Oberlinger & L’Apothéose
—Concerts de Telemann
Palau Bach
Dilluns, 4 de març de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Dorothee Oberlinger, flauta de bec
Josep Domènech, oboè
Eyal Streett, fagot
Laura Quesada, traverso
Víctor Martínez, violí
L’ApothéoseI
Georg PhilippTelemann (1681-1767)
Conclusió en Mi menor, TWV 50:5, de TafelmusikAllegro
LargoConcert per a flauta de bec i fagot, en Fa major, TWV 52:F1
Largo
Vivace
Grave
AllegroConcert d’oboè, en Do menor, TWV 51:C1
Adagio
Allegro
Adagio
AllegroII
Georg PhilippTelemann
Concert per a flauta de bec, oboè, violí i baix continu, en La menor, TWV 43:A3Adagio
Allegro
Adagio
VivaceConcert per a flauta de bec, en Do major, TWV 51:C1
Allegretto
Allegro
Andante
Tempo di minuetConcert per a flauta de bec i ‘traverso’, en Mi menor, TWV 52:E1
Largo
Allegro
Largo
Presto
Durada del concert:
Primera part, 35 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.#antiga #gransfigures
Poema
SALM
Cap enigma podria néixer
sense l’amor.Com les fulles
que diu el foc
i planta el vent
i ajaça el sol.L’ocell que fendeix el cor
sempre s’oculta
entre les garbes.Però mirar és saber estimar
ara que tot és insabut.Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
Telemann, l’etapa daurada de la flauta de bec
La flauta de bec, també anomenada flauta dolça als àmbits pedagògics, és un dels instruments més mal coneguts del nostre temps. La possibilitat de fer-lo sonar amb una relativa facilitat i d’haver-se pogut construir amb un material tan econòmic com el plàstic, el va convertir en una eina molt present en la introducció a la formació musical de nens i nenes, però alhora va fer oblidar el caràcter d’instrument professional, virtuosístic, com l’oboè o la flauta travessera, que va tenir ja des del segle XVI fins a la primera meitat del segle XVIII.
El tractat d’interpretació més antic que conservem d’aquest instrument és la Fontegara de Silvestro Ganassi, publicat a Venècia el 1535. Amb l’arribada del Barroc va gaudir del seu moment més daurat, que culminaria coincidint amb les obres que Händel, Bach, Vivaldi o Telemann, entre d’altres, li van dedicar.
Potser el tret diferencial de Telemann respecte de la resta dels contemporanis esmentats és que ell mateix tocava la flauta de bec. De fet, sabem que en va aprendre a Magdeburg, ciutat natal. Va fer-ho de forma autodidàctica, i també amb altres instruments, com la cítara o el violí. La dificultat que es va trobar és que a la seva mare no li agradava que Telemann es pogués dedicar a la música. Telemann, en cap cas, va poder obeir la voluntat de la seva mare, afortunadament per a la posteritat.
Telemann també va aprendre a tocar el traverso, el clavecí, fins i tot el trombó, entre altres instruments. Potser no va ser virtuós en tots, però sí que això li va permetre escriure música perfectament adequada a les possibilitats idiomàtiques de cada instrument.
Aquest tret és especialment destacat en la flauta de bec. Telemann sap aprofitar perfectament la tessitura aguda de l’instrument, especialment brillant, alhora que tendeix a utilitzar tonalitats com Fa major, o La menor, on l’instrument transita de forma molt natural.
Entre les aproximadament 3.600 obres que integren el seu catàleg, el més gran de tota la història de la música, la flauta de bec hi va apareixent nombrosíssimes vegades. Apareix en moltíssimes òperes i cantates, també en grans reculls, com l’antològica Tafelmusik (Música de taula), una col·lecció de música utilitària en tres parts publicada a Hamburg el 1733 i de la qual sentirem la Conclusió de la primera.
Una altra tendència recurrent de Telemann és la combinació tímbrica. Combinar flautes amb oboès, o bé flauta i fagot en el Concert que probablement va sorgir a Hamburg, on les darreres dècades de la seva vida va exercir com a director musical. També el Concert per a oboè en Do menor, que a més d’un farà pensar en Bach, o el deliciós Concert a quatre en La menor, on fa dialogar la flauta, l’oboè, el violí i el baix continu exhibint un domini formidable del llenguatge imitatiu.
Els dos darrers Concerts són obres antològiques. L’escrit en Do major no falta al repertori de cap flautista de bec. I el Concert en Mi menor esdevé una de les poques obres que es van escriure al segle XVIII combinant, de manera premeditada, les dues flautes (eternament confoses), la de bec i la travessera (flauto i traverso), amb un final d’esperit rústic que no deixarà indiferent ningú.
Joan Vives, músic i divulgador musical
Biografies
Biografies
© Henning Ross
© Henning Ross
Dorothee Oberlinger, flauta de bec
És una de les flautistes principals de la seva generació. Debutar el 1997 com a guanyadora del Concurs Internacional SRP-MoeckUk al Wigmore Hall de Londres li va generar nombroses invitacions en concerts i festivals arreu d’Europa, Amèrica i Àsia.
Com a solista toca amb l’Ensemble 1700, que fundà el 2022, a més de fer-ho amb conjunts i orquestres barroques de prestigi, com Sonatori de la Gioiosa Marca, Musica Antiqua Köln, Akademie für Alte Musik de Berlín, Academy of Ancient Music, London Baroque, Concerto Melante, Zefiro i L’Arte del Mondo.
Els seus enregistraments de música barroca, dels segles XVII i XVIII han rebut les més altes valoracions de la crítica internacional. Com ho confirmen el premi Echo Klassik, en la categoria de millor instrumentista de l’any. També va rebre el premi ICMA 2020 com a millor solista instrumental barroc pel seu CD Night music al costat d’Il Sonatori de la Gioiosa Marca.
Va debutar com a directora a Salzburg el 2011, el 2016 amb la seva pròpia producció de l’òpera Lucio Cornelio Silla de Händel a la temporada del WDR Tage Alter Musik a Herne i el 2017 al Göttinger Händel Festspiele.
Ha estat professora a la Universität Mozarteum de Salzburg, on dirigeix l’Institut de Música Antiga des del 2004. Però també se sent implicada en la música contemporània i ha col·laborat en el disc Touch amb el duo de pop suís Yello.
Pels seus mèrits musicals, el 2016 va ser nomenada ciutadana honorària de Simmern, la seva ciutat natal, i el mateix any la Telemann City-Network la va distingir com a ambaixadora de Telemann. El 2020 va rebre el prestigiós Telemann Award. I des del 2021 és membre de primera classe de l’Orde del Mèrit de la República Federal Alemanya.
Des del 2009 és la directora musical de l’Arolser Barockfestspiele de Bad Arolsen i va assumir el càrrec de directora musical del Musikfestspiele Potsdam Sanssouci, un festival que inclou més de cinquanta esdeveniments al voltant del castell Potsdam Sanssouci, on també dirigeix habitualment produccions d’òpera barroca.
Biografies
Josep Domènech, oboè
Nascut a Amposta, hi va començar els estudis musicals estudiant oboè amb Mercè Falcó. Posteriorment va fer-ho al CSMMB, on va rebre el premi d’honor del títol superior i tot seguit va ingressar a la Musikakademie der Stadt de Basilea, on va cursar un postgrau. Va concloure la seva trajectòria formativa al Conservatori Superior de Música d’Amsterdam.
Com a músic d’orquestra ha treballat amb els directors i músics G. Antonini, Sir Simon Rattle, Sir John Eliot Gardiner, Ph. Herreweghe, J. Savall, K. Bezuidenhout i R. Jacobs, entre d’altres. Des del 2019 és el titular oboè solista de la Freiburger Barockorchester, especialitzada en música escrita el segle XVIII fins a principis del segle XX amb instruments històrics.
Ha treballat com a docent al Conservatori de Tolosa de Llenguadoc i actualment és professor titular al Conservatori Superior d’Amsterdam i professor a l’ESMUC.
El seu interès per la retòrica i la filologia musicals el porten a col·laborar en diversos projectes educatius i de formació de joves orquestres i en masterclasses als cinc continents. També col·labora amb el constructor català d’oboès Pau Orriols.
Biografies
© Dymphna van den Abeele
© Dymphna van den Abeele
Eyal Streett, fagot
Va néixer a Jerusalem i de jove va descobrir la màgia del món de la música antiga, que va esdevenir la seva passió. Un descobriment que la va menar a estudiar fagots històrics al Reial Conservatori de la Haia i, posteriorment, a la Civica Scuola di Musica de Milà.
Actualment fa gires de manera habitual amb les principals formacions de música antiga i forma part de la Freiburger Barockochester.
Eyal Streett no deixa d’experimentar i buscar constantment formes diferents d’utilitzar la música per despertar i moure les passions del públic del segle XXI.
Biografies
© Pablo F. Juarez
© Pablo F. Juarez
Laura Quesada, traverso
Es caracteritza per la seva interdisciplinarietat, com a flautista i teclista especialitzada en instruments històrics, i és membre fundador del projecte L’Apothéose, grup de cambra basat en la interpretació històrica del repertori del segle XVIII que és considerat avui dia com un dels més rellevants del panorama musical espanyol.
La seva passió per la música ja es va manifestar als quatre anys tocant el piano. Després fou admesa al Centro Integrado de Enseñanzas Artísticas Padre Antonio Soler a San Lorenzo de El Escorial (Madrid), i hi va estudiar piano, clavicèmbal i flauta travessera, estudis que va acabar amb menció d’honor en composició. Posteriorment va fer el grau i el màster de flauta travessera al Conservatoire Royal de Mons (Bèlgica) amb Marc Grauwels, on va rebre la Gran Distinció, i a França a l’École Normale de Musique de París amb Mihi Kim, on va finalitzar amb els títols de flauta i piccolo, aquest darrer amb menció d’honor i felicitació del jurat. Després, atreta per la música antiga, va ser admesa al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, on estudià amb Alberto Martínez i Guillermo Peñalver i hi va assolir el títol de clavicèmbal amb excel·lent i el de traverso amb matrícula d’honor, juntament amb el premi d’honor de fi de carrera en aquesta especialitat.
Ha ampliat coneixements amb els músics Claire Guimond, Kate Clarke, Alexis Kossenko, Wilbert Hazelzet, Ashley Solomon, Richard Egarr, Josep Domènech, Frank Theuns, Guido Morini, Jesper Christensen, Beatrice Martin, Diego Ares, Jacques Ogg, Ton Koopman, Aurèle Nicolet, Pierre-Ives Artaud, Jaime Martín, Sophie Cherrier, Julia Gállego i Emily Beynon, entre d’altres.
Acumula disset premis internacionals i nacionals, aconseguits en diferents concursos, com l’Internationaal Van Wassenaer Competition (Països Baixos), Göttingen Händel Competition (Alemanya), Concours International de Musique Ancienne de la Vall del Loira (França), York Early Music International Young Artists Competition (Regne Unit), Concours International Le Parnasse (França), i ha participat en projectes i agrupacions com ara Gabrieli Consort & Players, Ton Koopman Academy, Los Elementos, Nereydas, La Madrileña, La Tempestad, Orquesta Barroca de la Universidad de Salamanca, Britten-Pears Baroque Orchestra, Orchestre de Chambre de Valònia, European Royal Ensemble, EuroAsia Orchestra, Joven Orquesta de la Comunidad de Madrid, Joven Orquesta Barroca de Andalucía i Orquesta Presjovem, entre d’altres.
Aquesta intensa activitat ha portat Laura Quesada a tocar a grans sales i festivals d’Europa, Àsia i Amèrica, com l’Oude Muziek d’Utrecht, Festival d'Ambronay, York Early Music Festival del Regne Unit, Palais des Beaux-Arts de Brussel·les, Internationale Händel Festspiele de Göttingen, Festival Internacional de Música Sacra de Bogotà i, a Espanya, al Festival Internacional de Santander, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Auditorio Nacional de Música de Madrid, Festival de Música Antigua d’Úbeda i Baeza i Festival de Música Antigua de Sevilla. La temporada 2019-20 va participar a L’Apothéose com a grup resident del Centro Nacional de Difusión Musical (CNDM), amb el qual va fer una gira de deu concerts a Colòmbia, Itàlia, Londres i Espanya.
Actualment és membre de L’Apothéose i s’encarrega de gestionar-lo. També treballa com a professora privada, músic d’estudi i com a clavecinista i intèrpret de traverso amb diverses agrupacions de música antiga.
Biografies
Víctor Martínez, violí
Ha fet estudis de violí amb Diego Sanz, Laura Rodríguez, Rezart Kapetani, Lina Tur i el mestre Nicolás Chumachenco al Conservatorio Profesional de Cartagena, al Conservatorio Superior de Música de Múrcia i al Conservatorio Superior de Música de l’Aragó. Després es traslladà a València per continuar ampliant coneixements amb el mestre Vicente Huerta.
Membre de l’EUYO durant els anys 2010-2011 va pertànyer com a concertino a l’Orquesta de Jóvenes de la Regió de Múrcia (OJRM), Joven Orquesta d’Andalusia (OJA), Orquesta del Conservatorio Superior de Música de l’Aragó (OSCSMA), Joven Orquesta Nacional d’Espanya (JONDE), i ha col·laborat en diverses orquestres i formacions, com ara l’Orquesta Sinfónica de Múrcia, Orquestra de Cadaqués, Orquesta de Cámara Reina Sofía, el conjunt Zarabanda, Orquesta Nacional d’Espanya, Orquesta de RTVE i Orquesta Spira Mirabilis.
Ha tocat amb solistes del nivell de Wenzel Fuchs, Lucas Macias, Eric Terwilliger, Alexander Rudin, V. Sokolov, A. Lonquich, Nicolas Chumachenco i P. Wispelwey, entre d’altres. Ha treballat amb nombrosos directors, com G. Antonini, Nacho de Paz, Juan Luis Martínez, Pablo González, Benito Lauret, Jaime Martín, Lutz Kohler, M. Minkowski, L. Langreé, Ph. Herreweghe, G. Rozhdestvensky, S. Bychkov, Daniel Barenboim i Sir Neville Marriner.
En l’àmbit de la música de cambra s’ha format amb grans professors, com Marta Gulyás, Michael Thomas, Ageet Zweistra, Philippe Vasseur, Kennedy Moretti, Jaap Ter Linden, Cuarteto Quiroga i Quartet Casals. Ha col·laborat amb el grup Arts’s XXI, integrat per solistes de l’Orquestra del Palau de les Arts Reina Sofía, en l’enregistrament en CD de la integral de música de cambra del compositor valencià Josep Vicent Bàguena Soler.
El 2009 va entrar en contacte amb el món de la interpretació historicista centrat en els períodes del Classicisme i el Romanticisme, quan va cursar la formació superior en interpretació d’orquestra clàssica i romàntica al Centre Européen de Recherche et Practique Musicales a Saintes, sota la supervisió de Virginie Descharmes, Alessandro Moccia i la direcció artística de Ph. Herreweghe. Des d’aleshores col·labora amb diverses formacions historicistes tot compaginant-ho amb la seva activitat concertística, i ha tocat als millors festivals del món.
Ha obtingut diversos reconeixements, com la menció honorífica al concurs Entre Cuerdas y Metales de Cartagena (2002), amb el Quinteto Akian obtingué el tercer premi i el premi especial del públic al Concurs Teodoro Ballo a Saragossa (2008), guanyà en concurs una Beca Ibercaja per a la continuació d’estudis (2007) i de la mateixa manera obtingué una beca de perfeccionament (2010). El 2012 guanyà el primer premi del Concurs Nacional de Joves Intèrprets Ciutat de Xàtiva. El 2017, com a integrant de L’Apothéose, va guanyar el primer premi, el Premi Bärenreiter i el premi especial EEEmerging European Ensembles del Göttingen International Händel Festival (Alemanya), el segon premi del Concours International de Musique Ancienne de la Vall del Loira, en què el jurat era presidit per William Christie, el segon premi del prestigiós Internationaal Van Wassenaer Competition 2018 en el marc del festival Oude Muziek d’Utrecht, i el primer premi, el premi del públic i el Premi Eubo Development Trust del York Early Music Competition, integrat al Festival de York al Regne Unit.
Recentment ha estat convidat per Midori Seiler, per actuar com a solista al Schwetzinger SWR Festspiele, sota la direcció de Jaap Ter Linden, i ha col·laborat com a concertino en diverses orquestres professionals, entre les quals l’Orquesta d’Extremadura, La Spagna, Kissar Ensemble, Musica Humana (Varsòvia), Continuum, La Tempestad...
Actualment forma part de l’Insula Orchestra de París, L’Apothéose i el Trio Malats. Alhora treballa com a professor de violí al Conservatorio Superior de Música de Castella i Lleó, i com a concertino de l’Orquestra Simfònica de Castelló.
Biografies
© Sergio Albert
© Sergio Albert
L'Apothéose
De les aules d’un conservatori a guanyar una dotzena de premis i esdevenir grup resident de la institució espanyola més important en música clàssica, tot això en menys de quatre anys, resumeix la història de L’Apothéose, la nova referència en la interpretació històrica al panorama musical europeu.
Amb expertesa i entusiasme, L’Apothéose dona un toc personal a cada peça musical en què treballa, tot centrant-se a explotar al màxim el contingut retòric i emocional de cada obra. Gràcies a aquestes interpretacions acurades, el grup ha estat aclamat pel públic i la crítica i ha estat premiat en totes les competicions en les quals s’han presentat. L’Apothéose acumula, entre els guardons rebuts, el primer premi, el Premi EUBO Development Trust i el Premi Friends del York Early Music Festival del York Early Music International Young Artists Competition 2019 al Regne Unit, el segon premi al prestigiós Internationaal Van Wassenaer Competition 2018 del Festival Oude Muziek d’Utrecht (Països Baixos), el primer premi del Göttingen Händel Competition 2017 (Alemanya) i el segon premi del Concours International de Musique Ancienne de la Vall del Loira (França) el 2017, presidit per William Christie.
Fidels als valors de qualitat i autenticitat, els quatre membres de L’Apothéose centren la seva feina en la recuperació del repertori històric espanyol, així com a l’exploració d’un nou discurs en l’obra de reconeguts compositors internacionals, amb una atenció especial a autors alemanys com ara Händel, Telemann o J. S. Bach. L'Apothéose ofereix una nova concepció de la música barroca, amb interpretacions apassionades i plenes de color, que han captat l’audiència més exigent dels escenaris més destacats d’Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Holanda, el Regne Unit i Colòmbia. Entre d’altres, la formació ha estat convidada a festivals internacionals prestigiosos, com l’Oude Muziek d’Utrecht, Festival d'Ambronay, Internationale Händel Festspiele de Göttingen, York Early Music Festival i London Festival of Baroque Music (al Regne Unit), i també nacionals, com el Festival Internacional de Santander, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Festival de Arte Sacro de la Comunidad de Madrid, Festival de Torroella de Montgrí, Festival de Música Antigua d’Úbeda i Baeza i Festival de Música Antigua de Sevilla, entre d’altres. La temporada 2019-20 va ser nomenat grup resident del Centro Nacional de Difusión Musical (CNDM), tot consolidant així la seva posició com un dels ensembles més reconeguts del panorama musical espanyol.
Els seus enregistraments Tesoros musicales de la Biblioteca Nacional de España (2018, DM&DM) i Händel tribute (2019, IBS Classical) han estat extensament aclamats per la crítica, sempre valorats amb la màxima puntuació. Aquest darrer àlbum va ser disc recomanat el 2019 per la revista «Scherzo» i li han arribat lloances fins i tot dels EUA, mitjançant la revista especialitzada de la South California Early Music Society.
El nom del grup va ser inspirat pel títol de l’obra L’Apothéose de Corelli de François Couperin, peça que va constituir el primer projecte musical dels integrants del grup i punt de partida d’una trajectòria musical fructífera.
També et pot interessar...
Palau Bach
Dijous, 16.05.2024 - 20 h
Sala de Concerts—Concerts de Brandenburg 4 i 5
Gli Incogniti
Amandine Beyer, violí solista i direccióJ. S. Bach: Concert per a violí i oboè, en Do menor, BWV 1060R
J. S. Bach: Concert per a oboè d’amor, BWV 1055R
J. S. Bach: Concert de Brandenburg núm. 4, en Sol major, BWV 1049
J. S. Bach: Concert per a violí, en La menor, BWV 1041
J. S. Bach: Concert de Brandenburg núm. 5, en Re major, BWV 1050Preus: de 22 a 35 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Oberlinger & L’Apothéose
—Concerts de Telemann
Palau Bach
Dilluns, 4 de març de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Dorothee Oberlinger, flauta de bec
Josep Domènech, oboè
Eyal Streett, fagot
Laura Quesada, traverso
Víctor Martínez, violí
L’ApothéoseI
Georg PhilippTelemann (1681-1767)
Conclusió en Mi menor, TWV 50:5, de TafelmusikAllegro
LargoConcert per a flauta de bec i fagot, en Fa major, TWV 52:F1
Largo
Vivace
Grave
AllegroConcert d’oboè, en Do menor, TWV 51:C1
Adagio
Allegro
Adagio
AllegroII
Georg PhilippTelemann
Concert per a flauta de bec, oboè, violí i baix continu, en La menor, TWV 43:A3Adagio
Allegro
Adagio
VivaceConcert per a flauta de bec, en Do major, TWV 51:C1
Allegretto
Allegro
Andante
Tempo di minuetConcert per a flauta de bec i ‘traverso’, en Mi menor, TWV 52:E1
Largo
Allegro
Largo
Presto
Durada del concert:
Primera part, 35 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.#antiga #gransfigures
Poema
SALM
Cap enigma podria néixer
sense l’amor.Com les fulles
que diu el foc
i planta el vent
i ajaça el sol.L’ocell que fendeix el cor
sempre s’oculta
entre les garbes.Però mirar és saber estimar
ara que tot és insabut.Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
Telemann, l’etapa daurada de la flauta de bec
La flauta de bec, també anomenada flauta dolça als àmbits pedagògics, és un dels instruments més mal coneguts del nostre temps. La possibilitat de fer-lo sonar amb una relativa facilitat i d’haver-se pogut construir amb un material tan econòmic com el plàstic, el va convertir en una eina molt present en la introducció a la formació musical de nens i nenes, però alhora va fer oblidar el caràcter d’instrument professional, virtuosístic, com l’oboè o la flauta travessera, que va tenir ja des del segle XVI fins a la primera meitat del segle XVIII.
El tractat d’interpretació més antic que conservem d’aquest instrument és la Fontegara de Silvestro Ganassi, publicat a Venècia el 1535. Amb l’arribada del Barroc va gaudir del seu moment més daurat, que culminaria coincidint amb les obres que Händel, Bach, Vivaldi o Telemann, entre d’altres, li van dedicar.
Potser el tret diferencial de Telemann respecte de la resta dels contemporanis esmentats és que ell mateix tocava la flauta de bec. De fet, sabem que en va aprendre a Magdeburg, ciutat natal. Va fer-ho de forma autodidàctica, i també amb altres instruments, com la cítara o el violí. La dificultat que es va trobar és que a la seva mare no li agradava que Telemann es pogués dedicar a la música. Telemann, en cap cas, va poder obeir la voluntat de la seva mare, afortunadament per a la posteritat.
Telemann també va aprendre a tocar el traverso, el clavecí, fins i tot el trombó, entre altres instruments. Potser no va ser virtuós en tots, però sí que això li va permetre escriure música perfectament adequada a les possibilitats idiomàtiques de cada instrument.
Aquest tret és especialment destacat en la flauta de bec. Telemann sap aprofitar perfectament la tessitura aguda de l’instrument, especialment brillant, alhora que tendeix a utilitzar tonalitats com Fa major, o La menor, on l’instrument transita de forma molt natural.
Entre les aproximadament 3.600 obres que integren el seu catàleg, el més gran de tota la història de la música, la flauta de bec hi va apareixent nombrosíssimes vegades. Apareix en moltíssimes òperes i cantates, també en grans reculls, com l’antològica Tafelmusik (Música de taula), una col·lecció de música utilitària en tres parts publicada a Hamburg el 1733 i de la qual sentirem la Conclusió de la primera.
Una altra tendència recurrent de Telemann és la combinació tímbrica. Combinar flautes amb oboès, o bé flauta i fagot en el Concert que probablement va sorgir a Hamburg, on les darreres dècades de la seva vida va exercir com a director musical. També el Concert per a oboè en Do menor, que a més d’un farà pensar en Bach, o el deliciós Concert a quatre en La menor, on fa dialogar la flauta, l’oboè, el violí i el baix continu exhibint un domini formidable del llenguatge imitatiu.
Els dos darrers Concerts són obres antològiques. L’escrit en Do major no falta al repertori de cap flautista de bec. I el Concert en Mi menor esdevé una de les poques obres que es van escriure al segle XVIII combinant, de manera premeditada, les dues flautes (eternament confoses), la de bec i la travessera (flauto i traverso), amb un final d’esperit rústic que no deixarà indiferent ningú.
Joan Vives, músic i divulgador musical
Biografies
Dorothee Oberlinger, flauta de bec
© Henning Ross
És una de les flautistes principals de la seva generació. Debutar el 1997 com a guanyadora del Concurs Internacional SRP-MoeckUk al Wigmore Hall de Londres li va generar nombroses invitacions en concerts i festivals arreu d’Europa, Amèrica i Àsia.
Com a solista toca amb l’Ensemble 1700, que fundà el 2022, a més de fer-ho amb conjunts i orquestres barroques de prestigi, com Sonatori de la Gioiosa Marca, Musica Antiqua Köln, Akademie für Alte Musik de Berlín, Academy of Ancient Music, London Baroque, Concerto Melante, Zefiro i L’Arte del Mondo.
Els seus enregistraments de música barroca, dels segles XVII i XVIII han rebut les més altes valoracions de la crítica internacional. Com ho confirmen el premi Echo Klassik, en la categoria de millor instrumentista de l’any. També va rebre el premi ICMA 2020 com a millor solista instrumental barroc pel seu CD Night music al costat d’Il Sonatori de la Gioiosa Marca.
Va debutar com a directora a Salzburg el 2011, el 2016 amb la seva pròpia producció de l’òpera Lucio Cornelio Silla de Händel a la temporada del WDR Tage Alter Musik a Herne i el 2017 al Göttinger Händel Festspiele.
Ha estat professora a la Universität Mozarteum de Salzburg, on dirigeix l’Institut de Música Antiga des del 2004. Però també se sent implicada en la música contemporània i ha col·laborat en el disc Touch amb el duo de pop suís Yello.
Pels seus mèrits musicals, el 2016 va ser nomenada ciutadana honorària de Simmern, la seva ciutat natal, i el mateix any la Telemann City-Network la va distingir com a ambaixadora de Telemann. El 2020 va rebre el prestigiós Telemann Award. I des del 2021 és membre de primera classe de l’Orde del Mèrit de la República Federal Alemanya.
Des del 2009 és la directora musical de l’Arolser Barockfestspiele de Bad Arolsen i va assumir el càrrec de directora musical del Musikfestspiele Potsdam Sanssouci, un festival que inclou més de cinquanta esdeveniments al voltant del castell Potsdam Sanssouci, on també dirigeix habitualment produccions d’òpera barroca.
Josep Domènech, oboè
Nascut a Amposta, hi va començar els estudis musicals estudiant oboè amb Mercè Falcó. Posteriorment va fer-ho al CSMMB, on va rebre el premi d’honor del títol superior i tot seguit va ingressar a la Musikakademie der Stadt de Basilea, on va cursar un postgrau. Va concloure la seva trajectòria formativa al Conservatori Superior de Música d’Amsterdam.
Com a músic d’orquestra ha treballat amb els directors i músics G. Antonini, Sir Simon Rattle, Sir John Eliot Gardiner, Ph. Herreweghe, J. Savall, K. Bezuidenhout i R. Jacobs, entre d’altres. Des del 2019 és el titular oboè solista de la Freiburger Barockorchester, especialitzada en música escrita el segle XVIII fins a principis del segle XX amb instruments històrics.
Ha treballat com a docent al Conservatori de Tolosa de Llenguadoc i actualment és professor titular al Conservatori Superior d’Amsterdam i professor a l’ESMUC.
El seu interès per la retòrica i la filologia musicals el porten a col·laborar en diversos projectes educatius i de formació de joves orquestres i en masterclasses als cinc continents. També col·labora amb el constructor català d’oboès Pau Orriols.
Eyal Streett, fagot
© Dymphna van den Abeele
Va néixer a Jerusalem i de jove va descobrir la màgia del món de la música antiga, que va esdevenir la seva passió. Un descobriment que la va menar a estudiar fagots històrics al Reial Conservatori de la Haia i, posteriorment, a la Civica Scuola di Musica de Milà.
Actualment fa gires de manera habitual amb les principals formacions de música antiga i forma part de la Freiburger Barockochester.
Eyal Streett no deixa d’experimentar i buscar constantment formes diferents d’utilitzar la música per despertar i moure les passions del públic del segle XXI.
Laura Quesada, traverso
© Pablo F. Juarez
Es caracteritza per la seva interdisciplinarietat, com a flautista i teclista especialitzada en instruments històrics, i és membre fundador del projecte L’Apothéose, grup de cambra basat en la interpretació històrica del repertori del segle XVIII que és considerat avui dia com un dels més rellevants del panorama musical espanyol.
La seva passió per la música ja es va manifestar als quatre anys tocant el piano. Després fou admesa al Centro Integrado de Enseñanzas Artísticas Padre Antonio Soler a San Lorenzo de El Escorial (Madrid), i hi va estudiar piano, clavicèmbal i flauta travessera, estudis que va acabar amb menció d’honor en composició. Posteriorment va fer el grau i el màster de flauta travessera al Conservatoire Royal de Mons (Bèlgica) amb Marc Grauwels, on va rebre la Gran Distinció, i a França a l’École Normale de Musique de París amb Mihi Kim, on va finalitzar amb els títols de flauta i piccolo, aquest darrer amb menció d’honor i felicitació del jurat. Després, atreta per la música antiga, va ser admesa al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, on estudià amb Alberto Martínez i Guillermo Peñalver i hi va assolir el títol de clavicèmbal amb excel·lent i el de traverso amb matrícula d’honor, juntament amb el premi d’honor de fi de carrera en aquesta especialitat.
Ha ampliat coneixements amb els músics Claire Guimond, Kate Clarke, Alexis Kossenko, Wilbert Hazelzet, Ashley Solomon, Richard Egarr, Josep Domènech, Frank Theuns, Guido Morini, Jesper Christensen, Beatrice Martin, Diego Ares, Jacques Ogg, Ton Koopman, Aurèle Nicolet, Pierre-Ives Artaud, Jaime Martín, Sophie Cherrier, Julia Gállego i Emily Beynon, entre d’altres.
Acumula disset premis internacionals i nacionals, aconseguits en diferents concursos, com l’Internationaal Van Wassenaer Competition (Països Baixos), Göttingen Händel Competition (Alemanya), Concours International de Musique Ancienne de la Vall del Loira (França), York Early Music International Young Artists Competition (Regne Unit), Concours International Le Parnasse (França), i ha participat en projectes i agrupacions com ara Gabrieli Consort & Players, Ton Koopman Academy, Los Elementos, Nereydas, La Madrileña, La Tempestad, Orquesta Barroca de la Universidad de Salamanca, Britten-Pears Baroque Orchestra, Orchestre de Chambre de Valònia, European Royal Ensemble, EuroAsia Orchestra, Joven Orquesta de la Comunidad de Madrid, Joven Orquesta Barroca de Andalucía i Orquesta Presjovem, entre d’altres.
Aquesta intensa activitat ha portat Laura Quesada a tocar a grans sales i festivals d’Europa, Àsia i Amèrica, com l’Oude Muziek d’Utrecht, Festival d'Ambronay, York Early Music Festival del Regne Unit, Palais des Beaux-Arts de Brussel·les, Internationale Händel Festspiele de Göttingen, Festival Internacional de Música Sacra de Bogotà i, a Espanya, al Festival Internacional de Santander, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Auditorio Nacional de Música de Madrid, Festival de Música Antigua d’Úbeda i Baeza i Festival de Música Antigua de Sevilla. La temporada 2019-20 va participar a L’Apothéose com a grup resident del Centro Nacional de Difusión Musical (CNDM), amb el qual va fer una gira de deu concerts a Colòmbia, Itàlia, Londres i Espanya.
Actualment és membre de L’Apothéose i s’encarrega de gestionar-lo. També treballa com a professora privada, músic d’estudi i com a clavecinista i intèrpret de traverso amb diverses agrupacions de música antiga.
Víctor Martínez, violí
Ha fet estudis de violí amb Diego Sanz, Laura Rodríguez, Rezart Kapetani, Lina Tur i el mestre Nicolás Chumachenco al Conservatorio Profesional de Cartagena, al Conservatorio Superior de Música de Múrcia i al Conservatorio Superior de Música de l’Aragó. Després es traslladà a València per continuar ampliant coneixements amb el mestre Vicente Huerta.
Membre de l’EUYO durant els anys 2010-2011 va pertànyer com a concertino a l’Orquesta de Jóvenes de la Regió de Múrcia (OJRM), Joven Orquesta d’Andalusia (OJA), Orquesta del Conservatorio Superior de Música de l’Aragó (OSCSMA), Joven Orquesta Nacional d’Espanya (JONDE), i ha col·laborat en diverses orquestres i formacions, com ara l’Orquesta Sinfónica de Múrcia, Orquestra de Cadaqués, Orquesta de Cámara Reina Sofía, el conjunt Zarabanda, Orquesta Nacional d’Espanya, Orquesta de RTVE i Orquesta Spira Mirabilis.
Ha tocat amb solistes del nivell de Wenzel Fuchs, Lucas Macias, Eric Terwilliger, Alexander Rudin, V. Sokolov, A. Lonquich, Nicolas Chumachenco i P. Wispelwey, entre d’altres. Ha treballat amb nombrosos directors, com G. Antonini, Nacho de Paz, Juan Luis Martínez, Pablo González, Benito Lauret, Jaime Martín, Lutz Kohler, M. Minkowski, L. Langreé, Ph. Herreweghe, G. Rozhdestvensky, S. Bychkov, Daniel Barenboim i Sir Neville Marriner.
En l’àmbit de la música de cambra s’ha format amb grans professors, com Marta Gulyás, Michael Thomas, Ageet Zweistra, Philippe Vasseur, Kennedy Moretti, Jaap Ter Linden, Cuarteto Quiroga i Quartet Casals. Ha col·laborat amb el grup Arts’s XXI, integrat per solistes de l’Orquestra del Palau de les Arts Reina Sofía, en l’enregistrament en CD de la integral de música de cambra del compositor valencià Josep Vicent Bàguena Soler.
El 2009 va entrar en contacte amb el món de la interpretació historicista centrat en els períodes del Classicisme i el Romanticisme, quan va cursar la formació superior en interpretació d’orquestra clàssica i romàntica al Centre Européen de Recherche et Practique Musicales a Saintes, sota la supervisió de Virginie Descharmes, Alessandro Moccia i la direcció artística de Ph. Herreweghe. Des d’aleshores col·labora amb diverses formacions historicistes tot compaginant-ho amb la seva activitat concertística, i ha tocat als millors festivals del món.
Ha obtingut diversos reconeixements, com la menció honorífica al concurs Entre Cuerdas y Metales de Cartagena (2002), amb el Quinteto Akian obtingué el tercer premi i el premi especial del públic al Concurs Teodoro Ballo a Saragossa (2008), guanyà en concurs una Beca Ibercaja per a la continuació d’estudis (2007) i de la mateixa manera obtingué una beca de perfeccionament (2010). El 2012 guanyà el primer premi del Concurs Nacional de Joves Intèrprets Ciutat de Xàtiva. El 2017, com a integrant de L’Apothéose, va guanyar el primer premi, el Premi Bärenreiter i el premi especial EEEmerging European Ensembles del Göttingen International Händel Festival (Alemanya), el segon premi del Concours International de Musique Ancienne de la Vall del Loira, en què el jurat era presidit per William Christie, el segon premi del prestigiós Internationaal Van Wassenaer Competition 2018 en el marc del festival Oude Muziek d’Utrecht, i el primer premi, el premi del públic i el Premi Eubo Development Trust del York Early Music Competition, integrat al Festival de York al Regne Unit.
Recentment ha estat convidat per Midori Seiler, per actuar com a solista al Schwetzinger SWR Festspiele, sota la direcció de Jaap Ter Linden, i ha col·laborat com a concertino en diverses orquestres professionals, entre les quals l’Orquesta d’Extremadura, La Spagna, Kissar Ensemble, Musica Humana (Varsòvia), Continuum, La Tempestad...
Actualment forma part de l’Insula Orchestra de París, L’Apothéose i el Trio Malats. Alhora treballa com a professor de violí al Conservatorio Superior de Música de Castella i Lleó, i com a concertino de l’Orquestra Simfònica de Castelló.
L'Apothéose
© Sergio Albert
De les aules d’un conservatori a guanyar una dotzena de premis i esdevenir grup resident de la institució espanyola més important en música clàssica, tot això en menys de quatre anys, resumeix la història de L’Apothéose, la nova referència en la interpretació històrica al panorama musical europeu.
Amb expertesa i entusiasme, L’Apothéose dona un toc personal a cada peça musical en què treballa, tot centrant-se a explotar al màxim el contingut retòric i emocional de cada obra. Gràcies a aquestes interpretacions acurades, el grup ha estat aclamat pel públic i la crítica i ha estat premiat en totes les competicions en les quals s’han presentat. L’Apothéose acumula, entre els guardons rebuts, el primer premi, el Premi EUBO Development Trust i el Premi Friends del York Early Music Festival del York Early Music International Young Artists Competition 2019 al Regne Unit, el segon premi al prestigiós Internationaal Van Wassenaer Competition 2018 del Festival Oude Muziek d’Utrecht (Països Baixos), el primer premi del Göttingen Händel Competition 2017 (Alemanya) i el segon premi del Concours International de Musique Ancienne de la Vall del Loira (França) el 2017, presidit per William Christie.
Fidels als valors de qualitat i autenticitat, els quatre membres de L’Apothéose centren la seva feina en la recuperació del repertori històric espanyol, així com a l’exploració d’un nou discurs en l’obra de reconeguts compositors internacionals, amb una atenció especial a autors alemanys com ara Händel, Telemann o J. S. Bach. L'Apothéose ofereix una nova concepció de la música barroca, amb interpretacions apassionades i plenes de color, que han captat l’audiència més exigent dels escenaris més destacats d’Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Holanda, el Regne Unit i Colòmbia. Entre d’altres, la formació ha estat convidada a festivals internacionals prestigiosos, com l’Oude Muziek d’Utrecht, Festival d'Ambronay, Internationale Händel Festspiele de Göttingen, York Early Music Festival i London Festival of Baroque Music (al Regne Unit), i també nacionals, com el Festival Internacional de Santander, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Festival de Arte Sacro de la Comunidad de Madrid, Festival de Torroella de Montgrí, Festival de Música Antigua d’Úbeda i Baeza i Festival de Música Antigua de Sevilla, entre d’altres. La temporada 2019-20 va ser nomenat grup resident del Centro Nacional de Difusión Musical (CNDM), tot consolidant així la seva posició com un dels ensembles més reconeguts del panorama musical espanyol.
Els seus enregistraments Tesoros musicales de la Biblioteca Nacional de España (2018, DM&DM) i Händel tribute (2019, IBS Classical) han estat extensament aclamats per la crítica, sempre valorats amb la màxima puntuació. Aquest darrer àlbum va ser disc recomanat el 2019 per la revista «Scherzo» i li han arribat lloances fins i tot dels EUA, mitjançant la revista especialitzada de la South California Early Music Society.
El nom del grup va ser inspirat pel títol de l’obra L’Apothéose de Corelli de François Couperin, peça que va constituir el primer projecte musical dels integrants del grup i punt de partida d’una trajectòria musical fructífera.
També et pot interessar...
Palau Bach
Dijous, 16.05.2024 - 20 h
Sala de Concerts—Concerts de Brandenburg 4 i 5
Gli Incogniti
Amandine Beyer, violí solista i direccióJ. S. Bach: Concert per a violí i oboè, en Do menor, BWV 1060R
J. S. Bach: Concert per a oboè d’amor, BWV 1055R
J. S. Bach: Concert de Brandenburg núm. 4, en Sol major, BWV 1049
J. S. Bach: Concert per a violí, en La menor, BWV 1041
J. S. Bach: Concert de Brandenburg núm. 5, en Re major, BWV 1050Preus: de 22 a 35 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –