• Cantata Escola de Músics 2024
    Una cantata diferent

    La Casa dels Cants

    Divendres, 5 d'abril de 2024 – 12 h

    Sala de Concerts

  • Agraïment:

    • PALAU VINCLES - taronja

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logos mediambientals

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Intèrprets

    Cors de Ciutat Vella de l’Escola de Músics i JPC:
    Escola Alexandre Galí
    Escola Cervantes
    Escola Concepció Arenal
    Escola Collaso
    Escola Diputació
    Escola Eduard Marquina
    Escola Elisabets
    Escola Llorers
    Escola Mediterrània
    Escola Milà i Fontanals
    Escola Prim
    Escola Sagrat Cor
    Escola Santa Maria dels Apòstols
    Institut Pau Claris
    Institut Ernest Lluch
    Institut Rambla Prim

    Julio Díaz, baríton – pare 
    Carla Monroig i Lucía Poblador, veu blanca – Bruna 
    Daniela Pérez, veu blanca  segona solista

    Combo Escola de Músics i JPC:
    Joaquim Tardido, piano
    Laia Farrés, violoncel
    Bartolomé García Plata, clarinet
    Alan García, baix elèctric
    Nil Casals, bateria

    Adrià Aguilera, compositor i dramatúrgia
    Yolanda Mallofré, direcció escènica
    Sandra Jurado, coreografies i moviments cor
    Cristina Colomer, direcció musical

    Directors/ores cors de Ciutat Vella de l’Escola de Músics i JPC:
    Directora Primer bloc: Laura de Arenzana i Deidre Atienzar
    Directora Segon bloc: Mireia Caralt
    Directora Tercer bloc: Tània Bou
    Directores Quart bloc: Irene Andreu
    Directora cant comú i coordinadora dels actors: Yolanda Mallofré

  • Programa

    Adrià Aguilera (1990)
    Una cantata diferent (estrena absoluta)

    1. Avui
    2. La xunga
    3. Els colors barrejats

    4. El rei de la casa
    5. Per què?
    6. Dues mares
    7. Soc gran
    8. ABCD
    9. Les extraescolars
    10. Enganxats
    11. Un país llunyà
    12. Gira la vida
    13. La història de la Bruna
    14. Diferent

    Aquest concert té una durada de 80 minuts sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.

    #coral #estrenes #enfamilia

  • Sinopsi

    Aquesta cantata sorgeix de la cançó Diferent amb què Adrià Aguilera va guanyar el 1r Concurs de Composició de Palau Vincles. Veient la bona acollida dels infants i el públic, Palau Vincles li encarregà una cantata que posés en valor el fet de ser “diferent”. 

    La Bruna i el seu pare són els protagonistes d’aquesta història. Una nena que canvia d’escola i el primer dia de classe es troba amb una nova realitat, uns nous companys: la xunga de l’escola, un nen daltònic que barreja els colors, un nen que acaba de tenir un germanet i ho porta fatal, una nena que té dues mares, un nen amb dislèxia, una nena que va molt atabalada amb moltes extraescolars, una nena que ve d’un país llunyà i una noia a qui se li va girar la vida. 

    Cançó rere cançó anem coneixent els nous amics de la Bruna fins que li arriba el torn a ella i explica per què l’han canviada d’escola. 

  • Comentari

    Una cantata diferent

    En un món tan canviant com el que ens ha tocat viure, l’acceptació i el respecte vers la diferència no sempre arriben a la velocitat que pertoca. Acompanyar els infants en la descoberta del seu entorn calidoscòpic, ajudar-los a comprendre’l i a comprendre’s a si mateixos és una tasca imprescindible per a pares, educadors i tota la societat. L’estiu passat nou-cents nens i nenes de Palau Vincles van gravar un videoclip amb la cançó Diferent, tema guanyador de la primera edició del concurs de la Cançó de l’Estiu del projecte social del Palau de la Música Catalana. I ara, aquest himne a la diversitat i la llibertat, obra del pianista, compositor i director musical Adrià Aguilera, es converteix en una cantata plena de significats i ressonàncies que toquen molt de prop els seus petits intèrprets i tothom que l’escolti.

    En consonància amb el títol, Una cantata diferent ens vol mostrar “que hi ha moltes realitats diverses, obrir les nostres mirades i reflexionar sobre el món en què vivim”, en paraules de l’autor. L’obra gira al voltant de la Bruna i el seu pare. A la Bruna, que té onze anys, l’han canviada de col·legi i avui ha estat un dia ple d’emocions perquè ha conegut els nous companys, cadascun amb una història personal ben diferent i única. Amb el relat de la Bruna com a fil conductor, la cantata ens va descobrint el món de tots aquests infants, tretze històries que ens interpel·len de manera directa per la proximitat i quotidianitat.

    Així, els primers que coneixerem seran “La xunga” de l’escola i un noi daltònic que té “Els colors barrejats”. Més tard descobrirem la història d’“El rei de la casa”, un nen que acaba de perdre la seva condició de fill únic per l’arribada d’un germanet. I també la d’un xaval dislèxic, que té por de llegir davant la classe perquè confon l’ordre d’“ABCD”.

    Algunes d’aquestes històries ens colpiran particularment i faran preguntar-nos “Per què” la protagonista ha perdut la seva mare o, de cop i volta, es “Gira la vida” i res serà com abans per a aquella menuda que ha compartit ascensor amb la Bruna. Desgràcies irreversibles que, d’altra banda, ens recorden que potser els fills necessiten menys “Les extraescolars” i més temps de qualitat amb els pares.

    D’acord amb els diferents trams d’edat dels intèrprets, altres cançons indaguen en alguns dels grans temes de l’adolescència, com la necessitat de proclamar que ja “Soc gran” que experimenten tots els infants, o el problema que pateixen aquells que viuen “Enganxats” als mòbils i als likes que reben a les xarxes socials.

    Finalment, la cantata també aborda altres qüestions no menys urgents de la nostra societat, com són els nous models de família que ens ensenyen els nens que tenen “Dues mares” o els sentiments que amaguen els companys que arriben d’“Un país llunyà”. “La història de la Bruna” serà l’última que coneixerem. I ella també té coses molt importants a dir-nos. Escoltem-la!

    Ana María Dávila, periodista musical

  • 20240301 Palau 100 T2425 DESKTOP
  • Biografies

    Cors de Ciutat Vella de l’Escola de Músics i JPC

    Palau vincles galeria d'imatges 1

    L’Escola de Músics i JPC situada al barri del Raval tot just acaba de celebrar trenta anys.

    És una escola reconeguda pel Departament d’Ensenyament i fa anys que lluita per la formació de músics –alguns dels quals actualment ja són músics professionals–, per l’alumnat que simplement vol gaudir de la música, per crear xarxa cultural al barri amb nens totes les edats des de primària fins a secundària, i també en fer musicoteràpia per a la gent gran.

    Va iniciar el projecte dels Cors de Ciutat Vella juntament amb el Districte de Ciutat Vella i actualment també està treballant al Barri Besòs.

    L’Escola de Músics ha treballat l’obra Una cantata diferent d’Adrià Aguilera dins el projecte Palau Vincles.

  • Adrià Aguilera, compositor i dramatúrgia

    Adrià Aguilera

    Llicenciat en interpretació del piano pel Conservatori Superior del Liceu, amplià estudis a Musikeon i Taller de Músics.

    Ha centrat la seva carrera professional en l’àmbit del teatre musical i ha estat pianista i director musical dels muntatges La familia Addams, A chorus line, Billy Elliot, Grease i The producers

    Com a compositor té Barcelona compte enrere, El secret del volcà, Obertura simfònica per a la Capitalitat de la Cultura i Una cantata diferent, entre d’altres.

    Pianista del musical participatiu organitzat per la fundació “la Caixa”, del Cantagran de L’Auditori i pianista director de la Cuina de Rossini del Gran Teatre del Liceu, també ha acompanyat les corals Musicorum, Cor Lua, Cor Eternity, Cor Itaca i enguany acompanya els cors Petits i Mitjans de l’Orfeó Català.

  • Sandra Jurado, coreografia i moviments

    Sandra Jurado

    Graduada en pedagogia per la Universitat Autònoma de Barcelona, formada en mediació comunitària i postgraduada en mediació artística (art per a la transformació social, la inclusió social i el desenvolupament comunitari) per la Universitat de Barcelona, és també ballarina professional de danses urbanes. Amb un aparell radiocasset de piles ballant en un parc de Barberà del Vallès va començar a endinsar-se en el món de la dansa urbana.

    L’any 2015 emprengué Median T la Danza i començà a treballar en l’àmbit socioartístic. Actualment és professora associada del Departament de Didàctiques Aplicades de la UB.

    El seu anhel constant de millora la porta a estar vinculada a diferents projectes i moviments socials relacionats amb els feminismes, l’educació i la dansa. Porta nou anys fent tallers en centres penitenciaris, centres educatius, casals, centres cívics, entitats socials i culturals diverses, especialment amb col·lectius en situació de vulnerabilitat.

    El seu projecte ha estat reconegut en múltiples ocasions i premiat per Think Big (Telefónica), Atípics (programa per a joves emprenedors amb impacte social positiu), el Concurs d’Iniciatives Innovadores en Economia Social i Solidària de Barberà del Vallès i amb les beques SOS Cultura (Fundació Carulla), Carretera i Dansa (Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya) i Beques Premis Barcelona.

    També ha realitzat diverses ponències en jornades, com Dansa i Inclusió Socials (Barcelona), EducacreArts (València) o Jornades d’Intel·ligències Múltiples (Banyoles).

  • Textos

    Adrià Aguilera (1990)
    Una cantata diferent (estrena absoluta)


    1 AVUI

    COR
    Ja sona el despertador
    és un dia especial,
    un nou curs comença avui
    fer amics nous és genial.

    Vinga, afanya’t que fas tard
    que l’alarma ja ha sonat.
    Va, vesteix-te en un segon
    l’esmorzar està preparat.

    És un dia en què hi ha nervis
    vull causar bona impressió,
    perquè m’han canviat d’escola
    i no puc aguantar més tanta emoció.

    Avui potser coneixeré el meu millor amic
    avui potser viuré un moment bonic
    avui potser aprendré una cosa interessant
    que ahir no sabia i que demà serà important.

    BRUNA
    Des de ben petits ens ensenyen a ser part d’un grup,
    miro al meu voltant, les abelles van juntes al rusc.

    PARE
    Vinga, afanya’t que fas tard
    l’autobús ja està arribant,
    i les pors a sota el braç.

    COR
    És un dia en què hi ha nervis
    vull causar bona impressió,
    perquè m’han canviat d’escola
    i no puc aguantar més tanta emoció.

    Avui potser coneixeré el meu millor amic
    avui potser viuré un moment bonic
    avui potser aprendré una cosa interessant
    que ahir no sabia i que demà serà important.

    TOTS
    La veig marxar corrent amb l’autobús
    estic nerviós, tot és confús
    vull que l’acceptin i que estigui bé
    però sé que jo no hi puc fer res.

    Avui potser coneixeré el meu millor amic
    avui potser viuré un moment bonic
    avui potser aprendré una cosa interessant
    que ahir no sabia i que demà serà important.
    Comença un nou curs avui!

    2 LA XUNGA

    COR
    Només entrar a classe
    la veig allà al final
    sempre a l’última fila
    que és on la pot liar.

    BRUNA
    Tothom li riu les gràcies

    COR
    hahahahahaha

    BRUNA
    I ja l’han castigat

    COR
    Sense pati.

    BRUNA
    Sempre buscant la presa
    a qui pot fer-li mal.

    BRUNA i COR
    Ella és la xunga de l’escola,
    la que tots diuen que mola,
    la que fa que tots ballem al seu compàs!

    Ella és la xunga de l’escola, 
    la que va a la seva bola,
    la que fa que tots visquem més espantats!

    PARE
    Potser ets exagerada
    això sempre ha passat.
    Quan jo anava al col·le
    també passava igual.

    BRUNA
    Ja prou de batalletes,
    per a mi això és important.
    Estic molt preocupada
    això pinta fatal.

    BRUNA i COR
    Ella és la xunga de l’escola, 
    la que tots diuen que mola,
    la que fa que tots ballem al seu compàs!

    Ella és la xunga de l’escola, 
    la que va a la seva bola,
    la que fa que tots visquem més espantats!

    BRUNA
    Molta gent que s’uneix al seu equip 
    ho fan per por,
    perquè és millor caçar tu que ser caçat
    però a mi no m’hi trobaran.

    BRUNA i COR
    Ella és la xunga de l’escola, 
    la que tots diuen que mola,
    la que fa que tots ballem al seu compàs!

    Ella és la xunga de l’escola,
    la que va a la seva bola,
    la que fa que tots visquem més espantats!

    3 ELS COLORS BARREJATS

    COR
    Blau, groc, verd, vermell
    els colors es barregen dins del seu cap
    com la foto amb un filtre
    que allunya de la realitat.

    BRUNA
    Com deu ser un dia de Sant Jordi
    on les roses són d’un marró trist?

    PARE
    Com deu ser anar a la muntanya
    i que no sigui del verd que jo he vist?

    BRUNA
    Com deu ser veure els semàfors
    que no passen de verd a vermell?

    BRUNA i PARE
    Com deu ser mirar amunt cap al cel?

    COR
    Blau, groc, verd, vermell
    els colors es barregen dins del seu cap
    com la foto amb un filtre
    que allunya de la realitat.

    I què importa el color del que jo veig i el que tu veus,
    i què importa el seu nom, si jo dic groc i tu dius verd,
    i què importa si a mi m’agrada el blau i a tu el vermell,
    perquè a l’arc de Sant Martí hi brillen tots a dalt del cel.
    Blau, groc, verd i vermell.

    4 EL REI DE LA CASA

    COR
    Sempre em deien “tu ets el rei de casa”,
    sempre em deien “tu ets el nostre nen”,
    però ara de cop han canviat les coses
    jo vull tornar a començar.

    Em compraven tot el que volia,
    mai no em deien “això, millor que no”,
    però ara de cop al protagonista 
    li ha tocat ser apuntador.

    Perquè ha arribat el nen 
    i ja no soc el rei,
    ara la corona han posat 
    a un marrec que no té ni un mes.

    Quan l’agafo es posa a plorar,
    crec que es pensa que no soc bon germà.
    Hauré de fer més trapelleries
    he de cridar l’atenció.

    Perquè ha arribat el nen 
    i ja no soc el rei, 
    ara la corona han posat 
    a un marrec que no té ni un mes.

    SOLISTA
    He estat molt bé durant anys
    però el meu moment ja ha passat,
    ara he d’actuar com ho fan els grans
    i ajudar amb el meu germà.

    COR
    Quan em llevo els pares van cansats,
    el nen plora, no poden descansar,
    però quan somriu, tots aquests problemes
    queden del tot eclipsats.

    Per fi tinc un germà
    amb qui podré jugar
    i veuré
    com creix el meu germà
    amb qui he après el que és estimar.

    5 PER QUÈ?

    COR
    Per què quan plou et mulles?
    Per què cauen les fulles?
    Per què la tarda es diu tarda si la nit ve més tard?
    Per què no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat?
    Per què hi ha gent que no vol fer el bé?
    Per què hi ha gent que dorm al carrer?
    Per què no cau la lluna?
    Per què ella i la pruna es passen tota la nit vestides de dol?
    Per què el cel és blau clar i per què el mar té gust de sal?

    BRUNA
    Per què la mama ara és un estel?
    Podré estar amb ella quan vagi al cel?

    PARE
    Ja des de ben petita em feies mil preguntes,
    buscava la resposta per donar-te un perquè,
    però hi ha certes preguntes que no tenen resposta

    Per què la mama ara és un estel?
    Podré estar amb ella quan vagi al cel?

    No ho sé, no ho sé,
    deixa que parli el silenci, que jo no en sé més.

    COR
    Per què es fa una guerra?
    Per què es mor el planeta?
    Per què hi va haver una pandèmia i no n’hem après res?
    Per què en lloc d’ajudar és molt més fàcil criticar?
    Per què de grans ja no ens preguntem 
    el perquè de tot com ho fan els nens?

    No ho sé, no ho sé,
    deixa que parli el silenci, que jo no en sé més.

    6 DUES MARES

    BRUNA
    A en Pol el ve a buscar la iaia,
    la Laia marxa amb la cangur,
    en Jofre agafa l’autobús que surt a en punt
    i la Berta va amb el seu veí que és gran.

    El pare de la Clara és un tardón,
    arriba i diu: “estaba en la reunión”.
    El pare de la Sílvia ve amb la bossa de comprar
    i l’Ahmed espera sempre el seu germà.

    COR
    Molts tipus de família pots trobar,
    uns viuen junts, uns altres divorciats,
    nens que viuen amb els avis,
    d’altres que van ser adoptats,
    nens que tenen un sol pare,
    d’altres nens amb tres germans.

    la Júlia ens ha explicat que a casa són tres
    però no ben bé com tu ho estàs pensant
    té dues mares que l’estimen i a més
    per a elles no hi ha res més important.
    La Marta ajuda a fer els deures d’anglès
    la Sònia mentrestant els fa el sopar
    són mama i mami, una família de tres
    i està molt clar que no els falta res.

    BRUNA
    La Indira viu amb la tieta,
    el Pablo té un gos i un gat,
    la Carla viu entre setmana a Sant Cugat
    i el dissabte va amb son pare a Montgat.

    La Laura viu amb un cosí que és gran
    té un cromosoma més que el fa especial,
    l’Oxana és d’Ucraïna i fa poc que va arribar
    viu amb la seva família a Cornellà.

    7 SOC GRAN

    COR
    Es fa molt estrany
    tot el cos m’està canviant
    no sé massa el perquè
    però no soc un infant.

    Això de jugar
    crec que ja se m’ha acabat
    ara tot és un pal
    és això fer-se gran?
    Tots volem ser algú
    ser un més del grup.

    Què deuran pensar
    és l’únic que m’importa,
    vull ser popular
    no vull ser el típic bitxo raro,
    així que és el moment de canviar.

    Per això dic
    papa, ja soc gran
    vull triar els meus amics
    i també el meu estil.
    Papa, ja soc gran
    l’infant que coneixies mai tornarà.

    Tenir un bon perfil,
    vull mostrar el millor de mi,
    que se’m vegi feliç
    i que tinc molts amics.

    Vestir com els grans
    no amb el que portava abans,
    seguir el Twitch de l’Ibai,
    això no falla mai.

    Tots volem ser algú
    ser un més del grup.
    Què deuran pensar
    és l’únic que m’importa,
    vull ser popular
    no vull ser el típic bitxo raro,
    així que és el moment de canviar.

    Per això dic
    papa, ja soc gran
    vull triar els meus amics
    i també el meu estil.
    Papa, ja soc gran
    l’infant que coneixies mai tornarà.

    BRUNA
    Seguiré l’Instagram d’influencers
    ompliré tot el mòbil de memes
    faré el que està de moda
    vull tenir molts likes.

    I quan sigui el moment del be real
    toca ser natural, qui ho diria
    sempre amb la pantalla
    que ella mai no falla.

    COR
    T’envio un privat 
    si et vull demanar amistat,
    però si et veig pel carrer 
    no sé gaire què fer.

    T’escric un whatsapp 
    amb el que em passa pel cap,
    però si estic malament
    això mai ningú ho sap.
    Tots volem ser algú
    ser un més del grup.

    Què deuran pensar
    és l’únic que m’importa
    vull ser popular
    no vull ser el típic bitxo raro,
    així que és el moment de canviar.

    Per això dic
    papa, ja soc gran
    vull triar els meus amics
    i també el meu estil.
    Papa, ja soc gran
    l’infant que coneixies mai tornarà.

    8 ABCD

    COR
    Quan fa falta un voluntari 
    mai no es presta per llegir 
    va comptant quants nens li queden 
    fins que li toqui patir.

    BRUNA
    Les lletres mai no paren quietes
    i ja no sap què dir
    fingeix que són massa petites
    però li ha tocat i ha de llegir.

    SOLISTA
    El cric arriba amb els llapassos
    COR
    El circ arriba amb els pallassos.

    SOLISTA
    En Pere ronca sis llibrets
    COR
    El pare compra sis bitllets.

    SOLISTA
    El futbolista fa el seu xut
    COR
    El funambulista fa el seu truc.

    SOLISTA
    I un per la coba treu foc
    COR
    I un per la boca treu foc.

    SOLISTA
    I l’hemolabajupa amunt
    COR
    I l’home bala puja amunt.

    SOLISTA
    Les lletres mai no paren quietes
    i jo no sé què dir
    fingeixo que són molt petites
    però m’ha tocat i he de llegir.

    COR
    Les lletres confuses
    síl·labes difuses.

    SOLISTA
    M’ha tocat i he de llegir.

    COR, i després BRUNA i PARE
    ABCD | EFG
    HIJ | KLM
    NOP | QRS
    TUVW | XYZ.

    COR
    Quan fa falta un voluntari
    mai no es presta per llegir.

    9 LES EXTRAESCOLARS

    COR
    Totes les setmanes jo faig mil extraescolars
    sempre dono voltes, ves aquí, després allà
    faig de cinc a nou activitats sense parar
    vaig molt estressada, viure així per a mi és un pal.

    El dilluns comença amb natació per escalfar
    després toca anglès perquè el first he d’aprovar
    el dimarts faig dansa i teatre musical:

    mamma mia, quan estudiaré
    oh, no, venen els exàmens”.

    El dimecres toca fer pintura i arts marcials,
    el dijous solfeig, ja estic a quart d’elemental,
    el divendres hockey i francès per rematar,
    vaig molt estressada, viure així per a mi és un pal.

    SOLISTA
    I per fi quan ve el cap de setmana,
    veig la llum al final del camí
    m’imagino el sofà i la migdiada
    però resulta que tinc partit o concert,
    campionat o combat
    o que fem un intercanvi de francès.
    Però a veure, papes, potser no ho heu entès?

    COR
    L’únic que vull és estar amb vosaltres
    passejar rambla avall
    o anar junts a berenar.

    L’únic que vull és estar amb vosaltres
    seure junts i parlar
    que tornem a jugar.
    L’únic que vull
    és estar amb vosaltres
    m’és igual el que fem
    o a on anem…

    I per fi quan ve el cap de setmana,
    veig la llum al final del camí
    ja no em cal imaginar-me els meus pares
    perquè els tinc al meu costat.

    L’únic que vull és estar amb vosaltres
    passejar rambla avall
    o anar junts a berenar.

    L’únic que vull és estar amb vosaltres
    seure junts i parlar
    que tornem a jugar.

    L’únic que vull
    és estar amb vosaltres
    i per fi us tinc amb mi.

    10 ENGANXATS

    COR
    Des que em llevo al matí
    fins que cau la nit i em toca anar a dormir
    som com inseparables, estem molt ben connectats
    jo i el mòbil, sempre amb l’Insta i amb el Whats.

    Tinc molt d’estrès, i em fa por
    quan estic parlant i se’n va la connexió,
    però aquest cop és pitjor, s’ha trencat la pantalla,
    faig un reset, però falla.

    Ho intento i el poso amb arròs 
    però això no ha anat mai bé
    me’n vaig al tècnic de la cantonada
    i em diu que no hi ha res a fer.
    Ja no aguanto més, vull explotar.

    Necessito connectar-me ja,
    vull mirar les fotos que s’han publicat
    veure qui em comenta i posar molts likes.
    He d’estar a les xarxes i a molts grups de whatsapp
    no puc viure sense el mòbil, ja se sap.

    Ara no sé què faré
    si de cop m’aïllo, pensaran que no estic bé
    o encara pitjor, perdré tots els seguidors
    i al col·le se n’estendran molts, de rumors.

    Estic al mig del carrer
    veig passar un avi que no té res a fer
    i s’asseu en un banc, quan li miro les mans
    veig un mòbil, com no hi he pensat abans?

    Me’n vaig cap a casa volant
    començo a rebuscar
    a veure en quin coi de calaix
    hi ha els mòbils que un dia van funcionar
    quan per fi els trobo
    no us podeu imaginar...

    SOLISTA
    La il·lusió que em fa veure que el primer
    no carrega gens, està fet malbé,
    a l’altre, no hi cap la targeta sim,
    però és que a més no recordo quin n’era el pin,
    i l’últim és en blanc i negre;
    l’hauria d’exposar per qui el vulgui veure.

    COR
    Tinc ansietat, un calfred,
    és el buit que sento quan no tinc internet.
    Una mà abandonada que no sent la vibració
    quan el mòbil rep una notificació.

    Engego el portàtil corrents
    per veure l’Instagram,
    resulta que ara el router no va
    i no em puc connectar.
    Ja no aguanto més, vull explotar.

    Necessito connectar-me ja,
    vull mirar les fotos que s’han publicat
    veure qui em comenta i posar molts likes.
    He d’estar a les xarxes i a molts grups de whatsapp
    no puc viure sense el mòbil, ja se sap.

    SOLISTA
    I enmig de la tragèdia
    m’adono del problema
    vivim amb el mòbil enganxats.

    La vida en cinc polzades
    oblido que a vegades
    les coses importants són les que em passen
    quan et miro als ulls.

    COR
    He volgut desconnectar-me ja,
    sense la pantalla tot es veu més clar.
    Veure’ns en persona i no per Instagram
    fer un cafè una tarda, no una nota al Whatsapp.
    Ja puc viure sense el mòbil al costat!

    11 UN PAÍS LLUNYÀ

    COR
    Hi ha una nena a classe
    que ens té a tots intrigats,
    fa un somriure trist
    quan preguntes pel passat.

    Mira a l’horitzó
    i es toca el mocador
    que l’àvia va donar-li
    al marxar del seu país.

    Alguns nens fan mofa
    dient que no és d’aquí,
    però ella no els escolta
    segueix el seu camí.

    Pensa en la família,
    l’esforç que ells van fer
    i amb els ulls plorosos
    explica com se sent.

    Diu que enyora l’olor d’espècies
    el color que té el cel quan cau la nit
    passejar pel desert quan vol calma
    diu que troba a faltar els que s’hi van quedar.

    Quan va entrar a l’escola
    va ser un inici dur,
    un xoc de cultures
    ningú no és prou madur.

    Va aprendre l’idioma
    va fer el seu grup d’amics,
    però de nit somia
    que torna al seu país.

    Diu que enyora l’olor d’espècies
    el color que té el cel quan cau la nit
    passejar pel desert quan vol calma
    diu que troba a faltar els que s’hi van quedar.

    Aquelles abraçades que fa l’àvia
    que et deixen sense respiració,
    jugar a fet i amagar entre les parades
    i córrer pel mig d’aquell mercat,
    diu que anhela els vents de l’orient
    i la llum quan el sol s’està ponent.

    Diu que enyora l’olor d’espècies
    el color que té el cel quan cau la nit
    passejar pel desert quan vol calma
    diu que troba a faltar els que s’hi van quedar.

    Diu que enyora l’olor d’espècies
    el color que té el cel quan cau la nit
    passejar pel desert quan vol calma
    diu que enyora un país molt llunyà.

    12 GIRA LA VIDA

    COR
    Gira la vida
    tot es capgira
    així és la vida.

    Era un dijous amb un sol radiant
    d’aquells dies que fa una calor sufocant
    pujava amb els papes a Roda de Ter,
    em trec el cinturó per mirar el maleter.

    Mama, el termo on coi l’has ficat?
    A la bossa del papa, aquí, a un costat.
    De cop va i se’ns creua algun animal,
    el papa que frena, l’impacte és brutal.

    Un esclat molt fort com quan marquen gol.
    Amb un sol pla seqüència perquè és el final.
    No recordo res però es fa ben palès.
    La història canvia, un gir argumental.

    Aquí em tens
    donant voltes per la vida,
    vaig girant.
    Les rodes de la cadira
    gira, gira la vida
    gira, gira la vida, en un segon tot es fon.

    Gira la vida
    tot es capgira
    així és la vida.

    Ara fa un temps que per fi ho he paït
    puc parlar-ne, ho explico i em marxa el neguit
    hi ha dies que enyoro poder caminar,
    però ho sé dintre meu que això mai passarà.

    Una decisió que ho canvia tot.
    O potser és el camí que em guardava el destí.
    Soc més forta avui tinc molt clar el que vull.
    Des d’aquell accident que li dic a la gent.

    Aquí em tens
    donant voltes per la vida,
    vaig girant.
    Les rodes de la cadira
    gira, gira la vida
    gira, gira la vida, en un segon tot es fon.

    Gira, amb alegria
    gira com si avui fos l’últim dia.

    13 LA HISTÒRIA DE LA BRUNA

    COR
    És el moment de dir 
    per què ha vingut aquí,
    potser pot amagar la realitat 
    i tornar a començar.

    BRUNA
    No és gens senzill de dir
    quan t’ha tocat patir
    i tothom va girar el cap 
    com si allò no hagués passat.

    PARE
    Ho veus quan ja és molt tard
    perquè ella va canviar
    el seu somriure etern es va apagar
    i no estàs preparat.

    Parlant amb professors
    vaig veure que el millor
    era alçar el vol, marxar lluny
    quan per fi arribés el juny.

    BRUNA
    Així que m’omplo de valor
    i els explico la veritat,
    a l’altra escola em van fer bullying
    vaig deixar de ser qui soc.

    Potser no és el que vols sentir
    però això s’ha de compartir,
    algú en silenci està patint 
    i jo vull dir-li soc aquí.

    Si algun cop sents que et fas petita
    una fórmula has de recordar,
    en un cos tan petit
    no hi pot cabre un cor tan gran.

    TOTS
    Si algun cop sents que et fas petita
    una fórmula has de recordar,
    en un cos tan petit
    no hi pot cabre un cor tan gran.

    COR I BRUNA
    Si algun cop sents que et fas petita
    una fórmula has de recordar,
    en un cos tan petit
    no hi pot cabre un cor tan gran.

    PARE
    És la meva petita

    TOTS
    És igual el que et digui la gent,
    ser diferent no pot ser res dolent
    justament és això el que et fa ser tan especial.

    Si algun cop sents que et fas petita
    una fórmula has de recordar,
    en un cos tan petit
    no hi pot cabre un cor tan gran.

    14 DIFERENT

    BRUNA
    Des de ben petits
    ens ensenyen a ser part d’un grup.

    COR
    Ja tinc el meu grup.

    BRUNA
    Miro al meu voltant,
    les abelles van juntes al rusc.

    COR
    Volen cap al rusc.

    PARE
    Neix la fulla, cau de l’arbre
    no ho fa sola.

    COR
    Van caient les fulles.

    PARE
    Veus, la resta l’acompanya
    mentre vola.

    TOTS
    Tots volem ser algú
    ser un més del grup.
    No som diferents no ho veus?

    És igual l’edat que tingui
    o el color dels meus cabells,
    som iguals no ho veus?

    Sota el sol la pell se’ns crema
    i quan plou sense paraigua ens mullem
    i tots dos plorem
    no veus que no som tan diferents.

    BRUNA
    Quan et vas fent gran
    te n’adones que tots al voltant.

    COR
    Tots al meu voltant.

    BRUNA
    Volen amagar
    el que a tu et fa ser especial.

    COR
    Jo soc especial.

    PARE
    Passa el temps i t’enamores,
    sents que flotes.

    COR
    Sento papallones.

    PARE
    És igual si és noi o noia,
    som persones.

    TOTS
    Tots volem ser algú
    ser un més del grup.

    No som diferents, no ho veus?
    És igual l’edat que tingui
    o el color dels meus cabells
    som iguals, no ho veus?

    Sota el sol la pell se’ns crema
    i quan plou, sense paraigües ens mullem
    i tots dos plorem
    no veus que no som tan diferents.

    És igual el que et digui la gent
    ser diferent mai pot ser res dolent
    justament és això
    el que et fa ser tan especial
    no n’hi ha dos iguals.

    Jo soc diferent, ja ho sé.
    Soc sensible i m’emociono
    m’és igual qui tinc davant,
    diferent, ja ho sé.

    Vull poder estimar a qui vulgui
    sense por al què diran
    o al què em faran.

    El món va canviant
    juntes fem un món més diferent.

  • Anunci fes-te soci_desktop
  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Diumenge, 26.05.24 – 12 h
    Petit Palau

    Cuques de llum

    Cor Mitjans de l’Orfeó Català
    Cor Petits de l’Orfeó Català
    Cor del SCIC
    Glòria Fernàndez i Gemma Tataydirectores

    M. Dalmases: Cuques de llum, música sobre un recull de poemes de Salvador Perarnau

    Preu: 15 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex