• Café Zimmermann

    ―Integral dels Concerts de Brandenburg

    Palau Bach Lovers

    Dilluns, 22 de març de 2021 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Café Zimmermann
    Manfredo Kraemer i Mauro Lopes Ferreira, violins solistes
    Céline Frisch i Pablo Valetti, directors artístics


    Johann Sebastian Bach (1685-1750) 
    Concert de Brandemburg núm. 4, BWV 1049

    1. Allegro
    2. Andante
    3. Presto

    (Manfredo Kraemer, violí)

    Concert de Brandemburg núm. 6, BWV 1051 

    1. Sense indicació de temps
    2. Adagio ma non tanto
    3. Allegro

    (Manfredo Kraemer, violí)

    Concert de Brandemburg núm. 1, BWV 1046 

    1. Sense indicació de temps
    2. Adagio 
    3. Allegro 
    4. Menuet – Trio I – Menuet da capo – Polacca – Menuet da capo – Trio II – Menuet da capo

    (M
    anfredo Kraemer, violí) 

    Concert de Brandemburg núm. 5, BWV 1050 

    1. Allegro
    2. Affettuoso
    3. Allegro

    (Mauro Lopes Ferreira, violí)

    Concert de Brandemburg núm. 3, BWV 1048 

    1. Sense indicació de temps
    2. Adagio
    3. Allegro

    (Manfredo Kraemer, violí)

    Concert de Brandemburg núm. 2, BWV 1047 

    1. Sense indicació de temps
    2. Andante
    3. Allegro assai

    (Mauro Lopes Ferreria, violí)

    Durada aproximada del concert 85' sense pausa
    Concert enregistrat per Catalunya Música

    #clàssics #popular

  • Comentari

    Bach és també un punt final. Res prové d’ell; simplement tot condueix a ell.” Albert Schweitzer

    Quan el 1717 Johann Sebastian Bach va arribar a la cort del petit principat de Köthen, contractat com a mestre de capella pel príncep Leopold d’Anhalt-Köthen, es va obrir un període especialment feliç per al compositor, que ja en plena maduresa creativa va poder gaudir de temps i tranquil·litat per interpretar i compondre la seva música. I no necessàriament religiosa. D’aquell període daten les meravelloses Suites per a violoncel sol, les Suites per a orquestra, les Sonates i partites per a violí sol i, per descomptat, aquests Concerts de Brandenburg, amb els quals el geni d’Eisenach va assolir un nivell impressionant de creativitat i que tres-cents anys després continuen marcant un punt culminant en la història de la música.

    Com passa sovint amb les grans obres d’art, moltes incògnites envolten encara aquesta col·lecció de sis Concerts, titulats originalment Six concerts à plusieurs instruments, que Bach va oferir, el 1721, a Christian Ludwig, marcgravi de Brandenburg-Schwedt, posseïdor d’una gran biblioteca musical. Bach l’havia conegut un parell d’anys abans i en resposta al desig del noble d’afegir a la seva col·lecció algunes peces de la seva autoria, li va oferir aquest conjunt de partitures. El que no està clar és on i quan van ser escrits els Concerts. Tot sembla indicar que es tracta d’una recopilació de peces més que d’una col·lecció escrita com a tal, i que algunes podrien ser anteriors al període de Köthen; almenys en una primera versió. D’altra banda, el marcgravi tampoc posseïa efectius capaços d’executar les exigents partitures, que van restar oblidades fins a la seva descoberta, el 1849.

    Fos com fos, els Concerts constitueixen una mostra indubtable del domini que tenia el compositor de la tècnica del concerto grosso i de l’escriptura per a diferents formacions, i al mateix temps tot un avançament del que hauria de ser el concert instrumental del Classicisme. La formació dels sis Concerts inclou el tradicional grup de cordes i diferents solistes, als quals es demana un gran virtuosisme. Cada partitura és, en si mateixa, un prodigi de musicalitat, i en el seu conjunt, un monument a la creació instrumental.

    L’audició d’avui arrenca amb el lluminós Concert núm. 4, amb les seves dues flautes i un violí de gran virtuosisme com a solistes. El segueix el concloent Número 6, que amb la seva instrumentació inusual, sense violins i atorgant la veu solista a les violes i el violoncel, marca el final de la col·lecció. En tercer lloc sentirem la partitura inicial, el triomfal Concert núm. 1, l’únic integrat per quatre moviments, el darrer un Minuetto” de sabor francès, i a continuació el prodigiós Número 5, en què el clavicèmbal deixa de ser instrument d’acompanyament per assolir-hi tot el protagonisme, i anticipant així el que seran els futurs concerts per a teclat. A punt d’arribar al final escoltem el Concert núm. 3, el més popular de la sèrie, i en el qual Bach ens sorprèn amb una altra absència, la dels instruments de vent, tot confiant el protagonisme a tres grups de cordes: tres violins, tres violes i tres violoncels. Tanca el programa el Concert núm. 2, que amb la seva exigent trompeta solista ens marca aquell camí de perfecció que ningú més, fins en aquell moment, havia aconseguit assolir.

    Ana María Dávila, periodista musical

  • Biografia

    Café Zimmermann

    Cafe Zimmermann

    Fundat el 1999, és un dels principals conjunts barrocs de França i del continent. Dirigit pel violinista Pablo Valetti i la clavecinista Céline Frisch, la formació aplega solistes delerosos de reviure l’atmosfera artística transmesa per l’establiment de Gottfried Zimmermann al segle XVIII a Leipzig.

    Café Zimmermann ha col·laborat amb artistes de renom, com Emöke Barath, Rupert Charlesworth, Maarten Engeltjes, Damien Guillon, Kristina Hammarström, Christian Immler, Roberta Invernizzi, Sophie Karthäuser, Gustav Leonhardt, Lenneke Ruiten, Carolyn Sampson, Dominique Visse, i amb els cors Aedes, Les Éléments i Accentus.

    El conjunt és resident musical al Grand Théâtre de Provença des del 2011. Es presenta en alguns de les sales de concerts i festivals internacionals més reconeguts, alhora que s’esforça a promoure la música del segle XVIII per a un públic més ampli mitjançant campanyes de conscienciació. També actua habitualment en gires internacionals, als Estats Units, el Japó, la Xina, l’Amèrica del Sud i a Mèxic.

    A més dels seus concerts i gires, Café Zimmermann té un compromís ferm a donar a conèixer la música barroca amb iniciatives diverses, com ara amb concerts en hospitals, escoles i en espais singulars.

    Els seus àlbums discogràfics han estat àmpliament aclamats pel públic i la crítica, especialment les seves interpretacions enèrgiques i contrastants de la música concertant de J. S. Bach, per la qual va rebre el Diapason d’Or el 2011. Els darrers anys també ha publicat dos CD, un de dedicat a C. Ph. E. Bach, enregistrat amb el tenor Rupert Charlesworth el 2016 i un altre dedicat al “plany” amb el contratenor Damien Guillon, publicat el 2020, tots dos per al segell Alpha Classics.

    En la seva residència artística al Grand Théâtre de Provença des del 2011 rep el suport del Ministeri de Cultura francès, la Direcció Regional d’Afers Culturals de Provença-Alps-Costa Blava, el Métropole Ais-Marsella Provença-País d’Aix i de la Regió Provença-Alps-Costa Blava.

  • 20210325 Palau Genèric DESKTOP
  • També et pot interessar...

    Palau Bach Lovers
    Ensemble Pygmalion & Pichon
    Passió segons sant Mateu de Bach

    Julian PrégardienEvangelista
    Stéphane DegoutJesús
    Ensemble Pygmalion
    Raphaël Pichondirector

    J. S. Bach: Passió segons sant Mateu

    Dijous, 25.03.21 – 18.30 h
    Sala de Concerts
    Preus: de 30 a 90 euros

Índex