• Cor Jove de l’Orfeó Català & Orquestra Filharmònica de la Universitat de València 

    Requiem de Mozart 

    La Casa dels Cants

    Dissabte, 24 de maig de 2025 – 22 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Irene Mas, soprano 
    Tànit Bono, contralt 
    Matthew Thomson, tenor 
    Guillem Batllori, baix 
    Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors) 
    Orquestra Filharmònica de la Universitat de València 
    Hilari García Gàzquez, director 


    Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) 
    Requiem en Re menor, KV 626 

    I. Introitus: 
    Requiem aeternam (cor i soprano)

    II. Kyrie eleison (cor)

    III. Sequentia: 
    Dies irae (cor)  
    Tuba mirum (soprano, contralt, baríton i tenor)  
    Rex tremendae (cor)  
    Recordare, Jesu pie (soprano, contralt, baríton i tenor)
    Confutatis (cor)  
    Lacrimosa (cor) 

    IV. Offertorium:  
    Domine Jesu (cor, soprano, contralt, baríton i tenor)  
    Hostias et preces (cor)

    V. Sanctus (cor)  

    VI. Benedictus (cor, soprano, contralt, baríton i tenor)

    VII. Agnus Dei (cor)  

    VIII. Communio: 
    Lux aeterna (cor)

    Aquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa. La durada del concert és aproximada. 

    #coral #músicauniversal 

  • Anunci programa de mà digital - Canta amb nosaltres Escola Coral - Desktop 1300x1854
  • Poema

    Batall 

    Han denegat la faula i el miracle,
    i el dir batega com un calze ardent. 
    Res no detura l’àliga que ens guaita 
    ni el capitell que explica el bé i el mal. 
    Seguim el traç dels rostres més antics, 
    dels campanars romànics i les busques 
    que mouen les estrelles avials. 
    La nit, la por? O les obscures súpliques 
    de qui abandona el setge més roí? 
    Som ben menuts. I ens volten infinits. 
    La grandesa és un cor de veus minúscules. 

     

    Lluís Calvo 
    Del llibre L’espai profund.  
    Barcelona: Edicions Proa, 2020. 

  • 20250515 Transversal T2526 DESKTOP
  • Comentari

    Poques obres de la història de la música han generat tantes llegendes com la composició del Requiem de Mozart: l’encàrrec d’un missatger misteriós, la venjança de Salieri, les últimes melodies exhalades pel compositor al llit de mort i anotades per l’esposa. Segons que van explicar diferents testimonis de l’època, Mozart va rebre l’encàrrec de manera anònima l’estiu del 1791, quan estava enllestint La flauta màgica. Però no va poder dedicar-s’hi fins a la tardor següent, entre l’octubre i el novembre. Quan va morir, el 5 de desembre, l’obra no estava acabada. Joseph von Eybler va intentar continuar-la. Finalment la va completar Franz Xaver Süssmayr el 1792. Es va estrenar a Viena el 2 de gener de 1793, en un concert en benefici de la vídua Mozart. 

    Gairebé un any després, el desembre del 1793, es va tornar a interpretar en memòria de la dona d’un aristòcrata austríac. El comte Franz von Walsegg, que va dirigir aquesta segona interpretació, havia enviudat el 14 de febrer de 1791. Fou ell qui va encarregar el Requiem, qui sap si amb la intenció de fer-lo passar per obra seva, com ja havia fet altres vegades amb altres compositors. No era una obra de concert, sinó litúrgica. I això podria haver facilitat aquest intent d’usurpació de l’autoria. 

    Mozart en va escriure la majoria de les parts vocals, però només va poder iniciar la instrumentació de les parts orquestrals. Tanmateix, el Requiem és bàsicament una composició coral amb la qual Mozart va explorar diferents tipologies d’escriptura vocal: homofònica –a l’inici de la majoria de les estrofes de la “Sequentia”, imitativa –a les fugues que tanquen alguns moviments–, i lírica –especialment en els números interpretats pels solistes. 

    Amb el Requiem, Mozart va afiliar-se definitivament a la tradició vocal sacra de Händel, als oratoris i himnes que ell mateix havia copiat i reorquestrat uns anys abans, quan el baró Gottfried van Swieten havia promogut la programació de la música de Händel a Viena. També va tenir de referència la tradició contrapuntística de Johann Sebastian Bach i dels mestres de capella vienesos que treballaven a la catedral i altres centres religiosos. Perquè per a Mozart, segons el que va explicar el seu primer biògraf, Franz Xaver Niemetschek, la música religiosa era el tipus de composició predilecta. 

    Des de principis del segle XIX, és una de les seves obres més interpretades. 

     

    Joaquim Rabaseda i Matas, musicòleg 

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Biografies

    Cor Jove de l’Orfeó Català

    Cor Jove OC

    © Ricardo Ríos

    Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.

    Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.

    Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.

    Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.

    D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar els concerts del Cor Jove amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Tavener amb l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Rubén Gimeno, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.

  • Orquestra Filharmònica de la Universitat de València

    Orquestra Filharmònica Universitat de València

    L’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València (OFUV) fou creada per Cristóbal Soler l’any 1995 per a donar resposta i cohesió a les diverses ofertes d’agrupacions instrumentals formades per estudiants. Té una plantilla de huitanta joves músics, majoritàriament universitaris, l’edat mitjana dels quals és de vint anys. La seua finalitat és proporcionar-los una formació d’alta qualitat en interpretació orquestral, amb professorat especialitzat. Després de la marxa de Cristóbal Soler, els seus directors titulars han sigut Beatriz Fernández Aucejo i Hilari Garcia. 

    El seu repertori inclou obres que van des del Barroc fins a l’actualitat, passant pel gran repertori simfònic clàssic i romàntic i per les peces musicals més representatives del segle XX. En aquest camp, l’OFUV dedica una atenció especial als compositors valencians des de dues perspectives: la recuperació del patrimoni musical valencià (Martín i Soler, Gomis, Giner, Esplà...) i l’estrena d’obres d’autors contemporanis (Orts, Santos, Roncero, Coll, Fayos...). Una mostra d’aquesta dedicació es troba en la seua discografia, entre la qual destaquen els enregistraments Cinc segles de música valenciana (1999), L’adeu de Lucrècia Borja (2001) i Giner infreqüent (2009), València capital de la República: la música del “grup dels joves” (2017) i Concert valencià (2022). 

    L’OFUV forma part de la Xarxa Europea d’Orquestres Universitàries (ENUO). Gràcies al seu impuls, el 2015 es creà Sinergia (xarxa d’orquestres universitàries espanyoles), de la qual és membre, i del 2020 al 2022 participà com a sòcia al projecte Erasmus+ MEETS (Music in higher Education to dEvelop Transversal Skills).  

    A més, el taller València Violins col·labora en el manteniment i la cura dels seus instruments de corda.  

    Les activitats de l’OFUV reben el patrocini de Caixa Popular, de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València i de l’Àrea d’Activitats Musicals de la Fundació General de la Universitat de València.

  • Irene Mas, soprano

    Irene Mas

    Nascuda a Palma, comença la seva formació musical i escènica al Teatre Principal d’aquesta ciutat i posteriorment obté el Grau Superior de Violí amb A.León Ara i J.M. Álvarez (Conservatori Superior de les Illes Balears) i el Grau Superior de Cant amb Dolors Aldea (Conservatori Superior del Liceu).

    Ha rebut el Primer Premi i un Premi Especial al Concurs Internacional de Música de les Corts, el Tercer premi al Concurs de Cant Josep Palet de Martorell, el Tercer Premi al concurs Germans Plà “Ciutat de Balaguer”, el Premi Mirna Lacambra per interpretar Susanna a Le nozze di Fígaro a l’Escola d’Òpera de Sabadell, el Segon Premi al XX Concurs d’Interpretació de l’Arjau així com la Beca Joves Promeses de la Fundació Ferrer Salat o la Beca d’Alta Especialització de la Fundació AIE de Madrid. Ha estat seleccionada per l’Acadèmia de Formació Professional de Jordi Savall així com pel programa Life New Artists del Festival Life Victoria i l’Acadèmia de la Schubertiada de Vilabertran.

    Ha debutat amb un recital en solitari al Palau de la Música Catalana dins el concurs El Primer Palau, on ha rebut el Segon Premi ex-aequo i el premi Juventudes Musicales de España, així com el Premi Extraordinari Fundació Ferrer-Salat del Concurs Francesc Viñas del Gran Teatre del Liceu.

    Dins el repertori operístic ha interpretat Zerlina-Don Giovanni (W.A.Mozart),Nella - Gianni Schicchi (G.Pucinni), Susanna-Le nozze di Figaro (W.A.Mozart), La Musica-Orfeo (C.Monteverdi), Nella - Gianni Schicchi ( Puccini), Sofia-Il signor Bruschino (G.Rossini), Giulia-La scala di seta (G.Rossini) Belinda-Dido&Aeneas (H.Purcell), Bellina-Le astuzie femminile(D.Cimarosa), Sophie-Werther (J.Massenet), Papagena-Die Zauberflöte (W.A.Mozart), Despina-Cosi fan tutte (W.A.Mozart), Gianetta- L’Elisir d’amore (G.Donizetti) entre d’altres així com un gran repertori de concert entre el qual destaquen Requiem, Vesperae Solenne de Confessore & Coronation Mass (W.A.Mozart), Requiem (G.Fauré), Christmas Oratorio (C.Saint-Säens), Te Deum&Missa Minuit (M.A.Charpentier), Gloria (A.Guinovart), Messiah (G.F.Händel), Weinachtsoratorium, Magnificat & Cantaten 82,29,129,51,147,84,140 (J.S.Bach), la Missa en Sol M de A.Dvôrak o la missa en Sol M de F.Schubert.

    Destaca per la seva musicalitat i versatilitat vocal, i entre els enregistraments trobem la 4a Simfonia de Mahler amb l’OSIB, La Missa criolla d’A.Ramírez amb la Zurich Kammerorchester per la Deutsche Grammophon, així com música inèdita de W.Jackson, juntament a Emma Kirkby per Tocatta Clàssics de Londres. Ha desenvolupat la seva carrera artística a Finlàndia, Mèxic, Bulgària, Hongria, Suïssa, Àustria, França, la India, Mèxic, Corea, entre d’altres.

    Ha debutat al BROF amb Giulia de La Scala di Seta de G.Rossini, al Teatre des Born i al Teatre Principal de Palma amb Serpina de La Serva Padrona de Pergolesi, així com Zerlina de Don Giovanni al Festival Mozart ’21. Ha sigut Artista Resident del LIFE Victoria Lied Festival, debutant

    també a L’Oxford Lieder Festival i a la Temporada D’òpera del Gran Teatre del Liceu. Recentment ha actuat al Teatre Nacional de Zagreb (Croàcia) amb La Serva Padrona, al Teatro Mayor de Bogotà amb La Grande Chapelle, al Teatro Arriaga de Bilbao al costat del pianista Malcolm Martineau o a l’Auditori Nacional de Madrid amb el Messies de G. F. Händel.

  • Tànit Bono, mezzosoprano

    Tànit Bono

    S’inicià en formació musical amb el seu avi i la completà al Conservatori de Vila-seca i al Conservatorium van Amsterdam. A València va fer el Màster d’Òpera amb la reconeguda professora Ana Luisa Chova. A més, ha seguit cursos de cant per Europa amb David Wilson Johnson, John Streets, Valérie Guillorit, Iain Farrington, Emma Kirkby, Fred Jacobs, Malcolm Walker, David Owen Norris, Jeff Cohen, Isabel Rey, Udo Reinemann, Rudolf Jansen, Margreet Honig, Ofèlia Sala i Mariella Devia, entre d’altres.

    Va guanyar el premi extraordinari de la Fundació Ferrer Salat al 54è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas i també dos premis al Concurs de Cant Germans Pla de Balaguer el 2013.

    Com a solista ha cantat diversos oratoris, recitals i òperes per Europa, tot destacant el debut al Gran Teatre del Liceu amb l’òpera Kàtia Kabànova de L. Janáček i Parsifal de R. Wagner, i al Palau de la Música Catalana amb el director Simon Halsey, amb qui també va cantar a Londres. Va debutar a la Royal Opera House de Muscat (Oman) amb Madama Butterfly. Ha actuat en les òperes: Rinaldo i Alcina de G. F. Händel, Les noces de Fígaro de W. A. Mozart, Hänsel und Gretel d’E. Humperdinck. Ha ofert un recital a la Quinzena Musical de Sant Sebastià i ha estrenat el cicle Tànit, sis cançons de desig d’Albert Guinovart, escrit per a la seva veu.

    Especialitzada en oratori, ha cantat al Palau de la Música Catalana diverses vegades interpretant el Requiem de Mozart i Duruflé, sota la direcció de Simon Halsey, Xavier Puig i Pablo Larraz, i la Novena de Beethoven, sota la direcció de Pablo González, Stabat Mater de Haydn i Pergolesi, Te Deum de Charpentier, Petite messe solennelle de Rossini, i l’òpera catalana La tempesta esvaïda de J. Serra, sota la direcció de Diego Martín-Etxebarria. Ha estat la solista femenina del projecte Cantagran de L’Auditori en què estrenà una obra d’Albert Guinovart i també en el projecte Cantània de l’any passat, entre moltes altres actuacions.

  • Matthew Thomson, tenor

    Matthew Thomson

    © Anna Tena

    Nascut a Melbourne, és un tenor especialitzat en repertori de cambra i solista del Barroc i el Classicisme, en particular la música de Bach. Tanmateix també té un gran interès en composicions contemporànies.

    El 2014 va completar un Màster en Música (Interpretació i Ensenyament) al Melbourne Conservatorium of Music de la University de Melbourne, sota el mestratge de Stephen Grant. També va completar un Bachelor en Música (Interpretació) a la mateixa institució el 2010, amb el mestratge, en aquest cas, de Vivien Hamilton. Actualment Thomson amplia estudis vocals amb la soprano Marta Mathéu.

    Des que es va traslladar a Barcelona el setembre del 2015, ha treballat amb gairebé tots els grups vocals professionals de la ciutat: Cor de Cambra del Palau de la Música, Ensemble O Vos Omnes, Cor Francesc Valls, Cor Cererols, La Capella Reial de Catalunya, Barcelona Ars Nova i Cor Pedrell. També és membre del grup de recent creació Sfere Vocali. Com a cantant de conjunt, ha tingut l’oportunitat d’actuar amb artistes com ara Jordi Savall, Lluís Vilamajó, Paul Agnew, Christoph Siebert, Eric Whitacre, Mark Minkowski, Gustavo Dudamel, Kaija Saariaho, John Eliot Gardiner, Simon Carrington, etc.

    El treball de Matthew Thomson com a solista a Barcelona inclou més de vint-i-cinc Cantates de Bach, incloent-hi la seva participació com a tenor solista a “Ich armer Mensch, ich Sündenknecht", BWV 55. El 2017 va rebre la Beca Bach del Bach Zum Mitsingen. També ha actuat com a solista al Requiem i la Missa de coronació de Mozart amb l’Orfeó Català al Palau de la Música.

    Algunes de les seves presències destacades al món de la música contemporània inclouen el paper de guàrdia de la presó de l’òpera Prisoner of the state de David Lang i com a tenor solista a l’òpera Only the sound remains de Kaija Saariaho. L’abril del 2022 va interpretar el paper d’Evangelista de la Passió segons sant Joan de Bach al Palau de la Música amb molt d’èxit.

  • Guillem Batllori, baríton

    Guillem Batllori

    Nascut a Palamós, va estudiar amb la soprano Dolors Aldea i també ha tingut l’oportunitat de treballar amb molts músics reconeguts internacionalment, com Sigiswald Kuijken, Eva Marton, Carlos Álvarez, Joan Pons, Erik Halfvarson i Carlos Chausson. Actualment continua l’estudi de rols amb la soprano dramàtica Cynthia Jacoby-Deventer a Alemanya.

    Durant les temporades 2019-2022 va ser el baríton solista de l’Operastudio Niederrhein  dels teatres Krefeld-Mönchengladbach (Alemanya), on va debutar en els rols de Malatesta (Don Pasquale), Sprecher, primer sacerdot i segon  escuder (Die Zauberflöte), Thierry i  segon comissari (Dialogues des carmélites), Mitjucha (Boris Godunov) i molts d’altres, a les principals produccions escèniques d’aquell teatre.

    També ha debutat com a Ford (Falstaff) amb els Amics de l’Òpera de Sabadell, i hi ha cantat també Don Alfonso (Così fan tutte) i després ho ha fet al festival d’estiu Kammeroper Schloss Rheinsberg (Alemanya) i més recentment al Concertgebouw d’Amsterdam amb La Petite Bande. Al Festival Castell de Peralada ha cantat el marquès Duphol de La traviata, així com el rol de Marcello de La bohème en diferents teatres d’Espanya.

    El 2023 va guanyar el primer premi del Concurs de Cant Mirabent i Magrans de Sitges. El mateix any va debutar al Gran Teatre del Liceu interpretant el paper de Liberto i segon soldat de L’incoronazione di Poppea i Lepidos de l’òpera Antony and Cleopatra. I el 2024 va debutar al Teatro Campoamor d’Oviedo com a comte Dominik d’Arabella i vainterpretar la Passió segons sant Mateu al Palau de la Música Catalana.

  • Hilari García Gàzquez, director

    Hilari Garcia, director

    Estudià direcció d’orquestra al Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València i amplià la seua formació musical a l’Haute École de Musique de Ginebra.  

    Ha treballat com a director assistent de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (JOGV) i de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), i ha dirigit diverses orquestres nacionals i internacionals, com l’Orquestra de València (OV), Joven Orquesta y Coro de Centroamérica (JOCCA), Palestine Youth Orchestra (PYO), Orquestra Simfònica del Teatre Chapí de Villena, Orquesta Sinfónica d’Albacete (OSSA), Orchestre Symphonique HEM de Ginebra, etc. 

    Va ser director musical i artístic de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València (OFUV), entre els anys 2011 i 2018. 

    En l’àmbit líric, ha dirigit noves produccions al Teatre Chapí de Villena, Palau de les Arts de València, etc. També ha realitzat una intensa incursió en el terreny del ballet i la dansa dirigint noves propostes de ballets clàssics, com El trencanous de Txaikovski, o de ballets contemporanis com són La consagració de la primavera de Stravinsky, Les biches de Poulenc, Parade de Satie o Appalachian spring de Copland. Recentment ha col·laborat amb Clotide Vayer i el Teatro San Carlo de Nàpols en la direcció musical dels ballets Concerto de Kenneth MacMillan i Thème et variations de George Balanchine. 

    Actualment pertany al cos de professorat de música i arts escèniques, en situació d’excedència, i inicia un nou període al capdavant l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. 

  • Textos

    Introitus

    Requiem aeternam dona eis, Domine:
    et lux perpetua luceat eis.
    Te decet hymnus, Deus, in Sion,
    et tibi reddetur votum in Jerusalem:
    Exaudi orationem meam,
    ad te omnis caro veniet.
    Requiem aeternam dona eis,
    Domine:
    et lux perpetua luceat eis.

    Dóna’ls el repòs etern, Senyor:
    i que la llum eterna els il·lumini.
    Per tu, oh Déu, aquest himne a Sió,
    i per tu els nostres vots a Jerusalem.
    Escolta la meva pregària;
    tota carn vindrà cap a tu.
    Dóna’ls el repòs etern,
    Senyor:
    i que la llum perpètua els il·lumini.

    Kyrie

    Kyrie eleison.
    Christe eleison.
    Kyrie eleison.

    Senyor, tingueu pietat.
    Crist, tingueu pietat.
    Senyor, tingueu pietat.

    Sequenz

    Dies irae, dies illa,
    Solvet saeclum in favilla:
    teste David cum Sibylla.
    Quantus tremor est futurus,
    quando judex est venturus,
    cuncta stricte discussurus!

    Dia d’ira serà aquell dia,
    en què reduirà el món a cendra:
    David i la Sibil·la afirmaren.
    Gran espant sobrevindrà
    quan el Jutge arribarà
    a escrutar-ho tot rigorosament!

    Tuba mirum spargens sonum
    per sepulchra regionum,
    coget omnes ante thronum.
    Mors stupebit et natura,
    cum resurget creatura,
    judicanti responsura.
    Liber scriptus proferetur,
    in quo totum continetur,
    unde mundus judicetur.
    Judex ergo cum sedebit,
    quidquid latet apparebit:
    nil inultum remanebit.
    Quid sum miser tunc dicturus?
    Quem patronum rogaturus,
    cum vix justus sit securus?

    El so esclatant de la trompeta
    ressonant per les tombes,
    reunirà tothom davant el tron.
    La mort i la natura s’astoraran
    quan la criatura ressuscitarà
    per respondre al judici.
    S’obrirà el llibre
    que conté tot allò
    que ha de ser jutjat del món.
    Quan el Jutge, doncs, seurà,
    tot allò amagat apareixerà;
    res no romandrà impune
    Malaurat, què diré jo aleshores?
    A quin amo pregaré,
    quan ni els justos estaran segurs?

    Rex tremendae majestatis,
    qui salvandos salvas gratis,
    salva me, fons pietatis.

    Rei de majestat temible,
    que salves lliurement, els qui s’han de salvar,
    salva’m a mi, font de bondat.

    Recordare, Jesu pie,
    quod sum causa tuae viae:
    ne me perdas illa die.
    Quaerens me, sedisti lassus,
    redemisti crucem passus:
    tantus labor non sit cassus.

    Recorda’t, pietós Jesús,
    que sóc la causa de la teva vinguda:
    no em perdis aquell dia.
    T’has assegut, cansat de buscar-me,
    m’has redimit pel sofriment en creu;
    que tant esforç no sigui en va.

    Juste judex ultionis,
    donum fac remissionis,
    ante diem rationis.
    Ingemisco, tamquam reus:
    culpa rubet vultus meus:
    supplicanti parce, Deus.
    Qui Mariam absolvisti,
    et latronem exaudisti,
    mihi quoque spem dedisti.
    Preces meae non sunt dignae:
    Sed tu bonus fac benigne,
    ne perenni cremer igne.
    Inter oves locum praesta,
    et ab haedis me sequestra,
    statuents in parte dextra.

    Jutge que castigues amb justícia,
    fes-me do del perdó
    abans del Dia del Judici.
    Gemego com un culpable,
    la culpa m’enrogeix el rostre;
    Déu, perdona el qui et suplica.
    Tu que vas absoldre Maria,
    i que escoltares el lladre,
    a mi esperança em donares.
    Els meus precs no són dignes,
    però tu, tan bo, per la teva bondat,
    fes que no cremi al foc etern.
    Dóna’m lloc en el teu ramat,
    separa’m dels bocs,
    i posa’m a la dreta.

    Confutatis maledictis,
    flammis acribus addictis.
    Voca me cum benedictis.
    Oro supplex et acclinis,
    cor contritum quasi cinis:
    Gere curam mei finis.

    Quan els maleïts, confosos,
    seran lliurats a les flames venjatives,
    crida’m amb els beneïts.
    Suplicant i prosternat,
    el cor contrit com la cendra,
    et conjuro que t’apiadis de la meva fi.

    Lacrimosa dies illa,
    qua resurget ex favilla
    judicandus homo reus.
    Huic ergo parce Deus,
    pie Jesu Domine;
    dona eis requiem.
    Amen.

    Dia de llàgrimes aquell
    en què renaixerà de la cendra
    l’home culpable, per ser jutjat.
    Perdona’l, doncs, oh Déu.
    Jesús misericordiós, Senyor,
    Dóna’ls repòs.
    Amén.

    Domine Jesu Christe,
    Rex gloriae, libera animas,
    omnium fidelium defunctorum
    de poenis inferni
    et de profundo lacu:
    libera eas de ore leonis,
    ne absorbeat eas tartarus,
    ne cadant in obscurum:
    sed signifer sanctus michael
    repraesentet eas in lucem sanctam:
    quan olim abrahae promisisti
    et semini ejus.

    Senyor Jesucrist,
    rei de la glòria, allibera totes les ànimes
    dels fidels difunts,
    de les penes dels inferns
    i de les aigües profundes.
    Allibera’ls de la boca del lleó,
    que l’abisme no els engoleixi,
    i que no caiguin a les tenebres,
    sinó que l’abanderat sant Miquel
    els condueixi a la llum santa.
    Tal com prometeres antany a Abraham
    i als seus descendents.

    Hostias et preces tibi, Domine,
    laudis offerimus:
    tu suscipe pro animabus illis,
    quarum hodie memoriam facimus:
    fac eas, Domine,
    de morte transire ad vitam:
    quam olim Abrahae promisisti
    et semini ejus.

    Sacrificis i precs de lloança, Senyor,
    t’oferim.
    Rep-los per aquelles ànimes
    de què avui fem memòria.
    Fes-les, Senyor, passar
    de mort a vida.
    Tal com prometeres antany a Abraham
    i als seus descendents.

    Sanctus

    Sanctus, sanctus,
    sanctus, Dominus Deus Sabaoth.
    Pleni sunt caeli
    et terra gloria tua.
    Osanna in excelsis.

    Sant, sant,
    sant és el Senyor Déu dels exèrcits.
    El cel i la terra són plens
    de la teva glòria.
    Hosanna a les altures.

    Benedictus

    Benedictus qui venit
    in nomine Domini.
    (Chorus)
    Osanna in excelsis.

    Beneït el qui ve
    en nom del Senyor.
    (Cors)
    Hosanna a les altures.

    Agnus Dei

    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    dona eis requiem.
    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    dona eis requiem.
    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    dona eis requiem sempiternam.

    Anyell de Déu,
    tu que lleves el pecat del món,
    dóna’ls el repòs.
    Anyell de Déu,
    tu que lleves el pecat del món,
    dóna’ls el repòs.
    Anyell de Déu,
    tu que lleves el pecat del món,
    dóna’ls el repòs etern.

    Communio

    Lux aeterna luceat eis, Domine:
    Cum sanctis tuis in aeternum:
    quia pius es.
    Requiem aeternam dona eis,
    Domine,
    et lux perpetua luceat eis.
    Cum sanctis tuis in aeternum:
    quia pius es.

    Que la llum perpètua els il·lumini, Senyor,
    amb els teus sants i per sempre,
    tu que ets misericordiós.
    Dóna’ls el repòs etern,
    Senyor,
    i que la llum perpètua els il·lumini.
    Amb els teus sants i per sempre,
    tu que ets misericordiós.

  • Anunci programa de mà digital - Mirades del Palau Essència Palau visites temàtiques- Desktop 1300x1854
  • També et pot interessar...

    Tardes al Palau
    Dijous, 19.06.25 – 19 h
    Sala de Concerts 

    Banda Municipal de Barcelona 

    Banda Municipal de Barcelona 
    José R. Pascual-Vilaplana, director 

    D. Xostakóvitx: Obertura sobre temes populars russos i kirguisos
    M. Ravel: Boléro
    J. Strens: Danse funambulesque
    A. Reed: Danses armènies II


    Preu: 20 

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex