• Pires, Orquestra Gulbenkian & Ricardo Castro

    Concert per a piano núm. 2 de Chopin

    Palau 100

    Dimarts, 15 de febrer de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • Repsol

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Maria João Pires, piano
    Orquestra Gulbenkian
    Ricardo Castro, director


    I

    Pedro Amaral (1972)
    Deux portraits imaginaires

    Frédéric Chopin (1810-1849)
    Concert per a piano i orquestra núm. 2, en Fa menor, op. 21

    Maestoso
    Larghetto
    Allegro vivace

    II

    Claude Debussy (1862-1918)
    La mer

    De l’aube à midi sur la mer [Des de l’alba fins al  migdia al mar] - Très lent 
    Jeux de vagues [Joc d’ones] - Allegro 
    Dialogue du vent et de la mer [Diàleg del vent i el mar] - Animé et tumultueux 

    Durada aproximada del concert: primera part, 46 minuts | pausa de 20 minuts | segona part, 23 minuts
    Concert enregistrat per Catalunya Música

    #clàssics #llegendes #novacreació

     

  • Anunci Repsol - Desktop
  • Poema

    Bromera

    Buscant a tota hora
    allò que encara no és
    o allò que ja ha estat creat i destruït.

    Habitant dels dos estats invisibles.

    Sentir-me la millor mare del buit,
    la germana més atenta de l’espera.

    Reencarnar-me
    en la filla fantasma
    del jo anterior
    i inundar un abdomen

    per obligar-me a renéixer.

    Anna Gual
    Símbol 47
    (2015)

  • 20220203 Anunci Generic DESKTOP
  • Comentari

    La gran Maria João Pires torna al Palau de la Música Catalana i ho fa de bracet d’un compositor amb el qual ha assolit cotes d’expressivitat exquisides i refinades, i en el marc d’un programa que ens convida a gaudir d’un univers d’emocions a través de tres estètiques ben diferents; tres llenguatges que recorren gairebé dos segles d’història de la música, des de l’inspirat romanticisme de Frédéric Chopin a la imprescindible contemporaneïtat del portuguès Pedro Amaral, tot passant pel lluminós impressionisme de Claude Debussy. Estètiques diferents, sí, però que plasmen el mateix afany de transmetre a l’oient el batec íntim dels paisatges emocionals que van inspirar els seus autors.

    Chopin tenia només dinou anys quan va escriure el primer dels seus dos Concerts per a piano, posteriorment catalogat com a número 2 pel fet d’haver-se publicat a posteriori del que va compondre uns mesos després. Sovint s’ha parlat de la feblesa de l’escriptura orquestral d’aquestes peces, fet que es pot atribuir a la inexperiència de l’autor o al seu desinterès per la creació simfònica, però també a una voluntat certa d’atorgar tot el protagonisme a l’instrument solista, i deixant a l’orquestra un rol d’acompanyament i suport. I és en aquest piano, de brillantor i expressivitat extraordinàries, on Chopin mostrarà la seva veritable originalitat i audàcia creativa, en particular en el bellíssim segon moviment d’aquest Concert inicial, possiblement el més inspirat de tot el conjunt. Franz Liszt el definí com “d’una perfecció gairebé ideal, amb la seva expressió ara radiant de llum, ara plena de tendre patetisme”.

    Més breu i més ric en contrastos que el que vindria a continuació, el Concert núm. 2 per a piano i orquestra en Fa menor es va estrenar a Varsòvia el 17 de març de 1830, amb el mateix compositor com a solista. Dividit en tres moviments –“Maestoso”, “Larghetto” i “Allegro vivace”–, arrenca amb l’exposició orquestral d’un primer tema que dos minuts després reprèn el solista. El piano irromp majestuós i ardent, bo i conferint veritable vida a la música, i tot el moviment es desenvolupa en un clima de romanticisme apassionat. A continuació, el moviment lent esdevé una mena de nocturn ple de nostàlgia, inspirat per la juvenil passió de l’autor per una estudiant de cant del Conservatori de Varsòvia, Constanza Gladkowska. “Somnio en ella, i sota la seva inspiració ha nascut l’«Adagio» del meu Concert en Fa menor...”, va escriure el músic al seu amic Titus Woyciechowski. Però Chopin mai no es va decidir a parlar amb la jove i quan l’obra es va publicar la va dedicar a la comtessa Delfina Potocka. Ja des dels primers compassos ens situem en un clima d’intimitat i confidència amorosa, que ens portarà al magnífic episodi central, amb el piano interpretant una melodia apassionada sobre el trèmolo precipitat de les cordes.  El darrer moviment recupera la brillantor sonora adoptant el ritme característic d’una alegre masurca i suggerint una explosió de sentiments amb un piano que manté la seva passió impetuosa fins al darrer compàs.

    Setanta anys després, l’agost del 1903, Claude Debussy va començar a esbossar La mer molt lluny del mar, a la Borgonya, al bell mig de França. “Els meus records valen més que la realitat”, va dir el compositor. Inspirada en records d’infantesa i recreacions pictòriques i literàries, La mer, trois esquises symphoniques va ser concebuda com a tríptic i no pas com una veritable simfonia. L’estrena va tenir lloc el 15 d’agost de 1905 a París, en una decebedora versió de l’Orchestra Lamoreux, dirigida per Camille Chevillard. “El públic esperava l’oceà [...], però se’ls va servir una mica d’aigua agitada en un plat”, va escriure un crític de l’època. No va ser fins a la seva segona presentació a París, el 19 de gener de 1908, sota la direcció del mateix Debussy, que l’obra no va assolir l’èxit que l’ha acompanyada des d’aleshores.

    Igual que els pintors impressionistes, que busquen capturar un instant fugisser mitjançant taques de llum, Debussy evita els recursos habituals per descriure el mar, el vent i les onades. El seu mar és, més aviat, un suggeriment, l’evocació d’un sentiment expressat amb plena llibertat formal i una rica paleta tímbrica. El primer esbós, “De l’aube à midi sur la mer”, ens porta des de la foscor de la nit que fuig fins a l’esclat lluminós del sol que puja per l’horitzó. A partir d’un inici de caire misteriós, un crescendo ens descriu l’augment del dia i de les onades. A continuació, un tema a càrrec de setze violoncels evoca la brillantor de l’aigua; una flauta dibuixa el vol d’un ocell abans que l’esclat dels platerets tanqui el moviment.  El segon, “Jeux de vagues”, ens mostra un mar centellejant i capritxós, a través d’una multiplicitat de temes que se succeeixen lliurement. Finalment, a “Dialogue du vent et de la mer”, ens assalta una sensació de perill que res no feia preveure. Fosc i tumultuós, aquest passatge esdevé una mena de lluita entre el vent i el mar, la violència entre dues forces antagòniques que conclou amb un cop de timbal poderós.

    Un segle més tard, el portuguès Pedro Amaral (Lisboa, 1972) també va concebre els seus  Deux portraits imaginaires com la representació d’una imatge, d’una escena. A partir dels poemes i fragments literaris inacabats i dispersos que el poeta Fernando Pessoa va deixar al voltant del mite de Faust, Amaral ha imaginat un diàleg entre aquest personatge, un home incapaç de viure i d’estimar i en el qual descobrim aspectes de la mateixa personalitat del poeta, i Maria, síntesi de diferents personatges femenins de l’obra de Pessoa. No hi ha paraules en la partitura –aquestes es troben implícites en les línies solistes de determinats instruments–, i la música, purament instrumental i d’un gran sentit dramàtic, pretén fer un retrat psicològic en profunditat d’ambdós personatges en el moment de la seva trobada.

    Fruit d’un encàrrec de la Casa da Música de Porto, l’obra va ser estrenada a Zuric pel  Remix Ensemble el 9 de març de 2013. Tres anys després la mateixa formació que la interpreta avui, l’Orquestra Gulbenkian, va presentar-ne a Lisboa la versió orquestral sota la batuta de l’extitular de l’OBC, Lawrence Foster.

    Ana María Dávila, periodista musical

  • Biografies

    Maria João Pires, piano

    PIRES, Maria João (c)Felix Broede

    © Felix Broede

    Nascuda a Lisboa (23/07/1944), va oferir el primer concert públic als quatre anys; va iniciar els estudis de música i piano amb Campos Coelho i Francine Benoît, i els continuà després a Alemanya amb Rosl Schmid i Karl Engel. A més dels seus concerts, va fer enregistraments per a la discogràfica Erato durant quinze anys i per a Deutsche Grammophon durant dues dècades.

    Des dels anys setanta s’ha dedicat a reflectir la influència de l’art a la vida, la comunitat i l’educació, tot mirant de descobrir noves maneres de traslladar aquesta concepció a la societat. Busca noves vies, amb respecte del desenvolupament d’individus i cultures, per fomentar l’intercanvi d’idees. El 1999 va crear a Portugal el Belgais Centre, dedicat a l’estudi de les arts, on Maria João Pires ofereix habitualment tallers interdisciplinaris per a músics professionals i amants de la música. A la sala de concerts de Belgais es fan tot sovint concerts i enregistraments, amb la voluntat de compartir-ho amb la comunitat digital internacional. L’any 2012 la pianista va iniciar dos projectes complementaris a Bèlgica: els Cors Partitura, un projecte que crea i desenvolupa cors per a nens d’entorns desfavorits, i els Tallers Partitura.

    Tots aquests projectes tenen com a objectiu crear una dinàmica altruista entre artistes de generacions diferents amb la voluntat de proposar una alternativa a un món massa centrat en la competitivitat. Aquests projectes, tallers i filosofia ja s’estan difonent arreu.

  • Orquestra Gulbenkian

    Orquestra Gulbenkian

    © FCG - Jorge Carmona

    El 1962 la Fundaçao Calouste Gulbenkian va decidir crear un conjunt orquestral permanent. De primer, amb només una dotzena de músics (cordes i continu), es va anomenar Orquestra de Câmara Gulbenkian. El col·lectiu es va anar ampliant successivament i avui dia l’Orquestra Gulbenkian (nom que rep des del 1971) disposa d’un cos permanent de seixanta instrumentistes, nombre que s’amplia en funció del repertori.

    Aquesta estructura permet a l’Orquestra Gulbenkian interpretar obres del Barroc i del Classicisme, una part important de la literatura orquestral del segle XIX i una gran part de la música del segle XX, incloent-hi obres pertanyents al repertori actual de les orquestres simfòniques tradicionals. Cada temporada l’Orquestra fa una sèrie regular de concerts al Grande Auditório Gulbenkian de Lisboa, on ha tingut l’oportunitat de treballar amb els principals directors i amb solistes de renom internacional. També ha actuat en nombroses localitats arreu de Portugal, en un esforç per descentralitzar la música i la cultura.

    L’Orquestra ha ampliat constant les seves activitats a nivell internacional, amb actuacions a Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. En el terreny discogràfic, l’Orquestra Gulbenkian s’associa amb segells com ara Philips, Deutsche Grammophon, Hyperion, Teldec, Erato, Adès, Nimbus, Lyrinx, Naïve i Pentatone, entre d’altres, i la seva activitat ha estat reconeguda amb diversos premis internacionals.

  • Ricardo Castro, director

    Ricardo Castro, piano I direcció

    © Josep Piñol Curto

    El 1993 va rebre el primer premi del Concurs Internacional de Piano de Leeds, tot convertint-se en l’únic llatinoamericà a guanyar-lo des que es va fundar. Vint anys després es va convertir, com a fundador i director d’un projecte social, en el primer brasiler a esdevenir membre d’honor de la Royal Philharmonic Society. El nomenament, doncs, l’ha situat al costat de personalitats il·lustres de la història de la música occidental. A més a més, és professor a les universitats de música de Ginebra i de Lausana i a la Scuola di Musica de Fiesole. Aquesta inusual trajectòria situa Ricardo Castro entre els pocs músics d’alt nivell que dediquen la vida a millorar la nostra societat a través de l’educació i la tasca social.

    Va començar a tocar el piano als tres anys. Als cinc va ser acceptat de manera excepcional a l’Escola de Música de la Universidade Federal de Bahia. Immediatament van arribar diverses aparicions en públic i als deu anys va interpretar com a solista el Concert per a piano en Re major de Haydn. El 1984 va iniciar els estudis musicals a Europa ingressant al Conservatori Superior de Música de Ginebra a la classe de virtuosisme de Maria Tipo i a la de direcció d’Arpad Gerecz. Es va graduar al Conservatori de Ginebra el 1987. El mateix any va guanyar ex aequo el Concurs Internacional ARD de Munic i el 1988 va rebre el premi del Concurs Geza Anda. Poc després va acabar els estudis de piano a París amb Dominique Merlet.

    El 2007 va crear els Centres Estatals d’Orquestres Juvenils i Infantils de Bahia (NEOJIBA), un programa pioner al Brasil que ha beneficat més de deu mil nens, adolescents i joves. Director artístic de l’Orquestra Juvenil de Bahia, la primera orquestra juvenil brasilera que ha actuat a Europa, plegats han ofert centenars de concerts al Brasil i han fet set gires internacionals a les sales de concerts més prestigioses d’Europa i els Estats Units.

  • Formació

    Orquestra Gulbenkian

    Violins
    Vadim Tsibulevsky, concertino
    Francisco Lima e Santos, concertino auxiliar I
    Bin Chao, concertino auxiliar II
    Paula Carneiro, solista I
    Alla Javoronkova
    David Wahnon
    Ana Beatriz Manzanilla
    Elena Ryabova
    Maria Balbi
    Otto Pereira
    David Ascensão
    Flávia Marques
    João Castro
    César Nogueira

    Violins II
    Alexandra Mendes, solista I
    Anna Paliwoda, solista I
    Cecília Branco, solista II
    Jorge Teixeira
    Tera Shimizu
    Stefan Schreiber
    Francisca Fins
    Miguel Simões
    Luciana Cruz
    Nelson Nogueira
    Félix Duarte
    Tomás Soares

    Violes
    Samuel Barsegian, solista I
    Lu Zheng, solista I
    Artur Mouradian, solista II
    Leonor Braga Santos
    Maia Kouznetsova
    Nuno Soars
    Precilia Diamantino
    Albert Payà
    João Dinis
    Milan Radocsj

    Violoncels
    Varoujan Bartikian, solista I
    Marco Pereira, solista I
    Martin Henneken, solista II
    Jeremy Lake
    Raquel Reis
    Jaime Polo
    Catarina Távora
    Hugo Paiva

    Contrabaixos
    Pedro Vares de Azevedo, solista I
    Domingos Ribeiro, solista I
    Manuel Rego, solista II
    Marine Triolet
    Maja Pludemann
    Miguel Guerreiro Menezes

    Flautes
    Cristina Ánchel, solista I
    Sónia Pais, solista auxiliar I
    Amalia Tortajada, solista II

    Oboès
    Pedro Ricardo Monteiro Ribeiro, solista I
    Nelson Jorge Machado Alves, solista auxiliar I
    Alice Catherine Caplow-Sparks, solista II

    Clarinets
    Telmo Costa, solista auxiliar I
    José Cejudo, solista II

    Fagots
    Ricardo Ramos, solista I
    Vera Dias, solista auxiliar I
    Cãndida Nunes, solista II
    Joana Maia, solista II

    Trompes
    Kenneth Best, solista I
    Pedro Fernandes, solista II
    Luís Duarte, solista I
    Antónia Chandler, solista II

    Trompetes
    Adrían Martinez, solista I
    Carlos Leite, solista auxiliar I
    Jorge Pereira, solista II
    José Pedro Pereira, solista II
    Carlos Cubas, solista II

    Trombons
    Sérgi Minana Minana, solista I
    Rui Rocha Fernandes, solista II
    Faustino Pérez, solista II

    Tuba
    Amilcar Gameiro, solista I

    Timpaní
    Rui Gomes, solista I

    Percussió
    Abel Lucas Cardoso, solista II
    Agostinho Sequeira, solista II
    Duarte Santos, solista II

    Piano/celesta
    Inês Mesquita, solista I

    Arpa
    Carmen Cardeal, solista I
    Ana Castanhito de Alemida, solista II

    Equip tècnic
    Risto Nieminen, director
    António Lopes Gonçalves, mànager orquestra
    Inês Nunes, productor
    Américo Martins de Maltos, productor - llibreter
    Fábio Cachão, productor - llibreter
    Pedro Canhoto, productor - llibreter
    Jorge Freire, director d'escena
    António Vasconcelos, assistent d'escena
    Ricardo Junceiro, assistent d'escena

  • També et pot interessar...

    Palau Piano
    Dimarts, 22.02.2022 - 20 h
    Sala de Concerts

    Grigory Sokolov, piano

    L. van Beethoven: Quinze variacions i fuga per a piano, en Mi bemol major, op. 35
    J. Brahms: Tres intermezzi, op. 117
    R. Schumann: Kreisleriana, op. 16

    Preus: de 30 a 60 €

    Palau Piano
    Dilluns, 28.03.2022 - 20 h
    Sala de Concerts

    Alexandra Dovgan, piano

    Programa per determinar

    Preus: de 20 a 30 €

    Palau Piano
    Dimarts, 03.05.2022 - 20 h
    Sala de Concerts

    Yuja Wang, piano

    Programa per determinar

    Preus: de 30 a 60 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex