Pires, Orquestra Gulbenkian & Ricardo Castro
—Concert per a piano núm. 2 de Chopin
Palau 100
Dimarts, 15 de febrer de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Maria João Pires, piano
Orquestra Gulbenkian
Ricardo Castro, directorI
Pedro Amaral (1972)
Deux portraits imaginairesFrédéric Chopin (1810-1849)
Concert per a piano i orquestra núm. 2, en Fa menor, op. 21Maestoso
Larghetto
Allegro vivaceII
Claude Debussy (1862-1918)
La merDe l’aube à midi sur la mer [Des de l’alba fins al migdia al mar] - Très lent
Jeux de vagues [Joc d’ones] - Allegro
Dialogue du vent et de la mer [Diàleg del vent i el mar] - Animé et tumultueuxDurada aproximada del concert: primera part, 46 minuts | pausa de 20 minuts | segona part, 23 minuts
Concert enregistrat per Catalunya Música#clàssics #llegendes #novacreació
Poema
Bromera
Buscant a tota hora
allò que encara no és
o allò que ja ha estat creat i destruït.Habitant dels dos estats invisibles.
Sentir-me la millor mare del buit,
la germana més atenta de l’espera.Reencarnar-me
en la filla fantasma
del jo anterior
i inundar un abdomenper obligar-me a renéixer.
Anna Gual
Símbol 47 (2015)Comentari
La gran Maria João Pires torna al Palau de la Música Catalana i ho fa de bracet d’un compositor amb el qual ha assolit cotes d’expressivitat exquisides i refinades, i en el marc d’un programa que ens convida a gaudir d’un univers d’emocions a través de tres estètiques ben diferents; tres llenguatges que recorren gairebé dos segles d’història de la música, des de l’inspirat romanticisme de Frédéric Chopin a la imprescindible contemporaneïtat del portuguès Pedro Amaral, tot passant pel lluminós impressionisme de Claude Debussy. Estètiques diferents, sí, però que plasmen el mateix afany de transmetre a l’oient el batec íntim dels paisatges emocionals que van inspirar els seus autors.
Chopin tenia només dinou anys quan va escriure el primer dels seus dos Concerts per a piano, posteriorment catalogat com a número 2 pel fet d’haver-se publicat a posteriori del que va compondre uns mesos després. Sovint s’ha parlat de la feblesa de l’escriptura orquestral d’aquestes peces, fet que es pot atribuir a la inexperiència de l’autor o al seu desinterès per la creació simfònica, però també a una voluntat certa d’atorgar tot el protagonisme a l’instrument solista, i deixant a l’orquestra un rol d’acompanyament i suport. I és en aquest piano, de brillantor i expressivitat extraordinàries, on Chopin mostrarà la seva veritable originalitat i audàcia creativa, en particular en el bellíssim segon moviment d’aquest Concert inicial, possiblement el més inspirat de tot el conjunt. Franz Liszt el definí com “d’una perfecció gairebé ideal, amb la seva expressió ara radiant de llum, ara plena de tendre patetisme”.
Més breu i més ric en contrastos que el que vindria a continuació, el Concert núm. 2 per a piano i orquestra en Fa menor es va estrenar a Varsòvia el 17 de març de 1830, amb el mateix compositor com a solista. Dividit en tres moviments –“Maestoso”, “Larghetto” i “Allegro vivace”–, arrenca amb l’exposició orquestral d’un primer tema que dos minuts després reprèn el solista. El piano irromp majestuós i ardent, bo i conferint veritable vida a la música, i tot el moviment es desenvolupa en un clima de romanticisme apassionat. A continuació, el moviment lent esdevé una mena de nocturn ple de nostàlgia, inspirat per la juvenil passió de l’autor per una estudiant de cant del Conservatori de Varsòvia, Constanza Gladkowska. “Somnio en ella, i sota la seva inspiració ha nascut l’«Adagio» del meu Concert en Fa menor...”, va escriure el músic al seu amic Titus Woyciechowski. Però Chopin mai no es va decidir a parlar amb la jove i quan l’obra es va publicar la va dedicar a la comtessa Delfina Potocka. Ja des dels primers compassos ens situem en un clima d’intimitat i confidència amorosa, que ens portarà al magnífic episodi central, amb el piano interpretant una melodia apassionada sobre el trèmolo precipitat de les cordes. El darrer moviment recupera la brillantor sonora adoptant el ritme característic d’una alegre masurca i suggerint una explosió de sentiments amb un piano que manté la seva passió impetuosa fins al darrer compàs.
Setanta anys després, l’agost del 1903, Claude Debussy va començar a esbossar La mer molt lluny del mar, a la Borgonya, al bell mig de França. “Els meus records valen més que la realitat”, va dir el compositor. Inspirada en records d’infantesa i recreacions pictòriques i literàries, La mer, trois esquises symphoniques va ser concebuda com a tríptic i no pas com una veritable simfonia. L’estrena va tenir lloc el 15 d’agost de 1905 a París, en una decebedora versió de l’Orchestra Lamoreux, dirigida per Camille Chevillard. “El públic esperava l’oceà [...], però se’ls va servir una mica d’aigua agitada en un plat”, va escriure un crític de l’època. No va ser fins a la seva segona presentació a París, el 19 de gener de 1908, sota la direcció del mateix Debussy, que l’obra no va assolir l’èxit que l’ha acompanyada des d’aleshores.
Igual que els pintors impressionistes, que busquen capturar un instant fugisser mitjançant taques de llum, Debussy evita els recursos habituals per descriure el mar, el vent i les onades. El seu mar és, més aviat, un suggeriment, l’evocació d’un sentiment expressat amb plena llibertat formal i una rica paleta tímbrica. El primer esbós, “De l’aube à midi sur la mer”, ens porta des de la foscor de la nit que fuig fins a l’esclat lluminós del sol que puja per l’horitzó. A partir d’un inici de caire misteriós, un crescendo ens descriu l’augment del dia i de les onades. A continuació, un tema a càrrec de setze violoncels evoca la brillantor de l’aigua; una flauta dibuixa el vol d’un ocell abans que l’esclat dels platerets tanqui el moviment. El segon, “Jeux de vagues”, ens mostra un mar centellejant i capritxós, a través d’una multiplicitat de temes que se succeeixen lliurement. Finalment, a “Dialogue du vent et de la mer”, ens assalta una sensació de perill que res no feia preveure. Fosc i tumultuós, aquest passatge esdevé una mena de lluita entre el vent i el mar, la violència entre dues forces antagòniques que conclou amb un cop de timbal poderós.
Un segle més tard, el portuguès Pedro Amaral (Lisboa, 1972) també va concebre els seus Deux portraits imaginaires com la representació d’una imatge, d’una escena. A partir dels poemes i fragments literaris inacabats i dispersos que el poeta Fernando Pessoa va deixar al voltant del mite de Faust, Amaral ha imaginat un diàleg entre aquest personatge, un home incapaç de viure i d’estimar i en el qual descobrim aspectes de la mateixa personalitat del poeta, i Maria, síntesi de diferents personatges femenins de l’obra de Pessoa. No hi ha paraules en la partitura –aquestes es troben implícites en les línies solistes de determinats instruments–, i la música, purament instrumental i d’un gran sentit dramàtic, pretén fer un retrat psicològic en profunditat d’ambdós personatges en el moment de la seva trobada.
Fruit d’un encàrrec de la Casa da Música de Porto, l’obra va ser estrenada a Zuric pel Remix Ensemble el 9 de març de 2013. Tres anys després la mateixa formació que la interpreta avui, l’Orquestra Gulbenkian, va presentar-ne a Lisboa la versió orquestral sota la batuta de l’extitular de l’OBC, Lawrence Foster.Ana María Dávila, periodista musical
Biografies
Biografies
© Felix Broede
© Felix Broede
Maria João Pires, piano
Nascuda a Lisboa (23/07/1944), va oferir el primer concert públic als quatre anys; va iniciar els estudis de música i piano amb Campos Coelho i Francine Benoît, i els continuà després a Alemanya amb Rosl Schmid i Karl Engel. A més dels seus concerts, va fer enregistraments per a la discogràfica Erato durant quinze anys i per a Deutsche Grammophon durant dues dècades.
Des dels anys setanta s’ha dedicat a reflectir la influència de l’art a la vida, la comunitat i l’educació, tot mirant de descobrir noves maneres de traslladar aquesta concepció a la societat. Busca noves vies, amb respecte del desenvolupament d’individus i cultures, per fomentar l’intercanvi d’idees. El 1999 va crear a Portugal el Belgais Centre, dedicat a l’estudi de les arts, on Maria João Pires ofereix habitualment tallers interdisciplinaris per a músics professionals i amants de la música. A la sala de concerts de Belgais es fan tot sovint concerts i enregistraments, amb la voluntat de compartir-ho amb la comunitat digital internacional. L’any 2012 la pianista va iniciar dos projectes complementaris a Bèlgica: els Cors Partitura, un projecte que crea i desenvolupa cors per a nens d’entorns desfavorits, i els Tallers Partitura.
Tots aquests projectes tenen com a objectiu crear una dinàmica altruista entre artistes de generacions diferents amb la voluntat de proposar una alternativa a un món massa centrat en la competitivitat. Aquests projectes, tallers i filosofia ja s’estan difonent arreu.
Biografies
© FCG - Jorge Carmona
© FCG - Jorge Carmona
Orquestra Gulbenkian
El 1962 la Fundaçao Calouste Gulbenkian va decidir crear un conjunt orquestral permanent. De primer, amb només una dotzena de músics (cordes i continu), es va anomenar Orquestra de Câmara Gulbenkian. El col·lectiu es va anar ampliant successivament i avui dia l’Orquestra Gulbenkian (nom que rep des del 1971) disposa d’un cos permanent de seixanta instrumentistes, nombre que s’amplia en funció del repertori.
Aquesta estructura permet a l’Orquestra Gulbenkian interpretar obres del Barroc i del Classicisme, una part important de la literatura orquestral del segle XIX i una gran part de la música del segle XX, incloent-hi obres pertanyents al repertori actual de les orquestres simfòniques tradicionals. Cada temporada l’Orquestra fa una sèrie regular de concerts al Grande Auditório Gulbenkian de Lisboa, on ha tingut l’oportunitat de treballar amb els principals directors i amb solistes de renom internacional. També ha actuat en nombroses localitats arreu de Portugal, en un esforç per descentralitzar la música i la cultura.
L’Orquestra ha ampliat constant les seves activitats a nivell internacional, amb actuacions a Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. En el terreny discogràfic, l’Orquestra Gulbenkian s’associa amb segells com ara Philips, Deutsche Grammophon, Hyperion, Teldec, Erato, Adès, Nimbus, Lyrinx, Naïve i Pentatone, entre d’altres, i la seva activitat ha estat reconeguda amb diversos premis internacionals.
Biografies
© Josep Piñol Curto
© Josep Piñol Curto
Ricardo Castro, director
El 1993 va rebre el primer premi del Concurs Internacional de Piano de Leeds, tot convertint-se en l’únic llatinoamericà a guanyar-lo des que es va fundar. Vint anys després es va convertir, com a fundador i director d’un projecte social, en el primer brasiler a esdevenir membre d’honor de la Royal Philharmonic Society. El nomenament, doncs, l’ha situat al costat de personalitats il·lustres de la història de la música occidental. A més a més, és professor a les universitats de música de Ginebra i de Lausana i a la Scuola di Musica de Fiesole. Aquesta inusual trajectòria situa Ricardo Castro entre els pocs músics d’alt nivell que dediquen la vida a millorar la nostra societat a través de l’educació i la tasca social.
Va començar a tocar el piano als tres anys. Als cinc va ser acceptat de manera excepcional a l’Escola de Música de la Universidade Federal de Bahia. Immediatament van arribar diverses aparicions en públic i als deu anys va interpretar com a solista el Concert per a piano en Re major de Haydn. El 1984 va iniciar els estudis musicals a Europa ingressant al Conservatori Superior de Música de Ginebra a la classe de virtuosisme de Maria Tipo i a la de direcció d’Arpad Gerecz. Es va graduar al Conservatori de Ginebra el 1987. El mateix any va guanyar ex aequo el Concurs Internacional ARD de Munic i el 1988 va rebre el premi del Concurs Geza Anda. Poc després va acabar els estudis de piano a París amb Dominique Merlet.
El 2007 va crear els Centres Estatals d’Orquestres Juvenils i Infantils de Bahia (NEOJIBA), un programa pioner al Brasil que ha beneficat més de deu mil nens, adolescents i joves. Director artístic de l’Orquestra Juvenil de Bahia, la primera orquestra juvenil brasilera que ha actuat a Europa, plegats han ofert centenars de concerts al Brasil i han fet set gires internacionals a les sales de concerts més prestigioses d’Europa i els Estats Units.
Formació
Orquestra Gulbenkian
Violins
Vadim Tsibulevsky, concertino
Francisco Lima e Santos, concertino auxiliar I
Bin Chao, concertino auxiliar II
Paula Carneiro, solista I
Alla Javoronkova
David Wahnon
Ana Beatriz Manzanilla
Elena Ryabova
Maria Balbi
Otto Pereira
David Ascensão
Flávia Marques
João Castro
César NogueiraViolins II
Alexandra Mendes, solista I
Anna Paliwoda, solista I
Cecília Branco, solista II
Jorge Teixeira
Tera Shimizu
Stefan Schreiber
Francisca Fins
Miguel Simões
Luciana Cruz
Nelson Nogueira
Félix Duarte
Tomás SoaresVioles
Samuel Barsegian, solista I
Lu Zheng, solista I
Artur Mouradian, solista II
Leonor Braga Santos
Maia Kouznetsova
Nuno Soars
Precilia Diamantino
Albert Payà
João Dinis
Milan RadocsjVioloncels
Varoujan Bartikian, solista I
Marco Pereira, solista I
Martin Henneken, solista II
Jeremy Lake
Raquel Reis
Jaime Polo
Catarina Távora
Hugo PaivaContrabaixos
Pedro Vares de Azevedo, solista I
Domingos Ribeiro, solista I
Manuel Rego, solista II
Marine Triolet
Maja Pludemann
Miguel Guerreiro MenezesFlautes
Cristina Ánchel, solista I
Sónia Pais, solista auxiliar I
Amalia Tortajada, solista IIOboès
Pedro Ricardo Monteiro Ribeiro, solista I
Nelson Jorge Machado Alves, solista auxiliar I
Alice Catherine Caplow-Sparks, solista IIClarinets
Telmo Costa, solista auxiliar I
José Cejudo, solista IIFagots
Ricardo Ramos, solista I
Vera Dias, solista auxiliar I
Cãndida Nunes, solista II
Joana Maia, solista IITrompes
Kenneth Best, solista I
Pedro Fernandes, solista II
Luís Duarte, solista I
Antónia Chandler, solista IITrompetes
Adrían Martinez, solista I
Carlos Leite, solista auxiliar I
Jorge Pereira, solista II
José Pedro Pereira, solista II
Carlos Cubas, solista IITrombons
Sérgi Minana Minana, solista I
Rui Rocha Fernandes, solista II
Faustino Pérez, solista IITuba
Amilcar Gameiro, solista ITimpaní
Rui Gomes, solista IPercussió
Abel Lucas Cardoso, solista II
Agostinho Sequeira, solista II
Duarte Santos, solista IIPiano/celesta
Inês Mesquita, solista IArpa
Carmen Cardeal, solista I
Ana Castanhito de Alemida, solista IIEquip tècnic
Risto Nieminen, director
António Lopes Gonçalves, mànager orquestra
Inês Nunes, productor
Américo Martins de Maltos, productor - llibreter
Fábio Cachão, productor - llibreter
Pedro Canhoto, productor - llibreter
Jorge Freire, director d'escena
António Vasconcelos, assistent d'escena
Ricardo Junceiro, assistent d'escenaTambé et pot interessar...
Palau Piano
Dimarts, 22.02.2022 - 20 h
Sala de ConcertsGrigory Sokolov, piano
L. van Beethoven: Quinze variacions i fuga per a piano, en Mi bemol major, op. 35
J. Brahms: Tres intermezzi, op. 117
R. Schumann: Kreisleriana, op. 16Preus: de 30 a 60 €
Palau Piano
Dilluns, 28.03.2022 - 20 h
Sala de ConcertsAlexandra Dovgan, piano
Programa per determinar
Preus: de 20 a 30 €
Palau Piano
Dimarts, 03.05.2022 - 20 h
Sala de ConcertsYuja Wang, piano
Programa per determinar
Preus: de 30 a 60 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Pires, Orquestra Gulbenkian & Ricardo Castro
—Concert per a piano núm. 2 de Chopin
Palau 100
Dimarts, 15 de febrer de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Maria João Pires, piano
Orquestra Gulbenkian
Ricardo Castro, directorI
Pedro Amaral (1972)
Deux portraits imaginairesFrédéric Chopin (1810-1849)
Concert per a piano i orquestra núm. 2, en Fa menor, op. 21Maestoso
Larghetto
Allegro vivaceII
Claude Debussy (1862-1918)
La merDe l’aube à midi sur la mer [Des de l’alba fins al migdia al mar] - Très lent
Jeux de vagues [Joc d’ones] - Allegro
Dialogue du vent et de la mer [Diàleg del vent i el mar] - Animé et tumultueuxDurada aproximada del concert: primera part, 46 minuts | pausa de 20 minuts | segona part, 23 minuts
Concert enregistrat per Catalunya Música#clàssics #llegendes #novacreació
Poema
Bromera
Buscant a tota hora
allò que encara no és
o allò que ja ha estat creat i destruït.Habitant dels dos estats invisibles.
Sentir-me la millor mare del buit,
la germana més atenta de l’espera.Reencarnar-me
en la filla fantasma
del jo anterior
i inundar un abdomenper obligar-me a renéixer.
Anna Gual
Símbol 47 (2015)Comentari
La gran Maria João Pires torna al Palau de la Música Catalana i ho fa de bracet d’un compositor amb el qual ha assolit cotes d’expressivitat exquisides i refinades, i en el marc d’un programa que ens convida a gaudir d’un univers d’emocions a través de tres estètiques ben diferents; tres llenguatges que recorren gairebé dos segles d’història de la música, des de l’inspirat romanticisme de Frédéric Chopin a la imprescindible contemporaneïtat del portuguès Pedro Amaral, tot passant pel lluminós impressionisme de Claude Debussy. Estètiques diferents, sí, però que plasmen el mateix afany de transmetre a l’oient el batec íntim dels paisatges emocionals que van inspirar els seus autors.
Chopin tenia només dinou anys quan va escriure el primer dels seus dos Concerts per a piano, posteriorment catalogat com a número 2 pel fet d’haver-se publicat a posteriori del que va compondre uns mesos després. Sovint s’ha parlat de la feblesa de l’escriptura orquestral d’aquestes peces, fet que es pot atribuir a la inexperiència de l’autor o al seu desinterès per la creació simfònica, però també a una voluntat certa d’atorgar tot el protagonisme a l’instrument solista, i deixant a l’orquestra un rol d’acompanyament i suport. I és en aquest piano, de brillantor i expressivitat extraordinàries, on Chopin mostrarà la seva veritable originalitat i audàcia creativa, en particular en el bellíssim segon moviment d’aquest Concert inicial, possiblement el més inspirat de tot el conjunt. Franz Liszt el definí com “d’una perfecció gairebé ideal, amb la seva expressió ara radiant de llum, ara plena de tendre patetisme”.
Més breu i més ric en contrastos que el que vindria a continuació, el Concert núm. 2 per a piano i orquestra en Fa menor es va estrenar a Varsòvia el 17 de març de 1830, amb el mateix compositor com a solista. Dividit en tres moviments –“Maestoso”, “Larghetto” i “Allegro vivace”–, arrenca amb l’exposició orquestral d’un primer tema que dos minuts després reprèn el solista. El piano irromp majestuós i ardent, bo i conferint veritable vida a la música, i tot el moviment es desenvolupa en un clima de romanticisme apassionat. A continuació, el moviment lent esdevé una mena de nocturn ple de nostàlgia, inspirat per la juvenil passió de l’autor per una estudiant de cant del Conservatori de Varsòvia, Constanza Gladkowska. “Somnio en ella, i sota la seva inspiració ha nascut l’«Adagio» del meu Concert en Fa menor...”, va escriure el músic al seu amic Titus Woyciechowski. Però Chopin mai no es va decidir a parlar amb la jove i quan l’obra es va publicar la va dedicar a la comtessa Delfina Potocka. Ja des dels primers compassos ens situem en un clima d’intimitat i confidència amorosa, que ens portarà al magnífic episodi central, amb el piano interpretant una melodia apassionada sobre el trèmolo precipitat de les cordes. El darrer moviment recupera la brillantor sonora adoptant el ritme característic d’una alegre masurca i suggerint una explosió de sentiments amb un piano que manté la seva passió impetuosa fins al darrer compàs.
Setanta anys després, l’agost del 1903, Claude Debussy va començar a esbossar La mer molt lluny del mar, a la Borgonya, al bell mig de França. “Els meus records valen més que la realitat”, va dir el compositor. Inspirada en records d’infantesa i recreacions pictòriques i literàries, La mer, trois esquises symphoniques va ser concebuda com a tríptic i no pas com una veritable simfonia. L’estrena va tenir lloc el 15 d’agost de 1905 a París, en una decebedora versió de l’Orchestra Lamoreux, dirigida per Camille Chevillard. “El públic esperava l’oceà [...], però se’ls va servir una mica d’aigua agitada en un plat”, va escriure un crític de l’època. No va ser fins a la seva segona presentació a París, el 19 de gener de 1908, sota la direcció del mateix Debussy, que l’obra no va assolir l’èxit que l’ha acompanyada des d’aleshores.
Igual que els pintors impressionistes, que busquen capturar un instant fugisser mitjançant taques de llum, Debussy evita els recursos habituals per descriure el mar, el vent i les onades. El seu mar és, més aviat, un suggeriment, l’evocació d’un sentiment expressat amb plena llibertat formal i una rica paleta tímbrica. El primer esbós, “De l’aube à midi sur la mer”, ens porta des de la foscor de la nit que fuig fins a l’esclat lluminós del sol que puja per l’horitzó. A partir d’un inici de caire misteriós, un crescendo ens descriu l’augment del dia i de les onades. A continuació, un tema a càrrec de setze violoncels evoca la brillantor de l’aigua; una flauta dibuixa el vol d’un ocell abans que l’esclat dels platerets tanqui el moviment. El segon, “Jeux de vagues”, ens mostra un mar centellejant i capritxós, a través d’una multiplicitat de temes que se succeeixen lliurement. Finalment, a “Dialogue du vent et de la mer”, ens assalta una sensació de perill que res no feia preveure. Fosc i tumultuós, aquest passatge esdevé una mena de lluita entre el vent i el mar, la violència entre dues forces antagòniques que conclou amb un cop de timbal poderós.
Un segle més tard, el portuguès Pedro Amaral (Lisboa, 1972) també va concebre els seus Deux portraits imaginaires com la representació d’una imatge, d’una escena. A partir dels poemes i fragments literaris inacabats i dispersos que el poeta Fernando Pessoa va deixar al voltant del mite de Faust, Amaral ha imaginat un diàleg entre aquest personatge, un home incapaç de viure i d’estimar i en el qual descobrim aspectes de la mateixa personalitat del poeta, i Maria, síntesi de diferents personatges femenins de l’obra de Pessoa. No hi ha paraules en la partitura –aquestes es troben implícites en les línies solistes de determinats instruments–, i la música, purament instrumental i d’un gran sentit dramàtic, pretén fer un retrat psicològic en profunditat d’ambdós personatges en el moment de la seva trobada.
Fruit d’un encàrrec de la Casa da Música de Porto, l’obra va ser estrenada a Zuric pel Remix Ensemble el 9 de març de 2013. Tres anys després la mateixa formació que la interpreta avui, l’Orquestra Gulbenkian, va presentar-ne a Lisboa la versió orquestral sota la batuta de l’extitular de l’OBC, Lawrence Foster.Ana María Dávila, periodista musical
Biografies
Maria João Pires, piano
© Felix Broede
Nascuda a Lisboa (23/07/1944), va oferir el primer concert públic als quatre anys; va iniciar els estudis de música i piano amb Campos Coelho i Francine Benoît, i els continuà després a Alemanya amb Rosl Schmid i Karl Engel. A més dels seus concerts, va fer enregistraments per a la discogràfica Erato durant quinze anys i per a Deutsche Grammophon durant dues dècades.
Des dels anys setanta s’ha dedicat a reflectir la influència de l’art a la vida, la comunitat i l’educació, tot mirant de descobrir noves maneres de traslladar aquesta concepció a la societat. Busca noves vies, amb respecte del desenvolupament d’individus i cultures, per fomentar l’intercanvi d’idees. El 1999 va crear a Portugal el Belgais Centre, dedicat a l’estudi de les arts, on Maria João Pires ofereix habitualment tallers interdisciplinaris per a músics professionals i amants de la música. A la sala de concerts de Belgais es fan tot sovint concerts i enregistraments, amb la voluntat de compartir-ho amb la comunitat digital internacional. L’any 2012 la pianista va iniciar dos projectes complementaris a Bèlgica: els Cors Partitura, un projecte que crea i desenvolupa cors per a nens d’entorns desfavorits, i els Tallers Partitura.
Tots aquests projectes tenen com a objectiu crear una dinàmica altruista entre artistes de generacions diferents amb la voluntat de proposar una alternativa a un món massa centrat en la competitivitat. Aquests projectes, tallers i filosofia ja s’estan difonent arreu.
Orquestra Gulbenkian
© FCG - Jorge Carmona
El 1962 la Fundaçao Calouste Gulbenkian va decidir crear un conjunt orquestral permanent. De primer, amb només una dotzena de músics (cordes i continu), es va anomenar Orquestra de Câmara Gulbenkian. El col·lectiu es va anar ampliant successivament i avui dia l’Orquestra Gulbenkian (nom que rep des del 1971) disposa d’un cos permanent de seixanta instrumentistes, nombre que s’amplia en funció del repertori.
Aquesta estructura permet a l’Orquestra Gulbenkian interpretar obres del Barroc i del Classicisme, una part important de la literatura orquestral del segle XIX i una gran part de la música del segle XX, incloent-hi obres pertanyents al repertori actual de les orquestres simfòniques tradicionals. Cada temporada l’Orquestra fa una sèrie regular de concerts al Grande Auditório Gulbenkian de Lisboa, on ha tingut l’oportunitat de treballar amb els principals directors i amb solistes de renom internacional. També ha actuat en nombroses localitats arreu de Portugal, en un esforç per descentralitzar la música i la cultura.
L’Orquestra ha ampliat constant les seves activitats a nivell internacional, amb actuacions a Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. En el terreny discogràfic, l’Orquestra Gulbenkian s’associa amb segells com ara Philips, Deutsche Grammophon, Hyperion, Teldec, Erato, Adès, Nimbus, Lyrinx, Naïve i Pentatone, entre d’altres, i la seva activitat ha estat reconeguda amb diversos premis internacionals.
Ricardo Castro, director
© Josep Piñol Curto
El 1993 va rebre el primer premi del Concurs Internacional de Piano de Leeds, tot convertint-se en l’únic llatinoamericà a guanyar-lo des que es va fundar. Vint anys després es va convertir, com a fundador i director d’un projecte social, en el primer brasiler a esdevenir membre d’honor de la Royal Philharmonic Society. El nomenament, doncs, l’ha situat al costat de personalitats il·lustres de la història de la música occidental. A més a més, és professor a les universitats de música de Ginebra i de Lausana i a la Scuola di Musica de Fiesole. Aquesta inusual trajectòria situa Ricardo Castro entre els pocs músics d’alt nivell que dediquen la vida a millorar la nostra societat a través de l’educació i la tasca social.
Va començar a tocar el piano als tres anys. Als cinc va ser acceptat de manera excepcional a l’Escola de Música de la Universidade Federal de Bahia. Immediatament van arribar diverses aparicions en públic i als deu anys va interpretar com a solista el Concert per a piano en Re major de Haydn. El 1984 va iniciar els estudis musicals a Europa ingressant al Conservatori Superior de Música de Ginebra a la classe de virtuosisme de Maria Tipo i a la de direcció d’Arpad Gerecz. Es va graduar al Conservatori de Ginebra el 1987. El mateix any va guanyar ex aequo el Concurs Internacional ARD de Munic i el 1988 va rebre el premi del Concurs Geza Anda. Poc després va acabar els estudis de piano a París amb Dominique Merlet.
El 2007 va crear els Centres Estatals d’Orquestres Juvenils i Infantils de Bahia (NEOJIBA), un programa pioner al Brasil que ha beneficat més de deu mil nens, adolescents i joves. Director artístic de l’Orquestra Juvenil de Bahia, la primera orquestra juvenil brasilera que ha actuat a Europa, plegats han ofert centenars de concerts al Brasil i han fet set gires internacionals a les sales de concerts més prestigioses d’Europa i els Estats Units.
Formació
Orquestra Gulbenkian
Violins
Vadim Tsibulevsky, concertino
Francisco Lima e Santos, concertino auxiliar I
Bin Chao, concertino auxiliar II
Paula Carneiro, solista I
Alla Javoronkova
David Wahnon
Ana Beatriz Manzanilla
Elena Ryabova
Maria Balbi
Otto Pereira
David Ascensão
Flávia Marques
João Castro
César NogueiraViolins II
Alexandra Mendes, solista I
Anna Paliwoda, solista I
Cecília Branco, solista II
Jorge Teixeira
Tera Shimizu
Stefan Schreiber
Francisca Fins
Miguel Simões
Luciana Cruz
Nelson Nogueira
Félix Duarte
Tomás SoaresVioles
Samuel Barsegian, solista I
Lu Zheng, solista I
Artur Mouradian, solista II
Leonor Braga Santos
Maia Kouznetsova
Nuno Soars
Precilia Diamantino
Albert Payà
João Dinis
Milan RadocsjVioloncels
Varoujan Bartikian, solista I
Marco Pereira, solista I
Martin Henneken, solista II
Jeremy Lake
Raquel Reis
Jaime Polo
Catarina Távora
Hugo PaivaContrabaixos
Pedro Vares de Azevedo, solista I
Domingos Ribeiro, solista I
Manuel Rego, solista II
Marine Triolet
Maja Pludemann
Miguel Guerreiro MenezesFlautes
Cristina Ánchel, solista I
Sónia Pais, solista auxiliar I
Amalia Tortajada, solista IIOboès
Pedro Ricardo Monteiro Ribeiro, solista I
Nelson Jorge Machado Alves, solista auxiliar I
Alice Catherine Caplow-Sparks, solista IIClarinets
Telmo Costa, solista auxiliar I
José Cejudo, solista IIFagots
Ricardo Ramos, solista I
Vera Dias, solista auxiliar I
Cãndida Nunes, solista II
Joana Maia, solista IITrompes
Kenneth Best, solista I
Pedro Fernandes, solista II
Luís Duarte, solista I
Antónia Chandler, solista IITrompetes
Adrían Martinez, solista I
Carlos Leite, solista auxiliar I
Jorge Pereira, solista II
José Pedro Pereira, solista II
Carlos Cubas, solista IITrombons
Sérgi Minana Minana, solista I
Rui Rocha Fernandes, solista II
Faustino Pérez, solista IITuba
Amilcar Gameiro, solista ITimpaní
Rui Gomes, solista IPercussió
Abel Lucas Cardoso, solista II
Agostinho Sequeira, solista II
Duarte Santos, solista IIPiano/celesta
Inês Mesquita, solista IArpa
Carmen Cardeal, solista I
Ana Castanhito de Alemida, solista IIEquip tècnic
Risto Nieminen, director
António Lopes Gonçalves, mànager orquestra
Inês Nunes, productor
Américo Martins de Maltos, productor - llibreter
Fábio Cachão, productor - llibreter
Pedro Canhoto, productor - llibreter
Jorge Freire, director d'escena
António Vasconcelos, assistent d'escena
Ricardo Junceiro, assistent d'escenaTambé et pot interessar...
Palau Piano
Dimarts, 22.02.2022 - 20 h
Sala de ConcertsGrigory Sokolov, piano
L. van Beethoven: Quinze variacions i fuga per a piano, en Mi bemol major, op. 35
J. Brahms: Tres intermezzi, op. 117
R. Schumann: Kreisleriana, op. 16Preus: de 30 a 60 €
Palau Piano
Dilluns, 28.03.2022 - 20 h
Sala de ConcertsAlexandra Dovgan, piano
Programa per determinar
Preus: de 20 a 30 €
Palau Piano
Dimarts, 03.05.2022 - 20 h
Sala de ConcertsYuja Wang, piano
Programa per determinar
Preus: de 30 a 60 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –