Concert de Sant Esteve
—Orfeó Català, Escola Coral i Cor de Cambra del Palau de la Música CatalanaLa Casa dels Cants | Nadal al Palau
Dimarts, 26 de desembre de 2023 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
L’Orfeó Català rep el patrocini de mesoestetic
El Cor Jove, el Cor de Noies, el Cor Infantil, el Cor Mitjans i el Cor Petits formen part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana.
L’Escola Coral de l’Orfeó Català rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.Benvinguda
Benvolguts i benvolgudes,
És un goig trobar-nos novament en una nova edició del Concert de Sant Esteve. El concert d’avui suposa el punt culminant d’un any històric per als cors de la casa, amb cites internacionals de primer nivell; com la gira de l’Orfeó Català amb la Berliner Philharmoniker i el seu director, Kirill Petrenko, o la del Cor de Noies amb The Pulse, que van captivar el públic i la crítica d’arreu. Igualment hem gaudit amb la programació de la resta dels cors de la família del Palau, ambaixadors de la música coral, amb actuacions al Palau i a altres indrets del país.Avui és un dia de celebració i d’agraïment al públic que ens és fidel, als cantaires i a les seves famílies, als nostres socis compromesos amb la institució, als mecenes i benefactors que ens donen suport, als col·laboradors de la casa i a les administracions públiques. Gràcies a tots vosaltres, la nostra entitat continua sent un dels principals motors de la cultura i la tradició coral catalanes.
Podem estar orgullosos de formar part d’aquest projecte il·lusionant que vol continuar creixent i fent arribar la música i els valors del Palau i l’Orfeó al màxim nombre de persones. Comptem amb tots vosaltres per continuar millorant la vida de les persones a través de la cultura i la música, que és el nostre propòsit.
Desitjo que gaudiu molt d’aquest concert que avui es fa realitat i que és fruit de mesos d’esforç i treball per part de l’equip dels cors de la casa. Any rere any s’assumeixen nous reptes, s’obren nous camins i ens reinventem per tal d’arribar a la màxima excel·lència i fer-nos sentir arreu, també gràcies a la col·laboració amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que fa possible que el nostre concert el segueixin en directe milers de persones. Deixem-nos enlluernar per les nadales, reivindiquem aquest gènere musical i gaudim de les veus dels cors en aquest marc incomparable en una de les nits més llargues de l’any.
Us desitjo unes Bones Festes en companyia dels vostres éssers estimats i un feliç 2024 ple de música i de nous reptes musicals i corals.
Joaquim Uriach, President de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana
Presentació del concert
Benvinguts un any més al Concert de Sant Esteve. Un concert que enguany assoleix els cent deu anys de vida.
Més d’un segle d’història durant el qual l’Orfeó Català i els seus cors han omplert de música coral aquesta festivitat tot oferint una gran diversitat de música nadalenca. Precisament aquest any el nostre concert vol retre un petit homenatge a les nadales. Un gènere musical que volem posar en relleu per la seva història i tradició, i per la seva evolució i consolidació com a patrimoni cultural de la nostra societat.
Al llarg de més d’un segle d’història l’Orfeó ha vetllat per divulgar i mantenir vives aquestes cançons conjuntant-hi tradició i modernitat. El Concert de Sant Esteve és una oportunitat per fer nous encàrrecs als compositors de cada època que mitjançant les seves estètiques enriqueixen i actualitzen la visió d’aquestes cançons als nostres temps.
Aquest any us oferim tres nous arranjaments de nadales i tres obres de nova creació compostes expressament per Sant Esteve. El concert s’iniciarà amb Oh Jesús de ma infantesa, amb text de Joan Maragall i música de Josep Ollé i Sabaté. Una obra festiva que interpretarà tota l’Escola Coral i que amb les seves campanes inicials farà de reclam i obertura del concert. La suite Un ram de nadales de Joan Vives clourà la vetllada amb un apoteòsic final del Petit timbaler, amb reminiscències del Bolero de Ravel. Entremig d’aquestes dues obres, podrem sentir nous arranjaments de Mariona Vila i Elisenda Fábregas (compositora convidada de la temporada) i s’estrenarà Les quatre estacions de Jordi Cornudella amb text de Dolors Miquel.
Cal destacar també la gran quantitat i varietat de nadales de compositors del país que s’interpretaran al costat de les estrenes esmentades. Una mostra de la riquesa i pluralitat d’aquest gènere musical.
La interpretació de les nadales està vinculada inexorablement a la Nit de Nadal. Una ocasió que cada any preparem i esperem amb la il·lusió del retrobament amb els nostres éssers estimats i en què celebrem el naixement de Jesús, com a símbol de bondat, esperança i renovació. La segona part del concert ens submergirà en aquesta nit màgica amb la interpretació de cançons que ens parlaran de la llum, la foscor, la lluna i altres elements evocadors.
Amb aquesta voluntat de respecte a la tradició, durant el concert s’escoltaran fragments coneguts dels oratoris El Messies (G. F. Händel) i de l’Elies (F. Mendelssohn). I així mateix s’interpretaran obres d’alguns dels compositors corals més importants del nostre temps: Ola Gjeilo, compositor convidat de la temporada; Darius Lim, amb la seva espectacular posada en escena del seu A puppet’s dream, i Daniel Elder.
Aquest any 2023 s’ha commemorat el cinquantenari de la mort d’un dels músics més importants de la nostra història: Pau Casals. Interpretarem tres fragments del seu oratori El pessebre. En el seu cant final, “Glòria a Déu”, s’uniran les veus de tots els joves i adults dels cors de l’Orfeó i el Cor de Cambra del Palau. Junts cantarem i desitjarem la pau al món. Una pau per la qual Casals va treballar incansablement i que malauradament és tan necessària avui, amb tants conflictes al món.
Per últim, permeteu-me tenir un record per la nostra estimada Marta Juanola, cantaire de l’Orfeó, que recentment ens va deixar. Li volem retre homenatge en el nostre concert més significatiu, en el qual va participar durant tants anys.
En nom de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, us desitjo Bones Festes i un bon any 2024.
Pablo Larraz, director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i director de l’Escola Coral.
Intèrprets
Orfeó Català – Pablo Larraz, director; Montserrat Meneses, sotsdirectora
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana – Xavier Puig, director
Cor Jove de l’Orfeó Català – Pablo Larraz i Oriol Castanyer, codirectors
Cor de Noies de l’Orfeó Català – Buia Reixach i Feixes, directora
Cor Infantil de l’Orfeó Català – Glòria Coma i Pedrals, directora
Cor Mitjans de l’Orfeó Català – Glòria Fernàndez, directora
Cor Petits de l’Orfeó Català – Gemma Tatay, directoraLaura Rosel, presentadora
Tomàs Molina, col·laboració especial
Ariadna Casals, coreografies
Daniel Gener, il·luminació
Laura Aubert i Adrià Aubert, guió i dramatúrgia
Adrià Aubert i Blanch, direcció escènica
Pablo Larraz, direcció artísticaPianistes dels cors:
Adrià Aguilera: Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català
Jordi Armengol: Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Pau Casan: Orfeó Català i Cor Infantil de l’Orfeó Català
Maria Mauri: Cor de Noies de l’Orfeó Català
Paul Perera: Cor Jove de l’Orfeó CatalàAltres músics col·laboradors:
Cosmos Quartet:
Helena Satué, violí primer
Bernat Prat, violí segon
Lara Fernández, viola
Oriol Prat, violoncel
Joan Seguí, orgue
Joan Roca, clarinet
Marc Cabero, percussióAlba Sánchez, soprano a Tempest
Anaïs Oliveras, soprano al “Glòria” de El Pessebre
Germán de la Riva, baríton al “Glòria” de El Pessebre
Mireia Tarragó, soprano a “L’estel” de El PessebreI amb la col·laboració especial d’Albert Guinovart, piano
Programa
Escola Coral
Oh Jesús de ma infantesa*
—Josep Ollé i Sabaté (1987)Cor de Cambra del Palau
Nova cançó del desembre congelat*
—Miquel llobet (1878-1938)
Versió coral de Xavier Puig (1973)Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català
Nadal en banyador
—Francesc d’Assís Pagès (1978)La pastora Caterina*
– Elisenda Fábregas (1955)Cor Jove de l’Orfeó Català
Allà sota una penya
—Salvador Mas (1951)Orfeó Català
The ground
—Ola Gjeilo (1978)“For unto us a child is born”, d’El Messies
—Georg Friedrich Händel (1684-1759)Cor de Noies de l’Orfeó Català
“Hebe deine Augen auf”, de l’Elies
—Felix Mendelssohn (1809-1847)L’anunciació als pastors*
—Mariona Vila (1958)Cor Infantil de l’Orfeó Català
A puppet’s dream
—Darius Lim (1986)Cor de Cambra del Palau
“L’estel”, d’El pessebre
—Pau Casals (1876-1973)Orfeó Català
“El plor de l’infant”, d’El pessebre
—Pau CasalsCor de Noies i Cor Jove de l'Orfeó Català, Orfeó Català i Cor de Cambra del Palau
“Glòria”, d’El pessebre
—Pau CasalsInterludi musical
Cor de Cambra del Palau
Dark & luminous night
—Ola GjeiloCor Infantil de l’Orfeó Català
Nit de Nadal
—Baltasar Bibiloni (1936)Cor Petits, Cor Mitjans i Cor Infantil de l’Orfeó Català
Món de nit
—Anna Campmany (1993)Cor de Noies de l’Orfeó Català
Tempest*
—Ekrem Eli Phoenix (1981)Cor Jove de l’Orfeó Català
Ballade to the moon
—Daniel Elder (1986)Cor de Noies i Cor Jove de l'Orfeó Català, Orfeó Català i Cor de Cambra del Palau
Les quatre estacions*
—Jordi Cornudella Heras (1989)Tutti
Un ram de nadales*
—Joan Vives i Sanfeliu (1953)El Noi de la Mare
—Albert Guinovart (1962)El cant de la Senyera
—Lluís Millet (1867-1941)* estrena
Aquest concert té una durada de dues hores sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
Concert enregistrat i emès en directe per TV3, Catalunya Música i Palau Digital.
#coral #patrimonicatalà #estrenes #enfamíliaBiografies
Biografies
©Ricardo Rios
©Ricardo Rios
Pablo Larraz, director
Director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i director de l’Escola Coral.
Inicià els seus estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.
Ha estat director dels cors infantil i juvenil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diversos cors d’adults amb els quals ha treballat cal destacar la seva trajectòria amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, en què havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral. Recentment ha estat nomenat director de l’Orfeó Gracienc.
Com a pedagog ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de Corals Joves de Catalunya (CJC) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC els darrers tres anys. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de Cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.
Biografies
Montserrat Meneses, directora
Nascuda al Vendrell (1973), és directora de cors i pedagoga musical. Va estudiar a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell i als conservatoris de Tarragona i Badalona. Es va formar com a directora de cors amb Manel Cabero, Josep Prats, Josep Vila, Mireia Barrera, Pierre Cao, Laszlo Heltay i Johan Duijck.
Ha dirigit cors d’arreu del país, entre els quals destaquen les Joves Veus i l’Orfeó del Vendrell, la coral Allegro i la coral Genciana de Barcelona, la coral Regina de Manlleu i el Cor de Cambra de la Diputació de Girona.
Pel que fa al vessant pedagògic, és professora de cant coral a l’EMMPAC del Vendrell, ha estat professora de direcció coral a l’SCIC i a la FCEC i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili. Ha impartit cursos i tallers de direcció coral i pedagogia del cant coral per tot el territori.
Durant deu anys ha estat codirectora del programa Cantània de l’Auditori de Barcelona i des de fa quinze anys és codirectora i directora artística del programa Canta Gran, projecte coproduït per L’Auditori i l’Ajuntament de Barcelona i que recentment ha rebut el Premi Anselm Clavé al millor projecte de transformació social.
Actualment dirigeix el Cor Zóngora i el cor Veus Blanques de l’EMMPAC del Vendrell –tots dos fundats per ella–, la Coral Cantiga de Barcelona i és sotsdirectora de l’Orfeó Català.
Biografies
Xavier Puig, director
Director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), començà els estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, per ampliar-los posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obtingué el títol superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler.
Paral·lelament s’inicià en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudià amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas. Continuà la seva formació com a director coral als Cursos Europeus de Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya i a l’Académie Internationale de Pontarlier (França).
S’introduí en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona i al Conservatori de Viena, i el 1999 fou admès a la Universitat de Viena, on cursà els estudis de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager.
El març del 2002 guanyà el concurs de la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i el juliol del 2003 el corresponent a la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual ha ofert diversos concerts.
Des del 2018 és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), amb la qual ja estava vinculat per la gira anual de Setmana Santa dedicada al repertori simfonicocoral. És el director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2018, amb el qual ha recuperat nombrós patrimoni coral català, i dirigeix també l’Orquestra de Girona i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida des del 2002. En l’àmbit operístic fundà la companyia Òpera de Tres Rals, dedicada a l’òpera de petit format, i ha dirigit diversos títols del cicle Òpera a Catalunya de Sabadell i del cicle Òpera al Palau.
Com a director convidat ha dirigit l’Orquesta Nacional de España (ONE), Orquesta y Coro de RTVE, Orquesta Sinfónica de Navarra, les orquestres de Granada i Extremadura, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, Camerata Eduard Toldrà i Orquestra Terrassa 48.
És professor d’orquestra i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Ha estat director convidat de nombroses orquestres de joves i actualment dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra Terrassa 48.
Ha enregistrat obra d’autors catalans i diversos programes divulgatius per a TV3. Fou director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana, que fundà el 2011.
Biografies
©Xavier Gómez
©Xavier Gómez
Oriol Castanyer, director
Codirector del Cor Jove de l’Orfeó Català
Inicià els seus estudis de música al Conservatori Municipal de Música de Sant Cugat del Vallès i els continuà al Conservatori Professional de Terrassa, al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu, on obtingué el títol superior de piano amb el pianista Miquel Farré.
Paral·lelament ha estudiat direcció coral amb Elisenda Carrasco, Xavier Sans, Mireia Barrera i Xavier Puig, i l’any 2013 es graduà en direcció coral per l’ESMUC, on estudià amb Josep Vila i Casañas i Johan Duijck.
Interessat en diversos estils musicals, forma part del grup de música tradicional i popular Amanida Folk, amb el qual ha ofert concerts arreu de Catalunya, Espanya, Portugal, Suïssa i França. Ha estat professor de cant coral al Conservatori de Terrassa i d’harmonia a l’escola de música Aula de So de Sant Cugat del Vallès.
Ha col·laborat amb la Fundació “la Caixa” com a pianista i director muntador en els concerts participatius del Requiem de Mozart i El Messies de Händel. Des del 2011 també col·labora amb el Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona com a director en els projectes Cantània i Canta Gran, i és convidat habitualment per impartir cursos i tallers per a diferents entitats i festivals (FCEC, SCIC, Corearte, AEMCAT…).
Va treballar amb el cor Lieder Càmera com a correpetidor i subdirector del 2008 al 2014. Ha estat pianista acompanyant del Cor Infantil de l’Orfeó Català i pianista del Cor Jove Nacional de Catalunya (2013-2017) i director de la Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia (2012-2019). L’any 2001 va fundar el Cor Aglepta, cor femení que dirigeix des d’aleshores, i actualment també és pianista i director del Cor Infantil Sant Cugat; així mateix, des de l’any 2016 és director de la Coral Sant Jordi. Des del setembre del 2022 assumeix la codirecció del Cor Jove de l’Orfeó Català.
Biografies
©JosepMolina
©JosepMolina
Buia Reixach i Feixes, directora
Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català
Nascuda a Torelló (Osona) l’any 1975, començà els estudis musicals a l’Escola de Música de Torelló. Va fer estudis de cant amb Cori Casanova, Myriam Alió i Dolors Aldea. Va estudiar direcció coral amb Josep Vila i Casañas, Mireia Barrera i Xavier Sans, entre d’altres. Des de l’any 2007 dirigeix el Cor de Noies de l’Orfeó Català; també dirigeix els cors de l’Escola de Música de Manlleu.
Ha estat directora de la Coral Infants Alegres de Torelló, Coral Cervià de Torelló, Coral Serpencanta de Manlleu, Cor d’Homes d’Osona, Cor de Pares i Mares de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i de Nàiades-Cor de Noies. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral –a Bombai (2010) i al Camerun (2011)– i des del 2014 és la directora artística del projecte Cantem Junts, de caràcter biennal, a escoles de primària d’Osona que aplega vuit-cents nens i nenes en un concert. Actualment és la coordinadora i directora dels cors en el projecte El monstre al laberint del Gran Teatre del Liceu, emmarcat en el Servei Educatiu LiceuAprèn, i també es fa càrrec de tota l’àrea de cant coral del Projecte Viladomat (Manlleu), projecte social que treballa per la integració i igualtat d’oportunitats.
Biografies
© JosepMolina
© JosepMolina
Glòria Coma i Pedrals, directora
Directora del Cor Infantil de l’Orfeó Català
Va néixer a Santa Maria d’Oló (Moianès). Estudià direcció amb Mireia Barrera, Josep Vila i Casañas, Pierre Cao, Johan Duijck i Harry Christophers. Ha estudiat piano, contrabaix, teatre i dansa, i és llicenciada en cant per l’ESMUC, sota el mestratge de Margarida Natividade, amb la qual ha participat en diverses classes magistrals a Bèlgica. Ha dirigit el Cor Infantil Sant Esteve de Castellar del Vallès (primer premi de la X Mostra de la Generalitat de Catalunya) i el Cor Jove de l’Escola de Música la Guineu de Barcelona (segon premi del IX Certamen Nacional Infantil i Juvenil d’Havaneres de Torrevella).
Ha dirigit cors d’adults, com el Cor Lieder Càmera (direcció adjunta del 2005 al 2008), ha actuat com a contrabaixista en diverses agrupacions, i com a soprano solista ha interpretat els papers de Barbarina i Reina de la Nit (Mozart), Lakmé (Delibes), Melissa (Händel), i també ha cantat l’Stabat Mater de Pergolesi (Orquestra Barroca Catalana) i l’Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns (Orquestra Ars Musicae), entre d’altres. En diverses ocasions ha format part del jurat dels Premis BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra.
És professora de cant al monestir de Sant Benet de Montserrat i a l’Orfeó Català i professora de tècnica de direcció coral a la diplomatura de música sacra de la Facultat Antoni Gaudí. Aquesta temporada serà directora convidada al Festival di Primavera de Montecatini, per segon any consecutiu, organitzat per la Federació Italiana de Cant Coral. Des del 2008 dirigeix el Cor Infantil de l’Orfeó Català (tercer premi a Cantonigròs).
Biografies
© MarionaFernàndez
© MarionaFernàndez
Glòria Fernàndez Blanco, directora
Llicenciada en direcció de cors a l’Escola de Superior de Música de Catalunya, durant molts anys ha estat cantant professionalment en diferents grups com el cor Arsys Bourgogne, dirigit per Pierre Cao i La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall entre d’altres.
Ha dirigit diverses corals mixtes, infantils i femenines durant aquests darrers 20 anys i des del setembre del 2007 dirigeix el Cor Mitjans de l’Orfeó Català.
Ha participat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral: a Bombai i al Camerun, i ha estat des de l’inici del Projecte social Palau Vincles (2011) fins al 2023 com a directora de cors.
Paral·lelament s’ha interessat en l’abordatge del cos i de la veu des d’una mirada més àmplia i integrativa, i està formada en el mètode pedagogicomusical Jaques-Dalcroze, en dansa Contemporània, en teràpia Corporal Integrativa i en Musicoteràpia de la veu entre d’altres.
Biografies
Gemma Tatay, directora
Nascuda a Barcelona, obtingué el grau mig de piano i el superior de teoria i solfeig al Conservatori Superior de Música del Liceu. També és diplomada en Magisteri Musical per la Universitat de Barcelona. Ha estudiat direcció coral amb els mestres Manel Cabero, Gaby Baltés, Mireia Barrera, Josep Vila, Lluís Vila, Dan Olof Stenlum i Piere Cao.
Ha estat directora assistent en els concerts participatius que organitza “La Caixa” a Sevilla, Granada, Barcelona i Pamplona.
En el transcurs de la seva trajectòria, ha dirigit diversos cors infantils i cors d'adults, entre els quals el Cor Tessàlia i el Cor Ariadna de l’Agrupació Cor Madrigal, que segueix dirigint actualment.
Des de fa cinc anys canta com a soprano al cor GAC de Barcelona.
Pel que fa a la vessant pedagògica, ha estat professora de magisteri musical a la Universitat de Barcelona. Regularment imparteix cursos de pedagogia musical i direcció coral a mestres i directors de cors a diferents universitats i entitats de l'estat espanyol.
Enguany és mestra de música de primària y secundària a l'Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, on dirigeix hi els cors infantils. Forma part de l'Escola Coral de l'Orfeo Català com a directora del Cor Petits.
Biografies
Ariadna Casals Olivella, coreografies
Nascuda al Penedès (1992), des de ben petita ha estat immersa al món de l’espectacle. Va estudiar comèdia musical, cant i dansa, i ha actuat en espectacles musicals al Teatre Coliseum, Teatre Tívoli i Eixample Teatre. Actualment és vocalista en dos grups de música pop i treballa en diferents projectes artístics.
Una de les seves passions és la docència, ja sigui a petits o grans, i gaudir del procés de creació de projectes. Es considera una persona feliç, familiar, alegre i amb una gran passió per viure tot el que la vida presenta. La música és la seva via d’expressió i concep la dansa com a terreny de joc. Vol viure la vida amb intensitat i compartir les seves passions amb tots els qui l’envolten.
Biografies
Adrià Aubert Blanch, direcció escènica i dramatúrgia
Nascut a Barcelona (1985), es formà a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en l’especialitat de direcció escènica i dramatúrgia.
Ha complementat la seva formació amb nombroses ajudanties de direcció amb Xavier Albertí, Joan Anton Gómez, Esteve Polls, Pep Tosar i Josep Lluís Guardiola.
L’any 2001 fundà la companyia Els Pirates Teatre, de la qual ha dirigit la majoria de produccions. Entre els muntatges destaquen Nit de Reis, Somni d’una nit d’estiu i Les feres de Shakespeare; Ronda naval sota la boira de Pere Calders; Sing song swing d’Els Pirates Teatre; Teatre de carrer, El darrer triangle, Gran Fracaroli de Joan Brossa.
En el camp del teatre familiar, destaca la direcció escènica de l’òpera Brundibár de Hans Kráza, La petita Capmany de Tanaka Teatre, El zoo d’en Pitus i Peter Pan amb la coral El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, o les diverses col·laboracions amb el projecte Clavé XXI de l’Escola Coral de l’Orfeó Català.
Els seus espectacles s’han pogut veure a reconeguts espais del país, com el Teatre Lliure, Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Teatre Romea, Teatre Condal, El Maldà, Escenari Joan Brossa, Kursaal de Manresa, Teatre Municipal de Girona o Ateneu d’Igualada, així com a diferents festivals europeus d’Alemanya, Itàlia i França.
Des de la temporada 2013-14 és director artístic d’El Maldà, sala de teatre del centre de la ciutat que ha rebut diversos premis de la crítica i dels espectadors els darrers anys.
Biografies
©A. Bofill
©A. Bofill
Orfeó Català
És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz és el director, Montse Meneses és la subdirectora i Pau Casan és el pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel i K. Petrenko, entre d’altres.
Els darrers anys, al Palau de la Música Catalana destaquen les interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, protagonitzant l’estrena europea de l’obra, sota la direcció de Simon Halsey (octubre, 2017); l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle (gener, 2020); la Novena Simfonia de Beethoven, al costat del Cor de Cambra del Palau i l’Orquestra Simfònica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel (setembre, 2020); la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey (juliol, 2021); i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing (febrer, 2022). De la temporada passada 2022-23 cal destacar les actuacions al Palau amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre El cant dels ocells. Fantasia per cor i orgue (2022, obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana). Finalment, cal destacar que durant la crisi de la Covid-19 l’Orfeó Català no va aturar l’activitat i va continuar fent assajos i concerts.
En l’àmbit internacional, cal destacar del 2023 l’actuació de l’Orfeó al costat de la Berliner Philharmoniker en una gira històrica amb un total de quatre concerts a Berlín (Berliner Philharmonie, 27 i 28 d’abril), la Sagrada Família (1 de maig) i l’Auditorio Nacional de Madrid (3 de maig) amb la interpretació de la Missa de la Coronació de W. A. Mozart, sota la direcció de Kirill Petrenko. Aquesta ha estat la segona ocasió en què l’Orfeó ha actuat amb la formació berlinesa (la primera vegada va ser l’any 2013 al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Simon Rattle). El maig del 2022 la formació catalana va protagonitzar amb èxit una gira al costat de l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno a Palau 100, al Théâtre des Champs Elysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, sales prestigioses on l’Orfeó debutava.
També, els darrers anys el cor ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic, i l’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma de Mallorca i Múnic amb la Segona Simfonia de Mahler.
D’entre els projectes del cor d’aquesta temporada 2023-24, el novembre de 2023 cal destacar la interpretació de la Novena Simfonia de Beethoven amb l’Orquestra Nacional de Lió, sota la direcció de Nikolaj Znaider, als Auditoris de Barcelona i Madrid. El febrer de 2024, els dies 13 i 14 l’Orfeó Català va interpretar dins Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, respectivament, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions Hengelbrock van interpretar aquestes obres, el mateix mes de febrer, a Hamburg: l’obra de Brahms a la Laeiszhalle (dia 17) i l’obra de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie (dia 18).
L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®
Biografies
@ Ricardo Rios
@ Ricardo Rios
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català.
De l’any 2022 cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. També, de la temporada passada 2022-23, cal destacar la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (amb direcció de Júlia Sesé, preparadora del Cor); el concert commemoratiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que, amb l’objectiu de difondre la música coral a nivell professional per tot el país, es va presentar en gira per tot el territori català en una quinzena de poblacions; la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles que va incloure dos concerts a l’auditori francès.
De la temporada 2023-24 destaquen les interpretacions de The sacred veil d’Eric Whitacre, al Palau i al Festival Vocal Saulus de Saragossa, dirigit pel mateix compositor; El ratpenat de Strauss, amb Les Musiciens du Louvre, sota la direcció de Mark Minkowski, al Teatro Real de Madrid i al Théâtre des Champs Élysées de París; i Fidelio de Beethoven, amb la LA Phil, sota la direcció de Gustavo Dudamel, a Barcelona i en gira per París, Londres i Los Angeles; així com dues produccions pròpies: Un cant a la natura. Un crit a la terra i Una Schubertíada.
Biografies
©Ricardo Ríos
©Ricardo Ríos
Cor Jove de l’Orfeó Català
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.
D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar els concerts del Cor Jove amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Taverner amb l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Rubén Gimeno, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.
Biografies
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Montserrat Meneses n’és la directora i Maria Mauri la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.
Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).
Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.
Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.
De la temporada passada (2023-24) va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, i la participació a la Festa de la Música Coral.
D’aquesta temporada 2024-25 destaca el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst, i el concert amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i cors de Palau Vincles en l’estrena d’una obra d’Arnau Tordera. També cal destacar el concert amb el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses; la participació en l’obra The veil of the temple de John Taverner, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, i el concert amb cantaires del Cor Infantil de l’Orfeó Català, dirigits per Basilio Astúlez.
El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Biografies
© Antoni Bofill
© Antoni Bofill
Cor Infantil de l’Orfeó Català
El Cor Infantil de l’Orfeó Català està integrat per cantaires d’onze a disset anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Mallorca, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller (França) i Pisa (Itàlia). Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi, com la Gustav Mahler Jugendorchester, Orquestra Filharmònica d’Israel i Jove Orquestra Nacional de Catalunya, entre d’altres. Ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, J. Nott, I. Fischer, J. E. Gardiner, M. Valdivieso i B. Astúlez, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu, al festival Grec i ha treballat sota la direcció escènica de Comediants i Dani Coma.
En l’àmbit de la música simfonicocoral, ha interpretat les parts de cor de nens de la Tercera Simfonia de Mahler i el 2021 interpretà la part infantil de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, amb l’Orfeó Català, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, dirigits per Simon Halsey.
El 2022 va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de J. Horovitz, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, sota la direcció musical de Glòria Coma i la direcció escènica de Dani Coma; també interpretà el cor de nens de l’òpera Suor Angelica de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu. El 2023 ha participat a la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach al costat del cor Vox Luminis i la Freiburger Barockorchester, dirigits per Lionel Meunier, al Palau de la Música Catalana. Al cicle La Casa dels Cants va presentar el programa De la nit al dia juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català, i ha actuat amb el cor Virelai de Quart de Poblet, com a resultat de l’intercanvi que els dos cors van fer la primavera del 2023.
Aquesta temporada 2023-24 intervindrà a l’òpera Turandot de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu; a la Passió segons sant Mateu de Bach, al Palau i a l’Auditorio Nacional de Madrid, amb Vespres d’Arnadí i el Cor de Cambra del Palau, sota la direcció de Christoph Prégardien, i farà un intercanvi amb el cor portuguès Jovens Cantores de Guimarães. També participarà en un concert coral amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i la resta de cors de l’Escola Coral.
El Cor Infantil forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Biografies
©AntoniBofill
©AntoniBofill
Cor Mitjans de l’Orfeó Català
Integrat per trenta-sis nens i nenes de vuit a deu anys, Glòria Fernàndez n’és la directora i Adrià Aguilera el pianista. Els cantaires hi comencen a treballar el ric repertori coral per a cors infantils i augmenten el compromís amb el Cor amb l’assistència a dues sessions d’assaigs setmanals. Se’ls introdueix en la tècnica vocal educant la veu, l’actitud corporal i la consciència de la respiració, aspectes necessaris per cantar. Combinen els assaigs amb dues sessions setmanals de llenguatge musical per aprendre les bases de la lectura i l’escriptura musicals. També s’hi treballen els valors de la integració social i la cooperació, per mitjà dels concerts benèfics, el projecte Palau Vincles o els intercanvis internacionals. Així es sensibilitza els cantaires sobre tot allò que pugui afavorir la millora de la societat que ens envolta.
El Cor actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb els altres cors de l’Escola Coral, i també té la seva activitat pròpia dins i fora del Palau, tot participant en intercanvis amb altres corals de Catalunya.
El juliol del 2016 va interpretar per primera vegada els Carmina Burana de Carl Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigits per Esteve Nabona, al cicle Estiu al Palau. El 2018 va actuar, al costat de l’Orfeó Català i els cors de l’Escola Coral, en l’obra El monstre al laberint de Jonathan Dove al festival Grec. El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català i la Coral El Virolet, i el desembre va actuar, al costat del Cor Petits de l’Orfeó Català, al cicle Simfònics al Palau amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i la cantant Dàmaris Gelabert. El 2022, al cicle La Casa dels Cants, va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de Joseph Horovitz, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català. Al Palau, el 2023 protagonitzà, al costat dels cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, el projecte de cocreació Fem somriure el planeta, amb dibuix en directe, i el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral i dirigit per Basilio Astúlez.
El Cor Petits forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Biografies
© AntoniBofill
© AntoniBofill
Cor Petits de l’Orfeó Català
Integrat per nens i nenes de sis i set anys, Gemma Tatay n’és la directora i Adrià Aguilera el pianista. En aquesta etapa s’inicia la formació al món de la veu i la música. A partir de cançons, exercicis i jocs es treballa l’extensió de la veu, la seva lleugeresa, l’afinació i el reconeixement auditiu des de l’escolta i la imitació; així mateix, els integrants s’eduquen en el ritme, la pulsació i l’expressivitat musical mitjançant el cant, la dansa i l’escenificació de les cançons. Igualment, es fomenta que els cantaires es familiaritzin amb la respiració i tinguin consciència corporal. També es treballen els sentits de la responsabilitat, el compromís i la constància, per afavorir que els cantaires creixin a nivell personal i despleguin totes les seves capacitats musicals i les vinculades a la intel·ligència emocional.
Actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb la resta de cors de l’Escola Coral, als concerts de Primavera i de Sant Esteve; també fa intercanvis amb altres corals, que inclouen concerts fora del Palau, i un cap de setmana de treball.
El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, i el desembre del mateix any va actuar amb Dàmaris Gelabert i l’Orquestra Simfònica del Vallès al cicle Simfònics al Palau. El gener del 2020 va participar al concert dels Carmina Burana de C. Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dins el projecte Palau Vincles. El 2021 va participar en la producció audiovisual Carmina Burana, amb els cors de Palau Vincles, que s’estrenà el 28 de març a Palau Digital i TV3.
Aquesta temporada interpretarà al Palau, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català, el programa “De la nit al dia”, amb obres de Brahms, Rutter, Pastrana i Luboff, entre d’altres, i amb la direcció escènica de Dani Coma, així com el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral, tots dirigits per Basilio Astúlez.
El Cor Petits forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Textos
Oh Jesús de ma infantesa
Josep Ollé i Sabaté (1987)
Text de Joan Maragall (1860-1911)Oh Jesús de ma infantesa!
Oh petit Nostre Senyor!
Bon Jesuset de les panses i figues,
i nous i olives i mel i mató!
Que alegre es torna la nit de desembre!
Quina alegria d’infants i pastors!
Tot timbaleja, tot cascavelleja,
tot se trontolla al vaivé d’un bressol...
Què li darem al fillet de Maria?
Què li darem al formós infantó?Nova cançó del desembre congelat
Miquel llobet (1878-1938)
Text de Josep Carner (1884-1970)El Desembre congelat
confós se retira;
l’apaivaga la ciutat
que, de lluny, admira,
on el cel és amorós,
la muntanya fa redós
i enjoien l’onada
llums de la vesprada.Barcelona, gran casal,
flor de Catalunya,
el Desembre no et fa mal:
somriu i s’allunya.
Diu: “Gebrada no et duré,
que hi ha encara en el roser,
al cim de les branques,
rams de roses blanques.”Hi ha al carrer més amagat
cants de cadernera;
hi ha un nou pol·len, del passat
en la polseguera;
riu sant Jordi el paladí
i entre tosses de jardí,
un broll d’aigua clara
diu: “Avant” i “Encara!”Cada noia té promès
i du violetes;
son esguard és tot encès,
de les amoretes.
És daurada la ciutat
del Desembre vent gelat,
confós se retira,
dolç com una lira.Nadal en banyador
Francesc d’Assís Pagès (1978)Comença el dia molt aviat
avui segurament també farà calor,
ningú no va gaire abrigat
i és que Nadal ja ha arribat.Gent amb bicicleta i banyador
se’n van a prendre el sol amb il·lusió.
Pells molt morenes i el cel clar
i és que Nadal ja ha arribat.Jo també vull passar el Nadal amb banyador
i anar a la platja i a la muntanya d’excursió.
Jo també vull passar el Nadal amb banyador
jo vull passar el Nadal a l’Equador.Els pastorets del pessebre fent surf,
la filadora bronzejant-se a la platja,
el caçador juga a la sorra amb Jesús,
menja herba fresca el bou i no farratge.Jo també vull passar el Nadal amb banyador...
Els tres Reis juguen al voleibol,
el Pare Noel balla al so de les maraques,
l’estel d’Orient porta ulleres de sol,
sant Josep fa migdiada en una hamaca.Jo també vull passar el Nadal amb banyador...
La pastora Caterina
Arranjament d’Elisenda Fábregas (1955)
Nadala tradicional catalanaLa pastora Caterina
per present li va donar
tres taronges de la Xina,
i el pessebre va enramar.
Ara, pastors, anem junts
cap al portal, que n’és nat
un infant com una estrella,
que a mi ja em té el cor robat.
Anton tiro liro liro, Anton tiro liro la.
Jesús, al pessebre, anem-lo a adorar.
Oh, bons pastors, jo diria
que en el portal de Betlem,
prop de Jesús i Maria,
sembla que al cel ja siguem.
Ara, pastors, anem junts....
La pastora Caterina
per present li va donar
tres taronges de la Xina,
i el pessebre va enramar.
Ara, pastors, anem junts....Allà sota una penya
Arranjament de Salvador Mas (1951)
Nadala tradicional catalanaAllà sota una penya n’és nat el Jesuset,
nuet, nuet,
allà sota una penya n’és nat el Jesuset,
nuet, nuet,
que és fill de mare verge i està mig mort de fred,
nuet, nuet i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia: Jesús que esteu fredet,
pobret, pobret!
El bon Josep li deia: Jesús que esteu fredet,
pobret, pobret!
La Verge en responia: per falta d’abriguet,
pobret, pobret, per falta d’abriguet!
Pastors hi arribaren allà a la mitjanit,
cric-cric, cric-cric!
Pastors hi arribaren allà a la mitjanit,
cric-cric, cric-cric!
Veient que tots hi anaven, del gran fins al més xic,
cric-cric, cric-cric, del gran fins al més xic.
A prop d’allí passava un dimoni escuat,
patrip, patrap!
A prop d’allí passava un dimoni escuat,
patrip, patrap!
Sentint tanta gatzara a dins se n’és ficat,
patrip, patrap, a dins se n’és ficat!
Els pastorets en veure’l s’hi tiren al damunt,
patim, patum!
Els pastorets en veure’l s’hi tiren al damunt,
patim, patum!
I tantes n’hi mesuren que el deixen mig difunt,
patim, patum, que el deixen mig difunt!The ground
Ola Gjeilo (1978)Pleni sunt caeli et terra gloria tua.
Osanna in excelsis.Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.
Hosanna a dalt del cel.Benedictus qui venit in nomine Domine.
Osanna, in excelsis.
Agnus Dei, qui tollis peccata mundi.
Dona nobis pacem.Beneït qui ve en nom del Senyor.
Hosanna a dalt del cel.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
doneu-nos la pau.“For unto us a child is born”, d’El Messies
Georg Friedrich Händel (1684-1759)
Llibre d'Isaies, 9:5For unto a child is born, unto us a son is given,
and the government shall be upon his shoulder,
and his name shall be called
Wonderful, Counsellor, the mighty God,
the everlasting Father, the Prince of Peace.Perquè ens ha nascut un infant, se’ns ha donat un fill.
I l’imperi és damunt les seves espatlles.
I se li ha posat per nom
Meravellós, Conseller, Déu Fort,
Pare per sempre, Príncep de la Pau.“Hebe deine Augen auf”, de l’Elies
Felix Mendelssohn Bartholdy (1809-1847)
Text de Julius Schubring (1839-1914)Hebe deine Augen auf zu den Bergen,
von welchen dir Hilfe kommt.
Deine Hilfe kommt vom Herrn,
der Himmel und Erde gemacht hat.
Er wird deinen Fuß nicht gleiten lassen,
und der dich behütet, schläft nicht.Alça els ulls vers les muntanyes,
des d’on et vindrà l’ajut.
El teu ajut ve del Senyor,
que ha fet el cel i la terra.
Ell no deixarà relliscar el teu peu,
i aquell qui et protegeix no dorm pas.L’anunciació als pastors
Arranjament de Mariona Vila (1958)
Nadala tradicional catalanaPastorets de la muntanya que viviu amb gran recel,
desperteu, veniu de pressa, que n’és nat el Rei del Cel.Cap al migdia canta i refila, toca Pasqual,
repica el timbal, rampataplam, rampataplam!
Que són festes d’alegria, Pasqües santes de Nadal!Què és aquest soroll que sento a aquesta hora en el corral?
Doncs mireu, que si jo baixo sabreu qui és en Pasqual.Cap al migdia canta i refila, toca Pasqual,
repica el timbal, rampataplam, rampataplam!
Que són festes d’alegria, Pasqües santes de Nadal!Ai, Pasqual, no t’hi enfadis que soc un àngel del cel,
que aquí vinc per anunciar-te que ha nascut el Rei del Cel.A puppet’s dream
Darius Lim (1986)Sha Sha!
A bright and shining flower,
The little forest shower,
The sun that shines and marvels
The night that brings the owls.Sha Sha!
Una flor brillant i resplendent,
la petita pluja del bosc,
el sol que brilla i meravella,
la nit que duu els mussols.Sha Sha!
A bright and shining flower,
The little forest shower,
The sun that shines and marvels
The night that brings the owls.Sha Sha!
Una flor brillant i resplendent,
la petita pluja del bosc,
el sol que brilla i meravella,
la nit que duu els mussols.Dance! Dance in the woods
Make a merry laughter.
Oh, dance in the woods,
Dance a little faster.Balla! Balla al bosc
fes una rialla alegre.
Oh, balla al bosc,
balla una mica més de pressa.The light of the dawn has a secret
that many would not know,
That it hears when the night goes
and where the starry sky hides the moon on high.La llum de l’alba té un secret
que molts no sabrien,
que s’escolta quan passa la nit
i allà on el cel estrellat amaga l’alta lluna.Shining hills and streams
and the showers in the sunlight.
Fading stars at sight
And the moonlight still in silence. Dance!Turons i rierols brillants
i els xàfecs a la llum del sol.
Estrelles que s’esvaeixen a la vista
i el clar de lluna encara en silenci. Balla!Dance and stomp a little faster.
Dance for joy, dance for the laughter, ha!
Dance lightly, dance swiftly,
dance in the woods sweetly.
Dance in the moonlight.Balla i pica de peus una mica més de pressa.
Balla d’alegria, balla per riure, ha!
Balla lleugerament, balla ràpid,
balla al bosc amb dolçor.
Balla a la llum de la lluna.Fading stars at sight
and still moonlight in the silence.
Around we go as soft as snow
the moon is shining the starlight beaming.
Dance a dance a dance in the woods. Dance!Estrelles que s’esvaeixen a la vista
i encara clar de lluna en el silenci.
Voleiem suaument com la neu,
la lluna brilla amb la llum de les estrelles.
Balla una dansa, una dansa al bosc. Balla!“L’estel”, d’El pessebre
Pau Casals (1876-1973)
Text de Joan Alavedra (1896-1981)L’estel esclata
de llum de plata.
Blava celístia
vesteix la nit.En dolç ensomni
dorm la natura
com extasiada
per l’infinit.
Ni el vent sospira
ni l’aigua canta
i l’au nocturna
calla el seu crit.
Pel prat fulgura
claror encantada.
Per l’herba passa
un raig d’estel.
I quan il·lumina
la branca nua,
les flors esclaten
al bes del cel.“El plor de l’infant”, d’El pessebre
Pau Casals
Text de Joan AlavedraOh, plor que penetra el món!
Enmig del seu son pregon
el cor de cada home plora.
¿Què cau dels ulls adormits
lliscant pels rostres rendits?
¿Quina tristesa els acora?
També cau dels ulls del cel,
llàgrima de llum, l’estel,
que es fon a dins del pessebre
en l’Infant que l’ha cridat
així que els ulls ha badat
ferint d’esclat la tenebra.“Glòria”, d’El pessebre
Pau Casals
Text de Joan AlavedraGlòria a Déu! Cantem! Glòria en l’altura!
Glòria a Déu i a tota criatura!
Pau a la terra!
Mai més cap guerra!
Mai més pecat!
Pau als homes de bona voluntat!
Pau!Dark & luminous night
Ola Gjeilo
Text de sant Joan de la Creu (1542-1591)Dark Night of the soul.
Luminous Night of the Soul,
O guiding Night!
O night more lovely than the dawn!
O night that has united
Lover with his beloved,
transforming the beloved in her Lover.Noche oscura del alma.
"Nit lluminosa de l’ànima"*
¡Oh noche, que guiaste!
¡Oh noche amable más que la alborada!
¡Oh noche que juntaste
Amado con amada
amada en el Amado transformada!
*aquesta frase no apareix en l'original de Sant Joan de la CreuNit de Nadal
Arranjament de Baltasar Bibiloni (1936)
Nadala tradicional valencianaNon, non, non....
La Nit de Nadal és nit d’alegria
i el fill de Maria és nat al portal.
Perquè tinga son en esta nit santa
sa mare li canta non non, la non non.Non non fes fillet et vetlla ta mare
adorm-te que el pare et fa un bressolet.
Veniu si voleu besar ses galtetes
veniu de puntetes i no el desperteu.Món de nit
Anna Campmany (1993)
Text de Carme Cabús (1956)Allò era el misteri d’aquell món de nit,
al lluny hi tocaven soles les campanes,
la brisa d’hivern coïa a les galtes,
els carrers nocturns eren transitables.
L’energia viva de la nit brollava,
la lluna serena abstreta brillava,
i un esperit tendre com jonc
revinclant-se em feia renéixer
com al punt de l’alba.Tempest
Ekrem Eli Phoenix (1981)
Extractes de les pregàries O sanctissima i MagnificatUn,
un dos un,
un dos tres dos un,
un dos tres qua- tres dos unUn,
un dos un,
un dos tres dos un,
un dos tres qua- tres dos unO Sanctissima! O Piissima!
dulcis Virgo terra,
Virgo respice, mater aspice,
audi nos, terra
tu medicinam portas.Oh Santíssima! Oh Pietosíssima!
Dolça Terra Verge,
Verge mira’ns, Mare cuida’ns,
escolta’ns, Terra
Tu duus la cura.Magnificat anima mea
et exsultavit spiritus sanctus meus.La meva ànima magnifica
i el meu esperit sant celebra.Ballade to the moon
Daniel Elder (1986)On moonlit night I wander free,
my mind to roam on thoughts of thee.Amb la nit il·luminada per la lluna deambulo lliure,
la meva ment vaga sobre els pensaments de tu.With midnight darkness beckoning
my heart toward mystic fantasy:
Come, dream in me!
How beautiful, this night in June,
And here, upon the velvet dune;
I weep with joy beneath the moon.Amb la foscor de mitjanit
el meu cor cap a la fantasia mística:
Vine, somia en mi!
Que bonic, aquesta nit de juny,
i aquí, sobre la duna de vellut;
ploro d’alegria sota la lluna.The path lies dark before my sight,
And yet, my feet with pure delight
trod onward through the blackened vale
beneath the starry sky so bright.
O, share thy light!
These woods, their weary wanderer soon
in awe and fearful wonder swoon;
I weep with joy beneath the moon.El camí es troba fosc davant la meva vista,
i, tanmateix, els meus peus amb pura delícia
avançaven per la vall ennegrida
sota el cel estrellat tan brillant.
O, comparteix la teva llum!
Aquests boscos, el seu rodamon cansat aviat
en sorpresa i temorosa meravella desmaiada;
ploro d’alegria sota la lluna.And as the darkened hours flee,
my heart beats ever rapidly.
Though heavy hang my eyes with sleep,
my singing soul, it cries to thee:
Come, sing with me!
The twinkling sky casts forth its tune—
O, must I leave thy charms so soon?
I weep with joy beneath the moon.I mentre les hores fosques fugen,
el meu cor batega cada vegada més ràpid.
Encara que pesats pengin els ulls amb el son,
la meva ànima cantant, et crida:
Vine, canta amb mi!
El cel centellejant projecta la seva melodia.
O, ¿he de deixar els teus encants tan aviat?
Ploro d’alegria sota la lluna.Les quatre estacions
Jordi Cornudella Heras (1989)
Text de Dolors Miquel (1960)Doneu-me un hivern ben blanc
amb la boira ploranera
gelant-se a cada instant
i un foc breu i una cantera
d’emocions per ’nar picant
i una dolça borratxera
d’un amor que es va inflant
als brancals de l’ametllera;
o una ciutat ravalera
amb els bars buits d’estadants
o una platja amb dos amants
i un fred blau, mar de gelera.
Doneu-me un hivern ben blanc
com escarxa de ribera.I una pluja a primavera
que sigui com dues mans:
l’una que no té espera
lliure música ambulant;
l’altra que va esperant
amb el cor clavat a terra,
amb la gola de sequera,
amb els llavis delerants.
I una mar tan estrangera
que els ulls tot navegant
perdin l’horitzó a l’esquerra
i la costa al davant.Doneu-me una vella espera
de vaixell que va arribant.
Doneu-me un estiu tan groc
com l’ull encès d’una festa
o els gira-sols de Van Gogh
o els esclats de la tempesta
amb onades al galop
i un infant sobre la cresta
de l’onada d’un estrof.
O la carn que puja al grop
d’un vent fort que suma i resta
empenyent naus grans i bots,
cavalcant llum, sense testa,
dins la badia d’un got.Doneu-me un estiu barroc
més ardent que l’ardent gesta.
I una tardor de ginesta
amb trens negres com erugues
i uns rius vells que mai fan festa
i uns escolars, fil i agulles.
I uns vells tapats a la fresca
amb el cor curull d’arrugues
i el desig en una llesca
que si hi jugues o no hi jugues.
I el cor aquest peix de fugues
dolç que duu al llom una aresta,
i un ham amb carnassa llesta
de les dugues a les dugues.
Doneu-me una tardor erecta
on el cos perdi les fulles.Un ram de nadales (per anar a Betlem)
Arranjament de Joan Vives i Sanfeliu (1953)
Nadales tradicionals catalanes, excepte la darreraLes dotze van tocant
Ja és nat el Rei Infant, Fill de Maria.La mare i el Fillet
estan mig morts de fred, i el vell tremola.Josep, a poc a poc
encén allà un gran foc i els àngels canten.Els àngels de la Glòria
Glòria! Glòria! In excelsis Deo.Del cel baixen els àngels de cent en cent
per anunciar la nova a tota la gent.
Aneu-hi tots!, aneu-hi tots!
A veure la vinguda del Salvador.Anem a Betlem a veure el Messies,
anem a Betlem i l’adorarem.Sa galta és de rosa collida al jardí;
d’un bes l’ha desclosa l’estel del matí.Anem a Betlem a veure el Messies,
anem a Betlem i l’adorarem.Ses blanques manetes, petites com son,
sent tan petitetes formaren el món!A Betlem me’n vull anar,
vols venir tu gallineta?
A Betlem me’n vull anar,
vols venir tu rabadà?
Un xiulet li vull comprar,
un xiulet li vull comprar.
Xiu, xiu, xiu, farà el xiulet, xiribit, xiribet,
a Betlem, au, au, a Betlem, si us plau.A Betlem me’n vull anar,
vols venir tu gallineta?
A Betlem me’n vull anar,
vols venir tu rabadà?
Un timbal li vull comprar.
Un timbal li vull comprar
tam, tam, tam, farà el timbal, tacatrim, tacatram,
tacatrim, tacatram, a Betlem, si us plau.El rabadà
A Betlem me’n vull anar.
Vols venir tu rabadà.
–Vull esmorzar!A Betlem esmorzarem,
i Jesús adorarem, la, la...
–I per’xò hi ’nem?
Afanya’t rabadà! Corre, rabadà!
Afanya’t rabadà! Corre, rabadà!Alca’t doncs, a veure el nen.
I ja és hora que marxem
–Cap a Betlem!El petit timbaler
Katherine Kennicott Davis (1892-1980)
Basada en la nadala d’origen txec Hajej, nynjej
Adaptació al català de Joan VivesQuan van dir-me: “Correm a Betlem!
Anem a veure el Rei nascut a Betlem!
El seu palau és un pessebre a Betlem,
pren el timbal i marca el pas a Betlem.
Rapatam plam rapatam plam”
Vaig seguir-los camí de Betlem
per veure el Nen.Quan vaig dir-li, parrapatam plam,
soc pobre igual que tu, parrapatam plam.
No tinc regal per tu, parrapatam plam,
Tan sols aquest timbal, parrapatam plam.
rapatam plam rapatam plam
Puc tocar, si et plau, parrapatam plam
el meu timbal.Quan Maria em diu: parrapatam plam,
“És un regal immens”, parrapatam plam,
la mula marca el temps, parrapatam plam,
el bou mugeix content parrapatam plam
rapatam plam rapatam plam.
I el nen es mira amb un somriure especial
el meu timbal.El Noi de la Mare
Arranjament d’Albert Guinovart (1962)
Nadala tradicional catalanaQuè li darem a n’el Noi de la Mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Li darem panses amb unes balances
li darem figues amb un paneró.Què li darem al fillet de Maria?
Què li darem al formós infantó?
Panses i figues i nous i olives,
Panses i figues, i mel i mató.Tam patam tam, que les figues són verdes
tam patam tam, que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua
maduraran en el dia del Ram.El cant de la Senyera
Lluís Millet (1867-1941)
Poema de Joan MaragallAl damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dona veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 28.02.24 – 12 h
Petit PalauUna Schubertíada
Jordi Armengol, piano
Bernat Cot, actor i dramatúrgia
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Anna Romaní, direcció escènica
Xavier Puig, directorObres de Schubert, Beethoven, Rossini i Haydn
Preu: 25 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Concert de Sant Esteve
—Orfeó Català, Escola Coral i Cor de Cambra del Palau de la Música CatalanaLa Casa dels Cants | Nadal al Palau
Dimarts, 26 de desembre de 2023 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
L’Orfeó Català rep el patrocini de mesoestetic
El Cor Jove, el Cor de Noies, el Cor Infantil, el Cor Mitjans i el Cor Petits formen part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana.
L’Escola Coral de l’Orfeó Català rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.Benvinguda
Benvolguts i benvolgudes,
És un goig trobar-nos novament en una nova edició del Concert de Sant Esteve. El concert d’avui suposa el punt culminant d’un any històric per als cors de la casa, amb cites internacionals de primer nivell; com la gira de l’Orfeó Català amb la Berliner Philharmoniker i el seu director, Kirill Petrenko, o la del Cor de Noies amb The Pulse, que van captivar el públic i la crítica d’arreu. Igualment hem gaudit amb la programació de la resta dels cors de la família del Palau, ambaixadors de la música coral, amb actuacions al Palau i a altres indrets del país.Avui és un dia de celebració i d’agraïment al públic que ens és fidel, als cantaires i a les seves famílies, als nostres socis compromesos amb la institució, als mecenes i benefactors que ens donen suport, als col·laboradors de la casa i a les administracions públiques. Gràcies a tots vosaltres, la nostra entitat continua sent un dels principals motors de la cultura i la tradició coral catalanes.
Podem estar orgullosos de formar part d’aquest projecte il·lusionant que vol continuar creixent i fent arribar la música i els valors del Palau i l’Orfeó al màxim nombre de persones. Comptem amb tots vosaltres per continuar millorant la vida de les persones a través de la cultura i la música, que és el nostre propòsit.
Desitjo que gaudiu molt d’aquest concert que avui es fa realitat i que és fruit de mesos d’esforç i treball per part de l’equip dels cors de la casa. Any rere any s’assumeixen nous reptes, s’obren nous camins i ens reinventem per tal d’arribar a la màxima excel·lència i fer-nos sentir arreu, també gràcies a la col·laboració amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que fa possible que el nostre concert el segueixin en directe milers de persones. Deixem-nos enlluernar per les nadales, reivindiquem aquest gènere musical i gaudim de les veus dels cors en aquest marc incomparable en una de les nits més llargues de l’any.
Us desitjo unes Bones Festes en companyia dels vostres éssers estimats i un feliç 2024 ple de música i de nous reptes musicals i corals.
Joaquim Uriach, President de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana
Presentació del concert
Benvinguts un any més al Concert de Sant Esteve. Un concert que enguany assoleix els cent deu anys de vida.
Més d’un segle d’història durant el qual l’Orfeó Català i els seus cors han omplert de música coral aquesta festivitat tot oferint una gran diversitat de música nadalenca. Precisament aquest any el nostre concert vol retre un petit homenatge a les nadales. Un gènere musical que volem posar en relleu per la seva història i tradició, i per la seva evolució i consolidació com a patrimoni cultural de la nostra societat.
Al llarg de més d’un segle d’història l’Orfeó ha vetllat per divulgar i mantenir vives aquestes cançons conjuntant-hi tradició i modernitat. El Concert de Sant Esteve és una oportunitat per fer nous encàrrecs als compositors de cada època que mitjançant les seves estètiques enriqueixen i actualitzen la visió d’aquestes cançons als nostres temps.
Aquest any us oferim tres nous arranjaments de nadales i tres obres de nova creació compostes expressament per Sant Esteve. El concert s’iniciarà amb Oh Jesús de ma infantesa, amb text de Joan Maragall i música de Josep Ollé i Sabaté. Una obra festiva que interpretarà tota l’Escola Coral i que amb les seves campanes inicials farà de reclam i obertura del concert. La suite Un ram de nadales de Joan Vives clourà la vetllada amb un apoteòsic final del Petit timbaler, amb reminiscències del Bolero de Ravel. Entremig d’aquestes dues obres, podrem sentir nous arranjaments de Mariona Vila i Elisenda Fábregas (compositora convidada de la temporada) i s’estrenarà Les quatre estacions de Jordi Cornudella amb text de Dolors Miquel.
Cal destacar també la gran quantitat i varietat de nadales de compositors del país que s’interpretaran al costat de les estrenes esmentades. Una mostra de la riquesa i pluralitat d’aquest gènere musical.
La interpretació de les nadales està vinculada inexorablement a la Nit de Nadal. Una ocasió que cada any preparem i esperem amb la il·lusió del retrobament amb els nostres éssers estimats i en què celebrem el naixement de Jesús, com a símbol de bondat, esperança i renovació. La segona part del concert ens submergirà en aquesta nit màgica amb la interpretació de cançons que ens parlaran de la llum, la foscor, la lluna i altres elements evocadors.
Amb aquesta voluntat de respecte a la tradició, durant el concert s’escoltaran fragments coneguts dels oratoris El Messies (G. F. Händel) i de l’Elies (F. Mendelssohn). I així mateix s’interpretaran obres d’alguns dels compositors corals més importants del nostre temps: Ola Gjeilo, compositor convidat de la temporada; Darius Lim, amb la seva espectacular posada en escena del seu A puppet’s dream, i Daniel Elder.
Aquest any 2023 s’ha commemorat el cinquantenari de la mort d’un dels músics més importants de la nostra història: Pau Casals. Interpretarem tres fragments del seu oratori El pessebre. En el seu cant final, “Glòria a Déu”, s’uniran les veus de tots els joves i adults dels cors de l’Orfeó i el Cor de Cambra del Palau. Junts cantarem i desitjarem la pau al món. Una pau per la qual Casals va treballar incansablement i que malauradament és tan necessària avui, amb tants conflictes al món.
Per últim, permeteu-me tenir un record per la nostra estimada Marta Juanola, cantaire de l’Orfeó, que recentment ens va deixar. Li volem retre homenatge en el nostre concert més significatiu, en el qual va participar durant tants anys.
En nom de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, us desitjo Bones Festes i un bon any 2024.
Pablo Larraz, director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i director de l’Escola Coral.
Intèrprets
Orfeó Català – Pablo Larraz, director; Montserrat Meneses, sotsdirectora
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana – Xavier Puig, director
Cor Jove de l’Orfeó Català – Pablo Larraz i Oriol Castanyer, codirectors
Cor de Noies de l’Orfeó Català – Buia Reixach i Feixes, directora
Cor Infantil de l’Orfeó Català – Glòria Coma i Pedrals, directora
Cor Mitjans de l’Orfeó Català – Glòria Fernàndez, directora
Cor Petits de l’Orfeó Català – Gemma Tatay, directoraLaura Rosel, presentadora
Tomàs Molina, col·laboració especial
Ariadna Casals, coreografies
Daniel Gener, il·luminació
Laura Aubert i Adrià Aubert, guió i dramatúrgia
Adrià Aubert i Blanch, direcció escènica
Pablo Larraz, direcció artísticaPianistes dels cors:
Adrià Aguilera: Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català
Jordi Armengol: Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Pau Casan: Orfeó Català i Cor Infantil de l’Orfeó Català
Maria Mauri: Cor de Noies de l’Orfeó Català
Paul Perera: Cor Jove de l’Orfeó CatalàAltres músics col·laboradors:
Cosmos Quartet:
Helena Satué, violí primer
Bernat Prat, violí segon
Lara Fernández, viola
Oriol Prat, violoncel
Joan Seguí, orgue
Joan Roca, clarinet
Marc Cabero, percussióAlba Sánchez, soprano a Tempest
Anaïs Oliveras, soprano al “Glòria” de El Pessebre
Germán de la Riva, baríton al “Glòria” de El Pessebre
Mireia Tarragó, soprano a “L’estel” de El PessebreI amb la col·laboració especial d’Albert Guinovart, piano
Programa
Escola Coral
Oh Jesús de ma infantesa*
—Josep Ollé i Sabaté (1987)Cor de Cambra del Palau
Nova cançó del desembre congelat*
—Miquel llobet (1878-1938)
Versió coral de Xavier Puig (1973)Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català
Nadal en banyador
—Francesc d’Assís Pagès (1978)La pastora Caterina*
– Elisenda Fábregas (1955)Cor Jove de l’Orfeó Català
Allà sota una penya
—Salvador Mas (1951)Orfeó Català
The ground
—Ola Gjeilo (1978)“For unto us a child is born”, d’El Messies
—Georg Friedrich Händel (1684-1759)Cor de Noies de l’Orfeó Català
“Hebe deine Augen auf”, de l’Elies
—Felix Mendelssohn (1809-1847)L’anunciació als pastors*
—Mariona Vila (1958)Cor Infantil de l’Orfeó Català
A puppet’s dream
—Darius Lim (1986)Cor de Cambra del Palau
“L’estel”, d’El pessebre
—Pau Casals (1876-1973)Orfeó Català
“El plor de l’infant”, d’El pessebre
—Pau CasalsCor de Noies i Cor Jove de l'Orfeó Català, Orfeó Català i Cor de Cambra del Palau
“Glòria”, d’El pessebre
—Pau CasalsInterludi musical
Cor de Cambra del Palau
Dark & luminous night
—Ola GjeiloCor Infantil de l’Orfeó Català
Nit de Nadal
—Baltasar Bibiloni (1936)Cor Petits, Cor Mitjans i Cor Infantil de l’Orfeó Català
Món de nit
—Anna Campmany (1993)Cor de Noies de l’Orfeó Català
Tempest*
—Ekrem Eli Phoenix (1981)Cor Jove de l’Orfeó Català
Ballade to the moon
—Daniel Elder (1986)Cor de Noies i Cor Jove de l'Orfeó Català, Orfeó Català i Cor de Cambra del Palau
Les quatre estacions*
—Jordi Cornudella Heras (1989)Tutti
Un ram de nadales*
—Joan Vives i Sanfeliu (1953)El Noi de la Mare
—Albert Guinovart (1962)El cant de la Senyera
—Lluís Millet (1867-1941)* estrena
Aquest concert té una durada de dues hores sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
Concert enregistrat i emès en directe per TV3, Catalunya Música i Palau Digital.
#coral #patrimonicatalà #estrenes #enfamíliaBiografies
Pablo Larraz, director
©Ricardo Rios
Director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i director de l’Escola Coral.
Inicià els seus estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.
Ha estat director dels cors infantil i juvenil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diversos cors d’adults amb els quals ha treballat cal destacar la seva trajectòria amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, en què havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral. Recentment ha estat nomenat director de l’Orfeó Gracienc.
Com a pedagog ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de Corals Joves de Catalunya (CJC) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC els darrers tres anys. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de Cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.
Montserrat Meneses, directora
Nascuda al Vendrell (1973), és directora de cors i pedagoga musical. Va estudiar a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell i als conservatoris de Tarragona i Badalona. Es va formar com a directora de cors amb Manel Cabero, Josep Prats, Josep Vila, Mireia Barrera, Pierre Cao, Laszlo Heltay i Johan Duijck.
Ha dirigit cors d’arreu del país, entre els quals destaquen les Joves Veus i l’Orfeó del Vendrell, la coral Allegro i la coral Genciana de Barcelona, la coral Regina de Manlleu i el Cor de Cambra de la Diputació de Girona.
Pel que fa al vessant pedagògic, és professora de cant coral a l’EMMPAC del Vendrell, ha estat professora de direcció coral a l’SCIC i a la FCEC i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili. Ha impartit cursos i tallers de direcció coral i pedagogia del cant coral per tot el territori.
Durant deu anys ha estat codirectora del programa Cantània de l’Auditori de Barcelona i des de fa quinze anys és codirectora i directora artística del programa Canta Gran, projecte coproduït per L’Auditori i l’Ajuntament de Barcelona i que recentment ha rebut el Premi Anselm Clavé al millor projecte de transformació social.
Actualment dirigeix el Cor Zóngora i el cor Veus Blanques de l’EMMPAC del Vendrell –tots dos fundats per ella–, la Coral Cantiga de Barcelona i és sotsdirectora de l’Orfeó Català.
Xavier Puig, director
Director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), començà els estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, per ampliar-los posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obtingué el títol superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler.
Paral·lelament s’inicià en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudià amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas. Continuà la seva formació com a director coral als Cursos Europeus de Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya i a l’Académie Internationale de Pontarlier (França).
S’introduí en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona i al Conservatori de Viena, i el 1999 fou admès a la Universitat de Viena, on cursà els estudis de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager.
El març del 2002 guanyà el concurs de la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i el juliol del 2003 el corresponent a la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual ha ofert diversos concerts.
Des del 2018 és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), amb la qual ja estava vinculat per la gira anual de Setmana Santa dedicada al repertori simfonicocoral. És el director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2018, amb el qual ha recuperat nombrós patrimoni coral català, i dirigeix també l’Orquestra de Girona i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida des del 2002. En l’àmbit operístic fundà la companyia Òpera de Tres Rals, dedicada a l’òpera de petit format, i ha dirigit diversos títols del cicle Òpera a Catalunya de Sabadell i del cicle Òpera al Palau.
Com a director convidat ha dirigit l’Orquesta Nacional de España (ONE), Orquesta y Coro de RTVE, Orquesta Sinfónica de Navarra, les orquestres de Granada i Extremadura, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, Camerata Eduard Toldrà i Orquestra Terrassa 48.
És professor d’orquestra i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Ha estat director convidat de nombroses orquestres de joves i actualment dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra Terrassa 48.
Ha enregistrat obra d’autors catalans i diversos programes divulgatius per a TV3. Fou director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana, que fundà el 2011.
Oriol Castanyer, director
©Xavier Gómez
Codirector del Cor Jove de l’Orfeó Català
Inicià els seus estudis de música al Conservatori Municipal de Música de Sant Cugat del Vallès i els continuà al Conservatori Professional de Terrassa, al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu, on obtingué el títol superior de piano amb el pianista Miquel Farré.
Paral·lelament ha estudiat direcció coral amb Elisenda Carrasco, Xavier Sans, Mireia Barrera i Xavier Puig, i l’any 2013 es graduà en direcció coral per l’ESMUC, on estudià amb Josep Vila i Casañas i Johan Duijck.
Interessat en diversos estils musicals, forma part del grup de música tradicional i popular Amanida Folk, amb el qual ha ofert concerts arreu de Catalunya, Espanya, Portugal, Suïssa i França. Ha estat professor de cant coral al Conservatori de Terrassa i d’harmonia a l’escola de música Aula de So de Sant Cugat del Vallès.
Ha col·laborat amb la Fundació “la Caixa” com a pianista i director muntador en els concerts participatius del Requiem de Mozart i El Messies de Händel. Des del 2011 també col·labora amb el Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona com a director en els projectes Cantània i Canta Gran, i és convidat habitualment per impartir cursos i tallers per a diferents entitats i festivals (FCEC, SCIC, Corearte, AEMCAT…).
Va treballar amb el cor Lieder Càmera com a correpetidor i subdirector del 2008 al 2014. Ha estat pianista acompanyant del Cor Infantil de l’Orfeó Català i pianista del Cor Jove Nacional de Catalunya (2013-2017) i director de la Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia (2012-2019). L’any 2001 va fundar el Cor Aglepta, cor femení que dirigeix des d’aleshores, i actualment també és pianista i director del Cor Infantil Sant Cugat; així mateix, des de l’any 2016 és director de la Coral Sant Jordi. Des del setembre del 2022 assumeix la codirecció del Cor Jove de l’Orfeó Català.
Buia Reixach i Feixes, directora
©JosepMolina
Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català
Nascuda a Torelló (Osona) l’any 1975, començà els estudis musicals a l’Escola de Música de Torelló. Va fer estudis de cant amb Cori Casanova, Myriam Alió i Dolors Aldea. Va estudiar direcció coral amb Josep Vila i Casañas, Mireia Barrera i Xavier Sans, entre d’altres. Des de l’any 2007 dirigeix el Cor de Noies de l’Orfeó Català; també dirigeix els cors de l’Escola de Música de Manlleu.
Ha estat directora de la Coral Infants Alegres de Torelló, Coral Cervià de Torelló, Coral Serpencanta de Manlleu, Cor d’Homes d’Osona, Cor de Pares i Mares de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i de Nàiades-Cor de Noies. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral –a Bombai (2010) i al Camerun (2011)– i des del 2014 és la directora artística del projecte Cantem Junts, de caràcter biennal, a escoles de primària d’Osona que aplega vuit-cents nens i nenes en un concert. Actualment és la coordinadora i directora dels cors en el projecte El monstre al laberint del Gran Teatre del Liceu, emmarcat en el Servei Educatiu LiceuAprèn, i també es fa càrrec de tota l’àrea de cant coral del Projecte Viladomat (Manlleu), projecte social que treballa per la integració i igualtat d’oportunitats.
Glòria Coma i Pedrals, directora
© JosepMolina
Directora del Cor Infantil de l’Orfeó Català
Va néixer a Santa Maria d’Oló (Moianès). Estudià direcció amb Mireia Barrera, Josep Vila i Casañas, Pierre Cao, Johan Duijck i Harry Christophers. Ha estudiat piano, contrabaix, teatre i dansa, i és llicenciada en cant per l’ESMUC, sota el mestratge de Margarida Natividade, amb la qual ha participat en diverses classes magistrals a Bèlgica. Ha dirigit el Cor Infantil Sant Esteve de Castellar del Vallès (primer premi de la X Mostra de la Generalitat de Catalunya) i el Cor Jove de l’Escola de Música la Guineu de Barcelona (segon premi del IX Certamen Nacional Infantil i Juvenil d’Havaneres de Torrevella).
Ha dirigit cors d’adults, com el Cor Lieder Càmera (direcció adjunta del 2005 al 2008), ha actuat com a contrabaixista en diverses agrupacions, i com a soprano solista ha interpretat els papers de Barbarina i Reina de la Nit (Mozart), Lakmé (Delibes), Melissa (Händel), i també ha cantat l’Stabat Mater de Pergolesi (Orquestra Barroca Catalana) i l’Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns (Orquestra Ars Musicae), entre d’altres. En diverses ocasions ha format part del jurat dels Premis BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra.
És professora de cant al monestir de Sant Benet de Montserrat i a l’Orfeó Català i professora de tècnica de direcció coral a la diplomatura de música sacra de la Facultat Antoni Gaudí. Aquesta temporada serà directora convidada al Festival di Primavera de Montecatini, per segon any consecutiu, organitzat per la Federació Italiana de Cant Coral. Des del 2008 dirigeix el Cor Infantil de l’Orfeó Català (tercer premi a Cantonigròs).
Glòria Fernàndez Blanco, directora
© MarionaFernàndez
Llicenciada en direcció de cors a l’Escola de Superior de Música de Catalunya, durant molts anys ha estat cantant professionalment en diferents grups com el cor Arsys Bourgogne, dirigit per Pierre Cao i La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall entre d’altres.
Ha dirigit diverses corals mixtes, infantils i femenines durant aquests darrers 20 anys i des del setembre del 2007 dirigeix el Cor Mitjans de l’Orfeó Català.
Ha participat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral: a Bombai i al Camerun, i ha estat des de l’inici del Projecte social Palau Vincles (2011) fins al 2023 com a directora de cors.
Paral·lelament s’ha interessat en l’abordatge del cos i de la veu des d’una mirada més àmplia i integrativa, i està formada en el mètode pedagogicomusical Jaques-Dalcroze, en dansa Contemporània, en teràpia Corporal Integrativa i en Musicoteràpia de la veu entre d’altres.
Gemma Tatay, directora
Nascuda a Barcelona, obtingué el grau mig de piano i el superior de teoria i solfeig al Conservatori Superior de Música del Liceu. També és diplomada en Magisteri Musical per la Universitat de Barcelona. Ha estudiat direcció coral amb els mestres Manel Cabero, Gaby Baltés, Mireia Barrera, Josep Vila, Lluís Vila, Dan Olof Stenlum i Piere Cao.
Ha estat directora assistent en els concerts participatius que organitza “La Caixa” a Sevilla, Granada, Barcelona i Pamplona.
En el transcurs de la seva trajectòria, ha dirigit diversos cors infantils i cors d'adults, entre els quals el Cor Tessàlia i el Cor Ariadna de l’Agrupació Cor Madrigal, que segueix dirigint actualment.
Des de fa cinc anys canta com a soprano al cor GAC de Barcelona.
Pel que fa a la vessant pedagògica, ha estat professora de magisteri musical a la Universitat de Barcelona. Regularment imparteix cursos de pedagogia musical i direcció coral a mestres i directors de cors a diferents universitats i entitats de l'estat espanyol.
Enguany és mestra de música de primària y secundària a l'Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, on dirigeix hi els cors infantils. Forma part de l'Escola Coral de l'Orfeo Català com a directora del Cor Petits.
Ariadna Casals Olivella, coreografies
Nascuda al Penedès (1992), des de ben petita ha estat immersa al món de l’espectacle. Va estudiar comèdia musical, cant i dansa, i ha actuat en espectacles musicals al Teatre Coliseum, Teatre Tívoli i Eixample Teatre. Actualment és vocalista en dos grups de música pop i treballa en diferents projectes artístics.
Una de les seves passions és la docència, ja sigui a petits o grans, i gaudir del procés de creació de projectes. Es considera una persona feliç, familiar, alegre i amb una gran passió per viure tot el que la vida presenta. La música és la seva via d’expressió i concep la dansa com a terreny de joc. Vol viure la vida amb intensitat i compartir les seves passions amb tots els qui l’envolten.
Adrià Aubert Blanch, direcció escènica i dramatúrgia
Nascut a Barcelona (1985), es formà a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en l’especialitat de direcció escènica i dramatúrgia.
Ha complementat la seva formació amb nombroses ajudanties de direcció amb Xavier Albertí, Joan Anton Gómez, Esteve Polls, Pep Tosar i Josep Lluís Guardiola.
L’any 2001 fundà la companyia Els Pirates Teatre, de la qual ha dirigit la majoria de produccions. Entre els muntatges destaquen Nit de Reis, Somni d’una nit d’estiu i Les feres de Shakespeare; Ronda naval sota la boira de Pere Calders; Sing song swing d’Els Pirates Teatre; Teatre de carrer, El darrer triangle, Gran Fracaroli de Joan Brossa.
En el camp del teatre familiar, destaca la direcció escènica de l’òpera Brundibár de Hans Kráza, La petita Capmany de Tanaka Teatre, El zoo d’en Pitus i Peter Pan amb la coral El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, o les diverses col·laboracions amb el projecte Clavé XXI de l’Escola Coral de l’Orfeó Català.
Els seus espectacles s’han pogut veure a reconeguts espais del país, com el Teatre Lliure, Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Teatre Romea, Teatre Condal, El Maldà, Escenari Joan Brossa, Kursaal de Manresa, Teatre Municipal de Girona o Ateneu d’Igualada, així com a diferents festivals europeus d’Alemanya, Itàlia i França.
Des de la temporada 2013-14 és director artístic d’El Maldà, sala de teatre del centre de la ciutat que ha rebut diversos premis de la crítica i dels espectadors els darrers anys.
Orfeó Català
©A. Bofill
És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz és el director, Montse Meneses és la subdirectora i Pau Casan és el pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel i K. Petrenko, entre d’altres.
Els darrers anys, al Palau de la Música Catalana destaquen les interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, protagonitzant l’estrena europea de l’obra, sota la direcció de Simon Halsey (octubre, 2017); l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle (gener, 2020); la Novena Simfonia de Beethoven, al costat del Cor de Cambra del Palau i l’Orquestra Simfònica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel (setembre, 2020); la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey (juliol, 2021); i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing (febrer, 2022). De la temporada passada 2022-23 cal destacar les actuacions al Palau amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre El cant dels ocells. Fantasia per cor i orgue (2022, obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana). Finalment, cal destacar que durant la crisi de la Covid-19 l’Orfeó Català no va aturar l’activitat i va continuar fent assajos i concerts.
En l’àmbit internacional, cal destacar del 2023 l’actuació de l’Orfeó al costat de la Berliner Philharmoniker en una gira històrica amb un total de quatre concerts a Berlín (Berliner Philharmonie, 27 i 28 d’abril), la Sagrada Família (1 de maig) i l’Auditorio Nacional de Madrid (3 de maig) amb la interpretació de la Missa de la Coronació de W. A. Mozart, sota la direcció de Kirill Petrenko. Aquesta ha estat la segona ocasió en què l’Orfeó ha actuat amb la formació berlinesa (la primera vegada va ser l’any 2013 al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Simon Rattle). El maig del 2022 la formació catalana va protagonitzar amb èxit una gira al costat de l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno a Palau 100, al Théâtre des Champs Elysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, sales prestigioses on l’Orfeó debutava.
També, els darrers anys el cor ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic, i l’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma de Mallorca i Múnic amb la Segona Simfonia de Mahler.
D’entre els projectes del cor d’aquesta temporada 2023-24, el novembre de 2023 cal destacar la interpretació de la Novena Simfonia de Beethoven amb l’Orquestra Nacional de Lió, sota la direcció de Nikolaj Znaider, als Auditoris de Barcelona i Madrid. El febrer de 2024, els dies 13 i 14 l’Orfeó Català va interpretar dins Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, respectivament, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions Hengelbrock van interpretar aquestes obres, el mateix mes de febrer, a Hamburg: l’obra de Brahms a la Laeiszhalle (dia 17) i l’obra de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie (dia 18).
L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
@ Ricardo Rios
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català.
De l’any 2022 cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. També, de la temporada passada 2022-23, cal destacar la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (amb direcció de Júlia Sesé, preparadora del Cor); el concert commemoratiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que, amb l’objectiu de difondre la música coral a nivell professional per tot el país, es va presentar en gira per tot el territori català en una quinzena de poblacions; la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles que va incloure dos concerts a l’auditori francès.
De la temporada 2023-24 destaquen les interpretacions de The sacred veil d’Eric Whitacre, al Palau i al Festival Vocal Saulus de Saragossa, dirigit pel mateix compositor; El ratpenat de Strauss, amb Les Musiciens du Louvre, sota la direcció de Mark Minkowski, al Teatro Real de Madrid i al Théâtre des Champs Élysées de París; i Fidelio de Beethoven, amb la LA Phil, sota la direcció de Gustavo Dudamel, a Barcelona i en gira per París, Londres i Los Angeles; així com dues produccions pròpies: Un cant a la natura. Un crit a la terra i Una Schubertíada.
Cor Jove de l’Orfeó Català
©Ricardo Ríos
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.
D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar els concerts del Cor Jove amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Taverner amb l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Rubén Gimeno, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Montserrat Meneses n’és la directora i Maria Mauri la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.
Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).
Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.
Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.
De la temporada passada (2023-24) va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, i la participació a la Festa de la Música Coral.
D’aquesta temporada 2024-25 destaca el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst, i el concert amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i cors de Palau Vincles en l’estrena d’una obra d’Arnau Tordera. També cal destacar el concert amb el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses; la participació en l’obra The veil of the temple de John Taverner, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, i el concert amb cantaires del Cor Infantil de l’Orfeó Català, dirigits per Basilio Astúlez.
El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Cor Infantil de l’Orfeó Català
© Antoni Bofill
El Cor Infantil de l’Orfeó Català està integrat per cantaires d’onze a disset anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Mallorca, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller (França) i Pisa (Itàlia). Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi, com la Gustav Mahler Jugendorchester, Orquestra Filharmònica d’Israel i Jove Orquestra Nacional de Catalunya, entre d’altres. Ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, J. Nott, I. Fischer, J. E. Gardiner, M. Valdivieso i B. Astúlez, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu, al festival Grec i ha treballat sota la direcció escènica de Comediants i Dani Coma.
En l’àmbit de la música simfonicocoral, ha interpretat les parts de cor de nens de la Tercera Simfonia de Mahler i el 2021 interpretà la part infantil de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, amb l’Orfeó Català, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, dirigits per Simon Halsey.
El 2022 va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de J. Horovitz, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, sota la direcció musical de Glòria Coma i la direcció escènica de Dani Coma; també interpretà el cor de nens de l’òpera Suor Angelica de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu. El 2023 ha participat a la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach al costat del cor Vox Luminis i la Freiburger Barockorchester, dirigits per Lionel Meunier, al Palau de la Música Catalana. Al cicle La Casa dels Cants va presentar el programa De la nit al dia juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català, i ha actuat amb el cor Virelai de Quart de Poblet, com a resultat de l’intercanvi que els dos cors van fer la primavera del 2023.
Aquesta temporada 2023-24 intervindrà a l’òpera Turandot de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu; a la Passió segons sant Mateu de Bach, al Palau i a l’Auditorio Nacional de Madrid, amb Vespres d’Arnadí i el Cor de Cambra del Palau, sota la direcció de Christoph Prégardien, i farà un intercanvi amb el cor portuguès Jovens Cantores de Guimarães. També participarà en un concert coral amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i la resta de cors de l’Escola Coral.
El Cor Infantil forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Cor Mitjans de l’Orfeó Català
©AntoniBofill
Integrat per trenta-sis nens i nenes de vuit a deu anys, Glòria Fernàndez n’és la directora i Adrià Aguilera el pianista. Els cantaires hi comencen a treballar el ric repertori coral per a cors infantils i augmenten el compromís amb el Cor amb l’assistència a dues sessions d’assaigs setmanals. Se’ls introdueix en la tècnica vocal educant la veu, l’actitud corporal i la consciència de la respiració, aspectes necessaris per cantar. Combinen els assaigs amb dues sessions setmanals de llenguatge musical per aprendre les bases de la lectura i l’escriptura musicals. També s’hi treballen els valors de la integració social i la cooperació, per mitjà dels concerts benèfics, el projecte Palau Vincles o els intercanvis internacionals. Així es sensibilitza els cantaires sobre tot allò que pugui afavorir la millora de la societat que ens envolta.
El Cor actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb els altres cors de l’Escola Coral, i també té la seva activitat pròpia dins i fora del Palau, tot participant en intercanvis amb altres corals de Catalunya.
El juliol del 2016 va interpretar per primera vegada els Carmina Burana de Carl Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigits per Esteve Nabona, al cicle Estiu al Palau. El 2018 va actuar, al costat de l’Orfeó Català i els cors de l’Escola Coral, en l’obra El monstre al laberint de Jonathan Dove al festival Grec. El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català i la Coral El Virolet, i el desembre va actuar, al costat del Cor Petits de l’Orfeó Català, al cicle Simfònics al Palau amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i la cantant Dàmaris Gelabert. El 2022, al cicle La Casa dels Cants, va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de Joseph Horovitz, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català. Al Palau, el 2023 protagonitzà, al costat dels cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, el projecte de cocreació Fem somriure el planeta, amb dibuix en directe, i el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral i dirigit per Basilio Astúlez.
El Cor Petits forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Cor Petits de l’Orfeó Català
© AntoniBofill
Integrat per nens i nenes de sis i set anys, Gemma Tatay n’és la directora i Adrià Aguilera el pianista. En aquesta etapa s’inicia la formació al món de la veu i la música. A partir de cançons, exercicis i jocs es treballa l’extensió de la veu, la seva lleugeresa, l’afinació i el reconeixement auditiu des de l’escolta i la imitació; així mateix, els integrants s’eduquen en el ritme, la pulsació i l’expressivitat musical mitjançant el cant, la dansa i l’escenificació de les cançons. Igualment, es fomenta que els cantaires es familiaritzin amb la respiració i tinguin consciència corporal. També es treballen els sentits de la responsabilitat, el compromís i la constància, per afavorir que els cantaires creixin a nivell personal i despleguin totes les seves capacitats musicals i les vinculades a la intel·ligència emocional.
Actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb la resta de cors de l’Escola Coral, als concerts de Primavera i de Sant Esteve; també fa intercanvis amb altres corals, que inclouen concerts fora del Palau, i un cap de setmana de treball.
El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, i el desembre del mateix any va actuar amb Dàmaris Gelabert i l’Orquestra Simfònica del Vallès al cicle Simfònics al Palau. El gener del 2020 va participar al concert dels Carmina Burana de C. Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dins el projecte Palau Vincles. El 2021 va participar en la producció audiovisual Carmina Burana, amb els cors de Palau Vincles, que s’estrenà el 28 de març a Palau Digital i TV3.
Aquesta temporada interpretarà al Palau, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català, el programa “De la nit al dia”, amb obres de Brahms, Rutter, Pastrana i Luboff, entre d’altres, i amb la direcció escènica de Dani Coma, així com el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral, tots dirigits per Basilio Astúlez.
El Cor Petits forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Textos
Oh Jesús de ma infantesa
Josep Ollé i Sabaté (1987)
Text de Joan Maragall (1860-1911)Oh Jesús de ma infantesa!
Oh petit Nostre Senyor!
Bon Jesuset de les panses i figues,
i nous i olives i mel i mató!
Que alegre es torna la nit de desembre!
Quina alegria d’infants i pastors!
Tot timbaleja, tot cascavelleja,
tot se trontolla al vaivé d’un bressol...
Què li darem al fillet de Maria?
Què li darem al formós infantó?Nova cançó del desembre congelat
Miquel llobet (1878-1938)
Text de Josep Carner (1884-1970)El Desembre congelat
confós se retira;
l’apaivaga la ciutat
que, de lluny, admira,
on el cel és amorós,
la muntanya fa redós
i enjoien l’onada
llums de la vesprada.Barcelona, gran casal,
flor de Catalunya,
el Desembre no et fa mal:
somriu i s’allunya.
Diu: “Gebrada no et duré,
que hi ha encara en el roser,
al cim de les branques,
rams de roses blanques.”Hi ha al carrer més amagat
cants de cadernera;
hi ha un nou pol·len, del passat
en la polseguera;
riu sant Jordi el paladí
i entre tosses de jardí,
un broll d’aigua clara
diu: “Avant” i “Encara!”Cada noia té promès
i du violetes;
son esguard és tot encès,
de les amoretes.
És daurada la ciutat
del Desembre vent gelat,
confós se retira,
dolç com una lira.Nadal en banyador
Francesc d’Assís Pagès (1978)Comença el dia molt aviat
avui segurament també farà calor,
ningú no va gaire abrigat
i és que Nadal ja ha arribat.Gent amb bicicleta i banyador
se’n van a prendre el sol amb il·lusió.
Pells molt morenes i el cel clar
i és que Nadal ja ha arribat.Jo també vull passar el Nadal amb banyador
i anar a la platja i a la muntanya d’excursió.
Jo també vull passar el Nadal amb banyador
jo vull passar el Nadal a l’Equador.Els pastorets del pessebre fent surf,
la filadora bronzejant-se a la platja,
el caçador juga a la sorra amb Jesús,
menja herba fresca el bou i no farratge.Jo també vull passar el Nadal amb banyador...
Els tres Reis juguen al voleibol,
el Pare Noel balla al so de les maraques,
l’estel d’Orient porta ulleres de sol,
sant Josep fa migdiada en una hamaca.Jo també vull passar el Nadal amb banyador...
La pastora Caterina
Arranjament d’Elisenda Fábregas (1955)
Nadala tradicional catalanaLa pastora Caterina
per present li va donar
tres taronges de la Xina,
i el pessebre va enramar.
Ara, pastors, anem junts
cap al portal, que n’és nat
un infant com una estrella,
que a mi ja em té el cor robat.
Anton tiro liro liro, Anton tiro liro la.
Jesús, al pessebre, anem-lo a adorar.
Oh, bons pastors, jo diria
que en el portal de Betlem,
prop de Jesús i Maria,
sembla que al cel ja siguem.
Ara, pastors, anem junts....
La pastora Caterina
per present li va donar
tres taronges de la Xina,
i el pessebre va enramar.
Ara, pastors, anem junts....Allà sota una penya
Arranjament de Salvador Mas (1951)
Nadala tradicional catalanaAllà sota una penya n’és nat el Jesuset,
nuet, nuet,
allà sota una penya n’és nat el Jesuset,
nuet, nuet,
que és fill de mare verge i està mig mort de fred,
nuet, nuet i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia: Jesús que esteu fredet,
pobret, pobret!
El bon Josep li deia: Jesús que esteu fredet,
pobret, pobret!
La Verge en responia: per falta d’abriguet,
pobret, pobret, per falta d’abriguet!
Pastors hi arribaren allà a la mitjanit,
cric-cric, cric-cric!
Pastors hi arribaren allà a la mitjanit,
cric-cric, cric-cric!
Veient que tots hi anaven, del gran fins al més xic,
cric-cric, cric-cric, del gran fins al més xic.
A prop d’allí passava un dimoni escuat,
patrip, patrap!
A prop d’allí passava un dimoni escuat,
patrip, patrap!
Sentint tanta gatzara a dins se n’és ficat,
patrip, patrap, a dins se n’és ficat!
Els pastorets en veure’l s’hi tiren al damunt,
patim, patum!
Els pastorets en veure’l s’hi tiren al damunt,
patim, patum!
I tantes n’hi mesuren que el deixen mig difunt,
patim, patum, que el deixen mig difunt!The ground
Ola Gjeilo (1978)Pleni sunt caeli et terra gloria tua.
Osanna in excelsis.Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.
Hosanna a dalt del cel.Benedictus qui venit in nomine Domine.
Osanna, in excelsis.
Agnus Dei, qui tollis peccata mundi.
Dona nobis pacem.Beneït qui ve en nom del Senyor.
Hosanna a dalt del cel.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
doneu-nos la pau.“For unto us a child is born”, d’El Messies
Georg Friedrich Händel (1684-1759)
Llibre d'Isaies, 9:5For unto a child is born, unto us a son is given,
and the government shall be upon his shoulder,
and his name shall be called
Wonderful, Counsellor, the mighty God,
the everlasting Father, the Prince of Peace.Perquè ens ha nascut un infant, se’ns ha donat un fill.
I l’imperi és damunt les seves espatlles.
I se li ha posat per nom
Meravellós, Conseller, Déu Fort,
Pare per sempre, Príncep de la Pau.“Hebe deine Augen auf”, de l’Elies
Felix Mendelssohn Bartholdy (1809-1847)
Text de Julius Schubring (1839-1914)Hebe deine Augen auf zu den Bergen,
von welchen dir Hilfe kommt.
Deine Hilfe kommt vom Herrn,
der Himmel und Erde gemacht hat.
Er wird deinen Fuß nicht gleiten lassen,
und der dich behütet, schläft nicht.Alça els ulls vers les muntanyes,
des d’on et vindrà l’ajut.
El teu ajut ve del Senyor,
que ha fet el cel i la terra.
Ell no deixarà relliscar el teu peu,
i aquell qui et protegeix no dorm pas.L’anunciació als pastors
Arranjament de Mariona Vila (1958)
Nadala tradicional catalanaPastorets de la muntanya que viviu amb gran recel,
desperteu, veniu de pressa, que n’és nat el Rei del Cel.Cap al migdia canta i refila, toca Pasqual,
repica el timbal, rampataplam, rampataplam!
Que són festes d’alegria, Pasqües santes de Nadal!Què és aquest soroll que sento a aquesta hora en el corral?
Doncs mireu, que si jo baixo sabreu qui és en Pasqual.Cap al migdia canta i refila, toca Pasqual,
repica el timbal, rampataplam, rampataplam!
Que són festes d’alegria, Pasqües santes de Nadal!Ai, Pasqual, no t’hi enfadis que soc un àngel del cel,
que aquí vinc per anunciar-te que ha nascut el Rei del Cel.A puppet’s dream
Darius Lim (1986)Sha Sha!
A bright and shining flower,
The little forest shower,
The sun that shines and marvels
The night that brings the owls.Sha Sha!
Una flor brillant i resplendent,
la petita pluja del bosc,
el sol que brilla i meravella,
la nit que duu els mussols.Sha Sha!
A bright and shining flower,
The little forest shower,
The sun that shines and marvels
The night that brings the owls.Sha Sha!
Una flor brillant i resplendent,
la petita pluja del bosc,
el sol que brilla i meravella,
la nit que duu els mussols.Dance! Dance in the woods
Make a merry laughter.
Oh, dance in the woods,
Dance a little faster.Balla! Balla al bosc
fes una rialla alegre.
Oh, balla al bosc,
balla una mica més de pressa.The light of the dawn has a secret
that many would not know,
That it hears when the night goes
and where the starry sky hides the moon on high.La llum de l’alba té un secret
que molts no sabrien,
que s’escolta quan passa la nit
i allà on el cel estrellat amaga l’alta lluna.Shining hills and streams
and the showers in the sunlight.
Fading stars at sight
And the moonlight still in silence. Dance!Turons i rierols brillants
i els xàfecs a la llum del sol.
Estrelles que s’esvaeixen a la vista
i el clar de lluna encara en silenci. Balla!Dance and stomp a little faster.
Dance for joy, dance for the laughter, ha!
Dance lightly, dance swiftly,
dance in the woods sweetly.
Dance in the moonlight.Balla i pica de peus una mica més de pressa.
Balla d’alegria, balla per riure, ha!
Balla lleugerament, balla ràpid,
balla al bosc amb dolçor.
Balla a la llum de la lluna.Fading stars at sight
and still moonlight in the silence.
Around we go as soft as snow
the moon is shining the starlight beaming.
Dance a dance a dance in the woods. Dance!Estrelles que s’esvaeixen a la vista
i encara clar de lluna en el silenci.
Voleiem suaument com la neu,
la lluna brilla amb la llum de les estrelles.
Balla una dansa, una dansa al bosc. Balla!“L’estel”, d’El pessebre
Pau Casals (1876-1973)
Text de Joan Alavedra (1896-1981)L’estel esclata
de llum de plata.
Blava celístia
vesteix la nit.En dolç ensomni
dorm la natura
com extasiada
per l’infinit.
Ni el vent sospira
ni l’aigua canta
i l’au nocturna
calla el seu crit.
Pel prat fulgura
claror encantada.
Per l’herba passa
un raig d’estel.
I quan il·lumina
la branca nua,
les flors esclaten
al bes del cel.“El plor de l’infant”, d’El pessebre
Pau Casals
Text de Joan AlavedraOh, plor que penetra el món!
Enmig del seu son pregon
el cor de cada home plora.
¿Què cau dels ulls adormits
lliscant pels rostres rendits?
¿Quina tristesa els acora?
També cau dels ulls del cel,
llàgrima de llum, l’estel,
que es fon a dins del pessebre
en l’Infant que l’ha cridat
així que els ulls ha badat
ferint d’esclat la tenebra.“Glòria”, d’El pessebre
Pau Casals
Text de Joan AlavedraGlòria a Déu! Cantem! Glòria en l’altura!
Glòria a Déu i a tota criatura!
Pau a la terra!
Mai més cap guerra!
Mai més pecat!
Pau als homes de bona voluntat!
Pau!Dark & luminous night
Ola Gjeilo
Text de sant Joan de la Creu (1542-1591)Dark Night of the soul.
Luminous Night of the Soul,
O guiding Night!
O night more lovely than the dawn!
O night that has united
Lover with his beloved,
transforming the beloved in her Lover.Noche oscura del alma.
"Nit lluminosa de l’ànima"*
¡Oh noche, que guiaste!
¡Oh noche amable más que la alborada!
¡Oh noche que juntaste
Amado con amada
amada en el Amado transformada!
*aquesta frase no apareix en l'original de Sant Joan de la CreuNit de Nadal
Arranjament de Baltasar Bibiloni (1936)
Nadala tradicional valencianaNon, non, non....
La Nit de Nadal és nit d’alegria
i el fill de Maria és nat al portal.
Perquè tinga son en esta nit santa
sa mare li canta non non, la non non.Non non fes fillet et vetlla ta mare
adorm-te que el pare et fa un bressolet.
Veniu si voleu besar ses galtetes
veniu de puntetes i no el desperteu.Món de nit
Anna Campmany (1993)
Text de Carme Cabús (1956)Allò era el misteri d’aquell món de nit,
al lluny hi tocaven soles les campanes,
la brisa d’hivern coïa a les galtes,
els carrers nocturns eren transitables.
L’energia viva de la nit brollava,
la lluna serena abstreta brillava,
i un esperit tendre com jonc
revinclant-se em feia renéixer
com al punt de l’alba.Tempest
Ekrem Eli Phoenix (1981)
Extractes de les pregàries O sanctissima i MagnificatUn,
un dos un,
un dos tres dos un,
un dos tres qua- tres dos unUn,
un dos un,
un dos tres dos un,
un dos tres qua- tres dos unO Sanctissima! O Piissima!
dulcis Virgo terra,
Virgo respice, mater aspice,
audi nos, terra
tu medicinam portas.Oh Santíssima! Oh Pietosíssima!
Dolça Terra Verge,
Verge mira’ns, Mare cuida’ns,
escolta’ns, Terra
Tu duus la cura.Magnificat anima mea
et exsultavit spiritus sanctus meus.La meva ànima magnifica
i el meu esperit sant celebra.Ballade to the moon
Daniel Elder (1986)On moonlit night I wander free,
my mind to roam on thoughts of thee.Amb la nit il·luminada per la lluna deambulo lliure,
la meva ment vaga sobre els pensaments de tu.With midnight darkness beckoning
my heart toward mystic fantasy:
Come, dream in me!
How beautiful, this night in June,
And here, upon the velvet dune;
I weep with joy beneath the moon.Amb la foscor de mitjanit
el meu cor cap a la fantasia mística:
Vine, somia en mi!
Que bonic, aquesta nit de juny,
i aquí, sobre la duna de vellut;
ploro d’alegria sota la lluna.The path lies dark before my sight,
And yet, my feet with pure delight
trod onward through the blackened vale
beneath the starry sky so bright.
O, share thy light!
These woods, their weary wanderer soon
in awe and fearful wonder swoon;
I weep with joy beneath the moon.El camí es troba fosc davant la meva vista,
i, tanmateix, els meus peus amb pura delícia
avançaven per la vall ennegrida
sota el cel estrellat tan brillant.
O, comparteix la teva llum!
Aquests boscos, el seu rodamon cansat aviat
en sorpresa i temorosa meravella desmaiada;
ploro d’alegria sota la lluna.And as the darkened hours flee,
my heart beats ever rapidly.
Though heavy hang my eyes with sleep,
my singing soul, it cries to thee:
Come, sing with me!
The twinkling sky casts forth its tune—
O, must I leave thy charms so soon?
I weep with joy beneath the moon.I mentre les hores fosques fugen,
el meu cor batega cada vegada més ràpid.
Encara que pesats pengin els ulls amb el son,
la meva ànima cantant, et crida:
Vine, canta amb mi!
El cel centellejant projecta la seva melodia.
O, ¿he de deixar els teus encants tan aviat?
Ploro d’alegria sota la lluna.Les quatre estacions
Jordi Cornudella Heras (1989)
Text de Dolors Miquel (1960)Doneu-me un hivern ben blanc
amb la boira ploranera
gelant-se a cada instant
i un foc breu i una cantera
d’emocions per ’nar picant
i una dolça borratxera
d’un amor que es va inflant
als brancals de l’ametllera;
o una ciutat ravalera
amb els bars buits d’estadants
o una platja amb dos amants
i un fred blau, mar de gelera.
Doneu-me un hivern ben blanc
com escarxa de ribera.I una pluja a primavera
que sigui com dues mans:
l’una que no té espera
lliure música ambulant;
l’altra que va esperant
amb el cor clavat a terra,
amb la gola de sequera,
amb els llavis delerants.
I una mar tan estrangera
que els ulls tot navegant
perdin l’horitzó a l’esquerra
i la costa al davant.Doneu-me una vella espera
de vaixell que va arribant.
Doneu-me un estiu tan groc
com l’ull encès d’una festa
o els gira-sols de Van Gogh
o els esclats de la tempesta
amb onades al galop
i un infant sobre la cresta
de l’onada d’un estrof.
O la carn que puja al grop
d’un vent fort que suma i resta
empenyent naus grans i bots,
cavalcant llum, sense testa,
dins la badia d’un got.Doneu-me un estiu barroc
més ardent que l’ardent gesta.
I una tardor de ginesta
amb trens negres com erugues
i uns rius vells que mai fan festa
i uns escolars, fil i agulles.
I uns vells tapats a la fresca
amb el cor curull d’arrugues
i el desig en una llesca
que si hi jugues o no hi jugues.
I el cor aquest peix de fugues
dolç que duu al llom una aresta,
i un ham amb carnassa llesta
de les dugues a les dugues.
Doneu-me una tardor erecta
on el cos perdi les fulles.Un ram de nadales (per anar a Betlem)
Arranjament de Joan Vives i Sanfeliu (1953)
Nadales tradicionals catalanes, excepte la darreraLes dotze van tocant
Ja és nat el Rei Infant, Fill de Maria.La mare i el Fillet
estan mig morts de fred, i el vell tremola.Josep, a poc a poc
encén allà un gran foc i els àngels canten.Els àngels de la Glòria
Glòria! Glòria! In excelsis Deo.Del cel baixen els àngels de cent en cent
per anunciar la nova a tota la gent.
Aneu-hi tots!, aneu-hi tots!
A veure la vinguda del Salvador.Anem a Betlem a veure el Messies,
anem a Betlem i l’adorarem.Sa galta és de rosa collida al jardí;
d’un bes l’ha desclosa l’estel del matí.Anem a Betlem a veure el Messies,
anem a Betlem i l’adorarem.Ses blanques manetes, petites com son,
sent tan petitetes formaren el món!A Betlem me’n vull anar,
vols venir tu gallineta?
A Betlem me’n vull anar,
vols venir tu rabadà?
Un xiulet li vull comprar,
un xiulet li vull comprar.
Xiu, xiu, xiu, farà el xiulet, xiribit, xiribet,
a Betlem, au, au, a Betlem, si us plau.A Betlem me’n vull anar,
vols venir tu gallineta?
A Betlem me’n vull anar,
vols venir tu rabadà?
Un timbal li vull comprar.
Un timbal li vull comprar
tam, tam, tam, farà el timbal, tacatrim, tacatram,
tacatrim, tacatram, a Betlem, si us plau.El rabadà
A Betlem me’n vull anar.
Vols venir tu rabadà.
–Vull esmorzar!A Betlem esmorzarem,
i Jesús adorarem, la, la...
–I per’xò hi ’nem?
Afanya’t rabadà! Corre, rabadà!
Afanya’t rabadà! Corre, rabadà!Alca’t doncs, a veure el nen.
I ja és hora que marxem
–Cap a Betlem!El petit timbaler
Katherine Kennicott Davis (1892-1980)
Basada en la nadala d’origen txec Hajej, nynjej
Adaptació al català de Joan VivesQuan van dir-me: “Correm a Betlem!
Anem a veure el Rei nascut a Betlem!
El seu palau és un pessebre a Betlem,
pren el timbal i marca el pas a Betlem.
Rapatam plam rapatam plam”
Vaig seguir-los camí de Betlem
per veure el Nen.Quan vaig dir-li, parrapatam plam,
soc pobre igual que tu, parrapatam plam.
No tinc regal per tu, parrapatam plam,
Tan sols aquest timbal, parrapatam plam.
rapatam plam rapatam plam
Puc tocar, si et plau, parrapatam plam
el meu timbal.Quan Maria em diu: parrapatam plam,
“És un regal immens”, parrapatam plam,
la mula marca el temps, parrapatam plam,
el bou mugeix content parrapatam plam
rapatam plam rapatam plam.
I el nen es mira amb un somriure especial
el meu timbal.El Noi de la Mare
Arranjament d’Albert Guinovart (1962)
Nadala tradicional catalanaQuè li darem a n’el Noi de la Mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Li darem panses amb unes balances
li darem figues amb un paneró.Què li darem al fillet de Maria?
Què li darem al formós infantó?
Panses i figues i nous i olives,
Panses i figues, i mel i mató.Tam patam tam, que les figues són verdes
tam patam tam, que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua
maduraran en el dia del Ram.El cant de la Senyera
Lluís Millet (1867-1941)
Poema de Joan MaragallAl damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dona veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 28.02.24 – 12 h
Petit PalauUna Schubertíada
Jordi Armengol, piano
Bernat Cot, actor i dramatúrgia
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Anna Romaní, direcció escènica
Xavier Puig, directorObres de Schubert, Beethoven, Rossini i Haydn
Preu: 25 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –