• Cors de l’Orfeó Català & Cor de Cambra del Palau
    —Concert de Sant Esteve

    La Casa dels Cants

    Dissabte, 26 de desembre de 2020 – 19h
    Diumenge, 27 de desembre de 2020 – 12h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem
    • Logo Barcelona Capital Cultural i Científica

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Presentació

    Mai no hem viscut un Nadal tan estrany com el d’enguany. O tan especial!

    El Concert de Sant Esteve és el nostre concert més destacat de l’any. Normalment reuneix tots dels nostres cantants –més de tres-cents–, tots alhora sota un mateix sostre; una celebració alegre dels set cors, el nostre equip de directors i tots els nostres meravellosos pianistes.

    Però tenir cura de la nostra preciosa família aquest any significa mantenir la distància! Així doncs, hem filmat la majoria dels nostres cors i només tenim l’Orfeó Català en directe a la nostra històrica Sala de Concerts. No obstant això, estem engrescats i els ànims són positius en tota l’organització.

    Tots ens hem adaptat, tant en societat com al Palau de la Música Catalana, a les mascaretes i a distanciar-nos els uns dels altres. Ha estat dolorós, però ens ha ensenyat moltes coses sobre nosaltres mateixos i ha exigit a tots els nostres cantants coratge i noves habilitats. És un nou tipus de treball en equip, distanciats, en què s’està pendent més que mai de l’escolta i la comunicació. Així creixem i prosperem.

    Aquest és el moment per reconèixer l’energia enorme i el compromís dels nostres directius, organitzadors, personal musical, cantants, pares i socis; i de donar les gràcies a la nostra Junta Directiva, als tècnics, acomodadors, al personal de Taquilles, al de la neteja i a tota la resta del personal del Palau de la Música Catalana, per la feina extraordinària durant aquest any estrambòtic.

    Que el 2021 sigui un any de creixement i renaixement. Tots ens ho mereixem!

    Bon Nadal i feliç Any Nou!

    Simon Halsey, director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor artístic de la Fundació OC-PMC


    Prova el fred de fer-se etern,
    la tenebra també ho prova,
    p’rò al cor de la nit d’hivern
    se bada la Bona Nova;
    i al punt de mitja nit
    tot aucell ha refilat,
    i tota l’herba ha florit,
    i Jesús és nat.                 

    Joan Maragall (1860-1911)

     

    Amb aquests versos del poeta Joan Maragall us donem la benvinguda al tradicional Concert de Sant Esteve.

    Avui els nostres cants ressonaran amb una emoció especial. La nostra voluntat de servei i els valors més solidaris es reafirmen i adquireixen més sentit que mai.

    En aquest temps tan convuls que ens toca viure, la societat troba refugi, inspiració, consol i alegria en la música i en els diferents àmbits culturals. “La cultura ens omple de vida” és un dels lemes d’enguany.

    Cal que la reivindiquem, hi donem suport i la protegim per afavorir que el nostre entorn esdevingui una mica més sensible, solidari i empàtic amb els altres, tot fomentant un major esperit crític. En definitiva, la cultura és uns dels mitjans més meravellosos per fomentar una societat millor, a nivell individual i col·lectiu.

    El concert d’aquest any s’ha hagut d’adaptar amb gran esforç a la nova situació i ha calgut redefinir-ne el format. Com escriu el mestre Halsey, malauradament tota la família coral de l’Orfeó Català no ens podrem aplegar per cantar conjuntament. Malgrat això, els diversos cors hi seran presents mitjançant els enregistraments que han elaborat i que s’aniran projectant al llarg del concert.

    Tots junts hem elaborat aquest concert que ha esdevingut el recorregut emocional viscut al llarg d’aquests mesos, des del preconfinament fins a les dates de Nadal.

    Aquests dies sentim a prop la pèrdua d’éssers estimats i els moments d’incertesa, tristor i desànim que ens acompanyen, però el Nadal també és un moment d’esperança i alegria per valorar el que tenim, tot desitjant un nou any millor.

    Amb l’estrena de l’obra Prova el fred de fer-se etern, del jove compositor Josep Ollé i Sabaté, iniciarem aquest viatge emocional interpretat en directe per l’Orfeó Català i amb les projeccions d’Alba G. Corral, els vídeos dels cors, la narració actoral i la dansa.

    Ens hi acompanyaran les nadales i cançons de temàtica nadalenca, brillantment harmonitzades pels compositors del nostre país Salvador Brotons, Anna Campany (de qui s’estrenarà El pessebre del Palau), Jordi Domènech, Albert Guinovart, Manuel Oltra, Josep Vila i Casañas o Marc Timón, el compositor resident d’aquest temporada.

    Al costat d’aquestes nadales, podrem escoltar obres de reconeguts compositors internacionals, com John Rutter i Ola Gjeilo, així com el “Gloria” de la Missa de la Coronació de W. A. Mozart.

    En nom de tots i cadascun dels cantaries, músics, directors i directores de la casa, us volem desitjar un bon Nadal.

    Pablo Larraz, director principal de l'Orfeó Català

  • Intèrprets

    Cor Petits de l’Orfeó Català – Mercè Pi, directora 
    Cor Mitjans de l’Orfeó Català – Glòria Fernàndez Blanco, directora
    Cor Infantil de l’Orfeó Català – Glòria Coma i Pedrals, directora
    Cor de Noies de l’Orfeó Català – Buia Reixach i Feixes, directora
    Cor Jove de l’Orfeó Català – Esteve Nabona, director
    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana – Xavier Puig i Ortiz, director principal
    Orfeó Català – Pablo Larraz, director principal
    Simon Halsey, director artístic dels cors

     

    Pianistes dels cors:

    Jordi Armengol (Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana)
    Laia Armengol (Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català)
    Josep Buforn (Orfeó Català)
    Pau Casan (Cor Infantil i Cor Jove de l’Orfeó Català)
    Josep Surinyac (Cor de Noies de l’Orfeó Català)

    Altres músics col·laboradors:

    Ferran Armengol, percussió
    Jana Ginesta, oboè (cantant del Cor de Noies)
    Ana Parejo, saxo soprano (cantant del Cor Jove)
    Paul Parera, piano
    Josep Rovira, flauta travessera (cantant del Cor Jove)
    Patricio Soler, trompeta

    Cantants solistes:

    “Gloria” de la Missa de la Coronació, KV 317, Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
    Anna Niebla, soprano; Irene Recolons, contralt; Alejandro López, tenor; Albert Pàmies, baix

    Naixement al Palau, Anna Campmany (1993)
    Anna Campmany, Anaïs Oliveras i Mireia Tarragó, sopranos; Daniel Morales, trompa "vocal"

     

    Joy Sánchez, nena (cantant del Cor Infantil)
    Elena Gadel, cantant
    Laia Jorba, ballarina (cantant de l’Orfeó Català)
    Sandra Monclús, actriu
    Juan de la Rubia, orgue

     

    Alba G. Corral, artista visual convidada
    Marc Castanyer
    Åkerblom Studio, realització vídeos externs
    Enric Giné (Tasso Laboratori de so), enregistrament i post-producció musical
    Adrià i Laura Aubert, guió
    Adrià Aubert, direcció escènica i dramatúrgia

  • Programa

    Orfeó Català
    Prova el fred de fer-se etern, Josep Ollé (1987)
    Star carol, John Rutter (1945) – arr. Kenneth Pont

    Cor Petits i Cor Mitjans
    Les figures del pessebre, Eduard Vila (1984)

    Orfeó Català
    “Gloria” de la Missa de la Coronació, KV 317, Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

    Cor Jove
    Cançó de Nadal, op. 64/4, Salvador Brotons (1959)

    Orfeó Català
    Ubi Caritas, Ola Gjeilo (1978)

    Cor de Noies
    Dorm Jesús en pau, Manel Oltra (1922-2015)
    La pastora Caterina, Jordi Domènech (1967)

    Cor de Cambra del Palau
    Naixement al Palau, Anna Campmany (1993)

    Orfeó Català
    Però soc feliç, B. N. Chapman (1958) et al. – arr. Lluís Pérez Cansell
    ©Olivia Newton-John, Beth Nielsen Chapman, Amy Sky 2018. Traducció de ©Maria Cabrera Callís ©Editorial Flamboyant, octubre de 2018

    Cor Infantil
    Cantemos a María, Tony Guzmán (1959)

    Orfeó Català
    El petit vailet, Albert Guinovart (1962)
    El noi de la mare, Albert Guinovart
    Fum, fum, fum, Albert Guinovart
    Ding dong merrily on high, Marc Wilberg (1955)

    Tots els cors
    Poema èpic de Nadal, Marc Timón (1980)

    Orfeó Català
    Adeste Fideles, Josep Vila i Casañas (1966)
    El cant de la senyera, Lluís Millet (1867-1941)


    Aquest concert està organitzat pels cors de l’Orfeó Català i finançat íntegrament amb la venda d’entrades.

    Durada aproximada del concert: 70 minuts sense pausa.

    #coral #novacreació #popular

  • Biografies

    Pablo Larraz, director

    Pablo Larraz

    ©Ricardo Rios

    Director del l’Orfeó Català

    Inicia els estudis musicals a Jaca, la seva ciutat natal. A Barcelona cursà el Magisteri Musical a la UAB, obtingué el títol superior de piano al Conservatori Municipal amb la professora Carme Poch, de direcció coral a l’ESMUC sota la tutela de Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, i de cant històric amb el tenor Lambert Climent. Ha exercit l’ensenyament a l’escola primària i ha estat director de cors infantils i juvenils, com El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diferents cors adults amb què ha treballat cal destacar el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, del qual havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. Recentment ha estat nomenat director de l’Orfeó Gracienc.

    La seva presència és habitual en tallers de cant coral arreu del territori. Ha estat membre de l’equip tècnic de la CJC i actualment forma part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC. Com a cantant ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i Musica Reservata. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach i es consolidà com a solista especialitzat en el repertori barroc.

  • Xavier Puig, director

    Xavier Puig

    Director principal del Cor de Cambra del Palau

    És el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, del Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida i el director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i de l’Orquestra de Girona.

    Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), on començà els estudis musicals amb el piano i el violí, els amplià amb la composició al Conservatori Professional de Badalona. Paral·lelament s'inicià en la direcció coral amb Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay, Jordi Casas i Pierre Cao, i posteriorment també amplià la formació orquestral amb el mestre Salvador Mas a Barcelona i amb Leopold Hager a la Universitat de Viena.

    Ha estat director assistent de la JONDE i de l’OBC. I director convidat de nombroses orquestres del país, amb una especial vinculació amb l’Orquestra Terrassa 48.

    És professor d'orquestra i direcció a l’ESMUC i dirigeix el Curs de Direcció d’Orquestra de Terrassa des del 2017. Ha enregistrat obra d’autors catalans i diversos programes divulgatius per a TV3. Fou fundador i director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana.

  • Esteve Nabona, director

    Esteve Nabona

    Nascut a Barcelona el 1968, va estudiar grau superior de trompa  al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Vicent Aguilar. Paral·lelament, va estudiar direcció coral amb Manuel Cabero, Joan Company, Pierre Cao i Mireia Barrera, i música de cambra en diversos cursos internacionals amb Paul van Zelm, Thomas Indermulhe i Wolfgang Mayer.

    Entre el 1989 i el 2003 va actuar com a trompa en diverses formacions com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, L’orquestra Simfònica del Vallès i en grups de cambra com Barcelona 216 i l’Octet de Barcelona.

    En el camp de la música coral, ha estat director del Cor de Cambra Ars Subtilior (1986-1992), Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal (1995-2007), Ensemble Vocal Cambra 16 (1998-2005), Cor de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). Entre els anys 2000 i 2006 va ser director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Actualment compagina la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català amb la direcció de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i del projecte social i educatiu Palau Vincles.

    Ha estat preparador de diverses edicions del Messies Participatiu impulsat per la Fundació Caixabank a Barcelona i arreu de l’Estat i també ha dirigit diversos tallers corals a Catalunya, Xile, Illes Canàries, Andalusia, Euskadi i Astúries.

    Com a director ha ofert concerts a l’Estat espanyol i a Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria, la República Txeca i el Regne Unit. 

    En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Méridien, Orquestra Camera Musicae i Orquestra Barroca Ars Musicae.

  • Buia Reixach i Feixes, directora

    Buia Reixach i Feixes

    ©JosepMolina

    Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català

    Nascuda a Torelló (Osona) l’any 1975, començà els estudis musicals a l’Escola de Música de Torelló. Va fer estudis de cant amb Cori Casanova, Myriam Alió i Dolors Aldea. Va estudiar direcció coral amb Josep Vila i Casañas, Mireia Barrera i Xavier Sans, entre d’altres. Ha estat directora de la Coral Infants Alegres de Torelló, Coral Cervià de Torelló, Coral Serpencanta de Manlleu, Cor d’Homes d’Osona, Cor de Pares i Mares de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i de Nàiades-Cor de Noies.

    Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral –a Bombai (2010) i al Camerun (2011)– i des del 2014 és la directora artística del projecte Cantem Junts, de caràcter biennal, a escoles de primària d’Osona que aplega 800 nens i nenes en un concert. Actualment és la coordinadora i directora dels cors en el projecte El monstre al laberint del Gran Teatre del Liceu, emmarcat en el Servei Educatiu LiceuAprèn. També dirigeix els cors de l’Escola de Música de Manlleu i, des de l’any 2007, el Cor de Noies de l’Orfeó Català.

  • Glòria Coma i Pedrals, directora

    COMA i PEDRALS, Glòria ©Josep Molina

    © JosepMolina

    Directora del Cor Infantil de l’Orfeó Català

    Va néixer a Santa Maria d’Oló (Moianès). Estudià direcció amb Mireia Barrera, Josep Vila i Casañas, Pierre Cao, Johan Duijck i Harry Christophers. Ha fet estudis de piano, contrabaix, teatre i dansa, i és llicenciada en cant per l’ESMUC sota el mestratge de Margarida Natividade, amb la qual ha participat en diverses classes magistrals a Bèlgica. Ha dirigit el Cor Infantil Sant Esteve de Castellar del Vallès (primer premi de la X Mostra de la Generalitat de Catalunya) i el Cor Jove de l’Escola de Música la Guineu de Barcelona (segon premi del IX Certamen Nacional Infantil i Juvenil d’Havaneres de Torrevella).

    Ha dirigit cors d’adults, com el Cor Lieder Càmera, del qual assumí la direcció adjunta del 2005 al 2008. Ha actuat com a contrabaixista en diverses agrupacions, i com a soprano solista ha interpretat els papers de Barbarina i la Reina de la Nit (Mozart), Lakmé (Delibes), Melissa (Händel), i també ha cantat l’Stabat Mater de Pergolesi (Orquestra Barroca Catalana) i l’Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns (Orquestra Ars Musicae), entre d’altres. És professora de cant al monestir de Sant Benet de Montserrat i a l’Orfeó Català. Des del 2008 dirigeix el Cor Infantil de l’Orfeó Català (tercer premi a Cantonigròs).

  • Glòria Fernàndez Blanco, directora

    FERNÀNDEZ BLANCO, Glòria (c)Mariona Fernàndez

    © MarionaFernàndez 

    Directora del Cor Mitjans de l’Orfeó Català

    Va fer els estudis musicals als conservatoris de Tarragona i de Vila-seca, on s’especialitzà en cant amb Mercè Obiols i Charo García. Va obtenir el títol de grau superior en l’especialitat de direcció coral a l’ESMUC, on estudià direcció amb Pierre Cao i Johan Duijck. Va exercir com a professora titulada del mètode pedagogicomusical Jaques-Dalcroze a l’Institut Joan Llongueres de Barcelona.

    Ha format part de diversos grups com a cantant, entre els quals el cor Arsys Bourgogne, dirigit per Pierre Cao; La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall; Capilla Hispanoflamenca, Canto Coronato, Arte Psalentes, Musica Reservata, La Xantria i el Cor Madrigal, dirigit per Mireia Barrera. Ha impartit classes de direcció coral a la Federación Aragonesa de Coros i a la Fundació Meli Mehta de Bombai. Ha dirigit diverses corals mixtes, infantils i femenines durant aquests darrers 20 anys.

    Ha participat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral: a Bombai i al Camerun. Des del 2011 també forma part del projecte social Palau Vincles, de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, i actualment dirigeix el Cor Juvenil de Palau Vincles. Des del setembre del 2007 és la directora del Cor Mitjans de l’Orfeó Català.

  • Mercè Pi, directora

    PI, Mercè (c)Antoni Bofill

    © AntoniBofill

    Directora del Cor Petits de l’Orfeó Català

    Cursà els estudis musicals al Conservatori de Badalona, on obtingué les titulacions professionals de cant i solfeig i el títol superior de pedagogia musical. Amplià estudis en diversos cursos internacionals de cant i cursos de pedagogia musical, com són els mètodes Willems, Dalcroze i Orff, entre d’altres. També ha fet estudis de clarinet modern. Sempre ha compaginat la tasca pedagògica amb la de cantant, tot formant part de diverses agrupacions corals. Ha estat membre del Cor Lieder Càmera, fundat per Josep Vila i Casañas, i ha col·laborat amb la Capella de Santa Maria del Mar i el Cor Madrigal.

    Des del 1992 és professora a l’EMM de Premià de Mar. I des del 2002 és membre de l’equip pedagògic de l’Escola Coral de l’Orfeó Català com a directora del Cor Petits i professora de llenguatge musical. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral per impulsar el cant coral, a Bombai i al Camerun. Des del 2012 col·labora en el projecte social Palau Vincles de l’Escola Coral al Districte de Ciutat Vella de Barcelona.

  • Sandra Monclús, actriu

    Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre, complementà la seva formació a Barcelona i a Buenos Aires amb els mestres Txiqui Berraondo, Manuel Lillo, Gabriela Izcobich i Javier Daulte, entre d’altres. Amb una trajectòria majoritàriament teatral, també participa en sèries televisives: Com si fos ahir o Merlí. Aquest 2020 ha participat a la sala Villarroel amb Els gossos de Nelson Valente. El 2019 va fer la reposició de 4D Òptic de Javier Daulte a la Biblioteca de Catalunya amb La Perla 29, i també de la La màquina de parlar de Victoria Szpunberg al Maldà. Al Festival Grec del mateix any va oferir el monòleg Shenzen significa infern de Stefano Massini, dirigida per Roberto Romei al Tantarantana. El 2017 actuà amb David Selvas al Don Joan de Molière (teatre Goya), Ivanov d’Àlex Rigola (Teatre Lliure) i amb el mateix director Marits i mullers de Woody Allen (Villarroel). El 2015, dirigida Josep M. Pou, participà a Prendre partit de Roland Howard al Goya, i el mateix any, Mares (Teatre Condal), dirigida per Oriol Tarrasson. El 2014 va col·laborar en diversos projectes: George Kaplan de Frédéric Sonntag, dirigit per Toni Casares a la Sala Beckett; El nom, amb direcció de  Joel Joan (Teatre Goya) i Voyager de Marc Angelet al TNC.

    Anteriorment va actuar a L’hort dels cirerers (Romea) i Product de Mark Ravenhill (sala princesa del CDN) amb direcció de Julio Manrique. El 2009 intervingué a Rock’n’roll de Tom Stoppard, amb direcció d’A. Rigola al Lliure, de la companyia del qual havia format part i intervingué en Arbuscht de Paco Zarzoso, Otel·lo dirigida per Carlota Subirós, European house i Ricard 3r, entre d’altres. Treballà també en diversos espectacles a la Sala Beckett: N & N de Marc Rosich, dirigida per Antonio Calvo; La màquina de parlar de Victòria Szpunberg; Molta aigua de Carles Mallol, i també La nit àrab de Roland Schimelfenig. L’any 2004 estrenà 4D òptic de Javier Daulte al Teatre Lliure, La tempesta de Shakespeare dirigida per Silvia Ferrando i Psicosis 4.48 de Sarah Kane amb Andrea Segura. El 1999 estrenà a Buenos Aires Fuera de cuadro de Daulte, dirigida per Gabriela Izcovich i el mateix Daulte al Festival Grec. Participà al cicle Assajos Oberts al Lliure, amb Marc Rosich, Antonio Calvo, Raquel Tomàs, Andrea Segura i Silvia Ferrando. Compaginà la seva feina com a actriu amb l’ajudantia de direcció a La cena de Nuria Legarda, Salamandra de Josep M. Benet i Jornet, dirigida per Toni Casares al TNC, i amb David Selvas a La gavina a la Sala Villarroel, Hedda Gabler al Lliure, Don Joan i La importància de ser Frank al TNC. I la més recent, Incògnit de Nick Payne dirigida per Mònica Bofill al Lliure.

  • Elena Gadel, cantant

    Elena Gadel

    Nascuda a Barcelona (1982), forma part del repartiment de la sèrie televisiva de TV3 Com si fos ahir des del 2017. Durant el 2020 ha actuat, cantat, presentat i format part diversos projectes: el musical El màgic d’Oz, que es representa al Teatre Condal de Barcelona (fent de Bruixa i de tieta de la Dorothy); l’espectacle Emociona’t amb l’SCCC, editat en disc i interpretat a l’Auditori de Girona; com a presentadora dels Premis Nacionals de Recerca al Palau de la Generalitat, i en procés de producció té un disc amb composicions pròpies. Durant el 2019 va ser presentadora i cantant als Premis Nacionals de Recerca, als Premis Porxada. Gala del Comerç i als Premis Vila; va oferir un concert de poesia musicada de Federico García Lorca i Maria-Mercè Marçal al Teatre Condal de Barcelona, amb què va sortir de gira per Catalunya. El 2018 presentà i actuà als Premis Jocs del Mediterrani; interpretà el paper de Sally Bowles al musical Cabaret (Teatre Victòria, 2017-2018). El 2016 va posar veu i actuà en directe al disc Tots som súpers (Auditori de Barcelona) i participà a l’espectacle Tossudament Llach, editat en disc i interpretat a l’Auditori de Girona i actualment en gira per Catalunya, que inclou la presentació al Palau de la Música Catalana. El 2015 actuà als Premis Gaudí.

    Del 2014 al 2017 participà al programa Divendres de TV3, en la tertúlia sobre el concurs Oh happy day. Del 2014 al 2016 interpretà el paper de la rosa a l’obra El petit príncep (Teatre Barts, Barcelona) i a les edicions del Festival Grec 2014 i 2015, a més de participaar a la Nit de musicals al Teatre Grac del BarcelonaTeatre Grec. El 2013 va formar part del jurat artístic d’Oh happy day; presentà i actuà als Premis Vestits de Paper, i actuà a l’obra de teatre musical Over the moon a l’Almeria Teatre. El 2012 participà a l’espectacle de teatre musical A força de cançons; va compondre i enregistrar la cançó Fora de joc per a la campanya de La Marató de TV3 contra la Pobresa; posà veu a la banda sonora de la pel·lícula en 3D Enxaneta, produïda per TV3, en cartellera a països i per la qual fou nominada als Premis Gaudí, i llançà el seu disc en solitari De madera, compost íntegrament per ella, i amb el qual va fer una gira per tot Espanya.

    L’any 2011 tingué una secció setmanal al programa Els imperdibles, amb Llucià Ferrer, a Onda Cero Radio Catalunya que mantingué fins al 2015. El 2010 llançà el seu primer disc en solitari, compost íntegrament per ella, que presentà a la sala Luz de Gas i amb el qual va fer una gira per Catalunya l’any 2011. El 2010 també presentà i actuà a la gala dels Special Olympics, i posà veu a la cançó Ets el millor, himne oficial. Del 2006 al 2010 interpretà el paper de Rizzo a Grease, el musical de tu vida al Teatre Victòria i del 2004 al 2006 fou Blanca a Mar i cel amb la companyia Dagoll Dagom, TNC i Teatre Victòria.

    Es donà a conèixer participant al concurs Operación Triunfo 2002 de Televisió Espanyola, i abans havia estat integrant del grup de gòspel Masoulfield.

    Ha estat nominada i ha guanyat diversos permis: Premi Butaca a la millor actriu de musical per Cabaret (2017-2018)  i per El petit príncep (2015); Premi Butaca al millor espectacle musical com a participant d’El petit príncep (2015); Premi MAX al millor espectacle com a participant de Mar i cel; nominació al Premi Fotogramas a la millor actriu per Mar i cel (2006); Premi Butaca a la millor actriu per Mar i cel (2004) i nominació als Premis Teatre BCN a la millor actriu per Mar i cel (2004).

    Ha estat dirigida per directors i músics de prestigi, com David Selvas, Àngel Llàcer, Manu Guix, Francesc Cassú, Jaime Azpilicueta, Andreu Gallén, David Pintó, Xavi Torras o Pau Doz.

  • Laia Jorba, ballarina

    Laia Jorba

    Nascuda a Barcelona, és amant de la dansa i de la música des de ben petita. Després de graduar-se en Física va decidir encaminar la seva vida cap al món artístic.

    Va cursar la formació professional de dansa contemporània de l’escola de dansa Varium, on va poder treballar amb diferents professors i coreògrafs, com Anna Sánchez. Ha format part de la companyia de danses urbanes Get Bak, ha actuat en diversos teatres del país amb l’espectacle La llei de Lassus i ha col·laborat amb la companyia Brodas Bros. A més a més, és professora de dansa contemporània d’infants i joves, i per ampliar els seus coneixements en pedagogia està cursant un postgrau en educació i arts escèniques a l’Institut del Teatre.

    El món del cant coral sempre ha format part de la seva vida, ja que va cantar al Cor Vivaldi del 2005 al 2011. Més tard va continuar cantant al Cor Jove de l’Orfeó Català i des del 2018 és integrant de l’Orfeó Català.

  • Adrià Aubert Blanch, direcció escènica i dramatúrgia

    Adrià Aubert

    Nascut a Barcelona (1985), es formà a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en l’especialitat de direcció escènica i dramatúrgia. Ha complementat la seva formació amb nombroses ajudanties de direcció amb Xavier Albertí, Joan Anton Gómez, Esteve Polls, Pep Tosar i Josep Lluís Guardiola. L’any 2001 fundà la companyia Els Pirates Teatre, de la qual ha dirigit la majoria de produccions. Entre els muntatges destaquen Nit de Reis, Somni d’una nit d’estiu i Les feres de Shakespeare; Ronda naval sota la boira de Pere Calders; Sing song swing d’Els Pirates Teatre; Teatre de carrer, El darrer triangle, Gran Fracaroli de Joan Brossa. En el camp del teatre familiar, destaca la direcció escènica de l’òpera Brundibár de Hans Kráza, La petita Capmany de Tanaka Teatre, El zoo d’en Pitus i Peter Pan amb la coral El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, o les diverses col·laboracions amb el projecte Clavé XXI de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. Els seus espectacles s’han pogut veure a reconeguts espais del país, com el Teatre Lliure, Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Teatre Romea, Teatre Condal, El Maldà, Escenari Joan Brossa, Kursaal de Manresa, Teatre Municipal de Girona o Ateneu d’Igualada, així com a diferents festivals europeus d’Alemanya, Itàlia i França. Des de la temporada 2013-14 és director artístic d’El Maldà, sala de teatre del centre de la ciutat que ha rebut diversos premis de la crítica i dels espectadors els darrers anys.

  • Orfeó Català

    Orfeó Català

    ©Ricardo Ríos

    És un dels cors de referència del país, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Simon Halsey n’és el director artístic, Pablo Larraz el director principal i Pau Casan el pianista. Té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    Ha interpretat les obres corals més representatives i primeres audicions al nostre país de la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, P. Casals, Z. Mehta, M. Rostropóvitx, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa i ha fet una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti. A Londres ha actuat al Royal Festival Hall (2015) i al Royal Albert Hall als Proms de la BBC en diverses edicions, dirigits sempre per S. Rattle. Ha fet gires per la Xina (Shanghai International Art Festival, 2018) i per Europa, la darrera el 2019 amb G. Dudamel, interpretant la Segona Simfonia de Mahler.

    El 2020 va commemorar l’Any Beethoven amb la interpretació de Crist en el Mont de les Oliveres, amb la London Symphony Orchestra i S. Rattle, i posteriorment la Novena Simfonia, amb G. Dudamel i la Sinfónica de Galícia. El 2021 va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu de Bach, amb solistes de la Filharmònica de Berlín i la Franz Schubert Filharmonia, dirigits per S. Halsey.

    Durant la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat. Aquesta temporada destaca la gira amb la Missa de Glòria de Puccini, amb la Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de G. Gimeno (Palau, Théâtre des Champs Élysées de París i Philharmonie de Luxemburg).

    L'Orfeó Català rep el patrocini de mesoestetic.

  • Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

    COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA - XAVIER PUIG (c)Ricardo Ríos

    @ Ricardo Rios

    El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.

    Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).

    A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De la temporada passada cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. Els projectes més destacats d’aquesta temporada 2022-23 inclouen la interpretació -el passat mes d'octubre- d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (dirigit per Júlia Sesé, preparadora del Cor), el concert d'avui commemoratiu del centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles que inclou dos concerts a l’auditori francès.

  • Cor Jove de l'Orfeó Català

    Cor Jove de l'Orfeó Català

    ©Ricardo Ríos

    Està integrat per una seixantena de cantaires de 16 a 25 anys. Fundat el 1986, des del 2003 Esteve Nabona n’és el director i actualment Laia Armengol n'és la pianista.

    Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra, The Sixteen Orchestra, Ensemble Pygmalion, Orquestra Barroca Catalana, Franz Schubert Filharmonia, Ensemble Méridien, ONCA i Orquestra de Cambra Terrassa 48, entre d’altres. Ha treballat amb directors de prestigi, com H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle i S. Halsey. Ha actuat a Sevilla, Granada, Las Palmas de Gran Canaria, Girona, Barcelona, Tarragona, Cervera, Terrassa, Sabadell i Palma, i a Polònia, Alemanya, Àustria, República Txeca, Holanda i el Regne Unit, tot debutant als BBC Proms de Londres amb Belshazzar’s feast de W. Walton, al costat de l’Orfeó Català, el cor i l’orquestra de la LSO, dirigits per S. Rattle.

    Ha enregistrat els CD Aigües de primavera i Requiems de Mozart i de Fauré (Columna Música) i Musicals! d’Albert Guinovart (Palau Records, nominat als Premis Enderrock 2018 com a millor disc de clàssica) i va participar en El disc de La Marató 2019.

    Enguany destaca l’audiovisual Carmina Burana, estrenat a Palau Digital i TV3, al costat dels cors de Palau Vincles i el Cor Petits de l’Orfeó Català; la gravació de la versió d’Albert Guinovart per a cor i cobla de la sardana Juny de J. Garreta, amb la cobla La Flama de Farners, pel centenari de la composició i que es presentà a Sant Feliu de Guíxols, amb altres obres per a cor i cobla; i la col·laboració amb The Tallis Scholars i Peter Philips en un concert al Palau de la Música Catalana el passat mes de març.

  • Cor de Noies de l'Orfeó Català

    ©RicardoRíos-VisualArt

    Fundat el 2000, està integrat per joves de 16 a 25 anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Buia Reixach i Feixes n’és la directora i Josep Surinyac el pianista. Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, J. Nott, Z. Mehta, V. P. Pérez i G. Dudamel, i amb l’OSV, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Filharmònica d’Israel, KuKai Dantza i Noa. A més d’Espanya, ha estat a Alemanya, França i Eslovènia. Premiat a Cantonigròs (2005) i finalista al concurs Let the Peoples Sing de la UER (2019), ha enregistrat Viatjant... i Germinans. Ha participat al Grec (2018), Peralada (2019) i Philharmonie de Berlín (2019, projecte Vocal Heroes de la Filharmònica de Berlín, amb S. Halsey). La temporada passada va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón amb l’OSV i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma.

    A més de l’estrena de La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent, aquesta temporada 2021-22 oferirà l’Stabat Mater de Pergolesi (Vespres d’Arnadí, direcció escènica de Marc Rosich).

  • Cor Infantil de l'Orfeó Català

    Cor Infantil de l'Orfeó Català

    ©AntoniBofill

    Està integrat per cantaires d’11 a 16 anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller i Pisa. Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi i ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, V. P. Pérez, I. Fischer i J. E. Gardiner, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu i ha treballat amb Comediants i amb Dani Coma en diverses ocasions. Va actuar a l’òpera El monstre al laberint de J. Dove amb tots els cors de l’Orfeó Català i la JONC, dirigits per Simon Halsey, al Festival Grec 2018. 

    El 2019 va interpretar la Tercera Simfonia de Mahler, juntament amb el Cor de Noies i la Gustav Mahler Jugendorchester, dirigits per J. Nott, i més endavant amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel, sota la direcció de Z. Mehta. El 2020 va participar a la Festa de la Música Coral interpretant una de les obres premiades al III Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català.

    Del 2021 cal destacar la seva intervenció en la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach interpretada per l’Orfeó Català, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, sota la direcció de Simon Halsey. 

  • Cor Mitjans de l'Orfeó Català

    Cor Infantil de l'Orfeó Català

    ©AntoniBofill

    Integra nens i nenes de 8 a 10 anys, Glòria Fernàndez n’és la directora i Laia Armengol la pianista. Els cantaires hi comencen a treballar el ric repertori coral per a cors infantils i augmenten el compromís amb el Cor amb l’assistència a dues sessions d’assaigs setmanals. Se’ls introdueix en la tècnica vocal educant la veu, l’actitud corporal i la consciència de la respiració, aspectes necessaris per cantar. També se’ls ensenya llenguatge musical per aprendre les bases de la lectura i escriptura musicals, i s’hi treballen els valors de la integració social i la cooperació, per mitjà dels concerts benèfics, el projecte Palau Vincles o els intercanvis internacionals. Així es sensibilitza els cantaires sobre tot allò que pugui afavorir la millora de la societat que ens envolta.

    Cal destacar la seva participació, al costat de l’Orfeó Català i els cors de l’Escola Coral, en l’obra El monstre al laberint de J. Dove al Festival Grec 2018. El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé i el desembre del mateix any va actuar amb Dàmaris Gelabert i l’Orquestra Simfònica del Vallès al cicle Simfònics al Palau.

    El passat mes de febrer el Cor Mitjans va participar en l’estrena  absoluta de l'obra de Marc Timón Requiem for a planet, obra encàrrec del Palau de la Música Catalana sobre textos de Greta Thunberg, juntament amb els cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, amb l’OSV i dirigits per Josep Gil, al Palau de la Música i a l’Auditori de Castellò.

  • Cor Petits de l'Orfeó Català

    Cor Petits de l'Orfeó Català

    © AntoniBofill

    Integrat per nens i nenes de 6 i 7 anys, Mercè Pi n’és la directora i Laia Armengol la pianista. En aquesta etapa s’inicia la formació al món de la veu i la música. A partir de cançons, exercicis i jocs es treballa l’extensió de la veu, la seva lleugeresa, l’afinació i el reconeixement auditiu des de l’escolta i la imitació; així mateix, els integrants s’eduquen en el ritme, la pulsació i l’expressivitat musical mitjançant el cant, la dansa i l’escenificació de les cançons. També es treballen els sentits de la responsabilitat, el compromís i la constància. Actua regularment al Palau de la Música Catalana amb la resta de cors de l’Escola Coral en els concerts de Primavera i de Sant Esteve; també fa intercanvis amb altres corals i un cap de setmana de treball.

    El 2019 interpretà la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, al costat del Cor Mitjans de l’Orfeó Català i actuà amb Dàmaris Gelabert i la Simfònica del Vallès (Simfònics al Palau). El 2020 participà al concert dels Carmina Burana de C. Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català (Palau Vincles) i el 2021 en la producció audiovisual Carmina Burana, amb els cors de Palau Vincles, que s’estrenà a Palau Digital i TV3.

  • Textos

    Prova el fred de fer-se etern
    Del cicle de poemes “Nadal” de Joan Maragall (1860-1911)

    Prova el fred de fer-se etern,
    la tenebra també ho prova.
    p’rò al cor de la nit d’hivern
    se bada la Bona Nova;
    i al punt de mitja nit
    tot aucell ha refilat,
    i tota l’herba ha florit,
    i Jesús és nat.

    Star carol – Nadala de l'estrella
    Lletra del propi compositor

    Canteu aquesta nit, perquè un nen és nat a Betlem,
    Crist Nostre Senyor jeu en un humil pessebre;
    feu-li presents, veniu a adorar-lo al seu bressol,
    cuiteu cap a Betlem a veure el fill de Maria!
    Mireu com brilla el seu estel
    en el cel d’aquesta nit de Nadal!
    Seguiu-me, joiosos;
    cuiteu cap a Betlem a veure el fill de Maria!
    Mireu com jeu a la tendra empara de la mare;
    Jesús s’ha adormit als seus amorosos braços.
    Els humils pastors venen a lloar-lo i a adorar-lo,
    ofereixen els seus modestos presents davant el fill de Maria.
    Mireu el seu estel...
    Anem tots al pessebre a retre-li homenatge,
    cantem-li lloances en aquesta joiosa nit de Nadal;
    Crist ha vingut i ens duu una promesa de salvació;
    cuiteu cap a Betlem a veure el fill de Maria!
    Mireu el seu estel...

    Les figures del pessebre
    Text de Marisol Roncancio i Laia Reverté

    Amb la molsa, els troncs i el suro
    construirem entre tots un pessebre
    fruites verdes i d’altres vermelles
    amb el grèvol i el galzeran
    només falten les figures
    que portin regals a Jesús infant
    només falten les figures
    que portin regals a Jesús infant.

    Una dona que cuina, botifarres i una campana
    el jove pastor, formatge fresc i un picarol
    el forner, pa de pessic i un triangle
    la bugadera, un abric net i un tambor

    Amb la molsa…

    Un vell caçador, un gall dindi i uns pals
    la filadora, una bufanda i una pandereta
    el pescador, truites de riu i maraques
    i el rabadà, neules i un xiulet

    Amb la molsa…

    “Gloria”, de la Missa de la Coronació, KV 317

    Glòria a Déu a dalt del cel,
    i a la terra pau als homes.
    Us lloem, us beneïm,
    us adorem, us glorifiquem,
    us donem gràcies,
    per la vostra immensa glòria,
    Senyor Déu, Rei celestial, Déu Pare omnipotent.
    Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
    Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
    vós, que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres;
    vós, que lleveu el pecat del món, acolliu la nostra súplica,
    vós que seieu a la dreta del Pare, tingueu pietat de nosaltres.
    Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor,
    vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
    amb l’Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.
    Amén.

    Cançó de Nadal, op. 64/4
    Text de Josep Carner (1884-1970)

    Branca rompuda pel vent espectral
    –un dia plena de fulles i rama!–, 
    dóna’ns la flama, la flama, la flama 
    no de cap negra foguera del mal, 
    sinó la flama del foc de Nadal.

    Tu, vent geliu, el que fibla i somica, 
    no véns amb rúfol missatge del mal; 
    cara a la llar fas un poc de musica
    en tot forat assajant una mica
    els flabiols de la nit de Nadal.

    Balba enyorança, nafrada recança, 
    vegeu: de nit els estels van mostrant-se; 
    ah, no us pertoca de caure al fondal, 
    sinó d’aprendre la dansa, la dansa 
    d’àngels i sants en la nit de Nadal.

    Ubi Caritas – On hi ha caritat

    On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu.
    Formant unitat ens reuneix l’amor de Crist.
    Exultem i en ell alegrem-nos.
    Temem i estimem el Déu vivent.
    I amb cor sincer també nosaltres estimem-nos. Amén.

    Dorm Jesús en pau
    Tradicional belga

    Dorm, Jesús, en pau
    a la falda més suau, 
    a la falda de Maria, 
    el bressol on l’amor nia.
    Dorm, Jesús, en pau.

    Dorm, el meu infant,
    la mareta va cantant.
    Dorm, fill meu, que mentre dormis
    seré l’àngel dels teus somnis
    que t’està vetllant.

    La pastora Caterina
    Tradicional catalana

    La pastora Caterina per present li va portar
    tres taronges de la Xina i el pessebre va enramar.
    Ara, pastors, anem junts cap al portal que n’és nat
    un Infant com una estrella que a mi me’n té el cor robat.
    Anton, tiroliroliro, Anton tirolirolà
    Jesús al pessebre anem-lo a adorar.

    Naixement al Palau
    Lletra de la pròpia compositora

    Les muses miren el cor nounat,
    dolces mares somiadores del demà.
    “Què serà aquest cor que neix?”

    Desperta el trencadís a la seva falda
    i diu, mig dissimulant sa migdiada:
    “Serà un munt de peces,
    cadascuna amb un passat,
    futur somiat o origen ben variat,
    com un feix d’històries i colors.
    Però per un instant, totes s’uniran
    per ser una obra d’art.”

    “Serà la tradició que ompli aquestes parets”, diu Clavé.
    “Serà l’art etern que les eixampli fins al més insospitat indret”,
    somia Beethoven sota el cant d’un sol serè.
    “Serà la llum que encengui el cor més glaçat”.
    I el vitrall canta també:
    “Serà els colors que inunden el prat”.

    Les valquíries exclamen triomfants:
    “Vencerà tot obstacle que el vulgui aturar!”
    I el cavall el contempla des de dalt;
    ningú sospita que és qui més té a dir.

    “Serà l’ànima d’un nen cavalcant vora estrelles,
    espantant tots els malsons entre onades de blat,
    com el cant de llibertat que porta el vent
    quan estén les seves ales

    Serà el follet màgic que viu entre notes,
    radiant si no el cerques, que es fon si el vols atrapar.
    Serà allò que ha donat nom a aquest Palau,
    serà Música!”

    Però soc feliç
    Lletra de la pròpia compositora

    Un nen petit pot canviar el món
    i soc feliç perquè és Nadal

    Planto un avet a peu de bosc
    ple de garlandes i d’estels
    perquè em cal molt trobar repòs
    i curar-me el cor de tots els mals.
    A cada branca un xic de pa
    perquè els ocells puguin menjar.
    Els sento a prop van refilant
    i el cor se m’omple lentament.

    Un nen petit pot canviar el món
    un sol estel pot ser un fanal.
    Pel que he perdut he plorat molt
    però soc feliç perquè és Nadal.

    La neu que cau pinta de blanc
    boscos i prats al meu voltant.
    Tot i la pèrdua soc aquí
    prova vivent que soc feliç.

    Un nen petit pot canviar el món
    un sol estel pot ser un fanal.
    Pel que he perdut he plorat molt
    però soc feliç perquè és Nadal.

    Cantemos a María
    Tradicional dominicana

    Cantemos, cantemos a María
    que ha nacido el niño, noche de alegría.
    Gloria a Dios del cielo y paz en la tierra
    a todos los hombres de buena voluntad.
    Cantemos, cantemos a María
    que ha nacido el Niño, noche de alegría.
    Todos los pastores están anunciando
    que el Niño ha nacido y ya es Navidad.
    Cantemos, cantemos a María
    que ha nacido el Niño, noche de alegría.
    Santos Reyes Magos que llegan de Oriente
    adoran al Niño que ha nacido ya.

    El petit vailet
    Tradicional catalana

    Jo soc el petit vailet
    cansadet de molt camí,
    jo vinc amb el meu gaiatet
    per veure Jesús diví.

    Xerrampim, xerrampim, xerrampia,
    xerrampim, xerrampim, xerrampó,
    xerrampim que Josep i Maria
    tenen un petit minyó.

    He portat la carmanyola
    tota plena de vi blanc
    ametlles, mel i formatge
    per Jesús el diví infant.

    Xerrampim, xerrampim...

    Aquí van aquestes calces
    que me’n va portar l’hereu,
    serviran per abrigar-vos
    que són de molt gros piteu.

    Xerrampim, xerrampim...

    Si portés jo més recapte,
    també seria per Vós.
    Heus aquí el gaiat que porto
    que és de cirerer d’arboç. 

    Xerrampim, xerrampim...

    El noi de la mare
    Tradicional catalana

    Què li darem en el noi de la mare?
    Què li darem que li sàpiga bo?
    Li darem panses amb unes balances
    li darem figues amb un paneró.

    Què li darem en el noi de la mare?
    Guaita com dorm el petit infantó.
    Què li darem? Què li darem?
    Panses i figues, i mel i mató.

    Tam patam tam, que les figues són verdes
    tam patam tam, que ja maduraran.
    Si no maduren el dia de Pasqua
    maduraran en el dia del Ram.

    Fum, fum, fum
    Tradicional catalana

    A vint-i-cinc de desembre,
    fum, fum, fum
    ha nascut un minyonet
    ros i blanquet, ros i blanquet;
    fill de la Verge Maria,
    és nat en una establia, 
    fum, fum, fum.

    Allà dalt de la muntanya, 
    fum, fum, fum
    si n’hi ha dos pastorets,
    abrigadets, abrigadets,
    amb la pell i la samarra, 
    mengen ous i botifarra,
    fum, fum, fum.

    Qui en dirà més gran mentida?
    Fum, fum, fum.
    Ja ens respon el majoral,
    amb gran cabal, amb gran cabal,
    jo faré deu mil camades
    amb un salt totes plegades,
    fum, fum, fum.

    Ding dong merrily on high – Ding, dong, alegrement a les alçades
    Text de George Ratcliffe Woodward (1848-1934)

    Ding, dong, alegrement a les alçades,
    al cel sonen les campanes:
    ding, dong, alegrement al cel
    els àngels canten
    Gloria, hosanna in excelsis!

    També aquí, a baix
    que repiquin les campanes,
    Io*, io, io!,
    que cantin el poble i els sacerdots
    Gloria, hosanna in excelsis!

    Reseu amb devoció
    les matines, campaners;
    feu rimar bellament
    les vostres vespres, cantors.
    Gloria, hosanna in excelsis!

    *Io: expressió llatina equivalent a “hurra!”

    Poema èpic de Nadal
    Basat en el poema Nit de Nadal de Guerau de Liost (1878-1933)

    La gent reposa colgada al llit.
    El llop no gosa moure brogit.
    D’un vell estable mal ajustat
    la llum eixia. Fuig el diable.
    La nit és dia. Jesús és nat.
    El bou recula poquet a poc.
    “Decanta’t, mula, per fer-li lloc”.
    Oh meravella!
    Penja una estrella de l’embigat.
    Les profecies són aquests dies.
    Jesús és nat.
    La neu afina xòrrecs avall.
    Canten el gall i la gallina.
    Els àngels broden el cel d’estrelles.
    Els pastors roden amb vestits nous
    perdent els bous i les esquelles.

    Adeste Fideles – Fidels atanseu-vos

    Fidels atanseu-vos, triomfants i alegres;
    veniu-hi, veniu-hi, anem a Betlem:
    on podreu veure nat el Rei dels àngels.
    Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
    veniu i adorem Jesús Salvador.
    Deixant les ramades, els pastors anaren,
    humils al pessebre, cridats des del Cel.
    I ara nosaltres a bon pas anem-hi.
    Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
    veniu i adorem tots el Crist Salvador.
    Lloeu el Senyor, tots els pobles;
    glorifiqueu-lo, totes les nacions.

    El cant de la Senyera
    Lletra de Joan Maragall (1860-1911)

    Al damunt dels nostres cants
    aixequem una Senyera
    que els farà més triomfants.
    Au, companys, enarborem-la
    en senyal de germandat!
    Au, germans, al vent desfem-la
    en senyal de llibertat.
    Que voleï! Contemplem-la
    en sa dolça majestat!
    Oh bandera catalana!,
    nostre cor t’és ben fidel:
    volaràs com au galana
    pel damunt del nostre anhel:
    per mirar-te sobirana
    alçarem els ulls al cel.
    I et durem arreu enlaire,
    et durem, i tu ens duràs:
    voleiant al grat de l’aire,
    el camí assenyalaràs.
    Dona veu al teu cantaire,
    llum als ulls i força al braç.

  • Nadala Sant Esteve
  • També et pot interessar...

    Palau Bach Lovers
    Passió segons sant Mateu de Bach
    —Centenari de l'estrena amb l'Orfeó Català

    Julian Prégardien, Evangelista
    Josep-Ramon Olivé, Jesús
    Marta Mathéu, soprano
    Carlo Vistoli, contratenor
    Ilker Arcayürek, tenor
    Andreas Wolff, baix
    Juan de la Rubia, orgue
    Joan Seguí, orgue
    Orfeó Català
    Cor Infantil de l’Orfeó Català
    Solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín
    Orquestra Simfònica Camera Musicae
    Simon Halsey, director

    Dissabte, 27.02.21 – 19 h
    Diumenge, 28.02.21 – 11h
    Sala de Concerts

    Preus: de 20 a 48 €

Índex