• Programa de mà

    Concert de Sant Esteve
    —Cors de l’Orfeó Català & Cor de Cambra del Palau

    La Casa dels Cants - Nadal al Palau

    Divendres, 26 de desembre de 2025 – 19 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Benvinguda

    Benvolguts i benvolgudes,

    És un honor retrobar-nos en aquesta nova edició del Concert de Sant Esteve, un dels rituals més estimats del nostre calendari musical. Avui el Palau es torna a omplir amb la força i la sensibilitat de la gran família coral de l’Orfeó Català, amb més de tres-cents cinquanta cantaires que ens conviden a compartir un vespre que, per a moltes llars, ja és una tradició indissociable del Nadal. Una celebració que es viu intensament a la Sala de Concerts, però que també arriba arreu del país gràcies a la transmissió de 3cat, Catalunya Música, Catalunya Ràdio i Palau Digital.

    Aquesta edició és especialment significativa perquè acollim el primer Concert de Sant Esteve sota la direcció de Xavier Puig, que s’estrena com a nou mestre al capdavant de l’Orfeó Català. La seva arribada simbolitza continuïtat i renovació alhora: una mirada plena d’il·lusió, exigència i ambició artística que connecta plenament amb el gran moment que viu la nostra família coral.

    L’any que deixem enrere ha estat ple de fites que confirmen l’excel·lència del projecte. Hem viscut moments memorables, com el debut de l’Orfeó Català a la sala Berwaldhallen d’Estocolm amb Daniel Harding; el concert de la Generació C a Hamburg, que va evidenciar la vitalitat de la creació coral catalana contemporània; la participació del Cor de Noies als Jardins Tivoli de Copenhaguen, o el viatge del Cor Jove a València per interpretar el Requiem de Mozart. Tot plegat, sumat a l’activitat intensa dels cors infantils i del Cor de Cambra, ha consolidat un any d’una maduresa artística excepcional i d’una projecció internacional creixent.

    I si el present és brillant, el futur immediat ens posa davant un repte majúscul: el debut de l’Orfeó Català a Los Angeles, acompanyats pel Cor de Cambra del Palau, el febrer del 2026, per interpretar la Missa solemnis de Beethoven amb l’orquestra Los Angeles Philharmonic i Gustavo Dudamel. Una fita històrica que confirma la confiança internacional en els nostres cors i que ens exigeix el millor de nosaltres mateixos.

    En aquest marc de celebració i memòria, enguany també commemorem els vint-i-cinc anys del Cor de Noies de l’Orfeó Català, una formació que ha crescut fins a esdevenir un referent del nostre ecosistema coral. Aquest aniversari pren forma especialment en el concert d’avui amb l’estrena d’una obra encàrrec del Palau dedicada al Cor de Noies, que ret homenatge al seu talent, al seu compromís i a la seva trajectòria.

    Finalment, voldria expressar, en nom de tota la institució, el nostre profund agraïment: al públic que ens acompanya, als cantaires i les seves famílies, als socis, mecenes i col·laboradors, i als equips artístics i professionals que fan possible, dia rere dia, que el Palau segueixi sent motor cultural i comunitari del país.

    Desitjo que gaudiu d’aquest concert, que seguiu formant part dels nostres rituals i que el 2026 ens trobi units, amb il·lusió, música i esperances renovades.

    Bon Sant Esteve a tothom!

    Joaquim Uriach, president de l’Orfeó Català

  • Nadala

    Que l’any que ve ens sigui plaent. Que surti el sol a casa nostra.
    Que hi siguem tots si l’àvia fa el dinar. Que tinguem temps per sobretaules.
    Que no faltin torrons, les neules, ratafia. Que algú proposi un brindis.
    Que el més petit digui un poema i els més grans s’emocionin.
    Que aquest mes de desembre pugui tornar la màgia. Que no es perdi cap carta.
    Que no se’n vagin mai les ganes de vosaltres. Que em trobeu si us faig falta.
    I, per damunt de tot, que no ens pugui l’oblit. Que fem memòria.
    Que si diem Betlem diguem també les runes.

    Mireia Calafell

  • Presentació del concert

    Un concert de tradició i creació catalanes

    Em plau presentar aquest Concert de Sant Esteve, el primer com a director artístic, amb aspectes de novetat i també de continuïtat. Perquè sí: ens agrada el ritual de mudar-nos, mentre digerim els canelons, i anar al Palau a cantar el Concert de Sant Esteve. Molts fa anys que ho fem. Ens ho van transmetre els nostres avantpassats des de fa més d’un segle. Però alhora, cada any és nou, diferent…, màgic i irrepetible. El Concert de Sant Esteve és una trobada de tradició i creació catalanes. Perquè no només són compatibles, sinó necessàries. Com deia Robert Gerhard: “Els que mantenen viva una tradició no són els que es conformen, sinó els que la transformen”.

    La novetat principal és el format de cantata de la segona part. L’estrena de La Nadalenca: un relat musical creat per a l’ocasió i encarregat a la compositora Anna Campmany –i alhora cantant del Cor de Cambra– i al poeta Josep Pedrals, que versa sobre els diferents models de celebració del Nadal i defensa la convivència i la transformació que, de fet, sempre s’hi ha operat. Però aquesta estrena és només el plat fort d’una aposta decidida per l’actual Generació C –de compositors corals catalans contemporanis– que domina el concert. Sens dubte, la millor generació en quantitat, qualitat i diversitat de la nostra història. Cal celebrar que puguem bastir un repertori eminentment de compositors i compositores catalanes (una paritat, per cert, no planificada, i això és senyal de normalitat) d’estils ben diferents i per a tots els gustos.

    L’aparador que suposa el Concert de Sant Esteve ha de servir per fer promoció d’aquest grup i difondre aquesta bona nova, que és mèrit de molts i fruit de factors diversos: des del nou ensenyament musical, la millora tècnica dels cors o iniciatives com el Concurs de Composició del Palau de la Música, què és d’on sorgeix una altra estrena del concert: una versió del Fum, fum, fum de Jordi Calpe, que fusiona la melodia tradicional catalana amb aires caribenys –coses del canvi climàtic… Em deixaria molts noms. Però sí vull destacar la presència del compositor resident del Palau de la Música aquesta temporada, Josep Ollé, perquè és justament un fruit paradigmàtic d’aquesta fornada de compositors corals actuals. D’ell cantarem un tast de l’estrena del Te Deum amb el qual hem tancat recentment la celebració del Mil·lenari de Montserrat. I també ens unirem tots per difondre el seu Missatge de Pau. Si em permeteu, l’escriuré amb majúscula, perquè el cant del violoncel que l’acompanya ens recorda sempre el missatge de pau i llibertat que va llegar-nos l’insigne Pau Casals. I acabant aquest any de guerres i conflictes, ens emociona recordar el text de Joana Raspall sobre aquesta “terra que es diu beneïda / perquè un dia, / una Nit, van donar-li un missatge de pau”. A nosaltres també “Ens tremola la veu preguntant: / Què n’hem fet d’aquell missatge?”. Enguany l’escriurem en la nostra carta als Reis d’Orient… Milers de persones necessiten aquest regal.

    Només em resta fer un reconeixement a Pablo Larraz, de qui agafo el relleu, i amb qui és un plaer seguir treballant junts, en una generosa i exemplar col·laboració. També vull agrair els molts anys de servei als cors infantils de l’Orfeó Català de Glòria Fernàndez, en el seu darrer Concert de Sant Esteve. I, en general, a tot l’equip de directores, pianistes, i sobretot als cantaires, que fan possible que aquesta tradició –aquest ritual– reneixi un any més.

    Xavier Puig Ortiz, director de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música

  • 20251202 Regala Palau DESKTOP
  • Intèrprets

    Orfeó Català – Xavier Puig Ortiz, director; Belén Clemente, Beca Lluís Millet 2024-2026
    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana – Xavier Puig, director
    Cor Jove de l’Orfeó Català – Pablo Larraz Dalmases, director
    Cor de Noies de l’Orfeó Català – Montserrat Meneses Sendrós, directora
    Cor Infantil de l’Orfeó Català – Glòria Coma i Pedrals, directora
    Cor Mitjans de l’Orfeó Català – Glòria Fernàndez Blanco, directora
    Cor Petits de l’Orfeó Català – Mariona Fernàndez Blanco, directora
    Helena Garcia Melero, presentadora
    Lloll Bertran, narradora a La Nadalenca
    Germán de la Riva, baríton, Pare Noel a La Nadalenca
    Pol Blancafort, tenor, Fredolic a La Nadalenca
    Clara Moraleda, soprano, Llúcia a La Nadalenca
    Adrià Aubertdirector d’escena i dramatúrgia
    Directors i directores dels corsdirecció artística

    Pianistes dels cors:

    Jordi Armengol Puig, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
    Pau Casan, Orfeó Català i Cor Infantil de l’Orfeó Català
    Maria Mauri, Cor de Noies de l’Orfeó Català
    Gerard Morató, Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català
    Paul Perera Arguedas, Cor Jove de l’Orfeó Català

    Músics col·laboradors i solistes dels cors:

    Andreu Brunat, flautes de bec
    Marc Cabero, percussió
    Eduard Iniesta, guitarres
    Oriol Prat, violoncel
    Joan Seguí, orgue

    Ferran Mitjans, tenor (Te Deum laudamus
    Joy Sánchez, solista del Cor Infantil (Te Deum laudamus)
    Júlia Diago, solista del Cor Jove (Cap a Betlem van dos minyons)
    Pol Isern, solista del Cor Jove (Les bèsties del naixement)
    Antonio Fajardo, baix del Cor de Cambra del Palau (La Nadalenca)
    Sara Madrid, contralt de l’Orfeó Català (La Nadalenca)

  • Programa

    Propis del temps d’Advent
    Frederic Mompou (1893-1987)
    Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau, Cor Jove i Cor de Noies de l’Orfeó Català, Xavier Puig (direcció), Joan Seguí (orgue)

    Te Deum laudamus
    Josep Ollé i Sabaté (1987)
    Orfeó Català i Cor Infantil de l’Orfeó Català, Xavier Puig (direcció), Ferran Mitjans (tenor), Joy Sánchez (solista del Cor Infantil), Joan Seguí (orgue) i Marc Cabero (timbales)

    Rondalla del bou
    Carlota Baldrís (1960)
    Cor Infantil de l’Orfeó Català, Glòria Coma (direcció), Pau Casan (piano)

    Tyger
    Elaine Hagenberg (1979)
    Cor Infantil de l’Orfeó Català, Glòria Coma (direcció), Pau Casan (piano)

    O magnum mysterium
    Carles Prat Vives (1985)
    Cor de Cambra del Palau, Xavier Puig (direcció)

    Fum, fum, fum*
    Nadala tradicional catalana, arranjament de Jordi Calpe i Planells (1995)
    Cor de Cambra del Palau, Xavier Puig (direcció), Jordi Armengol (piano), Marc Cabero (bongos)

    Cap a Betlem van dos minyons
    Xavier Pastrana (1977)
    Cor Jove de l’Orfeó Català, Pablo Larraz (direcció)

    Jingle Bells
    Nadala tradicional nord-americana, arranjament de Ben Parry (1965)
    Cor Jove de l’Orfeó Català, Pablo Larraz (direcció), Paul Perera (piano)

    Cançó del bon dimoni
    Marian Márquez (1978)
    Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català, Mariona Fernàndez (direcció), Gerard Morató (piano)

    Les tres nadales per als tres Reis d’Orient
    Xavier Pastrana
    Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català, Glòria Fernandez (direcció), Gerard Morató (piano)

    Muses*
    Anna Campmany (1993)
    Cor de Noies de l’Orfeó Català, Montserrat Meneses (direcció), Maria Mauri (piano)

    The fire dance of luna
    Darius Lim (1986), amb coreografia de Basilio Astúlez (1975)
    Cor de Noies de l’Orfeó Català, Montserrat Meneses (direcció), Maria Mauri (piano), Oriol Prat (violoncel), Marc Cabervo (caixa)

    Les bèsties del naixement
    Albert Guinovart (1962)
    Cor Jove de Orfeó Català, Pablo Larraz (direcció), Paul Perera (piano)

    Blanc Nadal
    Nadala tradicional nord-americana, arranjament i traducció de Marc Timón (1980)
    Orfeó Català, Belén Clemente (direcció), Pau Casan (Piano), Marc Cabero (caixa i plat)

    Missatge de pau
    Josep Ollé i Sabaté
    Orfeó Català, Cor de Noies i Cor Jove de l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau, Pablo Larraz (direcció), Pau Casan (piano), Marc Cabero (Caixa i plat)

    La Nadalenca*
    Anna Campmany i Josep Pedrals (1979)
    Lloll Bertran (narradora), Clara Moraleda (Llúcia), Pol Blancafort (Fredolic), German de la Riva (Pare Noel), per determinar (baix solista), Xavier Puig (direcció), Jordi Armengol (piano), Joan Seguí (orgue), Marc Cabero (percussió), Eduard Iniesta (guitarres), Andreu Brunat (flautes de bec)

    1. Solstici
    2. Narració 1
    3. Nadal pastoral
    4. Narració 2
    5. Cançó d’en Fredolic
    6. Narració 3
    7. El Nadal és un regal
    8. Narració 4
    9. Els Nadals del món
    10. Narració 5
    11. Cor atabalat
    12. Narració 6
    13. L’Epifania
    14. Narració 7
    15. La festa dels folls

    *estrena de l’obra o arranjament

    Aquest concert té una durada de dues hores sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.

    Concert enregistrat i emès en directe per 3Cat, Catalunya Música i Palau Digital.

  • Et cal Saber...

    Qui en són els protagonistes? 

    La gran família coral de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana celebra un any més el tradicional Concert de Sant Esteve, una de les cites més esperades i estimades de l’època nadalenca a casa nostra. Des del 1913 l’escenari del Palau acull aquest espectacle que va molt més enllà d’una simple vetllada musical: és un retrobament emocionant, una abraçada que reuneix les més de tres-centes veus que formen la gran família musical al voltant de l’Orfeó que dirigeix el mestre Xavier Puig. Es tracta, en definitiva, d’una trobada imprescindible a la majestuosa sala modernista que evoca la calidesa de les reunions familiars d’aquestes dates, tot convertint-se en un regal de Nadal dels cantaires i per als cantaires. 

    Quines són les claus del concert? 

    Com en cada edició, el Concert de Sant Esteve ofereix moltes sorpreses, incloent-hi estrenes especialment creades per a l’ocasió. L’obra encarregada enguany, La Nadalenca, de la compositora Anna Campmany i amb llibret de Josep Pedrals, compta amb l’actriu Lloll Bertran com a narradora i també amb les intervencions de la soprano Clara Moraleda (Llúcia), el tenor Pol Blancafort (Fredolic) i el baríton German de la Riva (Pare Noel), que, sota la direcció del mestre Xavier Puig, donaran vida a aquest nou regal de Nadal. 

    A què he de parar atenció?

    Com es pot veure al programa, les nadales que tots coneixem són algunes de les peces més programades en aquesta vetllada, però les populars cançons tradicionals arriben a l’escenari del Palau amb arranjaments especialment pensats per a les formacions corals de la casa. Enguany es podrà sentir una nova versió de Fum, fum, fum, en un nou vestit del compositor Jordi Calpe i Planells, a càrrec del Cor de Cambra del Palau. La proposta també inclou piano i bongos.

    Sabies que... 

    Al tradicional Concert de Sant Esteve participen tots els cantaires de l’Orfeó Català i de la seva Escola Coral: el Cor Jove, el Cor de Noies, el Cor Infantil, el Cor Mitjans i el Cor Petits, i des de fa uns anys també s’hi suma el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, l’aclamada agrupació professional de la casa. 

    La repercussió mediàtica d’aquest concert ha contribuït a la popularitat de què gaudeix arreu del país: es retransmet en directe per 3Cat, Catalunya Música i a la plataforma Palau Digital. Això implica triar molt bé el repertori i mesurar al mil·límetre el temps de les interpretacions, perquè els horaris als mitjans no perdonen: en aquest espectacle tot ha d’anar com un rellotge, amb cada peça tan assajada, com també les entrades, les sortides i els moviments dels cantaires. 

  • Biografies

    Xavier Puig, director

    Xavier Puig

    © Mario Wurzburger

    Nascut a Cervera, començà els seus estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, que amplià posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obtingué el títol superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler.

    Paral·lelament s’inicià en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudià amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas. Continuà la seva formació com a director coral als Cursos Europeus de Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya i a l’Académie Internationale de Pontarlier (França).

    S’introduí en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona i al Conservatori de Viena, i el 1999 fou admès a la Universitat de Viena, on cursà els estudis de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager.

    El març del 2002 guanyà el concurs de la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i el juliol del 2003 el corresponent a la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual ha ofert diversos concerts.

    És director resident de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), de la qual fou titular entre el 2018 i el 2025, a més d’estar-hi vinculat anteriorment per la gira de Setmana Santa, dedicada al repertori simfonicocoral. És director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2018, i de l’Orfeó Català des del 2025, amb els quals ha recuperat patrimoni coral català, ha interpretat obres dels compositors corals actuals i ha creat diversos projectes corals escènics. És també principal director convidat de l’Orquestra de Girona. Ha dirigit el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida del 2002 al 2025, amb el qual ha elaborat diversos projectes de cançó popular, a més del gran repertori coral-orquestral. En l’àmbit operístic fundà la companyia Òpera de Tres Rals, dedicada a l’òpera de petit format, i ha dirigit diversos títols del cicle Òpera a Catalunya a Sabadell i de l’Òpera Popular de Barcelona.

    Com a director convidat ha dirigit l’Orquesta Nacional de España (ONE), Orquesta y Coro de RTVE, Orquesta Sinfónica de Navarra i les orquestres de Granada, Extremadura, Còrdova, i també l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, l’ensemble Kaleidoscop der Nationen de Viena, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, Camerata XXI de Reus, Camerata Eduard Toldrà de Vilanova, Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra Camera Musicae, Lleidart Ensemble i Orquestra Terrassa 48.

    És professor d’orquestra i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Ha estat director convidat de nombroses orquestres de joves i actualment dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra Terrassa 48.

    Ha enregistrat obra d’autors catalans i diversos programes divulgatius per a TV3. Fou director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana, que fundà el 2011.

  • Pablo Larraz, director

    Pablo Larraz

    ©Ricardo Rios

    Pablo Larraz Dalmases inicià els estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on n’obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.

    Ha estat director dels cors infantil i juvenil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, del Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diversos cors d’adults amb els quals ha treballat cal destacar la seva trajectòria amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, on havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, càrrec que exerceix fins a la temporada 2024-25, així com la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. Des del setembre del 2021 també és director de l’Orfeó Gracienc.

    Com a pedagog, ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de la CJC (Corals Joves de Catalunya) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.

  • Montserrat Meneses i Sendrós, directora

    Montserrat Meneses, directora

    © Cesc Rovira

    Nascuda al Vendrell (1973), és directora de cors i pedagoga musical. Va estudiar a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell i als conservatoris de Tarragona i Badalona. Es va formar com a directora coral amb els mestres Manel Cabero, Josep Prats, Josep Vila, Mireia Barrera, Pierre Cao, Laszlo Heltay i Johan Duijck.

    Ha dirigit diversos cors arreu del país, entre els quals destaquen Joves Veus i Orfeó del Vendrell, Coral Allegro i Coral Genciana de Barcelona, Coral Regina de Manlleu i Cor de Cambra de la Diputació de Girona. Ha estat sots-directora de l’Orfeó Català (2022-2024).

    Pel que fa al vessant pedagògic, és professora de cant coral a l’EMMPAC del Vendrell, ha estat professora de direcció coral a l’SCIC i a la FCEC i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili. Ha impartit cursos i tallers de direcció coral i pedagogia del cant coral per tot el territori.

    Durant deu anys ha estat codirectora del programa Cantània de l’Auditori de Barcelona i en fa quinze que és codirectora i directora artística del programa Canta Gran, projecte coproduït per L’Auditori i l’Ajuntament de Barcelona i que recentment ha rebut el Premi Anselm Clavé al millor projecte de transformació social.

    Actualment dirigeix el Cor Zóngora i el cor Veus Blanques de l’EMMPAC del Vendrell –tots dos fundats per ella–, la Coral Cantiga de Barcelona i el Cor de Noies de l’Orfeó català.

  • Glòria Coma i Pedrals, directora

    COMA i PEDRALS, Glòria ©Josep Molina

    © Josep Molina

    Directora del Cor Infantil de l’Orfeó Català

    Va néixer a Santa Maria d’Oló (Moianès). Estudià direcció amb Mireia Barrera, Josep Vila i Casañas, Pierre Cao, Johan Duijck i Harry Christophers. Ha estudiat piano, contrabaix, teatre i dansa, i és llicenciada en cant per l’ESMUC, sota el mestratge de Margarida Natividade, amb la qual ha participat en diverses classes magistrals a Bèlgica. Ha dirigit el Cor Infantil Sant Esteve de Castellar del Vallès (primer premi de la X Mostra de la Generalitat de Catalunya) i el Cor Jove de l’Escola de Música la Guineu de Barcelona (segon premi del IX Certamen Nacional Infantil i Juvenil d’Havaneres de Torrevella).

    Ha dirigit cors d’adults, com el Cor Lieder Càmera (direcció adjunta del 2005 al 2008), ha actuat com a contrabaixista en diverses agrupacions, i com a soprano solista ha interpretat els papers de Barbarina i Reina de la Nit (Mozart), Lakmé (Delibes), Melissa (Händel), i també ha cantat l’Stabat Mater de Pergolesi (Orquestra Barroca Catalana) i l’Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns (Orquestra Ars Musicae), entre d’altres. En diverses ocasions ha format part del jurat dels Premis BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra.

    És professora de cant al monestir de Sant Benet de Montserrat i a l’Orfeó Català i professora de tècnica de direcció coral a la diplomatura de música sacra de la Facultat Antoni Gaudí. Durant les darreres dues temporades ha estat directora convidada al Festival di Primavera de Montecatini, organitzat per la Federació Italiana de Cant Coral. Des del 2008 dirigeix el Cor Infantil de l’Orfeó Català (tercer premi a Cantonigròs).

  • Glòria Fernàndez Blanco, directora

    FERNÀNDEZ BLANCO, Glòria (c)Mariona Fernàndez

    © Mariona Fernàndez 

    Directora del Cor Mitjans de l’Orfeó Català

    Llicenciada en direcció de cors per l’Escola de Superior de Música de Catalunya, durant molts anys ha participat com a cantant professional en diferents formacions, com el cor Arsys Bourgogne, dirigit per Pierre Cao, i La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall, entre d’altres.

    Ha dirigit diverses corals mixtes, infantils i femenines durant aquests darrers vint-i-cinc anys i des del setembre del 2007 dirigeix el Cor Mitjans de l’Orfeó Català. Ha participat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral, a Bombai i al Camerun, i des de l’inici del projecte social Palau Vincles (2011) fins al 2023 com a directora de cors, entre d’altres el Cor Juvenil.

    Paral·lelament, s’ha interessat en el cos i la veu des d’una mirada més àmplia i integradora, i s’ha format en el mètode pedaògicomusical Jaques-Dalcroze, en dansa contemporània, en teràpia corporal integrativa i en musicoteràpia de la veu entre altres expressions.

  • Mariona Fernàndez Blanco, directora

    Graduada en logopèdia per la Universitat de Manresa-Universitat Oberta de Catalunya, especialitzada en veu amb els postgraus d’Intervenció Logopèdica en Trastorns de la Veu (Universitat Ramon Llull) i de Vocologia (Universitat dels Andes), així com amb el Màster en Trastorns de la Veu, del Llenguatge i de la Comunicació (Universidad Católica de Múrcia), guardonada amb el reconeixement ASISA al millor treball de final de màster. També està formada en mètodes de rehabilitació vocal, com Ostéovox, LSVT-LOUD i PhoRTE.

    Té el grau professional de cant pel Conservatori de Vila-seca, estudis de flauta travessera i formació en pedagogies musicals Dalcroze i Willems. Ha completat la formació d’Estill Voice Training i el primer nivell de Somatic Voicework-The LoVetri Method.

    Com a directora coral, destaca la seva activitat en el projecte social Palau Vincles del Palau de la Música Catalana. Ha impartit tallers corals i formació per a directors de cor en conservatoris, entitats corals i escoles municipals de música d’arreu de Catalunya. L’any 2024 va ser convidada a dirigir el concert del 50è aniversari del Juguem Cantant. També ha impartit tallers de coral i pedagogia musical a la Mehli Mehta Music Foundation de Bombai (a l’Índia).

    Ha format part del Cor Sant Esteve de Vila-seca, dirigit per Charo García i posteriorment per Xavier Pastrana; del Cor Aura, dirigit per Glòria Fernàndez; del Cor de la Universitat Ramon Llull, dirigit per Esteve Nabona, i del Cor Madrigal, dirigit per Mireia Barrera. Com a solista, destaca la seva participació a l’espectacle Joan Maragall, la llei d’amor al Teatre Nacional de Catalunya, sota la direcció de Joan Ollé; la producció Ressons de l’Al-Àndalus, amb el Cor de Cambra Enric Granados de Lleida, sota la direcció de Xavier Puig, i la participació com a actriu cantant a l’espectacle infantil Ecos del silenci a L’Auditori.

    Actualment compagina la reeducació vocal a la Consulta Veu amb la direcció coral del projecte social Palau Vincles del Palau de la Música Catalana, i és professora col·laboradora al Postgrau d’Intervenció Logopèdica en Trastorns de la Veu de la Universitat Ramon Llull.

  • Belén Clemente, directora

    Belén Clemente, directora

    © Roberto Insa

    Nascuda el 1996 a La Jana (Baix Maestrat, País Valencià), inicià la seva formació musical als cinc anys. Estudià trompeta i percussió a l’Escola de Música de La Jana, on forma part de la banda de música fins ara. El 2013 inicià els seus estudis d’interpretació de guitarra clàssica al Conservatori Municipal de Barcelona i el 2018 entrà a formar part del Cor de Noies de l’Orfeó Català. Estudià direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya, amb els mestres S. Brotons i J. Duijck, i posteriorment cursà el Màster de Direcció Coral a la Universitat de Birmingham, amb el professor Simon Halsey. A Birmingham també ha participat com a assistent de direcció del City of Birmingham Symphony Orchestra Chorus en algunes de les seves darreres produccions. Fundadora i directora de l’Original SoundTrack Orchestra, actualment també treballa com a directora del Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal, i de Roig Korai, cor de noies de l’Orfeó Gracienc, i és assistent de direcció de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, sota la direcció d’Isabel Rubio. Durant els cursos 2024-25 i 2025-26 gaudeix, a més, de la primera Beca Lluís Millet de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. 

  • Orfeó Català

    Orfeó Català

    © Antoni Bofill

    És un dels cors vocacionals de referència del país. Amb més de 130 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz n’és el director, amb Pau Casan com a pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel, K. Petrenko i T. Hengelbrock, entre d’altres.

    Dels darrers anys destaquen les seves interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, tot protagonitzant-ne l’estrena europea, sota la direcció de Simon Halsey; l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle; la Novena Simfonia de Beethoven, amb el Cor de Cambra del Palau i l’Orquesta Sinfónica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel; la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey, i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing. També cal destacar concerts amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre ‘El cant dels ocells’. Fantasia per a cor i orgue.

    En l’àmbit internacional, destaquen les seves actuacions el 2022 al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, amb l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, i el 2023 els concerts amb la Berliner Philharmonkier, sota la direcció de Kirill Petrenko, en una gira històrica amb un total de quatre concerts: Berlín (Berliner Philharmonie), la Sagrada Família i Auditorio Nacional de Madrid, amb la interpretació de la Missa de la coronació de W. A. Mozart. També cal destacar actuacions anteriors a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa; una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti; actuacions a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, i el 2019 una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Múnic, al costat del Cor de Cambra del Palau, amb la Segona Simfonia de Mahler.

    Més recentment, el febrer del 2024, l’Orfeó Català va interpretar dins el cicle Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions de Hengelbrock van interpretar aquestes obres a Hamburg: la de Brahms a la Laeiszhalle i la de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie.

    De la temporada 2024-25 destaca la gira amb la interpretació de la Simfonia Resurrecció de Gustav Mahler amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca i el Cor de Cambra del Palau, dirigits per Daniel Harding, amb concerts a Estocolm, Palau de la Música Catalana i Girona (abril-maig del 2025). I també l’estrena a Espanya del Dream requiem de Rufus Wainwright, amb l’OBC, sota la direcció de Ludovic Morlot, al Palau (gener del 2025).

    L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®.

  • Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

    Cor de Cambra del Palau de la Música Catala (c) Ricardo Ríos

    ©Antoni Bofill

    El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació; als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.

    Ha estat dirigit per grans mestres, com R. Jacobs, M. Minkowski, K. Nagano, S. Rattle, D. Barenboim, Ch. Rousset, V. Jurowski, D. Gatti, S. Carrington, F. Biondi i G. Dudamel. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).

    Ha actuat per tot el territori espanyol i en l’àmbit internacional destaquen els debuts als Proms de la BBC de Londres, al Festival MÜPA de Budapest i a Los Angeles (EUA), en l’inici de la gira internacional amb l’òpera Fidelio de Beethoven de LA Phil, dirigits per Gustavo Dudamel (2024). També destaquen les produccions pròpies El cançoner popular contemporani (2022), que commemorà el centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Un cant a la natura. Un crit a la terra (2023), Una Schubertíada (2024) i Canto la lluita... i l’amor, dedicada al centenari Joan Salvat-Papasseit (2024). També, el 2025, destaca la col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor de Thomas Hengelbrock amb el programa Romanticisme coral i Escola de Montserrat dirigit per Xavier Puig, i el concert al costat del violoncel·lista Nicolas Altstaedt, amb el seu Stabat Mater, per a cor mixt i violoncel, dirigit per Júlia Sesé, així com una estrena de Raquel García-Tomás.

    De la temporada 2025-26 destaca la gira amb el conjunt Il Gardellino, sota la direcció de Christoph Prégardien, amb l’Oratori de Nadal de J. S. Bach per diferents ciutats espanyoles i europees (Anvers i Amsterdam) i al Palau, el desembre del 2025; així com el retorn a Los Angeles (EUA), al costat de l’Orfeó Català i l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, dirigits per Gustavo Dudamel, amb la Missa solemnis de Beethoven, el febrer del 2026. També destaca la nova producció Judici a Gesualdo, amb la col·laboració del pianista Marco Mezquida, amb obres de Carlo Gesualdo i el mateix Mezquida; la interpretació de la Missa en Si menor de J. S. Bach, amb l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, i el concert amb obres de compositors corals catalans contemporanis i una estrena de Gabriela Ortiz.

  • Cor Jove de l’Orfeó Català

    Cor Jove

    ©ABofill

    Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz és el director i Paul Perera el pianista. Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey, P. Phillips i M. Gardolińska

    Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera , Sabadell i València, i a Sevilla, Granada, Las Palmas de Gran Canària, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.

    Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona. Ha interpretat La Creació de Haydn amb l’OBC i ha participat en la versió de concert del musical Sweneey Tood de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén, al Palau de la Música Catalana.

    De la temporada passada (2024-25) cal destacar els concerts amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Tavener amb l’Orfeó Català i el Cor de Noies de l’Orfeó Català corresponent al festival Grec. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit per Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Víctor Pablo Pérez, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.

    L’activitat de la temporada 2025-26 inclou l’estrena d’Els set somnis de Gaudí d’Olivia Pérez-Collellmir, al costat del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor de Noies de l’Orfeó Català i la Philharmonia Orchestra, dirigits per Marin Alsop; la interpretació de Gaudí d’Albert Guinovart, amb l’Original SoundTrack Orchestra (OSTO), sota la direcció de Belén Clemente i Albert Torrebella, i la col·laboració amb la Baltasar Neumann Orchestra i Thomas Hengelbrock, amb un programa dedicat a Händel. També cal destacar el concert amb repertori per a cor i orgue, amb l’organista Joan Seguí, amb un programa que proposa un viatge musical del Barroc al Romanticisme anglès i alemany. 


    El Cor Jove rep el suport d’Endesa.

    El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el suport de la Fundación Banco Santander

  • Cor de Noies de l’Orfeó Català

    Cor de Noies

    Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, el Cor de Noies de l’Orfeó Català està integrat per quaranta-cinc joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Actualment, Montserrat Meneses n'és la directora i Maria Mauri n’és la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.

    Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).

    Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.

    Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.

    El 2024 va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, la participació a la Festa de la Música Coral, el concert dirigit per Basilio Astúlez, i el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses.

    El 2025 va destacar el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst i l’intercanvi amb el cor danès Nordlys a Copenhaguen, i la participació en l’obra The veil of the temple de John Tavener, al costat de l’Orfeó Català i el Cor Jove de l’Orfeó Català, al festival Grec.

    La seva temporada 2025-26 inclou les estrenes d’Els set somnis de Gaudí d’Olivia Pérez-Collellmir, al costat del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor Jove de l’Orfeó Català i la Philharmonia Orchestra, dirigits per Marin Alsop, i d’El clam de la Terra de Mariona Vila. També destaquen la interpretació d’Els planetes de Gustav Holst amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i el concert dirigit per Martina Batić al costat del Cor de Cambra del Palau.

    El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el suport de la Fundación Banco Santander.

  • Cor Infantil de l’Orfeó Català

    (Glòria Coma i Pedrals, directora)

    Un total de cinquanta-tres nois i noies entre onze i setze anys són la vida del Cor Infantil de l’Orfeó Català. El nivell d’exigència per pertànyer a aquest cor augmenta en tant que són els mateixos cantaires els que assumeixen la responsabilitat d’assistència als assajos, activitats i concerts. 

    El Cor Infantil ofereix als nois i noies l’oportunitat de conèixer i cantar per primera vegada el repertori simfonicocoral, a més d’un nivell artístic i musical que té el reconeixement de les institucions, que sovint demanen cantaires del Cor com a solistes per a les seves produccions. Es tracta de cinc anys d’aprenentatge en què els cantaires reben una formació més individualitzada de la veu per mitjà de sessions en grups reduïts, en què realitzen assajos parcials que enriqueixen la qualitat del Cor, i en què assisteixen a classes de llenguatge musical per assolir fluïdesa en la lectura de les partitures. 

    L’activitat concertística del Cor inclou els concerts al Palau de la Música Catalana, a poblacions d’arreu i intercanvis amb altres formacions del país i estrangeres que permeten als seus membres viatjar i enriquir-se amb altres realitats. El Cor Infantil de l’Orfeó Català, un col·lectiu divers i atractiu, és el trampolí que portarà els nois i noies de setze anys cap al Cor Jove o el Cor de Noies de l’Orfeó Català. 

  • Cor Mitjans de l’Orfeó Català

    Cor Infantil de l'Orfeó Català

    © Antoni Bofill

    El Cor Mitjans de l'Orfeó Català està integrat per entre trenta i quaranta nens i nenes de vuit a deu anys, Glòria Fernàndez n’és la directora i Laia Armengol la pianista. Els cantaires hi comencen a treballar el ric repertori coral per a cors infantils i augmenten el compromís amb el Cor amb l’assistència a dues sessions d’assaigs setmanals. Se’ls introdueix en la tècnica vocal educant la veu, l’actitud corporal i la consciència de la respiració, aspectes necessaris per cantar. Combinen els assaigs amb dues sessions setmanals de llenguatge musical per aprendre les bases de la lectura i l’escriptura musicals. També s’hi treballen els valors de la integració social i la cooperació, per mitjà dels concerts benèfics, el projecte Palau Vincles o els intercanvis internacionals. Així es sensibilitza els cantaires sobre tot allò que pugui afavorir la millora de la societat que ens envolta.

    El Cor actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb els altres cors de l’Escola Coral, i també té la seva activitat pròpia dins i fora del Palau, tot participant en intercanvis amb altres corals de Catalunya.

    El juliol del 2016 va interpretar per primera vegada els Carmina Burana de Carl Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigits per Esteve Nabona, al cicle Estiu al Palau. El 2018 va actuar, al costat de l’Orfeó Català i els cors de l’Escola Coral, en l’obra El monstre al laberint de Jonathan Dove al festival Grec. El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català i la Coral El Virolet, i el desembre va actuar, al costat del Cor Petits de l’Orfeó Català, al cicle Simfònics al Palau amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i la cantant Dàmaris Gelabert. El 2022, al cicle La Casa dels Cants, va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de Joseph Horovitz, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català. Al Palau, el 2023 protagonitzà, al costat dels cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, el projecte de cocreació Fem somriure el planeta, amb dibuix en directe, i el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral i dirigit per Basilio Astúlez. De la temporada passada (2023-24) destaca el concert Cuques de llum, amb obres de Marc Dalmases, al costat del Cor Petits de l’Orfeó Català i el Cor de l’SCIC.

  • Cor Petits de l’Orfeó Català

    Cor Petits de l'Orfeó Català

    © Antoni Bofill

    El Cor Petits de l'Orfeó Català està integrat per una vintena de nens i nenes de sis i set anys, Mercè Pi n’és la directora i Laia Armengol la pianista. En aquesta etapa s’inicia la formació al món de la veu i la música. A partir de cançons, exercicis i jocs es treballa l’extensió de la veu, la seva lleugeresa, l’afinació i el reconeixement auditiu des de l’escolta i la imitació; així mateix, els integrants s’eduquen en el ritme, la pulsació i l’expressivitat musical mitjançant el cant, la dansa i l’escenificació de les cançons. Igualment, es fomenta que els cantaires es familiaritzin amb la respiració i tinguin consciència corporal. També es treballen els sentits de la responsabilitat, el compromís i la constància, per afavorir que els cantaires creixin a nivell personal i despleguin totes les seves capacitats musicals i les vinculades a la intel·ligència emocional.

    Actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb la resta de cors de l’Escola Coral, als concerts de Primavera i de Sant Esteve; també fa intercanvis amb altres corals, que inclouen concerts fora del Palau, i un cap de setmana de treball.

    El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, i el desembre del mateix any va actuar amb Dàmaris Gelabert i l’Orquestra Simfònica del Vallès al cicle Simfònics al Palau. El gener del 2020 va participar al concert dels Carmina Burana de C. Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dins el projecte Palau Vincles. El 2021 va participar en la producció audiovisual Carmina Burana, amb els cors de Palau Vincles, que s’estrenà el 28 de març a Palau Digital i TV3.

    La temporada 2022-23 va interpretar al Palau, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català, el programa “De la nit al dia”, amb obres de Brahms, Rutter, Pastrana i Luboff, entre d’altres, i amb la direcció escènica de Dani Coma, així com el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral, tots dirigits per Basilio Astúlez. De la temporada passada (2023-24) destaca el concert Cuques de llum, amb obres de Marc Dalmases, al costat del Cor Mitjans de l’Orfeó Català i el Cor de l’SCIC.

  • Jordi Armengol, piano

    Jordi Armengol

    Nascut a Prats de Lluçanès (Barcelona), inicià els seus estudis de piano amb Vicenç Prunés a l’Escolania de Montserrat, on també estudià violí i orgue sota el mestratge del pare Ireneu Segarra. Posteriorment continuà els estudis de piano amb Albert Attenelle i de música de cambra amb Jordi Mora a l’Escola de Música de Barcelona. El 1996 obtingué el premi d’honor al Conservatori Professional de Música de Tarragona. Posteriorment es traslladà a Friburg per estudiar amb Vitali Berzon. Destacà en els concursos nacionals de piano de Madrid, Vilafranca del Penedès, Berga i Carlet.

    Ha actuat com a pianista acompanyant al festival Grec i al Maig Coral de Barcelona, als cicles Cambra Coral i Concerts de Tarda al Palau de la Música Catalana, així com a L’Auditori i al Liceu. També ha actuat a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, Auditori Enric Granados de Lleida, així com a Manresa, Tarragona i altres ciutats del territori català. Ha participat en el XX Ciclo Música y Teatro al Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, al XXI Cicle de Música Clàssica de Peníscola i al Cicle de Concerts dels Jardins de Can March a Mallorca. Fora del territori espanyol ha actuat a França, Estònia i Guatemala.

    Ha ofert concerts amb els directors de cor Jordi Casas, Josep Vila, Mireia Barrera, Johan Duijck, Fernando Marina, Gorka Sierra, Daniel Mestre, Simon Halsey, Josep Vila i Jover, i Júlia Sesé. I ha col·laborat en els assaigs dels directors d’orquestra Salvador Brotons, Edmon Colomer, Antoni Ros Marbà, Manel Valdivieso, Josep Pons, Jesús López Cobos, Víctor Pablo, Sir Neville Marriner, Helmut Rilling, Daniel Barenboim i Jean-Christophe Spinosi, entre d’altres. Ha col·laborat com a pianista acompanyant a les classes de flauta de Magdalena Martínez i de cant amb M. Dayme, R. Smith, Dolors Aldea, Elena Copons i Ana Luisa Chova, entre d’altres, a Barcelona, Terrassa, Tortosa, així com al Curs Internacional de Dènia, Festival de Música de Tarragona i Curs Internacional d’Interpretació Històrica de la Música de la Fundació “la Caixa”. Ha estat repertorista a les classes d’oboè i fagot a l’ESMUC i professor de piano i música de cambra a l’Escola de Música de Barcelona.

    Com a compositor, ha publicat a l’editorial Boileau, i ha gravat un CD de l’obra coral i pianística del compositor Cristòfor Taltabull amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

    Es dedica a la música de cambra amb diverses formacions i als recitals amb cantants, tot treballant habitualment amb les sopranos Elena Copons, Ulrike Haller i amb el baríton Josep-Ramon Olivé, amb els quals ha participat en nombrosos concerts en festivals i en cicles a L’Auditori i a la Pedrera, Schubertíada a Vilabertran, en el prestigiós cicle ECHO Rising Stars, cicle Música de Cambra Life Victoria, cicle de Música Catalana Joan Manén, així com al cicle Intèrprets Catalans al Petit Palau.

    Actualment és el pianista del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana dirigit per Xavier Puig.

  • Pau Casan, piano

    Pau Casan

    Nascut a Barcelona, va estudiar piano amb C. Agustí, M. Drets i el catedràtic M. Farré al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va obtenir matrícula d’honor amb menció honorífica en el grau superior. Posteriorment va fer estudis de postgrau amb G. Fergus-Thompson i R. Vignoles al Royal College of Music de Londres, becat per la Fundació Agustí Pedro i Pons. Ha rebut classes magistrals d’A. de Larrocha, N. Bonet, M. Hastings, R. Fernández-Aguirre, P. Badura-Skoda i J. Nin-Culmell, entre d’altres.

    Guardonat amb el primer premi del 23è Concurs Joan Massià, va guanyar també el tercer premi del 33è Concurs de Joves Intèrprets de Catalunya i el premi al millor pianista del 22è Premi Ciutat de Berga, en la modalitat de cambra vocal-lied.

    Ha actuat com a solista a Barcelona, Reus, Sant Sebastià, Bogotà i Londres; com a acompanyant ho ha fet per Espanya, França, Portugal, Dinamarca, Finlàndia, el Regne Unit, Colòmbia i la Xina, tot especialitzant-se en la col·laboració amb la veu cantada, tant amb cors com amb solistes.

    Actualment compagina l’activitat concertística amb la docència al Conservatori Superior de Música del Liceu, col·labora habitualment amb el Gran Teatre del Liceu com a mestre repetidor i és pianista oficial del Concurs Tenor Viñas. Des del 2010 és el pianista del Cor Infantil de l’Orfeó Català i des del 2021 de l’Orfeó Català.

  • Maria Mauri, piano

    Maria Mauri

    © Guillem Ponsí i Vilà

    Nascuda a Vic (1991), Maria Mauri estudià piano i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Completa la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, on cursà un màster en l’especialitat de pianista col·laboratiu. Estudià amb els professors Vladislav Bronevetszky i Nelly Ben-Or (piano), Johan Duijck i Josep Vila i Casañas (direcció coral), Salvador Brotons (direcció orquestral), i Pamela Lidiard, Andrew West i Francisco Poyato (lied). També ha rebut classes de cant i té una gran passió pel món vocal, que l’ha empesa a especialitzar-se en el repertori vocal i coral.

    Ha acompanyat nombroses corals del país: Cor Madrigal, dirigit per Pere Lluís Biosca; Cor Jove Nacional de Catalunya, amb els directors Lluís Vilamajó, Mireia Barrera i Catherine Simonpietri; Cor Bruckner Barcelona, dirigit per Júlia Sesé, i Capella Nacional de Catalunya, amb direcció de Lluís Vilamajó-Jordi Savall, entre altres grups. Igualment, ha tocat en recitals de lied i òpera amb cantants com ara Josep-Ramon Olivé, Enric Martinez-Castignani, Núria Vinyals o Kathryn Smith. Ha actuat en festivals i sales d’arreu del territori català, a Anglaterra i a França. Ha treballat al Conservatori del Liceu com a pianista de repertori vocal.

    Ha estat guardonada amb diversos premis i beques: Fundació Victoria de los Ángeles, Guildhall Scholarship Awards i Beca Anna Riera, i ha participat en l’enregistrament del disc Pau & Victòria.

    Actualment combina la seva activitat professional com a pianista del Cor de Noies de l’Orfeó Català, dirigit per Montserrat Meneses, amb l’activitat com a directora, cantant i docent: des del 2019 és professora de piano clàssic al Taller de Músics ESEM, i és també directora titular dels cors de cambra Noctes i ARSinNOVA. D’altra banda, canta en formacions vocals, principalment de música antiga i música contemporània, com ara Companyia Musical o Marina Herlop.

  • Gerard Morató, piano

    Nascut a Vilafranca del Penedès (1994), es va formar en piano clàssic i va obtenir el títol superior d’interpretació a l’ESMUC com a alumne de M. Jesús Crespo i Denis Lossev, i el de Màster de Perfeccionament amb Vladislav Bronevetzky. Pel que fa a la música moderna, durant aquesta etapa es va formar en jazz amb Manel Camp i Ignasi Terraza i, posteriorment, al Taller de Músics amb Alejandro Di Costanzo, i en teclat modern amb Joan Jesús Caro a l’EMMCA de l’Hospitalet de Llobregat. També ha cursat la formació de professorat en metodologia IEM, sota el mestratge dels músics Emilio Molina, Carles Marigó i Víctor Solé. 

    Ha estat pianista en esdeveniments de tot tipus; acompanyant cantants clàssics i moderns, cors, musicals, gales de lliurament de premis, tastos gastronòmics, actes institucionals, audicions, cantates infantils i projeccions de pel·lícules de cine mut, fet que l’ha dut a desenvolupar-se amb desimboltura tant en contextos de música escrita com de música improvisada. 

    En l’àmbit pedagògic, ha treballat impartint classes de piano i fent de repertorista en diversos centres educatius, entre els quals l’IEA Oriol Martorell. També ha col·laborat com a pianista en el Màster de Lied de l’ESMUC. En el camp del cant coral, ha acompanyat nombroses corals de Catalunya i ha estat pianista en diverses jornades de treball i cursos de direcció de la FCEC i de l’SCIC. 

    Des de mitjan 2024 acompanya, com a pianista i teclista, la cantautora Lia Sampai en els concerts de presentació del seu últim disc, Un delta fràgil, enregistrament del qual va gravar les parts de piano. El mateix any també va guanyar la categoria de pianista acompanyant de cor del II Premi AESPIRE (Asociación Española de Pianistas Repertoristas). Actualment treballa com a pianista acompanyant de diversos cors de l’Orfeó Gracienc i també del Cor Llevant.

  • Paul Perera, piano

    Paul Perera

    © Lucas Vega

    Inicià els estudis musicals a l’acadèmia Le Violon Rouge (escola de música a Gràcia) amb M. Rosa Arguedas, acabà el grau professional al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb la professora M. Carme Poch i es llicencià en piano per l’ESMUC sota el mestratge de M. Jesús Crespo. Posteriorment cursà dos postgraus al Conservatori del Liceu amb Luiz de Moura Castro. Ha rebut formació en direcció coral amb Poire Vallvé, de qui va ser sotsdirector a l’Orfeó Gracienc (2012-2014).

    La seva llarga trajectòria com a pianista acompanyant al món coral l’ha portat a especialitzar-se en aquest àmbit i a treballar amb cors i directors de gran renom, tant del país com internacionals. Ha estat membre de l’equip tècnic del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC, 2013-2018) i va estrenar al piano L’enfilall de Josep Vila i Casañas a la 50a Trobada General de l’SCIC. Ha estat pianista del Cor Infantil de l’Orfeó Català (2019-2020) i convidat al festival Choralies de Vaison-la-Romaine (2019). Des del 2021 dirigeix i imparteix el Curs per a Pianistes Acompanyants de Cor que organitza l’SCIC.

    Actualment és pianista del Cor Jove de l’Orfeó Català, codirigit per Pablo Larraz i Oriol Castanyer, i pianista i sotsdirector de Roig Korai (el cor de noies de l’Orfeó Gracienc), dirigit per Lídia Paloma.

  • Lloll Bertran, actriu i cantant

    En la seva llarga carrera teatral ha representat des de L’auca del senyor Esteve i Cyrano de Bergerac (1984) fins a Tot fent Pigmalió i La paella dels dijous (2025). Ha actuat, entre d’altres, en sis espectacles de Josep M. Flotats; ha treballat també amb Ricard Salvat, i ha protagonitzat els espectacles propis: La Lloll, un xou ben viu (1992-93), Tot Lloll (2001), El xou de la Lloll. 25 anys (2009) i El secret de la Lloll (del 2017 al 2021).

    Ha actuat a l’òpera Don Carlos de Verdi, al Gran Teatre del Liceu, dirigida per Peter Konwitschny. I ha protagonitzat Bandalismes, tot dirigint la Banda Municipal de Barcelona, amb direcció escènica de David Pintó i musical de Salvador Brotons.

    Va assolir molta popularitat arran dels seus xous televisius, en què creà personatges, va fer tota classe d’esquetxos i unes paròdies musicals sorprenents.

    Ha rebut, entre altres premis, els Ondas de TV; Sebastià Gasch de Teatre; ARC d’humor, varietats i music hall, així com el Joan Poch de Mallerich, Margarida Xirgu, Singlot d’Honor, La Mirada Oberta i el Premi 1 d’Octubre de l’Associació MésJunts sempre anem MésLluny.

  • Adrià Aubert Blanch, direcció escènica

    Adrià Aubert

    Nascut a Barcelona (1985), es formà a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en l’especialitat de direcció escènica i dramatúrgia. Ha complementat la seva formació fent d’ajudant de direcció de Xavier Albertí, Joan Anton Gómez, Esteve Polls, Pep Tosar i Josep Lluís Guardiola.

    L’any 2001 fundà la companyia Els Pirates Teatre, de la qual ha dirigit la majoria de produccions, en què destaquen els muntatges Nit de Reis, Somni d’una nit d’estiu i Les feres de Shakespeare, Ronda naval sota la boira de Pere Calders, Sing song swing d’Els Pirates Teatre, Teatre de carrer, El darrer triangle i Gran Fracaroli de Joan Brossa.

    En la seva activitat de teatre familiar destaca la direcció escènica de l’òpera Brundibár de Hans Kráza, La petita Capmany de Tanaka Teatre, El zoo d’en Pitus i Peter Pan amb la coral El Virolet dels Lluïsos de Gràcia i les diverses col·laboracions amb el projecte Clavé XXI de l’Escola Coral de l’Orfeó Català.

    Els seus espectacles s’han pogut veure a espais prestigiosos del país, com el Teatre Lliure, Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Teatre Romea, Teatre Condal, El Maldà, Escenari Joan Brossa, Kursaal de Manresa, Teatre Municipal de Girona o Ateneu d’Igualada, així com a diferents festivals europeus d’Alemanya, Itàlia i França.

    Des de la temporada 2013-14 és director artístic d’El Maldà, sala de teatre que ha rebut diversos premis de la crítica i dels espectadors els darrers anys.

  • Joan Seguí, orgue

    Joan Seguí

    ©MayZircus

    Nascut a Barcelona (1996) en una família menorquina, començà els estudis musicals als cinc anys. El 2005 entrà a l’Escolania de Montserrat, on s’inicià en l’orgue. Es graduà amb matrícula d’honor a l’ESMUC i completà la formació a Berlín i Stuttgart amb mestres com Paolo Crivellaro i Ludger Lohmann. Paral·lelament, es formà en baix continu i improvisació amb professors destacats, com Montserrat Torrent, Daniel Roth, Michel Bouvard, entre d’altres, i ha aprofundit en la interpretació històrica del repertori antic. 

    És organista titular de la basílica de Santa Maria del Mar, on impulsa la recuperació de la Capella de Música, i organista assistent al temple de la Sagrada Família. També ha estat professor d’orgue al Conservatorio Superior de Música de l’Aragó. Ha ofert concerts a diversos països europeus i col·labora amb formacions com són l’OBC, Orquestra del Liceu o Orfeó Català. El 2021 publicà el seu primer disc en solitari, BachGround, reconegut com un dels millors de l’any per la crítica. 

  • Marc Cabero, percussió

    © Ricardo Rios

    Format musicalment als cors de l’Agrupació Cor Madrigal, als conservatoris de Barcelona i Estrasburg i a la JONDE, és timpani solista de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) des de la seva fundació i ha col·laborat amb diferents formacions de Cambra i Orquestres, com l’OBC, Orquestra del Liceu, etc.

    En el camp de la docència ha estat professor de percussió i música de cambra al Conservatori Superior del Liceu i al Conservatori Professional d’Igualada. Actualment ho és al Conservatori Professional de Terrassa. També ha participat com a professor a trobades de la JONC, JOSV i altres orquestres de joves. Des de l’Associació de Percussionistes de Catalunya (ASPECAT) i com a gestor cultural per la UOC, treballa per la promoció de la percussió en tots els àmbits de les arts i la pedagogia.

  • Eduard Iniesta, guitarres

    INIESTA, Eduard

    Nascut a Barcelona (1968), és músic, compositor i intèrpret de guitarres amb una llarga trajectòria. Creador d’una música singular i emotiva, especialitzat en instruments de doble corda, referent en l’àmbit de la música mediterrània, té una sòlida carrera com a intèrpret i compositor en gèneres com ara el folk, rock, blues, música clàssica i world music.

    Suma més de vint-i-cinc anys de carrera musical, amb una àmplia activitat com a compositor, intèrpret i creador de projectes per encàrrec i propis, tant en l’àmbit nacional com internacional. Entre els quals els espectacles Mamemi... Mozart! i Big Bang Beethoven.

    Ha treballat com a guitarrista, multiinstrumentista i compositor en totes les disciplines escèniques i estils musicals, i amb instruments de doble corda i guitarres singulars, com tzouras, baglamas, bouzouki, guitarra portuguesa, mandola o laghouto, entre d’altres.

    És reconegut com un referent de la música mediterrània contemporània, amb un llenguatge propi que fusiona tota mena d’estils.

  • Andreu Brunat, flautes de bec

    Es va formar com a intèrpret de flauta de bec als conservatoris de Barcelona i Amsterdam, i ha realitzat també estudis de direcció coral, rítmica Dalcroze i harmonia moderna. Com a intèrpret ha format part, entre d’altres, dels conjunts Sforzinda (conjunt de flautes renaixentistes), En Bloc (quartet de flautes de bec), Nancy Whiskey (música irlandesa) o l’Ensemble Leipzig 1723 (música barroca), i de l’orquestra de l’Escaldarium de Caldes de Montbui, a més de col·laborar com a intèrpret freelance amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, Orquestra de Cambra de Granollers, Cor de l’Auditori Enric Granados, el quartet de flautes Windu i amb actuacions com a solista amb l’Orquestra de Cambra de Vic i dins la producció teatral La disputa de l’ase. El seu repertori s’estén des de la música medieval fins a estrenes de música contemporània, passant per la música popular i tradicional. 

    També ha estat director de diversos cors, entre els quals el cor de música moderna A Little Note, i ha dirigit la Cobla Ciutat de Granollers i l’Escaldàrium de Cambra. Com a director ha realitzat nombrosos arranjaments corals i instrumentals per als conjunts que ha dirigit. 

    Ha estat professor de l’IEA Oriol Martorell i actualment és professor del Conservatori de Vic, l’Escola de Música de l’Ametlla del Vallès i la Facultat d’Educació de la UB, a més de dirigir els Almond Singers i la Coral Santa Eulàlia.

  • Oriol Prat, Violoncel

    El 2012 obtingé els estudis superiors d’interpretació de violoncel a l’ESMUC, amb Damián Martínez, i de música de cambra amb el Quartet Casals i Kennedy Moretti, amb les màximes qualificacions.

    És membre fundador, el 2014, del Cosmos Quartet, formació amb la qual manté una intensa activitat artística i musical que ha estat premiada en diferents concursos nacionals i internacionals.

    En música de cambra, es va formar a l’European Chamber Music Academy (ECMA) i a la Universitat de Hannover. Ha rebut classes i consells dels professors Rainer Schmidt, Alfred Brendel, Jonathan Brown, Patrick Jüdt, Alasdair Tait, Krzysztof Chorzelski i David Watkin, entre d’altres, i ha realitzat diferents cursos de perfeccionament amb els professors Maria de Macedo, Jens Peter Maintz, Raphaël Pidoux, Gary Hoffman, Claudio Bohórquez i Franz Helmerson.

    En l’ambit orquestal ha estat membre de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i Orquestra Simfònica Segle XXI. Actualment col·labora amb les orquestres Franz Schubert Filarmonia, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra del Gran Teatre del Liceu i Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

    Del setembre del 2016 al 2025 va ser professor de violoncel al Conservatori de Grau Professional de Música del Liceu.

    Toca amb un violoncel construït pel prestigiós lutier barceloní David Bagué.

  • Pol Blancafort, tenor

    Graduat en interpretació, itinerari musical per l’Institut del Teatre, inicià els seus estudis musicals al Conservatori de Vic i els consolidà  a l’Escolania de Montserrat (promoció 2012), i obtingué el grau professional de cant clàssic amb flauta travessera de segon instrument. Com a intèrpret ha participat, en el camp de la música clàssica, en la Dama de piques (Liceu, 2010), War Requiem de Britten (Liceu, 2012) i Història de Catalunya en cançons (L’Atlàntida, 2015), i en el camp de la música electrònica ha col·laborat amb els artistes Tarta Relena en la seva gira Fiat Lux i Yessi Per$e (La Mercè, 2022). Ha estat membre del cor de cambra ARSinNOVA i del cor de l’OSTO, tot participant en projectes com ara Amors impossibles (2022), la gala Catalunya aixeca el teló (Liceu, 2022), La Gran Nit de Dagoll Dagom (Grec, 2024) o La nit del músic alt (Grec, 2025). En l’àmbit teatral, ha participat als espectacles Bodas de sangre (Projecte Ingenu, 2024) o Sardana Superstar (Teatre Kursaal, 2024) i forma part de Cia. Nür, de teatre musical, amb la qual ha participat als espectacles Montedidio (Dau al Sec, 2022) i Bacants (Espai Brossa, 2023). També ha estat membre de la companyia de teatre musical infantil Jumping Ducks. Ha col·laborat com a performer a Llull a oscuras i La rel de l’arbre és una roda (CCCB, 2016) i a l’espectacle Ciutat dormitori (Teatre Lliure, 2021), així com en la proposta Gregotechno (Sala Apolo, 2024). Més enllà de la interpretació, ha participat com a llibretista a l’òpera Ferides (L’Atlàntida, 2021) i com a dramaturg i compositor al cabaret D.E.P. (2023).

  • Clara Moraleda, soprano

    La seva carrera artística comença l’any 2014 amb el musical Mar i cel de Dagoll Dagom, al Teatre Victòria. Des de llavors ha participat en altres espectacles musicals, com Scaramouche (2016), també de Dagoll Dagom, El despertar de la primavera (2019) o com a solista d’El secret d’Egipte (2023) del projecte Canta Gran! de l’Auditori de Barcelona. En teatre de text, ha treballat en El llibertí (2018) al Teatre Poliorama o El zoo de Vidre (2024) al teatre La Biblioteca. Com a credora ha escrit, codirigit i interpretat l’espectacle Adeu, Jane! (2022), que va oferir dues temporades al teatre El Maldà i amb el qual actualment continua de gira per Catalunya. També va escriure i publicar amb l’editorial Columna el llibre de relats El teu nom, finalista al Premi Josep Pla 2020. 

  • Germán de la Riva, baríton

    Germán de la Riva

    Nascut a Barcelona, començà els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge del pare Ireneu Segarra, on va fer diversos concerts i gravacions com a solista. Posteriorment continuà els estudis als conservatoris municipals de Barcelona i de Badalona, on cursà la carrera de cant amb el mestre Jordi Albareda.

    Ha millorat la seva tècnica amb diferents professors, entre els quals cal esmentar el mestre Kurt Widmer de la Schola Cantorum de Basilea; la degana de la Facultat Vocal de la Universitat Musical Nacional de Sofia, Mila Diulguèrova, i darrerament amb la soprano Marta Mathéu.

    És component de diverses formacions, com el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (des de l’any 2000), amb el qual ha fet de solista en nombroses ocasions, el quartet The Minstrels, el trio Fool of Music, el quartet Metropolitan Union, l’octet masculí De Canendi Elegantia, i de la formació de cants harmònics Muom. Amb aquestes agrupacions interpreta obres que van des del Renaixement i el Barroc fins al rock i pop actual cantant a cappella i passant per estils tan genuïns com els espirituals negres, el barbershop o les cançons dels musicals d’avui i de sempre.

    El seu repertori com a solista abasta des de l’oratori, com El Messies de Händel, Magnificat i Oratori de Nadal de Bach, Requiem i Missa de la coronació de Mozart, o Carmina Burana de Carl Orff; el lied, amb Cançons espanyoles i Dichterliebe de Schumann, Winterreise de Schubert..., i l’òpera: Dido & Aeneas de H. Purcell, La finta semplice de Mozart, Orfeo ed Euridice de Haydn, L’elisir d’amore de Donizzetti...

    També ha fet papers de musicals: Osman de Mar i cel, Dennis Galahad de Spamalot i Jean Valjeana d’Els Miserables.

  • Anunci fes-te soci_desktop
  • Textos

    Propis del temps d’Advent
    Frederic Mompou (1893-1987)

    Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.
    Com era al principi, ara i sempre,
    i pels segles dels segles.
    Amén

    Te Deum laudamus
    Josep Ollé i Sabaté (1987)

    Te Deum laudamus.
    Te Dominum confitemur.
    Te aeternum Patrem,
    omnis terra veneratur.

    A tu, oh Déu, et lloem.
    A tu, Senyor, et proclamem.
    Tu, Pare etern,
    ets venerat per tota la terra.

    Tibi omnes Angeli,
    tibi Caeli et universae Potestates:
    tibi Cherubim et Seraphim,
    incessabili voce proclamant.

    Tots els àngels, els cels
    i les potestats de l’univers
    els querubins i els serafins
    et canten sense parar.

    Rondalla del bou
    Carlota Baldrís (1960)
    Text Marià Manent (1898-1988)

    El bou pesant veient la gent que tantes coses oferia,
    diu que volia fer un present al dolç Infant de l’Establia.
    I quan minvà una mica el fred, que l’Infantó ja no plorava,
    sortí amb pas lent, dins l’aire net, sota la nit florida i blava.

    Per donar a Déu, pobre i humil damunt la palla gloriosa,
    vol abastar algun flam gentil de l’estelada tremolosa.

    Va caminar per fondes valls i resseguia la carena,
    sent el clarí de tots els galls, però ja du la rica ofrena.
    Saltant de goig i bruelant, el bou baixà de la muntanya,
    i s’oferí al dolç Infant, amb una estrella a cada banya.

    Per donar a Déu, pobre i humil damunt la palla gloriosa,
    vol abastar algun flam gentil de l’estelada tremolosa.

    Tyger
    Elaine Hagenberg (1979)
    Text de William Blake (1757-1827)

    Tyger Tyger, burning bright,
    In the forests of the night;
    What immortal hand or eye,
    Could frame thy fearful symmetry?

    Tigre, tigre, que cremes amb tanta intensitat,
    als boscos foscos de la nit:
    quina mà o quin ull immortal
    va poder donar forma a una bellesa tan terrible?

    In what distant deeps or skies.
    Burnt the fire of thine eyes?
    On what wings dare he aspire?
    What the hand, dare seize the fire?

    En quins abismes o en quins cels llunyans
    va encendre’s el foc dels teus ulls?
    Amb quines ales va gosar enlairar-se?
    Quina mà va gosar prendre aquell foc?

    What the hammer? What the chain,
    In what furnace was thy brain?
    What the anvil? What dread grasp,
    Dare its deadly terrors clasp!

    Quin martell, quina cadena,
    quin forn va forjar el teu cervell?
    Quina enclusa, quina mà tan ferma
    va gosar subjectar aquest terror tan mortal?

    When the stars threw down their Spears
    And water’d heaven with their tears:
    Did he smile his work to see?
    Did he who made the Lamb make thee?

    Quan els estels van deixar caure les seves llances
    i van regar el cel amb llàgrimes,
    va somriure, en veure la seva creació?
    El mateix que va fer l’Anyell, et va fer també a tu?

    Tyger Tyger, burning bright,
    In the forests of the night;
    What immortal hand or eye,
    Could frame thy fearful symmetry?

    Tigre, tigre, que cremes amb tanta intensitat,
    als boscos foscos de la nit:
    quina mà o quin ull immortal
    va poder donar forma a una bellesa tan terrible?

    O magnum mysterium
    Carles Prat Vives (1985)

    O magnum mysterium
    ed admirabile sacramentum
    ut animalia viderent Dominum natum
    jacentem in praesepio
    O Beata Virgo
    cujus viscera meruerunt
    portare Dominum Jesum Christum.
    Alleluia!

    Oh, gran misteri
    i admirable sagrament,
    que els animals van veure el Senyor nat,
    jaient en un pessebre.
    Oh benaurada Verge,
    les entranyes de la qual meresqueren
    portar el Senyor Jesucrist.
    Al·leluia!

    Fum, fum, fum
    Nadala tradicional catalana, arranjament de Jordi Calpe i Planells (1995)

    El vint-i-cinc de desembre,
    fum, fum, fum
    ha nascut un minyonet
    ros i blanquet, ros i blanquet,
    fill de la Verge Maria,
    n’és nat en una establia, 
    fum, fum, fum.

    Allí dalt de la muntanya, 
    fum, fum, fum
    si n’hi ha dos pastorets,
    abrigadets, abrigadets,
    amb la pell i la samarra, 
    mengen ous i botifarra,
    fum, fum, fum.

    Qui dirà més gran mentida?
    Fum, fum, fum
    ja ens respon el majoral,
    amb gran tabal, amb gran tabal,
    jo faré deu mil camades
    amb un salt totes plegades,
    fum, fum, fum.

    El desembre congelat confús es retira.

    N’és el dia de Nadal,
    molt principal, molt principal.
    Quan n’eixirem de matines
    farem bones escudines
    fum, fum, fum.
    Bones festes!
    Santes festes!

    Déu vos do unes santes festes,
    fum, fum, fum,
    faci fred, faci calor,
    serà el millor, serà el millor
    de Jesús fer-ne memòria
    perquè ens vulgui dalt la glòria,
    fum, fum, fum.

    Cap a Betlem van dos minyons
    Nadala tradicional catalana, arranjament de Xavier Pastrana (1977)

    Cap a Betlem van dos minyons
    amb dues barres de torrons.
    Cap a Betlem van dos minyons
    amb dues barres de torrons.
    Sant Josep deia: “Gent de Judea
    no us vull el present
    de tan bona gent;
    jo us asseguro que no té cap dent”.

    Quan sant Josep veia l’Infant,
    ell d’alegria anava plorant.
    Quan sant Josep veia l’Infant,
    ell d’alegria anava plorant.
    Ell el bressava,
    ell li cantava aquesta cançó: “Lireta, liró,
    quina alegria que em dones minyó!”.

    Jingle Bells
    James Pierpoint, (1822-1893), nadala tradicional nord-americana, arranjament de Ben Parry (1965)

    Jingle bells, jingle bells
    Jingle all the way,
    Oh what fun it is to ride
    In a one-horse open sleigh.

    Ding, dang, dong, ding, dang, dong,
    dringueu sens parar;
    oh, que n’és de divertit
    anar dalt d’un trineu obert d’un cavall.

    Dashing through the snow
    In a one-horse open sleigh
    Through the fields we go
    Laughing all the way.
    Bells on bob-tail ring
    Making spirits bright
    What fun it is to ride and sing
    A sleighing song tonight.

    Lliscant per damunt de la neu
    dalt d’un trineu obert d’un cavall,
    pels camps anem corrent
    tot el camí, alegres i somrients.
    Fent dringar els cascavells
    per així elevar els ànims
    oh, que n’és de divertit lliscar i cantar
    aquesta nit una cançó de trineu.

    Jingle bells, jingle bells
    Jingle all the way,
    Oh what fun it is to ride
    In a one-horse open sleigh.

    Ding, dang, dong, ding, dang, dong,
    dringueu sens parar;
    oh, que n’és de divertit
    anar dalt d’un trineu obert d’un cavall.

    Cançó del bon dimoni
    Marian Márquez (1978)

    Les dotze van tocan
    i un dimoni escuat
    va sol cantant
    patim patam

    Veu pastorets a la muntanya
    repica el timbal
    rampataplam
    rampataplam

    No vol barallar-se, no!

    El desembre és congelat
    i un dimoni escuat
    està content, està content!
    A Betlem me’n vull anar
    jo també m’hi acostaré.
    No us tireu al damunt
    i em deixeu mig difunt
    patim patum.

    Anirem cap a Betlem
    i a Jesús al pessebre adorarem.

    Els pastorets de la muntanya
    volen un amic que canti cric cric
    es miren i es pregunten
    si poden confiar en un dimoni escuat.

    On el cel és estrellat
    el cor no no es pot glaçar.

    Anirem cap a Betlem
    i Jesús adorarem
    i el dimoni escuat està content.

    Les tres nadales per als tres Reis d’Orient
    Nadales tradicionals catalanes, arranjament de Xavier Pastrana

    Els tres reis - 1. Popular catalana

    La llum de l’estrella ja de lluny es veu,
    ni els núvols la tapen ni el sol l’obscureix.
    Pastors i sagals, veïns de Betlem!,
    correu, veniu, veïns de Betlem!
    Mireu quina estrella que brilla en el cel.

    Guiats per l’estrella, sol·lícits i atents,
    mireu, ara arriben tres reis d’Orient.
    Pastors i sagals, veïns de Betlem!,
    correu, veniu, veïns de Betlem!
    Mireu quina estrella que brilla en el cel.

     

    Els tres reis - 2. Popular catalana

    Tres reis d’Orient,
    tres bons camarades,
    tenen gran consell
    una matinada.
    “Heu d’anar a Betlem”,
    els diu l’Etern Pare,
    tralara lara lala
    els diu l’Etern Pare.

    Surten de matí,
    entreclar l’albada.
    Quan són pel camí,
    l’Estrella els guiava;
    quan són a Betlem
    l’Estrella se’ls para,
    tralara lara lala,
    l’Estrella se’ls para.

    Troben sant Josep i la Verge Santa.
    “On aneu, senyors?
    on aneu, doncs, ara?”
    “A adorar Jesús,
    Fill de l’Etern Pare”,
    tralara lara lala,
    Fill de l’Etern Pare.

    “Si voleu entrar,
    podeu adorar-lo”.
    L’un li porta encens,
    or i mirra els altres.
    L’estrella del cel
    els il·luminava,
    tralara lara lala,
    els il·luminava.

     

    Quina joia aquesta nit! - 3. Popular catalana

    Quina joia aquesta nit!
    Tot el món rosa i ginesta.
    Els clarins de l’infinit
    anuncien cants de festa.

    Els estels, a poc a poc,
    fan camí cap a la cova.
    Àngels blaus de menta i foc
    van dient la bona nova.

    Muses
    Anna Campmany (1993)
    Text de Mireia Calafell (1980)

    creieu-nos: us buscàvem
    sabíem que parlàveu   que alguna cosa ens dèieu
    no éreu només de pedra   no estàveu en silenci
    mai no vàrem dubtar-ho  hi éreu   us sentíem

    creieu-nos: persistim
    allò que llavors dèieu   ressona aquí dins nostre
    canvia el to i el timbre de tot el que s’escolta
    projecta un ritme nou   textures   melodies

    creieu-nos: seguirem
    fins que la nostra veu   ompli de ple el palau
    i enmig de l’escenari un focus il·lumini
    la lluita que demà   serà a la fi una festa

    creieu-nos: us buscàvem  persistim  seguirem
    creieu-nos: hi serem

    The fire dance of luna
    Darius Lim (1986), amb coreografia de Basilio Astúlez (1975)

    Awake all you who from the lands
    listen to the evening song
    Fire burn alight the sky the deepest night arise!
    Mighty luna sing out to luna Sing!

    Desperteu tots vosaltres els qui des de les terres
    escolteu la cançó del vespre.
    El foc crema el cel i fa aparèixer la nit més profunda.
    Poderosa lluna canta a la lluna.

    Move the magic into the music
    Sing, oh sing! Powerful luna dance
    the night away luna
    Let the world be filled with desire.

    Trasllada la màgia a la música.
    Poderós ball de lluna la nit de lluna.
    Canta la lluna, preciosa lluna.
    Que el món s’ompli de desig

    Oh magical luna light our fire
    Through the mystic lights that appear
    you save all from fear of dark and grey
    Show us luna shine your light
    and power trust our eyes to see.

    Oh!, lluna màgica il·lumina el nostre foc.
    A través de les nits místiques que apareixes,
    ens salves de la por a la foscor i la grisor
    mostra’ns, Lluna, la teva llum
    i el teu poder, confia en els nostres ulls per veure-hi.

    make us see the light make us see the beauty glory
    and enchanting mystry magic beams it begins!

    Fes-nos veure la llum, fes-nos veure la gloriosa bellesa
    i l’encantador misteri. Raigs màgics, comença!

    Les bèsties del naixement
    Albert Guinovart (1962)

    Quan les bèsties van saber que a Betlem havia nat
    quan les bèsties van saber que a Betlem havia nat.
    Van a veure el Jesuset, els esclopets van posar-se,
    per a veure el Jesuset van posar-se els esclopets.

    La llebreta molt lleugera ha arribada la primera
    la llebreta molt lleugera ha arribada la primera.
    Porta neules i torrons que en són bons per la companya
    porta neules i torrons, per la companya són bons.

    Ara, ara arriba el gat que va molt ben pentinat
    ara, ara arriba el gat que va molt ben pentinat.
    A la cua hi duu un farcell amb tortells i confitura
    a la cua hi duu un farcell amb confitura i tortells.

    La rateta molt mudada porta la cua enflocada
    la rateta molt mudada porta la cua enflocada.
    A les dents duu un formatget perquè el Jesuset se’l mengi
    a les dents duu un formatget per donar-lo al Jesuset.

    El bou, com que va pesant ha estat l’últim que ha arribat,
    el bou, com que va pesant ha estat l’últim que ha arribat.
    Ha portat un vedellet perquè l’infantet hi jugui,
    ha portat un vedellet perquè hi jugui l’infantet.

    Blanc Nadal
    White Christmas d’Irving Berlin (1888-1989), arranjament i traducció de Marc Timón (1980)

    Blanc dia de Nadal, festa!
    La neu caient sens fer remor.
    És en el paisatge diví missatge
    de pau i de tendre amor.

    I guarnint un arbre ben alt,
    festegem el blanc Nadal...

    Blanc! La llum del Nadal Blanc torna!
    I ens omple d’un amor tan gran;
    ja no hi ha cap mal pensament!

    Blanc!!!

    Missatge de pau
    Josep Ollé i Sabaté (1987)
    Text de Joana Raspall (1913-2013)

    Han callat un moment el vent i el mar,
    i les fonts tenen dolls aturats a mig aire,
    que no gosen tocar
    una terra que es diu “beneïda”
    perquè un dia,
    una Nit,
    van donar-li un missatge de pau.

    Ens tremola la veu preguntant:
    –Què n’hem fet del missatge?
    Sols això:
    on hi ha fam, ignorància i dolor,
    on hi ha guerres i mort,
    hi duem amb pompa i lluminàries
    les engrunes sobreres del nostre benestar.
    No tenim més amor,
    que “nosaltres”
    també ens anem tornant pobres;
    que mai en tenim prou.

    L’orgull no ens ha permès demanar
    en bescanvi
    que “ells” ens siguin model
    del coratge de viure en mancances.
    De no rendir-nos mai,
    de voluntat i força per estimar la vida
    amb gratitud immensa
    de tenir sostre i pa.
    Això ens enriquiria.
    Deu ser això, la pau.

    La Nadalenca
    Anna Campmany i Josep Pedrals (1979)

    1. SOLSTICI

    Quan el sol té en l’horitzó
    màxima declinació
    respecte de l’equador...
    Solstici!

    Són indicis
    externs
    del solstici
    d’hivern.

    Hi ha menys radiació solar
    i el temps fosc es fa més llarg
    amb la neu, el fred i el glaç.
    Solstici!

    Són indicis
    externs
    del solstici
    d’hivern.

    Llavors plantes i animals,
    sota la capa nival,
    apaguen l’esforç vital.
    Solstici!

    Són indicis
    interns
    del solstici
    d’hivern.

    I dins l’ànim de la gent
    pesa aquest temps inclement
    i es busca agermanament.
    Solstici!

    Són indicis
    interns
    del solstici
    d’hivern.

    2. NARRACIÓ 1

    NARRADORA:
    Vet aquí que una vegada,
    per les festes de Nadal,
    es troben, a la impensada,
    dos pastors tradicionals.

    Per aquí, plena de gràcia,
    la majorala del mas:

    LLÚCIA:
    Soc experta en l’eficàcia,
    resolta, alegre i tenaç!

    NARRADORA:
    I el rabadà, bon sagal,
    amb delit de festa i lleure

    FREDOLIC:
    Més partidari del jeure
    que no de fer un bon jornal.

    NARRADORA:
    Ella porta el nom de Llúcia
    perquè té l’ull viu del linx
    i a ell, que es creu que viu a Rússia,
    tots li diuen Fredolic.

    LLÚCIA:
    Com que s’ha escaigut trobar-nos
    durant uns dies festius,
    explicaré com va el caldo
    dels festejos col(·lec)tius.

    3. NADAL PASTORAL

    El Nadal de casa,
    festa de pastors,
    dona nova entrada
    a un bon Déu d’amor.

    Neix Jesús i ens porta
    salvació i bondat
    com a rei dels pobres
    i la humilitat.

    Vint-i-cinc de desembre,
    se celebra que ve un nin
    que ens alegra i ens arregla aquest projecte
    de ser vius.

    Tot cal que es prepari
    per a aquest instant.
    Fins el calendari
    gira al seu voltant.

    Just aquesta data
    funda un temps previst:
    totes les anyades
    compten des de Crist.

    Vint-i-cinc de desembre,
    se celebra que ve un nin
    que ens alegra i ens arregla aquest projecte
    de ser vius.

    Recordem el dia
    i l’entorn triat
    fent una establia
    com un decorat.

    I hi posem figures,
    fent el seu paper
    totes i cada una,
    fins el caganer.

    Vint-i-cinc de desembre,
    se celebra que ve un nin
    que ens alegra i ens arregla aquest projecte
    de ser vius.

    4. NARRACIÓ 2

    NARRADORA:
    La Llúcia ens ha fet l’arenga
    amb un to serè i feliç.

    LLÚCIA:
    Molt segura de l’essència
    de les festes del país.

    FREDOLIC:
    Però aquesta lliçó intensa
    sobre el Nadal més devot
    no m’acaba de convèncer.

    NARRADORA:
    Què hi diries, tu, xicot?
    És el moment de respondre!

    FREDOLIC:
    Hi trobo un inconvenient:
    les solemnitats tan fondes
    no em semblen gaire plaents.

    Que els valors d’aquesta festa
    siguin pietat i pau...
    A mi no em fa massa peça.
    Jo prefereixo el sarau.

    NARRADORA:
    Molt bé, doncs! Posats a dir-la,
    mostra’ns com va el teu parer!

    FREDOLIC:
    Conté una dosi de tírria
    i una dosi de plaer.

    5. CANÇÓ D’EN FREDOLIC

    FREDOLIC:
    Quin Nadalet tan de poble.
    Quina coseta més tova.
    El llepat cursi tan típic / se’m va fent insípid [(?)]
    alhora que torna.

    COR (ECO PLURAL):
    Quin Nadalet tan de poble.
    Quina coseta més tova.
    El llepat cursi tan típic / se’ns va fent insípid
    alhora que torna.

    FREDOLIC/COR:
    I ara, amb el canvi climàtic,
    ja és un període càlid:
    sense nevades ni fresca / l’hivern el detecten
    només els reumàtics.

    El Jesuset del pessebre
    ha quedat fora del centre
    i el decorat s’aureola / penjant-hi tres boles
    suaus i lluentes.

    Cal que tot brilli i llueixi,
    que les famílies s’uneixin,
    i les rancúnies i els odis / de cop s’edulcorin
    d’amor maquiavèl·lic.

    Si la natura mateixa
    sap que ara toca decréixer,
    ja el rabadà, per pipioli, / farà que s’esmolin
    el blasme i la queixa.

    6. NARRACIÓ 3

    NARRADORA:
    L’actitud tan desimbolta
    de disgust del rabadà
    potser està posant a prova
    la substància del Nadal.

    FREDOLIC:
    La societat i els seus ritus
    poden quedar en entredit
    si un servidor, fent-se el díscol,
    diu que el rei no duu vestit.

    LLÚCIA:
    Però, perquè s’hi repensin
    els que ho veuen tot molt gris,
    perquè el nihilista escèptic
    faci un somriure feliç,

    no hi ha res com la veu viva
    tota plena d’il·lusió
    que en canviar la perspectiva
    també fa canviar el color.

    NARRADORA:
    Així, doncs, la majorala,
    per retornar-li el delit,
    contestarà la proclama
    bo i traient el Do de pit.

    8. EL NADAL ÉS UN REGAL

    LLÚCIA I CORS:
    Nadal va més enllà
    d’allò ensucrat
    que és una llauna,

    té festes i regals
    –delits reals
    que fan feliç–

    i uns àpats abundants
    que satisfan
    i quasi es passen,

    i hi ha torrons i neules
    que aconseguim extreure
    picant un tió ben farcit.

    Nadal du el goig bonic
    d’estar amb amics
    molt cars de veure

    i ens mou amunt i avall
    pel xic detall
    d’un afalac,

    perquè ens pensem de cor
    sabent la sort
    del que ens congrega

    i ens demostrem respecte
    i ens perdonem defectes
    amb una profunda bondat.

    Nadal té el do del foll
    que fa soroll
    amb lleugeresa,

    que canta sense embuts,
    tal com li surt,
    alegrement.

    Hi ha músiques arreu
    com bé veieu
    per Sant Esteve,

    un so que ens apuntalen
    les incessants nadales
    d’enyor, d’esperança i present.

    8. NARRACIÓ 4

    Entra el Pare Noel fent una cabriola que el públic aplaudirà.

    NARRADORA:
    I ara apareix, tot de sobte,
    un vellet encisador
    que el públic, fervent, adopta
    com si fos també un pastor.

    PARE NOEL:
    Puc ser un personatge exòtic
    de les festes de Nadal
    per ampliar el repertori
    del recull tradicional.

    He vingut amb alegria,
    sense massa pretensions.
    No em cal lloc a l’establia,
    jo em puc penjar dels balcons.

    Tot i que, de fet, la ideia
    era entrar des del teulat,
    no he vist ni una xemeneia
    enlloc d’aquesta ciutat.

    NARRADORA:
    Això obliga a fer més ample
    tot allò que han definit
    amb el seu sucós diàleg,
    la Llúcia i en Fredolic.

    9. ELS NADALS DEL MÓN

    PARE NOEL I CORS:
    Jo porto notícies d’un món diferent
    on mengen gall dindi i es beu vi calent,
    amb púding, gingebre, confits, caramels
    i papiroflèxies en forma d’estels;

    on pengen dels arbres llumets i mitjons
    i sonen campanes, dringuen picarols,
    i peten els cràquers, somriuen els elfs,
    dessota ponsèties, i grèvol, i vesc...

    Allà s’hi combina la neu cristal·lina,
    que creix als ninots i a les branques s’inclina,
    amb flama d’espelmes, cordials llars de foc
    i escalf de targetes que envien records.

    I amb mi, Bom Velhinho, Noel, Santa Claus,
    vindran Sant Basili, l’àngel dels regals,
    la bruixa Befana i el Viejo Pascuero,
    els gnoms, la Babuixca... I fins l’Olentzero!

    I a tots us duran la petita guspira
    d’un altre Nadal d’arrel cosmopolita
    perquè descobriu, tot menjant canelons,
    que hi ha altres maneres de ser sans i bons.

    10. NARRACIÓ 5

    FREDOLIC:
    Aquest senyor tan afable
    m’està fent pensar, de cop,
    que en aquest joc de debatre
    potser el que ha guanyat soc jo.

    La Llúcia i els seus discursos
    no són un dogma de fe.
    Hi ha Nadals per ‘ tots els gustos.
    I el mainstream és una mè.

    LLÚCIA:
    Fredolic, aquí no es tracta
    de guanyar cap discussió;
    sols posem damunt la taula
    una mica d’opinió.

    I si creus que cau en tòpics
    el meu optimisme intens
    és perquè ets un xic neuròtic
    i a més no em coneixes gens!

    NARRADORA:
    Ai, Senyor, que això es complica!
    El debat puja de to!
    Sembla que el Nadal s’agita
    com un còctel... Molotov!

    11. COR ATABALAT

    FREDOLIC:
    Com més regals, més festa!
    La lògica és patent.

    Llúcia:
    Allò que suma, resta:
    perds la il·lusió en l’excés.

    CORS:
    No és pas millor
    la tradició
    que té més recompenses.

    Convé seguir
    aquell camí
    que et dicten les creences.

    FREDOLIC:
    Això és com resguardar-se
    davant la novetat!

    LLÚCIA:
    Segueixes la comparsa
    sense un motiu sensat.

    CORS:
    No et pots fer el pur
    perquè el futur
    t’atrapa amb llargues passes.

    El món es mou:
    si no vols brou
    te’n dona dues tasses.

    LLÚCIA:
    El teu delit d’obsequis
    potser no té remei.

    FREDOLIC:
    No hi fa cap mal si al xeflis
    li sumo el Boxing Day,
    Black Friday, Cyber Monday,
    rebaixes, nit de Reis...

    LLÚCIA:
    El consumir et devora
    i hi deixaràs la pell.

    Cors:
    No et pots fer el pur
    perquè el futur
    t’atrapa amb llargues passes.

    El món es mou:
    si no vols brou
    te’n dona dues tasses.

    12. NARRACIÓ 6

    LLÚCIA:
    Ai, Fredolic, m’atabales
    i no em deixes explicar.
    Jo no et vull tallar les ales,
    ni imposar-te austeritat.

    El que passa és que t’enquistes
    amb el tema dels regals
    amb un pretext egoista
    fet d’ambicions materials.

    FREDOLIC:
    En el fons, el que m’agrada
    d’aquest continu festeig
    és quasi una innocentada:
    la il·lusió d’obrir paquets!

    I aquella altra cosa bona:
    un regal vol dir que algú
    s’ha dedicat una estona
    a pensar molt fort en tu.

    NARRADORA:
    Sembla que el xoc s’asserena.
    Ara cal saber què fem
    amb tot el que representa
    l’infiltrat Pare Noel.

    13. L’EPIFANIA

    FREDOLIC:
    He tingut una epifania!
    Ho he vist clar com la llum del dia!
    Si ajuntem vells i nous tipismes
    obtindrem un Nadal per tots.

    CORS:
    L’Epifania! L’Epifania
    s’ha revelat plena d’energia,
    com un retorn de la fantasia
    entre els revolts de la tradició.

    FREDOLIC:
    Per forjar festes combinades,
    els pastors, és a dir, nosaltres
    serem Reis de la cavalcada.
    I en Noel pot sumar-se al joc!

    CORS:
    L’Epifania! L’Epifania
    s’ha revelat plena d’energia,
    com un retorn de la fantasia
    entre els revolts de la tradició.

    PARE NOEL:
    El Nadal no és guardià d’essències.
    Sempre ha estat fet de mil barreges.
    Jo mateix soc una llegenda
    que ha mesclat sants i déus del nord.

    CORS:
    L’Epifania! L’Epifania
    s’ha revelat plena d’energia,
    com un retorn de la fantasia
    entre els revolts de la tradició.

    LLÚCIA:
    Doncs creem un espai per viure
    cadascú des de la doctrina
    on se senti emparat i lliure
    per cantar com reneix el món.

    CORS:
    L’Epifania! L’Epifania
    s’ha revelat plena d’energia,
    com un retorn de la fantasia
    entre els revolts de la tradició.

    14. NARRACIÓ 7

    NARRADORA:
    Sembla que hem pogut resoldre
    quin paper fa cadascú
    per la via de la broma,
    carregant-nos el tabú.

    FREDOLIC:
    Perquè en el fons, tota festa
    té aquest aire irreverent
    d’invertir la vida honesta
    amb una intenció innocent.

    LLÚCIA:
    És a dir, que el que interessa
    de Nadal, si ho mires bé,
    és que creixi la promesa
    d’un demà més falaguer.

    PARE NOEL:
    I que una rialla franca
    ho embolcalli tot plegat
    i ens burlem d’allò que ens manca
    amb allò que anem sobrats.

    NARRADORA:
    Potser que tornem enrere
    per rescatar l’esperit
    d’un Nadal i un Sant Esteve
    més frescos i divertits!

    15. “LA FESTA DELS FOLLS”

    Quan s’ha acabat un Advent auste
    i entra el Nadal amb les seves pompes,
    cal recordar com, antigament,
    eren les festes més boges.

    Tota la gent reia a cor què vols
    d’hàbits, costums, tradicions i pràctiques.
    Cada persona mudava el rol
    de la rutina diària.

    Perdre el decòrum
    per trobar el quòrum:
    festum, festum, festum stultorum!

    Era la festa dels més sonats,
    la llibertat dels senzills i els pobres.
    Cal repescar la vitalitat
    d’aquest Nadal poca-solta

    i barrejar-lo amb els arguments
    del Nadalet de postal bonica:
    fe i esperança i amor sincer
    poden seguir de divisa.

    Perdre el decòrum
    per trobar el quòrum:
    festum, festum, festum stultorum!

    Quina festassa si la bondat
    quadra lleugera amb les alegries,
    si el gran desig de tendresa i pau
    té una expressió divertida.

    Tots els arcàngels formals i altius
    que eren pesats com la dura llosa,
    ara ens diran que l’infant és viu
    mentre ens faran pessigolles.

    Perdre el decòrum
    per trobar el quòrum:
    festum, festum, festum stultorum!

    Tota la força del vell Nadal
    si ens el prenem a la fresca,
    retornarà com l’esclat jovial
    d’una magnífica gresca.

    L’any que comença serà millor
    si humanitzem les mesures
    i ens impel·leix la il·lusió en l’amor
    per generosa aventura.

    Perdre el decòrum
    per trobar el quòrum:
    festum, festum, festum stultorum!

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Divendres, 13.02.26 – 20 h
    Sala de Concerts

    Händel

    Baltasar Neumann Orchestra
    Cor Jove de l’Orfeó Català* 
    (Pablo Larraz, director)
    Thomas Hengelbrock, 
    director

    *Agrupació amb finalitat pedagògica

    G. F. Händel: "Pasticcio" de l’òpera Armida e Rinaldo
    J. Blow: Salvator mundi
    H. Purcell: O sing unto the Lord, Z 44
    G. F. Händel: Zadok the priest, HWV 259
    G. F. Händel: My Heart is inditing, HWV 261

    Preus: de 20 a 68 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex