Programa de mà
Mutter, Bronfman & Ferrández
—Concert inaugural de la temporada
Palau 100
Dilluns, 20 d'octubre de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Anne-Sophie Mutter, violí
Yefim Bronfman, piano
Pablo Ferrández, violoncelI
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Trio núm. 6, en Si bemoll major, op. 97, “Arxiduc”Allegro moderato
Scherzo. Allegro
Andante cantabile, ma però con moto
Allegro moderatoII
Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
Trio per a piano en La menor, op. 501. Pezzo elegiaco. Moderato assai
2a. Tema con variazioni. Andante con moto
2b. Variazione finale e coda. Allegro risoluto e con fuoco - Andante con motoDurada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 50 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#cambra #gradajove #gransfiguresPoema
Pancratium maritimum
com quan en una nit de juliol
emergeix a la sorra un lliri de mar en silenci discretament
signant el miracle del bulb que floreix a la platja
amb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida
només per viure un dia aquesta vidaaixí voldria jo una biografia
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Comentari
Estimadíssim Beethoven!
El Palau de la Música Catalana inaugura oficialment aquest vespre una nova temporada de concerts en què celebrarem plegats el talent, la inspiració i l’esforç que exigeixen les grans partitures que, any rere any, escoltem interpretades sota l’atenta mirada de les muses. El concert d’avui, a més, ens serveix per recordar que darrere dels grans compositors hi ha també grans persones que impulsen les seves carreres. Són mestres, patrocinadors o amics que els ajuden a trobar el seu camí i a tirar endavant. Les dues obres escollides en són grans exemples, i ens conviden a conèixer dues persones que, gràcies a aquestes partitures, han passat a la posteritat: l’arxiduc Rudolph d’Àustria i el pianista i pedagog Nikolai Rubinstein (germà petit del compositor Anton Rubinstein).
El Trio Arxiduc de Beethoven deu el seu nom, en efecte, a l’arxiduc Rudolph. Membre de la casa Habsburg-Lorena, va ser també príncep d’Hongria i Bohèmia, arquebisbe i cardenal. Actualment, però, en valorem l’aportació a les arts més que no pas la llista de títols i càrrecs que va ostentar. Entre els artistes més beneficiats per la seva protecció hi va haver, és clar, Ludwig van Beethoven, a qui s’adreçava per carta saludant-lo amb un cordial “Liebster Beethoven!” (Estimadíssim Beethoven!). El tracte entre els dos era tan proper que en les notes que s’enviaven veiem el compositor inusualment simpàtic. Beethoven li feia classes de piano i composició, i va dedicar-li catorze obres, algunes francament importants: a banda del Trio que som a punt d’escoltar, per a ell són la Sonata Hammerklavier, op. 106, la Missa solemnis, op. 123 i el Concert per a piano núm. 5, conegut com a “Emperador”. Juntament amb els prínceps Kinsky i Lobkowitz, Rudolph va formar part de la triple subscripció del 1809, que assegurava a Beethoven una renda anual per evitar que marxés a Kassel al servei de Jeroni Bonaparte.
Va ser poc després quan Beethoven va emprendre la composició d’aquest Trio per a piano en Si bemoll major. Tot indica que va quedar pràcticament escrit entre el 1810 i el 1812, malgrat que no va ser fins al 1814 que va sonar per primer cop, amb el mateix compositor al piano, en una de les seves darreres actuacions públiques abans de renunciar a la carrera de pianista a causa de la sordesa.
Els experts assenyalen aquest Trio com un bon exemple de l’etapa de transició que porta Beethoven de la seva maduresa cap a la genialitat absoluta dels darrers anys. Per entendre’ns, és un Beethoven que evoluciona des d’obres mestres com la Cinquena, Sisena i Setena Simfonies o les Sonates per a piano Waldstein, Appassionata i Les Adieux fins a composicions que el situen encara més enllà, com la Novena, les Variacions Diabelli o la Gran Fuga per a quartet de corda.
El tret més evident d’aquest període de transició que trobem a l’Arxiduc és el gir cap a la recerca d’un lirisme que no era tan palès en obres anteriors. Des del tractament de la melodia al primer moviment fins al treball imaginatiu de les variacions en el tercer, passant per la composició del tema lent del segon temps –una de les més belles creacions del de Bonn, sens dubte–, aquesta recerca d’una expressió més estilitzada amara cada compàs de l’obra. Beethoven fa aquí del cantabile una columna vertebral formal, tan important com l’harmonia i el ritme.
Txaikovski va dedicar el seu únic trio per a piano a Nikolai Rubinstein, el seu mestre, com a homenatge després de la seva mort. Va ser Rubinstein qui el va portar a Moscou, amb només vint-i-cinc anys, perquè impartís classes de teoria i harmonia al Conservatori de la capital russa, que s’acabava d’inaugurar. Així, el pedagog va esdevenir el primer gran valedor del compositor a Moscou: posa a disposició seva l’orquestra de la Societat Musical Russa i li ofereix una xarxa de contactes culturals i socials, cosa que consolida el jove compositor i li dona projecció pública. Al llarg de la seva vida, la relació es va anar tensant i destensant successivament, ja que Nikolai Rubinstein era exigent i, sovint, exposava les seves apreciacions crítiques amb una notable manca de tacte. Per exemple, va carregar contra el primer Concert per a piano i orquestra de Txaikovski, però va acabar canviant d’opinió i fins i tot el va interpretar en nombrosos concerts.
Després de la seva mort, el deixeble l’homenatja amb una obra molt especial. El Trio amb piano en La menor, op. 50 (1881-1882), porta com a subtítol “À la mémoire d’un grand artiste”, i és vist com un monument sonor a Rubinstein. En les seves planes, trobem un veritable compendi dels trets estilístics més característics de l’obra del compositor, especialment pel que fa a la interessantíssima relació que estableix entre la tradició musical centreeuropea i el llegat de la música popular russa.
El primer moviment és una forma sonata bastant clàssica, en què s’alterna una secció ràpida, una de lenta i una represa de la ràpida. Ara bé, el compositor imprimeix la seva personalitat única amb un llenguatge ple de noblesa i de dramatisme, com a record del gran artista a qui dedica l’obra. A més, la tensió entre el llegat popular rus i la tradició europea ens ofereix alguns moments de complexitat rítmica on trobem el millor Txaikovski de les simfonies i els ballets, però en un format cambrístic que el fa especialment impactant. La secció central és un lament que porta una indicació més que eloqüent: “Adagio con duolo e ben sostenuto” (Adagio amb dol i ben sostingut).
Al segon moviment, però, és on desplega tots els recursos i exhibeix la més gran llibertat creativa. És un tema amb variacions on trobem l’evocació de records personals al costat de danses com el vals o la masurca. Hi sentim les grans campanes dels temples russos i també intuïm algun passatge similar a un estudi de mecanisme com a homenatge al mestre de piano. Txaikovski fins i tot ens regala una fuga espectacular abans d’arribar a la colpidora variació final: una marxa fúnebre. L’obra va tenir un gran èxit a Rússia i a l’estranger, i avui està considerada com una de les seves creacions de cambra més reeixides, entre les poques que ens va deixar.
Pep Gorgori, Musicòleg i periodista
Autor de la biografia Victòria dels Àngels. Tot semblava tan senzill (Ficta)Et cal saber...
Biografies
Biografies
© Monika Hofler
© Monika Hofler
Anne-Sophie Mutter, violí
Biografies
Yefim Bronfman, piano
Nascut a Taixkent (Unió Soviètica), va emigrar a Israel amb la seva família el 1973, on va estudiar amb el pianista Arie Vardi, director de l'Acadèmia de Música Rubin de la Universitat de Tel-Aviv. Als Estats Units, va estudiar a la Juilliard School, Marlboro School of Music i Curtis Institute of Music, amb Rudolf Firkusny, Leon Fleisher i Rudolf Serkin. Guanyador del prestigiós Premi Avery Fisher, un dels màxims guardons atorgats als instrumentistes nord-americans, el 2010 va rebre el Premi Jean Gimbel Lane d'interpretació pianística de la Northwestern University i el 2015 un doctorat honoris causa de la Manhattan School of Music.
Reconegut internacionalment com un dels pianistes més aclamats i admirats dels nostres dies, Yefim Bronfman es troba entre un grup d’artistes sol·licitats habitualment per festivals, orquestres, directors i cicles de recitals. La seva tècnica, potència i uns excepcionals dots lírics li són constantment reconeguts, tant per la premsa com pel públic.
Després de les seves actuacions als festivals d'estiu de Vail, Tanglewood i Aspen, ha començat la temporada 2025-26 amb un extens recital i una gira orquestral per l’Àsia, incloent-hi la Xina, el Japó i Corea del Sud. A Europa, Bronfman es podrà escoltar amb orquestres a Londres, Kristiansand, París, Berlín, Amsterdam, Dresden i de gira amb la Filharmònica d'Israel. Continuarà amb un projecte especial de trio amb Anne-Sophie Mutter i Pablo Ferrández en què actuarà a Suïssa, Espanya, Alemanya i França aquesta tardor del 2025. Amb orquestra, tornarà a Nova York, Rochester, Cleveland (a Miami), Pittsburgh, Kansas City, Mont-real i, en recital, actuarà a Praga, Milà, Los Angeles, San Francisco, San Diego, el comtat d'Orange, Charlottesville i Toronto.
Yefim Bronfman col·labora amb un grup il·lustre de directors, com Daniel Barenboim, Herbert Blomstedt, Semyon Bychkov, Riccardo Chailly, Christoph von Dohnányi, Gustavo Dudamel, Charles Dutoit, Daniele Gatti, Valery Gergiev, Alan Gilbert, Vladimir Jurowski, Zubin Mehta, Riccardo Muti, Andris Nelsons, Yannick Nézet-Séguin, Sir Simon Rattle, Esa-Pekka Salonen, Jaap Van Zweden, Franz Welser-Möst i David Zinman. Els seus compromisos d'estiu l'han portat habitualment als principals festivals d'Europa i els Estats Units. Sempre disposat a explorar el repertori de música de cambra, entre els seus col·laboradors hi ha Pinchas Zukerman, Martha Argerich, Magdalena Kožená, Anne-Sophie Mutter, Emmanuel Pahud i molts d’altres.
El 1991 va oferir una sèrie de recitals conjunts amb Isaac Stern a Rússia que hi van significar les primeres actuacions públiques de Yefim Bronfman des de la seva emigració a Israel als quinze anys.
Àmpliament elogiat pels seus enregistraments en solitari, de cambra i orquestrals, Bronfman ha estat nominat a sis premis Grammy, guardó que va guanyar el 1997 amb Esa-Pekka Salonen i la Filharmònica de Los Angeles pel seu enregistrament dels tres Concerts per a piano de Bartók. El seu prolífic catàleg d'enregistraments inclou obres per a dos pianos de Rakhmàninov i Brahms amb Emanuel Ax, la integral de Concerts de Prokófiev amb la Filharmònica d'Israel i Zubin Mehta, un disc de Schubert i Mozart amb els Zukerman Chamber Players, i la banda sonora de Fantasia 2000 de Disney. Els seus CD més recents són el Concert per a piano núm. 2 de Magnus Lindberg, nominat als Grammy 2014, compost per a ell i interpretat per la New York Philharmonic dirigida per Alan Gilbert, editat pel segell Da Capo; el Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski, amb Mariss Jansons i la Bayerischer Rundfunk; un disc de recital, Perspectives, que complementà la designació de Brofman com a artista Perspectives del Carnegie Hall durant la temporada 2007-08; i enregistraments de tots els Concerts per a piano de Beethoven, així com del Triple Concert juntament amb el violinista Gil Shaham, el violoncel·lista Truls Mørk i la Tönhalle-Orchester de Zúric, sota la direcció de David Zinman (segell Arte Nova/BMG).
Disponibles en DVD hi ha les seves interpretacions del Segon Concert per a piano de Liszt, amb Franz Welser-Möst i la Filharmònica de Viena des de Schoenbrunn el 2010 (Deutsche Grammophon); el Cinquè Concert per a piano de Beethoven, amb Andris Nelsons i la Royal Concertgebouw Orchestra al Festival de Lucerna 2011; el Tercer Concert de Rakhmàninov, amb la Berliner Philharmoniker i Sir Simon Rattle (segell EuroArts), i els dos Concerts de Brahms, amb Franz Welser-Möst i la Cleveland Orchestra (2015).
Biografies
© Kristian Schuller
© Kristian Schuller
Pablo Ferrández, Violoncel
Guardonat al VX Concurs Internacional Txaikovski i artista en exclusiva de Sony Classical, Pablo Ferrández és aclamat com un “nou geni del violoncel” («Le Figaro»), i com a intèrpret que captiva, “Ferrández ho té tot: tècnica, temprança, esperit, autoritat com a solista, expressivitat i encant” («El País»).
Presentat per la Pittsburgh Symphony com “el proper Yo-Yo Ma”, ha esdevingut un fenomen del violoncel i un dels instrumentistes més reclamats de la seva generació. El seu àlbum de debut per a Sony Classical, Reflections (2021), va ser altament lloat per la crítica i guardonat amb el Premi Opus Klassik. La tardor del 2022 va publicar el segon àlbum, que incloïa el Doble Concert de Brahms, interpretat amb Anne-Sophie Mutter i la Filharmònica Txeca, sota la direcció de M. Honeck, i també el Trio per a piano de Clara Schumann, al costat de la mateixa Mutter i Lambert Orkis, i que també merèixer unes crítiques excel·lents.
Les darreres temporades ha actuat amb la Boston Symphony, Cleveland Orchestra, Los Angeles Philharmonic, San Francisco Symphony, Pittsburgh Symphony, Filarmonica della Scala, Orquestra dell’Accademia Nazionale di Sant Cecilia, Orchestra
Sinfonica Nazionale della RAI, Tonhalle-Orchester, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Münchner Philharmoniker, HR-Sinfonieorchester, Konzerthausorchester de Berlín, NDR Elbphilharmonie Orchester, Rotterdams Philharmonisch Orkest, Royal Philharmonic Orchestra, Orchestre National de França, Filharmònica d’Israel, Filharmònica d’Oslo i Filharmònica de Seül. També ha fet gires amb la London Philharmonic, Academy of St. Martin in the Fields, Antwerp Symphony Orchestra, i Filharmònica Txeca, sota la direcció de S. Bychkov. Així mateix, és convidat habitual de festivals internacionals de gran renom, com Verbier, Salzburg, Dresden, Sió, Tsinandali, Abu Dhabi i Festival Dvořák de Praga, entre d’altres.La seva agenda 2025-26 inclou els debuts amb la Philadelphia Orchestra, National Symphony Orchestra (EUA), Toronto Symphony Orchestra, Utah Symphony Orchestra, Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa, SWR Sinfonieorchester, Orquestra Simfònica de l’NCPA i amb la Simfònica del Festival de Tsinandali, sota la direcció de Zubin Mehta.
Igualment, el retorn amb la Boston Symphony, Pittsburgh Symphony, Wiener Symphoniker, Antwerp Symphony Orchestra, Festival de Cordes de Luzerna, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Sinfónica de Tenerife, Orquesta Filarmónica de Gran Canària, Orquestra de la Comunitat Valenciana i Orchestra Simfonica Nazionale della RAI.
A més, serà artista resident a l'Orchestre Philharmonique de Montecarlo i a l'Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, en què interpretarà diversos programes amb les orquestres, així com recitals.
La temporada 2025-26 la seva agenda també inclou la gira en trio amb Anne-Sophie Mutter i Yefim Bronfman, amb concerts a Múnic, Hamburg, Ginebra, Zúric, París i aquest a Barcelona; i gires europees amb l’European Union Youth Orchestra i V. Petrenko, i amb la Sinfónica Nacional de España i D. Afhkam.
Pablo Ferrández toca l’Stradivarius “Archinto” del 1689, prestat generosament de per vida per un membre de la Stretton Society.
També et pot interessar...
Palau Cambra
Dilluns, 24.11.25 - 20 h
Sala de Concerts—Mozart, Beethoven, Paderewski i Szymanowski
Bomsori, violí
Rafał Blechacz, pianoW. A. Mozart: Sonata per a violí i piano núm. 17, en Do major, KV 296
L. van Beethoven: Sonata en Do menor núm. 7, op. 30 núm. 2
I. J. Paderewski: Sonata per a violí i piano, en La menor, op. 13
K. Szymanowski: Nocturn i tarantel·la, op. 28Preu: 25 i 38 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Mutter, Bronfman & Ferrández
—Concert inaugural de la temporada
Palau 100
Dilluns, 20 d'octubre de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Anne-Sophie Mutter, violí
Yefim Bronfman, piano
Pablo Ferrández, violoncelI
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Trio núm. 6, en Si bemoll major, op. 97, “Arxiduc”Allegro moderato
Scherzo. Allegro
Andante cantabile, ma però con moto
Allegro moderatoII
Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
Trio per a piano en La menor, op. 501. Pezzo elegiaco. Moderato assai
2a. Tema con variazioni. Andante con moto
2b. Variazione finale e coda. Allegro risoluto e con fuoco - Andante con motoDurada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 50 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#cambra #gradajove #gransfiguresPoema
Pancratium maritimum
com quan en una nit de juliol
emergeix a la sorra un lliri de mar en silenci discretament
signant el miracle del bulb que floreix a la platja
amb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida
només per viure un dia aquesta vidaaixí voldria jo una biografia
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Comentari
Estimadíssim Beethoven!
El Palau de la Música Catalana inaugura oficialment aquest vespre una nova temporada de concerts en què celebrarem plegats el talent, la inspiració i l’esforç que exigeixen les grans partitures que, any rere any, escoltem interpretades sota l’atenta mirada de les muses. El concert d’avui, a més, ens serveix per recordar que darrere dels grans compositors hi ha també grans persones que impulsen les seves carreres. Són mestres, patrocinadors o amics que els ajuden a trobar el seu camí i a tirar endavant. Les dues obres escollides en són grans exemples, i ens conviden a conèixer dues persones que, gràcies a aquestes partitures, han passat a la posteritat: l’arxiduc Rudolph d’Àustria i el pianista i pedagog Nikolai Rubinstein (germà petit del compositor Anton Rubinstein).
El Trio Arxiduc de Beethoven deu el seu nom, en efecte, a l’arxiduc Rudolph. Membre de la casa Habsburg-Lorena, va ser també príncep d’Hongria i Bohèmia, arquebisbe i cardenal. Actualment, però, en valorem l’aportació a les arts més que no pas la llista de títols i càrrecs que va ostentar. Entre els artistes més beneficiats per la seva protecció hi va haver, és clar, Ludwig van Beethoven, a qui s’adreçava per carta saludant-lo amb un cordial “Liebster Beethoven!” (Estimadíssim Beethoven!). El tracte entre els dos era tan proper que en les notes que s’enviaven veiem el compositor inusualment simpàtic. Beethoven li feia classes de piano i composició, i va dedicar-li catorze obres, algunes francament importants: a banda del Trio que som a punt d’escoltar, per a ell són la Sonata Hammerklavier, op. 106, la Missa solemnis, op. 123 i el Concert per a piano núm. 5, conegut com a “Emperador”. Juntament amb els prínceps Kinsky i Lobkowitz, Rudolph va formar part de la triple subscripció del 1809, que assegurava a Beethoven una renda anual per evitar que marxés a Kassel al servei de Jeroni Bonaparte.
Va ser poc després quan Beethoven va emprendre la composició d’aquest Trio per a piano en Si bemoll major. Tot indica que va quedar pràcticament escrit entre el 1810 i el 1812, malgrat que no va ser fins al 1814 que va sonar per primer cop, amb el mateix compositor al piano, en una de les seves darreres actuacions públiques abans de renunciar a la carrera de pianista a causa de la sordesa.
Els experts assenyalen aquest Trio com un bon exemple de l’etapa de transició que porta Beethoven de la seva maduresa cap a la genialitat absoluta dels darrers anys. Per entendre’ns, és un Beethoven que evoluciona des d’obres mestres com la Cinquena, Sisena i Setena Simfonies o les Sonates per a piano Waldstein, Appassionata i Les Adieux fins a composicions que el situen encara més enllà, com la Novena, les Variacions Diabelli o la Gran Fuga per a quartet de corda.
El tret més evident d’aquest període de transició que trobem a l’Arxiduc és el gir cap a la recerca d’un lirisme que no era tan palès en obres anteriors. Des del tractament de la melodia al primer moviment fins al treball imaginatiu de les variacions en el tercer, passant per la composició del tema lent del segon temps –una de les més belles creacions del de Bonn, sens dubte–, aquesta recerca d’una expressió més estilitzada amara cada compàs de l’obra. Beethoven fa aquí del cantabile una columna vertebral formal, tan important com l’harmonia i el ritme.
Txaikovski va dedicar el seu únic trio per a piano a Nikolai Rubinstein, el seu mestre, com a homenatge després de la seva mort. Va ser Rubinstein qui el va portar a Moscou, amb només vint-i-cinc anys, perquè impartís classes de teoria i harmonia al Conservatori de la capital russa, que s’acabava d’inaugurar. Així, el pedagog va esdevenir el primer gran valedor del compositor a Moscou: posa a disposició seva l’orquestra de la Societat Musical Russa i li ofereix una xarxa de contactes culturals i socials, cosa que consolida el jove compositor i li dona projecció pública. Al llarg de la seva vida, la relació es va anar tensant i destensant successivament, ja que Nikolai Rubinstein era exigent i, sovint, exposava les seves apreciacions crítiques amb una notable manca de tacte. Per exemple, va carregar contra el primer Concert per a piano i orquestra de Txaikovski, però va acabar canviant d’opinió i fins i tot el va interpretar en nombrosos concerts.
Després de la seva mort, el deixeble l’homenatja amb una obra molt especial. El Trio amb piano en La menor, op. 50 (1881-1882), porta com a subtítol “À la mémoire d’un grand artiste”, i és vist com un monument sonor a Rubinstein. En les seves planes, trobem un veritable compendi dels trets estilístics més característics de l’obra del compositor, especialment pel que fa a la interessantíssima relació que estableix entre la tradició musical centreeuropea i el llegat de la música popular russa.
El primer moviment és una forma sonata bastant clàssica, en què s’alterna una secció ràpida, una de lenta i una represa de la ràpida. Ara bé, el compositor imprimeix la seva personalitat única amb un llenguatge ple de noblesa i de dramatisme, com a record del gran artista a qui dedica l’obra. A més, la tensió entre el llegat popular rus i la tradició europea ens ofereix alguns moments de complexitat rítmica on trobem el millor Txaikovski de les simfonies i els ballets, però en un format cambrístic que el fa especialment impactant. La secció central és un lament que porta una indicació més que eloqüent: “Adagio con duolo e ben sostenuto” (Adagio amb dol i ben sostingut).
Al segon moviment, però, és on desplega tots els recursos i exhibeix la més gran llibertat creativa. És un tema amb variacions on trobem l’evocació de records personals al costat de danses com el vals o la masurca. Hi sentim les grans campanes dels temples russos i també intuïm algun passatge similar a un estudi de mecanisme com a homenatge al mestre de piano. Txaikovski fins i tot ens regala una fuga espectacular abans d’arribar a la colpidora variació final: una marxa fúnebre. L’obra va tenir un gran èxit a Rússia i a l’estranger, i avui està considerada com una de les seves creacions de cambra més reeixides, entre les poques que ens va deixar.
Pep Gorgori, Musicòleg i periodista
Autor de la biografia Victòria dels Àngels. Tot semblava tan senzill (Ficta)Et cal saber...
Biografies
Anne-Sophie Mutter, violí
© Monika Hofler
Yefim Bronfman, piano
Nascut a Taixkent (Unió Soviètica), va emigrar a Israel amb la seva família el 1973, on va estudiar amb el pianista Arie Vardi, director de l'Acadèmia de Música Rubin de la Universitat de Tel-Aviv. Als Estats Units, va estudiar a la Juilliard School, Marlboro School of Music i Curtis Institute of Music, amb Rudolf Firkusny, Leon Fleisher i Rudolf Serkin. Guanyador del prestigiós Premi Avery Fisher, un dels màxims guardons atorgats als instrumentistes nord-americans, el 2010 va rebre el Premi Jean Gimbel Lane d'interpretació pianística de la Northwestern University i el 2015 un doctorat honoris causa de la Manhattan School of Music.
Reconegut internacionalment com un dels pianistes més aclamats i admirats dels nostres dies, Yefim Bronfman es troba entre un grup d’artistes sol·licitats habitualment per festivals, orquestres, directors i cicles de recitals. La seva tècnica, potència i uns excepcionals dots lírics li són constantment reconeguts, tant per la premsa com pel públic.
Després de les seves actuacions als festivals d'estiu de Vail, Tanglewood i Aspen, ha començat la temporada 2025-26 amb un extens recital i una gira orquestral per l’Àsia, incloent-hi la Xina, el Japó i Corea del Sud. A Europa, Bronfman es podrà escoltar amb orquestres a Londres, Kristiansand, París, Berlín, Amsterdam, Dresden i de gira amb la Filharmònica d'Israel. Continuarà amb un projecte especial de trio amb Anne-Sophie Mutter i Pablo Ferrández en què actuarà a Suïssa, Espanya, Alemanya i França aquesta tardor del 2025. Amb orquestra, tornarà a Nova York, Rochester, Cleveland (a Miami), Pittsburgh, Kansas City, Mont-real i, en recital, actuarà a Praga, Milà, Los Angeles, San Francisco, San Diego, el comtat d'Orange, Charlottesville i Toronto.
Yefim Bronfman col·labora amb un grup il·lustre de directors, com Daniel Barenboim, Herbert Blomstedt, Semyon Bychkov, Riccardo Chailly, Christoph von Dohnányi, Gustavo Dudamel, Charles Dutoit, Daniele Gatti, Valery Gergiev, Alan Gilbert, Vladimir Jurowski, Zubin Mehta, Riccardo Muti, Andris Nelsons, Yannick Nézet-Séguin, Sir Simon Rattle, Esa-Pekka Salonen, Jaap Van Zweden, Franz Welser-Möst i David Zinman. Els seus compromisos d'estiu l'han portat habitualment als principals festivals d'Europa i els Estats Units. Sempre disposat a explorar el repertori de música de cambra, entre els seus col·laboradors hi ha Pinchas Zukerman, Martha Argerich, Magdalena Kožená, Anne-Sophie Mutter, Emmanuel Pahud i molts d’altres.
El 1991 va oferir una sèrie de recitals conjunts amb Isaac Stern a Rússia que hi van significar les primeres actuacions públiques de Yefim Bronfman des de la seva emigració a Israel als quinze anys.
Àmpliament elogiat pels seus enregistraments en solitari, de cambra i orquestrals, Bronfman ha estat nominat a sis premis Grammy, guardó que va guanyar el 1997 amb Esa-Pekka Salonen i la Filharmònica de Los Angeles pel seu enregistrament dels tres Concerts per a piano de Bartók. El seu prolífic catàleg d'enregistraments inclou obres per a dos pianos de Rakhmàninov i Brahms amb Emanuel Ax, la integral de Concerts de Prokófiev amb la Filharmònica d'Israel i Zubin Mehta, un disc de Schubert i Mozart amb els Zukerman Chamber Players, i la banda sonora de Fantasia 2000 de Disney. Els seus CD més recents són el Concert per a piano núm. 2 de Magnus Lindberg, nominat als Grammy 2014, compost per a ell i interpretat per la New York Philharmonic dirigida per Alan Gilbert, editat pel segell Da Capo; el Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski, amb Mariss Jansons i la Bayerischer Rundfunk; un disc de recital, Perspectives, que complementà la designació de Brofman com a artista Perspectives del Carnegie Hall durant la temporada 2007-08; i enregistraments de tots els Concerts per a piano de Beethoven, així com del Triple Concert juntament amb el violinista Gil Shaham, el violoncel·lista Truls Mørk i la Tönhalle-Orchester de Zúric, sota la direcció de David Zinman (segell Arte Nova/BMG).
Disponibles en DVD hi ha les seves interpretacions del Segon Concert per a piano de Liszt, amb Franz Welser-Möst i la Filharmònica de Viena des de Schoenbrunn el 2010 (Deutsche Grammophon); el Cinquè Concert per a piano de Beethoven, amb Andris Nelsons i la Royal Concertgebouw Orchestra al Festival de Lucerna 2011; el Tercer Concert de Rakhmàninov, amb la Berliner Philharmoniker i Sir Simon Rattle (segell EuroArts), i els dos Concerts de Brahms, amb Franz Welser-Möst i la Cleveland Orchestra (2015).
Pablo Ferrández, Violoncel
© Kristian Schuller
Guardonat al VX Concurs Internacional Txaikovski i artista en exclusiva de Sony Classical, Pablo Ferrández és aclamat com un “nou geni del violoncel” («Le Figaro»), i com a intèrpret que captiva, “Ferrández ho té tot: tècnica, temprança, esperit, autoritat com a solista, expressivitat i encant” («El País»).
Presentat per la Pittsburgh Symphony com “el proper Yo-Yo Ma”, ha esdevingut un fenomen del violoncel i un dels instrumentistes més reclamats de la seva generació. El seu àlbum de debut per a Sony Classical, Reflections (2021), va ser altament lloat per la crítica i guardonat amb el Premi Opus Klassik. La tardor del 2022 va publicar el segon àlbum, que incloïa el Doble Concert de Brahms, interpretat amb Anne-Sophie Mutter i la Filharmònica Txeca, sota la direcció de M. Honeck, i també el Trio per a piano de Clara Schumann, al costat de la mateixa Mutter i Lambert Orkis, i que també merèixer unes crítiques excel·lents.
Les darreres temporades ha actuat amb la Boston Symphony, Cleveland Orchestra, Los Angeles Philharmonic, San Francisco Symphony, Pittsburgh Symphony, Filarmonica della Scala, Orquestra dell’Accademia Nazionale di Sant Cecilia, Orchestra
Sinfonica Nazionale della RAI, Tonhalle-Orchester, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Münchner Philharmoniker, HR-Sinfonieorchester, Konzerthausorchester de Berlín, NDR Elbphilharmonie Orchester, Rotterdams Philharmonisch Orkest, Royal Philharmonic Orchestra, Orchestre National de França, Filharmònica d’Israel, Filharmònica d’Oslo i Filharmònica de Seül. També ha fet gires amb la London Philharmonic, Academy of St. Martin in the Fields, Antwerp Symphony Orchestra, i Filharmònica Txeca, sota la direcció de S. Bychkov. Així mateix, és convidat habitual de festivals internacionals de gran renom, com Verbier, Salzburg, Dresden, Sió, Tsinandali, Abu Dhabi i Festival Dvořák de Praga, entre d’altres.La seva agenda 2025-26 inclou els debuts amb la Philadelphia Orchestra, National Symphony Orchestra (EUA), Toronto Symphony Orchestra, Utah Symphony Orchestra, Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa, SWR Sinfonieorchester, Orquestra Simfònica de l’NCPA i amb la Simfònica del Festival de Tsinandali, sota la direcció de Zubin Mehta.
Igualment, el retorn amb la Boston Symphony, Pittsburgh Symphony, Wiener Symphoniker, Antwerp Symphony Orchestra, Festival de Cordes de Luzerna, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Sinfónica de Tenerife, Orquesta Filarmónica de Gran Canària, Orquestra de la Comunitat Valenciana i Orchestra Simfonica Nazionale della RAI.
A més, serà artista resident a l'Orchestre Philharmonique de Montecarlo i a l'Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, en què interpretarà diversos programes amb les orquestres, així com recitals.
La temporada 2025-26 la seva agenda també inclou la gira en trio amb Anne-Sophie Mutter i Yefim Bronfman, amb concerts a Múnic, Hamburg, Ginebra, Zúric, París i aquest a Barcelona; i gires europees amb l’European Union Youth Orchestra i V. Petrenko, i amb la Sinfónica Nacional de España i D. Afhkam.
Pablo Ferrández toca l’Stradivarius “Archinto” del 1689, prestat generosament de per vida per un membre de la Stretton Society.
També et pot interessar...
Palau Cambra
Dilluns, 24.11.25 - 20 h
Sala de Concerts—Mozart, Beethoven, Paderewski i Szymanowski
Bomsori, violí
Rafał Blechacz, pianoW. A. Mozart: Sonata per a violí i piano núm. 17, en Do major, KV 296
L. van Beethoven: Sonata en Do menor núm. 7, op. 30 núm. 2
I. J. Paderewski: Sonata per a violí i piano, en La menor, op. 13
K. Szymanowski: Nocturn i tarantel·la, op. 28Preu: 25 i 38 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –