Programa de mà
Concentus Musicus Wien & Gottfried
—Concerts de Brandenburg de J.S. BachPalau Bach
Dilluns, 16 de març de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Aquest concert forma part del Festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Erich Höbarth, violí solista*
Theona Gubba-Chkheidze, violí solista **
Concentus Musicus Wien
Stefan Gottfried, director artísticHomenatge a Nikolaus Harnoncourt († 05.03.2016)
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
I part
Concert núm. 1, en Fa major, BWV 1046*
I. Allegro
2. Adagio
3. Allegro
4. Menuetto-Trio-Plonaise-Menuetto-Trio
Concert núm. 3, en Sol major, BWV 1048!. Allegro
2. Andante
3. Allegro
Concert núm. 5, en Re major, BWV 1050*1. Allegro
2. Affetuoso
3. AllegroII part
Concert núm. 4, en Sol major, BWV 1049**
1. Allegro
2. Andante
3. Presto
Concert núm. 6, en Si bemoll major, BWV 10511. Allegro
2. Adagio, ma non tanto
3. Allegro
Concert núm. 2, en Fa major, BWV 1047*1. Allegro
2. Andante
3. AllegroDurada del concert:
Primera part, 65 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 55 minuts.
La durada del concert és aproximada.Poema
Persistència
no feia llum
perquè s’havien fos els ploms
però el far hi erauna gavina va coronar-lo
tota la nit creu-me:
tota la nitper si tornaves
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Johann Sebastian Bach, els seus sis Concerts de Brandenburg i Nikolaus Harnoncourt. Enguany es commemoren deu anys del traspàs del director i musicòleg Harnoncourt, una eminència en el terreny de la música barroca i de la interpretació històricament informada. El 1964 va portar a l’estudi de gravació els sis Concerts brandenburguesos amb una visió revolucionària, que s’allunyava de la tradició romàntica per apropar-se a una d’esperit cambrístic i basada en criteris filològics. Amb el Concentus Musicus Wien, que ell mateix va fundar, va enregistrar la primera versió d’aquestes joies amb instruments d’època i còpies d’instruments antics. La seva interpretació va canviar per sempre la percepció d’aquesta obra mestra bachiana.
Sobre els intèrprets:
El Concentus Musicus Wien torna al Palau liderat pel seu director artístic, Stefan Gottfried. Aquest concert és un homenatge al fundador del conjunt.Quines són les claus del concert?
Els Concerts de Brandenburg, concebuts per a diversos instruments solistes i orquestra, són d’una bellesa extraordinària i exploren combinacions úniques i virtuosístiques d’un o més instruments en diàleg amb l’orquestra i el baix continu. Estan dedicats a Christian Ludwig, marcgravi de Brandenburg-Schwedt; la data de la dedicatòria és el 24 de març de 1721, però no està clar si es van estrenar, ni quan, i ni tan sols si es van arribar a interpretar en vida del compositor.
A què he de parar atenció?
Cadascun dels sis Concerts té una instrumentació diferent, i aquest detall fonamental els converteix en obres revolucionàries. La combinació és extraordinàriament imaginativa i sembla un joc d’escacs: en alguns hi ha trompes; en d’altres, trompetes, oboès, cordes, violí piccolo, flautes de bec, clavecí solista, violes da braccio, violes de gamba; un no té instruments de vent, un altre no té violins... Cal parar atenció als canvis que ha de fer l’orquestra per interpretar cada peça.
Sabies que...
La denominació Concerts de Brandenburg es va popularitzar al segle XIX pel segon biògraf de Bach, Philipp Spitta. El compositor els va anomenar Six Concerts à plusieurs instruments (Sis concerts per a diversos instruments). La primera referència documentada d’una interpretació parcial de la col·lecció és del 1835, quan a Berlín se’n va recuperar el Concerto núm. 5.
Nikolaus Harnoncourt va aconseguir treure d’aquestes peces la pàtina amb què la tradició interpretativa vuitcentista i de la primera meitat del segle XX havia recobert el repertori barroc. Solien ser interpretats amb orquestres simfòniques nombroses, instruments moderns, tempos lents i un so homogeni. El so historicista redueix la quantitat de músics, recupera els timbres originals i les afinacions, i restableix instruments i tècniques interpretatives de l’època.
Comentari
Els Concerts de Brandenburg, BWV 1046-1051 constitueixen una de les col·leccions instrumentals més brillants i alhora singulars del Barroc. Johann Sebastian Bach els va titular, en francès, Six Concerts à plusieurs instruments i els va oferir en una dedicatòria signada el 24 de març de 1721 a Christian Ludwig, marcgravi de Brandenburg-Schwedt i oncle del futur rei Frederic el Gran de Prússia.
No es pot descartar que Bach hagués escrit ja alguns d’aquests Concerts els anys previs de la seva etapa com a mestre de capella al palau del príncep Leopold de Köthen (1717-23), que era una cort calvinista com la de Berlín i que, per tant, no necessitava música religiosa elaborada per als seus serveis litúrgics.
En aquell temps, Frederic Guillem I, conegut popularment com a “rei soldat”, era el monarca de Prússia i mai no va ser un mecenes significatiu per a les arts. Fins i tot va acomiadar diversos músics que havien treballat en l’etapa anterior. Això va propiciar que el seu germà, Christian Ludwig, no pogués comptar amb els intèrprets adequats a Berlín per poder assumir l’exigència virtuosística dels Concerts escrits per Bach. Per tant, la partitura completa va quedar desada sense utilitzar a la biblioteca del marcgravi fins a la seva mort el 1734. Posteriorment, aquell manuscrit es va vendre per 24 groschen de plata i no es va recuperar fins al 1849. Això va permetre que la primera edició aparegués publicada ja l’any següent, el 1850.
Cada Concert està destinat a una combinació instrumental diferent, tot assolint una varietat tímbrica única. En el primer, hi dialoguen violins, trompes i oboès. El segon és per a una inusitada i contrastant combinació de solistes (violí, oboè, trompeta i flauta de bec). El trepidant tercer és per a corda sense solista. El quart suma una exigent part de violí concertant a dues flautes de bec en eco. El cinquè, el més galant del recull, combina traverso, violí i el clavecí concertant amb la seva llegendària cadència virtuosa al final de primer moviment. El darrer ens sorprèn per l’absència de violins. Bach hi fa dialogar violes de braç amb violes de gamba i hi aconsegueix una sonoritat ben vellutada.
També en l’àmbit estructural Bach ens proposa un catàleg de formes i influències diferents, com el concerto grosso, l’ús de ritornelli, fugues concertants, textures contrapuntístiques…, tot plegat amanit per la capacitat de Bach de fusionar estils: italià, francès i alemany.
En resum, una sàvia combinació de forma i expressió que esdevé una veritable festa musical per a qualsevol melòman.
Joan Vives, músic i divulgador musical
Biografies
Biografies
©Lukas Beck
©Lukas Beck
Concentus Musicus Wien
Durant més de seixanta anys Concentus Musicus Wien ha estat la llar i el nucli original de la creativitat musical del seu fundador, Nikolaus Harnoncourt.
La intensitat que caracteritza el grup i la interpretació fonamentada i alhora dinàmica de les obres mestres musicals s’ha basat sempre, en essència, en l’exigència de Harnoncourt establerta amb cada músic per desenvolupar una comprensió activa de les obres i reflexionar personalment sobre la raó “de fer-ho així i no d’una altra manera”. Així doncs, el grup ha desenvolupat inevitablement el seu propi llenguatge musical específic, tret d’identitat que el fa ser tan únic.
La missió actual de Concentus Musicus és continuar esperonant la guspira que es va encendre, revitalitzar-la constantment i atiar-la per donar pas a perspectives que encara resten de ser obertes.
Amb aquest pensament, Concentus Musicus s’ha renovat des de dins: des de les seves pròpies files, Stefan Gottfried en modela el futur com a director artístic juntament amb els concertinos Erich Höbarth i Andrea Bischof.
Recentment el Concentus Musicus Wien ha interpretat l’Oratori de Nadal de J. S. Bach al Musikverein de Viena i les òperes de C. Monteverdi Orfeo, Popea i Ulisses a la Staatsoper de Viena. Com a orquestra resident, el Concentus Musicus interpreta cada any obres mestres barroques a la mundialment reconeguda Melk Abbey. A més, col·labora amb assiduïtat amb la Seine Musicale a París.
Concentus Musicus està format per:Violins:
Erich Höbarth, Andrea Bischof, Barbara Klebel-Vock, Christian Eisenberger, Silvia Iberer, Veronica Böhm, Theona Gubba-Chkheidze, Jennifer Lippl, Markus HoffmannVioles:
Pablo de Pedro, Firmian Lermer, Ursula KortschakVioles da gamba:
Pierre Pitzl, Bianca RiesnerVioloncels:
Luis Zorita, Bianca Riesner, Hannah StoellgerContrabaix:
Alexandra DienzFlautes de bec:
Rahel Stoellger, Patricia NägeleFlauta:
Annie LaflammeOboès:
Pierluigi Fabretti, Heri Choi, Patricia NägeleFagot:
Ivan CalestaniTrompes:
Dániel Pálkövi, Viktor PraxmarerTrompeta:
Gabriele CassoneClavicèmbal:
Stefan GottfriedBiografies
©Lukas Beck
©Lukas Beck
Stefan Gottfried, director
Nascut a Viena, va estudiar clavicèmbal, piano, composició i pedagogia musical a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena, i fortepiano i baix continu a la Schola Cantorum Basiliensis. Més endavant va desenvolupar una variada trajectòria internacional com a solista, músic de cambra i continuista. A partir del 2004 Stefan Gottfried va treballar habitualment amb Nikolaus Harnoncourt.
El 2015 va assumir la direcció del Concentus Musicus Wien juntament amb Erich Höbarth i Andrea Bischof, i des d’aleshores ha dirigit produccions de concerts i òperes, especialment a la Sala Daurada del Musikverein de Viena, al Theater an der Wien i durant els Dies del Barroc de Melk Abbey.
Les gires l’han dut a escenaris com ara la Philharmonie de Colònia, Seine Musicale de París i Wigmore Hall de Londres.
És professor de pràctica i interpretació històrica a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena i va ser director de l’Institut de Música Antiga fins al 2022. Va debutar a la Staatsoper de Viena amb L’Orfeo de Claudio Monteverdi.
També et pot interessar...
Palau Bach
Dimarts, 17.03.26 – 19.30 h
Petit PalauConcerts per a clavicèmbal de J. S. Bach
Eleonora Bišćević, flauta
Il Pomo d’Oro
Francesco Corti, clave i directorJ. S. Bach: Concert per a clave núm. 1, en Re major, BWV 1052
C. Ph. E. Bach: Concert per a flauta, en Re major, Wq. 13
J. A. Benda: Concert per a clave, en Fa menor
J. S. Bach: Concert de Brandenburg núm. 5, BWV 1050Preus: 22 i 35 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Concentus Musicus Wien & Gottfried
—Concerts de Brandenburg de J.S. BachPalau Bach
Dilluns, 16 de març de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Aquest concert forma part del Festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Erich Höbarth, violí solista*
Theona Gubba-Chkheidze, violí solista **
Concentus Musicus Wien
Stefan Gottfried, director artísticHomenatge a Nikolaus Harnoncourt († 05.03.2016)
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
I part
Concert núm. 1, en Fa major, BWV 1046*
I. Allegro
2. Adagio
3. Allegro
4. Menuetto-Trio-Plonaise-Menuetto-Trio
Concert núm. 3, en Sol major, BWV 1048!. Allegro
2. Andante
3. Allegro
Concert núm. 5, en Re major, BWV 1050*1. Allegro
2. Affetuoso
3. AllegroII part
Concert núm. 4, en Sol major, BWV 1049**
1. Allegro
2. Andante
3. Presto
Concert núm. 6, en Si bemoll major, BWV 10511. Allegro
2. Adagio, ma non tanto
3. Allegro
Concert núm. 2, en Fa major, BWV 1047*1. Allegro
2. Andante
3. AllegroDurada del concert:
Primera part, 65 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 55 minuts.
La durada del concert és aproximada.Poema
Persistència
no feia llum
perquè s’havien fos els ploms
però el far hi erauna gavina va coronar-lo
tota la nit creu-me:
tota la nitper si tornaves
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Johann Sebastian Bach, els seus sis Concerts de Brandenburg i Nikolaus Harnoncourt. Enguany es commemoren deu anys del traspàs del director i musicòleg Harnoncourt, una eminència en el terreny de la música barroca i de la interpretació històricament informada. El 1964 va portar a l’estudi de gravació els sis Concerts brandenburguesos amb una visió revolucionària, que s’allunyava de la tradició romàntica per apropar-se a una d’esperit cambrístic i basada en criteris filològics. Amb el Concentus Musicus Wien, que ell mateix va fundar, va enregistrar la primera versió d’aquestes joies amb instruments d’època i còpies d’instruments antics. La seva interpretació va canviar per sempre la percepció d’aquesta obra mestra bachiana.
Sobre els intèrprets:
El Concentus Musicus Wien torna al Palau liderat pel seu director artístic, Stefan Gottfried. Aquest concert és un homenatge al fundador del conjunt.Quines són les claus del concert?
Els Concerts de Brandenburg, concebuts per a diversos instruments solistes i orquestra, són d’una bellesa extraordinària i exploren combinacions úniques i virtuosístiques d’un o més instruments en diàleg amb l’orquestra i el baix continu. Estan dedicats a Christian Ludwig, marcgravi de Brandenburg-Schwedt; la data de la dedicatòria és el 24 de març de 1721, però no està clar si es van estrenar, ni quan, i ni tan sols si es van arribar a interpretar en vida del compositor.
A què he de parar atenció?
Cadascun dels sis Concerts té una instrumentació diferent, i aquest detall fonamental els converteix en obres revolucionàries. La combinació és extraordinàriament imaginativa i sembla un joc d’escacs: en alguns hi ha trompes; en d’altres, trompetes, oboès, cordes, violí piccolo, flautes de bec, clavecí solista, violes da braccio, violes de gamba; un no té instruments de vent, un altre no té violins... Cal parar atenció als canvis que ha de fer l’orquestra per interpretar cada peça.
Sabies que...
La denominació Concerts de Brandenburg es va popularitzar al segle XIX pel segon biògraf de Bach, Philipp Spitta. El compositor els va anomenar Six Concerts à plusieurs instruments (Sis concerts per a diversos instruments). La primera referència documentada d’una interpretació parcial de la col·lecció és del 1835, quan a Berlín se’n va recuperar el Concerto núm. 5.
Nikolaus Harnoncourt va aconseguir treure d’aquestes peces la pàtina amb què la tradició interpretativa vuitcentista i de la primera meitat del segle XX havia recobert el repertori barroc. Solien ser interpretats amb orquestres simfòniques nombroses, instruments moderns, tempos lents i un so homogeni. El so historicista redueix la quantitat de músics, recupera els timbres originals i les afinacions, i restableix instruments i tècniques interpretatives de l’època.
Comentari
Els Concerts de Brandenburg, BWV 1046-1051 constitueixen una de les col·leccions instrumentals més brillants i alhora singulars del Barroc. Johann Sebastian Bach els va titular, en francès, Six Concerts à plusieurs instruments i els va oferir en una dedicatòria signada el 24 de març de 1721 a Christian Ludwig, marcgravi de Brandenburg-Schwedt i oncle del futur rei Frederic el Gran de Prússia.
No es pot descartar que Bach hagués escrit ja alguns d’aquests Concerts els anys previs de la seva etapa com a mestre de capella al palau del príncep Leopold de Köthen (1717-23), que era una cort calvinista com la de Berlín i que, per tant, no necessitava música religiosa elaborada per als seus serveis litúrgics.
En aquell temps, Frederic Guillem I, conegut popularment com a “rei soldat”, era el monarca de Prússia i mai no va ser un mecenes significatiu per a les arts. Fins i tot va acomiadar diversos músics que havien treballat en l’etapa anterior. Això va propiciar que el seu germà, Christian Ludwig, no pogués comptar amb els intèrprets adequats a Berlín per poder assumir l’exigència virtuosística dels Concerts escrits per Bach. Per tant, la partitura completa va quedar desada sense utilitzar a la biblioteca del marcgravi fins a la seva mort el 1734. Posteriorment, aquell manuscrit es va vendre per 24 groschen de plata i no es va recuperar fins al 1849. Això va permetre que la primera edició aparegués publicada ja l’any següent, el 1850.
Cada Concert està destinat a una combinació instrumental diferent, tot assolint una varietat tímbrica única. En el primer, hi dialoguen violins, trompes i oboès. El segon és per a una inusitada i contrastant combinació de solistes (violí, oboè, trompeta i flauta de bec). El trepidant tercer és per a corda sense solista. El quart suma una exigent part de violí concertant a dues flautes de bec en eco. El cinquè, el més galant del recull, combina traverso, violí i el clavecí concertant amb la seva llegendària cadència virtuosa al final de primer moviment. El darrer ens sorprèn per l’absència de violins. Bach hi fa dialogar violes de braç amb violes de gamba i hi aconsegueix una sonoritat ben vellutada.
També en l’àmbit estructural Bach ens proposa un catàleg de formes i influències diferents, com el concerto grosso, l’ús de ritornelli, fugues concertants, textures contrapuntístiques…, tot plegat amanit per la capacitat de Bach de fusionar estils: italià, francès i alemany.
En resum, una sàvia combinació de forma i expressió que esdevé una veritable festa musical per a qualsevol melòman.
Joan Vives, músic i divulgador musical
Biografies
Concentus Musicus Wien
©Lukas Beck
Durant més de seixanta anys Concentus Musicus Wien ha estat la llar i el nucli original de la creativitat musical del seu fundador, Nikolaus Harnoncourt.
La intensitat que caracteritza el grup i la interpretació fonamentada i alhora dinàmica de les obres mestres musicals s’ha basat sempre, en essència, en l’exigència de Harnoncourt establerta amb cada músic per desenvolupar una comprensió activa de les obres i reflexionar personalment sobre la raó “de fer-ho així i no d’una altra manera”. Així doncs, el grup ha desenvolupat inevitablement el seu propi llenguatge musical específic, tret d’identitat que el fa ser tan únic.
La missió actual de Concentus Musicus és continuar esperonant la guspira que es va encendre, revitalitzar-la constantment i atiar-la per donar pas a perspectives que encara resten de ser obertes.
Amb aquest pensament, Concentus Musicus s’ha renovat des de dins: des de les seves pròpies files, Stefan Gottfried en modela el futur com a director artístic juntament amb els concertinos Erich Höbarth i Andrea Bischof.
Recentment el Concentus Musicus Wien ha interpretat l’Oratori de Nadal de J. S. Bach al Musikverein de Viena i les òperes de C. Monteverdi Orfeo, Popea i Ulisses a la Staatsoper de Viena. Com a orquestra resident, el Concentus Musicus interpreta cada any obres mestres barroques a la mundialment reconeguda Melk Abbey. A més, col·labora amb assiduïtat amb la Seine Musicale a París.
Concentus Musicus està format per:Violins:
Erich Höbarth, Andrea Bischof, Barbara Klebel-Vock, Christian Eisenberger, Silvia Iberer, Veronica Böhm, Theona Gubba-Chkheidze, Jennifer Lippl, Markus HoffmannVioles:
Pablo de Pedro, Firmian Lermer, Ursula KortschakVioles da gamba:
Pierre Pitzl, Bianca RiesnerVioloncels:
Luis Zorita, Bianca Riesner, Hannah StoellgerContrabaix:
Alexandra DienzFlautes de bec:
Rahel Stoellger, Patricia NägeleFlauta:
Annie LaflammeOboès:
Pierluigi Fabretti, Heri Choi, Patricia NägeleFagot:
Ivan CalestaniTrompes:
Dániel Pálkövi, Viktor PraxmarerTrompeta:
Gabriele CassoneClavicèmbal:
Stefan GottfriedStefan Gottfried, director
©Lukas Beck
Nascut a Viena, va estudiar clavicèmbal, piano, composició i pedagogia musical a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena, i fortepiano i baix continu a la Schola Cantorum Basiliensis. Més endavant va desenvolupar una variada trajectòria internacional com a solista, músic de cambra i continuista. A partir del 2004 Stefan Gottfried va treballar habitualment amb Nikolaus Harnoncourt.
El 2015 va assumir la direcció del Concentus Musicus Wien juntament amb Erich Höbarth i Andrea Bischof, i des d’aleshores ha dirigit produccions de concerts i òperes, especialment a la Sala Daurada del Musikverein de Viena, al Theater an der Wien i durant els Dies del Barroc de Melk Abbey.
Les gires l’han dut a escenaris com ara la Philharmonie de Colònia, Seine Musicale de París i Wigmore Hall de Londres.
És professor de pràctica i interpretació històrica a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena i va ser director de l’Institut de Música Antiga fins al 2022. Va debutar a la Staatsoper de Viena amb L’Orfeo de Claudio Monteverdi.
També et pot interessar...
Palau Bach
Dimarts, 17.03.26 – 19.30 h
Petit PalauConcerts per a clavicèmbal de J. S. Bach
Eleonora Bišćević, flauta
Il Pomo d’Oro
Francesco Corti, clave i directorJ. S. Bach: Concert per a clave núm. 1, en Re major, BWV 1052
C. Ph. E. Bach: Concert per a flauta, en Re major, Wq. 13
J. A. Benda: Concert per a clave, en Fa menor
J. S. Bach: Concert de Brandenburg núm. 5, BWV 1050Preus: 22 i 35 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –