Cor Jove de l’Orfeó Català
—Requiem de FauréLa Casa dels Cants
Diumenge, 22 de maig de 2022 – 12 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Programa
Cor Jove de l’Orfeó Català
Anna Niebla, soprano
Serena Sáenz, soprano
Daniel Morales i Teixidó, baríton
Joan Seguí, orgue
Orquestra de Cambra Terrassa 48 (Quim Térmens, director)
Esteve Nabona, directorFelix Mendelssohn (1809-1847)
Salm: Richte mich, GottJohannes Brahms (1833-1897)
Geistliches LiedFelix Mendelssohn
Himne: Hör mein Bitten, HerrGabriel Fauré (1845-1924)
RequiemIntroit – Kyrie
Offertorium
Sanctus
Pie Jesu
Agnus Dei
Libera me
In paradisumAquest és el concert de comiat d’Esteve Nabona com a director del Cor Jove, la institució i els cantaires li agraïm profundament la seva trajectòria i dedicació.
Poema
Teoria del caos
A la superfície
de la meva pell d’humana
hi ha restes
de saliva, petons, carícies, mossegades,
esperma,
xuclets,
talls, ferides, cops, llagues,
suor, cicatrius,
rascades, sang, crostes, blaus, lesions,
esgarrapades,
bufetades,
varius, butllofes i cremades.No em calen ni perforacions ni tatuatges.
El meu cos
és un mapa.Anna Gual
Implosions (2008)Comentari
Cap al 1856 Johannes Brahms (1833-1897) començà una sèrie d’intercanvis d’exercicis de contrapunt amb el violinista i compositor Josef Joachim (1831-1907), amic i col·laborador seu. Entre aquests exercicis, excel·lí en aquest Geistliches Lied, un bellíssim cant espiritual format per un doble cànon coral amb acompanyament d’orgue sobre un text de Paul Flemming, autor pietista del segle XVII, que Brahms publicà vuit anys més tard com a opus 30. Sembla que el compositor s’inspirà en un motiu de Clara Schumann, a qui dedicà com a consol en l’agonia del seu espòs Robert. Entre el món coral, es coneix la peça per tenir l’Amén més bonic escrit mai.
L’himne Hör mein Bitten és una obra que Felix Mendelssohn-Bartholdy (1809-1847) compongué l’any 1844, originalment en anglès (Hear my prayer) després d’un dels seus nombrosos viatges per terres britàniques. És una petita cantata per a soprano, cor, orgue i orquestra sobre un text de William Bartholomew (1793-1867), llibretista amb qui Mendelssohn col·laborà més tard en el seu oratori Elias, op. 70. L'estil és més amable que en el sever Richte mich, Gott, un dels tres salms que formen l'opus 78. L'escriptura aquí segueix la tradició luterana, amb seccions homofòniques de gran força.
Contràriament al Requiem de Brahms, amb el qual sovint es posa en paral·lel, el de Gabriel Fauré (1845-1924) no fou inspirat pel traspàs de cap parent proper. La gestació d’aquesta obra, una de les més significatives del compositor francès, es prolongà durant més de vint anys, essent la llavor inicial un motet, Libera me, per a baríton i orgue datat el 1877. El gruix de l’obra fou compost deu anys més tard en una versió de cambra per a soprano, cor, violí solista, violes, violoncel, arpa i orgue. El 1893 Fauré hi afegí el “Libera me” i l’“Ofertori”, amb solo de baríton, i n’amplià l’orquestració amb metalls i fagots. Una tercera versió, per a orquestra simfònica, veié la llum el 1901, però tot i que és la versió actualment més escoltada, s’accepta generalment com una orquestració feta, amb el vistiplau de l’autor, pel seu deixeble Jean Roger-Ducasse (1873-1954).
Aquest Requiem es caracteritza per una visió amable de la mort, lluny del dramatisme dels grans rèquiems romàntics. L’absència de “Dies irae” redueix els moments dramàtics a alguns passatges de l’“Introit”, l’“Agnus” i del “Libera me”, però sempre amb el consol de melodies expressives. L’“Ofertori” és un contrapunt inspirat en Bach, amb un líric solo de baríton a la secció central. L’angelical “Sanctus”, amb solo de violí, fa de parió a l’“In Paradisum”, que clou l’obra en una atmosfera mística i reconfortant.
Sergi Moreno Lasalle, músic i crític musical
Biografies
Biografies
©Ricardo Ríos
©Ricardo Ríos
Cor Jove de l’Orfeó Català
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.
D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar els concerts del Cor Jove amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Taverner amb l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Rubén Gimeno, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.
Biografies
Anna Niebla, soprano
Nascuda a Barcelona, començà els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música i Dansa d’Esparreguera i finalitzà el grau professional de cant i piano al Conservatori del Liceu. Es graduà al mateix Conservatori amb la professora Carmen Bustamante l’any 2017 guanyant el premi extraordinari de música de cambra amb el seu company Eric Ledesma. L’any 2022 es graduà, novament al Conservatori del Liceu, després de cursar el Màster en Interpretació d’Òpera amb la beca de la Fundació Ferrer-Salat.
L’any 2016 fou seleccionada per interpretar el rol de Donna Elvira de Don Giovanni de Mozart a l’Escola d’Òpera de Sabadell. El 2017 guanyà dos premis extraordinaris a la primera edició del Sonora International Opera Competition Francisco Araiza i participà al Young Artists Programme de Les Azuriales Opera. Encara el 2017 participà en l’enregistrament de Gaziel i Picarol, dos drames modernistes d’E. Granados, amb l’Orquestra de Cadaqués. El 2022 guanyà el premi extraordinari que ofereix la Fundació de Música Ferrer-Salat a la 59a edició del Concurs Francesc Viñas i guanyà el segon premi del 18è Concurs Internacional de Música de les Corts.
Formà part del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Orfeó Català. Actualment, i des del 2014, és la pianista acompanyant dels cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, projecte d’intervenció sociomusical del Palau de la Música Catalana.
Biografies
Serena Sáenz, soprano
La soprano espanyola va estudiar al Conservatori del Liceu i més endavant va fer un postgrau a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín.
El 2019, durant la seva primera temporada com a membre de l’International Opera Studio de la Staatsoper de Berlín, havia d’interpretar el rol de Papagena, però de sobte li van demanar que intervingués com a Pamina a l’estrena de Die Zauberflöte, producció de Yuval Sharon, dirigida per Alondra de la Parra. Les aparicions següents com a membre de l’Opera Studio van incloure més interpretacions de Pamina i tres debuts destacats: Frasquita de Carmen i ocell del bosc de Siegfried, totes dues òperes dirigides per Daniel Barenboim, i Zerlina de Don Giovanni, dirigida per Pablo Heras-Casado.
La temporada passada va tornar a la Staatsoper de Berlín com a artista convidada per interpretar per primera vegada el rol de Zerbinetta d’Ariadne auf Naxos i va fer un important debut al Gran Teatre del Liceu en el paper principal de Lucia di Lammermoor. Aquesta temporada la seva agenda inclou Nannetta de Falstaff i Zerlina en una nova producció de Don Giovanni a la Staatsoper de Berlín, sota la direcció de Vincent Huguet i Daniel Barenboim; com a Prilepa de The Queen of Spades, i com a Papagena al Gran Teatre del Liceu, a més d’Adina de Don Pasquale a l’Òpera de Sabadell. També debutarà a l’Ópera d’Oviedo com a la Reina de la Nit, i amb l’Opéra Orchestre National de Montpeller com a Clorinda de La Cenerentola. Entre les seves pròximes actuacions destaquen Norina de Don Pasquale al Gran Teatre del Liceu; Lisa de La sonnambula al Teatro Real Madrid i el debut amb la Danish National Opera.
Pel que fa als concerts més recents, cal esmentar el debut en recital al Palau de la Música Catalana, on ja va intervenir a Carmina Burana, sota la direcció de Simon Halsey, com també la participació la temporada anterior sota la direcció d’Esteve Nabona; el debut a la Pierre Boulez Saal interpretant un programa Scarlatti amb l’Accademia Bizantina com a part del festival Barocktage de la Staatsoper de Berlín; la Gran Missa en Do menor de Mozart amb l’Orquesta Sinfónica y Coro de RTVE, sota la direcció d’Antonio Méndez, i la Simfonia núm. 4 de Mahler, amb l’Euskadido Orkestra Sinfonikoa, sota la direcció de Semyon Bychkov.
El 2022 ha obtingut el Prix Nicola Oppermann-Labourdette i el premi del públic al Concurs d’Òpera de París. El 2018 també va ser guardonada amb el Mozart Prize i amb l’Accademia Chigiana di Siena Prize al Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas de Barcelona. A més a més, va guanyar l’Internationaler Gesangswettbewerb Ferruccio Tagliavini a Àustria, com també el Concours International de Chant de Mâcon (França). A banda dels estudis musicals, també s’ha format en ballet i en dansa moderna a Barcelona, la seva ciutat natal.
Biografies
Daniel Morales i Teixidó, baríton
Nascut a Barcelona, va fer els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música i els estudis de cant amb el mestre baríton Xavier Comorera, deixeble de Myriam Alió. Paral·lelament assolí el premi extraordinari de doctorat en ciències químiques. Com a solista aborda gèneres musicals diversos: oratori, lied, òpera, sarsuela i teatre musical. Ha cantat en sales europees rellevants, com la Chapelle Royale du Château de Versalles, Cadogan Hall de Londres, Wiener Konzerthaus, Gran Teatre del Liceu i Palau de la Música Catalana, entre d´altres.
Forma part, a més a més, de diverses formacions vocals professionals, com el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, CatAlinka (centrat en la polifonia ortodoxa russa), Vocal Vircan (de folk georgià), Metropolitan Union (estil barbershop), Ensemble All’Aura (de música antiga) i Kollage (de música instruvocal).
És professor de tècnica vocal de l’Orfeó Català. Imparteix regularment tallers i seminaris de tècnica vocal o d’imitació d’instruments musicals amb la veu a escoles, instituts, universitats i conservatoris de música.
Biografies
Joan Seguí, orgue
Nascut a Barcelona (1996), de família menorquina, inicià els estudis musicals als cinc anys amb el piano. El 2005 entrà a formar part de l’Escolania de Montserrat, on va poder començar els estudis d’orgue, a més de violí i cant coral. Durant la seva estada a l’Escolania, acompanyà el cor com a organista, tant a Montserrat com arreu d’Europa.
Graduat amb matrícula d’honor el 2018 per l’Escola Superior de Música de Catalunya (on ha estudiat amb els mestres Óscar Candendo i Juan de la Rubia) i en col·laboració amb la Universität der Künste de Berlín (on ha estat deixeble de Paolo Crivellaro). El 2021 obtingué amb les màximes qualificacions el Màster en Orgue a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Stuttgart amb el Dr. Ludger Lohmann. Combina la seva formació d’organista amb la de continuista, amb professors com Luca Guglielmi, Mara Galassi, Arno Schneider o Jörg-Hannes Hahn.
S’ha format paral·lelament en orgue, baix continu i improvisació sota el mestratge ocasional de Montserrat Torrent, Ludger Lohman, Jurgen Essl, Jürgen Kursawa, Naji Hakim, Daniel Roth, Monica Melcova, Roberto Fresco, Michel Bouvard i Luca Scandali, entre d’altres.
És organista titular de l’orgue de la basílica de Santa Maria del Mar i, a més, puntualment acompanya el Cor Francesc Valls al temple de la Sagrada Família com a organista assistent en les celebracions litúrgiques.
Ha ofert concerts d’orgue en solitari a Espanya, Portugal i Alemanya. Col·labora habitualment amb el clave i l’orgue amb diverses orquestres, cors i consorts (OBC, Orquestra del Liceu, ONCA, Cor de Cambra del Palau de la Música, Orfeó Català, Cantoría…).
L’octubre del 2018 va guanyar el Premi El Primer Palau i el Premi de Catalunya Música per la seva interpretació de la Fantasia i fuga sobre el coral “Ad nos, ad salutarem undam” de Franz Liszt al Palau de la Música Catalana; i l’octubre del 2020 va obtenir el primer premi del II Concurso Nacional de Órgano Francisco Salinas a Burgos. Altres reconeixements inclouen el primer premi del III Concurso Nacional de Jóvenes Organistas Ioannes Baptista Cabanilles (2016), el Premi Internacional Andrés Segovia-José Miguel Ruiz Morales (2016), el segon premi de la Joseph Gabler Wettweberb a la International Summer Academy of Music (Ochsenhausen, Alemanya, 2017) o la beca Joves Promeses de la Música que atorga la Fundació de Música Ferrer-Salat (2013).
Recentment ha publicat el primer disc en solitari: BachGround, gràcies a Catalunya Música i amb el segell discogràfic Ficta, enregistrat al monestir de Poblet, que ha estat aclamat per la crítica com un dels millors del 2021 per la revista «Enderrock».
Biografies
Orquestra de Cambra Terrassa 48
Quim Térmens, director
Amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 (OCT48) és una formació estable i especialitzada en el repertori escrit per a cordes. Fundada l’any 2000, dona gran impuls i difusió a la música escrita per a orquestra de cordes, de la qual és un clar referent i elabora programes que combinen investigació i proximitat.
L’OCT48 ha ofert concerts per tota la geografia catalana, estatal i a Costa Rica. Ha col·laborat en produccions simfonicocorals i ha realitzat diversos enregistraments discogràfics.
Destaquen també col·laboracions amb els directors L. Heltay, J. Vila, M. Barrera, X. Puig, M. C. Espinosa, M. Thomas, B. Sargent, G. Comellas, E. Carrasco o J.Prats; amb els solistes M. Pintó, J. Domènech, D. Ligorio, V. Bronevetzky, M. Hinojosa, A. Pillai, A. Ventura, J. Palomares, I. Monar, A. Malikian, D. Brlek o K. Gleusteen, i amb les agrupacions Coral Cantiga, Cor Madrigal, Coral Sant Jordi o Cor de Cambra del Palau de la Música, entre moltes d’altres.
En la seva recerca constant, l’OCT48 ha ofert primeres audicions a l’Estat de nombroses obres per a orquestra de cordes, així com estrenes internacionals, tot donant impuls també a autors catalans, com A. Guinovart, M. Caselles, J. Cornudella, T. Peire, A. Puig o F. Cruixent. Ha realitzat primers enregistraments d’obres de R. Lamote de Grignon, J. Manén i M. Oltra, d’acord amb una voluntat de difusió, recerca i globalització del fet musical i també del país amb el seu projecte Catalan Miniatures.
L’OCT48 ha explorat nous camins escènics amb la creació d’espectacles: ‘Carmen’ de Sxedrin, Giovanni S. E., Gudbranstal les històries de ‘Peer Gynt’, Remena nena i El gran quadern, i ha explorat nous terrenys musicals col·laborant amb els artistes A. Tordera, P. Sala, Sisa, M. Camp, C. Cases, M. Makowsky, G. Humet o Sense Sal.
Amb la voluntat d’incentivar el coneixement i la il·lusió per la música entre els més petits, l’OCT48 du a terme nombroses iniciatives pedagògiques. En destaquen el projecte Assaig Obert, on l’orquestra obre les seves portes a les escoles, el Curs de Direcció i la producció d’espectacles infantils que han estat programats a sales d’arreu de Catalunya.
Atesa la gran acceptació de la seva aposta en els programes que crea, l’OCT48 ha programat ininterrompudament des de l’any 2000 la seva temporada de concerts a la ciutat de Terrassa i des de la temporada 2004-05 és orquestra resident al nou Auditori Municipal de Terrassa.
L’OCT48 està dirigida des del violí pel músic sabadellenc Quim Térmens.
Violins I: Pere Bartolomé, Judith Ortega, Humbert Rovira, Ariadna Torner
Violins II: Laura Marin, Aleix Puig, Irantzu Zuasti
Violes: Arabela Fernández, Félix Gallego
Violoncels: Manuel Martínez del Fresno, Núria Padrós
Contrabaixos: Joan Cantallops, Mònica SerraBiografies
Esteve Nabona, director
Nascut a Barcelona el 1968, va estudiar grau superior de trompa al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Vicent Aguilar. Paral·lelament, va estudiar direcció coral amb Manuel Cabero, Joan Company, Pierre Cao i Mireia Barrera, i música de cambra en diversos cursos internacionals amb Paul van Zelm, Thomas Indermulhe i Wolfgang Mayer.
Entre el 1989 i el 2003 va actuar com a trompa en diverses formacions com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, L’orquestra Simfònica del Vallès i en grups de cambra com Barcelona 216 i l’Octet de Barcelona.
En el camp de la música coral, ha estat director del Cor de Cambra Ars Subtilior (1986-1992), Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal (1995-2007), Ensemble Vocal Cambra 16 (1998-2005), Cor de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). Entre els anys 2000 i 2006 va ser director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Actualment compagina la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català amb la direcció de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i del projecte social i educatiu Palau Vincles.
Ha estat preparador de diverses edicions del Messies Participatiu impulsat per la Fundació Caixabank a Barcelona i arreu de l’Estat i també ha dirigit diversos tallers corals a Catalunya, Xile, Illes Canàries, Andalusia, Euskadi i Astúries.
Com a director ha ofert concerts a l’Estat espanyol i a Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria, la República Txeca i el Regne Unit.
En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Méridien, Orquestra Camera Musicae i Orquestra Barroca Ars Musicae.
Textos
Felix Mendelssohn (1809-1847)
Richte mich, Gott
(Salm 43)Richte mich, Gott,
und führe meine Sache
wider das unheilige Volk
und errette mich von den falschen
und bösen Leuten.Jutja’m, Déu,
i defensa la meva causa;
lliura’m de la gent impia
i de l’home enganyador
i injust.Denn du bist der Gott meiner Stärke;
Warum verstößest du mich?
Warum lässest du mich so traurig geh’n,
wenn mein Feind mich drängt?Tu que ets el Déu de la meva fortalesa,
per què m’has rebutjat?
Per què em deixes caminar trist
sota la pressió del meu enemic?Sende dein Licht
und deine Wahrheit,
daß sie mich leiten
zu deinem heiligen Berge,
und zu deiner Wohnung.Envia la teva llum
i la teva veritat;
elles em guiaran,
em portaran a la teva santa muntanya
i arreu on vius.Daß ich hineingehe
zum Altar Gottes, zu dem Gott,
der meine Freude und Wonne ist,
und dir, Gott, auf der Harfe
danke, mein Gott.M’aproparé a l’altar de Déu,
al Déu de la meva alegria
i de la meva joia,
i et lloaré amb l’arpa,
Déu, Déu meu.Was betrübst du dich, meine Seele,
und bist so unruhig in mir?
Harre auf Gott!
Denn ich werde ihm noch danken,
daß er meines Angesichts Hülfe,
und mein Gott ist.Per què aquest abatiment, ànima meva,
per què et torbes dins meu?
Espera en Déu,
perquè encara he de lloar-lo
ja que ell és la meva salvació
i el meu Déu.Johannes Brahms (1833-1897)
Geistliches Lied, op. 30
Paul Fleming (1609-1640)Laß dich nur nichts nicht dauren mit Trauren,
sei stille, wie Gott es fügt,
so sei vergnügt mein Wille!No et desesperis, ans
estigues tranquil, tal com Déu ha disposat:
i així la meva voluntat estarà satisfeta.Was willst du heute sorgen auf morgen?
Der Eine steht allem für,
der gibt auch dir das Deine.Per què et preocupes avui pel demà?
L’únic Déu pensa en tot:
també et donarà el que et mereixes.Sei nur in allem Handel ohn Wandel,
steh feste, was Gott beschleußt,
das ist und heißt das Beste.Sigues ferm en totes les teves accions,
adherir-se fermament al que Déu ha decidit,
això és i serà el millor.Amen
Amén
Felix Mendelssohn
Hör mein Bitten, Herr
(Salm 55, 2-8)Hör’ mein Bitten, Herr, neige dich zu mir,
auf deines Kindes Stimme habe Acht!
Ich bin allein: wer wird mir Tröster und Helfer sein ?
Ich irre ohne Pfad in dunkler Nacht!Escolta el meu prec, Déu meu;
quan et suplico, no t'amaguis!
Escolta atentament i respon-me!
Vaig perdut, portant arreu el meu dolor,Die Feinde sie droh’n, und heben ihr Haupt:
"Wo ist nun der Retter, an den ihr geglaubt?"
Sie lästern dich täglich, sie stellen uns nach
Und halten die Frommen in Knechtschaft und Schmach!empès pels crits dels enemics
i la fúria dels malvats.
Aboquen damunt meu malediccions,
m’odien amb tota la ràbia.Mich fasst des Todes Furcht bei ihrem Dräu’n!
Sie sind unzählige, ich bin allein,
mit meiner Kraft kann ich nicht widersteh’n,
Herr, kämpfe du für mich, Gott, hör’ mein Fleh’n!Dintre meu sento el cor adolorit,
s’apodera de mi un pànic de mort,
m’agafa por i tremolo,
m’envaeix l’esgarrifança.O! könnt’ ich fliegen wie Tauben dahin,
weit hinweg vor dem Feinde zu flieh’n!
In die Wüste eilt’ ich dann fort,
fände Ruhe am schattingen Ort.I dic: Oh si tingués les ales del colom!
D’una volada aniria a aixoplugar-me.
Fugiria errant, ben lluny,
i m’estaria al desert.Gabriel Fauré (1845-1924)
RequiemI. Introit - Kyrie
Requiem aeternam dona eis, Domine,
et lux perpetua luceat eis.
Te decet hymnus, Deus, in Sion,
et tibi reddetur votum in Ierusalem.
Exaudi orationem meam,
ad te omnis caro veniet.
Kyrie, eleison: Christe, eleison.Doneu-los, Senyor, el repòs etern.
Que la llum eterna brilli damunt d’ells.
Vós mereixeu, oh Déu, la lloança a Sió,
i en honor vostre es fan els vots a Jerusalem.
Escolteu la meva súplica,
perquè és a Vós que tornarà tot mortal.
Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat.II. Offertorium
O Domine Jesu Christe, Rex gloriae,
libera animas defunctorum
de poenis inferni
et de profundo lacu;
libera animas defunctorum de ore leonis,
ne absorbeat tartarus,
ne cadant in obscurum.
Hostias et preces tibi, Domine,
laudis offerimus.
Tu suscipe pro animabus illis,
quarum hodie memoriam facimus:
fac eas, Domine,
de morte transire ad vitam.
Quan olim Abrahae promisisti,
et semini eius.
AmenSenyor, Jesucrist, Rei de la glòria,
allibereu les ànimes dels difunts
de les penes de l’infern
i de l’abisme profund;
allibereu-les de la gola del lleó!
Que no les engoleixi l’abisme,
ni vagin a parar a les tenebres.
Heus aquí, Senyor, el sacrifici i les pregàries
que oferim a lloança vostra.
Accepteu-les per aquells dels quals
avui fem memòria;
feu-los passar, Senyor,
de mort a vida,
que en altre temps vau prometre a Abraham
i a la seva descendència.III. Sanctus
Sanctus, sanctus, sanctus,
Dominus Deus Sabaoth!
Pleni sunt coeli et terra gloria tua.
Hosanna in excelsis.Sant, sant, sant és el Senyor,
Déu de l’univers!
El cel i la terra són plens de la vostra glòria.
Hosanna a dalt del cel!IV. Pie Jesu
Pie Jesu, Domine,
dona eis requiem sempiternam.Oh Senyor, Jesús bondadós,
doneu-los el repòs etern.V. Agnus Dei
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi:
dona eis requiem sempiternam.
Lux aeterna luceat eis, Domine:
cum Sanctus tuis
in aeternum: quia pius es.Anyell de Déu,
que lleveu el pecat del món,
doneu-los el repòs etern.
Que la llum eterna brilli damunt d’ells, Senyor,
amb els vostres sants per sempre més,
perquè Vós sou bondadós.VI. Libera me
Libera me, Domine,
de morte aeterna, in die illa tremenda,
quando coeli movendi sunt et terra.
Dum veneris iudicare saeculum per ignem.
Tremens factus sum ego et timeo,
dum discussió venerit atque ventura ira.
Dies irae, dies illa,
calamitatis et miseriae,
dies magna et amara valde.
Requiem aeternem dona eis, Domine,
et lux perpetua luceat eis.Deslliureu-me, Senyor,
de la mort eterna, en aquell dia terrible,
que sotraguejarà els cels i la terra.
Quan vindreu amb el foc per jutjar el món.
Estic tot tremolós i tinc por
del judici que s’atansa i del rigor que ha de venir.
Dia terrible serà aquell dia,
de calamitat i de misèria,
diada grandiosa i molt amargant.
Doneu-los, Senyor, el repòs etern,
que la llum eterna brilli damunt d’ells.VII. In paradisum
In paradisum deducant Angeli:
in tuo adventu suscipiant te Martyres,
et perducant te in civitatem sanctam Jerusalem.
Chorus Angelorum te suscipiat,
et cum Lazaro, quondam paupere,
eternam habeas requiem.Que els àngels et menin al paradís;
que, a la teva arribada, et rebin els màrtirs,
i et duguin a la santa ciutat de Jerusalem.
Que t’aculli el cor dels àngels
i tinguis amb Llàtzer, en altre temps pobre,
el repòs etern.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 19.06.22 – 17 h
Sala de ConcertsConcert participatiu
Irene Mas, soprano
Tànit Bono, mezzosoprano
Cantaires individuals
Orfeó Català (Simon Halsey, director artístic)
Vespres d’Arnadí
Pablo Larraz, directorAntonio Vivaldi:
Gloria, RV 589
Magnificat, RV 610Preus: 20 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Cor Jove de l’Orfeó Català
—Requiem de FauréLa Casa dels Cants
Diumenge, 22 de maig de 2022 – 12 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Programa
Cor Jove de l’Orfeó Català
Anna Niebla, soprano
Serena Sáenz, soprano
Daniel Morales i Teixidó, baríton
Joan Seguí, orgue
Orquestra de Cambra Terrassa 48 (Quim Térmens, director)
Esteve Nabona, directorFelix Mendelssohn (1809-1847)
Salm: Richte mich, GottJohannes Brahms (1833-1897)
Geistliches LiedFelix Mendelssohn
Himne: Hör mein Bitten, HerrGabriel Fauré (1845-1924)
RequiemIntroit – Kyrie
Offertorium
Sanctus
Pie Jesu
Agnus Dei
Libera me
In paradisumAquest és el concert de comiat d’Esteve Nabona com a director del Cor Jove, la institució i els cantaires li agraïm profundament la seva trajectòria i dedicació.
Poema
Teoria del caos
A la superfície
de la meva pell d’humana
hi ha restes
de saliva, petons, carícies, mossegades,
esperma,
xuclets,
talls, ferides, cops, llagues,
suor, cicatrius,
rascades, sang, crostes, blaus, lesions,
esgarrapades,
bufetades,
varius, butllofes i cremades.No em calen ni perforacions ni tatuatges.
El meu cos
és un mapa.Anna Gual
Implosions (2008)Comentari
Cap al 1856 Johannes Brahms (1833-1897) començà una sèrie d’intercanvis d’exercicis de contrapunt amb el violinista i compositor Josef Joachim (1831-1907), amic i col·laborador seu. Entre aquests exercicis, excel·lí en aquest Geistliches Lied, un bellíssim cant espiritual format per un doble cànon coral amb acompanyament d’orgue sobre un text de Paul Flemming, autor pietista del segle XVII, que Brahms publicà vuit anys més tard com a opus 30. Sembla que el compositor s’inspirà en un motiu de Clara Schumann, a qui dedicà com a consol en l’agonia del seu espòs Robert. Entre el món coral, es coneix la peça per tenir l’Amén més bonic escrit mai.
L’himne Hör mein Bitten és una obra que Felix Mendelssohn-Bartholdy (1809-1847) compongué l’any 1844, originalment en anglès (Hear my prayer) després d’un dels seus nombrosos viatges per terres britàniques. És una petita cantata per a soprano, cor, orgue i orquestra sobre un text de William Bartholomew (1793-1867), llibretista amb qui Mendelssohn col·laborà més tard en el seu oratori Elias, op. 70. L'estil és més amable que en el sever Richte mich, Gott, un dels tres salms que formen l'opus 78. L'escriptura aquí segueix la tradició luterana, amb seccions homofòniques de gran força.
Contràriament al Requiem de Brahms, amb el qual sovint es posa en paral·lel, el de Gabriel Fauré (1845-1924) no fou inspirat pel traspàs de cap parent proper. La gestació d’aquesta obra, una de les més significatives del compositor francès, es prolongà durant més de vint anys, essent la llavor inicial un motet, Libera me, per a baríton i orgue datat el 1877. El gruix de l’obra fou compost deu anys més tard en una versió de cambra per a soprano, cor, violí solista, violes, violoncel, arpa i orgue. El 1893 Fauré hi afegí el “Libera me” i l’“Ofertori”, amb solo de baríton, i n’amplià l’orquestració amb metalls i fagots. Una tercera versió, per a orquestra simfònica, veié la llum el 1901, però tot i que és la versió actualment més escoltada, s’accepta generalment com una orquestració feta, amb el vistiplau de l’autor, pel seu deixeble Jean Roger-Ducasse (1873-1954).
Aquest Requiem es caracteritza per una visió amable de la mort, lluny del dramatisme dels grans rèquiems romàntics. L’absència de “Dies irae” redueix els moments dramàtics a alguns passatges de l’“Introit”, l’“Agnus” i del “Libera me”, però sempre amb el consol de melodies expressives. L’“Ofertori” és un contrapunt inspirat en Bach, amb un líric solo de baríton a la secció central. L’angelical “Sanctus”, amb solo de violí, fa de parió a l’“In Paradisum”, que clou l’obra en una atmosfera mística i reconfortant.
Sergi Moreno Lasalle, músic i crític musical
Biografies
Cor Jove de l’Orfeó Català
©Ricardo Ríos
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.
D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar els concerts del Cor Jove amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Taverner amb l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Rubén Gimeno, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.
Anna Niebla, soprano
Nascuda a Barcelona, començà els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música i Dansa d’Esparreguera i finalitzà el grau professional de cant i piano al Conservatori del Liceu. Es graduà al mateix Conservatori amb la professora Carmen Bustamante l’any 2017 guanyant el premi extraordinari de música de cambra amb el seu company Eric Ledesma. L’any 2022 es graduà, novament al Conservatori del Liceu, després de cursar el Màster en Interpretació d’Òpera amb la beca de la Fundació Ferrer-Salat.
L’any 2016 fou seleccionada per interpretar el rol de Donna Elvira de Don Giovanni de Mozart a l’Escola d’Òpera de Sabadell. El 2017 guanyà dos premis extraordinaris a la primera edició del Sonora International Opera Competition Francisco Araiza i participà al Young Artists Programme de Les Azuriales Opera. Encara el 2017 participà en l’enregistrament de Gaziel i Picarol, dos drames modernistes d’E. Granados, amb l’Orquestra de Cadaqués. El 2022 guanyà el premi extraordinari que ofereix la Fundació de Música Ferrer-Salat a la 59a edició del Concurs Francesc Viñas i guanyà el segon premi del 18è Concurs Internacional de Música de les Corts.
Formà part del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Orfeó Català. Actualment, i des del 2014, és la pianista acompanyant dels cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, projecte d’intervenció sociomusical del Palau de la Música Catalana.
Serena Sáenz, soprano
La soprano espanyola va estudiar al Conservatori del Liceu i més endavant va fer un postgrau a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín.
El 2019, durant la seva primera temporada com a membre de l’International Opera Studio de la Staatsoper de Berlín, havia d’interpretar el rol de Papagena, però de sobte li van demanar que intervingués com a Pamina a l’estrena de Die Zauberflöte, producció de Yuval Sharon, dirigida per Alondra de la Parra. Les aparicions següents com a membre de l’Opera Studio van incloure més interpretacions de Pamina i tres debuts destacats: Frasquita de Carmen i ocell del bosc de Siegfried, totes dues òperes dirigides per Daniel Barenboim, i Zerlina de Don Giovanni, dirigida per Pablo Heras-Casado.
La temporada passada va tornar a la Staatsoper de Berlín com a artista convidada per interpretar per primera vegada el rol de Zerbinetta d’Ariadne auf Naxos i va fer un important debut al Gran Teatre del Liceu en el paper principal de Lucia di Lammermoor. Aquesta temporada la seva agenda inclou Nannetta de Falstaff i Zerlina en una nova producció de Don Giovanni a la Staatsoper de Berlín, sota la direcció de Vincent Huguet i Daniel Barenboim; com a Prilepa de The Queen of Spades, i com a Papagena al Gran Teatre del Liceu, a més d’Adina de Don Pasquale a l’Òpera de Sabadell. També debutarà a l’Ópera d’Oviedo com a la Reina de la Nit, i amb l’Opéra Orchestre National de Montpeller com a Clorinda de La Cenerentola. Entre les seves pròximes actuacions destaquen Norina de Don Pasquale al Gran Teatre del Liceu; Lisa de La sonnambula al Teatro Real Madrid i el debut amb la Danish National Opera.
Pel que fa als concerts més recents, cal esmentar el debut en recital al Palau de la Música Catalana, on ja va intervenir a Carmina Burana, sota la direcció de Simon Halsey, com també la participació la temporada anterior sota la direcció d’Esteve Nabona; el debut a la Pierre Boulez Saal interpretant un programa Scarlatti amb l’Accademia Bizantina com a part del festival Barocktage de la Staatsoper de Berlín; la Gran Missa en Do menor de Mozart amb l’Orquesta Sinfónica y Coro de RTVE, sota la direcció d’Antonio Méndez, i la Simfonia núm. 4 de Mahler, amb l’Euskadido Orkestra Sinfonikoa, sota la direcció de Semyon Bychkov.
El 2022 ha obtingut el Prix Nicola Oppermann-Labourdette i el premi del públic al Concurs d’Òpera de París. El 2018 també va ser guardonada amb el Mozart Prize i amb l’Accademia Chigiana di Siena Prize al Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas de Barcelona. A més a més, va guanyar l’Internationaler Gesangswettbewerb Ferruccio Tagliavini a Àustria, com també el Concours International de Chant de Mâcon (França). A banda dels estudis musicals, també s’ha format en ballet i en dansa moderna a Barcelona, la seva ciutat natal.
Daniel Morales i Teixidó, baríton
Nascut a Barcelona, va fer els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música i els estudis de cant amb el mestre baríton Xavier Comorera, deixeble de Myriam Alió. Paral·lelament assolí el premi extraordinari de doctorat en ciències químiques. Com a solista aborda gèneres musicals diversos: oratori, lied, òpera, sarsuela i teatre musical. Ha cantat en sales europees rellevants, com la Chapelle Royale du Château de Versalles, Cadogan Hall de Londres, Wiener Konzerthaus, Gran Teatre del Liceu i Palau de la Música Catalana, entre d´altres.
Forma part, a més a més, de diverses formacions vocals professionals, com el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, CatAlinka (centrat en la polifonia ortodoxa russa), Vocal Vircan (de folk georgià), Metropolitan Union (estil barbershop), Ensemble All’Aura (de música antiga) i Kollage (de música instruvocal).
És professor de tècnica vocal de l’Orfeó Català. Imparteix regularment tallers i seminaris de tècnica vocal o d’imitació d’instruments musicals amb la veu a escoles, instituts, universitats i conservatoris de música.
Joan Seguí, orgue
Nascut a Barcelona (1996), de família menorquina, inicià els estudis musicals als cinc anys amb el piano. El 2005 entrà a formar part de l’Escolania de Montserrat, on va poder començar els estudis d’orgue, a més de violí i cant coral. Durant la seva estada a l’Escolania, acompanyà el cor com a organista, tant a Montserrat com arreu d’Europa.
Graduat amb matrícula d’honor el 2018 per l’Escola Superior de Música de Catalunya (on ha estudiat amb els mestres Óscar Candendo i Juan de la Rubia) i en col·laboració amb la Universität der Künste de Berlín (on ha estat deixeble de Paolo Crivellaro). El 2021 obtingué amb les màximes qualificacions el Màster en Orgue a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Stuttgart amb el Dr. Ludger Lohmann. Combina la seva formació d’organista amb la de continuista, amb professors com Luca Guglielmi, Mara Galassi, Arno Schneider o Jörg-Hannes Hahn.
S’ha format paral·lelament en orgue, baix continu i improvisació sota el mestratge ocasional de Montserrat Torrent, Ludger Lohman, Jurgen Essl, Jürgen Kursawa, Naji Hakim, Daniel Roth, Monica Melcova, Roberto Fresco, Michel Bouvard i Luca Scandali, entre d’altres.
És organista titular de l’orgue de la basílica de Santa Maria del Mar i, a més, puntualment acompanya el Cor Francesc Valls al temple de la Sagrada Família com a organista assistent en les celebracions litúrgiques.
Ha ofert concerts d’orgue en solitari a Espanya, Portugal i Alemanya. Col·labora habitualment amb el clave i l’orgue amb diverses orquestres, cors i consorts (OBC, Orquestra del Liceu, ONCA, Cor de Cambra del Palau de la Música, Orfeó Català, Cantoría…).
L’octubre del 2018 va guanyar el Premi El Primer Palau i el Premi de Catalunya Música per la seva interpretació de la Fantasia i fuga sobre el coral “Ad nos, ad salutarem undam” de Franz Liszt al Palau de la Música Catalana; i l’octubre del 2020 va obtenir el primer premi del II Concurso Nacional de Órgano Francisco Salinas a Burgos. Altres reconeixements inclouen el primer premi del III Concurso Nacional de Jóvenes Organistas Ioannes Baptista Cabanilles (2016), el Premi Internacional Andrés Segovia-José Miguel Ruiz Morales (2016), el segon premi de la Joseph Gabler Wettweberb a la International Summer Academy of Music (Ochsenhausen, Alemanya, 2017) o la beca Joves Promeses de la Música que atorga la Fundació de Música Ferrer-Salat (2013).
Recentment ha publicat el primer disc en solitari: BachGround, gràcies a Catalunya Música i amb el segell discogràfic Ficta, enregistrat al monestir de Poblet, que ha estat aclamat per la crítica com un dels millors del 2021 per la revista «Enderrock».
Orquestra de Cambra Terrassa 48
Quim Térmens, director
Amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 (OCT48) és una formació estable i especialitzada en el repertori escrit per a cordes. Fundada l’any 2000, dona gran impuls i difusió a la música escrita per a orquestra de cordes, de la qual és un clar referent i elabora programes que combinen investigació i proximitat.
L’OCT48 ha ofert concerts per tota la geografia catalana, estatal i a Costa Rica. Ha col·laborat en produccions simfonicocorals i ha realitzat diversos enregistraments discogràfics.
Destaquen també col·laboracions amb els directors L. Heltay, J. Vila, M. Barrera, X. Puig, M. C. Espinosa, M. Thomas, B. Sargent, G. Comellas, E. Carrasco o J.Prats; amb els solistes M. Pintó, J. Domènech, D. Ligorio, V. Bronevetzky, M. Hinojosa, A. Pillai, A. Ventura, J. Palomares, I. Monar, A. Malikian, D. Brlek o K. Gleusteen, i amb les agrupacions Coral Cantiga, Cor Madrigal, Coral Sant Jordi o Cor de Cambra del Palau de la Música, entre moltes d’altres.
En la seva recerca constant, l’OCT48 ha ofert primeres audicions a l’Estat de nombroses obres per a orquestra de cordes, així com estrenes internacionals, tot donant impuls també a autors catalans, com A. Guinovart, M. Caselles, J. Cornudella, T. Peire, A. Puig o F. Cruixent. Ha realitzat primers enregistraments d’obres de R. Lamote de Grignon, J. Manén i M. Oltra, d’acord amb una voluntat de difusió, recerca i globalització del fet musical i també del país amb el seu projecte Catalan Miniatures.
L’OCT48 ha explorat nous camins escènics amb la creació d’espectacles: ‘Carmen’ de Sxedrin, Giovanni S. E., Gudbranstal les històries de ‘Peer Gynt’, Remena nena i El gran quadern, i ha explorat nous terrenys musicals col·laborant amb els artistes A. Tordera, P. Sala, Sisa, M. Camp, C. Cases, M. Makowsky, G. Humet o Sense Sal.
Amb la voluntat d’incentivar el coneixement i la il·lusió per la música entre els més petits, l’OCT48 du a terme nombroses iniciatives pedagògiques. En destaquen el projecte Assaig Obert, on l’orquestra obre les seves portes a les escoles, el Curs de Direcció i la producció d’espectacles infantils que han estat programats a sales d’arreu de Catalunya.
Atesa la gran acceptació de la seva aposta en els programes que crea, l’OCT48 ha programat ininterrompudament des de l’any 2000 la seva temporada de concerts a la ciutat de Terrassa i des de la temporada 2004-05 és orquestra resident al nou Auditori Municipal de Terrassa.
L’OCT48 està dirigida des del violí pel músic sabadellenc Quim Térmens.
Violins I: Pere Bartolomé, Judith Ortega, Humbert Rovira, Ariadna Torner
Violins II: Laura Marin, Aleix Puig, Irantzu Zuasti
Violes: Arabela Fernández, Félix Gallego
Violoncels: Manuel Martínez del Fresno, Núria Padrós
Contrabaixos: Joan Cantallops, Mònica SerraEsteve Nabona, director
Nascut a Barcelona el 1968, va estudiar grau superior de trompa al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Vicent Aguilar. Paral·lelament, va estudiar direcció coral amb Manuel Cabero, Joan Company, Pierre Cao i Mireia Barrera, i música de cambra en diversos cursos internacionals amb Paul van Zelm, Thomas Indermulhe i Wolfgang Mayer.
Entre el 1989 i el 2003 va actuar com a trompa en diverses formacions com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, L’orquestra Simfònica del Vallès i en grups de cambra com Barcelona 216 i l’Octet de Barcelona.
En el camp de la música coral, ha estat director del Cor de Cambra Ars Subtilior (1986-1992), Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal (1995-2007), Ensemble Vocal Cambra 16 (1998-2005), Cor de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). Entre els anys 2000 i 2006 va ser director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Actualment compagina la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català amb la direcció de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i del projecte social i educatiu Palau Vincles.
Ha estat preparador de diverses edicions del Messies Participatiu impulsat per la Fundació Caixabank a Barcelona i arreu de l’Estat i també ha dirigit diversos tallers corals a Catalunya, Xile, Illes Canàries, Andalusia, Euskadi i Astúries.
Com a director ha ofert concerts a l’Estat espanyol i a Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria, la República Txeca i el Regne Unit.
En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Méridien, Orquestra Camera Musicae i Orquestra Barroca Ars Musicae.
Textos
Felix Mendelssohn (1809-1847)
Richte mich, Gott
(Salm 43)Richte mich, Gott,
und führe meine Sache
wider das unheilige Volk
und errette mich von den falschen
und bösen Leuten.Jutja’m, Déu,
i defensa la meva causa;
lliura’m de la gent impia
i de l’home enganyador
i injust.Denn du bist der Gott meiner Stärke;
Warum verstößest du mich?
Warum lässest du mich so traurig geh’n,
wenn mein Feind mich drängt?Tu que ets el Déu de la meva fortalesa,
per què m’has rebutjat?
Per què em deixes caminar trist
sota la pressió del meu enemic?Sende dein Licht
und deine Wahrheit,
daß sie mich leiten
zu deinem heiligen Berge,
und zu deiner Wohnung.Envia la teva llum
i la teva veritat;
elles em guiaran,
em portaran a la teva santa muntanya
i arreu on vius.Daß ich hineingehe
zum Altar Gottes, zu dem Gott,
der meine Freude und Wonne ist,
und dir, Gott, auf der Harfe
danke, mein Gott.M’aproparé a l’altar de Déu,
al Déu de la meva alegria
i de la meva joia,
i et lloaré amb l’arpa,
Déu, Déu meu.Was betrübst du dich, meine Seele,
und bist so unruhig in mir?
Harre auf Gott!
Denn ich werde ihm noch danken,
daß er meines Angesichts Hülfe,
und mein Gott ist.Per què aquest abatiment, ànima meva,
per què et torbes dins meu?
Espera en Déu,
perquè encara he de lloar-lo
ja que ell és la meva salvació
i el meu Déu.Johannes Brahms (1833-1897)
Geistliches Lied, op. 30
Paul Fleming (1609-1640)Laß dich nur nichts nicht dauren mit Trauren,
sei stille, wie Gott es fügt,
so sei vergnügt mein Wille!No et desesperis, ans
estigues tranquil, tal com Déu ha disposat:
i així la meva voluntat estarà satisfeta.Was willst du heute sorgen auf morgen?
Der Eine steht allem für,
der gibt auch dir das Deine.Per què et preocupes avui pel demà?
L’únic Déu pensa en tot:
també et donarà el que et mereixes.Sei nur in allem Handel ohn Wandel,
steh feste, was Gott beschleußt,
das ist und heißt das Beste.Sigues ferm en totes les teves accions,
adherir-se fermament al que Déu ha decidit,
això és i serà el millor.Amen
Amén
Felix Mendelssohn
Hör mein Bitten, Herr
(Salm 55, 2-8)Hör’ mein Bitten, Herr, neige dich zu mir,
auf deines Kindes Stimme habe Acht!
Ich bin allein: wer wird mir Tröster und Helfer sein ?
Ich irre ohne Pfad in dunkler Nacht!Escolta el meu prec, Déu meu;
quan et suplico, no t'amaguis!
Escolta atentament i respon-me!
Vaig perdut, portant arreu el meu dolor,Die Feinde sie droh’n, und heben ihr Haupt:
"Wo ist nun der Retter, an den ihr geglaubt?"
Sie lästern dich täglich, sie stellen uns nach
Und halten die Frommen in Knechtschaft und Schmach!empès pels crits dels enemics
i la fúria dels malvats.
Aboquen damunt meu malediccions,
m’odien amb tota la ràbia.Mich fasst des Todes Furcht bei ihrem Dräu’n!
Sie sind unzählige, ich bin allein,
mit meiner Kraft kann ich nicht widersteh’n,
Herr, kämpfe du für mich, Gott, hör’ mein Fleh’n!Dintre meu sento el cor adolorit,
s’apodera de mi un pànic de mort,
m’agafa por i tremolo,
m’envaeix l’esgarrifança.O! könnt’ ich fliegen wie Tauben dahin,
weit hinweg vor dem Feinde zu flieh’n!
In die Wüste eilt’ ich dann fort,
fände Ruhe am schattingen Ort.I dic: Oh si tingués les ales del colom!
D’una volada aniria a aixoplugar-me.
Fugiria errant, ben lluny,
i m’estaria al desert.Gabriel Fauré (1845-1924)
RequiemI. Introit - Kyrie
Requiem aeternam dona eis, Domine,
et lux perpetua luceat eis.
Te decet hymnus, Deus, in Sion,
et tibi reddetur votum in Ierusalem.
Exaudi orationem meam,
ad te omnis caro veniet.
Kyrie, eleison: Christe, eleison.Doneu-los, Senyor, el repòs etern.
Que la llum eterna brilli damunt d’ells.
Vós mereixeu, oh Déu, la lloança a Sió,
i en honor vostre es fan els vots a Jerusalem.
Escolteu la meva súplica,
perquè és a Vós que tornarà tot mortal.
Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat.II. Offertorium
O Domine Jesu Christe, Rex gloriae,
libera animas defunctorum
de poenis inferni
et de profundo lacu;
libera animas defunctorum de ore leonis,
ne absorbeat tartarus,
ne cadant in obscurum.
Hostias et preces tibi, Domine,
laudis offerimus.
Tu suscipe pro animabus illis,
quarum hodie memoriam facimus:
fac eas, Domine,
de morte transire ad vitam.
Quan olim Abrahae promisisti,
et semini eius.
AmenSenyor, Jesucrist, Rei de la glòria,
allibereu les ànimes dels difunts
de les penes de l’infern
i de l’abisme profund;
allibereu-les de la gola del lleó!
Que no les engoleixi l’abisme,
ni vagin a parar a les tenebres.
Heus aquí, Senyor, el sacrifici i les pregàries
que oferim a lloança vostra.
Accepteu-les per aquells dels quals
avui fem memòria;
feu-los passar, Senyor,
de mort a vida,
que en altre temps vau prometre a Abraham
i a la seva descendència.III. Sanctus
Sanctus, sanctus, sanctus,
Dominus Deus Sabaoth!
Pleni sunt coeli et terra gloria tua.
Hosanna in excelsis.Sant, sant, sant és el Senyor,
Déu de l’univers!
El cel i la terra són plens de la vostra glòria.
Hosanna a dalt del cel!IV. Pie Jesu
Pie Jesu, Domine,
dona eis requiem sempiternam.Oh Senyor, Jesús bondadós,
doneu-los el repòs etern.V. Agnus Dei
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi:
dona eis requiem sempiternam.
Lux aeterna luceat eis, Domine:
cum Sanctus tuis
in aeternum: quia pius es.Anyell de Déu,
que lleveu el pecat del món,
doneu-los el repòs etern.
Que la llum eterna brilli damunt d’ells, Senyor,
amb els vostres sants per sempre més,
perquè Vós sou bondadós.VI. Libera me
Libera me, Domine,
de morte aeterna, in die illa tremenda,
quando coeli movendi sunt et terra.
Dum veneris iudicare saeculum per ignem.
Tremens factus sum ego et timeo,
dum discussió venerit atque ventura ira.
Dies irae, dies illa,
calamitatis et miseriae,
dies magna et amara valde.
Requiem aeternem dona eis, Domine,
et lux perpetua luceat eis.Deslliureu-me, Senyor,
de la mort eterna, en aquell dia terrible,
que sotraguejarà els cels i la terra.
Quan vindreu amb el foc per jutjar el món.
Estic tot tremolós i tinc por
del judici que s’atansa i del rigor que ha de venir.
Dia terrible serà aquell dia,
de calamitat i de misèria,
diada grandiosa i molt amargant.
Doneu-los, Senyor, el repòs etern,
que la llum eterna brilli damunt d’ells.VII. In paradisum
In paradisum deducant Angeli:
in tuo adventu suscipiant te Martyres,
et perducant te in civitatem sanctam Jerusalem.
Chorus Angelorum te suscipiat,
et cum Lazaro, quondam paupere,
eternam habeas requiem.Que els àngels et menin al paradís;
que, a la teva arribada, et rebin els màrtirs,
i et duguin a la santa ciutat de Jerusalem.
Que t’aculli el cor dels àngels
i tinguis amb Llàtzer, en altre temps pobre,
el repòs etern.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 19.06.22 – 17 h
Sala de ConcertsConcert participatiu
Irene Mas, soprano
Tànit Bono, mezzosoprano
Cantaires individuals
Orfeó Català (Simon Halsey, director artístic)
Vespres d’Arnadí
Pablo Larraz, directorAntonio Vivaldi:
Gloria, RV 589
Magnificat, RV 610Preus: 20 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –