• Daniel Ligorio

    Cuatro estaciones porteñas a Broadway

    Palau Piano

    Dimecres, 16 de febrer de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Daniel Ligorio, piano


    I

    George Gershwin (1898-1937)
    Rhapsody in blue

    Leonard Bernstein (1918-1990)
    Danses simfòniques de ‘West Side story’ 

    Prologue (Allegro moderato)
    Somewhere (Adagio)
    Scherzo (Vivace e leggiero)
    Mambo (Meno Presto)
    Cha-cha (Andantino con grazia)
    Meeting Scene (Meno mosso)
    Cool Fugue (Allegretto)
    Rumble (Molto allegro)
    Finale (Adagio)

    II

    Astor Piazzola (1921-1992)
    Cuatro estaciones porteñas

    Primavera porteña
    Verano porteño
    Otoño porteño
    Invierno porteño

     

    Durada aproximada del concert: primera part, 40 minuts; pausa de 15 minuts; segona part, 30 minuts.

    #popular

  • Poema

    Diamants

    Mussitant cançons
    en llengües rares
    adormo el neguit de la cendra
    acumulat sota les laringes.

    Quantes promeses curioses
    les que s’escolen
    pel replà de l’escala.

    Abans de ser vida
    ja eren pensades. Abans d’existir
    ja existien a l’aire.

    Quin pronòstic
    tan singular
    la pàtria que no calla.

    Anna Gual
    Símbol 47 (2015)

  • 20220209 Anunci Generic DESKTOP
  • Comentari

    Obres mestres de l’altre continent

    Molt sovint, quan pensem en el repertori pianístic, ens limitem al continent europeu. Filem prim: a un grup reduït de països del centre d’Europa. Però a l’altra banda de l’Atlàntic també hi ha vida per al piano. El concert d’avui és una de les millors cartes de presentació d’aquestes músiques que, sense deixar de mirar a Europa, tenen el regust dolç i fresc d’unes melodies i harmonies, d’una manera de fer, diferents d’allò que trobem al Vell Continent.

    Possiblement, la millor fotografia de la importància de Rhapsody in blue en el repertori la va fer Irving Berlin. Quan va escoltar l’obra, va sentenciar: “Gershwin és l’únic creador de cançons que conec que ha esdevingut compositor”. Amb el seu particular sentit de l’humor, Berlin va ser un dels primers a lloar l’obra, que des de l’estrena va captivar tant el públic com la crítica. Amb el pas dels anys, i després d’anàlisis més reposades, es va considerar que Gershwin havia aconseguit amb èxit aclaparador portar la música del jazz a les sales de concerts satisfent tothom. La versió per a piano i orquestra que coneixem avui és en realitat una orquestració del col·laborador del músic, Ferde Grofé, a partir de l’original de Gershwin per a piano i banda de jazz. No ha d’estranyar que ben aviat se’n fessin tota mena de transcripcions agafant com a base una o altra partitura. Entre les quals, la que escoltarem avui per a piano sol és una mostra d’exigència virtuosística per extreure tota la riquesa d’una música que té un peu en la tradició clàssica i un altre al jazz.

    Pel que fa a Bernstein, la vigència de la seva obra s’ha pogut comprovar recentment amb l’èxit de la revisió de la pel·lícula West Side story que ha dirigit Steven Spielberg comptant amb la batuta d’un músic ben conegut i estimat pel públic del Palau, Gustavo Dudamel. Si Gershwin recull la influència del jazz i la música de la comunitat afroamericana, Bernstein porta al nivell més alt els ritmes llatins en aquesta partitura. Com en el cas de Rhapsody in blue, l’èxit de la composició va donar lloc a nombrosos arranjaments. El propi Bernstein va publicar la suite Danses simfòniques de ‘West Side story’ extraient-ne els fragments en què els protagonistes són ritmes que van del blues al mambo i el txa-txa-txa. Aquesta és la selecció que escoltarem avui en la versió per a piano sol.

    El recorregut per les danses del continent americà no podia acabar sense una visita a l’Argentina, de bracet d’Astor Piazzola. El coneixem com a autor de tangos cèlebres, però no sempre tenim present que es va formar com a músic als Estats Units i Europa amb mestres com ara Nadia Boulanger. La seva categoria com a compositor, doncs, va molt més enllà de les seves obres més populars. Les Estaciones porteñas van ser originalment escrites per a un quintet d’instruments que inclou, és clar, el bandoneó. La qualitat de la música va permetre, un cop més, que se’n fessin arranjaments per a agrupacions d’instruments ben diversos i, també, és clar, per a piano sol.

    Pep Gorgori, musicòleg i periodista

  • Biografies

    Daniel Ligorio, piano

    LIGORIO, Daniel (c)Ricardo Ríos Visual Art

    © Ricardo Ríos Visual Art

    Considerat per la crítica i el públic com un dels pianistes amb més projecció del panorama nacional, ha ofert recitals en solitari i amb orquestra a les sales i els festivals més prestigiosos del país, tot assolint grans èxits de crítica i públic. Xavier Montsalvatge va afirmar que “L’art pianístic de Daniel Ligorio no enganya, perquè per sobre de tot és autèntic”, referint-se a un recital a l’Auditorio Nacional de España amb l’Orquesta de RTVE; també el crític Xavier Cester ha escrit que “des de la inoblidable visita de Claudio Arrau no escoltàvem a Barcelona un Emperador pianísticament tan extraordinari”, amb motiu de la seva interpretació del Concert núm. 5 de Beethoven al Palau de la Música amb l’OBC.

    Els últims anys ha intervingut en projectes tan importants com l’enregistrament del Concert per a piano i orquestra de Joaquín Rodrigo per al segell Naxos; l’estrena internacional, amb motiu del cinquantenari de Juventudes Musicales de España, del Concert per a dos pianos i orquestra, “Juventus” d’Antón García Abril; l’enregistrament de la integral per a piano de Manuel de Falla, i la dels Trios de Turina per a piano, violí i violoncel amb el Trio Arriaga, així com els àlbums sobre George Gershwin i recentment sobre Enric Granados per a Warner Music. Des del 2005 és professor de piano i música de cambra al Conservatori Superior de Música del Liceu.

    Els seus premis com a pianista i component de diversos grups de cambra li han obert les portes a gires importants, tant per Europa com Amèrica i l’Àsia, entre els quals destaquen el del Concurso Nacional de Juventudes Musicales de España, el Premi Infanta Cristina o el de la Fundación Yamaha i, d’abast internacional, el Kendall Taylor Beethoven Piano Prize, Quilter Piano Competition, Hopkinson Gold Medal & Sydney & Peggy Shimmin Piano Prize, com també l’International Tournament Competition i el primer premi del Concurs Gaetano Zinnetti a Verona.

    Ha col·laborat amb el Quartet Brodsky, Quartet de la Gewandhaus de Leipzig, Quartet de Praga, quartet Pezze Italiano, i amb els directors Marcello Biotti, Robert King, Josep Pons i les orquestres més prestigioses del país, com ara les simfòniques de Sevilla, Màlaga, Còrdova, Galícia, Múrcia, Extremadura, Orquesta Pablo Sarasate de Pamplona, Orquesta de RTVE, Orquestra Gulbenkian de Lisboa... També cal destacar la seva col·laboració com a assessor musical amb el director Ventura Pons en l’enregistrament de fragments pianístics per a la seva pel·lícula The food of love.

    www.danielligorio.com

  • També et pot interessar...

    Palau 100
    Dimecres, 09.03.2022 - 20 h
    Sala de Concerts

    María Dueñas, violí
    Die Deutsche Kammerphilharmonie Bremen
    Alondra de la Parra, directora

    A. Ginastera: Variacions concertants
    J. Sibelius: Concert per a violí en Re menor, op. 47
    A. Dvořák: Simfonia núm. 7

    Concert patrocinat per: Fundación Santander

    Preus: de 12 a 60 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex