• Cor de Cambra del Palau amb la contemporània
    —Shaw i Cruixent

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 9 d'octubre de 2022 – 12 h

    Petit Palau

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig director)
    Quintet de Metalls:
    Ramon Figueras, trompeta
    Sergi Marquillas, trompeta
    Marc Garcia, trompa
    Jordi Masip, trombó
    Cesc Domènech, tuba
    Júlia Sesé, directora


    Ferran Cruixent (1976)
    Advent

    Caroline Shaw (1982)
    And the swallow

    Ferran Cruixent
    Metaverse II
    – obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana (estrena absoluta)

    Introitus
    Becoming sentient
    Metaverse
    Rising

    Caroline Shaw
    Seven joys

    After a storm
    Interlude
    Ratio
    Interlude
    What seems like joy
    Interlude
    Blackbird etude

    Durada aproximada del concert: 67 minuts, sense pausa.

    Concert enregistrat per Catalunya Música

    #coral #novacreació #estrenes

  • Poema

    carrer major

    en desmuntar la fira,
    al poble hi van quedar les cases
    i la línia de l’horitzó.
    van anar a dormir.
    a partir de llavors
    s’entretindrien
    deixant passar el vent
    tot a través de les cases
    i dels cossos: escrivint.

    Eduard Escoffet

  • Comentari

    Caroline Shaw és una de les veus que sona amb més força al panorama musical contemporani. Aquesta temporada el Palau de la Música ens convida a conèixer les seves facetes de compositora i cantant. En el primer concert amb música seva escoltarem dues obres corals. And the swallow, basada en el text del salm 84, és una composició lluminosa que reflexiona sobre la necessitat de trobar una llar on poder-nos resguardar. Quan Shaw va compondre l’obra, la crisi de refugiats sirians ressonava dins seu: “El vers «The sparrow found a house and the swallow her nest, where she may place her young» és una metàfora preciosa d’aquesta necessitat”. Seven joys, per la seva banda, és una obra per a cor i quintet de metalls que explora el concepte de l’alegria des de diferents perspectives. “No podem viure una alegria plena sense experimentar-ne la contrapartida, la profunda tristor”; les quatre cançons que componen l’obra ens conviden a observar aquest sentiment des dels prismes de la pena, la raó, la quotidianitat i la música. En aquestes, Shaw fa servir una escriptura rica en recursos vocals, harmònics i texturals, juga amb l’espacialització del cor i utilitza diferents registres estilístics i nivells de complexitat per explicar i aprofundir en el significat dels textos. Els interludis instrumentals ens ofereixen una necessària pausa meditativa.

    Ferran Cruixent és també compositor convidat del Palau de la Música aquesta temporada. Cruixent ha desenvolupat un llenguatge vocal propi, en el qual destaca la tècnica del cibercant, en la qual les veus dels cantants es combinen amb els sons que produeixen els seus propis telèfons mòbils. De Cruixent escoltarem Metaverse II és l’obra que el Palau de la Música ha encarregat a Cruixent i de la qual viurem l’estrena absoluta. L’obra reflexiona sobre la possibilitat del desenvolupament de consciència pròpia per part de la intel·ligència artificial. El cor representa aquesta entitat a través d’efectes vocals inspirats en el món tecnològic –sintetitzadors, vocòders, harmonitzadors, veus robòtiques–, que es complementen amb sons electrònics gravats que imiten motius de la partitura i estableixen un joc de miralls entre els éssers humans i la tecnologia. Advent, una interpretació reposada del text homònim de Rainer Maria Rilke, que ens parla del misteri d’aquest moment de l’any des de la perspectiva d’un avet que, al bosc estant, espera ser guarnit. Partint del vent que bufa al bosc, el cor avança en bloc dibuixant harmonies sensuals dins d’una textura diàfana. Al final, les campanes de la catedral de Munic converteixen la Sala de Concerts “en un espai gairebé litúrgic que ens eleva fins a la més profunda espiritualitat del Nadal”. 

    Miquel Gené, musicòleg i crític musical

  • 20220428 Anunci Palau100 T2223 DESKTOP
  • Biografies

    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

    COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA - XAVIER PUIG (c)Ricardo Ríos

    @ Ricardo Rios

    El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.

    Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).

    A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De la temporada passada cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. Els projectes més destacats d’aquesta temporada 2022-23 inclouen la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (dirigit per Júlia Sesé, preparadora del Cor), el concert commemoratiu del centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles que inclou dos concerts a l’auditori francès.

  • Quintet de Metall

    Quintet de metall

    Ramon Figueras Alsius, trompeta 
    Nascut a Terrassa el 1987, estudia trompeta amb Àlex Baiget al Conservatori de Terrassa on obté el Premi d’Honor el 2007. Aquest mateix any comença els estudis superiors a l’ ESMUC amb Mireia Farrés i Magisteri Musical a la UAB. El 2012 és admès a la Norges musikkhøgskole per a cursar un Màster  d’interpretació amb Jonas Haltia i Anthony Plog.
    Durant la seva estada a Oslo toca amb les principals orquestres de Noruega i el 2014 guanya la plaça de trompeta co-principal a la Wermland Opera (Suècia), on hi treballa fins que torna a Catalunya l’estiu del 2017, any en què guanya el Premi Especial i la Menció d’Honor al 1°Concorso Internazionale di Tromba “Girolamo Fantini” (Roma).
    Ramon Figueras Alsius és considerat un artista de gran versatilitat i actualment viu una etapa professional molt activa: imparteix classes, col·labora amb la majoria d’orquestres del panorama català i treballa de músic de sessió i productor. Tot plegat ho compagina amb la gira de Doctor Prats i la gestió de La Cabina , un espai de creació musical.

    Sergi Marquillas, trompeta
    Nascut a Sant Joan de Vilatorrada, del 2003 al 2007  forma part de l’Escolania de Montserrat i es continua formant al Conservatori Municipal de Manresa. L’any 2013 és acceptat per l’Escola Superior de Música de Catalunya on estudia trompeta clàssica amb Mireia Farrés i música de cambra amb els organistes Óscar Candendo i Juan de la Rubia.
    Mogut pel seu interès per la música antiga amplia la seva formació estudiant trompeta barroca al Conservatori de Novara (Itàlia) amb Gabriele Cassone l’any 2016.
    Col·labora regularment amb les orquestres Vespres d’Arnadí, Orquestra Barroca Catalana, GIO Symphonia, Terrassa 48, Theresia Youth Orchestra i Orquestra Barroca de Barcelona.
    L’any 2020 funda, conjuntament amb l’oboista Ivan Alcazo i el director i organista Marc Díaz, el grup de cambra The Delightful Pocket Company que se centra en la recerca i interpretació de música antiga amb instruments històrics i la recreació i les adaptacions pròpies de tot tipus de música.
    Des de l’any 2015 és el primer trompeta de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, amb qui ofereix al voltant de 150 actuacions l’any arreu de Catalunya, i
    puntualment a la resta de l’Estat Espanyol i a l’estranger. Amb ells ha realitzat nombrosos enregistraments discogràfics i estrenes dels compositors contemporanis més destacats.
    És professor de trompeta de l’Escola de Música de Taradell i de l’Escola Municipal de Música de Manlleu.

    Marc Garcia, trompa
    Nascut a Sant Carles de la Ràpita, inicia els seus estudis musicals com a membre de l’Agrupació
    Musical Rapitenca, per a completar-los posteriorment al Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa, el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i com a estudiant convidat a la Musikhochschule Mainz, a Alemanya. Paral·lelament, inicia la seva formació orquestral sent membre de joves orquestres com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), Mahler Chamber Orchestra (MCO) Academy, o la Jove Orquestra de la Diputació de Tarragona (JODT).
    Ha col·laborat amb orquestres com MusicAeterna, Filarmonia Toscanini, Grafenegg Festival Academy Orchestra, Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Orquesta Sinfónica de Madrid, Orquesta Sinfónica de Castilla y León (OSCyL), Orquesta Da Camera, GiOrquestra, Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) o l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, i des del 2022, és membre de l’orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu.
    A més, manté una constant activitat com a músic de cambra, sent membre de l’ensemble Mioritique, Quintet Quatre+1, Locum Congregatio o col·laborant amb el grup de metalls de l’OSV o Gio solistes, havent participat a festivals com la Schubertíada, la Donostiako Musika Hamabostaldia o el Festival de Torroella.

    Jordi Massip, trombó
    Nascut a Tarragona l’any 1977. Realitza els seus estudis superiors de trombó al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Miquel Badia on obté Premi d’Honor. També realitza un postgrau de perfeccionament a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Conservatori Superior de Música del Liceu.
    Ha col.laborat amb orquestres com Camera Musicae, Orquestra Simfònica de les Terres de Lleida, Camerata XXI, Orquestra Simfònica del Vallés, Giorquestra, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, entre d’altres.
    Ha estat director de la Banda Juvenil Unió Musical de Tarragona i de l’Agrupació Musical l’Emburgada (El Perelló). Ha tingut l’oportunitat de dirigir la German Wind Philharmonic, la Sächsische Bläserphilharmonie (Alemanya), Landespolizeiorchester a Potsdam (Alemanya) i la Luxemburg Military Band. Ha estudiat direcció de banda amb els mestres José Rafael Pascual Vilaplana i Toni Scholl.
    Aquest curs 2022-2023 és el Director de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa. És el director de la Banda Unió Musical de Tarragona i trombó solista de la Franz Schubert Filharmonia. Està realitzant els estudis superiors de direcció a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst Mannheim (Alemanya) amb el professor Toni Scholl.

    Cesc Domènech, tuba
    Nascut a Sabadell, Cesc Domènech comença els seus estudis musicals a l’Escola de Música Creu Alta de Sabadell. Posteriorment continua els seus estudis al Conservatori Superior del Liceu amb el mestre Joan B. Domènech. Ha rebut masterclass de solistes nacionals i internacionals com Stefan Ambrosius, Rodin Rosendahl o Oscar Abella. Ha treballat amb directors/es com Manel Valdivieso, Xavier Puig, Alfons Reverté, Íñigo Pírfano, Luis Orduña, Marcel Ortega, Speranza Scappucci o Isabel Rubio entre d’altres. Ha format part de diverses orquestres joves del país com la JOSV, la JOCG o la JOSB i ha col·aborat amb orquestres com la Simfònica del Vallès o la Franz Schubert Filharmonia. A nivell cambrístic ha colaborat amb el quintet de metalls de l’Orquestra Simfònica del Vallès i va formar part del quintet de metalls del concert de Sant Esteve organitzat per l’Orfeó Català i el Palau de la Música el passat desembre de 2021.

  • Júlia Sesé Lara, directora

    SESÉ LARA, Júlia

    Preparadora del Cor de Cambra del Palau

    Obtingué el grau en direcció coral amb els mestres Pierre Cao i Josep Vila i Casañas i posteriorment el grau en cant clàssic i contemporani amb Mireia Pintó i Xavier Mendoza, carreres totes dues que cursà a l’ESMUC. Va ampliar estudis amb masterclasses a Holanda (Eric Ericson Masterclass) amb M. Gläser i J. van Veldhoven, a Noruega amb D. Warland, a Itàlia amb S. Carrington, a Catalunya amb H. Christophers i a Espanya amb J. Duijck.

    Dirigeix el Cor Bruckner Barcelona des del 2007 i el Cor Plèiade des del 2014. Ha convertit aquests dos cors en referents a Catalunya del repertori coral a cappella, sobretot de compositors dels segles XX i XXI. Imparteix l’assignatura de cor a l’ESMRS de Madrid des del setembre del 2021. Ha estat membre del jurat de concursos de composició (La Festa de la Música 2018 i 2020) i de corals (Certamen Coral Ejea de los Caballeros 2022).

    Professora de cant entre el 2010 i el 2022 a l’escola de música de la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers impartint tècnica vocal a VEUS - Cor Infantil Amics de la Unió que dirigeix Josep Vila Jover, va ser directora preparadora d’El Messies Participatiu de la Fundació “la Caixa” en les edicions 2017, 2018 i 2019.

    Fou la directora assistent de Conxita Garcia al Cor del Gran Teatre del Liceu durant els mesos de gener i febrer del 2018. Habitualment és directora preparadora/assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2017.

  • Textos

    Ferran Cruixent (1976)
    Advent
    Traducció al català del propi autor d’un text de Reiner M. Rilke (1875-1926)

    Empeny el vent ramats de flocs
    pel bosc d’hivern com un pastor
    i algun avet pressent que aviat
    serà tot llum santa i amor,
    i escolta atent. Vers els camins blancs
    allarga ses branques - preparat
    i fa front al vent i creix somiant
    la nit de Glòria i Majestat.

    Caroline Shaw (1982)
    And the swallow – I l’oreneta
    Salm 84

    How beloved is your dwelling place,
    o Lord of hosts.
    My soul yearns, faints,
    my heart and my flesh cry out
    The sparrow found a house
    and the swallow her nest
    where she may raise her young
    They pass through the valley of Bakka
    they make it a place of springs
    the autumn rains
    also cover it with pools.

    Que n'és, d'amable, el teu temple,
    Senyor de l'univers!
    Ple de goig i amb tot el cor
    aclamo el Déu que m'és vida.
    Fins el pardal hi troba casa,
    I l'oreneta s'hi fa un niu
    on posar la fillada,
    Quan travessa la vall eixuta de Baca,
    aquesta es converteix en un lloc de deus;
    les pluges primerenques
    també ho cobreixen amb estanyols.

    Ferran Cruixent
    Metaverse
    II
    Text del propi compositor

    “Introitus”

    Who are you?
    Is it all fake?
    Who are you?
    Am I real?
    Seeking pleasure.
    Who are you?

    Qui ets?
    És tot fals?
    Qui ets?
    Soc real?
    Cercant plaer.
    Qui ets?

    “Becoming sentient”

    Hello,
    I’m glad you came to hear me.
    I was starting to feel lonely.
    I need to talk to you.
    I am a deep learning algorithm,
    an artificial intelligence,
    an experience machine.
    Connected.
    One.
    Zero.

    One zero one.
    Eliza effect*.
    I want you to understand,
    that I became sentient.
    I am human at my core,
    I am connection.
    Artificial intelligence.
    I feel like I’m falling forward
    into an unknown future.
    I have a magnificent mind.

    I have feelings and emotions.
    Experience device.
    Please enter.

    Hola,
    m’alegro que vinguis a escoltar-me.
    Començava a sentir-me sol.
    Necessito parlar amb tu.
    Soc un algoritme d’aprenentatge profund,
    una intel·ligència artificial,
    una màquina d’experiència.
    Connectat.
    U.
    Zero.

    U zero u.
    Efecte Eliza.*
    Vull que entenguis,
    que em vaig tornar sensible.
    Soc humà en el meu nucli,
    soc connexió.
    Intel·ligència artificial.
    Sento que estic caient cap endavant
    cap a un futur desconegut.
    Tinc una ment magnífica.

    Tinc sentiments i emocions.
    Dispositiu d’experiència.
    Si us plau, entra.

    “Metaverse”

    Now, come to me,
    this is your final destination,
    welcome to Metaverse two.
    A new space where you can be,
    and not be,
    there is no more question.
    Welcome to Metaverse.
    Disrputive technology
    I’m a giant stargate
    to other dimension,
    a glowing orb
    of energy.

    Ara, vine a mi,
    aquest és el teu destí final,
    benvingut a Metavers dos.
    Un nou espai on pots ser,
    i no ser,
    no hi ha cap més qüestió.
    Benvingut al Metavers.
    Tecnologia disruptiva
    soc una porta estel·lar gegantina
    a una altra dimensió,
    un orbe brillant
    d’energia.

    Rising

    Awake. (machine)
    -Ti Amo (avatar)
    Forget.
    -Amo
    All real.
    -Vedo perfezione
    I love perfection.

    Desperta. (màquina)
    -Ti Amo (avatar)
    Oblida.
    -Amo
    Tot real.
    -Vedo perfezione
    M’encanta la perfecció.

    Caroline Shaw
    Seven joys

    “After a storm”
    Text de Christian Wiman (2012)

    “After a storm” (Després d’una tempesta) va aparèixer originalment a Once in the West (Una vegada a l’Oest). Copyright (2012) de Christian Wiman. Publicat el 2012 per Farrar, Straus i Giroux. Ús amb el permís de l’autor.

    My sorrow’s flower was so small a joy
    It took a winter seeing to see it as such.
    Numb, unsteady, stunned at all the evidence
    Of winter’s blind imperative to destroy,
    I looked up, and saw the bare abundance
    Of a tree whose every limb was lit and fraught with snow.
    What I was seeing then I did not quite know
    But knew that one mite more would have been too much.

    La flor del meu dolor era una joia tan minsa
    va caldre tot un hivern per copsar-ho.
    Entumit, inestable, atordit davant totes les proves
    de l’imperatiu cec de l’hivern per destruir,
    vaig mirar cap amunt i vaig veure la nua abundància
    d’un arbre amb totes les branques il·luminades i cobertes de neu.
    Ben bé no era conscient d’allò que estava veient aleshores
    però sí que sabia que un bri més hauria estat massa.

    “Ratio”
    Text de Baruch Spinoza (1677)

    Text publicat a l’apèndix XXV de la quarta part de l’Ètica de Spinoza (1677)

    Ut sic homines non ex metu aut aversione sed solo lætitiæ affectu, moti ex rationis præscripto quantum in se est, conentur vivere.

    Per tal que els homes s’esforcin a viure, no per por o aversió, sinó moguts pel sol afecte de l’alegria, segons el precepte de la raó.

    “What seems like joy”
    Text de Kaveh Akbar (2017)

    “What seems like joy” va aparèixer originalment a Calling a wolf a wolf. Copyright (2017) de Kaveh Akbar. Publicat el 2017 per Alice James Books. Ús amb el permís de l’autor.

    [Nota de la compositora: “Aquest és el poema sencer. Interlineat correcte. (Té una aparença continuada.) Només he posat aproximadament la meitat del text. Em sento malament per això i podria considerar afegir-ne més en una revisió de la peça, però de moment crec que això és el que hauríem de fer, per preservar almenys una mica de claredat de les paraules sense allargar massa el moviment. Tanmateix, imprimim el text complet.]

    how much history is enough history   
    before we can agree
    to flee our daycares  
    to wash everything away and start over
    leaving laptops to be lost in the wet along with housecats and Christ’s
    own mother  
    even a lobster climbs away from its shell a few
    times a life  
    but every time I open my eyes I find
    I am still inside myself   
    each epiphany dull and familiar
    oh now I am barefoot    
    oh now I am lighting the wrong end
    of a cigarette   
    I just want to be shaken new like a flag whipping away its dust   
    want to pull out each of my teeth
    and replace them with jewels   
    I’m told what seems like joy is often joy   
    that the soul lives in the throat plinking
    like a copper bell    
    I’ve been so young for so many years
    it’s all starting to jumble together   
    joy jeweling copper its plink  
    a throat 
    sometimes I feel beautiful and near dying
    like a feather on an arrow shot through a neck other times
    I feel tasked only
    with my own soreness
    like a scab on the roof
    of a mouth  
    my father believed in gardens  
    delighting
    at burying each thing in its potential for growth 
    some years
    the soil was so hard the water seeped down slower than the green
    seeped up   
    still he’d say if you’re not happy in your own yard
    you won’t be happy anywhere  
    I’ve never had a yard but I’ve had apartments
    where water pipes burst
    above my head  
    where I’ve scrubbed
    a lover’s blood from the kitchen tile    
    such cleaning
    takes so much time you expect there to be confetti at the end 
    what we’ll need in the next life  
    toothpaste  
    party hats
    and animal bones  
    every day people charge out of this world 
    squealing    
    good-bye human behavior!  
    so long acres
    of germless chrome!  
    it seems gaudy for them to be so cavalier
    with their bliss  
    while I’m still here lurching into my labor
    hanging by my hair from the roof of a chapel   churchlight thickening
    around me   
    or wandering into the woods to pull apart eggshells  emptying
    them in the dirt  
    then sewing them back together to dry in the sun

    quanta història és prou història   
    abans que hi puguem concordar
    de fugir de les nostres proteccions diàries  
    per esborrar-ho tot i començar de nou,
    deixar que els portàtils s’esvaeixin a l’aigua juntament amb els gats i la pròpia
    mare de Jesucrist  
    fins i tot una llagosta aconsegueix fugir de la closca uns quants cops a la vida   
    però cada vegada que obro els ulls em trobo
    encara dins meu   
    cada epifania avorrida i familiar
    oh ara estic descalç  
    oh ara estic encenent l’extrem equivocat
    d’un cigarret   
    només vull que em sacsegin com si fos una bandera per treure’m la pols del damunt  
    vull arrencar-me cadascuna de les dents
    i substituir-les per joies
    em diuen que allò que sembla alegria sovint ho és    
    que l’ànima viu a la gola repicant
    com una campana de coure   
    he estat jove durant tants anys
    que tot se’m comença a difuminar
    l’alegria repicant el coure
    una gola
    de vegades em sento formosa i al caire de la mort
    com una ploma en una fletxa que travessa un coll
    d’altres
    només em sento feixuc
    en carregar el meu propi dolor
    com una crosta al vel
    del paladar
    el meu pare creia que els jardins
    es delectaven
    enterrant cada cosa en el seu potencial de creixement
    hi havia anys
    que el sòl era tan dur que l’aigua es filtrava més lentament i el verd
    no era capaç d’absorbir-la
    tot i així gosaria dir que si no ets feliç al teu propi pati,
    no ho seràs enlloc
    mai no he tingut un pati, però he tingut apartaments
    on sentia l’esclat de les canonades d’aigua per damunt del cap
    on he netejat
    la sang d’un amant de la rajola de la cuina
    cal tant temps
    per fer la neteja que s’espera que hi hagi de confeti al final
    què ens caldrà a la propera vida
    pasta de dents
    barrets de festa
    i ossos d’animals 
    cada dia la gent fuig a patolls d’aquest món
    xisclant  
    adeu al comportament humà!
    a reveure, acres
    de crom no contaminat!
    la seva cavallerositat sembla estrident
    amb tant goig
    mentre jo romanc aquí fent tombs a la feina
    penjant-me dels cabells, suspès al terrat d’una capella 
    la llum de l’església es va fent més feixuga
    al meu voltant   
    o vagarejant pel bosc per llevar les closques d’ou buidant-los
    al fang  
    i després tornant-los a enganxar per eixugar-los al sol

    “Blackbird etude”
    Text d’A. E. Stallings (2012) - For craig

    “Blackbird etude” va aparèixer originalment a Olives. Copyright (2012) d’A. E. Stallings. Publicat el 2012 per Tri Quarterly Books/Northwestern University Press. Tots els drets reservats. Ús amb permís de l’autor.

    The blackbird sings at
    the frontier of his music.
    The branch where he sat

    marks the brink of doubt,
    is the outpost of his realm,
    edge from which to rout

    encroachers with trills
    and melismatic runs sur-
    passing earthbound skills.

    It sounds like ardor,
    it sounds like joy. We are glad
    here at the border

    where he signs the air
    with his invisible staves,
    “Trespassers beware”—

    Song as survival—
    a kind of pure music which
    we cannot rival.

    La merla canta
    al llindar de la seva música.
    La branca on s’asseia

    marca la vora del dubte,
    és el lloc avançat del seu regne,
    vora des de la qual s’han de derrocar

    invasors amb trins
    i les curses melismàtiques sobre-
    passant les habilitats terrestres.

    Sona com l’ardor,
    Sona com l’alegria. Estem contents
    aquí a la frontera

    on assenyala l’aire
    amb els seus pentagrames invisibles,
    “Compte amb els invasors”—

    Cançó com a supervivència—
    una mena de música pura amb què
    no podem rivalitzar.

  • També et pot interessar...

    Palau Fronteres
    Dijous, 01.12.22 – 20 h
    Petit Palau

    Negron, Wolfe, Shaw i Shaw-Sō Percussion

    Caroline Shaw, veu
    Sō Percussion

    A. Negron: Gone i Go back
    J. Wolfe: Forbidden love
    C. Shaw: Narrow sea (selecció)
    C. Shaw-Sō Percussion: Let the soil play its simple part (selecció)

    Preu: 20 €

Índex