Cor Jove de l’Orfeó Català
–Carnaval a VenèciaLa Casa dels Cants
Dijous, 18 de març de 2021 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor Jove de l’Orfeó Català
Pau Casan, piano
Esteve Nabona, director(1959)
Les quatre estacions, op. 64Aigües de la primavera
Incúria d’agost
Darrer pleniluni de tardor
Andrea Martí, sopranoCançó de Nadal
(1792-1868)
Péchés de vieillesse (selecció)Salve, O Vergine Maria
Un petit train de plaisir
Maria Vives, Jordi Giné i Arnau Segura, narradorsI gondolieri
Duetto buffo di due gatti*
Helena Tajadura i Txell Sánchez, mezzosopranosQuartetto pastorale
Il Carnevale di Venezia*
*No formen part del recull Péchés de vieillesse
Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa
#coral #clàssics
Comentari
Sens dubte més conegut a casa nostra com a director d’orquestra, Salvador Brotons (Barcelona, 1959) és també un compositor prolífic, format principalment als Estats Units, que lluny de prejudicis estètics i influències avantguardistes s’ha mogut sempre en un llenguatge tonal accessible, expressiu i natural.
El cicle per a cor i piano Les quatre estacions (1993), sobre textos del poeta Josep Carner, fou un encàrrec del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, que l’estrenà el desembre del 1994. L’efervescència d’“Aigües de la primavera”, amb els seus degotalls de notes al piano i unes melodies líriques i brillants, és seguida per la languidesa d’“Incúria d’agost”, imatge de la pesada xafogor d’un dia d’estiu. La transparent i melangiosa evocació de “Darrer pleniluni de tardor” contrasta finalment amb l’alegria dels dies nadalencs de “Cançó de Nadal” que clou el cicle amb brillantor.
Els Péchés de viellesse són un ingent conjunt de composicions per a diferents formacions de petit format fetes per Gioachino Rossini (Pesaro, 1892-Passy, 1868) durant els darrers deu anys de vida al seu daurat retir a prop de París. Rossini havia regnat indiscutiblement al món operístic fins que decidí retirar-se en el punt àlgid de la seva carrera, retir les circumstàncies del qual no cal explicar aquí, ja que n’hi ha prou “literatura”.
El gruix d’aquests Pecats de vellesa, publicats en catorze volums, és fet de peces per a piano sol (volums 4 a 8, 10 i 12) sovint de caràcter simple i burlesc, com el còmic “Un petit train de plaisir”. Amb l’excepció del novè volum, dedicat a obres per a diferents conjunts de cambra, la resta de volums és integrat per petites peces vocals, a solo o conjunt, d’un estil molt planer, fresc i brillant, lluny de les grandiloqüències líriques; música de saló, en definitiva, molt d’acord amb l’estil de vida de bon vivant, ric, madur i burgès del mestre de Pesaro.
Característics en són “I gondolieri” o l’encantador “Quartetto pastorale”.“Il Carnevale di Venezia” és una obra molt anterior, composta el 1821 sobre un text de Pacini, el caràcter festiu de la qual la fa propera en esperit als Péchés. Tampoc pertany a aquest cicle el cèlebre “Duetto buffo di due gatti”, una obra llargament atribuïda (fins quan?) a Rossini, però que en realitat és una compilació que utilitza material de l’Otello rossinià i d’una altra obra del compositor danès Weyse feta per Robert L. de Pearsall, musicòleg anglès, l’any 1825.
Sergi Moreno-Lasalle, músic i crític musical
Biografies
Biografies
©Ricardo Ríos
©Ricardo Ríos
Cor Jove de l’Orfeó Català
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.
Aquesta temporada 2023-24 cal destacar els concerts amb l’OBC, dirigits per Marta Gardolińska, amb La Creació de Haydn; amb la Cobla Marinada, amb fragments de L’Atlàntida de Falla transcrita per a cobla, entre altres obres, i la participació en la versió de concert del musical Sweneey Tood de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén.
El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Biografies
Pau Casan, piano
Nascut a Barcelona, va estudiar piano amb C. Agustí, M. Drets i el catedràtic M. Farré al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va obtenir matrícula d’honor amb menció honorífica en el grau superior. Posteriorment va fer estudis de postgrau amb G. Fergus-Thompson i R. Vignoles al Royal College of Music de Londres, becat per la Fundació Agustí Pedro i Pons. Ha rebut classes magistrals d’A. de Larrocha, N. Bonet, M. Hastings, R. Fernández-Aguirre, P. Badura-Skoda i J. Nin-Culmell, entre d’altres.
Guardonat amb el primer premi del 23è Concurs Joan Massià, va guanyar també el tercer premi del 33è Concurs de Joves Intèrprets de Catalunya i el premi al millor pianista del 22è Premi Ciutat de Berga, en la modalitat de cambra vocal-lied.
Ha actuat com a solista a Barcelona, Reus, Sant Sebastià, Bogotà i Londres; com a acompanyant ho ha fet per Espanya, França, Portugal, Dinamarca, Finlàndia, el Regne Unit, Colòmbia i la Xina, tot especialitzant-se en la col·laboració amb la veu cantada, tant amb cors com amb solistes.
Actualment compagina l’activitat concertística amb la docència al Conservatori Superior de Música del Liceu, col·labora habitualment amb el Gran Teatre del Liceu com a mestre repetidor i és pianista oficial del Concurs Tenor Viñas. Des del 2010 és el pianista del Cor Infantil de l’Orfeó Català i des del 2021 de l’Orfeó Català.
Biografies
©Ricardo Ríos
©Ricardo Ríos
Esteve Nabona, director
Ha estat director del Cor de Cambra Ars Subtilior (1986-1992), Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal (1995-2007), Ensemble Vocal Cambra 16 (1998-2005), Cor de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). Entre els anys 2000 i 2006 va ser director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Actualment compagina la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català amb la direcció de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i del projecte social i educatiu Palau Vincles.
Com a director ha ofert concerts a l’Estat espanyol i a Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria, la República Txeca i el Regne Unit. També ha dirigit diversos tallers corals a Catalunya, Illes Canàries, Andalusia, Euskadi, Astúries, Galícia i Xile.
En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Méridien, Orquestra Camera Musicae i Orquestra Barroca Ars Musicae.
Textos
(1959)
Les quatre estacions, op. 64
Poemes de Josep Carner (1884-1970)Aigües de la primavera
Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d’una trista fotja
tremolen els cels divins.S’acuita la neu a fondre’s
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.Incúria d'agost
El pla no fa sinó jeure,
els turons són aclofats,
els núvols no van enlloc,
els arbres s’adormen drets.Cau aclaparat el lleure
sota els cels esbatanats;
ventallant blau en el foc,
el llagost va pels gorets.El penyal voldria beure,
els herbeis són empolsats,
pel camí llueix el roc,
ix un baf de les parets.Darrer pleniluni de tardor
D’afany i de plany en dejuni,
encara vull fer-te cantada,
medalla reial, pleniluni
damunt la primera gelada.Tot pur sense esquer d’aventura,
cap núvol, cap ombra permesa:
només regalant de l’altura,
certesa, certesa, certesa.El fred, radiant sagitari,
amb perles feria l’herba clara!
De l’aigua del rec solitari
una urpa cendrosa s’empara.I sembla que un viure comencí
sens petja ni veu traïdora,
amb sons naufragats en silenci
pel món de cristall que ens ignora.Cançó de Nadal
Branca rompuda pel vent espectral
–un dia plena de fulles i rama!–,
dóna’ns la flama, la flama,
la flama no de cap negra foguera del mal,
sinó la flama del foc de Nadal.Tu, vent geliu, el que fibla i somica,
no véns amb rúfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de musica
en tot forat assajant una mica
els flabiols de la nit de Nadal.Balba enyorança, nafrada recança,
vegeu: de nit els estels van mostrant-se;
ah, no us pertoca de caure al fondal,
sinó d’aprendre la dansa,
la dansa d’àngels i sants en la nit de Nadal.(1792-1868)
Péchés de vieillesseSalve, O Vergine Maria
de l'àlbum Miscellanée de musique (XI)Salve O Vergine Maria,
Salve O Madre in ciel Regina;
Sulla terra il guardo inchina,
de’ tuoi figli abbi pieta.
Tu di sol tutta vestita,
tu di stelle incoronata, tu speranza,
Tu avvocata, del tuo popolo fedel.
Salve!Salve, oh Verge Maria,
salve o Mare Reina del cel;
sobre la terra inclina l’esguard,
tingues pietat dels teus fills.
Tu, vestida tota de Sol,
tu, coronada d’estrelles, tu esperança,
tu advocada, del teu poble fidel.
Salve!I gondolieri
de l’Àlbum italià (I)Voghiam sullʼagil vela,
bello risplende il cielo,
la luna è senza velo,
senza tempesta il mar.Voguem en la vela àgil,
magnífic el cel resplendeix,
la lluna va sense vel,
i sense tempesta, el mar.Vogar, posar sul prato;
al gondoliere è dato
fra i beni, il ben maggior.Vogar, reposar al prat;
tal és el millor bé
donat al gondoler.Non cal se brilla il sole,
o mesta appar la luna,
ognor sulla laguna
il gondoliere è ReTant és si el sol brilla,
o si la lluna apareix trista,
sempre a la llacuna,
el gondoler és rei.Quartetto pastorale
originalment pertanyia a l’òpera Aureliano in Palmira
Text de Felice Romani (1788-1865)L’Asia in favilla è volta
Combattono I possenti,
Sol tra pastori e armenti
Discordia entrar non sa.
O care selve, o care stanze di libertà,Àsia envoltada en flames
lluiten els poderosos,
només entre pastors i els seus ramats
la discòrdia no pot entrar.O estimats boscos, o estimats refugis de llibertat,
Non fia che ferro ostile
brillar fra noi si veda,
Che non alletta a preda
la nostra povertà.que el ferro hostil
no es vegi brillar entre nosaltres,
que no sigui objecte de cobdícia
la nostra pobresa.Tranquilli il sol ci lascia
allor che si ritira,
Tranquilli il sol ci mira
si quando ritorno fa.El sol ens deixa tranquils
quan se’n va,
el sol ens retroba tranquils
quan torna a venir.Il Carnevale di Venezia
Text de Gioachino Rossini, Niccolò Paganini (1782-1840), Massimo D’Azeglio (1798-1866) i Catterina Lipparini (1792-1855)Siamo ciechi, siamo nati,
per campar di cortesia;
in giornata d’allegria
non si niega carità!Som cecs,
hem nascut per viure de gorra.
En jornada d’alegria,
no es nega caritat!Donne belle, donne care!
Per pietà, non siate avare!
Fate a poveri ciechietti
un tantin di carità!Dones belles, dones estimades,
per pietat no sigueu avares!
Feu als pobres cec
suna mica de caritat!Siamo tutti poverelli
che suonando i campanelli
che scuotendo li batocchi
col do, re, mi, fa, soi, la,
domandiam la carità!Som tots pobrets
que fent sonar les campanetes,
que trucant les picaportes
amb el Do, Re, Mi, Fa, Sol, La,
supliquem la caritat!Deh! soccorreteci, donnette amabili!
Siate benefiche col miserabili!
Noi siamo poveri di buona bocca,
siam pronti a prendere quel che ci tocca.Va, socorreu-nos, donetes amables!
Sigueu benèfiques amb els miserables!
Nosaltres som pobres de bona boca
estem promptes a menjar tot el que toca.Deh! soccorreteci, per carità,
che carnevale, morendo stà!Va, socorreu-nos per caritat,
que el Carnaval s’està acabant!Dipòsit legal: B1525-2021
Cor Jove de l’Orfeó Català
–Carnaval a VenèciaLa Casa dels Cants
Dijous, 18 de març de 2021 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor Jove de l’Orfeó Català
Pau Casan, piano
Esteve Nabona, director(1959)
Les quatre estacions, op. 64Aigües de la primavera
Incúria d’agost
Darrer pleniluni de tardor
Andrea Martí, sopranoCançó de Nadal
(1792-1868)
Péchés de vieillesse (selecció)Salve, O Vergine Maria
Un petit train de plaisir
Maria Vives, Jordi Giné i Arnau Segura, narradorsI gondolieri
Duetto buffo di due gatti*
Helena Tajadura i Txell Sánchez, mezzosopranosQuartetto pastorale
Il Carnevale di Venezia*
*No formen part del recull Péchés de vieillesse
Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa
#coral #clàssics
Comentari
Sens dubte més conegut a casa nostra com a director d’orquestra, Salvador Brotons (Barcelona, 1959) és també un compositor prolífic, format principalment als Estats Units, que lluny de prejudicis estètics i influències avantguardistes s’ha mogut sempre en un llenguatge tonal accessible, expressiu i natural.
El cicle per a cor i piano Les quatre estacions (1993), sobre textos del poeta Josep Carner, fou un encàrrec del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, que l’estrenà el desembre del 1994. L’efervescència d’“Aigües de la primavera”, amb els seus degotalls de notes al piano i unes melodies líriques i brillants, és seguida per la languidesa d’“Incúria d’agost”, imatge de la pesada xafogor d’un dia d’estiu. La transparent i melangiosa evocació de “Darrer pleniluni de tardor” contrasta finalment amb l’alegria dels dies nadalencs de “Cançó de Nadal” que clou el cicle amb brillantor.
Els Péchés de viellesse són un ingent conjunt de composicions per a diferents formacions de petit format fetes per Gioachino Rossini (Pesaro, 1892-Passy, 1868) durant els darrers deu anys de vida al seu daurat retir a prop de París. Rossini havia regnat indiscutiblement al món operístic fins que decidí retirar-se en el punt àlgid de la seva carrera, retir les circumstàncies del qual no cal explicar aquí, ja que n’hi ha prou “literatura”.
El gruix d’aquests Pecats de vellesa, publicats en catorze volums, és fet de peces per a piano sol (volums 4 a 8, 10 i 12) sovint de caràcter simple i burlesc, com el còmic “Un petit train de plaisir”. Amb l’excepció del novè volum, dedicat a obres per a diferents conjunts de cambra, la resta de volums és integrat per petites peces vocals, a solo o conjunt, d’un estil molt planer, fresc i brillant, lluny de les grandiloqüències líriques; música de saló, en definitiva, molt d’acord amb l’estil de vida de bon vivant, ric, madur i burgès del mestre de Pesaro.
Característics en són “I gondolieri” o l’encantador “Quartetto pastorale”.“Il Carnevale di Venezia” és una obra molt anterior, composta el 1821 sobre un text de Pacini, el caràcter festiu de la qual la fa propera en esperit als Péchés. Tampoc pertany a aquest cicle el cèlebre “Duetto buffo di due gatti”, una obra llargament atribuïda (fins quan?) a Rossini, però que en realitat és una compilació que utilitza material de l’Otello rossinià i d’una altra obra del compositor danès Weyse feta per Robert L. de Pearsall, musicòleg anglès, l’any 1825.
Sergi Moreno-Lasalle, músic i crític musical
Biografies
Cor Jove de l’Orfeó Català
©Ricardo Ríos
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.
Aquesta temporada 2023-24 cal destacar els concerts amb l’OBC, dirigits per Marta Gardolińska, amb La Creació de Haydn; amb la Cobla Marinada, amb fragments de L’Atlàntida de Falla transcrita per a cobla, entre altres obres, i la participació en la versió de concert del musical Sweneey Tood de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén.
El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Pau Casan, piano
Nascut a Barcelona, va estudiar piano amb C. Agustí, M. Drets i el catedràtic M. Farré al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va obtenir matrícula d’honor amb menció honorífica en el grau superior. Posteriorment va fer estudis de postgrau amb G. Fergus-Thompson i R. Vignoles al Royal College of Music de Londres, becat per la Fundació Agustí Pedro i Pons. Ha rebut classes magistrals d’A. de Larrocha, N. Bonet, M. Hastings, R. Fernández-Aguirre, P. Badura-Skoda i J. Nin-Culmell, entre d’altres.
Guardonat amb el primer premi del 23è Concurs Joan Massià, va guanyar també el tercer premi del 33è Concurs de Joves Intèrprets de Catalunya i el premi al millor pianista del 22è Premi Ciutat de Berga, en la modalitat de cambra vocal-lied.
Ha actuat com a solista a Barcelona, Reus, Sant Sebastià, Bogotà i Londres; com a acompanyant ho ha fet per Espanya, França, Portugal, Dinamarca, Finlàndia, el Regne Unit, Colòmbia i la Xina, tot especialitzant-se en la col·laboració amb la veu cantada, tant amb cors com amb solistes.
Actualment compagina l’activitat concertística amb la docència al Conservatori Superior de Música del Liceu, col·labora habitualment amb el Gran Teatre del Liceu com a mestre repetidor i és pianista oficial del Concurs Tenor Viñas. Des del 2010 és el pianista del Cor Infantil de l’Orfeó Català i des del 2021 de l’Orfeó Català.
Esteve Nabona, director
©Ricardo Ríos
Ha estat director del Cor de Cambra Ars Subtilior (1986-1992), Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal (1995-2007), Ensemble Vocal Cambra 16 (1998-2005), Cor de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). Entre els anys 2000 i 2006 va ser director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Actualment compagina la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català amb la direcció de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i del projecte social i educatiu Palau Vincles.
Com a director ha ofert concerts a l’Estat espanyol i a Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria, la República Txeca i el Regne Unit. També ha dirigit diversos tallers corals a Catalunya, Illes Canàries, Andalusia, Euskadi, Astúries, Galícia i Xile.
En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Méridien, Orquestra Camera Musicae i Orquestra Barroca Ars Musicae.
Textos
(1959)
Les quatre estacions, op. 64
Poemes de Josep Carner (1884-1970)Aigües de la primavera
Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d’una trista fotja
tremolen els cels divins.S’acuita la neu a fondre’s
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.Incúria d'agost
El pla no fa sinó jeure,
els turons són aclofats,
els núvols no van enlloc,
els arbres s’adormen drets.Cau aclaparat el lleure
sota els cels esbatanats;
ventallant blau en el foc,
el llagost va pels gorets.El penyal voldria beure,
els herbeis són empolsats,
pel camí llueix el roc,
ix un baf de les parets.Darrer pleniluni de tardor
D’afany i de plany en dejuni,
encara vull fer-te cantada,
medalla reial, pleniluni
damunt la primera gelada.Tot pur sense esquer d’aventura,
cap núvol, cap ombra permesa:
només regalant de l’altura,
certesa, certesa, certesa.El fred, radiant sagitari,
amb perles feria l’herba clara!
De l’aigua del rec solitari
una urpa cendrosa s’empara.I sembla que un viure comencí
sens petja ni veu traïdora,
amb sons naufragats en silenci
pel món de cristall que ens ignora.Cançó de Nadal
Branca rompuda pel vent espectral
–un dia plena de fulles i rama!–,
dóna’ns la flama, la flama,
la flama no de cap negra foguera del mal,
sinó la flama del foc de Nadal.Tu, vent geliu, el que fibla i somica,
no véns amb rúfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de musica
en tot forat assajant una mica
els flabiols de la nit de Nadal.Balba enyorança, nafrada recança,
vegeu: de nit els estels van mostrant-se;
ah, no us pertoca de caure al fondal,
sinó d’aprendre la dansa,
la dansa d’àngels i sants en la nit de Nadal.(1792-1868)
Péchés de vieillesseSalve, O Vergine Maria
de l'àlbum Miscellanée de musique (XI)Salve O Vergine Maria,
Salve O Madre in ciel Regina;
Sulla terra il guardo inchina,
de’ tuoi figli abbi pieta.
Tu di sol tutta vestita,
tu di stelle incoronata, tu speranza,
Tu avvocata, del tuo popolo fedel.
Salve!Salve, oh Verge Maria,
salve o Mare Reina del cel;
sobre la terra inclina l’esguard,
tingues pietat dels teus fills.
Tu, vestida tota de Sol,
tu, coronada d’estrelles, tu esperança,
tu advocada, del teu poble fidel.
Salve!I gondolieri
de l’Àlbum italià (I)Voghiam sullʼagil vela,
bello risplende il cielo,
la luna è senza velo,
senza tempesta il mar.Voguem en la vela àgil,
magnífic el cel resplendeix,
la lluna va sense vel,
i sense tempesta, el mar.Vogar, posar sul prato;
al gondoliere è dato
fra i beni, il ben maggior.Vogar, reposar al prat;
tal és el millor bé
donat al gondoler.Non cal se brilla il sole,
o mesta appar la luna,
ognor sulla laguna
il gondoliere è ReTant és si el sol brilla,
o si la lluna apareix trista,
sempre a la llacuna,
el gondoler és rei.Quartetto pastorale
originalment pertanyia a l’òpera Aureliano in Palmira
Text de Felice Romani (1788-1865)L’Asia in favilla è volta
Combattono I possenti,
Sol tra pastori e armenti
Discordia entrar non sa.
O care selve, o care stanze di libertà,Àsia envoltada en flames
lluiten els poderosos,
només entre pastors i els seus ramats
la discòrdia no pot entrar.O estimats boscos, o estimats refugis de llibertat,
Non fia che ferro ostile
brillar fra noi si veda,
Che non alletta a preda
la nostra povertà.que el ferro hostil
no es vegi brillar entre nosaltres,
que no sigui objecte de cobdícia
la nostra pobresa.Tranquilli il sol ci lascia
allor che si ritira,
Tranquilli il sol ci mira
si quando ritorno fa.El sol ens deixa tranquils
quan se’n va,
el sol ens retroba tranquils
quan torna a venir.Il Carnevale di Venezia
Text de Gioachino Rossini, Niccolò Paganini (1782-1840), Massimo D’Azeglio (1798-1866) i Catterina Lipparini (1792-1855)Siamo ciechi, siamo nati,
per campar di cortesia;
in giornata d’allegria
non si niega carità!Som cecs,
hem nascut per viure de gorra.
En jornada d’alegria,
no es nega caritat!Donne belle, donne care!
Per pietà, non siate avare!
Fate a poveri ciechietti
un tantin di carità!Dones belles, dones estimades,
per pietat no sigueu avares!
Feu als pobres cec
suna mica de caritat!Siamo tutti poverelli
che suonando i campanelli
che scuotendo li batocchi
col do, re, mi, fa, soi, la,
domandiam la carità!Som tots pobrets
que fent sonar les campanetes,
que trucant les picaportes
amb el Do, Re, Mi, Fa, Sol, La,
supliquem la caritat!Deh! soccorreteci, donnette amabili!
Siate benefiche col miserabili!
Noi siamo poveri di buona bocca,
siam pronti a prendere quel che ci tocca.Va, socorreu-nos, donetes amables!
Sigueu benèfiques amb els miserables!
Nosaltres som pobres de bona boca
estem promptes a menjar tot el que toca.Deh! soccorreteci, per carità,
che carnevale, morendo stà!Va, socorreu-nos per caritat,
que el Carnaval s’està acabant!Dipòsit legal: B1525-2021