La cantata Beethoven i els fantasmes de la música va ser escrita per l’actriu i guionista Ariadna Pastor i la compositora Marian Márquez per encàrrec del projecte social del Palau de la Música, Palau Vincles, per sumar-se a les commemoracions dels 250 anys del naixement de Beethoven que van tenir lloc el 2020.

En realitat, però, són els compositors més importants de la història de la música –amb la figura i l’obra del músic alemany com a fil conductor– els autèntics protagonistes de la partitura, concebuda com a primer contacte amb la música clàssica per als cantaires dels cors.

Així, Bach, Händel, Mozart, Schubert, Schumann, Mendelssohn, Wagner i Verdi esdevenen els convidats –juntament amb el públic assistent avui al Palau– a la festa del 250è aniversari que ha preparat, per a Beethoven, el seu fantasma. Aquest recorre als seus col·legues compositors perquè l’ajudin a acabar l’última obra que Beethoven va començar a escriure, la Desena Simfonia. Cadascun, òbviament, ho fa en el seu propi estil, i així comença un procés de creació que es desenvolupa en quinze cançons.

Cadascuna, també, descriu un concepte del recorregut, que Marian Márquez aprofita musicalment com a motor de cada peça: Mozart, per exemple, parla de la imaginació; Wagner, del drama de la pàgina en blanc; Stravinsky, del ritme... Alhora, Márquez fa servir referències melòdiques i rítmiques que recorden cada compositor, i fins i tot alguns recursos estilístics de l’època en qüestió que aporten un sentit pedagògic a l’obra.

Aquests elements ben definits i, sobretot, un llenguatge entenedor converteixen la partitura en una amalgama de valors, tant musicals com extramusicals, i una història de clares connotacions al·legòriques a partir de personatges arquetípics: el fantasma de Beethoven, solitari i rondinaire, però que es deixa entendrir per la música, i la personificació de la mateixa Música, còmica i histriònica, al servei de tots els caràcters i de totes les emocions humanes.

Avui, més de 800 infants membres dels cors de Palau Vincles i els adscrits al projecte poden per fi materialitzar la cantata Beethoven i els fantasmes de la música. Són precisament les dimensions de l’esdeveniment, a les quals no s’ha volgut renunciar, les que han obligat a esperar uns mesos per l’estrena.

Albert Torrens, periodista i director de la «Revista Musical Catalana»

El fantasma de Beethoven prepara la festa d’aniversari dels seus 250 anys. La Música, la seva esbojarrada amiga, l’ajuda. Donen la benvinguda als convidats (públic), pengen garlandes i inflen globus. Per celebrar el seu aniversari, Beethoven decideix recuperar les seves partitures empolsades i fer un concert amb les millors peces. Començarà per la primera i acabarà per la… Ostres! La seva darrera obra, la Desena Simfonia, no està escrita! Beethoven en culpa la Música i la Música en culpa Beethoven. Com pot ser que marxés sense escriure-la? Quin desastre! El seu públic porta dos-cents anys sense saber el final de la seva obra! Això no pot ser! S’acosta al piano, en fa fora el músic i hi prova quatre notes. No hi ha res a fer. Està rovellat. No sap ni com posar-s’hi. Està perdut, tota la seva obra..., incompleta per a l’eternitat! Però, de sobte, els compositors i les compositores reclamen la seva atenció (Grup 1). Si no sap com acabar la seva simfonia, ells el poden ajudar! Així, a través de les cançons, cada compositor o compositora de la història el guien en un viatge fantàstic on cada pas per enllestir la seva obra és explicat amb un estil diferent: Mozart li parla de la imaginació; Wagner, del drama de la pàgina en blanc… Fins i tot algú li parla de la crisi, aquell moment en què tot creador vol tirar la tovallola, i les compositores li parlen de l’anonimat, com és ser dona al món de la composició… És així com Beethoven es deixa guiar pels grans compositors i compositores de la història i va escrivint la seva simfonia. Fins que al final, feliç, té la seva peça acabada. La satisfacció d’allò que ha sorgit del no-res per perdurar fins a l’eternitat! Tots ho celebren, amb joia. Però entre els crits i l’emoció, s’adonen que han perdut la partitura. Qui la té? La Música s’adona que l’ha feta servir per mocar-se el nas amb l’emoció del moment. Desesperació a la sala… Fins que Beethoven s’adona que allò que l’ha divertit més ha estat escriure la simfonia amb els seus amics. I què, tant és, si l’han perduda! Això vol dir que la poden tornar a escriure de nou. Al capdavall, escriure és reescriure!

1. Cèlebres compositors

COR
Nosaltres som els cèlebres compositors,
som els millors!
Potser us podem semblar una mica desfasats,
però som els pares del hip-hop, el pop i el rap!
I també del trap!
Nosaltres som els cèlebres compositors,
som els millors!

BEETHOVEN
Tenim carrers, enciclopèdies i museus,
som molt famosos des de Viena fins a Reus!
I al cap de Creus!

COR
Allò que és clàssic mai no pot quedar antiquat,
com l’ou ferrat!

BEETHOVEN
Som el Rolls Royce del panorama musical,
som el Quijote del sector instrumental,
som gent formal!
Tant si és per una boda com un funeral,
som el que et cal!
L’aniversari de cinquanta anys de casats
o a la consulta del dentista o l’advocat,
i et surt barat!

COR
Nosaltres som els cèlebres compositors,
som els millors!
Potser fa segles que no som al món dels vius,
però allà on sonem us aportem un gran caliu!
Hivern o estiu!

COR I BEETHOVEN
Nosaltres som els cèlebres compositors
som els millors!

2. La imaginació 

COR
Pa, pa, pa,
pa, pa, pa,
pa, pa, pa, pa,
pa, pa, pa, pa…
Per què estàs tan encaparrat?
Per què estàs tan desanimat?
Obre bé els teus ulls!
Hora de somiar!
La imaginació
és al teu costat!
Pots fer ballar l’aigua del mar
fer crepitar el foc de la llar
fer rugir els lleons
fer piluar els coloms
fer xiular el mestral
fer cantar el pardal!

LA MÚSICA
Pots fer grallar el corb més obscur
fer renillar el cavall més pur.
Fer bufar el garbí,
fer xisclar el dofí.

LA MÚSICA I BEETHOVEN
Fer retronar els trons,
fer cridar els falcons!

COR
La realitat sempre supera la ficció
dins del teu cap hi trobaràs la solució!

LA MÚSICA
Pots fer esclatar el volcà feroç
fer murmurar el boscam frondós
fer agitar el subsol
fer espetegar el sol
fer brunzir els mosquits
fer belar els cabrits!

LA MÚSICA
Ells i elles et poden ajudar!

COR
La realitat sempre supera la ficció
dins del teu cap hi trobaràs la solució!

3. El full en blanc 

COR
Crec que ja em puja la febre,
sento com em bull la sang.
Obro els ulls i ho veig tot negre,
davant meu el full en blanc!
És com un desert de sorra,
com la tela d’un pintor.
Tot al meu voltant s’ensorra
i em provoca molta por!
Blanc, blanc, blanc, és ben blanc, el full en blanc!
Blanc, blanc, blanc, és ben blanc, el full en blanc!

BEETHOVEN I COR
Hi ha cinc línies que entrecreuen
la blancor d’aquest malson.
Tan bon punt els ulls les veuen
ja se m’accelera el pols!
Com si fos l’estenedor
cada línia preparada
cada nota és un mitjó
he d’estendre la bugada.

COR
Suco tinta tremolant,
cada nota disposada,
la blancor del full en blanc
ha quedat ben esquitxada.
Blanc, blanc, blanc, ja no és blanc, el full en blanc!
Blanc, blanc, blanc, ja no és blanc, el full en blanc!

