa
    Text d’Ausiàs March (1400-1459)

    Ma volentat ab la raó s’envolpa
    e fan acord la qualitat seguint,
    tals actes fent que al cos és defallint
    en poc de temps una gran part de polpa.
    Lo poc dormir magresa al cos m’acosta:
    dobla’m l’enginy per contemplar amor.
    Lo cos molt gras, trobant-se dormidor
    no pot dar pas en aquesta aspra costa.

    La meva voluntat s’abraça a la raó
    i es posen d’acord per seguir la qualitat (amor espiritual),
    fent tals actes que en poc temps
    al cos li falta ja una gran part de la seva carn.
    El dormir poc fa aproximar la magresa al cos:
    em duplica l’enginy per contemplar l’amor.
    El cos massa gras, propens a adormir-se,
    no pot fer ni un pas en aquesta aspra pujada.

    Frederic Mompou (1893-1987)
    Cançó i dansa sobre dues cantigues d’Alfons X el Savi

    Cançó

    Santa Maria, strela do dia,
    mostra-nos via per a Deus et nos guia.
    Ca veer faze-los errados
    que perder foran per pecados,
    entender de que mui culpados son;
    mais per ti son perdonados
    da ousadia que lles fazia
    fazer folia mais que non deveria.

     

    Santa Maria, estrella del dia,
    mostra’ns la via cap a Déu i guia’ns.
    Perquè fas veure als errats
    que es van perdre pels seu pecats
    i els fas entendre que són culpables;
    però Tu els perdones de la gosadia
    que els feia fer bogeries.

    Dansa

    Ben sab' a que pod' e val
    fisica celestial.
    Cada seu Fill’ à sabuda
    Fisica muit’ asconduda
    Con que nos sempre ajuda
    et nos tolle todo mal.

     

    Bé sap, la que pot i val,
    una celestial medicina.
    Perquè del seu Fill sap
    una medicina molt secreta,
    amb què ens ajuda sempre
    i ens deslliura de tot mal.

    La vaca cega
    Original per a cor i orgue. Adaptació per a cor i piano d’Antoni Besses. Text de Joan Maragall (1860-1911)

    Topant de cap en una i altra soca,
    avançant d’esma pel camí de l’aigua,
    se’n ve la vaca tota sola. És cega.
    D’un cop de roc llançat amb mala traça,
    el vailet va buidar-li un ull, i en altre
    se li ha posat un tel. La vaca és cega.
    Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
    mes no amb el ferm posat d’altres vegades
    ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
    Ses companyes, pels cingles, per les comes,
    pel silenci dels prats i en la ribera,
    fan dringar l’esquellot mentre pasturen
    l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
    Topa de morro en l’esmolada pica
    i recula afrontada… Però torna
    i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
    Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
    al cel, enorme, l’embanyada testa
    amb un gran gesto tràgic; parpelleja
    damunt les mortes nines, i se’n torna
    orfe de llum, sota del sol que crema,
    vacil·lant pels camins inoblidables,
    brandant llànguidament la llarga cua.

    Feliu Gasull (1959)
    Alè
    Text de Han Kang (1970)

    Un matí fred se li va escapar un baf blanc de la boca.
    La prova que estem vius, que els nostres cossos són calents.
    L’aire fred s’endinsa en la foscor dels pulmons, s’escalfa amb la temperatura corporal i es converteix en una exhalació blanca.
    És el miracle de la vida propagant-se per l’aire de manera blanca i clara.

    Mariona Vila (1958)
    D’Estellesianes
    Text de Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

    “M’agraden molt les albergínies”
    M’agraden molt les albergínies
    i tu les fas molt bé,
    exactament les deixes en el seu punt sucós
    d’oli i farina.
    És una delícia de les dents,
    com abans ho és de la mirada,
    en llesques com palaies.
    Gustosament se’m desfan a la llengua.
    Demore el got de vi per fruir-lo més.
    Per aquestes belles i molt agradables
    albergínies
    que tu m’has enllestit
    faria l’única cosa que no pensava fer:
    casar-me, casar-me, és clar, amb tu.
    Allarga’m el pitxer.
    Gràcies.

    “Si estic mort no em despertes”
    Si estic mort no em despertes,
    li va dir el marit a l’esposa aquella nit.

     

    Elogi de la follia
    Text de Jordi Pérez Solé

    El món com un teatre és un gran escenari
    on tots, on tots els que hi vivim
    en som comediants
    (i farsants, petulants, xarlatans).
    Cadascú mentre hi viu jugarà molts papers.
    Una màscara aquí, aquí, i una altra cap allà.
    Entrades i sortides, cap aquí, cap allà.
    Anades i vingudes, cap amunt, cap avall.
    Un garbuix de mortals d’un conte cap per ‘vall.
    Un gran divertimento
    en aquest gran mirall.

    Després de tot, què és la vida humana sinó una representació
    on tothom actua amb una màscara interpretant el seu paper
    fins que el director el fa fora de l’escenari.
    Però aquí mentrestant la vida és com això,
    entrades i sortides cap aquí, cap allà.
    Fent girar aquest gran circ fins l’últim sospir.
    La vida és una comèdia, delirant melodrama,
    fins que baixi el teló, pura follia!

  • També et pot interessar...

    Estiu al Palau
    Dimarts, 28.07.26 – 20 h
    Sala de Concerts

    Simfonia Resurrecció de Mahler

    Marta Mathéusoprano
    Gemma Coma-Alabertmezzosoprano
    Jove Orquestra de les Comarques Gironines*
    Cor Jove Nacional de Catalunya*
    Cor Jove del País Basc (Euskal Herriko Gazte Abesbatza)*
    Mireia Barrera
    preparadora dels cors
    Isabel Rubiodirectora

    G. Mahler: Simfonia núm. 2, en Do menor, “Resurrecció”


    Preus: de 22 a 45 €

    *Agrupacions amb finalitats pedagògiques

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

    El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.

Índex