• Cor Jove de l'Orfeó Català
    —100 anys de la sardana Juny de Juli Garreta

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 13 de febrer de 2022 – 12 h

    Sala de concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cor Jove de l’Orfeó Català
    La Flama de Farners, cobla
    Jaume Yelo i Blat, percussió
    Esteve Nabona i Marcel Sabaté, directors


    Cobla

    Juli Garreta (1875-1925)
    Juny

    Marcel Sabaté (1970)
    Tortellà 1908    

    Juli Garreta
    La mimada

    Fèlix Martínez Comín (1920-1995)
    Tríptic de records

    A la dansa | A l’anella | A l’amic

    Cor

    Enric Morera (1865-1942)
    Sardana de les monges

    Joaquim Serra (1907-1957)
    La dansa de Castellterçol
    Tradicional catalana, adaptació per a cor de Manuel Oltra (1922-2015)

    Enric Morera
    L’Empordà
    Adaptació per a cor d’Antoni Pérez Moya (1884-1964)

    Cor i cobla

    Manuel Oltra i Ferrer (1922-2015)
    La Birondó, suite de cançons tradicionals catalanes

    El pobre alegre | La filla del marxant | Margarideta | El testament d’Amèlia (Arantza Prats, soprano) | Cap a Betlem

    Antoni Pérez Moya (1884-1964)
    A Montserrat

    Juli Garreta
    Juny
    Arranjament per a cor i cobla d’Albert Guinovart (1962)

    Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa
    #celebracions #coral

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

  • Poema

    Oda a la llunyania

    Dir és dir i és creure-ho,
    és anar a l’altra paret
    i traspassar-la,
    és aquesta sort variable
    que t’estreny pel tòrax
    i t’enrosca les idees.

    Ja veuràs,
    és aquesta la incertesa,
    el gust d’anar endavant,
    d’asseure’s a les finestres,
    d’aquest verí
    que es propaga,
    s’encasta,
    camina a les palpentes
    perquè sap que el cor
    és la llanterna veloç,
    el greix del motor,
    la glòria de la nafra.


    Tota petita cosa
    serà estimada
    sense esforçar-m’hi.

    Anna Gual
    Símbol 47 (2015)

  • Comentari

    El repertori sardanístic per a cobla és ple de veritables obres mestres en el pla musical més enllà de qualsevol altra consideració. Juny de Juli Garreta n’és una. Va ser composta entre els anys 1919 i 1920. Josep Grahit i Grau (1883-1960), estudiós del món sardanista, digué que Juny va ser escrita a Romanyà per un Garreta inspirat pels segadors que feinejaven i que li semblaren “un símbol del treball físic i d’identificació amb la terra”. Pau Casals considerava que “l'obra de Juli Garreta conté música de primer ordre”. Casals encara hi afegia que “en la persona de Garreta hi havia l’embrió d’un gran mestre, un embrió que, per falta d’estudis, d’orientacions, d’un ambient propici, no es pogué desenvolupar amb la deguda plenitud”. Reconeixia també que la seva producció era “exemplar, admirable de frescor, d’inspiració i de ciència”.

    A l’original per a cobla cal afegir la versió per a piano sol de Josep Maria Vilà i Gandol (1922) que fou estrenada el 1960 al Casal Guixolenc de Barcelona. El mateix Garreta en va escriure una altra, per a piano a quatre mans, que presentà al Premi Patxot juntament amb l’original. Consta (malgrat haver desaparegut) l’existència d’una altra instrumentació, aquesta per a grup de cambra, estrenada el 1926 a Barcelona. Hi ha la versió per a banda de Joan Lamote de Grignon (1923 i estrenada el mateix any a Barcelona) i la d’Enric Casals (1935 estrenada el mateix any per Pau Casals a Londres), i existeix també una versió coral (1928 estrenada el mateix any a S’Agaró) amb lletra d’Ambrosi Carrion i Josep Tharrats amb l’arranjament musical de Josep Baró.

    Al concert d’avui se n’ofereix una altra versió, aquesta per a cor i cobla, d’Albert Guinovart sobre text d’Àngela Ribas i Lacasa adaptat per Lluís Gonzàlez, concebuda per celebrar el centenari d’aquesta composició extraordinària. La resta de composicions del programa, corals i per a cobla, ofereixen una perspectiva significativa de la música coral i per a cobla, des del wagnerisme amarat d’influències folklòriques d’Enric Morera i de la brillant sardana A Montserrat d’Antoni Pérez Moya, on trobem al·lusions gregorianes en un llenguatge modern, a la diversitat estilística de la resta d’autors, que van dels veritables mestres Joaquim Serra i Manuel Oltra, a la feina ben feta, símbol de continuïtat d’una tradició culta i popular, alhora de Martínez Comín i Marcel Sabaté.

    Josep Pascual, compositor i crític musical

  • Biografies

    Cor Jove de l’Orfeó Català

    Cor Jove OC

    ©Ricardo Ríos

    Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.

    Ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Vallès, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, The Sixteen, Ensemble Pygmalion, Orquestra Barroca Catalana, Orquestra Simfònica Camera Musicae, Ensemble Méridien, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb directors de prestigi, com Harry Christophers, Raphaël Pichon, Gianandrea Noseda, Simon Rattle, Simon Halsey i Peter Phillips.

    Amb seu al Palau de la Música Catalana, ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera, Terrassa, Sabadell i Palma, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit.

    En l’apartat discogràfic ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’Albert Guinovart, aquest darrer nominat als Premis Enderrock 2018 com a millor disc de clàssica. Igualment, va participar en El disc de La Marató de TV3 (2019) dedicat a les malalties minoritàries.

    Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, amb concerts a Palma, Girona, Barcelona, Cervera i Esplugues de Llobregat; la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, sota la direcció del mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.

    El 2019 va debutar als BBC Proms, al Royal Albert Hall de Londres, interpretant Belshazzar’s feast de William Walton, al costat de l’Orfeó Català, el cor i l’orquestra de la London Symphony, dirigits per Sir Simon Rattle. També va interpretar al Palau el Requiem de Duruflé i els Coronation anthems de Haydn al costat de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i l’organista Joan Seguí, tots sota la direcció d’Esteve Nabona. El setembre del 2020 va inaugurar la temporada Simfònics al Palau 2020-21 amb Carmina Burana de Carl Orff, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Xavier Puig.

    Del 2021 destaca la producció audiovisual Carmina Burana de Carl Orff, que s’estrenà el 28 de març a Palau Digital i TV3, en què van participar els cors de Palau Vincles, el Cor Petits de l’Orfeó Català, els solistes Serena Sáenz i Germán de la Riba, els pianistes Pau Casan i Pep Surinyac i les percussions de la Simfònica del Vallès, tots sota la direcció del titular del Cor, i el concert Carnaval de Venècia, del cicle La Casa dels Cants, del Palau de la Música Catalana, amb obres de Gioachino Rossini i compositors catalans. També va enregistrar la versió d’Albert Guinovart per a cor i cobla de la sardana Juny de Juli Garreta, al costat de la cobla La Flama de Farners, amb motiu del centenari de la composició, i que ha presentat en concert a Sant Feliu de Guíxols amb altres obres per a cor i cobla. Del 2022 destaca la participació en el concert commemoratiu del 500 aniversari de la mort del compositor del Renaixement Josquin Des Prés, del conjunt coral britànic The Tallis Scholars, que dirigeix Peter Phillips, essent la primera col·laboració del Cor Jove amb Phillips. Del 2023 cal destacar el programa Música i poesia, dirigit per Lluís Vilamajó al Palau, amb obres corals dels segles XX i XXI; el concert a L’Auditori al costat de la Coral Cantiga i la Banda Municipal de Barcelona, sota la direcció de José R. Pascual-Vilaplana, amb el Requiem de Rutter, i el programa Tonight, tonight, amb estàndards de jazz, obres de musicals i música pop.

    D’aquesta temporada 2023-24 cal destacar el concert d’avui amb l’OBC, dirigit per Marta Gardolińska, amb La Creació de Haydn; amb la Cobla Marinada, amb fragments de LAtlàntida de Falla transcrita per a cobla, entre altres obres, i la participació en la versió de concert del musical Sweneey Tood de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén.

    El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • La flama de Farners

    La flama de Farners

    El 5 d’abril de 1981, en el decurs dels actes de proclamació de Santa Coloma de Farners com a Ciutat Pubilla de la Sardana, i amb el guiatge del fundador i músic local Josep Carbó i Vidal, la cobla La Flama de Farners va fer la seva presentació pública. Des de llavors ha anat fent camí, tot progressant en qualitat i ampliant i diversificant la seva oferta musical d’una manera sostinguda i audaç.

    La Flama de Farners ofereix actuacions d’una gran qualitat musical gràcies a la professionalització dels integrants, i al mateix temps es caracteritza perquè és una formació juvenil, dinàmica i amb experiència al sector. La formació és dirigida pel músic i compositor Xavi Molina.

  • Jaume Yelo i Blat, percussió

    Jaume Yelo i Blat

    Nascut a Vilassar de Dalt, es formà en percussió clàssica i tible al Conservatori de Música Municipal de Barcelona i posteriorment es llicencià en el grau superior de bateria jazz al Taller de Músics. Ha tocat i gravat en diverses formacions musicals als principals escenaris del país, així com arreu d’Europa interpretant música clàssica, tradicional, moderna, jazz o musicals. Col·labora o ha col·laborat amb grups com Txarango, Els Catarres, Cobla Sant Jordi o La Principal de la Bisbal, entre d’altres.

  • Esteve Nabona, director

    Esteve Nabona

    Nascut a Barcelona el 1968, va estudiar grau superior de trompa  al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Vicent Aguilar. Paral·lelament, va estudiar direcció coral amb Manuel Cabero, Joan Company, Pierre Cao i Mireia Barrera, i música de cambra en diversos cursos internacionals amb Paul van Zelm, Thomas Indermulhe i Wolfgang Mayer.

    Entre el 1989 i el 2003 va actuar com a trompa en diverses formacions com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, L’orquestra Simfònica del Vallès i en grups de cambra com Barcelona 216 i l’Octet de Barcelona.

    En el camp de la música coral, ha estat director del Cor de Cambra Ars Subtilior (1986-1992), Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal (1995-2007), Ensemble Vocal Cambra 16 (1998-2005), Cor de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). Entre els anys 2000 i 2006 va ser director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Actualment compagina la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català amb la direcció de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i del projecte social i educatiu Palau Vincles.

    Ha estat preparador de diverses edicions del Messies Participatiu impulsat per la Fundació Caixabank a Barcelona i arreu de l’Estat i també ha dirigit diversos tallers corals a Catalunya, Xile, Illes Canàries, Andalusia, Euskadi i Astúries.

    Com a director ha ofert concerts a l’Estat espanyol i a Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria, la República Txeca i el Regne Unit. 

    En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Méridien, Orquestra Camera Musicae i Orquestra Barroca Ars Musicae.

  • Marcel Sabaté, director

    Marcel Sabaté

    Amb una formació musical impecable, amb sis títols superiors i una àmplia experiència en direcció, composició, interpretació i docència, és un dels directors emergents més rellevants del panorama musical actual.

    Obtingué el títol superior de direcció d’orquestra amb matrícula d’honor i premi d’honor al Conservatori Superior de Música de Barcelona i ha fet postgraus i cursos de direcció amb els mestres Antoni Ros Marbà, Manel Valdivieso, Jordi Mora i Albert Argudo.

    Ha perfeccionat els coneixement de direcció d’orquestra durant cinc anys (2006‐2010) al curs internacional Wiener Meisterkurse amb Salvador Mas i Jörg Bierhance, on obtingué el primer premi. En dirigí els concerts finals a la Wiener Konzerthaus al capdavant de la Vidin State Philharmonic Orchestra, Sinfonieorchester Kaposvár i Sinfonietta Baden.

    Director titular de la GIOrquestra durant set anys, actualment dirigeix la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i La Principal del Llobregat. És professor de flabiol i tamborí a l’ESMUC i al Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.

  • 20220209 Anunci Generic DESKTOP
  • Textos

    Enric Morera (1865-1942)
    Sardana de les monges
    Text d’Àngel Guimerà (1845-1924)

    Al davant de l’ermita de Sant Rafel
    les sardanes airoses pugen al cel,
    i tothom sent en l’ànima dolçor de mel.

    Sardanes com aquestes mai s’han sentit.
    Fins les ballen els avis quan ve la nit.
    I als genolls de les mares salta el petit.

    Per planúries i serres escampa el vent
    de la cobla les notes alegrement,
    i fins l’ona s’hi acosta, que al lluny la sent.

    En un coll de muntanyes hi ha un monestir.
    De puntetes les monges van al jardí,
    que les roses enceses, i el llessamí.

    Les sardanes arriben fins als seus cors
    amb gatzara i rialles dels balladors,
    i entorn d’elles, els arbres, quines remors!

    Dues monges, en l’ombra, les mans s’han pres;
    ja se n’hi ajunten d’altres, i altres després;
    les de més lluny s’acosten; tothom ja hi és.

    Ballen totes porugues, ben dolçament;
    enrogides les galtes, mig somrient,
    i sos peus en la terra, ni menys se’ls sent.

    Rondinant l’abadessa ja se n’hi va.
    Sent-hi a prop, llagrimeja; no sap renyar,
    que ella també n’és filla de l’Empordà.

    La lluna que s’aixeca, les monges veu.
    Pel damunt de la tàpia la cara treu,
    i els hi diu, bondadosa: –Balleu, balleu!

    Joaquim Serra (1907-1957)
    La dansa de Castellterçol
    Adaptació del text d’Agnès Armengol de Badia (1852-1934)

    Dansa:
    Dessota el cel de nostra terra blavós i serè,
    aplegueu-vos, donzelletes,
    aplegueu-vos, fadrinets.
    Tal com s’apleguen amorosos dalt del firmament
    a dansar misteriosos, lluminosos els estels.

    Oidà, si s’arrenca la dansa,
    l’estel d’esperança
    designa bonança
    oidà!

    Oidà, si brillant les estrelles
    giravolten belles,
    rebent com centelles,
    lum-la-le-ta-la.

    Cantem, jovent, que va de bo,
    dansem de punta i de taló;
    qui canta los seus mals espanta,
    cantem, dansem de bo i millor.

    Salut al gran Senyor i Batlle,
    també als consellers;
    passegeu-vos de bon aire,
    ma parella us oferesc.

    A tot un rei faria enveja
    de veure, escaients,
    l’hermosura com rumbeja,
    com festeja l’alt poder.

    Oidà, si la nina és pomposa,
    bonica i festosa,
    de parla xamosa,
    oidà!

    Oidà, si el galant que l’admira
    el seny s’hi capgira
    de tant que la mira,
    lum-la-le-ta-la.

    Cantem, jovent, que va de bo,
    dansem de punta i de taló;
    qui canta los seus mals espanta,
    cantem, dansem de bo i millor.

    Sardana:
    Tral-la-ra.
    Visca la dansa gentil;
    tral-la-ra, sardana alegroia
    de muntanyencs estil.

    Tral-la-ra.
    Visca la dansa millor;
    tral-la-ra, sardana alegroia
    mare del bon humor.

    Pavanes:
    Do’m la maneta, nina blanca i fina,
    d’englantina bella flor;
    do’m la maneta, amor,
    robadora del meu cor.

    Tens el pas de perdiueta,
    el cantar de rossinyol,
    la carona de pometa
    perla de Castellterçol.

    Fem boniqueta l’espolsadeta,
    dansin les nines al nostre entorn;
    el barret negre que volti alegre,
    la mantellina que prengui vol.

    Fem la cadena oidà!
    Fem la cadena que ens encadena;
    fem la cadena oidà!
    Fem la cadena que ens unirà.

    Tira-li, tira-li la pedreta
    tira-li, tira-li dreta al cor,
    cada pedreta és una amoreta,
    cada amoreta un somriure dolç.

    Fem la cadena oidà!
    Fem la cadena que ens encadena;
    fem la cadena oidà!
    Fem la cadena que ens unirà.

    Sardana:
    Tral-la-ra.
    Visca la dansa gentil;
    tral-la-ra, sardana alegroia
    de muntanyencs estil.

    Tral-la-ra.
    Visca la dansa millor;
    tral-la-ra, sardana alegroia
    mare del bon humor.

    Enric Morera
    L’Empordà
    Text de Joan Maragall (1860-1911)

    Cap a la part del Pirineu,
    vora els serrats i arran del mar
    s’obre una plana riallera,
    n’és l’Empordà!

    Digueu, companys, per on hi aneu?,
    digueu, companys, per on s’hi va?
    Tot és camí, tot és drecera,
    si ens dem la mà!

    Salut, salut noble Empordà!,
    Salut, salut palau del vent!
    portem el cor content, i una cançó!

    Pels aires s’alçarà,
    pels cors penetrarà,
    penyora es’nirà fent de germanor
    una cançó!

    A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
    a dintre de la mar hi ha una sirena.
    Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
    ella canta a les nits de lluna plena.

    Ella canta: “Pastor em fas neguit”
    Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
    “Si sabessis el mar com és bonic!”
    “Si veiessis la llum de la carena!”

    “Si hi baixessis, series mon marit!”
    “Si hi pugessis, ma joia fora plena!”
    “Si sabessis el mar com és bonic!”
    “Si veiessis la llum de la carena!”

    La sirena es feu un xic ençà,
    un xic ençà el pastor de la muntanya,
    fins que es trobaren al bell mig del pla,
    i de l’amor plantaren la cabanya:
    fou l’Empordà!

    Manuel Oltra i Ferrer (1922-2015)
    La Birondó, suite de cançons tradicionals catalanes

    El pobre alegre

    Soc pobre i no envejo la vida del ric
    perquè me la passo molt més divertit.
    Jo passo la vida sense mal de cap,
    jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.

    Matinet em llevo i me’n vaig a la font,
    em rento la cara i a fora la son.
    El ric no pot fer-ho perquè no és llevat,
    jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.

    Jo tinc una jupa tota de vellut,
    no és nova ni és vella, hi cabo tot just.
    Ai, pobre de mi, que se m’ha esparracat!
    Jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.

    El ric surt de casa tot encarcarat,
    tot vestit de seda i amb polit calçat.
    Jo no duc camisa i em tinc per mudat,
    jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.

    La filla del marxant

    La filla del marxant
    diuen que és la més bella.
    No és la més bella, no,
    altres n’hi ha més que ella,
    la birondon,
    Quina donzella!
    la birondon.

    S’ha cercat aimador
    a la faisó novella,
    n’ha donat els amors
    al peu d’una olivera,
    la birondon,
    Quina donzella!
    la birondon.

    Quan ella va a sarau,
    se’n posa boniqueta,
    el faldellí vermell,
    el giponet ben negre,
    la birondon,
    Quina donzella!
    la birondon.

    Margarideta

    Margarideta, lleva’t de matí,
    que n’és tard de matinada!
    Margarideta, lleva’t de matí,
    que n’és tard de bon matí!

    Prou me’n llevaria jo
    si mitgetes en tenia,
    prou me’n llevaria jo
    si mitgetes no en tinc, no!

    Pere va a la plaça,
    Pere ja n’hi compra,
    Pere ja l’hi porta,
    Pera ja és aquí.
    Margarideta, lleva’t de matí!

    Margarideta, lleva’t de matí,...

    Prou me’n llevaria jo
    si sabates en tenia,
    prou me’n llevaria jo
    si sabates no en tinc, no!

    Pere va a la plaça,...

    Margarideta, lleva’t de matí,...

    Prou me’n llevaria jo
    si mitenes en tenia,
    prou me’n llevaria jo
    si mitenes no en tinc, no!

    Pere va a la plaça,...

    El testament d’Amèlia

    N’Amèlia està malalta,
    la filla del bon rei,
    comtes la van a veure,
    comtes i noble gent.

    Ai, que el meu cor se’m nua
    com un pom de clavells.

    També hi va sa mare
    quan ja no hi ha remei.
    Filla, la meva filla,
    de quin mal us queixeu?

    Ai, que el meu cor se’m nua
    com un pom de clavells.

    Cap a Betlem...

    Cap a Betlem van dos minyons
    amb dues taules de torrons (bis)
    sant Josep deia: gent de Judea,
    no us vull el present de tan bona gent;
    jo us asseguro que no té cap dent.

    Quan sant Josep veia l’infant
    ell d’alegria anava plorant (bis)
    Ell el bressava, ell li cantava
    aquesta cançó: lindeta, lindó!
    Quina alegria que em dones, minyó!

    Cap a Betlem van dos minyons
    amb dues taules de torrons (bis)
    sant Josep deia: gent de Judea,
    no us vull el present de tan bona gent;
    jo us asseguro que no té cap dent.

    Antoni Pérez Moya (1884-1964)
    A Montserrat

    Oh, Montserrat! Oh, bell Montserrat!
    Cims gegantins, planells divins,
    muntanya santa!
    Portem la pols dels camins.
    Oh, Montserrat! Oh, bell Montserrat!

    La campana volteja,
    catalans, bons romeus,
    la dolça Moreneta
    vol l’esguard dels fills seus.

    Salve, dels catalans Mare i Senyora,
    aquí teniu els vostres fills tots plens d’amor.
    Vostre poble que us adora.
    Salve, tots reclamem vostre favor.

    Pugem amunt!, del cim de Sant Jeroni,
    veurem el patrimoni
    que farem tan gran com era,
    veurem el Pirineu, la planura, el poblat,
    la mar blava i riallera.
    Oh, Montserrat! Oh, bell Montserrat!

    Salve, adeu-siau Mare i Senyora!,
    ja tornarem al vostre abric, tots plens d’amor.
    Vostre poble som, qui us adora.
    Salve, tots reclamem vostre favor.

    Juli Garreta
    Juny
    Arranjament per a cor i cobla d‘Albert Guinovart (1962)
    Text d’Àngela Ribas i Lacasa (1959)
    Adaptació del text de Lluís Gonzàlez

    És temps de llum!
    De llum bruna i de cels clars.
    De terra i de mar.
    Campanades de sol i sal,
    hores planes d’estiu.
    Són senyals de juny!

    Temps de llum!
    Terra i mar.
    Hores d’estiu a la pell.
    Somnis que viuen sota el far
    quan es fa nit.
    Llavis que cerquen amors.
    Senyals d’un nou juny!

    Ja és aquí,
    ja pica als vidres!
    Camps daurats,
    dunes de blat,
    hàbils mans a la sega.
    És el clam de la terra!
    S’obren dies amples i forts.

    Són obstinats,
    res no els espanta:
    ni xàfecs irats
    ni vents subtils.
    No els menteix cap onada.
    És el clam nu de l’aigua!
    Alba i posta remen a port.

    Sant Feliu, de pas ferm,
    ets de comes humils,
    ets mirada que convida
    i l’art duus escrit a la pell.
    Els teus mots et salen cales
    d’aigües braves.
    La bella memòria és un tall
    d’escorça i de xarxes i de fum.

    Sents el so
    d’ànima suau?
    És la tenora, fidel,
    so que anima a alçar les mans.
    Notes, veus, ball!
    Sents la sardana al Passeig?
    Es fa himne i cant!

    S’encén el juny,
    amb ulls joves i amb traç lleu.
    Es lleva i viu,
    i transita amb aire audaç.
    Té el silenci dels déus
    i el gest dels joncs.

    Temps de llum!
    Terra i mar.
    Hores d’estiu a la pell.
    Somnis que viuen sota el far
    quan es fa nit.
    Llavis que cerquen amors.
    Senyals d’un nou juny!

    El foc renova!
    És temps de solstici!
    Flames roents
    cremen records.
    Són dimonis que fugen.
    És el clam de la vida!
    Vols d’oblits que no tornaran.

    Secrets silents,
    coets i lluna.
    Màgica olor.
    Ja és Sant Joan!
    Llum sanguina a l’aigua.
    És el clam de la festa!
    I es desfà l’alè de la nit.

    Sant Feliu, de pas ferm,
    ets de comes humils,
    ets mirada que convida
    i l’art duus escrit a la pell.
    Els teus mots et salen cales
    d’aigües braves.
    La bella memòria és un tall
    d’escorça i de xarxes i de fum.

    Sents el so
    d’ànima suau?
    És la tenora, fidel,
    so que anima a alçar les mans.
    Notes, veus, ball!
    Sents la sardana al Passeig?
    Es fa himne i cant!

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Diumenge, 03.04.22 – 12 h
    Sala de Concerts

    Cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català 
    Orfeó Català (Pablo Larraz, director principal)
    Simon Halsey, direcció 

    Joel Thompson: Seven last words of the unarmed
    Marc Timón: Les trompetes de la mort

    Preu: 20 €

Índex