Cor Jove de l'Orfeó Català | Palau de la Música Catalana

Cor Jove de l'Orfeó Català

—100 anys de la sardana Juny de Juli Garreta
La Casa dels Cants
Diumenge, 13 de febrer de 2022 – 12 h
Sala de concerts
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor Jove de l’Orfeó Català
La Flama de Farners, cobla
Jaume Yelo i Blat, percussió
Esteve Nabona i Marcel Sabaté, directors
Cobla

Juli Garreta (1875-1925)
Juny

Marcel Sabaté (1970)
Tortellà 1908

Juli Garreta
La mimada

Fèlix Martínez Comín (1920-1995)
Tríptic de records

A la dansa | A l’anella | A l’amic
Cor

Enric Morera (1865-1942)
Sardana de les monges

Joaquim Serra (1907-1957)
La dansa de Castellterçol
Tradicional catalana, adaptació per a cor de Manuel Oltra (1922-2015)

Enric Morera
L’Empordà
Adaptació per a cor d’Antoni Pérez Moya (1884-1964)
Cor i cobla

Manuel Oltra i Ferrer (1922-2015)
La Birondó, suite de cançons tradicionals catalanes

El pobre alegre | La filla del marxant | Margarideta | El testament d’Amèlia (Arantza Prats, soprano) | Cap a Betlem

Antoni Pérez Moya (1884-1964)
A Montserrat

Juli Garreta
Juny
Arranjament per a cor i cobla d’Albert Guinovart (1962)
Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa
#celebracions #coral
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot –
Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –
Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello –
Poema
Oda a la llunyania
Dir és dir i és creure-ho,
és anar a l’altra paret
i traspassar-la,
és aquesta sort variable
que t’estreny pel tòrax
i t’enrosca les idees.

Ja veuràs,
és aquesta la incertesa,
el gust d’anar endavant,
d’asseure’s a les finestres,
d’aquest verí
que es propaga,
s’encasta,
camina a les palpentes
perquè sap que el cor
és la llanterna veloç,
el greix del motor,
la glòria de la nafra.

Tota petita cosa
serà estimada
sense esforçar-m’hi.

Anna Gual
Símbol 47 (2015)
Comentari
El repertori sardanístic per a cobla és ple de veritables obres mestres en el pla musical més enllà de qualsevol altra consideració. Juny de Juli Garreta n’és una. Va ser composta entre els anys 1919 i 1920. Josep Grahit i Grau (1883-1960), estudiós del món sardanista, digué que Juny va ser escrita a Romanyà per un Garreta inspirat pels segadors que feinejaven i que li semblaren “un símbol del treball físic i d’identificació amb la terra”. Pau Casals considerava que “l'obra de Juli Garreta conté música de primer ordre”. Casals encara hi afegia que “en la persona de Garreta hi havia l’embrió d’un gran mestre, un embrió que, per falta d’estudis, d’orientacions, d’un ambient propici, no es pogué desenvolupar amb la deguda plenitud”. Reconeixia també que la seva producció era “exemplar, admirable de frescor, d’inspiració i de ciència”.

A l’original per a cobla cal afegir la versió per a piano sol de Josep Maria Vilà i Gandol (1922) que fou estrenada el 1960 al Casal Guixolenc de Barcelona. El mateix Garreta en va escriure una altra, per a piano a quatre mans, que presentà al Premi Patxot juntament amb l’original. Consta (malgrat haver desaparegut) l’existència d’una altra instrumentació, aquesta per a grup de cambra, estrenada el 1926 a Barcelona. Hi ha la versió per a banda de Joan Lamote de Grignon (1923 i estrenada el mateix any a Barcelona) i la d’Enric Casals (1935 estrenada el mateix any per Pau Casals a Londres), i existeix també una versió coral (1928 estrenada el mateix any a S’Agaró) amb lletra d’Ambrosi Carrion i Josep Tharrats amb l’arranjament musical de Josep Baró.

Al concert d’avui se n’ofereix una altra versió, aquesta per a cor i cobla, d’Albert Guinovart sobre text d’Àngela Ribas i Lacasa adaptat per Lluís Gonzàlez, concebuda per celebrar el centenari d’aquesta composició extraordinària. La resta de composicions del programa, corals i per a cobla, ofereixen una perspectiva significativa de la música coral i per a cobla, des del wagnerisme amarat d’influències folklòriques d’Enric Morera i de la brillant sardana A Montserrat d’Antoni Pérez Moya, on trobem al·lusions gregorianes en un llenguatge modern, a la diversitat estilística de la resta d’autors, que van dels veritables mestres Joaquim Serra i Manuel Oltra, a la feina ben feta, símbol de continuïtat d’una tradició culta i popular, alhora de Martínez Comín i Marcel Sabaté.

Josep Pascual, compositor i crític musical
Biografies
Cor Jove de l’Orfeó Català
La flama de Farners
Jaume Yelo i Blat, percussió
Esteve Nabona, director
Marcel Sabaté, director
Biografies
©Ricardo Ríos
©Ricardo Ríos
Cor Jove de l’Orfeó Català
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.

Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.

Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.

Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.

Aquesta temporada 2023-24 cal destacar els concerts amb l’OBC, dirigits per Marta Gardolińska, amb La Creació de Haydn; amb la Cobla Marinada, amb fragments de L’Atlàntida de Falla transcrita per a cobla, entre altres obres, i la participació en la versió de concert del musical Sweneey Tood de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén.

El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Següent biografia
Biografies
La flama de Farners
El 5 d’abril de 1981, en el decurs dels actes de proclamació de Santa Coloma de Farners com a Ciutat Pubilla de la Sardana, i amb el guiatge del fundador i músic local Josep Carbó i Vidal, la cobla La Flama de Farners va fer la seva presentació pública. Des de llavors ha anat fent camí, tot progressant en qualitat i ampliant i diversificant la seva oferta musical d’una manera sostinguda i audaç.

La Flama de Farners ofereix actuacions d’una gran qualitat musical gràcies a la professionalització dels integrants, i al mateix temps es caracteritza perquè és una formació juvenil, dinàmica i amb experiència al sector. La formació és dirigida pel músic i compositor Xavi Molina.
Següent biografia
Biografies
Jaume Yelo i Blat, percussió
Nascut a Vilassar de Dalt, es formà en percussió clàssica i tible al Conservatori de Música Municipal de Barcelona i posteriorment es llicencià en el grau superior de bateria jazz al Taller de Músics. Ha tocat i gravat en diverses formacions musicals als principals escenaris del país, així com arreu d’Europa interpretant música clàssica, tradicional, moderna, jazz o musicals. Col·labora o ha col·laborat amb grups com Txarango, Els Catarres, Cobla Sant Jordi o La Principal de la Bisbal, entre d’altres.
Següent biografia
Biografies
Esteve Nabona, director
Nascut a Barcelona el 1968, va estudiar grau superior de trompa al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Vicent Aguilar. Paral·lelament, va estudiar direcció coral amb Manuel Cabero, Joan Company, Pierre Cao i Mireia Barrera, i música de cambra en diversos cursos internacionals amb Paul van Zelm, Thomas Indermulhe i Wolfgang Mayer.

Entre el 1989 i el 2003 va actuar com a trompa en diverses formacions com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, L’orquestra Simfònica del Vallès i en grups de cambra com Barcelona 216 i l’Octet de Barcelona.

En el camp de la música coral, ha estat director del Cor de Cambra Ars Subtilior (1986-1992), Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal (1995-2007), Ensemble Vocal Cambra 16 (1998-2005), Cor de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). Entre els anys 2000 i 2006 va ser director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Actualment compagina la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català amb la direcció de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i del projecte social i educatiu Palau Vincles.

Ha estat preparador de diverses edicions del Messies Participatiu impulsat per la Fundació Caixabank a Barcelona i arreu de l’Estat i també ha dirigit diversos tallers corals a Catalunya, Xile, Illes Canàries, Andalusia, Euskadi i Astúries.

Com a director ha ofert concerts a l’Estat espanyol i a Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria, la República Txeca i el Regne Unit.

En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Méridien, Orquestra Camera Musicae i Orquestra Barroca Ars Musicae.
Següent biografia
Biografies
Marcel Sabaté, director
Amb una formació musical impecable, amb sis títols superiors i una àmplia experiència en direcció, composició, interpretació i docència, és un dels directors emergents més rellevants del panorama musical actual.

Obtingué el títol superior de direcció d’orquestra amb matrícula d’honor i premi d’honor al Conservatori Superior de Música de Barcelona i ha fet postgraus i cursos de direcció amb els mestres Antoni Ros Marbà, Manel Valdivieso, Jordi Mora i Albert Argudo.

Ha perfeccionat els coneixement de direcció d’orquestra durant cinc anys (2006‐2010) al curs internacional Wiener Meisterkurse amb Salvador Mas i Jörg Bierhance, on obtingué el primer premi. En dirigí els concerts finals a la Wiener Konzerthaus al capdavant de la Vidin State Philharmonic Orchestra, Sinfonieorchester Kaposvár i Sinfonietta Baden.

Director titular de la GIOrquestra durant set anys, actualment dirigeix la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i La Principal del Llobregat. És professor de flabiol i tamborí a l’ESMUC i al Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.
Textos
Textos
Enric Morera (1865-1942)
Sardana de les monges
Text d’Àngel Guimerà (1845-1924)
Al davant de l’ermita de Sant Rafel
les sardanes airoses pugen al cel,
i tothom sent en l’ànima dolçor de mel.
Sardanes com aquestes mai s’han sentit.
Fins les ballen els avis quan ve la nit.
I als genolls de les mares salta el petit.
Per planúries i serres escampa el vent
de la cobla les notes alegrement,
i fins l’ona s’hi acosta, que al lluny la sent.
En un coll de muntanyes hi ha un monestir.
De puntetes les monges van al jardí,
que les roses enceses, i el llessamí.
Les sardanes arriben fins als seus cors
amb gatzara i rialles dels balladors,
i entorn d’elles, els arbres, quines remors!
Dues monges, en l’ombra, les mans s’han pres;
ja se n’hi ajunten d’altres, i altres després;
les de més lluny s’acosten; tothom ja hi és.
Ballen totes porugues, ben dolçament;
enrogides les galtes, mig somrient,
i sos peus en la terra, ni menys se’ls sent.
Rondinant l’abadessa ja se n’hi va.
Sent-hi a prop, llagrimeja; no sap renyar,
que ella també n’és filla de l’Empordà.
La lluna que s’aixeca, les monges veu.
Pel damunt de la tàpia la cara treu,
i els hi diu, bondadosa: –Balleu, balleu!
Joaquim Serra (1907-1957)
La dansa de Castellterçol
Adaptació del text d’Agnès Armengol de Badia (1852-1934)
Dansa:
Dessota el cel de nostra terra blavós i serè,
aplegueu-vos, donzelletes,
aplegueu-vos, fadrinets.
Tal com s’apleguen amorosos dalt del firmament
a dansar misteriosos, lluminosos els estels.
Oidà, si s’arrenca la dansa,
l’estel d’esperança
designa bonança
oidà!
Oidà, si brillant les estrelles
giravolten belles,
rebent com centelles,
lum-la-le-ta-la.
Cantem, jovent, que va de bo,
dansem de punta i de taló;
qui canta los seus mals espanta,
cantem, dansem de bo i millor.
Salut al gran Senyor i Batlle,
també als consellers;
passegeu-vos de bon aire,
ma parella us oferesc.
A tot un rei faria enveja
de veure, escaients,
l’hermosura com rumbeja,
com festeja l’alt poder.
Oidà, si la nina és pomposa,
bonica i festosa,
de parla xamosa,
oidà!
Oidà, si el galant que l’admira
el seny s’hi capgira
de tant que la mira,
lum-la-le-ta-la.
Cantem, jovent, que va de bo,
dansem de punta i de taló;
qui canta los seus mals espanta,
cantem, dansem de bo i millor.
Sardana:
Tral-la-ra.
Visca la dansa gentil;
tral-la-ra, sardana alegroia
de muntanyencs estil.
Tral-la-ra.
Visca la dansa millor;
tral-la-ra, sardana alegroia
mare del bon humor.
Pavanes:
Do’m la maneta, nina blanca i fina,
d’englantina bella flor;
do’m la maneta, amor,
robadora del meu cor.
Tens el pas de perdiueta,
el cantar de rossinyol,
la carona de pometa
perla de Castellterçol.
Fem boniqueta l’espolsadeta,
dansin les nines al nostre entorn;
el barret negre que volti alegre,
la mantellina que prengui vol.
Fem la cadena oidà!
Fem la cadena que ens encadena;
fem la cadena oidà!
Fem la cadena que ens unirà.
Tira-li, tira-li la pedreta
tira-li, tira-li dreta al cor,
cada pedreta és una amoreta,
cada amoreta un somriure dolç.
Fem la cadena oidà!
Fem la cadena que ens encadena;
fem la cadena oidà!
Fem la cadena que ens unirà.
Sardana:
Tral-la-ra.
Visca la dansa gentil;
tral-la-ra, sardana alegroia
de muntanyencs estil.
Tral-la-ra.
Visca la dansa millor;
tral-la-ra, sardana alegroia
mare del bon humor.
Enric Morera
L’Empordà
Text de Joan Maragall (1860-1911)
Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà!
Digueu, companys, per on hi aneu?,
digueu, companys, per on s’hi va?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà!
Salut, salut noble Empordà!,
Salut, salut palau del vent!
portem el cor content, i una cançó!
Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es’nirà fent de germanor
una cançó!
A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic!”
“Si veiessis la llum de la carena!”
“Si hi baixessis, series mon marit!”
“Si hi pugessis, ma joia fora plena!”
“Si sabessis el mar com és bonic!”
“Si veiessis la llum de la carena!”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà!
Manuel Oltra i Ferrer (1922-2015)
La Birondó, suite de cançons tradicionals catalanes
El pobre alegre

Soc pobre i no envejo la vida del ric
perquè me la passo molt més divertit.
Jo passo la vida sense mal de cap,
jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.
Matinet em llevo i me’n vaig a la font,
em rento la cara i a fora la son.
El ric no pot fer-ho perquè no és llevat,
jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.
Jo tinc una jupa tota de vellut,
no és nova ni és vella, hi cabo tot just.
Ai, pobre de mi, que se m’ha esparracat!
Jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.
El ric surt de casa tot encarcarat,
tot vestit de seda i amb polit calçat.
Jo no duc camisa i em tinc per mudat,
jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.
La filla del marxant

La filla del marxant
diuen que és la més bella.
No és la més bella, no,
altres n’hi ha més que ella,
la birondon,
Quina donzella!
la birondon.
S’ha cercat aimador
a la faisó novella,
n’ha donat els amors
al peu d’una olivera,
la birondon,
Quina donzella!
la birondon.
Quan ella va a sarau,
se’n posa boniqueta,
el faldellí vermell,
el giponet ben negre,
la birondon,
Quina donzella!
la birondon.
Margarideta

Margarideta, lleva’t de matí,
que n’és tard de matinada!
Margarideta, lleva’t de matí,
que n’és tard de bon matí!
Prou me’n llevaria jo
si mitgetes en tenia,
prou me’n llevaria jo
si mitgetes no en tinc, no!
Pere va a la plaça,
Pere ja n’hi compra,
Pere ja l’hi porta,
Pera ja és aquí.
Margarideta, lleva’t de matí!
Margarideta, lleva’t de matí,...

Prou me’n llevaria jo
si sabates en tenia,
prou me’n llevaria jo
si sabates no en tinc, no!

Pere va a la plaça,...
Margarideta, lleva’t de matí,...

Prou me’n llevaria jo
si mitenes en tenia,
prou me’n llevaria jo
si mitenes no en tinc, no!

Pere va a la plaça,...
El testament d’Amèlia

N’Amèlia està malalta,
la filla del bon rei,
comtes la van a veure,
comtes i noble gent.

Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.
També hi va sa mare
quan ja no hi ha remei.
Filla, la meva filla,
de quin mal us queixeu?

Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.
Cap a Betlem...

Cap a Betlem van dos minyons
amb dues taules de torrons (bis)
sant Josep deia: gent de Judea,
no us vull el present de tan bona gent;
jo us asseguro que no té cap dent.
Quan sant Josep veia l’infant
ell d’alegria anava plorant (bis)
Ell el bressava, ell li cantava
aquesta cançó: lindeta, lindó!
Quina alegria que em dones, minyó!
Cap a Betlem van dos minyons
amb dues taules de torrons (bis)
sant Josep deia: gent de Judea,
no us vull el present de tan bona gent;
jo us asseguro que no té cap dent.
Antoni Pérez Moya (1884-1964)
A Montserrat
Oh, Montserrat! Oh, bell Montserrat!
Cims gegantins, planells divins,
muntanya santa!
Portem la pols dels camins.
Oh, Montserrat! Oh, bell Montserrat!
La campana volteja,
catalans, bons romeus,
la dolça Moreneta
vol l’esguard dels fills seus.
Salve, dels catalans Mare i Senyora,
aquí teniu els vostres fills tots plens d’amor.
Vostre poble que us adora.
Salve, tots reclamem vostre favor.
Pugem amunt!, del cim de Sant Jeroni,
veurem el patrimoni
que farem tan gran com era,
veurem el Pirineu, la planura, el poblat,
la mar blava i riallera.
Oh, Montserrat! Oh, bell Montserrat!
Salve, adeu-siau Mare i Senyora!,
ja tornarem al vostre abric, tots plens d’amor.
Vostre poble som, qui us adora.
Salve, tots reclamem vostre favor.
Juli Garreta
Juny
Arranjament per a cor i cobla d‘Albert Guinovart (1962)
Text d’Àngela Ribas i Lacasa (1959)
Adaptació del text de Lluís Gonzàlez
És temps de llum!
De llum bruna i de cels clars.
De terra i de mar.
Campanades de sol i sal,
hores planes d’estiu.
Són senyals de juny!
Temps de llum!
Terra i mar.
Hores d’estiu a la pell.
Somnis que viuen sota el far
quan es fa nit.
Llavis que cerquen amors.
Senyals d’un nou juny!
Ja és aquí,
ja pica als vidres!
Camps daurats,
dunes de blat,
hàbils mans a la sega.
És el clam de la terra!
S’obren dies amples i forts.
Són obstinats,
res no els espanta:
ni xàfecs irats
ni vents subtils.
No els menteix cap onada.
És el clam nu de l’aigua!
Alba i posta remen a port.
Sant Feliu, de pas ferm,
ets de comes humils,
ets mirada que convida
i l’art duus escrit a la pell.
Els teus mots et salen cales
d’aigües braves.
La bella memòria és un tall
d’escorça i de xarxes i de fum.
Sents el so
d’ànima suau?
És la tenora, fidel,
so que anima a alçar les mans.
Notes, veus, ball!
Sents la sardana al Passeig?
Es fa himne i cant!
S’encén el juny,
amb ulls joves i amb traç lleu.
Es lleva i viu,
i transita amb aire audaç.
Té el silenci dels déus
i el gest dels joncs.
Temps de llum!
Terra i mar.
Hores d’estiu a la pell.
Somnis que viuen sota el far
quan es fa nit.
Llavis que cerquen amors.
Senyals d’un nou juny!
El foc renova!
És temps de solstici!
Flames roents
cremen records.
Són dimonis que fugen.
És el clam de la vida!
Vols d’oblits que no tornaran.
Secrets silents,
coets i lluna.
Màgica olor.
Ja és Sant Joan!
Llum sanguina a l’aigua.
És el clam de la festa!
I es desfà l’alè de la nit.
Sant Feliu, de pas ferm,
ets de comes humils,
ets mirada que convida
i l’art duus escrit a la pell.
Els teus mots et salen cales
d’aigües braves.
La bella memòria és un tall
d’escorça i de xarxes i de fum.
Sents el so
d’ànima suau?
És la tenora, fidel,
so que anima a alçar les mans.
Notes, veus, ball!
Sents la sardana al Passeig?
Es fa himne i cant!
També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 03.04.22 – 12 h
Sala de Concerts
Cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català
Orfeó Català (Pablo Larraz, director principal)
Simon Halsey, direcció
Joel Thompson: Seven last words of the unarmed
Marc Timón: Les trompetes de la mort
Preu: 20 €

Cor Jove de l'Orfeó Català

—100 anys de la sardana Juny de Juli Garreta
La Casa dels Cants
Diumenge, 13 de febrer de 2022 – 12 h
Sala de concerts
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor Jove de l’Orfeó Català
La Flama de Farners, cobla
Jaume Yelo i Blat, percussió
Esteve Nabona i Marcel Sabaté, directors
Cobla

Juli Garreta (1875-1925)
Juny

Marcel Sabaté (1970)
Tortellà 1908

Juli Garreta
La mimada

Fèlix Martínez Comín (1920-1995)
Tríptic de records

A la dansa | A l’anella | A l’amic
Cor

Enric Morera (1865-1942)
Sardana de les monges

Joaquim Serra (1907-1957)
La dansa de Castellterçol
Tradicional catalana, adaptació per a cor de Manuel Oltra (1922-2015)

Enric Morera
L’Empordà
Adaptació per a cor d’Antoni Pérez Moya (1884-1964)
Cor i cobla

Manuel Oltra i Ferrer (1922-2015)
La Birondó, suite de cançons tradicionals catalanes

El pobre alegre | La filla del marxant | Margarideta | El testament d’Amèlia (Arantza Prats, soprano) | Cap a Betlem

Antoni Pérez Moya (1884-1964)
A Montserrat

Juli Garreta
Juny
Arranjament per a cor i cobla d’Albert Guinovart (1962)
Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa
#celebracions #coral
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot –
Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –
Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello –
Poema
Oda a la llunyania
Dir és dir i és creure-ho,
és anar a l’altra paret
i traspassar-la,
és aquesta sort variable
que t’estreny pel tòrax
i t’enrosca les idees.

Ja veuràs,
és aquesta la incertesa,
el gust d’anar endavant,
d’asseure’s a les finestres,
d’aquest verí
que es propaga,
s’encasta,
camina a les palpentes
perquè sap que el cor
és la llanterna veloç,
el greix del motor,
la glòria de la nafra.

Tota petita cosa
serà estimada
sense esforçar-m’hi.

Anna Gual
Símbol 47 (2015)
Comentari
El repertori sardanístic per a cobla és ple de veritables obres mestres en el pla musical més enllà de qualsevol altra consideració. Juny de Juli Garreta n’és una. Va ser composta entre els anys 1919 i 1920. Josep Grahit i Grau (1883-1960), estudiós del món sardanista, digué que Juny va ser escrita a Romanyà per un Garreta inspirat pels segadors que feinejaven i que li semblaren “un símbol del treball físic i d’identificació amb la terra”. Pau Casals considerava que “l'obra de Juli Garreta conté música de primer ordre”. Casals encara hi afegia que “en la persona de Garreta hi havia l’embrió d’un gran mestre, un embrió que, per falta d’estudis, d’orientacions, d’un ambient propici, no es pogué desenvolupar amb la deguda plenitud”. Reconeixia també que la seva producció era “exemplar, admirable de frescor, d’inspiració i de ciència”.

A l’original per a cobla cal afegir la versió per a piano sol de Josep Maria Vilà i Gandol (1922) que fou estrenada el 1960 al Casal Guixolenc de Barcelona. El mateix Garreta en va escriure una altra, per a piano a quatre mans, que presentà al Premi Patxot juntament amb l’original. Consta (malgrat haver desaparegut) l’existència d’una altra instrumentació, aquesta per a grup de cambra, estrenada el 1926 a Barcelona. Hi ha la versió per a banda de Joan Lamote de Grignon (1923 i estrenada el mateix any a Barcelona) i la d’Enric Casals (1935 estrenada el mateix any per Pau Casals a Londres), i existeix també una versió coral (1928 estrenada el mateix any a S’Agaró) amb lletra d’Ambrosi Carrion i Josep Tharrats amb l’arranjament musical de Josep Baró.

Al concert d’avui se n’ofereix una altra versió, aquesta per a cor i cobla, d’Albert Guinovart sobre text d’Àngela Ribas i Lacasa adaptat per Lluís Gonzàlez, concebuda per celebrar el centenari d’aquesta composició extraordinària. La resta de composicions del programa, corals i per a cobla, ofereixen una perspectiva significativa de la música coral i per a cobla, des del wagnerisme amarat d’influències folklòriques d’Enric Morera i de la brillant sardana A Montserrat d’Antoni Pérez Moya, on trobem al·lusions gregorianes en un llenguatge modern, a la diversitat estilística de la resta d’autors, que van dels veritables mestres Joaquim Serra i Manuel Oltra, a la feina ben feta, símbol de continuïtat d’una tradició culta i popular, alhora de Martínez Comín i Marcel Sabaté.

Josep Pascual, compositor i crític musical
Biografies
Cor Jove de l’Orfeó Català
©Ricardo Ríos
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.

Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.

Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.

Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.

Aquesta temporada 2023-24 cal destacar els concerts amb l’OBC, dirigits per Marta Gardolińska, amb La Creació de Haydn; amb la Cobla Marinada, amb fragments de L’Atlàntida de Falla transcrita per a cobla, entre altres obres, i la participació en la versió de concert del musical Sweneey Tood de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén.

El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
La flama de Farners
El 5 d’abril de 1981, en el decurs dels actes de proclamació de Santa Coloma de Farners com a Ciutat Pubilla de la Sardana, i amb el guiatge del fundador i músic local Josep Carbó i Vidal, la cobla La Flama de Farners va fer la seva presentació pública. Des de llavors ha anat fent camí, tot progressant en qualitat i ampliant i diversificant la seva oferta musical d’una manera sostinguda i audaç.

La Flama de Farners ofereix actuacions d’una gran qualitat musical gràcies a la professionalització dels integrants, i al mateix temps es caracteritza perquè és una formació juvenil, dinàmica i amb experiència al sector. La formació és dirigida pel músic i compositor Xavi Molina.
Jaume Yelo i Blat, percussió
Nascut a Vilassar de Dalt, es formà en percussió clàssica i tible al Conservatori de Música Municipal de Barcelona i posteriorment es llicencià en el grau superior de bateria jazz al Taller de Músics. Ha tocat i gravat en diverses formacions musicals als principals escenaris del país, així com arreu d’Europa interpretant música clàssica, tradicional, moderna, jazz o musicals. Col·labora o ha col·laborat amb grups com Txarango, Els Catarres, Cobla Sant Jordi o La Principal de la Bisbal, entre d’altres.
Esteve Nabona, director
Nascut a Barcelona el 1968, va estudiar grau superior de trompa al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Vicent Aguilar. Paral·lelament, va estudiar direcció coral amb Manuel Cabero, Joan Company, Pierre Cao i Mireia Barrera, i música de cambra en diversos cursos internacionals amb Paul van Zelm, Thomas Indermulhe i Wolfgang Mayer.

Entre el 1989 i el 2003 va actuar com a trompa en diverses formacions com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, L’orquestra Simfònica del Vallès i en grups de cambra com Barcelona 216 i l’Octet de Barcelona.

En el camp de la música coral, ha estat director del Cor de Cambra Ars Subtilior (1986-1992), Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal (1995-2007), Ensemble Vocal Cambra 16 (1998-2005), Cor de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). Entre els anys 2000 i 2006 va ser director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Actualment compagina la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català amb la direcció de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i del projecte social i educatiu Palau Vincles.

Ha estat preparador de diverses edicions del Messies Participatiu impulsat per la Fundació Caixabank a Barcelona i arreu de l’Estat i també ha dirigit diversos tallers corals a Catalunya, Xile, Illes Canàries, Andalusia, Euskadi i Astúries.

Com a director ha ofert concerts a l’Estat espanyol i a Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria, la República Txeca i el Regne Unit.

En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Méridien, Orquestra Camera Musicae i Orquestra Barroca Ars Musicae.
Marcel Sabaté, director
Amb una formació musical impecable, amb sis títols superiors i una àmplia experiència en direcció, composició, interpretació i docència, és un dels directors emergents més rellevants del panorama musical actual.

Obtingué el títol superior de direcció d’orquestra amb matrícula d’honor i premi d’honor al Conservatori Superior de Música de Barcelona i ha fet postgraus i cursos de direcció amb els mestres Antoni Ros Marbà, Manel Valdivieso, Jordi Mora i Albert Argudo.

Ha perfeccionat els coneixement de direcció d’orquestra durant cinc anys (2006‐2010) al curs internacional Wiener Meisterkurse amb Salvador Mas i Jörg Bierhance, on obtingué el primer premi. En dirigí els concerts finals a la Wiener Konzerthaus al capdavant de la Vidin State Philharmonic Orchestra, Sinfonieorchester Kaposvár i Sinfonietta Baden.

Director titular de la GIOrquestra durant set anys, actualment dirigeix la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i La Principal del Llobregat. És professor de flabiol i tamborí a l’ESMUC i al Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.
Textos
Enric Morera (1865-1942)
Sardana de les monges
Text d’Àngel Guimerà (1845-1924)
Al davant de l’ermita de Sant Rafel
les sardanes airoses pugen al cel,
i tothom sent en l’ànima dolçor de mel.
Sardanes com aquestes mai s’han sentit.
Fins les ballen els avis quan ve la nit.
I als genolls de les mares salta el petit.
Per planúries i serres escampa el vent
de la cobla les notes alegrement,
i fins l’ona s’hi acosta, que al lluny la sent.
En un coll de muntanyes hi ha un monestir.
De puntetes les monges van al jardí,
que les roses enceses, i el llessamí.
Les sardanes arriben fins als seus cors
amb gatzara i rialles dels balladors,
i entorn d’elles, els arbres, quines remors!
Dues monges, en l’ombra, les mans s’han pres;
ja se n’hi ajunten d’altres, i altres després;
les de més lluny s’acosten; tothom ja hi és.
Ballen totes porugues, ben dolçament;
enrogides les galtes, mig somrient,
i sos peus en la terra, ni menys se’ls sent.
Rondinant l’abadessa ja se n’hi va.
Sent-hi a prop, llagrimeja; no sap renyar,
que ella també n’és filla de l’Empordà.
La lluna que s’aixeca, les monges veu.
Pel damunt de la tàpia la cara treu,
i els hi diu, bondadosa: –Balleu, balleu!
Joaquim Serra (1907-1957)
La dansa de Castellterçol
Adaptació del text d’Agnès Armengol de Badia (1852-1934)
Dansa:
Dessota el cel de nostra terra blavós i serè,
aplegueu-vos, donzelletes,
aplegueu-vos, fadrinets.
Tal com s’apleguen amorosos dalt del firmament
a dansar misteriosos, lluminosos els estels.
Oidà, si s’arrenca la dansa,
l’estel d’esperança
designa bonança
oidà!
Oidà, si brillant les estrelles
giravolten belles,
rebent com centelles,
lum-la-le-ta-la.
Cantem, jovent, que va de bo,
dansem de punta i de taló;
qui canta los seus mals espanta,
cantem, dansem de bo i millor.
Salut al gran Senyor i Batlle,
també als consellers;
passegeu-vos de bon aire,
ma parella us oferesc.
A tot un rei faria enveja
de veure, escaients,
l’hermosura com rumbeja,
com festeja l’alt poder.
Oidà, si la nina és pomposa,
bonica i festosa,
de parla xamosa,
oidà!
Oidà, si el galant que l’admira
el seny s’hi capgira
de tant que la mira,
lum-la-le-ta-la.
Cantem, jovent, que va de bo,
dansem de punta i de taló;
qui canta los seus mals espanta,
cantem, dansem de bo i millor.
Sardana:
Tral-la-ra.
Visca la dansa gentil;
tral-la-ra, sardana alegroia
de muntanyencs estil.
Tral-la-ra.
Visca la dansa millor;
tral-la-ra, sardana alegroia
mare del bon humor.
Pavanes:
Do’m la maneta, nina blanca i fina,
d’englantina bella flor;
do’m la maneta, amor,
robadora del meu cor.
Tens el pas de perdiueta,
el cantar de rossinyol,
la carona de pometa
perla de Castellterçol.
Fem boniqueta l’espolsadeta,
dansin les nines al nostre entorn;
el barret negre que volti alegre,
la mantellina que prengui vol.
Fem la cadena oidà!
Fem la cadena que ens encadena;
fem la cadena oidà!
Fem la cadena que ens unirà.
Tira-li, tira-li la pedreta
tira-li, tira-li dreta al cor,
cada pedreta és una amoreta,
cada amoreta un somriure dolç.
Fem la cadena oidà!
Fem la cadena que ens encadena;
fem la cadena oidà!
Fem la cadena que ens unirà.
Sardana:
Tral-la-ra.
Visca la dansa gentil;
tral-la-ra, sardana alegroia
de muntanyencs estil.
Tral-la-ra.
Visca la dansa millor;
tral-la-ra, sardana alegroia
mare del bon humor.
Enric Morera
L’Empordà
Text de Joan Maragall (1860-1911)
Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà!
Digueu, companys, per on hi aneu?,
digueu, companys, per on s’hi va?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà!
Salut, salut noble Empordà!,
Salut, salut palau del vent!
portem el cor content, i una cançó!
Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es’nirà fent de germanor
una cançó!
A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic!”
“Si veiessis la llum de la carena!”
“Si hi baixessis, series mon marit!”
“Si hi pugessis, ma joia fora plena!”
“Si sabessis el mar com és bonic!”
“Si veiessis la llum de la carena!”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà!
Manuel Oltra i Ferrer (1922-2015)
La Birondó, suite de cançons tradicionals catalanes
El pobre alegre

Soc pobre i no envejo la vida del ric
perquè me la passo molt més divertit.
Jo passo la vida sense mal de cap,
jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.
Matinet em llevo i me’n vaig a la font,
em rento la cara i a fora la son.
El ric no pot fer-ho perquè no és llevat,
jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.
Jo tinc una jupa tota de vellut,
no és nova ni és vella, hi cabo tot just.
Ai, pobre de mi, que se m’ha esparracat!
Jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.
El ric surt de casa tot encarcarat,
tot vestit de seda i amb polit calçat.
Jo no duc camisa i em tinc per mudat,
jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.
La filla del marxant

La filla del marxant
diuen que és la més bella.
No és la més bella, no,
altres n’hi ha més que ella,
la birondon,
Quina donzella!
la birondon.
S’ha cercat aimador
a la faisó novella,
n’ha donat els amors
al peu d’una olivera,
la birondon,
Quina donzella!
la birondon.
Quan ella va a sarau,
se’n posa boniqueta,
el faldellí vermell,
el giponet ben negre,
la birondon,
Quina donzella!
la birondon.
Margarideta

Margarideta, lleva’t de matí,
que n’és tard de matinada!
Margarideta, lleva’t de matí,
que n’és tard de bon matí!
Prou me’n llevaria jo
si mitgetes en tenia,
prou me’n llevaria jo
si mitgetes no en tinc, no!
Pere va a la plaça,
Pere ja n’hi compra,
Pere ja l’hi porta,
Pera ja és aquí.
Margarideta, lleva’t de matí!
Margarideta, lleva’t de matí,...

Prou me’n llevaria jo
si sabates en tenia,
prou me’n llevaria jo
si sabates no en tinc, no!

Pere va a la plaça,...
Margarideta, lleva’t de matí,...

Prou me’n llevaria jo
si mitenes en tenia,
prou me’n llevaria jo
si mitenes no en tinc, no!

Pere va a la plaça,...
El testament d’Amèlia

N’Amèlia està malalta,
la filla del bon rei,
comtes la van a veure,
comtes i noble gent.

Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.
També hi va sa mare
quan ja no hi ha remei.
Filla, la meva filla,
de quin mal us queixeu?

Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.
Cap a Betlem...

Cap a Betlem van dos minyons
amb dues taules de torrons (bis)
sant Josep deia: gent de Judea,
no us vull el present de tan bona gent;
jo us asseguro que no té cap dent.
Quan sant Josep veia l’infant
ell d’alegria anava plorant (bis)
Ell el bressava, ell li cantava
aquesta cançó: lindeta, lindó!
Quina alegria que em dones, minyó!
Cap a Betlem van dos minyons
amb dues taules de torrons (bis)
sant Josep deia: gent de Judea,
no us vull el present de tan bona gent;
jo us asseguro que no té cap dent.
Antoni Pérez Moya (1884-1964)
A Montserrat
Oh, Montserrat! Oh, bell Montserrat!
Cims gegantins, planells divins,
muntanya santa!
Portem la pols dels camins.
Oh, Montserrat! Oh, bell Montserrat!
La campana volteja,
catalans, bons romeus,
la dolça Moreneta
vol l’esguard dels fills seus.
Salve, dels catalans Mare i Senyora,
aquí teniu els vostres fills tots plens d’amor.
Vostre poble que us adora.
Salve, tots reclamem vostre favor.
Pugem amunt!, del cim de Sant Jeroni,
veurem el patrimoni
que farem tan gran com era,
veurem el Pirineu, la planura, el poblat,
la mar blava i riallera.
Oh, Montserrat! Oh, bell Montserrat!
Salve, adeu-siau Mare i Senyora!,
ja tornarem al vostre abric, tots plens d’amor.
Vostre poble som, qui us adora.
Salve, tots reclamem vostre favor.
Juli Garreta
Juny
Arranjament per a cor i cobla d‘Albert Guinovart (1962)
Text d’Àngela Ribas i Lacasa (1959)
Adaptació del text de Lluís Gonzàlez
És temps de llum!
De llum bruna i de cels clars.
De terra i de mar.
Campanades de sol i sal,
hores planes d’estiu.
Són senyals de juny!
Temps de llum!
Terra i mar.
Hores d’estiu a la pell.
Somnis que viuen sota el far
quan es fa nit.
Llavis que cerquen amors.
Senyals d’un nou juny!
Ja és aquí,
ja pica als vidres!
Camps daurats,
dunes de blat,
hàbils mans a la sega.
És el clam de la terra!
S’obren dies amples i forts.
Són obstinats,
res no els espanta:
ni xàfecs irats
ni vents subtils.
No els menteix cap onada.
És el clam nu de l’aigua!
Alba i posta remen a port.
Sant Feliu, de pas ferm,
ets de comes humils,
ets mirada que convida
i l’art duus escrit a la pell.
Els teus mots et salen cales
d’aigües braves.
La bella memòria és un tall
d’escorça i de xarxes i de fum.
Sents el so
d’ànima suau?
És la tenora, fidel,
so que anima a alçar les mans.
Notes, veus, ball!
Sents la sardana al Passeig?
Es fa himne i cant!
S’encén el juny,
amb ulls joves i amb traç lleu.
Es lleva i viu,
i transita amb aire audaç.
Té el silenci dels déus
i el gest dels joncs.
Temps de llum!
Terra i mar.
Hores d’estiu a la pell.
Somnis que viuen sota el far
quan es fa nit.
Llavis que cerquen amors.
Senyals d’un nou juny!
El foc renova!
És temps de solstici!
Flames roents
cremen records.
Són dimonis que fugen.
És el clam de la vida!
Vols d’oblits que no tornaran.
Secrets silents,
coets i lluna.
Màgica olor.
Ja és Sant Joan!
Llum sanguina a l’aigua.
És el clam de la festa!
I es desfà l’alè de la nit.
Sant Feliu, de pas ferm,
ets de comes humils,
ets mirada que convida
i l’art duus escrit a la pell.
Els teus mots et salen cales
d’aigües braves.
La bella memòria és un tall
d’escorça i de xarxes i de fum.
Sents el so
d’ànima suau?
És la tenora, fidel,
so que anima a alçar les mans.
Notes, veus, ball!
Sents la sardana al Passeig?
Es fa himne i cant!
També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 03.04.22 – 12 h
Sala de Concerts
Cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català
Orfeó Català (Pablo Larraz, director principal)
Simon Halsey, direcció
Joel Thompson: Seven last words of the unarmed
Marc Timón: Les trompetes de la mort
Preu: 20 €

Índex