Cor Infantil de l’Orfeó Català & María Guinand
—La ronda que nunca se acaba
La Casa dels Cants
Diumenge, 1 de juny de 2025 – 12 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor Infantil de l’Orfeó Català*(Glòria Coma i Pedrals, directora)
Cor Juvenil de Palau Vincles*(Mariona Fernàndez, directora)
Cor Infantil Els Matiners* (Núria Cantero, Núria Cirera i Mònica Peig, directores)
Escola Municipal de Música Victòria dels Àngles - Conservatori de Sant Cugat* (Elisabet Kubesch i Gannau, directora)
Miguel Galián, Leo Aldrey i Jaume Rius, percussió
Pau Casan, piano
Maria Guinand, directora*Agrupacions amb finalitats pedagògiques
COR INFANTIL
Alberto Grau (1937)
Opereta ecológicaActo del viento
Acto del mar
Solistes: Laia Cañamero, Maria Izquierdo, Kristina Krapovski, Berta Quingles, Mar Vilardell.
Acto del río
Solistes: Violeta Bolinches, Clàudia Curtichs, Alice Mayorga.
Acto del árbolPat pa’ cá
Solistes: Alícia Amat, Dèlia De Gispert, Sayara Díaz, Paula Ibáñez, Pau Martí, Isolda Polo, Pol Ramírez, Joy Sánchez.De Cinco canciones catalanas
Sant Joan i Sant Martí
Solistes: Pau Martí, Joy Sánchez.La Cucaracha (Cor Infantil de l'Orfeó Català i Cor Infantil Els Matiners)
TOTS
Alberto Grau
De Cinco canciones catalanas
Joan del Riu
De Cinco canciones de El San Pedro
Si San Pedro se muriera
Ponte el gorro peruchitoDe Ciclo de obras basadas en poemas de Jesús Rosas Marcano
Brujas y hadas
La ronda que nunca se acabaAquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concertés aproximada
#coral #enfamíliaPoema
Batall
Han denegat la faula i el miracle,
i el dir batega com un calze ardent.
Res no detura l’àliga que ens guaita
ni el capitell que explica el bé i el mal.
Seguim el traç dels rostres més antics,
dels campanars romànics i les busques
que mouen les estrelles avials.
La nit, la por? O les obscures súpliques
de qui abandona el setge més roí?
Som ben menuts. I ens volten infinits.
La grandesa és un cor de veus minúscules.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
El concert d’aquest mgida es planteja com un homenatge a Alberto Grau, el compositor d’origen català emigrat a Veneçuela i mestre de diverses generacions de directors corals, entre els quals la prestigiosa Maria Guinand, amb qui comparteix música, projectes i vida. La directora vol transmetre la filosofia humanista d’un compositor amb la consciència de ser un home del seu temps en un món d’identitats plurals, que integra la cultura catalana i la veneçolana amb humor, sensibilitat i optimisme.
Un exemple n’és la fructífera relació establerta amb el poeta Jesús Rosas Marcano, autor de l’obra que dona títol al programa, La ronda que nunca se acaba, un cant a la vida ple d’optimisme, a partir de la personificació dels elements de la naturalesa. Marcano és, per als veneçolans, el “poeta de los niños”, amb una poesia arrelada al poble que transmet valors de cohesió i justícia social. Grau comparteix aquesta visió de l’art com a transformació social, que conrea des de la partitura, però també com a fundador de la Schola Cantorum de Veneçuela (1967), dedicada a la integració de nens i joves a la societat a través l’educació en el cant, amb una metodologia que entrellaça música, poesia, moviment i escenografia: l’eurítmia de R. Steiner. El corpus compositiu de Grau està dedicat a donar resposta a les necessitats d’aquests cors.
Grau compon una música amb un missatge ple de vitalisme per a les noves generacions, per transmetre els valors de l’ecologia; el sincretisme o l’humor s’entrellacen en aquest concert amb obres com l’Opereta ecológica, un cant a la natura a partir de la personificació dels seus elements, i Pat pa’ cá, una trobada entre dos mons, l’aborigen i l’intel·lectual, que s’integren per engendrar una nova música, síntesi dels dos. Aquestes obres seran interpretades pel Cor Infantil de l’Orfeó Català.
A més, al concert s’uniran el Cor Juvenil de Palau Vincles i cors de l’SCIC (Cor Infantil Els Matiners i EMMVA Sant Cugat), tot aplegant més de cent deu nens i nenes a l’escenari. Interpretaran dues de les Cinco canciones de El San Pedro, una obra popular amb un missatge inclusiu que tracta del sincretisme religiós, així com Brujas y hadas, de temàtica indígena, amb un toc d’humor. També podrem escoltar un arranjament de la popular mexicana La Cucaracha i de les populars catalanes Joan del Riu i Sant Joan i Sant Martí.
Aina Vega, doctora en Filosofia de la Música i periodista cultural
Biografies
Biografies
Cor Infantil de l’Orfeó Català
El Cor Infantil de l’Orfeó Català està integrat per cantaires d’onze a disset anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Mallorca, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller (França) i Pisa (Itàlia). Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi, com la Gustav Mahler Jugendorchester, Orquestra Filharmònica d’Israel i Jove Orquestra Nacional de Catalunya, entre d’altres. Ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, J. Nott, I. Fischer, J. E. Gardiner, M. Valdivieso i B. Astúlez, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu, al festival Grec i ha treballat sota la direcció escènica de Comediants i Dani Coma.
En l’àmbit de la música simfonicocoral, ha interpretat les parts de cor de nens de la Tercera Simfonia de Mahler i el 2021 interpretà la part infantil de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, amb l’Orfeó Català, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, dirigits per Simon Halsey.
El 2022 va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de J. Horovitz, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, sota la direcció musical de Glòria Coma i la direcció escènica de Dani Coma; també interpretà el cor de nens de l’òpera Suor Angelica de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu. El 2023 ha participat a la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach al costat del cor Vox Luminis i la Freiburger Barockorchester, dirigits per Lionel Meunier, al Palau de la Música Catalana. Al cicle La Casa dels Cants va presentar el programa De la nit al dia juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català, i ha actuat amb el cor Virelai de Quart de Poblet, com a resultat de l’intercanvi que els dos cors van fer la primavera del 2023.
En la temporada passada (2023-24) va intervenir a l’òpera Turandot de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu; a la Passió segons sant Mateu de Bach, al Palau i a l’Auditorio Nacional de Madrid, amb Vespres d’Arnadí i el Cor de Cambra del Palau, sota la direcció de Christoph Prégardien, i va fer un intercanvi amb el cor portuguès Jovens Cantores de Guimarães. També va participar en un concert coral amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i la resta de cors de l’Escola Coral.
D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar, el 2025, un encontre de treball amb el cor Niños Cantores de Morelia a l’abril, a Barcelona, i un intercanvi amb el cor Piccoli Cantori di Torino, a Torí al juny.
Biografies
Cor Juvenil de Palau Vincles
És un dels cors centrals del projecte social del Palau de la Música, integrat per una trentena de cantaires entre 12 i 18 anys. Mariona Fernàndez n’és la directora i Anna Niebla la pianista. També treballen el moviment i l’expressió corporal amb Sandra Jurado (Median T la Danza) i compten amb l’acompanyament d’un equip d’intervenció.
Cada curs, el Cor Juvenil participa al concert de la Cantata Palau Vincles, al Palau Vincles Fest i a l’enregistrament del videoclip de l’estiu. Entre l’activitat dels últims anys, cal destacar l’estrena de dos videoclips propis amb versions de les cançons Snowman i Golden hour, la intervenció al programa Punts de vista d’RTVE, el concert a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid amb Red Música Social i la participació en dos grans projectes al Palau de la Música: Chords of harmony, sota la direcció de Gustavo Dudamel, i Eden, amb Joyce DiDonato.
Biografies
Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels / Conservatori de Sant Cugat
Fundada l’any 2013, la coral infantil de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels / Conservatori de Sant Cugat, està formada per infants entre 8 i 12 anys estudiants de música que volen endinsar-se en el treball coral. Està organitzada en dos grups d’edat, els més petits (8 i 9 anys) i els més grans (entre 10 i 12 anys). Elisabet Kubesch n’és la directora i Ester Lecha la pianista. Des dels inicis ha format part del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) i participa anualment a les seves trobades, així com en les activitats que genera el propi conservatori i la ciutat de Sant Cugat del Vallès. Durant aquests anys ha fet concerts arreu dels Països Catalans, en trobades i intercanvis amb altres corals. El gener del 2019 va cantar al Palau de la Música al concert de Carmina Burana de C. Orff amb l’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM) i el maig del 2023 va tenir la sort de poder treballar amb Basilio Astúlez, juntament amb les altres agrupacions corals de l’Escola Coral del Conservatori de Sant Cugat.
Biografies
Coral Infantil Els Matiners
La Coral infantil Els Matiners va néixer l’octubre de l’any 1971, arran de la necessitat i voluntat de fer cantar els nens i nenes de l’Hospitalet de Llobregat. Des dels seus inicis es va inscriure al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) amb qui comparteix objectius i, anualment, gaudeix de les propostes dels seus projectes. És una coral molt familiar, arrelada al barri del Centre i a la ciutat de l’Hospitalet en general, amb voluntat de crear sinergies i fer xarxa amb altres entitats. Durant tots aquests anys, ha realitzat una gran quantitat d’actuacions, concerts, intercanvis i viatges tant a Catalunya com a l’estranger i, en aquests més de 50 anys d’història, han passat pels Matiners, més de 400 cantaires. Actualment, té grups de petits, mitjans i grans, així com un cor jove: Cor de Nit. Compta amb la direcció de Núria Cantero, Núria Cirera i Mònica Peig.
Biografies
Leo Aldrey, percussió
És un productor, enginyer i compositor veneçolà fincat a Barcelona. Després de finalitzar els estudis d’enginyeria de so en SAE i un màster en tecnologia de la música a la UPF, va crear el seu propi estudi per dedicar-se plenament a la producció i composició musical. Paral·lelament als estudis de jazz al Taller de Músics, va començar a compondre bandes sonores per a mitjans audiovisuals, incloent-hi dibuixos animats, documentals, instal·lacions i performances. La seva participació a la Red Bull Music Academy el va dur a formar la seva banda, NokoWoi, en la qual fusiona el seu interès pel so electroacústic amb influències de pop, jazz, rock, bandes sonores i música llatinoamericana. Durant el seu pas pel Taller de Músics va establir una profunda relació musical amb el cantant Salvador Sobral, amb el qual col·labora com a lletrista, compositor, productor i enginyer de mescles. El seu treball a l’àlbum BPM li va valer una nominació als Grammy Llatins. Recentment s’ha endinsant en la producció musical i el disseny sonor de pòdcasts, que li ha suposat un premi Ondas a millor pòdcast narratiu per La cárcel no da risa. A partir de la seva signatura amb Warner Chappell, Aldrey s’ha centrat en la composició i producció per a diversos artistes de l’editorial, amb temes interpretats per Sílvia Pérez Cruz, Silvana Estrada, Jorge Drexler i Ania Casajuana, entre d’altres. També ha treballat com a enginyer de so o instrumentista per a artistes com ara Rita Payés, Lucía Fumero, The Gramophone All Stars, Judit Neddermann, Michael League, Jorge Rossy, Pau Figueres, Alosa, Tarquim, Ho$$ Benítez, Xoel López i Luisa Sobral, entre d’altres també grans artistes però no tan coneguts.
Biografies
Miguel Galián, percussió
Percussionista multiinstrumental enfocat en la interpretació de la música tradicional veneçolana, va iniciar la seva trajectòria als tallers de cultura popular de la Fundación Bigott. Sota el mestratge del professor Jesús Rondón va explorar ritmes com el Calipso i la Fulía, i alhora se submergí en l’art de les maraques veneçolanes.
Així mateix, va rebre la influència del captivador món del caixó flamenc gràcies a la percussionista Alexandra Álvarez, “la Cheewe”. S’ha endinsat en la música flamenca, però sempre amb la voluntat d’integrar l’instrument en els ritmes tradicionals de Veneçuela. El seu camí com a percussionista està marcat per una passió infrangible per la música veneçolana i llatina, així com també per un desig constant d’explorar, aprendre i compartir la riquesa de la tradició musical del seu país amb el món sencer.
Durant l’estada a Barcelona continuà la seva formació, tot absorbint l’essència dels ritmes flamencs a l’escola Tocart i ha perfeccionat la tècnica de les maraques amb Manuel Rangel, a més d’explorar els ritmes del Carib afrocolombià al costat de Felipe Muñoz.
La seva trajectòria com a percussionista ha estat marcada per la col·laboració amb diverses agrupacions, tant a Veneçuela com a l’estranger. Al seu país va tenir l’honor d’acompanyar agrupacions corals prestigioses, com la Coral de la Federación Médica Venezolana i la Coral Juventudes Culturales de la UCV. A Panamà forma part de grups amb molta energia, com Llaneros Sin Fronteras i Tambor Mestizo.
A Barcelona ha tingut el privilegi de col·laborar amb un ampli ventall de grups musicals, com l’Ensamble de Cuatros de Barcelona, Ensamble Tepuy, Grupo Orinoco, Coral de la Merced, Coral Veus Cantants, Banda Chamán Electric i Ensamble Condal. Així mateix, ha acompanyat artistes de gran talent, com Samuel Urbano i Merlyn Briceño. Gràcies a aquestes col·laboracions s’ha presentat en diversos espais i sales de la ciutat, com la Cripta de la Sagrada Família, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts, basílica de la Mercè, Sala Outoff, basílica hispanoamericana de la Merced (Madrid), Sinestesia i La Sonora de Gràcia, entre d’altres.
Biografies
Pau Casan, piano
Nascut a Barcelona, va estudiar piano amb C. Agustí, M. Drets i el catedràtic M. Farré al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va obtenir matrícula d’honor amb menció honorífica en el grau superior. Posteriorment va fer estudis de postgrau amb G. Fergus-Thompson i R. Vignoles al Royal College of Music de Londres, becat per la Fundació Agustí Pedro i Pons. Ha rebut classes magistrals d’A. de Larrocha, N. Bonet, M. Hastings, R. Fernández-Aguirre, P. Badura-Skoda i J. Nin-Culmell, entre d’altres.
Guardonat amb el primer premi del 23è Concurs Joan Massià, va guanyar també el tercer premi del 33è Concurs de Joves Intèrprets de Catalunya i el premi al millor pianista del 22è Premi Ciutat de Berga, en la modalitat de cambra vocal-lied.
Ha actuat com a solista a Barcelona, Reus, Sant Sebastià, Bogotà i Londres; com a acompanyant ho ha fet per Espanya, França, Portugal, Dinamarca, Finlàndia, el Regne Unit, Colòmbia i la Xina, tot especialitzant-se en la col·laboració amb la veu cantada, tant amb cors com amb solistes.
Actualment compagina l’activitat concertística amb la docència al Conservatori Superior de Música del Liceu, col·labora habitualment amb el Gran Teatre del Liceu com a mestre repetidor i és pianista oficial del Concurs Tenor Viñas. Des del 2010 és el pianista del Cor Infantil de l’Orfeó Català i des del 2021 de l’Orfeó Català.
Biografies
María Guinand, directora
Directora coral i d’orquestra, professora universitària, pedagoga i líder de projectes corals, actualment és la directora artística de la Fundación Schola Cantorum de Veneçuela i de la Coral de la Fundación Empresas Polar. En la seva llarga carrera destaca l’activitat com a professora associada de la Universidad Simón Bolívar (1976-2018), en els estudis generals i en el mestratge de direcció coral a Caracas; coordinadora de muntatges simfonicocorals d’El Sistema (1980-2012) i directora del Conservatorio de Música Simón BOlícar (1993-1996), així com directora artística (2003-2017) del programa Música para Crecer, impulsat per la Corporación Andina de Fomento (CAF). També ha estat presidenta, vicepresidenta i assessora per a Llatinoamèrica de la Federació Internacional per a la Música Coral (1996-2008), membre del Consell Internacional de la Música de la Unesco (2002-2005) i darrerament vicepresidenta per a Llatinoamèrica de la FIMC (2020-2023).
Ha estat distingida amb nombrosos premis: Kulturpreis (1998), Robert Edler Preis für Chormusik (2000), Premi Helmuth Rilling 2009, Life Achievement Award de la Federació Internacional per a la Música Coral (FIMC 2019) i del World Youth and Children Choir Artists Association-China el 2022; igualment ha rebut el doctorat honoris causa de la Universidad Metropolitana de Caracas (2020). Amb la Cantoría Alberto Grau va guanyar sis premis als Concursos de Neuchatel i Arezzo (1989) i amb l’Orfeón Universitario Simón Bolívar, tres medalles d’or a les Olimpíades Corals de Linz (2000).
Va estrenar la Passió segons sant Marc d’Oswaldo Golijov, enregistrament que va ser nominat a dos premis Grammy (2002 i 2010). Amb el nou enregistrament per a Deutsche Grammophon va rebre el Premi ECHO 2011 alemany. El 2006 va preparar la Schola Cantorum per a l’estrena de l’òpera A flowering tree de John Adams, al Festival New Crowned Hope a Viena. Aquests darrers anys ha dirigit diversos concerts al Liederhalle (Stuttgart); Barbican (Londres); Teatro Colón (Buenos Aires); Sala São Paulo (el Brasil); Teatro Teresa Carreño, Sala Simón Bolívar i Aula Magna (Caracas); Disney Hall (Los Angeles); Lincoln Center, Alice Tully Hall i Carnegie Hall (Nova York), entre d’altres; i l’estrena a Berlín, Stuttgart i Caracas de l’obra Aqua de Gonzalo i Alberto Grau (2012-13).
Com a directora i pedagoga és convidada habitualment per oferir programes corals i classes magistrals de direcció coral als Estats Units, el Canadà, així com a Llatinoamèrica, Europa i a l’Àsia. Igualment per formar part de jurats de concursos internacionals. Col·labora amb diversos institucions mundials, com la FIMC, American Choral Directors Association (ACDA), Chorus America, National Collegiate Choral Organization (Estats Units), Europa Cantat, America Cantat, Japan Choral Federation, Chinese Choral Federation, Federació Catalana d’Entitats Corals o A Couer Joie, entre d’altres.
També ha estat convidada a dirigir prestigioses formacions corals, com el Cor de la Ràdio Belga, Cor Mundial de Joves, Gaechinger Kantorei, Cor Juvenil del Festival Ensemble European MusiFest, Junges Vokalensembles Hannover, Pro-coro Canadà, Houston Chamber Choir, Cor Nacional de Joves del Japó, Coro Nacional de España, Coro de la RTVE, Cor Simfònic de l’OSESP, Coral Càrmina, Cor Bruckner, Seraphic Fire, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (secció femenina) o Vox Alba, entre moltes d’altres. És editora de música coral llatinoamericana per a les editorials Earthsongs (EUA ) i Carus-Verlag (Alemanya).
L’any 2020 va ser artista resident (en cant coral) a la Florida International University (EUA). Va dictar diverses classes magistrals per internet per a les universitats de Yale, Mont-real, Westminster Choir College, conferències de les associacions corals ACDA i Chorus America, Abracco (Brasil), Federación de Coros del Estado Táchira (Veneçuela) i va fer cursos en línia per a la International Choral Academy (ICA-IFCM) i Forward Motion (EUA), entre d’altres.
Es va formar sota el mestratge d’Alberto Grau. Va fer estudis musicals universitaris a Veneçuela i Anglaterra, on es va llicenciar i va assolir estudis de màster. Va ser alumna de direcció coral i orquestral de Helmut Rilling, i de cant gregorià i música sacra de L. Agustoni i J. B. Goeschel.
Textos
Alberto Grau (1937)
Lletra de Jesús Rosas Marcano (1930-2001)Opereta ecológica
Acto del viento
Yo soy el viento de la montaña
pongo en la fronda mi remolino,
yo hago que dancen todos los juncos
que cada caña tenga un silbido.
Soy el transporte de los rumores
soy el aliento del bosque vivo
soplo en las olas de los océanos
soplo en las velas de los navíos
y al mar le pongo pañuelos blancos
y pongo arena por todo el río.
Yo soy el viento, las olas, aliento
yo soy el viento.Yo soy el viento de la montaña
pongo en la fronda mi remolino
hago la fiesta más delicada
con las agujas que tiene el pino.Acto del mar
Soy el mar azul
Mi traje hace escala
del azul más claro al más encendido
cuando hay plenilunio.
La luna que es buena
me llena de flores de plata el vestido.
Azul de la noche sin límite cierto
ay como me asusta tu cancón de abismo
ay azul del día del agua marina
azul verde nilo azul verde monte
azul repartido en la transparencia
y azul apretado en el horizonte.Acto del río
Yo soy río de la selva
yo soy el río toda mi fuerza
pasa golpeando sobre las piedras.
Tantos riachuelos que me alimentan
quieren que sea dios de la selva.
Y yo a los mares llevo mi ofrenda
de piedrecitas de fina arena
de hojas vencidas y de flores nuevas
de fina arena.
Yo soy el dios río.Acto del árbol
Yo soy el señor árbol centinela del río
albergue de los pájaros, reposo del camino.
Mis flores son banderas para los pajaritos
mis ramas son lugares para que hagan sus nidos.
Y así mi copa es fiesta de plumas y de trinos.
Yo soy árbol centinela del camino.Pata pa’cá
Fragments de versos de Federico García Lorca (1898-1936)Pata pata hum!
Cantan los niños en noche quieta.
Las olas riman con los suspiros en la noche.
Pata patica pata pa’cá
Pata patica pata pa’llá.
Los niños juegan bajo los álamos.De Cinc cançons populars catalanes
Sant Joan i Sant Martí
Sant Joan feu-lo ben gran,
Sant Martí feu-lo dormir,
que son pare n’és al camp
i sa mare és al molí.Feu-n’hi sopetes,
sopetes en un tupí.La cullereta de plata
i el tupinet d’or fi.Les estovalles de seda
i el tovalló de setí.Sant Joan feu-lo ben gran,
Sant Martí feu-lo dormir,
que son pare n’és al camp
i sa mare és al molí.La Cucaracha
Es que ella no tiene la principal.
Dicen que la Cucaracha tuvo unos gemelitos
a los cuales ella llama Bonifacio y Angelito
dicen que la Cucaracha fue muy buena bailadora
pero con su pata rota ya no baila ni la jota.La Cucaracha, la Cucaracha, ya no puede caminar
porque no tiene, porque le falta la patica principal (2)Dicen que la Cucaracha cayó de una bicicleta
y por eso su patica no puede calzar chancletas.
¡Dicen que la Cucaracha ya no puede caminar!De Cinc cançons populars catalanes
Joan del Riu
Joan del Riu n’és arribat amb un pot de confitura
Joan del Riu n’és arribat amb un pot de raïmat.
N’ha portat un violon per fer ballar les minyones
N’ha portat un violon per fer ballar a tot el món.Joan del Riu n’és arribat amb una carga de monines
Joan del Riu n’és arribat amb una carga d’escarabats.
N’ha portat un violon per fer ballar les minyones
N’ha portat un violon per fer ballar a tot el món.Joan del Riu n’és arribat amb una bota de vi ranci
Joan del riu n’és arribat amb una bota de moscat.
N’ha portat un violon per fer ballar les minyones
N’ha portat un violon per fer ballar a tot el món.De Cinco canciones de El San Pedro
Si San Pedro se murieraChacata cha
si San Pedro se muriera
todo el mundo lo llorara
por lo menos las mujeres
los cabellos se arrancaran
con la cotiza dale al terrón
vuélvelo polvo sin compasión
dale al pizón sin compasión.Ponte el gorro Peruchito
San Pedro como era calvo
lo picaban los mosquitos
y su madre le decía
ponte el gorro Peruchito.De Ciclo de obras basadas en poemas de Jesús Rosas Marcano (1930-2001)
Brujas y hadas
No hay más brujas te lo aviso ni en las sierras ni en los valles
cuando alumbraron las calles se fueron para el carrizo.Aunque muchos lo revelan yo no creo en brujas bobas
que pasean sobre escobas pero de que vuelan, vuelan.Cumbamba cumbamba brujas hadas cumbamba.
Todas toditas brujas disgustan al asustar
por los momentos a los niños de los cuentos
pero ya no los asustan son siempre muy recordadas
y si quieres las dibujas
cuando son malas uyuyuy, son brujas
cuando son buenas ay, son hadas.Yo no creo en brujas hadas cumbamba cumbamba
pero de que vuelan vuelan.La ronda que nunca se acaba
Empezó una ronda que nunca se acaba
el agua era fría la tierra temblaba
y Dios hizo el sol para calentarla.La tierra y el cielo eran una cosa
una nuez gigante una inmensa ostra
Dios para separarlos construyó el firmamento
lo llenó de nubes, lo llenó de ciento.
¿Cómo hizo ese viento? ¿Y esas nubes suaves?
Esos son asuntos que solo Dios sabe.Empezó una ronda que nunca se acaba
el agua era fría la tierra temblaba
y Dios hizo el sol para calentarla.Inventó los ríos, inventó los mares.
¿Lo anotó en su agenda?
Dios con sus milagros nunca suelta prenda.Empezó una ronda que nunca se acaba!
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dijous, 19.06.25 – 19 h
Sala de ConcertsBanda Municipal de Barcelona
Banda Municipal de Barcelona
José R. Pascual-Vilaplana, directorD. Xostakóvitx: Obertura sobre temes populars russos i kirguisos
M. Ravel: Boléro
J. Strens: Danse funambulesque
A. Reed: Danses armènies IIPreu: 20 €
Cor Infantil de l’Orfeó Català & María Guinand
—La ronda que nunca se acaba
La Casa dels Cants
Diumenge, 1 de juny de 2025 – 12 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor Infantil de l’Orfeó Català*(Glòria Coma i Pedrals, directora)
Cor Juvenil de Palau Vincles*(Mariona Fernàndez, directora)
Cor Infantil Els Matiners* (Núria Cantero, Núria Cirera i Mònica Peig, directores)
Escola Municipal de Música Victòria dels Àngles - Conservatori de Sant Cugat* (Elisabet Kubesch i Gannau, directora)
Miguel Galián, Leo Aldrey i Jaume Rius, percussió
Pau Casan, piano
Maria Guinand, directora*Agrupacions amb finalitats pedagògiques
COR INFANTIL
Alberto Grau (1937)
Opereta ecológicaActo del viento
Acto del mar
Solistes: Laia Cañamero, Maria Izquierdo, Kristina Krapovski, Berta Quingles, Mar Vilardell.
Acto del río
Solistes: Violeta Bolinches, Clàudia Curtichs, Alice Mayorga.
Acto del árbolPat pa’ cá
Solistes: Alícia Amat, Dèlia De Gispert, Sayara Díaz, Paula Ibáñez, Pau Martí, Isolda Polo, Pol Ramírez, Joy Sánchez.De Cinco canciones catalanas
Sant Joan i Sant Martí
Solistes: Pau Martí, Joy Sánchez.La Cucaracha (Cor Infantil de l'Orfeó Català i Cor Infantil Els Matiners)
TOTS
Alberto Grau
De Cinco canciones catalanas
Joan del Riu
De Cinco canciones de El San Pedro
Si San Pedro se muriera
Ponte el gorro peruchitoDe Ciclo de obras basadas en poemas de Jesús Rosas Marcano
Brujas y hadas
La ronda que nunca se acabaAquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concertés aproximada
#coral #enfamíliaPoema
Batall
Han denegat la faula i el miracle,
i el dir batega com un calze ardent.
Res no detura l’àliga que ens guaita
ni el capitell que explica el bé i el mal.
Seguim el traç dels rostres més antics,
dels campanars romànics i les busques
que mouen les estrelles avials.
La nit, la por? O les obscures súpliques
de qui abandona el setge més roí?
Som ben menuts. I ens volten infinits.
La grandesa és un cor de veus minúscules.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
El concert d’aquest mgida es planteja com un homenatge a Alberto Grau, el compositor d’origen català emigrat a Veneçuela i mestre de diverses generacions de directors corals, entre els quals la prestigiosa Maria Guinand, amb qui comparteix música, projectes i vida. La directora vol transmetre la filosofia humanista d’un compositor amb la consciència de ser un home del seu temps en un món d’identitats plurals, que integra la cultura catalana i la veneçolana amb humor, sensibilitat i optimisme.
Un exemple n’és la fructífera relació establerta amb el poeta Jesús Rosas Marcano, autor de l’obra que dona títol al programa, La ronda que nunca se acaba, un cant a la vida ple d’optimisme, a partir de la personificació dels elements de la naturalesa. Marcano és, per als veneçolans, el “poeta de los niños”, amb una poesia arrelada al poble que transmet valors de cohesió i justícia social. Grau comparteix aquesta visió de l’art com a transformació social, que conrea des de la partitura, però també com a fundador de la Schola Cantorum de Veneçuela (1967), dedicada a la integració de nens i joves a la societat a través l’educació en el cant, amb una metodologia que entrellaça música, poesia, moviment i escenografia: l’eurítmia de R. Steiner. El corpus compositiu de Grau està dedicat a donar resposta a les necessitats d’aquests cors.
Grau compon una música amb un missatge ple de vitalisme per a les noves generacions, per transmetre els valors de l’ecologia; el sincretisme o l’humor s’entrellacen en aquest concert amb obres com l’Opereta ecológica, un cant a la natura a partir de la personificació dels seus elements, i Pat pa’ cá, una trobada entre dos mons, l’aborigen i l’intel·lectual, que s’integren per engendrar una nova música, síntesi dels dos. Aquestes obres seran interpretades pel Cor Infantil de l’Orfeó Català.
A més, al concert s’uniran el Cor Juvenil de Palau Vincles i cors de l’SCIC (Cor Infantil Els Matiners i EMMVA Sant Cugat), tot aplegant més de cent deu nens i nenes a l’escenari. Interpretaran dues de les Cinco canciones de El San Pedro, una obra popular amb un missatge inclusiu que tracta del sincretisme religiós, així com Brujas y hadas, de temàtica indígena, amb un toc d’humor. També podrem escoltar un arranjament de la popular mexicana La Cucaracha i de les populars catalanes Joan del Riu i Sant Joan i Sant Martí.
Aina Vega, doctora en Filosofia de la Música i periodista cultural
Biografies
Cor Infantil de l’Orfeó Català
El Cor Infantil de l’Orfeó Català està integrat per cantaires d’onze a disset anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Mallorca, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller (França) i Pisa (Itàlia). Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi, com la Gustav Mahler Jugendorchester, Orquestra Filharmònica d’Israel i Jove Orquestra Nacional de Catalunya, entre d’altres. Ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, J. Nott, I. Fischer, J. E. Gardiner, M. Valdivieso i B. Astúlez, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu, al festival Grec i ha treballat sota la direcció escènica de Comediants i Dani Coma.
En l’àmbit de la música simfonicocoral, ha interpretat les parts de cor de nens de la Tercera Simfonia de Mahler i el 2021 interpretà la part infantil de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, amb l’Orfeó Català, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, dirigits per Simon Halsey.
El 2022 va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de J. Horovitz, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, sota la direcció musical de Glòria Coma i la direcció escènica de Dani Coma; també interpretà el cor de nens de l’òpera Suor Angelica de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu. El 2023 ha participat a la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach al costat del cor Vox Luminis i la Freiburger Barockorchester, dirigits per Lionel Meunier, al Palau de la Música Catalana. Al cicle La Casa dels Cants va presentar el programa De la nit al dia juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català, i ha actuat amb el cor Virelai de Quart de Poblet, com a resultat de l’intercanvi que els dos cors van fer la primavera del 2023.
En la temporada passada (2023-24) va intervenir a l’òpera Turandot de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu; a la Passió segons sant Mateu de Bach, al Palau i a l’Auditorio Nacional de Madrid, amb Vespres d’Arnadí i el Cor de Cambra del Palau, sota la direcció de Christoph Prégardien, i va fer un intercanvi amb el cor portuguès Jovens Cantores de Guimarães. També va participar en un concert coral amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i la resta de cors de l’Escola Coral.
D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar, el 2025, un encontre de treball amb el cor Niños Cantores de Morelia a l’abril, a Barcelona, i un intercanvi amb el cor Piccoli Cantori di Torino, a Torí al juny.
Cor Juvenil de Palau Vincles
És un dels cors centrals del projecte social del Palau de la Música, integrat per una trentena de cantaires entre 12 i 18 anys. Mariona Fernàndez n’és la directora i Anna Niebla la pianista. També treballen el moviment i l’expressió corporal amb Sandra Jurado (Median T la Danza) i compten amb l’acompanyament d’un equip d’intervenció.
Cada curs, el Cor Juvenil participa al concert de la Cantata Palau Vincles, al Palau Vincles Fest i a l’enregistrament del videoclip de l’estiu. Entre l’activitat dels últims anys, cal destacar l’estrena de dos videoclips propis amb versions de les cançons Snowman i Golden hour, la intervenció al programa Punts de vista d’RTVE, el concert a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid amb Red Música Social i la participació en dos grans projectes al Palau de la Música: Chords of harmony, sota la direcció de Gustavo Dudamel, i Eden, amb Joyce DiDonato.
Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels / Conservatori de Sant Cugat
Fundada l’any 2013, la coral infantil de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels / Conservatori de Sant Cugat, està formada per infants entre 8 i 12 anys estudiants de música que volen endinsar-se en el treball coral. Està organitzada en dos grups d’edat, els més petits (8 i 9 anys) i els més grans (entre 10 i 12 anys). Elisabet Kubesch n’és la directora i Ester Lecha la pianista. Des dels inicis ha format part del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) i participa anualment a les seves trobades, així com en les activitats que genera el propi conservatori i la ciutat de Sant Cugat del Vallès. Durant aquests anys ha fet concerts arreu dels Països Catalans, en trobades i intercanvis amb altres corals. El gener del 2019 va cantar al Palau de la Música al concert de Carmina Burana de C. Orff amb l’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM) i el maig del 2023 va tenir la sort de poder treballar amb Basilio Astúlez, juntament amb les altres agrupacions corals de l’Escola Coral del Conservatori de Sant Cugat.
Coral Infantil Els Matiners
La Coral infantil Els Matiners va néixer l’octubre de l’any 1971, arran de la necessitat i voluntat de fer cantar els nens i nenes de l’Hospitalet de Llobregat. Des dels seus inicis es va inscriure al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) amb qui comparteix objectius i, anualment, gaudeix de les propostes dels seus projectes. És una coral molt familiar, arrelada al barri del Centre i a la ciutat de l’Hospitalet en general, amb voluntat de crear sinergies i fer xarxa amb altres entitats. Durant tots aquests anys, ha realitzat una gran quantitat d’actuacions, concerts, intercanvis i viatges tant a Catalunya com a l’estranger i, en aquests més de 50 anys d’història, han passat pels Matiners, més de 400 cantaires. Actualment, té grups de petits, mitjans i grans, així com un cor jove: Cor de Nit. Compta amb la direcció de Núria Cantero, Núria Cirera i Mònica Peig.
Leo Aldrey, percussió
És un productor, enginyer i compositor veneçolà fincat a Barcelona. Després de finalitzar els estudis d’enginyeria de so en SAE i un màster en tecnologia de la música a la UPF, va crear el seu propi estudi per dedicar-se plenament a la producció i composició musical. Paral·lelament als estudis de jazz al Taller de Músics, va començar a compondre bandes sonores per a mitjans audiovisuals, incloent-hi dibuixos animats, documentals, instal·lacions i performances. La seva participació a la Red Bull Music Academy el va dur a formar la seva banda, NokoWoi, en la qual fusiona el seu interès pel so electroacústic amb influències de pop, jazz, rock, bandes sonores i música llatinoamericana. Durant el seu pas pel Taller de Músics va establir una profunda relació musical amb el cantant Salvador Sobral, amb el qual col·labora com a lletrista, compositor, productor i enginyer de mescles. El seu treball a l’àlbum BPM li va valer una nominació als Grammy Llatins. Recentment s’ha endinsant en la producció musical i el disseny sonor de pòdcasts, que li ha suposat un premi Ondas a millor pòdcast narratiu per La cárcel no da risa. A partir de la seva signatura amb Warner Chappell, Aldrey s’ha centrat en la composició i producció per a diversos artistes de l’editorial, amb temes interpretats per Sílvia Pérez Cruz, Silvana Estrada, Jorge Drexler i Ania Casajuana, entre d’altres. També ha treballat com a enginyer de so o instrumentista per a artistes com ara Rita Payés, Lucía Fumero, The Gramophone All Stars, Judit Neddermann, Michael League, Jorge Rossy, Pau Figueres, Alosa, Tarquim, Ho$$ Benítez, Xoel López i Luisa Sobral, entre d’altres també grans artistes però no tan coneguts.
Miguel Galián, percussió
Percussionista multiinstrumental enfocat en la interpretació de la música tradicional veneçolana, va iniciar la seva trajectòria als tallers de cultura popular de la Fundación Bigott. Sota el mestratge del professor Jesús Rondón va explorar ritmes com el Calipso i la Fulía, i alhora se submergí en l’art de les maraques veneçolanes.
Així mateix, va rebre la influència del captivador món del caixó flamenc gràcies a la percussionista Alexandra Álvarez, “la Cheewe”. S’ha endinsat en la música flamenca, però sempre amb la voluntat d’integrar l’instrument en els ritmes tradicionals de Veneçuela. El seu camí com a percussionista està marcat per una passió infrangible per la música veneçolana i llatina, així com també per un desig constant d’explorar, aprendre i compartir la riquesa de la tradició musical del seu país amb el món sencer.
Durant l’estada a Barcelona continuà la seva formació, tot absorbint l’essència dels ritmes flamencs a l’escola Tocart i ha perfeccionat la tècnica de les maraques amb Manuel Rangel, a més d’explorar els ritmes del Carib afrocolombià al costat de Felipe Muñoz.
La seva trajectòria com a percussionista ha estat marcada per la col·laboració amb diverses agrupacions, tant a Veneçuela com a l’estranger. Al seu país va tenir l’honor d’acompanyar agrupacions corals prestigioses, com la Coral de la Federación Médica Venezolana i la Coral Juventudes Culturales de la UCV. A Panamà forma part de grups amb molta energia, com Llaneros Sin Fronteras i Tambor Mestizo.
A Barcelona ha tingut el privilegi de col·laborar amb un ampli ventall de grups musicals, com l’Ensamble de Cuatros de Barcelona, Ensamble Tepuy, Grupo Orinoco, Coral de la Merced, Coral Veus Cantants, Banda Chamán Electric i Ensamble Condal. Així mateix, ha acompanyat artistes de gran talent, com Samuel Urbano i Merlyn Briceño. Gràcies a aquestes col·laboracions s’ha presentat en diversos espais i sales de la ciutat, com la Cripta de la Sagrada Família, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts, basílica de la Mercè, Sala Outoff, basílica hispanoamericana de la Merced (Madrid), Sinestesia i La Sonora de Gràcia, entre d’altres.
Pau Casan, piano
Nascut a Barcelona, va estudiar piano amb C. Agustí, M. Drets i el catedràtic M. Farré al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va obtenir matrícula d’honor amb menció honorífica en el grau superior. Posteriorment va fer estudis de postgrau amb G. Fergus-Thompson i R. Vignoles al Royal College of Music de Londres, becat per la Fundació Agustí Pedro i Pons. Ha rebut classes magistrals d’A. de Larrocha, N. Bonet, M. Hastings, R. Fernández-Aguirre, P. Badura-Skoda i J. Nin-Culmell, entre d’altres.
Guardonat amb el primer premi del 23è Concurs Joan Massià, va guanyar també el tercer premi del 33è Concurs de Joves Intèrprets de Catalunya i el premi al millor pianista del 22è Premi Ciutat de Berga, en la modalitat de cambra vocal-lied.
Ha actuat com a solista a Barcelona, Reus, Sant Sebastià, Bogotà i Londres; com a acompanyant ho ha fet per Espanya, França, Portugal, Dinamarca, Finlàndia, el Regne Unit, Colòmbia i la Xina, tot especialitzant-se en la col·laboració amb la veu cantada, tant amb cors com amb solistes.
Actualment compagina l’activitat concertística amb la docència al Conservatori Superior de Música del Liceu, col·labora habitualment amb el Gran Teatre del Liceu com a mestre repetidor i és pianista oficial del Concurs Tenor Viñas. Des del 2010 és el pianista del Cor Infantil de l’Orfeó Català i des del 2021 de l’Orfeó Català.
María Guinand, directora
Directora coral i d’orquestra, professora universitària, pedagoga i líder de projectes corals, actualment és la directora artística de la Fundación Schola Cantorum de Veneçuela i de la Coral de la Fundación Empresas Polar. En la seva llarga carrera destaca l’activitat com a professora associada de la Universidad Simón Bolívar (1976-2018), en els estudis generals i en el mestratge de direcció coral a Caracas; coordinadora de muntatges simfonicocorals d’El Sistema (1980-2012) i directora del Conservatorio de Música Simón BOlícar (1993-1996), així com directora artística (2003-2017) del programa Música para Crecer, impulsat per la Corporación Andina de Fomento (CAF). També ha estat presidenta, vicepresidenta i assessora per a Llatinoamèrica de la Federació Internacional per a la Música Coral (1996-2008), membre del Consell Internacional de la Música de la Unesco (2002-2005) i darrerament vicepresidenta per a Llatinoamèrica de la FIMC (2020-2023).
Ha estat distingida amb nombrosos premis: Kulturpreis (1998), Robert Edler Preis für Chormusik (2000), Premi Helmuth Rilling 2009, Life Achievement Award de la Federació Internacional per a la Música Coral (FIMC 2019) i del World Youth and Children Choir Artists Association-China el 2022; igualment ha rebut el doctorat honoris causa de la Universidad Metropolitana de Caracas (2020). Amb la Cantoría Alberto Grau va guanyar sis premis als Concursos de Neuchatel i Arezzo (1989) i amb l’Orfeón Universitario Simón Bolívar, tres medalles d’or a les Olimpíades Corals de Linz (2000).
Va estrenar la Passió segons sant Marc d’Oswaldo Golijov, enregistrament que va ser nominat a dos premis Grammy (2002 i 2010). Amb el nou enregistrament per a Deutsche Grammophon va rebre el Premi ECHO 2011 alemany. El 2006 va preparar la Schola Cantorum per a l’estrena de l’òpera A flowering tree de John Adams, al Festival New Crowned Hope a Viena. Aquests darrers anys ha dirigit diversos concerts al Liederhalle (Stuttgart); Barbican (Londres); Teatro Colón (Buenos Aires); Sala São Paulo (el Brasil); Teatro Teresa Carreño, Sala Simón Bolívar i Aula Magna (Caracas); Disney Hall (Los Angeles); Lincoln Center, Alice Tully Hall i Carnegie Hall (Nova York), entre d’altres; i l’estrena a Berlín, Stuttgart i Caracas de l’obra Aqua de Gonzalo i Alberto Grau (2012-13).
Com a directora i pedagoga és convidada habitualment per oferir programes corals i classes magistrals de direcció coral als Estats Units, el Canadà, així com a Llatinoamèrica, Europa i a l’Àsia. Igualment per formar part de jurats de concursos internacionals. Col·labora amb diversos institucions mundials, com la FIMC, American Choral Directors Association (ACDA), Chorus America, National Collegiate Choral Organization (Estats Units), Europa Cantat, America Cantat, Japan Choral Federation, Chinese Choral Federation, Federació Catalana d’Entitats Corals o A Couer Joie, entre d’altres.
També ha estat convidada a dirigir prestigioses formacions corals, com el Cor de la Ràdio Belga, Cor Mundial de Joves, Gaechinger Kantorei, Cor Juvenil del Festival Ensemble European MusiFest, Junges Vokalensembles Hannover, Pro-coro Canadà, Houston Chamber Choir, Cor Nacional de Joves del Japó, Coro Nacional de España, Coro de la RTVE, Cor Simfònic de l’OSESP, Coral Càrmina, Cor Bruckner, Seraphic Fire, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (secció femenina) o Vox Alba, entre moltes d’altres. És editora de música coral llatinoamericana per a les editorials Earthsongs (EUA ) i Carus-Verlag (Alemanya).
L’any 2020 va ser artista resident (en cant coral) a la Florida International University (EUA). Va dictar diverses classes magistrals per internet per a les universitats de Yale, Mont-real, Westminster Choir College, conferències de les associacions corals ACDA i Chorus America, Abracco (Brasil), Federación de Coros del Estado Táchira (Veneçuela) i va fer cursos en línia per a la International Choral Academy (ICA-IFCM) i Forward Motion (EUA), entre d’altres.
Es va formar sota el mestratge d’Alberto Grau. Va fer estudis musicals universitaris a Veneçuela i Anglaterra, on es va llicenciar i va assolir estudis de màster. Va ser alumna de direcció coral i orquestral de Helmut Rilling, i de cant gregorià i música sacra de L. Agustoni i J. B. Goeschel.
Textos
Alberto Grau (1937)
Lletra de Jesús Rosas Marcano (1930-2001)Opereta ecológica
Acto del viento
Yo soy el viento de la montaña
pongo en la fronda mi remolino,
yo hago que dancen todos los juncos
que cada caña tenga un silbido.
Soy el transporte de los rumores
soy el aliento del bosque vivo
soplo en las olas de los océanos
soplo en las velas de los navíos
y al mar le pongo pañuelos blancos
y pongo arena por todo el río.
Yo soy el viento, las olas, aliento
yo soy el viento.Yo soy el viento de la montaña
pongo en la fronda mi remolino
hago la fiesta más delicada
con las agujas que tiene el pino.Acto del mar
Soy el mar azul
Mi traje hace escala
del azul más claro al más encendido
cuando hay plenilunio.
La luna que es buena
me llena de flores de plata el vestido.
Azul de la noche sin límite cierto
ay como me asusta tu cancón de abismo
ay azul del día del agua marina
azul verde nilo azul verde monte
azul repartido en la transparencia
y azul apretado en el horizonte.Acto del río
Yo soy río de la selva
yo soy el río toda mi fuerza
pasa golpeando sobre las piedras.
Tantos riachuelos que me alimentan
quieren que sea dios de la selva.
Y yo a los mares llevo mi ofrenda
de piedrecitas de fina arena
de hojas vencidas y de flores nuevas
de fina arena.
Yo soy el dios río.Acto del árbol
Yo soy el señor árbol centinela del río
albergue de los pájaros, reposo del camino.
Mis flores son banderas para los pajaritos
mis ramas son lugares para que hagan sus nidos.
Y así mi copa es fiesta de plumas y de trinos.
Yo soy árbol centinela del camino.Pata pa’cá
Fragments de versos de Federico García Lorca (1898-1936)Pata pata hum!
Cantan los niños en noche quieta.
Las olas riman con los suspiros en la noche.
Pata patica pata pa’cá
Pata patica pata pa’llá.
Los niños juegan bajo los álamos.De Cinc cançons populars catalanes
Sant Joan i Sant Martí
Sant Joan feu-lo ben gran,
Sant Martí feu-lo dormir,
que son pare n’és al camp
i sa mare és al molí.Feu-n’hi sopetes,
sopetes en un tupí.La cullereta de plata
i el tupinet d’or fi.Les estovalles de seda
i el tovalló de setí.Sant Joan feu-lo ben gran,
Sant Martí feu-lo dormir,
que son pare n’és al camp
i sa mare és al molí.La Cucaracha
Es que ella no tiene la principal.
Dicen que la Cucaracha tuvo unos gemelitos
a los cuales ella llama Bonifacio y Angelito
dicen que la Cucaracha fue muy buena bailadora
pero con su pata rota ya no baila ni la jota.La Cucaracha, la Cucaracha, ya no puede caminar
porque no tiene, porque le falta la patica principal (2)Dicen que la Cucaracha cayó de una bicicleta
y por eso su patica no puede calzar chancletas.
¡Dicen que la Cucaracha ya no puede caminar!De Cinc cançons populars catalanes
Joan del Riu
Joan del Riu n’és arribat amb un pot de confitura
Joan del Riu n’és arribat amb un pot de raïmat.
N’ha portat un violon per fer ballar les minyones
N’ha portat un violon per fer ballar a tot el món.Joan del Riu n’és arribat amb una carga de monines
Joan del Riu n’és arribat amb una carga d’escarabats.
N’ha portat un violon per fer ballar les minyones
N’ha portat un violon per fer ballar a tot el món.Joan del Riu n’és arribat amb una bota de vi ranci
Joan del riu n’és arribat amb una bota de moscat.
N’ha portat un violon per fer ballar les minyones
N’ha portat un violon per fer ballar a tot el món.De Cinco canciones de El San Pedro
Si San Pedro se murieraChacata cha
si San Pedro se muriera
todo el mundo lo llorara
por lo menos las mujeres
los cabellos se arrancaran
con la cotiza dale al terrón
vuélvelo polvo sin compasión
dale al pizón sin compasión.Ponte el gorro Peruchito
San Pedro como era calvo
lo picaban los mosquitos
y su madre le decía
ponte el gorro Peruchito.De Ciclo de obras basadas en poemas de Jesús Rosas Marcano (1930-2001)
Brujas y hadas
No hay más brujas te lo aviso ni en las sierras ni en los valles
cuando alumbraron las calles se fueron para el carrizo.Aunque muchos lo revelan yo no creo en brujas bobas
que pasean sobre escobas pero de que vuelan, vuelan.Cumbamba cumbamba brujas hadas cumbamba.
Todas toditas brujas disgustan al asustar
por los momentos a los niños de los cuentos
pero ya no los asustan son siempre muy recordadas
y si quieres las dibujas
cuando son malas uyuyuy, son brujas
cuando son buenas ay, son hadas.Yo no creo en brujas hadas cumbamba cumbamba
pero de que vuelan vuelan.La ronda que nunca se acaba
Empezó una ronda que nunca se acaba
el agua era fría la tierra temblaba
y Dios hizo el sol para calentarla.La tierra y el cielo eran una cosa
una nuez gigante una inmensa ostra
Dios para separarlos construyó el firmamento
lo llenó de nubes, lo llenó de ciento.
¿Cómo hizo ese viento? ¿Y esas nubes suaves?
Esos son asuntos que solo Dios sabe.Empezó una ronda que nunca se acaba
el agua era fría la tierra temblaba
y Dios hizo el sol para calentarla.Inventó los ríos, inventó los mares.
¿Lo anotó en su agenda?
Dios con sus milagros nunca suelta prenda.Empezó una ronda que nunca se acaba!
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dijous, 19.06.25 – 19 h
Sala de ConcertsBanda Municipal de Barcelona
Banda Municipal de Barcelona
José R. Pascual-Vilaplana, directorD. Xostakóvitx: Obertura sobre temes populars russos i kirguisos
M. Ravel: Boléro
J. Strens: Danse funambulesque
A. Reed: Danses armènies IIPreu: 20 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –