Nascut a Taixkent (Unió Soviètica), va emigrar a Israel amb la seva família el 1973, on va estudiar amb el pianista Arie Vardi, director de l'Acadèmia de Música Rubin de la Universitat de Tel-Aviv. Als Estats Units, va estudiar a la Juilliard School, Marlboro School of Music i Curtis Institute of Music, amb Rudolf Firkusny, Leon Fleisher i Rudolf Serkin. Guanyador del prestigiós Premi Avery Fisher, un dels màxims guardons atorgats als instrumentistes nord-americans, el 2010 va rebre el Premi Jean Gimbel Lane d'interpretació pianística de la Northwestern University i el 2015 un doctorat honoris causa de la Manhattan School of Music.

Reconegut internacionalment com un dels pianistes més aclamats i admirats dels nostres dies, Yefim Bronfman es troba entre un grup d’artistes sol·licitats habitualment per festivals, orquestres, directors i cicles de recitals. La seva tècnica, potència i uns excepcionals dots lírics li són constantment reconeguts, tant per la premsa com pel públic.

Després de les seves actuacions als festivals d'estiu de Vail, Tanglewood i Aspen, ha començat la temporada 2025-26 amb un extens recital i una gira orquestral per l’Àsia, incloent-hi la Xina, el Japó i Corea del Sud. A Europa, Bronfman es podrà escoltar amb orquestres a Londres, Kristiansand, París, Berlín, Amsterdam, Dresden i de gira amb la Filharmònica d'Israel. Continuarà amb un projecte especial de trio amb Anne-Sophie Mutter i Pablo Ferrández en què actuarà a Suïssa, Espanya, Alemanya i França aquesta tardor del 2025. Amb orquestra, tornarà a Nova York, Rochester, Cleveland (a Miami), Pittsburgh, Kansas City, Mont-real i, en recital, actuarà a Praga, Milà, Los Angeles, San Francisco, San Diego, el comtat d'Orange, Charlottesville i Toronto.

Yefim Bronfman col·labora amb un grup il·lustre de directors, com Daniel Barenboim, Herbert Blomstedt, Semyon Bychkov, Riccardo Chailly, Christoph von Dohnányi, Gustavo Dudamel, Charles Dutoit, Daniele Gatti, Valery Gergiev, Alan Gilbert, Vladimir Jurowski, Zubin Mehta, Riccardo Muti, Andris Nelsons, Yannick Nézet-Séguin, Sir Simon Rattle, Esa-Pekka Salonen, Jaap Van Zweden, Franz Welser-Möst i David Zinman. Els seus compromisos d'estiu l'han portat habitualment als principals festivals d'Europa i els Estats Units. Sempre disposat a explorar el repertori de música de cambra, entre els seus col·laboradors hi ha Pinchas Zukerman, Martha Argerich, Magdalena Kožená, Anne-Sophie Mutter, Emmanuel Pahud i molts d’altres.

El 1991 va oferir una sèrie de recitals conjunts amb Isaac Stern a Rússia que hi van significar les primeres actuacions públiques de Yefim Bronfman des de la seva emigració a Israel als quinze anys.

Àmpliament elogiat pels seus enregistraments en solitari, de cambra i orquestrals, Bronfman ha estat nominat a sis premis Grammy, guardó que va guanyar el 1997 amb Esa-Pekka Salonen i la Filharmònica de Los Angeles pel seu enregistrament dels tres Concerts per a piano de Bartók. El seu prolífic catàleg d'enregistraments inclou obres per a dos pianos de Rakhmàninov i Brahms amb Emanuel Ax, la integral de Concerts de Prokófiev amb la Filharmònica d'Israel i Zubin Mehta, un disc de Schubert i Mozart amb els Zukerman Chamber Players, i la banda sonora de Fantasia 2000 de Disney. Els seus CD més recents són el Concert per a piano núm. 2 de Magnus Lindberg, nominat als Grammy 2014, compost per a ell i interpretat per la New York Philharmonic dirigida per Alan Gilbert, editat pel segell Da Capo; el Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski, amb Mariss Jansons i la Bayerischer Rundfunk; un disc de recital, Perspectives, que complementà la designació de Brofman com a artista Perspectives del Carnegie Hall durant la temporada 2007-08; i enregistraments de tots els Concerts per a piano de Beethoven, així com del Triple Concert juntament amb el violinista Gil Shaham, el violoncel·lista Truls Mørk i la Tönhalle-Orchester de Zúric, sota la direcció de David Zinman (segell Arte Nova/BMG).

Disponibles en DVD hi ha les seves interpretacions del Segon Concert per a piano de Liszt, amb Franz Welser-Möst i la Filharmònica de Viena des de Schoenbrunn el 2010 (Deutsche Grammophon); el Cinquè Concert per a piano de Beethoven, amb Andris Nelsons i la Royal Concertgebouw Orchestra al Festival de Lucerna 2011; el Tercer Concert de Rakhmàninov, amb la Berliner Philharmoniker i Sir Simon Rattle (segell EuroArts), i els dos Concerts de Brahms, amb Franz Welser-Möst i la Cleveland Orchestra (2015).

Guardonat al VX Concurs Internacional Txaikovski i artista en exclusiva de Sony Classical, Pablo Ferrández és aclamat com un “nou geni del violoncel” («Le Figaro»), i com a intèrpret que captiva, “Ferrández ho té tot: tècnica, temprança, esperit, autoritat com a solista, expressivitat i encant” («El País»).

Presentat per la Pittsburgh Symphony com “el proper Yo-Yo Ma”, ha esdevingut un fenomen del violoncel i un dels instrumentistes més reclamats de la seva generació. El seu àlbum de debut per a Sony Classical, Reflections (2021), va ser altament lloat per la crítica i guardonat amb el Premi Opus Klassik. La tardor del 2022 va publicar el segon àlbum, que incloïa el Doble Concert de Brahms, interpretat amb Anne-Sophie Mutter i la Filharmònica Txeca, sota la direcció de M. Honeck, i també el Trio per a piano de Clara Schumann, al costat de la mateixa Mutter i Lambert Orkis, i que també merèixer unes crítiques excel·lents.

Les darreres temporades ha actuat amb la Boston Symphony, Cleveland Orchestra, Los Angeles Philharmonic, San Francisco Symphony, Pittsburgh Symphony, Filarmonica della Scala, Orquestra dell’Accademia Nazionale di Sant Cecilia, Orchestra
Sinfonica Nazionale della RAI, Tonhalle-Orchester, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Münchner Philharmoniker, HR-Sinfonieorchester, Konzerthausorchester de Berlín, NDR Elbphilharmonie Orchester, Rotterdams Philharmonisch Orkest, Royal Philharmonic Orchestra, Orchestre National de França, Filharmònica d’Israel, Filharmònica d’Oslo i Filharmònica de Seül. També ha fet gires amb la London Philharmonic, Academy of St. Martin in the Fields, Antwerp Symphony Orchestra, i Filharmònica Txeca, sota la direcció de S. Bychkov. Així mateix, és convidat habitual de festivals internacionals de gran renom, com Verbier, Salzburg, Dresden, Sió, Tsinandali, Abu Dhabi i Festival Dvořák de Praga, entre d’altres.

La seva agenda 2025-26 inclou els debuts amb la Philadelphia Orchestra, National Symphony Orchestra (EUA), Toronto Symphony Orchestra, Utah Symphony Orchestra, Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa, SWR Sinfonieorchester, Orquestra Simfònica de l’NCPA i amb la Simfònica del Festival de Tsinandali, sota la direcció de Zubin Mehta.

Igualment, el retorn amb la Boston Symphony, Pittsburgh Symphony, Wiener Symphoniker,  Antwerp Symphony Orchestra, Festival de Cordes de Luzerna, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Sinfónica de Tenerife, Orquesta Filarmónica de Gran Canària, Orquestra de la Comunitat Valenciana i Orchestra Simfonica Nazionale della RAI.

A més, serà artista resident a l'Orchestre Philharmonique de Montecarlo i a l'Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, en què interpretarà diversos programes amb les orquestres, així com recitals.

La temporada 2025-26 la seva agenda també inclou la gira en trio amb Anne-Sophie Mutter i Yefim Bronfman, amb concerts a Múnic, Hamburg, Ginebra, Zúric, París i aquest a Barcelona; i gires europees amb l’European Union Youth Orchestra i V. Petrenko, i amb la Sinfónica Nacional de España i D. Afhkam.

Pablo Ferrández toca l’Stradivarius “Archinto” del 1689, prestat generosament de per vida per un membre de la Stretton Society.