• Cor Jove de l’Orfeó Català
    Requiem de Fauré

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 22 de maig de 2022 – 12 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem
    • Logo Barcelona Capital Cultural i Científica

    Membre de:

    • image/svg+xml

    El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • Programa

    Cor Jove de l’Orfeó Català
    Anna Niebla
    soprano
    Serena Sáenz, soprano 
    Daniel Morales i Teixidóbaríton
    Joan Seguíorgue
    Orquestra de Cambra Terrassa 48 (Quim Térmens, director)
    Esteve Nabonadirector


    Felix Mendelssohn (1809-1847) 
    Salm: Richte mich, Gott

    Johannes Brahms (1833-1897)
    Geistliches Lied

    Felix Mendelssohn
    Himne: Hör mein Bitten, Herr

    Gabriel Fauré (1845-1924)
    Requiem

    Introit – Kyrie
    Offertorium
    Sanctus
    Pie Jesu
    Agnus Dei
    Libera me
    In paradisum

    Aquest és el concert de comiat d’Esteve Nabona com a director del Cor Jove, la institució i els cantaires li agraïm profundament la seva trajectòria i dedicació.

  • Poema

    Teoria del caos

    A la superfície
    de la meva pell d’humana
    hi ha restes
    de saliva, petons, carícies, mossegades,
    esperma,
    xuclets,
    talls, ferides, cops, llagues,
    suor, cicatrius,
    rascades, sang, crostes, blaus, lesions,
    esgarrapades,
    bufetades,
    varius, butllofes i cremades.

    No em calen ni perforacions ni tatuatges.

    El meu cos
    és un mapa.

    Anna Gual
    Implosions (2008)

  • Comentari

    Cap al 1856 Johannes Brahms (1833-1897) començà una sèrie d’intercanvis d’exercicis de contrapunt amb el violinista i compositor Josef Joachim (1831-1907), amic i col·laborador seu. Entre aquests exercicis, excel·lí en aquest Geistliches Lied, un bellíssim cant espiritual format per un doble cànon coral amb acompanyament d’orgue sobre un text de Paul Flemming, autor pietista del segle XVII, que Brahms publicà vuit anys més tard com a opus 30. Sembla que el compositor s’inspirà en un motiu de Clara Schumann, a qui dedicà com a consol en l’agonia del seu espòs Robert. Entre el món coral, es coneix la peça per tenir l’Amén més bonic escrit mai.

    L’himne Hör mein Bitten és una obra que Felix Mendelssohn-Bartholdy (1809-1847) compongué l’any 1844, originalment en anglès (Hear my prayer) després d’un dels seus nombrosos viatges per terres britàniques. És una petita cantata per a soprano, cor, orgue i orquestra sobre un text de William Bartholomew (1793-1867), llibretista amb qui Mendelssohn col·laborà més tard en el seu oratori Elias, op. 70. L'estil és més amable que en el sever Richte mich, Gott, un dels tres salms que formen l'opus 78. L'escriptura aquí segueix la tradició luterana, amb seccions homofòniques de gran força.

    Contràriament al Requiem de Brahms, amb el qual sovint es posa en paral·lel, el de Gabriel Fauré (1845-1924) no fou inspirat pel traspàs de cap parent proper. La gestació d’aquesta obra, una de les més significatives del compositor francès, es prolongà durant més de vint anys, essent la llavor inicial un motet, Libera me, per a baríton i orgue datat el 1877. El gruix de l’obra fou compost deu anys més tard en una versió de cambra per a soprano, cor, violí solista, violes, violoncel, arpa i orgue. El 1893 Fauré hi afegí el “Libera me” i l’“Ofertori”, amb solo de baríton, i n’amplià l’orquestració amb metalls i fagots. Una tercera versió, per a orquestra simfònica, veié la llum el 1901, però tot i que és la versió actualment més escoltada, s’accepta generalment com una orquestració feta, amb el vistiplau de l’autor, pel seu deixeble Jean Roger-Ducasse (1873-1954).

    Aquest Requiem es caracteritza per una visió amable de la mort, lluny del dramatisme dels grans rèquiems romàntics. L’absència de “Dies irae” redueix els moments dramàtics a alguns passatges de l’“Introit”, l’“Agnus” i del “Libera me”, però sempre amb el consol de melodies expressives. L’“Ofertori” és un contrapunt inspirat en Bach, amb un líric solo de baríton a la secció central. L’angelical “Sanctus”, amb solo de violí, fa de parió a l’“In Paradisum”, que clou l’obra en una atmosfera mística i reconfortant.

    Sergi Moreno Lasalle, músic i crític musical

  • Biografies

    Cor Jove de l'Orfeó Català

    Cor Jove de l'Orfeó Català

    ©Ricardo Ríos

    Està integrat per una seixantena de cantaires de 16 a 25 anys. Fundat el 1986, des del 2003 Esteve Nabona n’és el director i actualment Laia Armengol n'és la pianista.

    Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra, The Sixteen Orchestra, Ensemble Pygmalion, Orquestra Barroca Catalana, Franz Schubert Filharmonia, Ensemble Méridien, ONCA i Orquestra de Cambra Terrassa 48, entre d’altres. Ha treballat amb directors de prestigi, com H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle i S. Halsey. Ha actuat a Sevilla, Granada, Las Palmas de Gran Canaria, Girona, Barcelona, Tarragona, Cervera, Terrassa, Sabadell i Palma, i a Polònia, Alemanya, Àustria, República Txeca, Holanda i el Regne Unit, tot debutant als BBC Proms de Londres amb Belshazzar’s feast de W. Walton, al costat de l’Orfeó Català, el cor i l’orquestra de la LSO, dirigits per S. Rattle.

    Ha enregistrat els CD Aigües de primavera i Requiems de Mozart i de Fauré (Columna Música) i Musicals! d’Albert Guinovart (Palau Records, nominat als Premis Enderrock 2018 com a millor disc de clàssica) i va participar en El disc de La Marató 2019.

    Enguany destaca l’audiovisual Carmina Burana, estrenat a Palau Digital i TV3, al costat dels cors de Palau Vincles i el Cor Petits de l’Orfeó Català; la gravació de la versió d’Albert Guinovart per a cor i cobla de la sardana Juny de J. Garreta, amb la cobla La Flama de Farners, pel centenari de la composició i que es presentà a Sant Feliu de Guíxols, amb altres obres per a cor i cobla; i la col·laboració amb The Tallis Scholars i Peter Philips en un concert al Palau de la Música Catalana el passat mes de març.

  • Anna Niebla, Soprano

    Nascuda a Barcelona, començà els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música i Dansa d’Esparreguera. Després de finalitzar el grau professional de cant i de piano al Conservatori del Liceu, estudià el grau superior de cant al mateix Conservatori amb la soprano Carmen Bustamante. Es graduà l’any 2017 guanyant el premi extraordinari de música de cambra amb el seu company Eric Ledesma. Enguany ha estat becada per cursar el Màster en Interpretació d’Òpera també al Conservatori del Liceu.

    Formà part del Cor Jove de l’Orfeó Català entre els anys 2012 i 2015 i canta a l’Orfeó Català des del 2019. Des del 2014 és la pianista acompanyant dels cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, projecte social del Palau de la Música Catalana.

    L’any 2016 fou seleccionada per interpretar la Donna Elvira de Don Giovanni de Mozart a l’Escola d’Òpera de Sabadell. L’any 2017 participà en l’enregistrament de Gaziel i Picarol, dos drames modernistes de Granados, amb l’Orquestra de Cadaqués. El 2017 també guanyà dos premis extraordinaris a la primera edició del Sonora Internacional Opera Competition Francisco Araiza i participà al Young Artists Programme de Les Azuriales Opera.

    El gener del 2022 guanyà el premi extraordinari que ofereix la Fundació de Música Ferrer-Salat a la 59 edició del Concurs Francesc Viñas i el segon premi al 18è Concurs Internacional de Música de les Corts; i el mateix gener va reprendre els estudis cursant el Màster en Interpretació d’Òpera del Conservatori del Liceu.

  • Serena Sáenz, soprano

    Serena Sáenz

    La soprano espanyola va estudiar al Conservatori del Liceu i més endavant va fer un postgrau a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín.

    El 2019, durant la seva primera temporada com a membre de l’International Opera Studio de la Staatsoper de Berlín, havia d’interpretar el rol de Papagena, però de sobte li van demanar que intervingués com a Pamina a l’estrena de Die Zauberflöte, producció de Yuval Sharon, dirigida per Alondra de la Parra. Les aparicions següents com a membre de l’Opera Studio van incloure més interpretacions de Pamina i tres debuts destacats: Frasquita de Carmen i ocell del bosc de Siegfried, totes dues òperes dirigides per Daniel Barenboim, i Zerlina de Don Giovanni, dirigida per Pablo Heras-Casado.

    La temporada passada va tornar a la Staatsoper de Berlín com a artista convidada per interpretar per primera vegada el rol de Zerbinetta d’Ariadne auf Naxos i va fer un important debut al Gran Teatre del Liceu en el paper principal de Lucia di Lammermoor. Aquesta temporada la seva agenda inclou Nannetta de Falstaff i Zerlina en una nova producció de Don Giovanni a la Staatsoper de Berlín, sota la direcció de Vincent Huguet i Daniel Barenboim; com a Prilepa de The Queen of Spades, i com a Papagena al Gran Teatre del Liceu, a més d’Adina de Don Pasquale a l’Òpera de Sabadell. També debutarà a l’Ópera d’Oviedo com a la Reina de la Nit, i amb l’Opéra Orchestre National de Montpeller com a Clorinda de La Cenerentola. Entre les seves pròximes actuacions destaquen Norina de Don Pasquale al Gran Teatre del Liceu; Lisa de La sonnambula al Teatro Real Madrid i el debut amb la Danish National Opera.

    Pel que fa als concerts més recents, cal esmentar el debut en recital al Palau de la Música Catalana, on ja va intervenir a Carmina Burana, sota la direcció de Simon Halsey, com també la participació la temporada anterior sota la direcció d’Esteve Nabona; el debut a la Pierre Boulez Saal interpretant un programa Scarlatti amb l’Accademia Bizantina com a part del festival Barocktage de la Staatsoper de Berlín; la Gran Missa en Do menor de Mozart amb l’Orquesta Sinfónica y Coro de RTVE, sota la direcció d’Antonio Méndez, i la Simfonia núm. 4 de Mahler, amb l’Euskadido Orkestra Sinfonikoa, sota la direcció de Semyon Bychkov.

    El 2022 ha obtingut el Prix Nicola Oppermann-Labourdette i el premi del públic al Concurs d’Òpera de París. El 2018 també va ser guardonada amb el Mozart Prize i amb l’Accademia Chigiana di Siena Prize al Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas de Barcelona. A més a més, va guanyar l’Internationaler Gesangswettbewerb Ferruccio Tagliavini a Àustria, com també el Concours International de Chant de Mâcon (França). A banda dels estudis musicals, també s’ha format en ballet i en dansa moderna a Barcelona, la seva ciutat natal.

  • Daniel Morales i Teixidó, baríton

    Daniel Morales i Teixidó

    Nascut a Barcelona, va fer els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música i els estudis de cant amb el mestre baríton Xavier Comorera, deixeble de Myriam Alió. Paral·lelament assolí el premi extraordinari de doctorat en ciències químiques. Com a solista aborda gèneres musicals diversos: oratori, lied, òpera, sarsuela i teatre musical. Ha cantat en sales europees rellevants, com la Chapelle Royale du Château de Versalles, Cadogan Hall de Londres, Wiener Konzerthaus, Gran Teatre del Liceu i Palau de la Música Catalana, entre d´altres.

    Forma part, a més a més, de diverses formacions vocals professionals, com el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, CatAlinka (centrat en la polifonia ortodoxa russa), Vocal Vircan (de folk georgià), Metropolitan Union (estil barbershop), Ensemble All’Aura (de música antiga) i Kollage (de música instruvocal).

    És professor de tècnica vocal de l’Orfeó Català. Imparteix regularment tallers i seminaris de tècnica vocal o d’imitació d’instruments musicals amb la veu a escoles, instituts, universitats i conservatoris de música.

  • Joan Seguí, orgue

    Joan Seguí

    Nascut a Barcelona (1996), de família menorquina, inicià els estudis musicals als cinc anys amb el piano. El 2005 entrà a formar part de l’Escolania de Montserrat, on va poder començar els estudis d’orgue, a més de violí i cant coral. Durant la seva estada a l’Escolania, acompanyà el cor com a organista, tant a Montserrat com arreu d’Europa.

    Graduat amb matrícula d’honor el 2018 per l’Escola Superior de Música de Catalunya (on ha estudiat amb els mestres Óscar Candendo i Juan de la Rubia) i en col·laboració amb la Universität der Künste de Berlín (on ha estat deixeble de Paolo Crivellaro). El 2021 obtingué amb les màximes qualificacions el Màster en Orgue a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Stuttgart amb el Dr. Ludger Lohmann. Combina la seva formació d’organista amb la de continuista, amb professors com Luca Guglielmi, Mara Galassi, Arno Schneider o Jörg-Hannes Hahn.

    S’ha format paral·lelament en orgue, baix continu i improvisació sota el mestratge ocasional de Montserrat Torrent, Ludger Lohman, Jurgen Essl, Jürgen Kursawa, Naji Hakim, Daniel Roth, Monica Melcova, Roberto Fresco, Michel Bouvard i Luca Scandali, entre d’altres.

    És organista titular de l’orgue de la basílica de Santa Maria del Mar i, a més, puntualment acompanya el Cor Francesc Valls al temple de la Sagrada Família com a organista assistent en les celebracions litúrgiques.

    Ha ofert concerts d’orgue en solitari a Espanya, Portugal i Alemanya. Col·labora habitualment amb el clave i l’orgue amb diverses orquestres, cors i consorts (OBC, Orquestra del Liceu, ONCA, Cor de Cambra del Palau de la Música, Orfeó Català, Cantoría…).

    L’octubre del 2018 va guanyar el Premi El Primer Palau i el Premi de Catalunya Música per la seva interpretació de la Fantasia i fuga sobre el coralAd nos, ad salutarem undam” de Franz Liszt al Palau de la Música Catalana; i l’octubre del 2020 va obtenir el primer premi del II Concurso Nacional de Órgano Francisco Salinas a Burgos. Altres reconeixements inclouen el primer premi del III Concurso Nacional de Jóvenes Organistas Ioannes Baptista Cabanilles (2016), el Premi Internacional Andrés Segovia-José Miguel Ruiz Morales (2016), el segon premi de la Joseph Gabler Wettweberb a la International Summer Academy of Music (Ochsenhausen, Alemanya, 2017) o la beca Joves Promeses de la Música que atorga la Fundació de Música Ferrer-Salat (2013).

    Recentment ha publicat el primer disc en solitari: BachGround, gràcies a Catalunya Música i amb el segell discogràfic Ficta, enregistrat al monestir de Poblet, que ha estat aclamat per la crítica com un dels millors del 2021 per la revista «Enderrock».

  • Orquestra de Cambra Terrassa 48

    Orquestra de Cambra Terrassa 48

    Quim Térmens, director

    Amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 (OCT48) és una formació estable i especialitzada en el repertori escrit per a cordes.

    Fundada en la seva forma i filosofia actuals l’any 2000, el conjunt ha donat un gran impuls i difusió a la música escrita per a formació d’orquestra de cordes, de la qual ha esdevingut un clar referent i en què elabora programes que combinen una gran investigació i proximitat.

    L’OCT48 ha ofert concerts per tota la geografia catalana, així com també en els àmbits estatal i internacional. Ha col·laborat en importants produccions simfonicocorals i ha protagonitzat enregistraments discogràfics per als segells més importants del país. Destaquen també col·laboracions amb els directors L. Heltay, J. Vila, M. Barrera, X. Puig, M. Thomas, B. Sargent, G. Comellas o J. Prats; amb solistes reconeguts, com M. Pintó, J. Domènech, D. Ligorio, V. Bronevetzky, M. Hinojosa, A. Pillai, A. Ventura, J. Palomares, I. Monar, A. Malikian, C. Arimany, D. Brlek. o K. Gleusteen, i amb les agrupacions Coral Cantiga, Cor Madrigal, Coral Sant Jordi, Cor Enric Granados i Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, entre molts d’altres.

    En la seva recerca de literatura per a orquestra de cordes, l’OCT48 ha ofert primeres audicions a l’Estat de nombroses obres per a aquesta formació, així com estrenes d’obres d’autors internacionals, tot donant igualment impuls a autors catalans: A. Guinovart, M. Caselles, J. Cornudella, T. Peire, A. Puig, F. Cruixent o J. Ll. Guzman. Ha estat protagonista també de primers enregistraments d’obres de R. Lamote de Grignon, J. Manén i M. Oltra, amb voluntat d’impulsar la difusió, recerca i globalització del fet musical i també a nivell de país.

    L’OCT48 ha explorat nous camins escènics amb la creació d’espectacles multidisciplinaris: Carmen de Sxedrín; Giovanni S.E.; Gudbranstal, les històries de ‘Peer Gynt’; Remena nena, i El gran quadern, i ha explorat nous terrenys musicals col·laborant amb els artistes A. Tordera, J. Domènech, P. Sala, Sisa, M. Camp, C. Cases, G. Humet o Sense Sal.

    Amb la voluntat d’incentivar el coneixement i la il·lusió per la música clàssica entre els més petits, l’OCT48 ha dut a terme nombroses iniciatives pedagògiques. Hi destaquen el projecte Assaig Obert, en què l’orquestra obre les portes a les escoles en un darrer dia d’assaig, i la producció de quatre espectacles infantils que han estat àmpliament programats per sales d’arreu de Catalunya.

    Atesa la gran acceptació dels seus programes entre el públic en general i la crítica, l’OCT48 ha programat ininterrompudament des de l’any 2000 la seva temporada de concerts a la ciutat de Terrassa, i des de la temporada 2004-05 és orquestra resident al nou Auditori Municipal de Terrassa, on ofereix el seu cicle estable de concerts.

  • Esteve Nabona, director

    Esteve Nabona

    Nascut a Barcelona el 1968, va estudiar grau superior de trompa  al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Vicent Aguilar. Paral·lelament, va estudiar direcció coral amb Manuel Cabero, Joan Company, Pierre Cao i Mireia Barrera, i música de cambra en diversos cursos internacionals amb Paul van Zelm, Thomas Indermulhe i Wolfgang Mayer.

    Entre el 1989 i el 2003 va actuar com a trompa en diverses formacions com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, L’orquestra Simfònica del Vallès i en grups de cambra com Barcelona 216 i l’Octet de Barcelona.

    En el camp de la música coral, ha estat director del Cor de Cambra Ars Subtilior (1986-1992), Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal (1995-2007), Ensemble Vocal Cambra 16 (1998-2005), Cor de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). Entre els anys 2000 i 2006 va ser director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Actualment compagina la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català amb la direcció de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i del projecte social i educatiu Palau Vincles.

    Ha estat preparador de diverses edicions del Messies Participatiu impulsat per la Fundació Caixabank a Barcelona i arreu de l’Estat i també ha dirigit diversos tallers corals a Catalunya, Xile, Illes Canàries, Andalusia, Euskadi i Astúries.

    Com a director ha ofert concerts a l’Estat espanyol i a Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria, la República Txeca i el Regne Unit. 

    En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Méridien, Orquestra Camera Musicae i Orquestra Barroca Ars Musicae.

  • 20220428 Anunci Palau100 T2223 DESKTOP
  • Textos

    Felix Mendelssohn (1809-1847)         
    Richte mich, Gott  
    (Salm 43)

    Richte mich, Gott,
    und führe meine Sache
    wider das unheilige Volk
    und errette mich von den falschen
    und bösen Leuten.

    Jutja’m, Déu,
    i defensa la meva causa;
    lliura’m de la gent impia
    i de l’home enganyador
    i injust.

    Denn du bist der Gott meiner Stärke;
    Warum verstößest du mich?
    Warum lässest du mich so traurig geh’n,
    wenn mein Feind mich drängt?

    Tu que ets el Déu de la meva fortalesa,
    per què m’has rebutjat?
    Per què em deixes caminar trist
    sota la pressió del meu enemic?

    Sende dein Licht
    und deine Wahrheit,
    daß sie mich leiten
    zu deinem heiligen Berge,
    und zu deiner Wohnung.

    Envia la teva llum
    i la teva veritat;
    elles em guiaran,
    em portaran a la teva santa muntanya
    i arreu on vius.

    Daß ich hineingehe
    zum Altar Gottes, zu dem Gott,
    der meine Freude und Wonne ist,
    und dir, Gott, auf der Harfe
    danke, mein Gott.

    M’aproparé a l’altar de Déu,
    al Déu de la meva alegria
    i de la meva joia,
    i et lloaré amb l’arpa,
    Déu, Déu meu.

    Was betrübst du dich, meine Seele,
    und bist so unruhig in mir?
    Harre auf Gott!
    Denn ich werde ihm noch danken,
    daß er meines Angesichts Hülfe,
    und mein Gott ist.

    Per què aquest abatiment, ànima meva,
    per què et torbes dins meu?
    Espera en Déu,
    perquè encara he de lloar-lo
    ja que ell és la meva salvació
    i el meu Déu.

    Johannes Brahms (1833-1897)
    Geistliches Lied, op. 30
    Paul Fleming (1609-1640)

    Laß dich nur nichts nicht dauren mit Trauren,
    sei stille, wie Gott es fügt,
    so sei vergnügt mein Wille!

    No et desesperis, ans
    estigues tranquil, tal com Déu ha disposat:
    i així la meva voluntat estarà satisfeta.

    Was willst du heute sorgen auf morgen?
    Der Eine steht allem für,
    der gibt auch dir das Deine.

    Per què et preocupes avui pel demà?
    L’únic Déu pensa en tot:
    també et donarà el que et mereixes.

    Sei nur in allem Handel ohn Wandel,
    steh feste, was Gott beschleußt,
    das ist und heißt das Beste.

    Sigues ferm en totes les teves accions,
    adherir-se fermament al que Déu ha decidit,
    això és i serà el millor.

    Amen

    Amén

    Felix Mendelssohn
    Hör mein Bitten, Herr
    (Salm 55, 2-8)

    Hör’ mein Bitten, Herr, neige dich zu mir,
    auf deines Kindes Stimme habe Acht!
    Ich bin allein: wer wird mir Tröster und Helfer sein ?
    Ich irre ohne Pfad in dunkler Nacht!

    Escolta el meu prec, Déu meu;
    quan et suplico, no t'amaguis!
    Escolta atentament i respon-me!
    Vaig perdut, portant arreu el meu dolor,

    Die Feinde sie droh’n, und heben ihr Haupt:
    "Wo ist nun der Retter, an den ihr geglaubt?"
    Sie lästern dich täglich, sie stellen uns nach
    Und halten die Frommen in Knechtschaft und Schmach!

    empès pels crits dels enemics
    i la fúria dels malvats.
    Aboquen damunt meu malediccions,
    m’odien amb tota la ràbia.

    Mich fasst des Todes Furcht bei ihrem Dräu’n!
    Sie sind unzählige, ich bin allein,
    mit meiner Kraft kann ich nicht widersteh’n,
    Herr, kämpfe du für mich, Gott, hör’ mein Fleh’n!

    Dintre meu sento el cor adolorit,
    s’apodera de mi un pànic de mort,
    m’agafa por i tremolo,
    m’envaeix l’esgarrifança.

    O! könnt’ ich fliegen wie Tauben dahin,
    weit hinweg vor dem Feinde zu flieh’n!
    In die Wüste eilt’ ich dann fort,
    fände Ruhe am schattingen Ort.

    I dic: Oh si tingués les ales del colom!
    D’una volada aniria a aixoplugar-me.
    Fugiria errant, ben lluny,
    i m’estaria al desert.

    Gabriel Fauré (1845-1924)
    Requiem

    I. Introit - Kyrie

    Requiem aeternam dona eis, Domine,
    et lux perpetua luceat eis.
    Te decet hymnus, Deus, in Sion,
    et tibi reddetur votum in Ierusalem.
    Exaudi orationem meam,
    ad te omnis caro veniet.
    Kyrie, eleison: Christe, eleison.

    Doneu-los, Senyor, el repòs etern.
    Que la llum eterna brilli damunt d’ells.
    Vós mereixeu, oh Déu, la lloança a Sió,
    i en honor vostre es fan els vots a Jerusalem.
    Escolteu la meva súplica,
    perquè és a Vós que tornarà tot mortal.
    Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat.

    II. Offertorium

    O Domine Jesu Christe, Rex gloriae,
    libera animas defunctorum
    de poenis inferni
    et de profundo lacu;
    libera animas defunctorum de ore leonis,
    ne absorbeat tartarus,
    ne cadant in obscurum.
    Hostias et preces tibi, Domine,
    laudis offerimus.
    Tu suscipe pro animabus illis,
    quarum hodie memoriam facimus:
    fac eas, Domine,
    de morte transire ad vitam.
    Quan olim Abrahae promisisti,
    et semini eius.
    Amen

    Senyor, Jesucrist, Rei de la glòria,
    allibereu les ànimes dels difunts
    de les penes de l’infern
    i de l’abisme profund;
    allibereu-les de la gola del lleó!
    Que no les engoleixi l’abisme,
    ni vagin a parar a les tenebres.
    Heus aquí, Senyor, el sacrifici i les pregàries
    que oferim a lloança vostra.
    Accepteu-les per aquells dels quals
    avui fem memòria;
    feu-los passar, Senyor,
    de mort a vida,
    que en altre temps vau prometre a Abraham
     i a la seva descendència.

    III. Sanctus

    Sanctus, sanctus, sanctus,
    Dominus Deus Sabaoth!
    Pleni sunt coeli et terra gloria tua.
    Hosanna in excelsis.

    Sant, sant, sant és el Senyor,
    Déu de l’univers!
    El cel i la terra són plens de la vostra glòria.
    Hosanna a dalt del cel!

    IV. Pie Jesu

    Pie Jesu, Domine,
    dona eis requiem sempiternam.

    Oh Senyor, Jesús bondadós,
    doneu-los el repòs etern.

    V. Agnus Dei

    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi:
    dona eis requiem sempiternam.
    Lux aeterna luceat eis, Domine:
    cum Sanctus tuis
    in aeternum: quia pius es.

    Anyell de Déu,
    que lleveu el pecat del món,
    doneu-los el repòs etern.
    Que la llum eterna brilli damunt d’ells, Senyor,
    amb els vostres sants per sempre més,
    perquè Vós sou bondadós.

    VI. Libera me

    Libera me, Domine,
    de morte aeterna, in die illa tremenda,
    quando coeli movendi sunt et terra.
    Dum veneris iudicare saeculum per ignem.
    Tremens factus sum ego et timeo,
    dum discussió venerit atque ventura ira.
    Dies irae, dies illa,
    calamitatis et miseriae,
    dies magna et amara valde.
    Requiem aeternem dona eis, Domine,
    et lux perpetua luceat eis.

    Deslliureu-me, Senyor,
    de la mort eterna, en aquell dia terrible,
    que sotraguejarà els cels i la terra.
    Quan vindreu amb el foc per jutjar el món.
    Estic tot tremolós i tinc por
    del judici que s’atansa i del rigor que ha de venir.
    Dia terrible serà aquell dia,
    de calamitat i de misèria,
    diada grandiosa i molt amargant.
    Doneu-los, Senyor, el repòs etern,
    que la llum eterna brilli damunt d’ells.

    VII. In paradisum

    In paradisum deducant Angeli:
    in tuo adventu suscipiant te Martyres,
    et perducant te in civitatem sanctam Jerusalem.
    Chorus Angelorum te suscipiat,
    et cum Lazaro, quondam paupere,
    eternam habeas requiem.

    Que els àngels et menin al paradís;
    que, a la teva arribada, et rebin els màrtirs,
    i et duguin a la santa ciutat de Jerusalem.
    Que t’aculli el cor dels àngels
    i tinguis amb Llàtzer, en altre temps pobre,
    el repòs etern.

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Diumenge, 19.06.22 – 17 h
    Sala de Concerts

    Concert participatiu

    Irene Mas, soprano
    Tànit Bono, mezzosoprano
    Cantaires individuals
    Orfeó Català (Simon Halsey, director artístic)
    Vespres d’Arnadí
    Pablo Larraz, director

    Antonio Vivaldi:
    Gloria, RV 589
    Magnificat, RV 610

    Preus: 20 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Membres Palau XXI

Índex