4. Interludi 1: La Música

De vegades soc tranquil·la
i a les feres amanseixo
et relaxo com la til·la,
i per ’nar a dormir et serveixo.
De vegades complicada,
estrident o bé brillant,
màgica com una fada,
bella com el diamant.
Soc la música i canvio,
com qui muda de vestit.
Et despistes i em desvio,
i ja m’he canviat l’abric.

5. Cul quadrat

COR
Escriure és reescriure,
crear és treballar.
I si vull ser un artista
primer he de ser artesà.

HAYDN
Cul quadrat,
mal al dit,
fum del cap,
reescric!
Em cal ser molt estricte,
també disciplinat,
com si fos ciclista,
acabaré suat!
Com un nyap,
no he dormit,
mal de cap,
reescric!

BEETHOVEN
Estripo partitures,
i torno a començar,
escric tres anacruses,
i ho torno a revisar.

COR I BEETHOVEN
El cap cot,
els ulls xics,
ja no em moc,
reescric!

COR
Rebentat,
cul quadrat,
mal al dit,
fum del cap,
reescric!

6. Papallones a dins meu 

COR
Saltar per tots els bassals,
potser fer enlairar un estel,
empaitar tots els pardals,
i robar d’un rusc la mel.
Llepar el motlle del pastís,
fer moixaines al gatet,
o fer voltes per París,
amb la iaia fer ganxet.

LA MÚSICA
Xisclar i córrer pel jardí,
fins quedar-me sense veu.
Tot plegat em fa sentir
papallones a dins meu!

COR
Tot plegat em fa sentir
papallones a dins meu!

BEETHOVEN
El meu llibre preferit,
llegir un conte vora el foc,
un paisatge ben bonic,
o menjar-me un albercoc.

COR
Desviar-me del camí,
construir un ninot de neu.
Tot plegat em fa sentir
papallones a dins meu!

7. Ric d'esperit 

COR
Visc a una barraca
p’rò no envejo els rics.
Soc pobre de butxaca
p’rò soc ric d’esperit!
Em ronca la panxa,
p’rò el cor el tinc ple.
Qui canta els seus mals espanta
la gana també!
Tinc buit el rebost
i els vestits em van grans.
P’rò avui ja he compost
tres sonates brillants!
Sec a la porxada
i escric un quartet.
Faig el que m’agrada
i camino ben dret.

8. La Sibil·la del Rin 

SIBIL·LA
Jo soc la Sibil·la del Rin.
Vaig ser compositora i poetessa,
filòsofa i metgessa.
El meu cant us parla d’on vinc.

COR
He vist secrets del més enllà;
he tingut somnis i malsons;
he contemplat aparicions;
visions d’allò que ha de passar.

SIBIL·LA I LA MÚSICA
Bruixes, elfes, d’aquí i d’allà,
sirenes, ninfes i amazones,
dones de totes les zones,
la vostra veu s’elevarà.

COR
El vostre cant se sentirà,
des de les dunes fins als llacs,
des de les selves fins als prats
el vostre crit s’enlairarà.

COR, LA MÚSICA I SIBIL·LA
La meva música és l’udol
de totes les dones d’arreu.
Ara ja és hora que us alceu,
és el moment d’empendre el vol, d’empendre el vol!

9. A bon pas

COR
Avancem, a bon pas,
ritme, ritme, i un compàs!
Un treset, negra amb punt,
i els becaires d’un en un.
Prosseguim, pam a pam,
amb paciència, tram per tram.
Trec un sol, pujo un to,
blanca amb punt i acabo amb un Do.

BEETHOVEN, LA MÚSICA, COR
Anacrusa i dos bemolls,
i uns arpegis pels més folls.
Mezzoforte i un pedal,
Do de pit per la contralt.

STRAVINSKY
Clau de sol, pulsació,
porto el tempo amb el taló.
lligadura i un accent,
i el silenci em fa estar atent.
A bon ritme, progressant,
el compàs em va menant.
Piano a piano, cada so,
forma part de la cançó.

10. Fugues i floritures

COR
Si la peça és massa eixuta
fins i tot dorm la batuta.
Si el concert no està adornat,
és sec com un pa de quart.

BACH
La cançó no ha de ser aspra,
dura com el tronc d’un arbre.

HÄNDEL
Li afegim uns ornaments,
i als oients els fem contents.

COR
Soc barroc com les Menines,
elegant com les padrines,
teatral com Guimerà
excessiu com l’huracà.

HÄNDEL
Que no quedi massa insípid
floritures al principi

BACH
i la fuga pel final
si és bonic no fa cap mal.

COR
Si és bonic no fa cap mal! 

11. Des del fons de l'abisme

COR
Les parets desapareixen
les rajoles s’esvaeixen.
Cap al pou vaig davallant,
tinta negra al meu voltant!
Pentagrames que m’escanyen,
polirítmies que m’enganyen,
l’armadura no em serveix,
el bemoll se m’encongeix.
Les corxeres se’m rebel·len,
les idees se’m congelen.
Els acords s’han obstinat,
i un compàs m’ha amenaçat.
Són les feres de l’artista
que m’empenyen a l’abisme
són les pors del creador,
enemics de la raó
monstres del compositor.

12. Casa't amb l'art 

BEETHOVEN
Des que m’alço fins que arriba la nit,
ja no menjo i tinc el cor encongit.
Tant si gec com si passejo pel parc,
no veig res més, m’he enamorat de l’art!
El meu amant fidel sempre és amb mi,
tant si cuino com si arreglo el jardí.
L’art em cura i em fa ser més curiós,
l’art m’impulsa i no em deixa ser mandrós.

COR
Digues que sí,
si t’has de casar,
de la Terra fins a Mart,
no hi ha un amant més fi,
casa’t amb l’art!
Ell és de tots el més fort i valent,
apassionat, atent i molt ardent.
Sempre canviant, ell no em fa avorrir mai,
i si m’estresso massa em dona espai.
Digues que sí,
si t’has de casar,
de la Terra fins a Mart,
no hi ha un amant més fi,
casa’t amb l’art!

13. L'he acabat

BEETHOVEN
L’he enllestit, acabat,
rematat, ultimat,
perfilat, revisat,
he creat l’obra d’art!

COR
Celebrem el moment,
i gaudim del present.
Potser res no és etern,
p’rò avui estic ben content.

BEETHOVEN
No sé on seré demà,
qui sap què passarà.
P’rò ara em sento ben viu
soc l’ocell que surt del niu.

COR
El futur és incert,
misteriós com el desert.
P’rò avui cantem plegats
creadors desenfrenats!
L’ha enllestit, acabat,
rematat, ultimat,
perfilat, revisat,
ha creat l’obra d’art!

14. Interludi 2: Beethoven 

Vaig ser un nen prodigi,
i un músic brillant.
Amb molt de prestigi
p’rò sempre estava malalt!
Vaig deixar l’escola
per ’nar a treballar.
Sé tocar la viola
p’rò no sé multiplicar.
Soc inconformista
i vull canviar el món.
Que l’art ens transformi
i ens faci millors!

15. Canviem el món 

BEETHOVEN
Mentre intentava canviar el món,
és l’art el que m’ha transformat
jo volia alterar el meu entorn
i al final soc jo el que he canviat.

COR
La música ens fa aprendre,
la música ens fa entendre,
la música ens fa diferents,
la música ens fa més valents
i ens ensenya a obrir les ments!

LA MÚSICA
Si no trobes allò que has somiat,
sempre pots buscar més enllà.
I quan ja t’hagis enlairat,
la llum dels estels et guiarà.

COR
La música ens fa viure,
la música ens fa riure,
la música ens fa pensar,
la música ens fa volar
per tornar a començar.