- Cors de l’Orfeó Català & Cor de Cambra del Palau—Concert de Sant Esteve
La Casa dels Cants
Dissabte, 26 de desembre de 2020 – 19h
Diumenge, 27 de desembre de 2020 – 12hSala de Concerts
Amb el suport de:
Membre de:
Dipòsit legal: B 17656-2020
Presentació
Mai no hem viscut un Nadal tan estrany com el d’enguany. O tan especial!
El Concert de Sant Esteve és el nostre concert més destacat de l’any. Normalment reuneix tots dels nostres cantants –més de tres-cents–, tots alhora sota un mateix sostre; una celebració alegre dels set cors, el nostre equip de directors i tots els nostres meravellosos pianistes.
Però tenir cura de la nostra preciosa família aquest any significa mantenir la distància! Així doncs, hem filmat la majoria dels nostres cors i només tenim l’Orfeó Català en directe a la nostra històrica Sala de Concerts. No obstant això, estem engrescats i els ànims són positius en tota l’organització.
Tots ens hem adaptat, tant en societat com al Palau de la Música Catalana, a les mascaretes i a distanciar-nos els uns dels altres. Ha estat dolorós, però ens ha ensenyat moltes coses sobre nosaltres mateixos i ha exigit a tots els nostres cantants coratge i noves habilitats. És un nou tipus de treball en equip, distanciats, en què s’està pendent més que mai de l’escolta i la comunicació. Així creixem i prosperem.
Aquest és el moment per reconèixer l’energia enorme i el compromís dels nostres directius, organitzadors, personal musical, cantants, pares i socis; i de donar les gràcies a la nostra Junta Directiva, als tècnics, acomodadors, al personal de Taquilles, al de la neteja i a tota la resta del personal del Palau de la Música Catalana, per la feina extraordinària durant aquest any estrambòtic.
Que el 2021 sigui un any de creixement i renaixement. Tots ens ho mereixem!
Bon Nadal i feliç Any Nou!
Simon Halsey, director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor artístic de la Fundació OC-PMC
Prova el fred de fer-se etern,
la tenebra també ho prova,
p’rò al cor de la nit d’hivern
se bada la Bona Nova;
i al punt de mitja nit
tot aucell ha refilat,
i tota l’herba ha florit,
i Jesús és nat.Joan Maragall (1860-1911)
Amb aquests versos del poeta Joan Maragall us donem la benvinguda al tradicional Concert de Sant Esteve.
Avui els nostres cants ressonaran amb una emoció especial. La nostra voluntat de servei i els valors més solidaris es reafirmen i adquireixen més sentit que mai.
En aquest temps tan convuls que ens toca viure, la societat troba refugi, inspiració, consol i alegria en la música i en els diferents àmbits culturals. “La cultura ens omple de vida” és un dels lemes d’enguany.
Cal que la reivindiquem, hi donem suport i la protegim per afavorir que el nostre entorn esdevingui una mica més sensible, solidari i empàtic amb els altres, tot fomentant un major esperit crític. En definitiva, la cultura és uns dels mitjans més meravellosos per fomentar una societat millor, a nivell individual i col·lectiu.
El concert d’aquest any s’ha hagut d’adaptar amb gran esforç a la nova situació i ha calgut redefinir-ne el format. Com escriu el mestre Halsey, malauradament tota la família coral de l’Orfeó Català no ens podrem aplegar per cantar conjuntament. Malgrat això, els diversos cors hi seran presents mitjançant els enregistraments que han elaborat i que s’aniran projectant al llarg del concert.
Tots junts hem elaborat aquest concert que ha esdevingut el recorregut emocional viscut al llarg d’aquests mesos, des del preconfinament fins a les dates de Nadal.
Aquests dies sentim a prop la pèrdua d’éssers estimats i els moments d’incertesa, tristor i desànim que ens acompanyen, però el Nadal també és un moment d’esperança i alegria per valorar el que tenim, tot desitjant un nou any millor.
Amb l’estrena de l’obra Prova el fred de fer-se etern, del jove compositor Josep Ollé i Sabaté, iniciarem aquest viatge emocional interpretat en directe per l’Orfeó Català i amb les projeccions d’Alba G. Corral, els vídeos dels cors, la narració actoral i la dansa.
Ens hi acompanyaran les nadales i cançons de temàtica nadalenca, brillantment harmonitzades pels compositors del nostre país Salvador Brotons, Anna Campany (de qui s’estrenarà El pessebre del Palau), Jordi Domènech, Albert Guinovart, Manuel Oltra, Josep Vila i Casañas o Marc Timón, el compositor resident d’aquest temporada.
Al costat d’aquestes nadales, podrem escoltar obres de reconeguts compositors internacionals, com John Rutter i Ola Gjeilo, així com el “Gloria” de la Missa de la Coronació de W. A. Mozart.
En nom de tots i cadascun dels cantaries, músics, directors i directores de la casa, us volem desitjar un bon Nadal.
Pablo Larraz, director principal de l'Orfeó Català
Intèrprets
Cor Petits de l’Orfeó Català – Mercè Pi, directora
Cor Mitjans de l’Orfeó Català – Glòria Fernàndez Blanco, directora
Cor Infantil de l’Orfeó Català – Glòria Coma i Pedrals, directora
Cor de Noies de l’Orfeó Català – Buia Reixach i Feixes, directora
Cor Jove de l’Orfeó Català – Esteve Nabona, director
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana – Xavier Puig i Ortiz, director principal
Orfeó Català – Pablo Larraz, director principal
Simon Halsey, director artístic dels corsPianistes dels cors:
Jordi Armengol (Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana)
Laia Armengol (Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català)
Josep Buforn (Orfeó Català)
Pau Casan (Cor Infantil i Cor Jove de l’Orfeó Català)
Josep Surinyac (Cor de Noies de l’Orfeó Català)Altres músics col·laboradors:
Ferran Armengol, percussió
Jana Ginesta, oboè (cantant del Cor de Noies)
Ana Parejo, saxo soprano (cantant del Cor Jove)
Paul Parera, piano
Josep Rovira, flauta travessera (cantant del Cor Jove)
Patricio Soler, trompetaCantants solistes:
“Gloria” de la Missa de la Coronació, KV 317, Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Anna Niebla, soprano; Irene Recolons, contralt; Alejandro López, tenor; Albert Pàmies, baixNaixement al Palau, Anna Campmany (1993)
Anna Campmany, Anaïs Oliveras i Mireia Tarragó, sopranos; Daniel Morales, trompa "vocal"Joy Sánchez, nena (cantant del Cor Infantil)
Elena Gadel, cantant
Laia Jorba, ballarina (cantant de l’Orfeó Català)
Sandra Monclús, actriu
Juan de la Rubia, orgueAlba G. Corral, artista visual convidada
Marc Castanyer - Åkerblom Studio, realització vídeos externs
Enric Giné (Tasso Laboratori de so), enregistrament i post-producció musical
Adrià i Laura Aubert, guió
Adrià Aubert, direcció escènica i dramatúrgiaPrograma
Orfeó Català
Prova el fred de fer-se etern, Josep Ollé (1987)
Star carol, John Rutter (1945) – arr. Kenneth PontCor Petits i Cor Mitjans
Les figures del pessebre, Eduard Vila (1984)Orfeó Català
“Gloria” de la Missa de la Coronació, KV 317, Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)Cor Jove
Cançó de Nadal, op. 64/4, Salvador Brotons (1959)Orfeó Català
Ubi Caritas, Ola Gjeilo (1978)Cor de Noies
Dorm Jesús en pau, Manel Oltra (1922-2015)
La pastora Caterina, Jordi Domènech (1967)Cor de Cambra del Palau
Naixement al Palau, Anna Campmany (1993)Orfeó Català
Però soc feliç, B. N. Chapman (1958) et al. – arr. Lluís Pérez Cansell
©Olivia Newton-John, Beth Nielsen Chapman, Amy Sky 2018. Traducció de ©Maria Cabrera Callís ©Editorial Flamboyant, octubre de 2018Cor Infantil
Cantemos a María, Tony Guzmán (1959)Orfeó Català
El petit vailet, Albert Guinovart (1962)
El noi de la mare, Albert Guinovart
Fum, fum, fum, Albert Guinovart
Ding dong merrily on high, Marc Wilberg (1955)Tots els cors
Poema èpic de Nadal, Marc Timón (1980)Orfeó Català
Adeste Fideles, Josep Vila i Casañas (1966)
El cant de la senyera, Lluís Millet (1867-1941)Aquest concert està organitzat pels cors de l’Orfeó Català i finançat íntegrament amb la venda d’entrades.
Durada aproximada del concert: 70 minuts sense pausa.
#coral #novacreació #popular
Biografies
Biografies
©RicardoRios
©RicardoRios
Simon Halsey, director
Director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor artístic de la Fundació OC-PMC.
Halsey ocupa un lloc únic al món de la música clàssica. És l’assessor de cant coral de confiança dels millors directors, orquestres i cors del món, així com un ambaixador del cant coral per a amateurs de qualsevol edat, habilitat i origen. Amb l’objectiu de convertir el cant en una part central de les institucions de categoria mundial amb les quals col·labora, ha contribuït de manera important a l’hora d’elevar el nivell del cant simfònic arreu d’Europa.
Ocupa diversos càrrecs al Regne Unit i a Europa: és director coral de l’Orquestra i el Cor Simfònics de Londres, director coral del Cor de l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham, director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor artístic del Palau de la Música Catalana des de la temporada 2016-17, director artístic del Programa del Cor de la Joventut de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, director del BBC Proms Youth Choir, assessor artístic del Cor del Schleswig-Holstein Musik Festival, director honorífic del Rundfunkchor de Berlín, professor i director d’activitats corals a la Universitat de Birmingham i director creatiu de música i projectes corals del WDR Rundfunkchor.
Ha rebut tres Grammys pels seus enregistraments amb el Rundfunkchor de Berlín. El 2015 va rebre el títol de Comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic, el 2014 va ser guardonat amb la Medalla de la Música de la Reina i el 2011 amb l’Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya per la seva extraordinària contribució a la música coral a Alemanya.
Biografies
©RicardoRios
©RicardoRios
Pablo Larraz, director
Director principal de l'Orfeó Català.
Inicià els estudis musicals a Jaca, la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on obtingué la titulació superior el 2003. Ha format part dels cors Orfeó Gracienc, Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. Ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau, Coro Barroco de Andalucía i diferents grups de música antiga. Ha exercit l’ensenyament a l’escola primària i cors infantils i ha estudiat direcció coral a l’ESMUC, amb J. Vila, J. Duijck i X. Puig, estudis que finalitzà el 2010. Actualment dirigeix el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (des del 2008) i el Cor Jove del Conservatori de Girona (des del 2013).
Nomenat la temporada 2019-20 director principal de l’Orfeó Català, n’havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. És membre de l’equip tècnic de la Federació de Cors Joves de Catalunya i dels cursos de direcció coral de la FCEC. També s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach. Enguany ha finalitzat els estudis superiors de cant històric a l’ESMUC amb L. Climent.
Biografies
Xavier Puig, director
Director principal del Cor de Cambra del Palau
Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), hi començà els estudis musicals amb el piano i el violí, que amplià estudiant composició al Conservatori Professional de Badalona amb M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler. Paral·lelament s’inicià en la direcció coral amb Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay, Jordi Casas i Pierre Cao, i posteriorment amplià la seva formació orquestral amb el mestre Salvador Mas a Barcelona i amb Leopold Hager a la Universitat de Viena.
Ha estat director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España i de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Ha dirigit com a convidat nombroses orquestres del país i actualment és director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, de l’Orquestra de Girona, del Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida i director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.
És professor d’orquestra i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya i dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra Terrassa 48. Ha enregistrat obra d’autors catalans i diversos programes divulgatius per a TV3. Fou fundador i director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana.
Biografies
© RicardoRíos
© RicardoRíos
Esteve Nabona, director
Director del Cor Jove de l’Orfeó Català
Ha estat director del Cor de Cambra Ars Subtilior (1986-1992), Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal (1995-2007), Ensemble Vocal Cambra 16 (1998-2005), Cor de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). Entre els anys 2000 i 2006 va ser director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Actualment compagina la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català amb la direcció de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i del projecte social i educatiu Clavé XXI.
Com a director ha ofert concerts a l’Estat espanyol i a Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria, la República Txeca i el Regne Unit. També ha dirigit diversos tallers corals a Catalunya, Illes Canàries, Andalusia, Euskadi, Astúries, Galícia i Xile.
En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Méridien, Orquestra Camera Musicae i Orquestra Barroca Ars Musicae.
Biografies
©JosepMolina
©JosepMolina
Buia Reixach i Feixes, directora
Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català
Començà els estudis musicals a l’Escola de Música de Torelló. Realitzà estudis de cant amb Cori Casanova, Myriam Alió i Dolors Aldea. Va ser membre de la Capella de Música de Santa Maria del Mar i va participar en diversos projectes amb La Xantria, que dirigeix Pere Lluís Biosca. Va estudiar direcció amb Josep Vila i Casañas, Mireia Barrera i Xavier Sans. Ha estat directora de la Coral Infants Alegres de Torelló, Coral Cervià de Torelló, Coral Serpencanta de Manlleu, Cor d’Homes d’Osona, Cor de Pares i Mares de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i Nàiades - Cor de Noies.
Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral –a Bombai (2010) i al Camerun (2011)– i des del 2014 és la directora artística del projecte Cantem Junts, que es realitza biennalment en escoles de primària de la comarca d’Osona i que aplega vuit-cents nens i nenes en un concert. Actualment dirigeix els cors de l’Escola de Música de Manlleu i des de l’any 2007 dirigeix el Cor de Noies de l’Orfeó Català.
Biografies
© JosepMolina
© JosepMolina
Glòria Coma i Pedrals, directora
Directora del Cor Infantil de l’Orfeó Català
Va néixer a Santa Maria d’Oló (Moianès). Estudià direcció amb Mireia Barrera, Josep Vila i Casañas, Pierre Cao, Johan Duijck i Harry Christophers. Ha realitzat estudis de piano, contrabaix, teatre i dansa, i és llicenciada en cant per l’ESMUC sota el mestratge de Margarida Natividade, amb la qual ha participat en diverses classes magistrals a Bèlgica. Ha dirigit el Cor Infantil Sant Esteve de Castellar del Vallès (primer premi de la X Mostra de la Generalitat de Catalunya) i el Cor Jove de l’Escola de Música la Guineu de Barcelona (segon premi del IX Certamen Nacional Infantil i Juvenil d’Havaneres de Torrevella).
Ha dirigit cors d’adults, com el Cor Lieder Càmera, del qual assumí la direcció adjunta del 2005 al 2008. Ha actuat com a contrabaixista en diverses agrupacions, i com a soprano solista ha interpretat els papers de Barbarina i la Reina de la Nit (Mozart), Lakmé (Delibes), Melissa (Händel), i també ha cantat l’Stabat Mater de Pergolesi (Orquestra Barroca Catalana) i l’Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns (Orquestra Ars Musicae), entre d’altres. És professora de cant al monestir de Sant Benet de Montserrat i a l’Orfeó Català. Des del 2008 dirigeix el Cor Infantil de l’Orfeó Català (tercer premi a Cantonigròs).
Biografies
© MarionaFernàndez
© MarionaFernàndez
Glòria Fernàndez Blanco, directora
Directora del Cor Mitjans de l’Orfeó Català
Va estudiar cant als conservatoris de Tarragona i de Vila-seca, amb Mercè Obiols i Charo García, i finalitzà el grau mitjà amb menció d’honor. Obtingué el títol de grau superior en direcció coral a l’ESMUC, amb Pierre Cao i Johan Duijck, cant amb Margarida Natividade i lied amb Assumpta Mateu i Francisco Poyato. Va exercir com a professora titulada del mètode pedagogicomusical Jaques-Dalcroze a l’Institut Joan Llongueres de Barcelona.
Ha cantant en formacions com Arsys Bourgogne, dirigit per Pierre Cao; La Capella Reial de Catalunya, sota Jordi Savall; Capilla Hispanoflamenca, Canto Coronato, Arte Psalentes, Musica Reservata, La Xantria i el Cor Madrigal, dirigit per Mireia Barrera. Ha impartit classes de direcció coral a la Federación Aragonesa de Coros i a la Fundació Meli Mehta de Bombai. Ha dirigit diverses corals: Els Rossinyols, Geriona, Cor Aura, Mos Cantars, Jove Cantoria i Cor Novaura.
Ha participat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral: a Bombai (2010) i al Camerun (2011). Des del 2011 també forma part de Clavé XXI, Projecte Social de la Fundació OC-PMC, i actualment dirigeix el Cor Juvenil Clavé XXI. Des del 2007 és la directora del Cor Mitjans de l’Orfeó Català.
Biografies
© AntoniBofill
© AntoniBofill
Mercè Pi, directora
Directora del Cor Petits de l’Orfeó Català
Cursà els estudis musicals al Conservatori de Badalona, on obtingué les titulacions professionals de cant i solfeig i el títol superior de pedagogia musical. Amplià estudis en diversos cursos internacionals de cant i cursos de pedagogia musical, com són els mètodes Willems, Dalcroze i Orff, entre d’altres. També ha fet estudis de clarinet modern. Sempre ha compaginat la tasca pedagògica amb la de cantant, tot formant part de diverses agrupacions corals. Ha estat membre del Cor Lieder Càmera, fundat per Josep Vila i Casañas, i ha col·laborat amb la Capella de Santa Maria del Mar i el Cor Madrigal.
Des del 1992 és professora a l’EMM de Premià de Mar. I des del 2002 és membre de l’equip pedagògic de l’Escola Coral de l’Orfeó Català com a directora del Cor Petits i professora de llenguatge musical. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral per impulsar el cant coral, a Bombai i al Camerun. Des del 2012 col·labora en el projecte Clavé XXI de l’Escola Coral al Districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Biografies
Sandra Monclús, actriu
Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre, complementà la seva formació a Barcelona i a Buenos Aires amb els mestres Txiqui Berraondo, Manuel Lillo, Gabriela Izcobich i Javier Daulte, entre d’altres. Amb una trajectòria majoritàriament teatral, també participa en sèries televisives: Com si fos ahir o Merlí. Aquest 2020 ha participat a la sala Villarroel amb Els gossos de Nelson Valente. El 2019 va fer la reposició de 4D Òptic de Javier Daulte a la Biblioteca de Catalunya amb La Perla 29, i també de la La màquina de parlar de Victoria Szpunberg al Maldà. Al Festival Grec del mateix any va oferir el monòleg Shenzen significa infern de Stefano Massini, dirigida per Roberto Romei al Tantarantana. El 2017 actuà amb David Selvas al Don Joan de Molière (teatre Goya), Ivanov d’Àlex Rigola (Teatre Lliure) i amb el mateix director Marits i mullers de Woody Allen (Villarroel). El 2015, dirigida Josep M. Pou, participà a Prendre partit de Roland Howard al Goya, i el mateix any, Mares (Teatre Condal), dirigida per Oriol Tarrasson. El 2014 va col·laborar en diversos projectes: George Kaplan de Frédéric Sonntag, dirigit per Toni Casares a la Sala Beckett; El nom, amb direcció de Joel Joan (Teatre Goya) i Voyager de Marc Angelet al TNC.
Anteriorment va actuar a L’hort dels cirerers (Romea) i Product de Mark Ravenhill (sala princesa del CDN) amb direcció de Julio Manrique. El 2009 intervingué a Rock’n’roll de Tom Stoppard, amb direcció d’A. Rigola al Lliure, de la companyia del qual havia format part i intervingué en Arbuscht de Paco Zarzoso, Otel·lo dirigida per Carlota Subirós, European house i Ricard 3r, entre d’altres. Treballà també en diversos espectacles a la Sala Beckett: N & N de Marc Rosich, dirigida per Antonio Calvo; La màquina de parlar de Victòria Szpunberg; Molta aigua de Carles Mallol, i també La nit àrab de Roland Schimelfenig. L’any 2004 estrenà 4D òptic de Javier Daulte al Teatre Lliure, La tempesta de Shakespeare dirigida per Silvia Ferrando i Psicosis 4.48 de Sarah Kane amb Andrea Segura. El 1999 estrenà a Buenos Aires Fuera de cuadro de Daulte, dirigida per Gabriela Izcovich i el mateix Daulte al Festival Grec. Participà al cicle Assajos Oberts al Lliure, amb Marc Rosich, Antonio Calvo, Raquel Tomàs, Andrea Segura i Silvia Ferrando. Compaginà la seva feina com a actriu amb l’ajudantia de direcció a La cena de Nuria Legarda, Salamandra de Josep M. Benet i Jornet, dirigida per Toni Casares al TNC, i amb David Selvas a La gavina a la Sala Villarroel, Hedda Gabler al Lliure, Don Joan i La importància de ser Frank al TNC. I la més recent, Incògnit de Nick Payne dirigida per Mònica Bofill al Lliure.
Biografies
Elena Gadel, cantant
Nascuda a Barcelona (1982), forma part del repartiment de la sèrie televisiva de TV3 Com si fos ahir des del 2017. Durant el 2020 ha actuat, cantat, presentat i format part diversos projectes: el musical El màgic d’Oz, que es representa al Teatre Condal de Barcelona (fent de Bruixa i de tieta de la Dorothy); l’espectacle Emociona’t amb l’SCCC, editat en disc i interpretat a l’Auditori de Girona; com a presentadora dels Premis Nacionals de Recerca al Palau de la Generalitat, i en procés de producció té un disc amb composicions pròpies. Durant el 2019 va ser presentadora i cantant als Premis Nacionals de Recerca, als Premis Porxada. Gala del Comerç i als Premis Vila; va oferir un concert de poesia musicada de Federico García Lorca i Maria-Mercè Marçal al Teatre Condal de Barcelona, amb què va sortir de gira per Catalunya. El 2018 presentà i actuà als Premis Jocs del Mediterrani; interpretà el paper de Sally Bowles al musical Cabaret (Teatre Victòria, 2017-2018). El 2016 va posar veu i actuà en directe al disc Tots som súpers (Auditori de Barcelona) i participà a l’espectacle Tossudament Llach, editat en disc i interpretat a l’Auditori de Girona i actualment en gira per Catalunya, que inclou la presentació al Palau de la Música Catalana. El 2015 actuà als Premis Gaudí.
Del 2014 al 2017 participà al programa Divendres de TV3, en la tertúlia sobre el concurs Oh happy day. Del 2014 al 2016 interpretà el paper de la rosa a l’obra El petit príncep (Teatre Barts, Barcelona) i a les edicions del Festival Grec 2014 i 2015, a més de participaar a la Nit de musicals al Teatre Grac del BarcelonaTeatre Grec. El 2013 va formar part del jurat artístic d’Oh happy day; presentà i actuà als Premis Vestits de Paper, i actuà a l’obra de teatre musical Over the moon a l’Almeria Teatre. El 2012 participà a l’espectacle de teatre musical A força de cançons; va compondre i enregistrar la cançó Fora de joc per a la campanya de La Marató de TV3 contra la Pobresa; posà veu a la banda sonora de la pel·lícula en 3D Enxaneta, produïda per TV3, en cartellera a països i per la qual fou nominada als Premis Gaudí, i llançà el seu disc en solitari De madera, compost íntegrament per ella, i amb el qual va fer una gira per tot Espanya.
L’any 2011 tingué una secció setmanal al programa Els imperdibles, amb Llucià Ferrer, a Onda Cero Radio Catalunya que mantingué fins al 2015. El 2010 llançà el seu primer disc en solitari, compost íntegrament per ella, que presentà a la sala Luz de Gas i amb el qual va fer una gira per Catalunya l’any 2011. El 2010 també presentà i actuà a la gala dels Special Olympics, i posà veu a la cançó Ets el millor, himne oficial. Del 2006 al 2010 interpretà el paper de Rizzo a Grease, el musical de tu vida al Teatre Victòria i del 2004 al 2006 fou Blanca a Mar i cel amb la companyia Dagoll Dagom, TNC i Teatre Victòria.
Es donà a conèixer participant al concurs Operación Triunfo 2002 de Televisió Espanyola, i abans havia estat integrant del grup de gòspel Masoulfield.
Ha estat nominada i ha guanyat diversos permis: Premi Butaca a la millor actriu de musical per Cabaret (2017-2018) i per El petit príncep (2015); Premi Butaca al millor espectacle musical com a participant d’El petit príncep (2015); Premi MAX al millor espectacle com a participant de Mar i cel; nominació al Premi Fotogramas a la millor actriu per Mar i cel (2006); Premi Butaca a la millor actriu per Mar i cel (2004) i nominació als Premis Teatre BCN a la millor actriu per Mar i cel (2004).
Ha estat dirigida per directors i músics de prestigi, com David Selvas, Àngel Llàcer, Manu Guix, Francesc Cassú, Jaime Azpilicueta, Andreu Gallén, David Pintó, Xavi Torras o Pau Doz.
Biografies
Laia Jorba, ballarina
Nascuda a Barcelona, és amant de la dansa i de la música des de ben petita. Després de graduar-se en Física va decidir encaminar la seva vida cap al món artístic.
Va cursar la formació professional de dansa contemporània de l’escola de dansa Varium, on va poder treballar amb diferents professors i coreògrafs, com Anna Sánchez. Ha format part de la companyia de danses urbanes Get Bak, ha actuat en diversos teatres del país amb l’espectacle La llei de Lassus i ha col·laborat amb la companyia Brodas Bros. A més a més, és professora de dansa contemporània d’infants i joves, i per ampliar els seus coneixements en pedagogia està cursant un postgrau en educació i arts escèniques a l’Institut del Teatre.
El món del cant coral sempre ha format part de la seva vida, ja que va cantar al Cor Vivaldi del 2005 al 2011. Més tard va continuar cantant al Cor Jove de l’Orfeó Català i des del 2018 és integrant de l’Orfeó Català.
Biografies
Adrià Aubert, direcció escènica i dramatúrgia
Nascut a Barcelona (1985), és llicenciat en l’especialitat de direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Complementà la formació amb nombroses ajudanties de direcció amb Xavier Albertí, Joan Anton Gómez, Esteve Polls, Pep Tosar i Josep Lluís Guardiola. L’any 2001 fundà la companyia Els Pirates Teatre, de la qual ha dirigit la majoria de produccions. Entre els muntatges destaquen Nit de reis, Somni d’una nit d’estiu i Les feres de Shakespeare de William Shakespeare; Ronda naval sota la boira de Pere Calders; Sing Song Swing d’Els Pirates Teatre; Teatre de carrer, El darrer triangle i Gran Fracaroli de Joan Brossa. En el camp del teatre familiar destaca la direcció escènica de l’òpera Brundibár de Hans Kráza, La petita Capmany de Tanaka Teatre, El zoo d’en Pitus i Peter Pan amb la coral El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, o les diverses col·laboracions amb el projecte Clavé XXI de l’Escola Coral de l’Orfeó Català.
Els seus espectacles s’han pogut veure a reconeguts espais del país, com el Teatre Lliure, Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Teatre Romea, Teatre Condal, El Maldà, Escenari Joan Brossa, Kursaal de Manresa, Teatre Municipal de Girona o Ateneu d’Igualada, així com a diferents festivals europeus d’Alemanya, Itàlia i França. Des de la temporada 2013-14 és director artístic d’El Maldà, sala de teatre que ha rebut diversos premis de la crítica i dels espectadors els darrers anys.
Biografies
©RicardoRíos-VisualArt
©RicardoRíos-VisualArt
Orfeó Català
És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Al llarg de la seva història, el cor ha estat dirigit per Lluís Millet i Pagès (1891-1941), Francesc Pujol i Pons (1941-1945), Lluís Maria Millet i Millet (1945-1977), Lluís Millet i Loras (1977-1981), Simon Johnson (1981-1983 i 1985-1988), Salvador Mas (1983-1985), Jordi Casas Bayer (1988-1998), Josep Vila i Casañas (1998-2015) i Simon Halsey des del 2015. Actualment Simon Halsey n’és el director artístic, Pablo Larraz és el director principal i Josep Buforn és el pianista. Té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzant primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Els darrers anys ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i 2019 al Royal Albert Hall als Proms. L’octubre del 2017 va protagonitzar al Palau l’estrena europea de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, sota la direcció de Simon Halsey.
Juntament amb els cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català va protagonitzar al Grec Festival de Barcelona 2018 l’estrena a l’Estat espanyol de l’òpera participativa El monstre al laberint de Jonathan Dove (música) i Alasdair Middleton (llibret), en versió catalana de Marc Rosich, sota la direcció de Simon Halsey, en una producció del Grec Festival i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.
Un dels darrers compromisos internacionals més importants de l’Orfeó Català va ser la gira per la Xina l’octubre del 2018, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic. L’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma i Munic amb la Segona Simfonia de Mahler. També, l’agost del 2019, va actuar per segona vegada als Proms de Londres, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català i el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton.
De la temporada 2019-20 destaca una nova actuació amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle, al Palau de la Música Catalana, amb l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven. L’Orfeó Català, al costat del Cor de Cambra del Palau, protagonitzà l’inici de la temporada 2020-21 en una nova col·laboració amb Gustavo Dudamel, que al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Galícia dirigí la Novena Simfonia de Beethoven al Palau de la Música Catalana, i el febrer del 2021 l’Orfeó Català commemorarà el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Camera Musicae i sota la direcció de Simon Halsey.
Biografies
©RicardoRíos-VisualArt
©RicardoRíos-VisualArt
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. Jordi Casas i Bayer en fou el director durant els primers vint-i-un anys. Del setembre del 2011 al juny del 2016 Josep Vila i Casañas va ser-ne el director titular. I des del setembre del 2016 Simon Halsey n’assumeix el càrrec de director artístic i des del 2018 Xavier Puig el de director principal. Jordi Armengol n’és el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset i Vladimir Jurowski. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
Dels seus darrers compromisos internacionals, cal destacar el debut l’agost del 2017 als Proms de la BBC, un dels més grans festivals de música clàssica, que se celebra a Londres, i la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus l’any 2018. Destaquen igualment les recents col·laboracions amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore i els directors Daniele Gatti i Simon Carrington. De la temporada 19-20 destaca la col·laboració amb l’Orquesta Sinfónica de Tenerife, amb la interpretació de l’Oratori de Nadal al desembre.
Biografies
©RicardoRíos-VisualArt
©RicardoRíos-VisualArt
Cor Jove de l'Orfeó Català
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, des del 2003 Esteve Nabona n’és el director i actualment Pau Casan és el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, Simfònica del Vallès, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra, The Sixteen Orchestra, Ensemble Pygmalion, Orquestra Barroca Catalana, Orquestra Simfònica Camera Musicae, Ensemble Méridien, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i Orquestra de Cambra Terrassa 48, entre d’altres. Ha treballat amb directors de prestigi, com H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle i S. Halsey. Ha actuat a Sevilla, Granada, Las Palmas de Gran Canaria, Girona, Barcelona, Tarragona, Cervera, Terrassa, Sabadell i Palma, i a Polònia, Alemanya, Àustria, República Txeca, Holanda i el Regne Unit.
Ha enregistrat els CD Aigües de primavera i Requiems de Mozart i de Fauré (Columna Música) i Musicals! d’Albert Guinovart (Palau Records), aquest darrer nominat als Premis Enderrock 2018 com a millor disc de clàssica. Va participar en el El disc de La Marató 2019 de TV3.
Dels seus darrers projectes cal destacar el debut als BBC Proms de Londres, al Royal Albert Hall, amb Belshazzar’s feast de W. Walton, al costat de l’Orfeó Català i el cor i l’orquestra de la London Symphony, dirigits per Simon Rattle; l’actuació al Palau de la Música amb el Requiem de Duruflé i Coronation anthems de Haydn al costat de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, l’organista Joan Seguí, sota la direcció d’Esteve Nabona. El setembre del 2020 va inaugurar la temporada Simfònics al Palau 2020-21 amb Carmina Burana de Carl Orff, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Xavier Puig.
Biografies
©RicardoRíos-VisualArt
©RicardoRíos-VisualArt
Cor de Noies de l'Orfeó Català
Va ser fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, que el va dirigir els primers set anys. Actualment Buia Reixach i Feixes n’és la directora i Josep Surinyac el pianista. Està integrat per joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’entitat.
Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh i J. Nott, i ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, Jove Orquestra Nacional de Catalunya i Gustav Mahler Jugendorchester.
Ha actuat a poblacions d’Espanya, Alemanya, França i Eslovènia. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat els CD Viatjant... i Germinans. El 2017 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de S. Halsey. El 2018 va actuar al Festival Grec amb l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Filharmònica de Berlín, interpretant obres de J. Dove i N. Muhly, sota la direcció de S. Halsey.
L’estiu del 2019 va interpretar al Festival de Peralada El somni d’una nit d’estiu de F. Mendelssohn amb la Mahler Chamber Orchestra & Friends, dirigits per G. Dudamel, i el setembre del mateix any la Tercera Simfonia de Mahler amb el Cor Infantil i l’Orquestra Filharmònica d’Israel, dirigits per Z. Mehta. Va ser finalista al concurs Let the Peoples Sing de la UER l’octubre del 2019 al Palau de la Música.
El febrer del 2020 va participar en l’espectacle interdisciplinari Erritu, amb KuKai Dantza, al Mercat de les Flors i va participar en el recital de Noa al Palau de la Música.
El febrer del 2021 interpretarà El somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn i estrenarà la cantata Les trompetes de la mort de Marc Timón, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de V. P. Pérez, dins del cicle Simfònics al Palau.
Biografies
©AntoniBofill
©AntoniBofill
Cor Infantil de l'Orfeó Català
Està integrat per cantaires d’onze a setze anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller i Pisa. Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi i ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, V. P. Pérez, I. Fischer i J. E. Gardiner, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu i ha treballat amb Comediants i amb Dani Coma en diverses ocasions.
Va actuar a l’òpera El monstre al laberint de J. Dove amb tots els cors de l’Orfeó Català i la JONC, dirigits per Simon Halsey, al Festival Grec 2018.
El 2019 va interpretar la Tercera Simfonia de Mahler, juntament amb el Cor de Noies i la Gustav Mahler Jugendorchester, dirigits per J. Nott, i recentment ha interpretat la mateixa simfonia amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel, sota la direcció de Z. Mehta.
El febrer del 2020 va participar a la Festa de la Música Coral interpretant una de les obres premiades al III Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català.
D’aquesta temporada, cal destacar la seva intervenció en la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach que interpretarà l’Orfeó Català amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Camera Musicae, sota la direcció de Simon Halsey.
Biografies
©AntoniBofill
©AntoniBofill
Cor Mitjans de l'Orfeó Català
Integrat nens i nenes de vuit a deu anys, Glòria Fernàndez n’és la directora i Pau Casan el pianista. Els cantaires hi comencen a treballar el ric repertori coral per a cors infantils i augmenten el compromís amb el Cor amb l’assistència a dues sessions d’assaigs setmanals. Se’ls introdueix en la tècnica vocal educant la veu, l’actitud corporal i la consciència de la respiració, aspectes necessaris per cantar. També se’ls ensenya llenguatge musical per aprendre les bases de la lectura i escriptura musicals, i s’hi treballen els valors de la integració social i la cooperació, per mitjà dels concerts benèfics, el projecte Palau Vincles o els intercanvis internacionals. Així es sensibilitza els cantaires sobre tot allò que pugui afavorir la millora de la societat que ens envolta.
Cal destacar la seva participació, al costat de l’Orfeó Català i els cors de l’Escola Coral, en l’obra El monstre al laberint de J. Dove al Festival Grec 2018.
El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, al Barcelona Obertura Spring Festival i el desembre del mateix any va actuar amb Dàmaris Gelabert i l’Orquestra Simfònica del Vallès al cicle Simfònics al Palau.
Biografies
© AntoniBofill
© AntoniBofill
Cor Petits de l'Orfeó Català
Integrat per nens i nenes de sis i set anys, Mercè Pi n’és la directora i Pau Casan el pianista. En aquesta etapa s’inicia la formació al món de la veu i la música. A partir de cançons, exercicis i jocs es treballa l’extensió de la veu, la seva lleugeresa, l’afinació i el reconeixement auditiu des de l’escolta i la imitació; així mateix, els integrants s’eduquen en el ritme, la pulsació i l’expressivitat musical mitjançant el cant, la dansa i l’escenificació de les cançons. Igualment, es fomenta que els cantaires es familiaritzin amb la respiració i tinguin consciència corporal. També es treballen els sentits de la responsabilitat, el compromís i la constància, per afavorir que els cantaires creixin a nivell personal i despleguin totes les seves capacitats musicals i les vinculades a la intel·ligència emocional.
Actua regularment al Palau de la Música Catalana amb la resta de cors de l’Escola Coral en els concerts de Primavera i de Sant Esteve; també fa intercanvis amb altres corals i un cap de setmana de treball.
El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, al Barcelona Obertura Spring Festival i el desembre del mateix any va actuar amb Dàmaris Gelabert i l’Orquestra Simfònica del Vallès al cicle Simfònics al Palau. El gener del 2020 va participar al concert dels Carmina Burana de C. Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dins el projecte Palau Vincles.
Patrocini
El Cor Jove, el Cor de Noies, el Cor Infantil, el Cor Mitjans i el Cor Petits formen part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana.
L’Escola Coral de l’Orfeó Català rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Textos
Prova el fred de fer-se etern
Del cicle de poemes “Nadal” de Joan Maragall (1860-1911)Prova el fred de fer-se etern,
la tenebra també ho prova.
p’rò al cor de la nit d’hivern
se bada la Bona Nova;
i al punt de mitja nit
tot aucell ha refilat,
i tota l’herba ha florit,
i Jesús és nat.Star carol – Nadala de l'estrella
Lletra del propi compositorCanteu aquesta nit, perquè un nen és nat a Betlem,
Crist Nostre Senyor jeu en un humil pessebre;
feu-li presents, veniu a adorar-lo al seu bressol,
cuiteu cap a Betlem a veure el fill de Maria!
Mireu com brilla el seu estel
en el cel d’aquesta nit de Nadal!
Seguiu-me, joiosos;
cuiteu cap a Betlem a veure el fill de Maria!
Mireu com jeu a la tendra empara de la mare;
Jesús s’ha adormit als seus amorosos braços.
Els humils pastors venen a lloar-lo i a adorar-lo,
ofereixen els seus modestos presents davant el fill de Maria.
Mireu el seu estel...
Anem tots al pessebre a retre-li homenatge,
cantem-li lloances en aquesta joiosa nit de Nadal;
Crist ha vingut i ens duu una promesa de salvació;
cuiteu cap a Betlem a veure el fill de Maria!
Mireu el seu estel...Les figures del pessebre
Text de Marisol Roncancio i Laia RevertéAmb la molsa, els troncs i el suro
construirem entre tots un pessebre
fruites verdes i d’altres vermelles
amb el grèvol i el galzeran
només falten les figures
que portin regals a Jesús infant
només falten les figures
que portin regals a Jesús infant.Una dona que cuina, botifarres i una campana
el jove pastor, formatge fresc i un picarol
el forner, pa de pessic i un triangle
la bugadera, un abric net i un tamborAmb la molsa…
Un vell caçador, un gall dindi i uns pals
la filadora, una bufanda i una pandereta
el pescador, truites de riu i maraques
i el rabadà, neules i un xiuletAmb la molsa…
“Gloria”, de la Missa de la Coronació, KV 317
Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes.
Us lloem, us beneïm,
us adorem, us glorifiquem,
us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, Rei celestial, Déu Pare omnipotent.
Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
vós, que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres;
vós, que lleveu el pecat del món, acolliu la nostra súplica,
vós que seieu a la dreta del Pare, tingueu pietat de nosaltres.
Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor,
vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.
Amén.Cançó de Nadal, op. 64/4
Text de Josep Carner (1884-1970)Branca rompuda pel vent espectral
–un dia plena de fulles i rama!–,
dóna’ns la flama, la flama, la flama
no de cap negra foguera del mal,
sinó la flama del foc de Nadal.Tu, vent geliu, el que fibla i somica,
no véns amb rúfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de musica
en tot forat assajant una mica
els flabiols de la nit de Nadal.Balba enyorança, nafrada recança,
vegeu: de nit els estels van mostrant-se;
ah, no us pertoca de caure al fondal,
sinó d’aprendre la dansa, la dansa
d’àngels i sants en la nit de Nadal.Ubi Caritas – On hi ha caritat
On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu.
Formant unitat ens reuneix l’amor de Crist.
Exultem i en ell alegrem-nos.
Temem i estimem el Déu vivent.
I amb cor sincer també nosaltres estimem-nos. Amén.Dorm Jesús en pau
Tradicional belgaDorm, Jesús, en pau
a la falda més suau,
a la falda de Maria,
el bressol on l’amor nia.
Dorm, Jesús, en pau.Dorm, el meu infant,
la mareta va cantant.
Dorm, fill meu, que mentre dormis
seré l’àngel dels teus somnis
que t’està vetllant.La pastora Caterina
Tradicional catalanaLa pastora Caterina per present li va portar
tres taronges de la Xina i el pessebre va enramar.
Ara, pastors, anem junts cap al portal que n’és nat
un Infant com una estrella que a mi me’n té el cor robat.
Anton, tiroliroliro, Anton tirolirolà
Jesús al pessebre anem-lo a adorar.Naixement al Palau
Lletra de la pròpia compositoraLes muses miren el cor nounat,
dolces mares somiadores del demà.
“Què serà aquest cor que neix?”Desperta el trencadís a la seva falda
i diu, mig dissimulant sa migdiada:
“Serà un munt de peces,
cadascuna amb un passat,
futur somiat o origen ben variat,
com un feix d’històries i colors.
Però per un instant, totes s’uniran
per ser una obra d’art.”“Serà la tradició que ompli aquestes parets”, diu Clavé.
“Serà l’art etern que les eixampli fins al més insospitat indret”,
somia Beethoven sota el cant d’un sol serè.
“Serà la llum que encengui el cor més glaçat”.
I el vitrall canta també:
“Serà els colors que inunden el prat”.Les valquíries exclamen triomfants:
“Vencerà tot obstacle que el vulgui aturar!”
I el cavall el contempla des de dalt;
ningú sospita que és qui més té a dir.“Serà l’ànima d’un nen cavalcant vora estrelles,
espantant tots els malsons entre onades de blat,
com el cant de llibertat que porta el vent
quan estén les seves alesSerà el follet màgic que viu entre notes,
radiant si no el cerques, que es fon si el vols atrapar.
Serà allò que ha donat nom a aquest Palau,
serà Música!”Però soc feliç
Lletra de la pròpia compositoraUn nen petit pot canviar el món
i soc feliç perquè és NadalPlanto un avet a peu de bosc
ple de garlandes i d’estels
perquè em cal molt trobar repòs
i curar-me el cor de tots els mals.
A cada branca un xic de pa
perquè els ocells puguin menjar.
Els sento a prop van refilant
i el cor se m’omple lentament.Un nen petit pot canviar el món
un sol estel pot ser un fanal.
Pel que he perdut he plorat molt
però soc feliç perquè és Nadal.La neu que cau pinta de blanc
boscos i prats al meu voltant.
Tot i la pèrdua soc aquí
prova vivent que soc feliç.Un nen petit pot canviar el món
un sol estel pot ser un fanal.
Pel que he perdut he plorat molt
però soc feliç perquè és Nadal.Cantemos a María
Tradicional dominicanaCantemos, cantemos a María
que ha nacido el niño, noche de alegría.
Gloria a Dios del cielo y paz en la tierra
a todos los hombres de buena voluntad.
Cantemos, cantemos a María
que ha nacido el Niño, noche de alegría.
Todos los pastores están anunciando
que el Niño ha nacido y ya es Navidad.
Cantemos, cantemos a María
que ha nacido el Niño, noche de alegría.
Santos Reyes Magos que llegan de Oriente
adoran al Niño que ha nacido ya.El petit vailet
Tradicional catalanaJo soc el petit vailet
cansadet de molt camí,
jo vinc amb el meu gaiatet
per veure Jesús diví.Xerrampim, xerrampim, xerrampia,
xerrampim, xerrampim, xerrampó,
xerrampim que Josep i Maria
tenen un petit minyó.He portat la carmanyola
tota plena de vi blanc
ametlles, mel i formatge
per Jesús el diví infant.Xerrampim, xerrampim...
Aquí van aquestes calces
que me’n va portar l’hereu,
serviran per abrigar-vos
que són de molt gros piteu.Xerrampim, xerrampim...
Si portés jo més recapte,
també seria per Vós.
Heus aquí el gaiat que porto
que és de cirerer d’arboç.Xerrampim, xerrampim...
El noi de la mare
Tradicional catalanaQuè li darem en el noi de la mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Li darem panses amb unes balances
li darem figues amb un paneró.Què li darem en el noi de la mare?
Guaita com dorm el petit infantó.
Què li darem? Què li darem?
Panses i figues, i mel i mató.Tam patam tam, que les figues són verdes
tam patam tam, que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua
maduraran en el dia del Ram.Fum, fum, fum
Tradicional catalanaA vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum
ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
fill de la Verge Maria,
és nat en una establia,
fum, fum, fum.Allà dalt de la muntanya,
fum, fum, fum
si n’hi ha dos pastorets,
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra,
mengen ous i botifarra,
fum, fum, fum.Qui en dirà més gran mentida?
Fum, fum, fum.
Ja ens respon el majoral,
amb gran cabal, amb gran cabal,
jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades,
fum, fum, fum.Ding dong merrily on high – Ding, dong, alegrement a les alçades
Text de George Ratcliffe Woodward (1848-1934)Ding, dong, alegrement a les alçades,
al cel sonen les campanes:
ding, dong, alegrement al cel
els àngels canten
Gloria, hosanna in excelsis!També aquí, a baix
que repiquin les campanes,
Io*, io, io!,
que cantin el poble i els sacerdots
Gloria, hosanna in excelsis!Reseu amb devoció
les matines, campaners;
feu rimar bellament
les vostres vespres, cantors.
Gloria, hosanna in excelsis!*Io: expressió llatina equivalent a “hurra!”
Poema èpic de Nadal
Basat en el poema Nit de Nadal de Guerau de Liost (1878-1933)La gent reposa colgada al llit.
El llop no gosa moure brogit.
D’un vell estable mal ajustat
la llum eixia. Fuig el diable.
La nit és dia. Jesús és nat.
El bou recula poquet a poc.
“Decanta’t, mula, per fer-li lloc”.
Oh meravella!
Penja una estrella de l’embigat.
Les profecies són aquests dies.
Jesús és nat.
La neu afina xòrrecs avall.
Canten el gall i la gallina.
Els àngels broden el cel d’estrelles.
Els pastors roden amb vestits nous
perdent els bous i les esquelles.Adeste Fideles – Fidels atanseu-vos
Fidels atanseu-vos, triomfants i alegres;
veniu-hi, veniu-hi, anem a Betlem:
on podreu veure nat el Rei dels àngels.
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem Jesús Salvador.
Deixant les ramades, els pastors anaren,
humils al pessebre, cridats des del Cel.
I ara nosaltres a bon pas anem-hi.
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem tots el Crist Salvador.
Lloeu el Senyor, tots els pobles;
glorifiqueu-lo, totes les nacions.El cant de la Senyera
Lletra de Joan Maragall (1860-1911)Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dona veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.També et pot interessar...
Palau Bach Lovers
Passió segons sant Mateu de Bach
—Centenari de l'estrena amb l'Orfeó CatalàJulian Prégardien, Evangelista
Josep-Ramon Olivé, Jesús
Marta Mathéu, soprano
Carlo Vistoli, contratenor
Ilker Arcayürek, tenor
Andreas Wolff, baix
Juan de la Rubia, orgue
Joan Seguí, orgue
Orfeó Català
Cor Infantil de l’Orfeó Català
Solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Simon Halsey, directorDissabte, 27.02.21 – 19 h
Diumenge, 28.02.21 – 11h
Sala de ConcertsPreus: de 20 a 48 €
- Cors de l’Orfeó Català & Cor de Cambra del Palau—Concert de Sant Esteve
La Casa dels Cants
Dissabte, 26 de desembre de 2020 – 19h
Diumenge, 27 de desembre de 2020 – 12hSala de Concerts
Presentació
Mai no hem viscut un Nadal tan estrany com el d’enguany. O tan especial!
El Concert de Sant Esteve és el nostre concert més destacat de l’any. Normalment reuneix tots dels nostres cantants –més de tres-cents–, tots alhora sota un mateix sostre; una celebració alegre dels set cors, el nostre equip de directors i tots els nostres meravellosos pianistes.
Però tenir cura de la nostra preciosa família aquest any significa mantenir la distància! Així doncs, hem filmat la majoria dels nostres cors i només tenim l’Orfeó Català en directe a la nostra històrica Sala de Concerts. No obstant això, estem engrescats i els ànims són positius en tota l’organització.
Tots ens hem adaptat, tant en societat com al Palau de la Música Catalana, a les mascaretes i a distanciar-nos els uns dels altres. Ha estat dolorós, però ens ha ensenyat moltes coses sobre nosaltres mateixos i ha exigit a tots els nostres cantants coratge i noves habilitats. És un nou tipus de treball en equip, distanciats, en què s’està pendent més que mai de l’escolta i la comunicació. Així creixem i prosperem.
Aquest és el moment per reconèixer l’energia enorme i el compromís dels nostres directius, organitzadors, personal musical, cantants, pares i socis; i de donar les gràcies a la nostra Junta Directiva, als tècnics, acomodadors, al personal de Taquilles, al de la neteja i a tota la resta del personal del Palau de la Música Catalana, per la feina extraordinària durant aquest any estrambòtic.
Que el 2021 sigui un any de creixement i renaixement. Tots ens ho mereixem!
Bon Nadal i feliç Any Nou!
Simon Halsey, director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor artístic de la Fundació OC-PMC
Prova el fred de fer-se etern,
la tenebra també ho prova,
p’rò al cor de la nit d’hivern
se bada la Bona Nova;
i al punt de mitja nit
tot aucell ha refilat,
i tota l’herba ha florit,
i Jesús és nat.Joan Maragall (1860-1911)
Amb aquests versos del poeta Joan Maragall us donem la benvinguda al tradicional Concert de Sant Esteve.
Avui els nostres cants ressonaran amb una emoció especial. La nostra voluntat de servei i els valors més solidaris es reafirmen i adquireixen més sentit que mai.
En aquest temps tan convuls que ens toca viure, la societat troba refugi, inspiració, consol i alegria en la música i en els diferents àmbits culturals. “La cultura ens omple de vida” és un dels lemes d’enguany.
Cal que la reivindiquem, hi donem suport i la protegim per afavorir que el nostre entorn esdevingui una mica més sensible, solidari i empàtic amb els altres, tot fomentant un major esperit crític. En definitiva, la cultura és uns dels mitjans més meravellosos per fomentar una societat millor, a nivell individual i col·lectiu.
El concert d’aquest any s’ha hagut d’adaptar amb gran esforç a la nova situació i ha calgut redefinir-ne el format. Com escriu el mestre Halsey, malauradament tota la família coral de l’Orfeó Català no ens podrem aplegar per cantar conjuntament. Malgrat això, els diversos cors hi seran presents mitjançant els enregistraments que han elaborat i que s’aniran projectant al llarg del concert.
Tots junts hem elaborat aquest concert que ha esdevingut el recorregut emocional viscut al llarg d’aquests mesos, des del preconfinament fins a les dates de Nadal.
Aquests dies sentim a prop la pèrdua d’éssers estimats i els moments d’incertesa, tristor i desànim que ens acompanyen, però el Nadal també és un moment d’esperança i alegria per valorar el que tenim, tot desitjant un nou any millor.
Amb l’estrena de l’obra Prova el fred de fer-se etern, del jove compositor Josep Ollé i Sabaté, iniciarem aquest viatge emocional interpretat en directe per l’Orfeó Català i amb les projeccions d’Alba G. Corral, els vídeos dels cors, la narració actoral i la dansa.
Ens hi acompanyaran les nadales i cançons de temàtica nadalenca, brillantment harmonitzades pels compositors del nostre país Salvador Brotons, Anna Campany (de qui s’estrenarà El pessebre del Palau), Jordi Domènech, Albert Guinovart, Manuel Oltra, Josep Vila i Casañas o Marc Timón, el compositor resident d’aquest temporada.
Al costat d’aquestes nadales, podrem escoltar obres de reconeguts compositors internacionals, com John Rutter i Ola Gjeilo, així com el “Gloria” de la Missa de la Coronació de W. A. Mozart.
En nom de tots i cadascun dels cantaries, músics, directors i directores de la casa, us volem desitjar un bon Nadal.
Pablo Larraz, director principal de l'Orfeó Català
Intèrprets
Cor Petits de l’Orfeó Català – Mercè Pi, directora
Cor Mitjans de l’Orfeó Català – Glòria Fernàndez Blanco, directora
Cor Infantil de l’Orfeó Català – Glòria Coma i Pedrals, directora
Cor de Noies de l’Orfeó Català – Buia Reixach i Feixes, directora
Cor Jove de l’Orfeó Català – Esteve Nabona, director
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana – Xavier Puig i Ortiz, director principal
Orfeó Català – Pablo Larraz, director principal
Simon Halsey, director artístic dels corsPianistes dels cors:
Jordi Armengol (Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana)
Laia Armengol (Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català)
Josep Buforn (Orfeó Català)
Pau Casan (Cor Infantil i Cor Jove de l’Orfeó Català)
Josep Surinyac (Cor de Noies de l’Orfeó Català)Altres músics col·laboradors:
Ferran Armengol, percussió
Jana Ginesta, oboè (cantant del Cor de Noies)
Ana Parejo, saxo soprano (cantant del Cor Jove)
Paul Parera, piano
Josep Rovira, flauta travessera (cantant del Cor Jove)
Patricio Soler, trompetaCantants solistes:
“Gloria” de la Missa de la Coronació, KV 317, Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Anna Niebla, soprano; Irene Recolons, contralt; Alejandro López, tenor; Albert Pàmies, baixNaixement al Palau, Anna Campmany (1993)
Anna Campmany, Anaïs Oliveras i Mireia Tarragó, sopranos; Daniel Morales, trompa "vocal"Joy Sánchez, nena (cantant del Cor Infantil)
Elena Gadel, cantant
Laia Jorba, ballarina (cantant de l’Orfeó Català)
Sandra Monclús, actriu
Juan de la Rubia, orgueAlba G. Corral, artista visual convidada
Marc Castanyer - Åkerblom Studio, realització vídeos externs
Enric Giné (Tasso Laboratori de so), enregistrament i post-producció musical
Adrià i Laura Aubert, guió
Adrià Aubert, direcció escènica i dramatúrgiaPrograma
Orfeó Català
Prova el fred de fer-se etern, Josep Ollé (1987)
Star carol, John Rutter (1945) – arr. Kenneth PontCor Petits i Cor Mitjans
Les figures del pessebre, Eduard Vila (1984)Orfeó Català
“Gloria” de la Missa de la Coronació, KV 317, Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)Cor Jove
Cançó de Nadal, op. 64/4, Salvador Brotons (1959)Orfeó Català
Ubi Caritas, Ola Gjeilo (1978)Cor de Noies
Dorm Jesús en pau, Manel Oltra (1922-2015)
La pastora Caterina, Jordi Domènech (1967)Cor de Cambra del Palau
Naixement al Palau, Anna Campmany (1993)Orfeó Català
Però soc feliç, B. N. Chapman (1958) et al. – arr. Lluís Pérez Cansell
©Olivia Newton-John, Beth Nielsen Chapman, Amy Sky 2018. Traducció de ©Maria Cabrera Callís ©Editorial Flamboyant, octubre de 2018Cor Infantil
Cantemos a María, Tony Guzmán (1959)Orfeó Català
El petit vailet, Albert Guinovart (1962)
El noi de la mare, Albert Guinovart
Fum, fum, fum, Albert Guinovart
Ding dong merrily on high, Marc Wilberg (1955)Tots els cors
Poema èpic de Nadal, Marc Timón (1980)Orfeó Català
Adeste Fideles, Josep Vila i Casañas (1966)
El cant de la senyera, Lluís Millet (1867-1941)Aquest concert està organitzat pels cors de l’Orfeó Català i finançat íntegrament amb la venda d’entrades.
Durada aproximada del concert: 70 minuts sense pausa.
#coral #novacreació #popular
Biografies
©RicardoRios
©RicardoRios
Simon Halsey, director
Director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor artístic de la Fundació OC-PMC.
Halsey ocupa un lloc únic al món de la música clàssica. És l’assessor de cant coral de confiança dels millors directors, orquestres i cors del món, així com un ambaixador del cant coral per a amateurs de qualsevol edat, habilitat i origen. Amb l’objectiu de convertir el cant en una part central de les institucions de categoria mundial amb les quals col·labora, ha contribuït de manera important a l’hora d’elevar el nivell del cant simfònic arreu d’Europa.
Ocupa diversos càrrecs al Regne Unit i a Europa: és director coral de l’Orquestra i el Cor Simfònics de Londres, director coral del Cor de l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham, director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor artístic del Palau de la Música Catalana des de la temporada 2016-17, director artístic del Programa del Cor de la Joventut de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, director del BBC Proms Youth Choir, assessor artístic del Cor del Schleswig-Holstein Musik Festival, director honorífic del Rundfunkchor de Berlín, professor i director d’activitats corals a la Universitat de Birmingham i director creatiu de música i projectes corals del WDR Rundfunkchor.
Ha rebut tres Grammys pels seus enregistraments amb el Rundfunkchor de Berlín. El 2015 va rebre el títol de Comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic, el 2014 va ser guardonat amb la Medalla de la Música de la Reina i el 2011 amb l’Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya per la seva extraordinària contribució a la música coral a Alemanya.
Biografies
©RicardoRios
©RicardoRios
Pablo Larraz, director
Director principal de l'Orfeó Català.
Inicià els estudis musicals a Jaca, la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on obtingué la titulació superior el 2003. Ha format part dels cors Orfeó Gracienc, Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. Ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau, Coro Barroco de Andalucía i diferents grups de música antiga. Ha exercit l’ensenyament a l’escola primària i cors infantils i ha estudiat direcció coral a l’ESMUC, amb J. Vila, J. Duijck i X. Puig, estudis que finalitzà el 2010. Actualment dirigeix el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (des del 2008) i el Cor Jove del Conservatori de Girona (des del 2013).
Nomenat la temporada 2019-20 director principal de l’Orfeó Català, n’havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. És membre de l’equip tècnic de la Federació de Cors Joves de Catalunya i dels cursos de direcció coral de la FCEC. També s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach. Enguany ha finalitzat els estudis superiors de cant històric a l’ESMUC amb L. Climent.
Biografies
Xavier Puig, director
Director principal del Cor de Cambra del Palau
Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), hi començà els estudis musicals amb el piano i el violí, que amplià estudiant composició al Conservatori Professional de Badalona amb M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler. Paral·lelament s’inicià en la direcció coral amb Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay, Jordi Casas i Pierre Cao, i posteriorment amplià la seva formació orquestral amb el mestre Salvador Mas a Barcelona i amb Leopold Hager a la Universitat de Viena.
Ha estat director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España i de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Ha dirigit com a convidat nombroses orquestres del país i actualment és director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, de l’Orquestra de Girona, del Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida i director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.
És professor d’orquestra i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya i dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra Terrassa 48. Ha enregistrat obra d’autors catalans i diversos programes divulgatius per a TV3. Fou fundador i director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana.
Biografies
© RicardoRíos
© RicardoRíos
Esteve Nabona, director
Director del Cor Jove de l’Orfeó Català
Ha estat director del Cor de Cambra Ars Subtilior (1986-1992), Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal (1995-2007), Ensemble Vocal Cambra 16 (1998-2005), Cor de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). Entre els anys 2000 i 2006 va ser director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Actualment compagina la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català amb la direcció de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i del projecte social i educatiu Clavé XXI.
Com a director ha ofert concerts a l’Estat espanyol i a Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria, la República Txeca i el Regne Unit. També ha dirigit diversos tallers corals a Catalunya, Illes Canàries, Andalusia, Euskadi, Astúries, Galícia i Xile.
En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Méridien, Orquestra Camera Musicae i Orquestra Barroca Ars Musicae.
Biografies
©JosepMolina
©JosepMolina
Buia Reixach i Feixes, directora
Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català
Començà els estudis musicals a l’Escola de Música de Torelló. Realitzà estudis de cant amb Cori Casanova, Myriam Alió i Dolors Aldea. Va ser membre de la Capella de Música de Santa Maria del Mar i va participar en diversos projectes amb La Xantria, que dirigeix Pere Lluís Biosca. Va estudiar direcció amb Josep Vila i Casañas, Mireia Barrera i Xavier Sans. Ha estat directora de la Coral Infants Alegres de Torelló, Coral Cervià de Torelló, Coral Serpencanta de Manlleu, Cor d’Homes d’Osona, Cor de Pares i Mares de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i Nàiades - Cor de Noies.
Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral –a Bombai (2010) i al Camerun (2011)– i des del 2014 és la directora artística del projecte Cantem Junts, que es realitza biennalment en escoles de primària de la comarca d’Osona i que aplega vuit-cents nens i nenes en un concert. Actualment dirigeix els cors de l’Escola de Música de Manlleu i des de l’any 2007 dirigeix el Cor de Noies de l’Orfeó Català.
Biografies
© JosepMolina
© JosepMolina
Glòria Coma i Pedrals, directora
Directora del Cor Infantil de l’Orfeó Català
Va néixer a Santa Maria d’Oló (Moianès). Estudià direcció amb Mireia Barrera, Josep Vila i Casañas, Pierre Cao, Johan Duijck i Harry Christophers. Ha realitzat estudis de piano, contrabaix, teatre i dansa, i és llicenciada en cant per l’ESMUC sota el mestratge de Margarida Natividade, amb la qual ha participat en diverses classes magistrals a Bèlgica. Ha dirigit el Cor Infantil Sant Esteve de Castellar del Vallès (primer premi de la X Mostra de la Generalitat de Catalunya) i el Cor Jove de l’Escola de Música la Guineu de Barcelona (segon premi del IX Certamen Nacional Infantil i Juvenil d’Havaneres de Torrevella).
Ha dirigit cors d’adults, com el Cor Lieder Càmera, del qual assumí la direcció adjunta del 2005 al 2008. Ha actuat com a contrabaixista en diverses agrupacions, i com a soprano solista ha interpretat els papers de Barbarina i la Reina de la Nit (Mozart), Lakmé (Delibes), Melissa (Händel), i també ha cantat l’Stabat Mater de Pergolesi (Orquestra Barroca Catalana) i l’Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns (Orquestra Ars Musicae), entre d’altres. És professora de cant al monestir de Sant Benet de Montserrat i a l’Orfeó Català. Des del 2008 dirigeix el Cor Infantil de l’Orfeó Català (tercer premi a Cantonigròs).
Biografies
© MarionaFernàndez
© MarionaFernàndez
Glòria Fernàndez Blanco, directora
Directora del Cor Mitjans de l’Orfeó Català
Va estudiar cant als conservatoris de Tarragona i de Vila-seca, amb Mercè Obiols i Charo García, i finalitzà el grau mitjà amb menció d’honor. Obtingué el títol de grau superior en direcció coral a l’ESMUC, amb Pierre Cao i Johan Duijck, cant amb Margarida Natividade i lied amb Assumpta Mateu i Francisco Poyato. Va exercir com a professora titulada del mètode pedagogicomusical Jaques-Dalcroze a l’Institut Joan Llongueres de Barcelona.
Ha cantant en formacions com Arsys Bourgogne, dirigit per Pierre Cao; La Capella Reial de Catalunya, sota Jordi Savall; Capilla Hispanoflamenca, Canto Coronato, Arte Psalentes, Musica Reservata, La Xantria i el Cor Madrigal, dirigit per Mireia Barrera. Ha impartit classes de direcció coral a la Federación Aragonesa de Coros i a la Fundació Meli Mehta de Bombai. Ha dirigit diverses corals: Els Rossinyols, Geriona, Cor Aura, Mos Cantars, Jove Cantoria i Cor Novaura.
Ha participat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral: a Bombai (2010) i al Camerun (2011). Des del 2011 també forma part de Clavé XXI, Projecte Social de la Fundació OC-PMC, i actualment dirigeix el Cor Juvenil Clavé XXI. Des del 2007 és la directora del Cor Mitjans de l’Orfeó Català.
Biografies
© AntoniBofill
© AntoniBofill
Mercè Pi, directora
Directora del Cor Petits de l’Orfeó Català
Cursà els estudis musicals al Conservatori de Badalona, on obtingué les titulacions professionals de cant i solfeig i el títol superior de pedagogia musical. Amplià estudis en diversos cursos internacionals de cant i cursos de pedagogia musical, com són els mètodes Willems, Dalcroze i Orff, entre d’altres. També ha fet estudis de clarinet modern. Sempre ha compaginat la tasca pedagògica amb la de cantant, tot formant part de diverses agrupacions corals. Ha estat membre del Cor Lieder Càmera, fundat per Josep Vila i Casañas, i ha col·laborat amb la Capella de Santa Maria del Mar i el Cor Madrigal.
Des del 1992 és professora a l’EMM de Premià de Mar. I des del 2002 és membre de l’equip pedagògic de l’Escola Coral de l’Orfeó Català com a directora del Cor Petits i professora de llenguatge musical. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral per impulsar el cant coral, a Bombai i al Camerun. Des del 2012 col·labora en el projecte Clavé XXI de l’Escola Coral al Districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Biografies
Sandra Monclús, actriu
Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre, complementà la seva formació a Barcelona i a Buenos Aires amb els mestres Txiqui Berraondo, Manuel Lillo, Gabriela Izcobich i Javier Daulte, entre d’altres. Amb una trajectòria majoritàriament teatral, també participa en sèries televisives: Com si fos ahir o Merlí. Aquest 2020 ha participat a la sala Villarroel amb Els gossos de Nelson Valente. El 2019 va fer la reposició de 4D Òptic de Javier Daulte a la Biblioteca de Catalunya amb La Perla 29, i també de la La màquina de parlar de Victoria Szpunberg al Maldà. Al Festival Grec del mateix any va oferir el monòleg Shenzen significa infern de Stefano Massini, dirigida per Roberto Romei al Tantarantana. El 2017 actuà amb David Selvas al Don Joan de Molière (teatre Goya), Ivanov d’Àlex Rigola (Teatre Lliure) i amb el mateix director Marits i mullers de Woody Allen (Villarroel). El 2015, dirigida Josep M. Pou, participà a Prendre partit de Roland Howard al Goya, i el mateix any, Mares (Teatre Condal), dirigida per Oriol Tarrasson. El 2014 va col·laborar en diversos projectes: George Kaplan de Frédéric Sonntag, dirigit per Toni Casares a la Sala Beckett; El nom, amb direcció de Joel Joan (Teatre Goya) i Voyager de Marc Angelet al TNC.
Anteriorment va actuar a L’hort dels cirerers (Romea) i Product de Mark Ravenhill (sala princesa del CDN) amb direcció de Julio Manrique. El 2009 intervingué a Rock’n’roll de Tom Stoppard, amb direcció d’A. Rigola al Lliure, de la companyia del qual havia format part i intervingué en Arbuscht de Paco Zarzoso, Otel·lo dirigida per Carlota Subirós, European house i Ricard 3r, entre d’altres. Treballà també en diversos espectacles a la Sala Beckett: N & N de Marc Rosich, dirigida per Antonio Calvo; La màquina de parlar de Victòria Szpunberg; Molta aigua de Carles Mallol, i també La nit àrab de Roland Schimelfenig. L’any 2004 estrenà 4D òptic de Javier Daulte al Teatre Lliure, La tempesta de Shakespeare dirigida per Silvia Ferrando i Psicosis 4.48 de Sarah Kane amb Andrea Segura. El 1999 estrenà a Buenos Aires Fuera de cuadro de Daulte, dirigida per Gabriela Izcovich i el mateix Daulte al Festival Grec. Participà al cicle Assajos Oberts al Lliure, amb Marc Rosich, Antonio Calvo, Raquel Tomàs, Andrea Segura i Silvia Ferrando. Compaginà la seva feina com a actriu amb l’ajudantia de direcció a La cena de Nuria Legarda, Salamandra de Josep M. Benet i Jornet, dirigida per Toni Casares al TNC, i amb David Selvas a La gavina a la Sala Villarroel, Hedda Gabler al Lliure, Don Joan i La importància de ser Frank al TNC. I la més recent, Incògnit de Nick Payne dirigida per Mònica Bofill al Lliure.
Biografies
Elena Gadel, cantant
Nascuda a Barcelona (1982), forma part del repartiment de la sèrie televisiva de TV3 Com si fos ahir des del 2017. Durant el 2020 ha actuat, cantat, presentat i format part diversos projectes: el musical El màgic d’Oz, que es representa al Teatre Condal de Barcelona (fent de Bruixa i de tieta de la Dorothy); l’espectacle Emociona’t amb l’SCCC, editat en disc i interpretat a l’Auditori de Girona; com a presentadora dels Premis Nacionals de Recerca al Palau de la Generalitat, i en procés de producció té un disc amb composicions pròpies. Durant el 2019 va ser presentadora i cantant als Premis Nacionals de Recerca, als Premis Porxada. Gala del Comerç i als Premis Vila; va oferir un concert de poesia musicada de Federico García Lorca i Maria-Mercè Marçal al Teatre Condal de Barcelona, amb què va sortir de gira per Catalunya. El 2018 presentà i actuà als Premis Jocs del Mediterrani; interpretà el paper de Sally Bowles al musical Cabaret (Teatre Victòria, 2017-2018). El 2016 va posar veu i actuà en directe al disc Tots som súpers (Auditori de Barcelona) i participà a l’espectacle Tossudament Llach, editat en disc i interpretat a l’Auditori de Girona i actualment en gira per Catalunya, que inclou la presentació al Palau de la Música Catalana. El 2015 actuà als Premis Gaudí.
Del 2014 al 2017 participà al programa Divendres de TV3, en la tertúlia sobre el concurs Oh happy day. Del 2014 al 2016 interpretà el paper de la rosa a l’obra El petit príncep (Teatre Barts, Barcelona) i a les edicions del Festival Grec 2014 i 2015, a més de participaar a la Nit de musicals al Teatre Grac del BarcelonaTeatre Grec. El 2013 va formar part del jurat artístic d’Oh happy day; presentà i actuà als Premis Vestits de Paper, i actuà a l’obra de teatre musical Over the moon a l’Almeria Teatre. El 2012 participà a l’espectacle de teatre musical A força de cançons; va compondre i enregistrar la cançó Fora de joc per a la campanya de La Marató de TV3 contra la Pobresa; posà veu a la banda sonora de la pel·lícula en 3D Enxaneta, produïda per TV3, en cartellera a països i per la qual fou nominada als Premis Gaudí, i llançà el seu disc en solitari De madera, compost íntegrament per ella, i amb el qual va fer una gira per tot Espanya.
L’any 2011 tingué una secció setmanal al programa Els imperdibles, amb Llucià Ferrer, a Onda Cero Radio Catalunya que mantingué fins al 2015. El 2010 llançà el seu primer disc en solitari, compost íntegrament per ella, que presentà a la sala Luz de Gas i amb el qual va fer una gira per Catalunya l’any 2011. El 2010 també presentà i actuà a la gala dels Special Olympics, i posà veu a la cançó Ets el millor, himne oficial. Del 2006 al 2010 interpretà el paper de Rizzo a Grease, el musical de tu vida al Teatre Victòria i del 2004 al 2006 fou Blanca a Mar i cel amb la companyia Dagoll Dagom, TNC i Teatre Victòria.
Es donà a conèixer participant al concurs Operación Triunfo 2002 de Televisió Espanyola, i abans havia estat integrant del grup de gòspel Masoulfield.
Ha estat nominada i ha guanyat diversos permis: Premi Butaca a la millor actriu de musical per Cabaret (2017-2018) i per El petit príncep (2015); Premi Butaca al millor espectacle musical com a participant d’El petit príncep (2015); Premi MAX al millor espectacle com a participant de Mar i cel; nominació al Premi Fotogramas a la millor actriu per Mar i cel (2006); Premi Butaca a la millor actriu per Mar i cel (2004) i nominació als Premis Teatre BCN a la millor actriu per Mar i cel (2004).
Ha estat dirigida per directors i músics de prestigi, com David Selvas, Àngel Llàcer, Manu Guix, Francesc Cassú, Jaime Azpilicueta, Andreu Gallén, David Pintó, Xavi Torras o Pau Doz.
Biografies
Laia Jorba, ballarina
Nascuda a Barcelona, és amant de la dansa i de la música des de ben petita. Després de graduar-se en Física va decidir encaminar la seva vida cap al món artístic.
Va cursar la formació professional de dansa contemporània de l’escola de dansa Varium, on va poder treballar amb diferents professors i coreògrafs, com Anna Sánchez. Ha format part de la companyia de danses urbanes Get Bak, ha actuat en diversos teatres del país amb l’espectacle La llei de Lassus i ha col·laborat amb la companyia Brodas Bros. A més a més, és professora de dansa contemporània d’infants i joves, i per ampliar els seus coneixements en pedagogia està cursant un postgrau en educació i arts escèniques a l’Institut del Teatre.
El món del cant coral sempre ha format part de la seva vida, ja que va cantar al Cor Vivaldi del 2005 al 2011. Més tard va continuar cantant al Cor Jove de l’Orfeó Català i des del 2018 és integrant de l’Orfeó Català.
Biografies
Adrià Aubert, direcció escènica i dramatúrgia
Nascut a Barcelona (1985), és llicenciat en l’especialitat de direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Complementà la formació amb nombroses ajudanties de direcció amb Xavier Albertí, Joan Anton Gómez, Esteve Polls, Pep Tosar i Josep Lluís Guardiola. L’any 2001 fundà la companyia Els Pirates Teatre, de la qual ha dirigit la majoria de produccions. Entre els muntatges destaquen Nit de reis, Somni d’una nit d’estiu i Les feres de Shakespeare de William Shakespeare; Ronda naval sota la boira de Pere Calders; Sing Song Swing d’Els Pirates Teatre; Teatre de carrer, El darrer triangle i Gran Fracaroli de Joan Brossa. En el camp del teatre familiar destaca la direcció escènica de l’òpera Brundibár de Hans Kráza, La petita Capmany de Tanaka Teatre, El zoo d’en Pitus i Peter Pan amb la coral El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, o les diverses col·laboracions amb el projecte Clavé XXI de l’Escola Coral de l’Orfeó Català.
Els seus espectacles s’han pogut veure a reconeguts espais del país, com el Teatre Lliure, Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Teatre Romea, Teatre Condal, El Maldà, Escenari Joan Brossa, Kursaal de Manresa, Teatre Municipal de Girona o Ateneu d’Igualada, així com a diferents festivals europeus d’Alemanya, Itàlia i França. Des de la temporada 2013-14 és director artístic d’El Maldà, sala de teatre que ha rebut diversos premis de la crítica i dels espectadors els darrers anys.
Biografies
©RicardoRíos-VisualArt
©RicardoRíos-VisualArt
Orfeó Català
És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Al llarg de la seva història, el cor ha estat dirigit per Lluís Millet i Pagès (1891-1941), Francesc Pujol i Pons (1941-1945), Lluís Maria Millet i Millet (1945-1977), Lluís Millet i Loras (1977-1981), Simon Johnson (1981-1983 i 1985-1988), Salvador Mas (1983-1985), Jordi Casas Bayer (1988-1998), Josep Vila i Casañas (1998-2015) i Simon Halsey des del 2015. Actualment Simon Halsey n’és el director artístic, Pablo Larraz és el director principal i Josep Buforn és el pianista. Té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzant primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Els darrers anys ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i 2019 al Royal Albert Hall als Proms. L’octubre del 2017 va protagonitzar al Palau l’estrena europea de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, sota la direcció de Simon Halsey.
Juntament amb els cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català va protagonitzar al Grec Festival de Barcelona 2018 l’estrena a l’Estat espanyol de l’òpera participativa El monstre al laberint de Jonathan Dove (música) i Alasdair Middleton (llibret), en versió catalana de Marc Rosich, sota la direcció de Simon Halsey, en una producció del Grec Festival i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.
Un dels darrers compromisos internacionals més importants de l’Orfeó Català va ser la gira per la Xina l’octubre del 2018, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic. L’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma i Munic amb la Segona Simfonia de Mahler. També, l’agost del 2019, va actuar per segona vegada als Proms de Londres, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català i el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton.
De la temporada 2019-20 destaca una nova actuació amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle, al Palau de la Música Catalana, amb l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven. L’Orfeó Català, al costat del Cor de Cambra del Palau, protagonitzà l’inici de la temporada 2020-21 en una nova col·laboració amb Gustavo Dudamel, que al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Galícia dirigí la Novena Simfonia de Beethoven al Palau de la Música Catalana, i el febrer del 2021 l’Orfeó Català commemorarà el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Camera Musicae i sota la direcció de Simon Halsey.
Biografies
©RicardoRíos-VisualArt
©RicardoRíos-VisualArt
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. Jordi Casas i Bayer en fou el director durant els primers vint-i-un anys. Del setembre del 2011 al juny del 2016 Josep Vila i Casañas va ser-ne el director titular. I des del setembre del 2016 Simon Halsey n’assumeix el càrrec de director artístic i des del 2018 Xavier Puig el de director principal. Jordi Armengol n’és el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset i Vladimir Jurowski. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
Dels seus darrers compromisos internacionals, cal destacar el debut l’agost del 2017 als Proms de la BBC, un dels més grans festivals de música clàssica, que se celebra a Londres, i la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus l’any 2018. Destaquen igualment les recents col·laboracions amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore i els directors Daniele Gatti i Simon Carrington. De la temporada 19-20 destaca la col·laboració amb l’Orquesta Sinfónica de Tenerife, amb la interpretació de l’Oratori de Nadal al desembre.
Biografies
©RicardoRíos-VisualArt
©RicardoRíos-VisualArt
Cor Jove de l'Orfeó Català
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, des del 2003 Esteve Nabona n’és el director i actualment Pau Casan és el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, Simfònica del Vallès, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra, The Sixteen Orchestra, Ensemble Pygmalion, Orquestra Barroca Catalana, Orquestra Simfònica Camera Musicae, Ensemble Méridien, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i Orquestra de Cambra Terrassa 48, entre d’altres. Ha treballat amb directors de prestigi, com H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle i S. Halsey. Ha actuat a Sevilla, Granada, Las Palmas de Gran Canaria, Girona, Barcelona, Tarragona, Cervera, Terrassa, Sabadell i Palma, i a Polònia, Alemanya, Àustria, República Txeca, Holanda i el Regne Unit.
Ha enregistrat els CD Aigües de primavera i Requiems de Mozart i de Fauré (Columna Música) i Musicals! d’Albert Guinovart (Palau Records), aquest darrer nominat als Premis Enderrock 2018 com a millor disc de clàssica. Va participar en el El disc de La Marató 2019 de TV3.
Dels seus darrers projectes cal destacar el debut als BBC Proms de Londres, al Royal Albert Hall, amb Belshazzar’s feast de W. Walton, al costat de l’Orfeó Català i el cor i l’orquestra de la London Symphony, dirigits per Simon Rattle; l’actuació al Palau de la Música amb el Requiem de Duruflé i Coronation anthems de Haydn al costat de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, l’organista Joan Seguí, sota la direcció d’Esteve Nabona. El setembre del 2020 va inaugurar la temporada Simfònics al Palau 2020-21 amb Carmina Burana de Carl Orff, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Xavier Puig.
Biografies
©RicardoRíos-VisualArt
©RicardoRíos-VisualArt
Cor de Noies de l'Orfeó Català
Va ser fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, que el va dirigir els primers set anys. Actualment Buia Reixach i Feixes n’és la directora i Josep Surinyac el pianista. Està integrat per joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’entitat.
Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh i J. Nott, i ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, Jove Orquestra Nacional de Catalunya i Gustav Mahler Jugendorchester.
Ha actuat a poblacions d’Espanya, Alemanya, França i Eslovènia. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat els CD Viatjant... i Germinans. El 2017 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de S. Halsey. El 2018 va actuar al Festival Grec amb l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Filharmònica de Berlín, interpretant obres de J. Dove i N. Muhly, sota la direcció de S. Halsey.
L’estiu del 2019 va interpretar al Festival de Peralada El somni d’una nit d’estiu de F. Mendelssohn amb la Mahler Chamber Orchestra & Friends, dirigits per G. Dudamel, i el setembre del mateix any la Tercera Simfonia de Mahler amb el Cor Infantil i l’Orquestra Filharmònica d’Israel, dirigits per Z. Mehta. Va ser finalista al concurs Let the Peoples Sing de la UER l’octubre del 2019 al Palau de la Música.
El febrer del 2020 va participar en l’espectacle interdisciplinari Erritu, amb KuKai Dantza, al Mercat de les Flors i va participar en el recital de Noa al Palau de la Música.
El febrer del 2021 interpretarà El somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn i estrenarà la cantata Les trompetes de la mort de Marc Timón, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de V. P. Pérez, dins del cicle Simfònics al Palau.
Biografies
©AntoniBofill
©AntoniBofill
Cor Infantil de l'Orfeó Català
Està integrat per cantaires d’onze a setze anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller i Pisa. Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi i ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, V. P. Pérez, I. Fischer i J. E. Gardiner, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu i ha treballat amb Comediants i amb Dani Coma en diverses ocasions.
Va actuar a l’òpera El monstre al laberint de J. Dove amb tots els cors de l’Orfeó Català i la JONC, dirigits per Simon Halsey, al Festival Grec 2018.
El 2019 va interpretar la Tercera Simfonia de Mahler, juntament amb el Cor de Noies i la Gustav Mahler Jugendorchester, dirigits per J. Nott, i recentment ha interpretat la mateixa simfonia amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel, sota la direcció de Z. Mehta.
El febrer del 2020 va participar a la Festa de la Música Coral interpretant una de les obres premiades al III Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català.
D’aquesta temporada, cal destacar la seva intervenció en la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach que interpretarà l’Orfeó Català amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Camera Musicae, sota la direcció de Simon Halsey.
Biografies
©AntoniBofill
©AntoniBofill
Cor Mitjans de l'Orfeó Català
Integrat nens i nenes de vuit a deu anys, Glòria Fernàndez n’és la directora i Pau Casan el pianista. Els cantaires hi comencen a treballar el ric repertori coral per a cors infantils i augmenten el compromís amb el Cor amb l’assistència a dues sessions d’assaigs setmanals. Se’ls introdueix en la tècnica vocal educant la veu, l’actitud corporal i la consciència de la respiració, aspectes necessaris per cantar. També se’ls ensenya llenguatge musical per aprendre les bases de la lectura i escriptura musicals, i s’hi treballen els valors de la integració social i la cooperació, per mitjà dels concerts benèfics, el projecte Palau Vincles o els intercanvis internacionals. Així es sensibilitza els cantaires sobre tot allò que pugui afavorir la millora de la societat que ens envolta.
Cal destacar la seva participació, al costat de l’Orfeó Català i els cors de l’Escola Coral, en l’obra El monstre al laberint de J. Dove al Festival Grec 2018.
El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, al Barcelona Obertura Spring Festival i el desembre del mateix any va actuar amb Dàmaris Gelabert i l’Orquestra Simfònica del Vallès al cicle Simfònics al Palau.
Biografies
© AntoniBofill
© AntoniBofill
Cor Petits de l'Orfeó Català
Integrat per nens i nenes de sis i set anys, Mercè Pi n’és la directora i Pau Casan el pianista. En aquesta etapa s’inicia la formació al món de la veu i la música. A partir de cançons, exercicis i jocs es treballa l’extensió de la veu, la seva lleugeresa, l’afinació i el reconeixement auditiu des de l’escolta i la imitació; així mateix, els integrants s’eduquen en el ritme, la pulsació i l’expressivitat musical mitjançant el cant, la dansa i l’escenificació de les cançons. Igualment, es fomenta que els cantaires es familiaritzin amb la respiració i tinguin consciència corporal. També es treballen els sentits de la responsabilitat, el compromís i la constància, per afavorir que els cantaires creixin a nivell personal i despleguin totes les seves capacitats musicals i les vinculades a la intel·ligència emocional.
Actua regularment al Palau de la Música Catalana amb la resta de cors de l’Escola Coral en els concerts de Primavera i de Sant Esteve; també fa intercanvis amb altres corals i un cap de setmana de treball.
El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, al Barcelona Obertura Spring Festival i el desembre del mateix any va actuar amb Dàmaris Gelabert i l’Orquestra Simfònica del Vallès al cicle Simfònics al Palau. El gener del 2020 va participar al concert dels Carmina Burana de C. Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dins el projecte Palau Vincles.
Patrocini
El Cor Jove, el Cor de Noies, el Cor Infantil, el Cor Mitjans i el Cor Petits formen part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana.
L’Escola Coral de l’Orfeó Català rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Textos
Prova el fred de fer-se etern
Del cicle de poemes “Nadal” de Joan Maragall (1860-1911)Prova el fred de fer-se etern,
la tenebra també ho prova.
p’rò al cor de la nit d’hivern
se bada la Bona Nova;
i al punt de mitja nit
tot aucell ha refilat,
i tota l’herba ha florit,
i Jesús és nat.Star carol – Nadala de l'estrella
Lletra del propi compositorCanteu aquesta nit, perquè un nen és nat a Betlem,
Crist Nostre Senyor jeu en un humil pessebre;
feu-li presents, veniu a adorar-lo al seu bressol,
cuiteu cap a Betlem a veure el fill de Maria!
Mireu com brilla el seu estel
en el cel d’aquesta nit de Nadal!
Seguiu-me, joiosos;
cuiteu cap a Betlem a veure el fill de Maria!
Mireu com jeu a la tendra empara de la mare;
Jesús s’ha adormit als seus amorosos braços.
Els humils pastors venen a lloar-lo i a adorar-lo,
ofereixen els seus modestos presents davant el fill de Maria.
Mireu el seu estel...
Anem tots al pessebre a retre-li homenatge,
cantem-li lloances en aquesta joiosa nit de Nadal;
Crist ha vingut i ens duu una promesa de salvació;
cuiteu cap a Betlem a veure el fill de Maria!
Mireu el seu estel...Les figures del pessebre
Text de Marisol Roncancio i Laia RevertéAmb la molsa, els troncs i el suro
construirem entre tots un pessebre
fruites verdes i d’altres vermelles
amb el grèvol i el galzeran
només falten les figures
que portin regals a Jesús infant
només falten les figures
que portin regals a Jesús infant.Una dona que cuina, botifarres i una campana
el jove pastor, formatge fresc i un picarol
el forner, pa de pessic i un triangle
la bugadera, un abric net i un tamborAmb la molsa…
Un vell caçador, un gall dindi i uns pals
la filadora, una bufanda i una pandereta
el pescador, truites de riu i maraques
i el rabadà, neules i un xiuletAmb la molsa…
“Gloria”, de la Missa de la Coronació, KV 317
Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes.
Us lloem, us beneïm,
us adorem, us glorifiquem,
us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, Rei celestial, Déu Pare omnipotent.
Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
vós, que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres;
vós, que lleveu el pecat del món, acolliu la nostra súplica,
vós que seieu a la dreta del Pare, tingueu pietat de nosaltres.
Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor,
vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.
Amén.Cançó de Nadal, op. 64/4
Text de Josep Carner (1884-1970)Branca rompuda pel vent espectral
–un dia plena de fulles i rama!–,
dóna’ns la flama, la flama, la flama
no de cap negra foguera del mal,
sinó la flama del foc de Nadal.Tu, vent geliu, el que fibla i somica,
no véns amb rúfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de musica
en tot forat assajant una mica
els flabiols de la nit de Nadal.Balba enyorança, nafrada recança,
vegeu: de nit els estels van mostrant-se;
ah, no us pertoca de caure al fondal,
sinó d’aprendre la dansa, la dansa
d’àngels i sants en la nit de Nadal.Ubi Caritas – On hi ha caritat
On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu.
Formant unitat ens reuneix l’amor de Crist.
Exultem i en ell alegrem-nos.
Temem i estimem el Déu vivent.
I amb cor sincer també nosaltres estimem-nos. Amén.Dorm Jesús en pau
Tradicional belgaDorm, Jesús, en pau
a la falda més suau,
a la falda de Maria,
el bressol on l’amor nia.
Dorm, Jesús, en pau.Dorm, el meu infant,
la mareta va cantant.
Dorm, fill meu, que mentre dormis
seré l’àngel dels teus somnis
que t’està vetllant.La pastora Caterina
Tradicional catalanaLa pastora Caterina per present li va portar
tres taronges de la Xina i el pessebre va enramar.
Ara, pastors, anem junts cap al portal que n’és nat
un Infant com una estrella que a mi me’n té el cor robat.
Anton, tiroliroliro, Anton tirolirolà
Jesús al pessebre anem-lo a adorar.Naixement al Palau
Lletra de la pròpia compositoraLes muses miren el cor nounat,
dolces mares somiadores del demà.
“Què serà aquest cor que neix?”Desperta el trencadís a la seva falda
i diu, mig dissimulant sa migdiada:
“Serà un munt de peces,
cadascuna amb un passat,
futur somiat o origen ben variat,
com un feix d’històries i colors.
Però per un instant, totes s’uniran
per ser una obra d’art.”“Serà la tradició que ompli aquestes parets”, diu Clavé.
“Serà l’art etern que les eixampli fins al més insospitat indret”,
somia Beethoven sota el cant d’un sol serè.
“Serà la llum que encengui el cor més glaçat”.
I el vitrall canta també:
“Serà els colors que inunden el prat”.Les valquíries exclamen triomfants:
“Vencerà tot obstacle que el vulgui aturar!”
I el cavall el contempla des de dalt;
ningú sospita que és qui més té a dir.“Serà l’ànima d’un nen cavalcant vora estrelles,
espantant tots els malsons entre onades de blat,
com el cant de llibertat que porta el vent
quan estén les seves alesSerà el follet màgic que viu entre notes,
radiant si no el cerques, que es fon si el vols atrapar.
Serà allò que ha donat nom a aquest Palau,
serà Música!”Però soc feliç
Lletra de la pròpia compositoraUn nen petit pot canviar el món
i soc feliç perquè és NadalPlanto un avet a peu de bosc
ple de garlandes i d’estels
perquè em cal molt trobar repòs
i curar-me el cor de tots els mals.
A cada branca un xic de pa
perquè els ocells puguin menjar.
Els sento a prop van refilant
i el cor se m’omple lentament.Un nen petit pot canviar el món
un sol estel pot ser un fanal.
Pel que he perdut he plorat molt
però soc feliç perquè és Nadal.La neu que cau pinta de blanc
boscos i prats al meu voltant.
Tot i la pèrdua soc aquí
prova vivent que soc feliç.Un nen petit pot canviar el món
un sol estel pot ser un fanal.
Pel que he perdut he plorat molt
però soc feliç perquè és Nadal.Cantemos a María
Tradicional dominicanaCantemos, cantemos a María
que ha nacido el niño, noche de alegría.
Gloria a Dios del cielo y paz en la tierra
a todos los hombres de buena voluntad.
Cantemos, cantemos a María
que ha nacido el Niño, noche de alegría.
Todos los pastores están anunciando
que el Niño ha nacido y ya es Navidad.
Cantemos, cantemos a María
que ha nacido el Niño, noche de alegría.
Santos Reyes Magos que llegan de Oriente
adoran al Niño que ha nacido ya.El petit vailet
Tradicional catalanaJo soc el petit vailet
cansadet de molt camí,
jo vinc amb el meu gaiatet
per veure Jesús diví.Xerrampim, xerrampim, xerrampia,
xerrampim, xerrampim, xerrampó,
xerrampim que Josep i Maria
tenen un petit minyó.He portat la carmanyola
tota plena de vi blanc
ametlles, mel i formatge
per Jesús el diví infant.Xerrampim, xerrampim...
Aquí van aquestes calces
que me’n va portar l’hereu,
serviran per abrigar-vos
que són de molt gros piteu.Xerrampim, xerrampim...
Si portés jo més recapte,
també seria per Vós.
Heus aquí el gaiat que porto
que és de cirerer d’arboç.Xerrampim, xerrampim...
El noi de la mare
Tradicional catalanaQuè li darem en el noi de la mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Li darem panses amb unes balances
li darem figues amb un paneró.Què li darem en el noi de la mare?
Guaita com dorm el petit infantó.
Què li darem? Què li darem?
Panses i figues, i mel i mató.Tam patam tam, que les figues són verdes
tam patam tam, que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua
maduraran en el dia del Ram.Fum, fum, fum
Tradicional catalanaA vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum
ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
fill de la Verge Maria,
és nat en una establia,
fum, fum, fum.Allà dalt de la muntanya,
fum, fum, fum
si n’hi ha dos pastorets,
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra,
mengen ous i botifarra,
fum, fum, fum.Qui en dirà més gran mentida?
Fum, fum, fum.
Ja ens respon el majoral,
amb gran cabal, amb gran cabal,
jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades,
fum, fum, fum.Ding dong merrily on high – Ding, dong, alegrement a les alçades
Text de George Ratcliffe Woodward (1848-1934)Ding, dong, alegrement a les alçades,
al cel sonen les campanes:
ding, dong, alegrement al cel
els àngels canten
Gloria, hosanna in excelsis!També aquí, a baix
que repiquin les campanes,
Io*, io, io!,
que cantin el poble i els sacerdots
Gloria, hosanna in excelsis!Reseu amb devoció
les matines, campaners;
feu rimar bellament
les vostres vespres, cantors.
Gloria, hosanna in excelsis!*Io: expressió llatina equivalent a “hurra!”
Poema èpic de Nadal
Basat en el poema Nit de Nadal de Guerau de Liost (1878-1933)La gent reposa colgada al llit.
El llop no gosa moure brogit.
D’un vell estable mal ajustat
la llum eixia. Fuig el diable.
La nit és dia. Jesús és nat.
El bou recula poquet a poc.
“Decanta’t, mula, per fer-li lloc”.
Oh meravella!
Penja una estrella de l’embigat.
Les profecies són aquests dies.
Jesús és nat.
La neu afina xòrrecs avall.
Canten el gall i la gallina.
Els àngels broden el cel d’estrelles.
Els pastors roden amb vestits nous
perdent els bous i les esquelles.Adeste Fideles – Fidels atanseu-vos
Fidels atanseu-vos, triomfants i alegres;
veniu-hi, veniu-hi, anem a Betlem:
on podreu veure nat el Rei dels àngels.
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem Jesús Salvador.
Deixant les ramades, els pastors anaren,
humils al pessebre, cridats des del Cel.
I ara nosaltres a bon pas anem-hi.
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem tots el Crist Salvador.
Lloeu el Senyor, tots els pobles;
glorifiqueu-lo, totes les nacions.El cant de la Senyera
Lletra de Joan Maragall (1860-1911)Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dona veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.També et pot interessar...
Palau Bach Lovers
Passió segons sant Mateu de Bach
—Centenari de l'estrena amb l'Orfeó CatalàJulian Prégardien, Evangelista
Josep-Ramon Olivé, Jesús
Marta Mathéu, soprano
Carlo Vistoli, contratenor
Ilker Arcayürek, tenor
Andreas Wolff, baix
Juan de la Rubia, orgue
Joan Seguí, orgue
Orfeó Català
Cor Infantil de l’Orfeó Català
Solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Simon Halsey, directorDissabte, 27.02.21 – 19 h
Diumenge, 28.02.21 – 11h
Sala de ConcertsPreus: de 20 a 48 €
Amb el suport de:
Membre de:
Dipòsit legal: B 17656-2020