Programa de mà
Julia Kleiter & Julius Drake
—Lieder de Schumann, Liszt, Korngold i WagnerPalau Grans Veus | Schubertíada Barcelona
Dilluns, 1 de juny de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
(Aquest esdeveniment ja s'ha celebrat)
En co-producció amb:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Julia Kleiter, soprano
Julius Drake, pianoI part
Robert Schumann (1810-1856)
Liederkreis, op. 39 – Cercle de cançonsIn der Fremde – A l’estranger
Intermezzo
Waldesgespräch – Conversa en el bosc
Die Stille – La calma
Mondnacht – Nit de lluna
Schöne Fremde – Bella llunyania
Auf einer Burg – En un castell
In der Fremde – Lluny
Wehmut – Melangia
Zwielicht – Mitja llum
Im Walde – En el bosc
Frühlingsnacht – Nit de primavera
Franz Liszt (1811-1896)
Enfant, si j'étais roi, S.283/b – Nen, si jo fos reiComment, disaient-ils, S. 276/b – Com, deien ells
S'il est un charmant gazon, S. 284/b – Si hi hagués una gespa encisadora
Oh! quand je dors, S. 282/b – Oh! quan dormi
II part
Erich Wolfgang Korngold (1897-1957)
Unvergänglichkeit – ImmortalitatUnvergänglichkeit – Immortalitat
Das eilende Bächlein – El rierol apressat
Das schlafende Kind – L’infant dorment
Stärker als der Tod – Més fort que la mort
Unvergänglichkeit – Immortalitat
Richard Wagner (1813-1883)
Wesendonck Lieder – Cançons de WesendonckDer Engel – L’àngel
Stehe still! – Detureu-vos!
Im Treibhaus – A l’hivernacle
Schmerzen – Penes
Träume – SomnisDurada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts
La durada del concert és aproximada.#lied
Poema
Comiat
Dir-te adeu era això:
veure com cremen boscos
i ser jo tots els arbres.També la pluja ferma
que ha començat a caure.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Dues figures còmplices de primer nivell: la soprano alemanya Julia Kleiter, amb una veu d’una bellesa diàfana i tan apreciada en lied com en òpera, i el britànic Julius Drake, referència indiscutible en l’art pianístic i company de “batalla” de les veus més exigents del món. Junts conviden a gaudir d’una vetllada amb quatre grans de la creació alemanya: Schumann, Liszt, Korngold i Wagner.
Quines són les claus del concert?
El programa travessa un segle de lied alemany (cançó de saló), del Romanticisme més càlid a les fronteres de l’Expressionisme. Schumann, Liszt i Wagner (nascuts al voltant del 1810) viuen l’estètica de l’època cadascú a la seva manera: Schumann subratlla la intimitat del piano i la paraula, Liszt desprèn un lirisme apassionat més proper a la cançó que al virtuosisme i Wagner mira cap a un teatre interior que ja demana l’òpera. Korngold (1897), en ple segle XX, s’integra en un llenguatge tardoromàntic en un món radicalment transformat.
A què he de parar atenció?
A diferència d’altres cicles, els Liederkreis de Schumann no expliquen cap història, només sensacions com la solitud, el desarrelament, la por, l’amor i l’esperança. La música les fa gairebé tangibles. De Liszt escoltarem quatre cançons sobre textos de Victor Hugo de la seva etapa virtuosística; en les primeres versions, el piano hi tenia gairebé més pes que la veu, però les va revisar i en van sorgir uns lieder més sensibles, encara avui sorprenents per la seva llibertat expressiva. Unvergänglichkeit de Korngold és una petita joia en forma de cinc cançons breus que parlen del pas del temps i allò que perdura. No són tristes, sinó una reflexió serena sobre l’amor i la memòria, amb emocions gairebé visuals que evoquen el cinema clàssic. Els Wesendonck-Lieder de Wagner constitueixen la seva única incursió significativa en el repertori del lied; el compositor alemany va musicar aquests cinc poemes de Mathilde Wesendonck mentre treballava en Tristany i Isolda, i la música en queda impregnada: frases llarguíssimes, harmonies que no es resolen, una tensió amorosa que desafia la mort... En aquesta versió original per a veu i piano, ja s’endevina l’òpera que venia.
Sabies que...
El cicle de cançons Unvergänglichkeit, op. 27 (Immortalitat) va ser compost just abans que la vida de Korngold canviés dràsticament a causa de l’ascens del nazisme a Europa. Poc després va emigrar a Hollywood, on es convertiria en una llegenda del cinema aconseguint fins i tot dos Oscars a la millor banda sonora, per les pel·lícules The adventures of Robin Hood i Anthony Adverse.
Comentari
D’esperit romàntic
Robert Schumann, Franz Liszt i Richard Wagner pertanyen a la primera generació de compositors plenament romàntics, la dels nascuts entorn del 1810. Per tant, és dins del Romanticisme que hem d’entendre els seus lieder, tot i que des de sensibilitats ben diferents. El quart compositor del programa, Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) l’inscrivim formalment dins el tardorromanticisme; mai no va abandonar aquest llenguatge, malgrat les profundes transformacions que l’envoltaven. Si fem cas del filòsof Rüdiger Safranski, però, que distingeix entre el Romanticisme –una època– i allò que és romàntic –una actitud d’esperit que no es circumscriu a una època–, resulta del tot natural incloure també Korngold en aquest romanticisme d’esperit.
El maig de 1840, en només vint dies, Schumann va escriure el Liederkreis, op. 39, un cicle que per primera vegada no explicava una història, com ho feien An die ferne Geliebte, Die schöne Müllerin, Winterreise o, del mateix Schumann, el Liederkreis que havia compost unes setmanes abans amb poemes de Heinrich Heine.
I què era, doncs, el que transmetia aquest cicle, si no era una història? Sensacions. Més exactament: sensacions romàntiques. Els poemes –bona part dels quals són extrets de diferents novel·les de Joseph von Eichendorff– tenen com a escenaris principals el bosc i la nit. Amb imatges sovint misterioses parlen de solitud, de desarrelament, de por, d’amor o d’esperança, sensacions i sentiments que la música de Schumann ens presenta vívidament. En sonar l’última nota, tenim pocs dubtes que ens ha amarat el romanticisme més pur.
Malgrat que va ser un dels principals valedors dels lieder de Schubert a París la dècada següent a la seva mort, Franz Liszt no va començar a escriure cançons fins a la dècada dels 1840. Era la seva època de concertista brillant i aclamat, i les seves cançons s’entenien més com un vehicle per lluir els seus dots com a virtuós del piano que com l’expressió personal d’un poema en música. Ell mateix va ser-ne conscient amb el temps, i va revisar a fons –i sovint diverses vegades– bona part de les cançons de la seva primera etapa compositiva.
És el cas de les quatre incloses en el programa, totes amb poema de Victor Hugo. Les primeres versions són del 1844; Liszt les va revisar entorn del 1849, ja establert a Weimar, i les va publicar deu anys més tard. Aquestes versions posteriors, més refinades i més subtils, encara sobtaven els contemporanis del compositor, que entenien que les cançons havien de ser més senzilles. Però el temps posa les coses a lloc, i avui dia podem gaudir sense patir per les convencions de peces com Enfant, si j’étais roi, expansiva tant en la línia vocal com en l’acompanyament, amb un final inesperat i preciós. O com la ben coneguda i sofisticada Oh! quand je dors.
Gairebé cent anys més tard, el 1933, Korngold era un compositor cèlebre que es dedicava sobretot a arranjar operetes, treballant en col·laboració amb el director Max Reinhardt. Era una ocupació lucrativa, però no el satisfeia artísticament, i a l’estiu va trobar per fi la pau per compondre. Va escriure un cicle de cinc cançons amb poemes d’Eleonore van der Straten, una autora poc divulgada a qui segurament Korngold coneixia personalment. La primera cançó, de caire contemplatiu, comparteix títol amb el cicle (Unvergänglichkeit, Immortalitat) i en defineix el caràcter amorós. La segona parla del pas del temps, la tercera de somnis i esperances, i la quarta de l’amor que perdura més enllà de la mort.
I la cinquena? La cinquena és un repte. Per als intèrprets, i per al públic. Fins i tot és un repte explicar-ho: la cinquena cançó és la primera. El títol del cicle de Schumann, Liederkreis (Cercle de cançons), encaixa perfectament amb l’estructura del de Korngold, que acaba com comença. Però, malgrat que la primera i l’última cançó comparteixen partitura, no sentim exactament la mateixa cançó, d’aquí el repte. Els matisos en la interpretació, la música que hi ha hagut entre totes dues, la percepció del públic, tot suma perquè la cançó no sigui idèntica. De vegades, als recitals s’hi viuen moments màgics.
La contribució de Wagner al gèner del lied seria poc rellevant si no fos pels Wesendonck-Lieder, que han trobat un lloc al repertori habitual per mèrits propis. El recull és una obra aïllada, composta entre la tardor de 1857 i la primavera de 1858; abans Wagner només havia escrit un grapat de cançons (les últimes, entorn del 1840) i després no en va escriure cap altra.
És una obra singular en el catàleg del compositor per un altre motiu: des de Rienzi (1840), no havia compost res que no partís dels seus propis textos. En aquestes cançons, però, va posar música a cinc poemes de Mathilde Wesendonck, la dona del seu mecenes i amfitrió Otto Wesendonck. Els poemes havien anat sorgint a mesura que el compositor compartia amb els seus amics fragments de l’òpera en què estava treballant, Tristan und Isolde, i això fa els Wesendonck-Lieder singulars per una raó més: en poques ocasions els compositors han vinculat tan estretament les seves cançons amb altres obres –posem per cas Gustav Mahler i el vincle amb algunes de les seves simfonies.
La sola menció de Tristan und Isolde ens remet a l’ideal d’un amor que perdura més enllà de la mort, i així els lieder de Wagner queden subtilment lligats als de Korngold; Unvergänglichkeit crea l’atmosfera perfecta per rebre aquestes cançons intenses –en la versió per a veu i piano, tal com el compositor les va concebre– que formen part tant del Romanticisme com d’allò que és romàntic.
Sílvia Pujalte Piñán, divulgadora musical especialitzada en lied
Biografies
Biografies
©Frank Schemmann
©Frank Schemmann
Julia Kleiter, soprano
Julia Kleiter va fer el seu debut operístic el 2004, com a Pamina (Die Zauberflöte), a l’Òpera de la Bastilla de París. Des de llavors ha interpretat, entre d’altres, els papers de la Comtessa (Le nozze di Figaro), Ilia (Idomeneo), Agathe (Der Freischütz), Donna Anna (Don Giovanni) i Eva (Die Meistersinger von Nürnberg). En l’àmbit concertístic ha cantat l’Stabat Mater i el Requiem de Dvořák, Das Paradies und die Peri de Schumann, Ein deutsches Requiem de Brahms, La creació de Haydn, L’Oratori de Nadal de Bach o el Te Deum de Bruckner. Julia Kleiter ofereix sovint recitals de cançó –habitualment amb els pianistes Michael Gees i Julius Drake– al Wigmore Hall de Londres, París, Madrid, Múnic, Viena, i a les Schubertíades de Vilabertran i Schwarzenberg, el Festival de Salzburg, la Heidelberger Frühling o la Pierre Boulez Saal de Berlín.
Biografies
©Marco Borggreve
©Marco Borggreve
Julius Drake, piano
Julius Drake viu a Londres i gaudeix d’una reputació internacional com un dels millors instrumentistes del seu camp, col·laborant amb molts dels principals artistes del món. «The New Yorker» l’ha descrit com un “pianista acompanyant sense parió”. Apareix regularment en els principals auditoris i festivals de música. El seu apassionat interès per la cançó ha generat invitacions per dissenyar sèries de cançons per al Wigmore Hall de Londres, la BBC i el Royal Concertgebouw d’Amsterdam. La seva sèrie anual de recitals de cançons –Julius Drake and Friends– a l’històric Middle Temple Hall de Londres ha presentat recitals amb molts cantants destacats com Thomas Allen, Olaf Bär, Ian Bostridge, Angelika Kirchschlager, Iestyn Davies, Véronique Gens, Felicity Lott, Simon Keenlyside, Christopher Maltman o Christoph Prégardien.
Textos
Robert Schumann (1810-1856)
Liederkreis – Cercle de cançons
Textos de Joseph von Eichendorff (1788-1857)In der Fremde
Aus der Heimat hinter den Blitzen rot
Da kommen die Wolken her,
Aber Vater und Mutter sind lange tot,
Es kennt mich dort keiner mehr.A l'estranger
Venen núvols vermells per les llampades
des de la meva pàtria,
però el pare i la mare són morts fa temps,
i allà ja no em coneix ningú.Wie bald, ach wie bald kommt die stille Zeit,
Da ruhe ich auch, und über mir
Rauscht die schöne Waldeinsamkeit,
Und keiner kennt mich mehr hier.Molt aviat, ai, vindran els temps tranquils,
quan també jo reposaré, i murmurarà
sobre meu la bella solitud del bosc,
i ací no em coneixerà tampoc ningú.Intermezzo
Dein Bildnis wunderselig
Hab’ ich im Herzensgrund,
Das sieht so frisch und fröhlich
Mich an zu jeder Stund’.Intermezzo
La teva imatge meravellosa
la porto al fons del cor;
em mira en tot moment
amb frescor i alegria.Mein Herz still in sich singet
Ein altes, schönes Lied,
Das in die Luft sich schwinget
Und zu dir eilig zieht.Entona, silenciós, el meu cor
una antiga i bella cançó,
que s’eleva pels aires
i corre veloç cap a tu.Waldesgespräch
Conversa en el bosc
Es ist schon spät, es ist schon kalt,
Was reit’st du einsam durch den Wald?
Der Wald ist lang, du bist allein,
Du schöne Braut! Ich führ’ dich heim!És ja tard i fa fred,
per què cavalques solitària pel bosc?
El bosc és gran i tu estàs sola,
oh bella núvia! T’acompanyaré fins a casa!„Groß ist der Männer Trug und List,
Vor Schmerz mein Herz gebrochen ist,
Wohl irrt das Waldhorn her und hin,
O flieh! Du weißt nicht, wer ich bin.““Grans són les mentides i els enganys dels homes,
el meu cor està destrossat pel dolor.
Sonen ací i allà trompes de caça,
fuig, tu no saps qui sóc!”So reich geschmückt ist Roß und Weib,
So wunderschön der junge Leib,
Jetzt kenn’ ich dich—Gott steh’ mir bei!
Du bist die Hexe Loreley.Un cavall i una dona amb tan rics ornaments,
una figura tan jove i meravellosa,
ara et reconec... Déu m’agafi confessat!
Ets la bruixa Lorelei!„Du kennst mich wohl—von hohem Stein
Schaut still mein Schloß tief in den Rhein.
Es ist schon spät, es ist schon kalt,
Kommst nimmermehr aus diesem Wald!““Em coneixes bé... des d’aquella alta roca
el meu castell mira silenciós cap al Rin.
És ja tard i fa fred,
mai més sortiràs d’aquest bosc!”Die Stille
La calma
Es weiß und rät es doch Keiner,
Wie mir so wohl ist, so wohl!
Ach, wüßt’ es nur Einer, nur Einer,
Kein Mensch es sonst wissen soll!Ningú no pot saber ni endevinar
que feliç em sento, que feliç!
Ah, que només ho sàpiga una, només una,
i ningú més ho ha de saber!So still ist’s nicht draußen im Schnee,
So stumm und verschwiegen sind
Die Sterne nicht in der Höh’,
Als meine Gedanken sind.Tan tranquil·la no està a fora la neu,
ni tan callades i silencioses
les estrelles en les altures,
com ho estan els meus pensaments.Ich wünscht’, ich wär’ ein Vöglein
Und zöge über das Meer,
Wohl über das Meer und weiter,
Bis daß ich im Himmel wär’!M’agradaria ser un ocellet
i volaria per sobre els mars,
ben per sobre els mars i més enllà,
fins que arribés al cel!Mondnacht
Nit de lluna
Es war, als hätt’ der Himmel,
Die Erde still geküßt,
Daß sie im Blütenschimmer
Von ihm nur träumen müßt’.Era com si el cel
hagués besat silenciós la terra,
i entre les flors il·luminades,
ella somniés ara en ell.Die Luft ging durch die Felder,
Die Ähren wogten sacht,
Es rauschten leis die Wälder,
So sternklar war die Nacht.La brisa passà pels camps,
les espigues s’ondularen suaument,
mormolaven baixet els boscos,
estrellada i clara era la nit.Und meine Seele spannte
Weit ihre Flügel aus,
Flog durch die stillen Lande,
Als flöge sie nach Haus.I la meva ànima
desplegà les amples ales
i sobrevolà les tranquil·les terres,
com si volés cap a casa.Schöne Fremde
Bella llunyania
Es rauschen die Wipfel und schauern,
Als machten zu dieser Stund’
Um die halb versunkenen Mauern
Die alten Götter die Rund’.Murmuren els ramatges i s’estremeixen
com si en aquesta hora
fessin la seva ronda els antics déus
al voltant de murs mig enderrocats.Hier hinter den Myrtenbäumen
In heimlich dämmernder Pracht,
Was sprichst du wirr, wie in Träumen,
Zu mir, phantastische Nacht?Darrere d’aquests matolls de murtra,
en la misteriosa esplendor del capvespre,
què em dius, fantàstica nit,
confús, talment un somni?Es funkeln auf mich alle Sterne
Mit glühendem Liebesblick,
Es redet trunken die Ferne
Wie von künftigem großen Glück!Brillen per a mi totes les estrelles,
amb ardorosa mirada d’amor;
exaltada, em parla la llunyania
d’una futura gran felicitat!Auf einer Burg
En un castell
Eingeschlafen auf der Lauer
Oben ist der alte Ritter;
Drüben gehen Regenschauer,
Und der Wald rauscht durch das Gitter.Endormiscat en el seu aguait
està allà dalt el vell cavaller;
cau del cel una xarbotada
i el bosc murmura entre les reixes.Eingewachsen Bart und Haare,
Und versteinert Brust und Krause,
Sitzt er viele hundert Jahre
Oben in der stillen Klause.Amb molta barba i els cabells llargs,
i petrificats el pit i la gorgera,
està assegut des de fa centenars d’anys
a dalt, en la tranquil·la cel·la.Draußen ist es still und friedlich,
Alle sind in’s Tal gezogen,
Waldesvögel einsam singen
In den leeren Fensterbogen.A fora hi ha silenci i pau,
tots han marxat a la vall;
canten solitaris els ocells del bosc
en les arcades buides de les finestres.Eine Hochzeit fährt da unten
Auf dem Rhein im Sonnenscheine,
Musikanten spielen munter,
Und die schöne Braut, die weinet.Passa allà al fons un seguici nupcial,
pel Rin il·luminat pel sol,
els músics toquen, alegres,
i la bella núvia plora.In der Fremde
Lluny
Ich hör’ die Bächlein rauschen
Im Walde her und hin,
Im Walde, in dem Rauschen
Ich weiß nicht, wo ich bin.Sento murmurar el rierol
pel bosc, ací i allà;
malgrat el bosc i els murmuris
no sé on sóc.Die Nachtigallen schlagen
Hier in der Einsamkeit,
Als wollten sie was sagen
Von der alten, schönen Zeit.Canten els rossinyols
en aquesta solitud,
com si em volguessin recordar
els bells temps passats.Die Mondesschimmer fliegen,
Als säh’ ich unter mir
Das Schloß im Tale liegen,
Und ist doch so weit von hier!Vola la claror de la lluna
com si veiés als meus peus
el castell que s’alça en la vall,
i tanmateix està molt lluny d’ací!Als müßte in dem Garten
Voll Rosen weiß und rot,
Meine Liebste auf mich warten,
Und ist doch so lange tot.Com si en el jardí
ple de roses blanques i roges,
m’esperés la meva estimada,
i tanmateix ja fa molt de temps que és morta!Wehmut
Melangia
Ich kann wohl manchmal singen,
Als ob ich fröhlich sei,
Doch heimlich Tränen dringen,
Da wird das Herz mir frei.A vegades puc molt bé cantar
com si estigués content,
mentre em cauen furtives llàgrimes
que alliberen el meu cor.Es lassen Nachtigallen,
Spielt draußen Frühlingsluft,
Der Sehnsucht Lied erschallen
Aus ihres Kerkers Gruft.Quan a fora juga la brisa primaveral,
deixen sentir els rossinyols
un cant de melangia
des del fons de les seves gàbies.Da lauschen alle Herzen,
Und alles ist erfreut,
Doch keiner fühlt die Schmerzen,
Im Lied das tiefe Leid.Llavors el senten tots els cors
i tot s’omple de joia,
però ningú sent el dolor
i la profunda pena de la cançó.Zwielicht
Mitja llum
Dämmrung will die Flügel spreiten,
Schaurig rühren sich die Bäume,
Wolken ziehn wie schwere Träume—
Was will dieses Graun bedeuten?El capvespre estén les seves ales,
els arbres s’agiten lúgubrement,
passen els núvols com uns malsons...
què vol dir aquesta angoixa?Hast ein Reh du lieb vor andern,
Laß es nicht alleine grasen,
Jäger ziehn im Wald und blasen,
Stimmen hin und wieder wandern.Si estimes un cérvol més que als altres,
no el deixis pasturar tot sol.
Arriben caçadors plegats al bosc
tocant els seus corns i després se’n van.Hast du einen Freund hienieden,
Trau ihm nicht zu dieser Stunde,
Freundlich wohl mit Aug’ und Munde,
Sinnt er Krieg im tück’schen Frieden.Si tens un amic en aquest món,
no hi confiïs en aquest moment.
Malgrat els ulls i les paraules amicals,
en la pau insidiosa pensa en la guerra.Was heut gehet müde unter,
Hebt sich morgen neugeboren.
Manches geht in Nacht verloren—
Hüte dich, sei wach und munter!El que avui desapareix cansat,
s’aixecarà demà renovat.
Però molt es perd en la nit...
Preserva’t, i vetlla ben despert!Im Walde
En el bosc
Es zog eine Hochzeit den Berg entlang,
Ich hörte die Vögel schlagen,
Da blitzten viel Reiter, das Waldhorn klang,
Das war ein lustiges Jagen!Passà per la muntanya un seguici nupcial,
sentia cantar els ocells,
brillaren molts cavallers, sonà el corn de caça,
era una alegre cacera!Und eh’ ich’s gedacht, war alles verhallt,
Die Nacht bedecket die Runde;
Nur von den Bergen noch rauschet der Wald
Und mich schauert’s im Herzensgrunde.I abans del que em pensava, tot s’esvaí,
i la nit cobrí tot el voltant.
Només murmurava el bosc en la muntanya
i em vaig esgarrifar fins al fons del meu cor.Frühlingsnacht
Nit de primavera
Überm Garten durch die Lüfte
Hört’ ich Wandervögel zieh’n,
Das bedeutet Frühlingsdüfte,
Unten fängt’s schon an zu blühn.Pels aires del jardí
sento passar els ocells migratoris,
això vol dir efluvis de primavera,
i que la terra comença a florir.Jauchzen möcht’ ich, möchte weinen,
Ist mir’s doch, als könnt’s nicht sein!
Alte Wunder wieder scheinen
Mit dem Mondesglanz herein.Voldria exultar de joia, voldria plorar!
Em sembla que no pot ésser veritat!
Reapareixen antigues meravelles
a la llum de la lluna!Und der Mond, die Sterne sagen’s,
Und im Traume rauscht’s der Hain
Und die Nachtigallen schlagen’s:
Sie ist Deine, sie ist Dein!I m’ho diuen la lluna i les estrelles,
m’ho murmuren en somnis els boscos,
m’ho canten els rossinyols:
és teva, és teva!Franz Liszt (1811-1896)
Enfant, si j'étais roi, S.283/b – Nen, si jo fos rei
Text de Victor Hugo (1802-1885)Enfant, si j’étais roi, je donnerais l’empire,
Et mon char, et mon sceptre, et mon peuple à genoux,
Et ma couronne d’or, et mes bains de porphyre,
Et mes flottes, à qui la mer ne peut suffire,
Pour un regard de vous!Nen, si jo fos rei, donaria l’imperi,
la carrossa, el ceptre, el meu poble agenollat,
la corona d’or, i els meus banys de pòrfira
i les meves flotes que el mar no pot abastar,
per una mirada vostra!Si j’étais Dieu, la terre et l’air avec les ondes,
Les anges, les démons courbés devant ma loi,
Et le profond chaos aux entrailles fécondes,
L’éternité, l’espace et les cieux et les mondes,
Pour un baiser de toi!Si jo fos Déu, la terra i l’aire amb les seves ones,
els àngels, els dimonis encorbats davant la meva llei,
i el caos profund en les entranyes fecundes,
l’eternitat, l’espai, els cels i els móns,
per un bes teu!Comment, disaient-ils, S. 276/b – Com, deien ells
Text de Victor HugoComment, disaient-ils,
Avec nos nacelles,
Fuir les alguazils?
Ramez, disaient-elles.Com, deien ells,
amb les nostres barquetes,
fugir dels agutzils?
Remeu, deien elles.Comment, disaient-ils,
Oublier querelles,
Misère et périls?
Dormez, disaient-elles.Com, deien ells,
oblidar querelles,
misèries i perills?
Dormiu, deien elles.Comment, disaient-ils,
Enchanter les belles
Sans philtres subtils?
Aimez, disaient-elles.Com, deien ells,
encisar les belles
sense filtres subtils?
Estimeu, deien elles.S'il est un charmant gazon, S. 284/b – Si n’hi ha una gespa encisadora
Text de Victor HugoS’il est un charmant gazon
Que le ciel arrose,
Où brille en toute saison
Quelque fleur éclose,
Où l’on cueille à pleine main
Lys, chèvrefeuille et jasmin,
J’en veux faire le chemin
Où ton pied se pose!Si n’hi ha una gespa encisadora,
regada pel cel,
on brilla en qualsevol estació
alguna flor oberta,
on hom cull a mans plenes
lliris, lligabosc i llessamí,
vull fer-ne el camí
on reposi el teu peu.S’il est un rêve d’amour,
Parfumé de rose,
Où l’on trouve chaque jour
Quelque douce chose,
Un rêve que Dieu bénit,
Où l’âme à l’âme s’unit,
Oh! j’en veux faire le nid
Où ton cœur se pose!Si n’hi ha un somni d’amor
perfumat de roses,
on hom troba cada dia
alguna cosa dolça,
un somni beneït per Déu
on l’ànima s’uneix a l’ànima,
oh! en vull fer el niu
on reposi el teu cor.Oh! quand je dors S. 282/b – Oh! quan dormi
Text de Victor HugoOh! quand je dors, viens auprès de ma couche,
Comme à Pétrarque apparaissait Laura,
Et qu’en passant ton haleine me touche …
Soudain ma bouche
S’entr’ouvrira!Oh! quan dormi, vine prop del meu llit,
com Laura s’apareixia a Petrarca,
i que en passar em toqui el teu alè,
i de sobte la meva boca
s’entreobrirà.Sur mon front morne où peut-être s’achève
Un songe noir qui trop longtemps dura,
Que ton regard comme un astre se lève …
Et soudain mon rêve
Rayonnera!Sobre el meu front ombrívol on potser s’acaba
un somni negre que ha durat massa,
que s’hi aixequi la teva mirada com un astre...
de sobte el meu somni
brillarà!Puis sur ma lèvre où voltige une flamme,
Éclair d’amour que Dieu même épura,
Pose un baiser, et d’ange deviens femme …
Soudain mon âme
S’éveillera!Després sobre els meus llavis on voleteja una flama
guspira d’amor que Déu mateix depurà,
posa un bes i d’àngel converteix-te en dona...
de sobte la meva ànima
es despertarà.Erich Wolfgang Korngold (1897-1957)
Unvergänglichkeit – Immortalitat
Text d’Eleonore van der Straten (1876-1960)Unvergänglichkeit
Immortalitat
Deine edlen weissen Hände
Legen meine Seel’ zur Ruh’.
Wenn sie meinen Scheitel segnen,
schliess’ ich meine Augen zu
und sag’ nur leise: Du.Les teves nobles mans blanques
posen la meva ànima en repòs,
quan beneeixen el meu cap,
tanco els meus ulls
i només xiuxiuejo: Tu!Und Welten sinken in ein Nichts,
die Meere rauschen dumpf und weit,
Deine edlen weissen Hände sind mir
UnvergänglichkeitEls mons s’enfonsen en el no-res,
els mars murmuren apagats i llunyans;
les teves nobles mans blanques
són immortalitat per a mi.Das eilende Bächlein
El rierol apressat
Bächlein, wie du eilen kannst,
rasch geschäftig, ohne Rast und Ruh’.
Wie du Steinchen mit dir nimmst,
schau’ dir gerne zu.Petit rierol, petit rierol, com corres veloç,
ràpid, atrafegat, sense repòs ni pau!
m’encanta mirar
com t’emportes els còdols!Doch das Bächlein spricht zu mir,
“Siehst du, liebes Kind,
wie die Welle eilt und rast,
und vorüber rinnt?Però el petit rierol em diu:
“Veus, estimat fill
com les ones corren i s’afanyen
i passen fluides?Jeder Tropfen ist ein Tag,
jede Welle gleicht dem Jahr!
Und du stehst am Ufer nur,
sagst dir still: Es war.”Cada gota és un dia,
cada ona és com un any...
i tu, només et quedes a la riba,
i et dius en silenci: ja ha passat”Das schlafende Kind
L’infant dorment
Wenn du schläfst, ich segne dich, Kind,
segne dich in deinen Kissen.
Wenn du lächellst hell im Traum.
möchte ich fragen: darf ich wissen,
was ein Englein dir jetzt sang?Quan dorms, infant, et beneeixo,
et beneeixo al teu coixí,
quan somrius lluminós en somnis,
et voldria preguntar: puc saber
què t’està cantant un àngel?Doch ich will dich träumen lassen,
nichts ist schöner als der Traum,
Und du sollst auch niemals wissen,
dass auch das Glück nur ein Traum.Però vull deixar-te somniar,
res no és més bonic que un somni.
i tu no has de saber mai
que la felicitat només és un somni.Stärker als der Tod
Més fort que la mort
Nimm meinen schwarzen Dornenkranz
Aus meinem weissen Haar,
Den Kranz der dunklen Schmerzgedanken.
Lass um mein müdes Haupt
Weinlaub der Freude ranken.
Es soll das Rebenblatt mich lehren
Durch seine Pracht und durch sein Rot,
Dass Liebe eine grosse Macht
Und stärker noch als selbst der Tod.Treu la negra corona d’espines
dels meus cabells blancs,
la corona dels pensaments foscos i dolorosos.
Deixa que a l’entorn del meu cap cansat
s’enlairin alegres fulles de parra.
La fulla de vinya m’ha d’ensenyar
a través de la seva esplendor i la seva vermellor,
que l’amor és un gran poder
i més fort fins i tot que la pròpia mort.Unvergänglichkeit
Immortalitat
Deine edlen weissen Hände
Legen meine Seel’ zur Ruh’.
Wenn sie meinen Scheitel segnen,
schliess’ ich meine Augen zu
und sag’ nur leise: Du.Les teves nobles mans blanques
posen la meva ànima en repòs,
quan beneeixen el meu cap,
tanco els meus ulls
i només xiuxiuejo: Tu!Und Welten sinken in ein Nichts,
die Meere rauschen dumpf und weit,
Deine edlen weissen Hände sind mir
UnvergänglichkeitEls mons s’enfonsen en el no-res,
els mars murmuren apagats i llunyans;
les teves nobles mans blanques
són immortalitat per a mi.Richard Wagner (1813-1883)
Wesendonck Lieder - Cançons de Wesendonck
Text de Mathilde Wesendonck (1828 - 1902)Der Engel
L’àngel
In der Kindheit frühen Tagen
Hört ich oft von Engeln sagen,
Die des Himmels hehre Wonne
Tauschen mit der Erdensonne,En els dies llunyans de la infància
sentí parlar sovint d’àngels
que canviaven les sublims delícies celestials
pel sol de la Terra,Daß, wo bang ein Herz in Sorgen
Schmachtet vor der Welt verborgen,
Daß, wo still es will verbluten,
Und vergehn in Tränenfluten.on un cor inquiet i angoixat
llanguia amagat del món,
i volia dessagnar-se tranquil
i perir en un mar de llàgrimes,Daß, wo brünstig sein Gebet
Einzig um Erlösung fleht,
Da der Engel niederschwebt,
Und es sanft gen Himmel hebt.on la seva pregària fervent
només demanava la salvació,
i un àngel baixava i se l’emportava
dolçament al cel.Ja, es stieg auch mir ein Engel nieder,
Und auf leuchtendem Gefieder
Führt er, ferne jedem Schmerz,
Meinen Geist nun himmelwärts!Sí, també per a mi baixà un àngel
que amb les seves ales esplendoroses
m’allunyà de qualsevol dolor,
i portà al cel el meu esperit!Stehe still!
Detureu-vos!
Sausendes, brausendes Rad der Zeit,
Messer du der Ewigkeit;
Leuchtende Sphären im weiten All,
Die ihr umringt den Weltenball;
Urewige Schöpfung, halte doch ein,
Genug des Werdens, laß mich sein!Murmurejant i brunzidora roda del temps,
mesuradora de l’eternitat;
esferes lluminoses de l’ampli infinit,
que encercleu la bola del món,
creació eterna, detureu-vos!
prou de l’esdevenir, deixeu-me ser!Halte an dich, zeugende Kraft,
Urgedanke, der ewig schafft!
Hemmet den Atem, stillet den Drang,
Schweiget nur eine Sekunde lang!
Schwellende Pulse, fesselt den Schlag;
Ende, des Wollens ew'ger Tag!
Daß in selig süßem Vergessen
Ich mög' alle Wonne ermessen!Detureu-vos, força generadora,
pensament primigeni, eternament creador!
Conteniu l’alè, calmeu l’impuls,
calleu només durant un segon!
Pols excitat, encadena els teus batecs;
acaba, dia etern de la voluntat!
Que en un oblit dolç i sagrat
pugui apreciar totes les delícies!Wenn Auge in Auge wonnig trinken,
Seele ganz in Seele versinken;
Wesen in Wesen sich wiederfindet,
Und alles Hoffens Ende sich kündet,
Die Lippe verstummt in staundendem Schweigen,
Keinen Wunsch mehr will das Innre zeugen:
Erkennt der Mensch des Ew'gen Spur,
Und löst dein Rätsel, heil'ge Natur!Quan els ulls beuen delitosos en els ulls,
quan l’ànima en l’ànima s’enfonsa totalment;
quan un ésser es retroba en un ésser
i s’anuncia el final de tota esperança,
els llavis callen en silenci meravellat,
i cap altre desig sorgeix del nostre interior:
llavors reconeix l’home l’empremta de l’Etern,
i perds el teu enigma, santa natura!Im Treibhaus
A l’hivernacle
Hochgewölbte Blätterkronen,
Baldachine von Smaragd,
Kinder ihr aus fernen Zonen,
Saget mir, warum ihr klagt?Alts arcs de corones de fulles,
baldaquís de maragdes,
fills de llunyanes terres,
digueu-me, de què us queixeu?Schweigend neiget ihr die Zweige,
Malet Zeichen in die Luft,
Und der Leiden stummer Zeuge
Steiget aufwärts, süßer Duft.Inclineu les branques en silenci,
pinteu signes en l’aire,
i exhaleu un dolç aroma,
testimoni mut del dolor.Weit in sehnendem Verlangen
Breitet ihr die Arme aus
Und umschlinget wahnbefangen
Öder Leere nicht'gen Graus.Cap a un llunyà anhel nostàlgic
esteneu els vostres braços,
i abraceu plens d’il·lusió
l’horrorós no-res d’una erma vacuïtat.Wohl ich weiß es, arme Pflanze:
Ein Geschicke teilen wir,
Ob umstrahlt von Licht und Glanze,
Unsre Heimat is nicht hier!Si, ja ho sé, pobres plantes,
compartim un destí:
encara que aureolats per llum i esplendor,
no és aquí la nostra pàtria!Und wie froh die Sonne scheidet
Von des Tages leerem Schein,
Hüllet der, der wahrhaft leidet,
Sich in Schweigens Dunkel ein.I com el sol s’acomiada content
de la buida claredat del dia,
qui veritablement sofreix
es submergeix en l’obscur silenci.Stille wird's, ein säuselnd Weben
Füllet bang den dunklen Raum:
Schwere Tropfen seh' ich schweben
An der Blätter grünem Saum.Hi ha silenci, una agitació murmurant
omple inquiet l’obscur espai:
Veig surar pesades gotes
en la llinda verda de les fulles.Schmerzen
Penes
Sonne, weinest jeden Abend
Dir die Schönen Augen rot,
Wenn im Meeresspiegel badend
Dich erreicht der frühe Tod;Sol, et ploren cada vespre
els teus bells ulls rogencs,
quan banyant-te en el mirall del mar
t’arriba la mort prematura!Doch erstehst in alter Pracht,
Glorie der düstren Welt,
Du am Morgen, neu erwacht,
Wie ein stolzer Siegesheld!Però apareixes amb l’antiga esplendor,
glòria del món tenebrós,
quan et despertes de nou al matí,
com un orgullós heroi triomfador!Ach, wie sollte ich da klagen,
Wie, mein Herz, so schwer dich sehn,
Muß die Sonne selbst verzagen,
Muß die Sonne untergehn?Ai, com podria llavors queixar-me,
quan, cor meu, t’anhelo tant?
Ha de desesperar-se el sol,
ha de pondre’s?Und gebieret Tod nur Leben,
Geben Schmerzen Wonnen nur:
O wie dank'ich daß gegeben
Solche Schmerzen mir Natur.I la mort només engendra vida,
les penes només donen delit:
Oh, com agraeixo que la natura
m’hagi donat aquestes penes!Träume
Somnis
Sag, welch wunderbare Träume
Halten meinen Sinn umfangen,
Daß sie nicht wie leere Schäume
Sind in ödes Nichts vergangen?Digues, quins somnis meravellosos
tenen presos els meus sentiments,
que, com una buida escuma,
no s’han esvaït en l’erm no-res?Träume, die in jeder Stunde,
Jedem Tage schöner blühn,
Und mit ihrer Himmelskunde
Selig durchs Gemüte ziehn!Somnis, que a cada hora i cada dia
floreixen més bells,
i que amb el seu anunci celestial
penetren feliços en el meu esperit.Träume, die wie hehre Strahlen
In die Seele sich versenken,
Dort ein ewig Bild zu malen:
Allvergessen, Eingedenken!Somnis, que com raigs sublims
es submergeixen en l’ànima,
per a pintar allà una imatge eterna:
tot oblidat, tot present!Träume, wie wenn Frühlingssonne
Aus dem Schnee die Blüten küßt,
Daß zu nie geahnter Wonne
Sie der neue Tag begrüßt,Somnis, com quan el sol primaveral
besa les flors damunt la neu,
i saluda el nou dia
amb delits mai pressentits,Daß sie wachsen, daß sie blühen,
Träumend spenden ihren Duft,
Sanft an deiner Brust verglühen,
Und dann sinken in die Gruft.que creixen, que floreixen,
que exhalen somniant el seu perfum,
s’apaguen dolçament en el teu pit,
i s’enfonsen en la tomba.També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Divendres, 12.06.26 – 19.30 h
Petit PalauL'esperit cosmopolita de la música espanyola
Sabrina Gárdez, soprano
Bernardo Rambeaud, guitarra romànticaW. A. Mozart-F. Sor: “Deh vieni alla finestra, o mio tesoro”, “Vedrai carino se sei buonino” i “Batti, batti, o bel Masetto” de Don Giovanni, KV 527
M. Giuliani: “Alle mie tante lagrime”, “Fra tutte le pene” i “Amor perché m’accendi”, de 6 Cavatine, op. 39
V. Martín i Soler: “La costanza”, “La mercede” i “La natura”, de 12 Canzonette italiane
H. Cánovas Parés: Escolta
D. Aguado: Fandango variado, op. 16
F. Sor: “Acuérdate, bien mío”, “Cesa de atormentarme” i “De amor en las prisiones”, de Seguidillas boleras
P. Viardot: Canción espanyola, El corazón triste (VWV 1192)
M. Malibran: La tarentelle
G. Rossini: Canzonetta spagnuolaPreu: 18 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Julia Kleiter & Julius Drake
—Lieder de Schumann, Liszt, Korngold i WagnerPalau Grans Veus | Schubertíada Barcelona
Dilluns, 1 de juny de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
En co-producció amb:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Julia Kleiter, soprano
Julius Drake, pianoI part
Robert Schumann (1810-1856)
Liederkreis, op. 39 – Cercle de cançonsIn der Fremde – A l’estranger
Intermezzo
Waldesgespräch – Conversa en el bosc
Die Stille – La calma
Mondnacht – Nit de lluna
Schöne Fremde – Bella llunyania
Auf einer Burg – En un castell
In der Fremde – Lluny
Wehmut – Melangia
Zwielicht – Mitja llum
Im Walde – En el bosc
Frühlingsnacht – Nit de primavera
Franz Liszt (1811-1896)
Enfant, si j'étais roi, S.283/b – Nen, si jo fos reiComment, disaient-ils, S. 276/b – Com, deien ells
S'il est un charmant gazon, S. 284/b – Si hi hagués una gespa encisadora
Oh! quand je dors, S. 282/b – Oh! quan dormi
II part
Erich Wolfgang Korngold (1897-1957)
Unvergänglichkeit – ImmortalitatUnvergänglichkeit – Immortalitat
Das eilende Bächlein – El rierol apressat
Das schlafende Kind – L’infant dorment
Stärker als der Tod – Més fort que la mort
Unvergänglichkeit – Immortalitat
Richard Wagner (1813-1883)
Wesendonck Lieder – Cançons de WesendonckDer Engel – L’àngel
Stehe still! – Detureu-vos!
Im Treibhaus – A l’hivernacle
Schmerzen – Penes
Träume – SomnisDurada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts
La durada del concert és aproximada.#lied
Poema
Comiat
Dir-te adeu era això:
veure com cremen boscos
i ser jo tots els arbres.També la pluja ferma
que ha començat a caure.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Dues figures còmplices de primer nivell: la soprano alemanya Julia Kleiter, amb una veu d’una bellesa diàfana i tan apreciada en lied com en òpera, i el britànic Julius Drake, referència indiscutible en l’art pianístic i company de “batalla” de les veus més exigents del món. Junts conviden a gaudir d’una vetllada amb quatre grans de la creació alemanya: Schumann, Liszt, Korngold i Wagner.
Quines són les claus del concert?
El programa travessa un segle de lied alemany (cançó de saló), del Romanticisme més càlid a les fronteres de l’Expressionisme. Schumann, Liszt i Wagner (nascuts al voltant del 1810) viuen l’estètica de l’època cadascú a la seva manera: Schumann subratlla la intimitat del piano i la paraula, Liszt desprèn un lirisme apassionat més proper a la cançó que al virtuosisme i Wagner mira cap a un teatre interior que ja demana l’òpera. Korngold (1897), en ple segle XX, s’integra en un llenguatge tardoromàntic en un món radicalment transformat.
A què he de parar atenció?
A diferència d’altres cicles, els Liederkreis de Schumann no expliquen cap història, només sensacions com la solitud, el desarrelament, la por, l’amor i l’esperança. La música les fa gairebé tangibles. De Liszt escoltarem quatre cançons sobre textos de Victor Hugo de la seva etapa virtuosística; en les primeres versions, el piano hi tenia gairebé més pes que la veu, però les va revisar i en van sorgir uns lieder més sensibles, encara avui sorprenents per la seva llibertat expressiva. Unvergänglichkeit de Korngold és una petita joia en forma de cinc cançons breus que parlen del pas del temps i allò que perdura. No són tristes, sinó una reflexió serena sobre l’amor i la memòria, amb emocions gairebé visuals que evoquen el cinema clàssic. Els Wesendonck-Lieder de Wagner constitueixen la seva única incursió significativa en el repertori del lied; el compositor alemany va musicar aquests cinc poemes de Mathilde Wesendonck mentre treballava en Tristany i Isolda, i la música en queda impregnada: frases llarguíssimes, harmonies que no es resolen, una tensió amorosa que desafia la mort... En aquesta versió original per a veu i piano, ja s’endevina l’òpera que venia.
Sabies que...
El cicle de cançons Unvergänglichkeit, op. 27 (Immortalitat) va ser compost just abans que la vida de Korngold canviés dràsticament a causa de l’ascens del nazisme a Europa. Poc després va emigrar a Hollywood, on es convertiria en una llegenda del cinema aconseguint fins i tot dos Oscars a la millor banda sonora, per les pel·lícules The adventures of Robin Hood i Anthony Adverse.
Comentari
D’esperit romàntic
Robert Schumann, Franz Liszt i Richard Wagner pertanyen a la primera generació de compositors plenament romàntics, la dels nascuts entorn del 1810. Per tant, és dins del Romanticisme que hem d’entendre els seus lieder, tot i que des de sensibilitats ben diferents. El quart compositor del programa, Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) l’inscrivim formalment dins el tardorromanticisme; mai no va abandonar aquest llenguatge, malgrat les profundes transformacions que l’envoltaven. Si fem cas del filòsof Rüdiger Safranski, però, que distingeix entre el Romanticisme –una època– i allò que és romàntic –una actitud d’esperit que no es circumscriu a una època–, resulta del tot natural incloure també Korngold en aquest romanticisme d’esperit.
El maig de 1840, en només vint dies, Schumann va escriure el Liederkreis, op. 39, un cicle que per primera vegada no explicava una història, com ho feien An die ferne Geliebte, Die schöne Müllerin, Winterreise o, del mateix Schumann, el Liederkreis que havia compost unes setmanes abans amb poemes de Heinrich Heine.
I què era, doncs, el que transmetia aquest cicle, si no era una història? Sensacions. Més exactament: sensacions romàntiques. Els poemes –bona part dels quals són extrets de diferents novel·les de Joseph von Eichendorff– tenen com a escenaris principals el bosc i la nit. Amb imatges sovint misterioses parlen de solitud, de desarrelament, de por, d’amor o d’esperança, sensacions i sentiments que la música de Schumann ens presenta vívidament. En sonar l’última nota, tenim pocs dubtes que ens ha amarat el romanticisme més pur.
Malgrat que va ser un dels principals valedors dels lieder de Schubert a París la dècada següent a la seva mort, Franz Liszt no va començar a escriure cançons fins a la dècada dels 1840. Era la seva època de concertista brillant i aclamat, i les seves cançons s’entenien més com un vehicle per lluir els seus dots com a virtuós del piano que com l’expressió personal d’un poema en música. Ell mateix va ser-ne conscient amb el temps, i va revisar a fons –i sovint diverses vegades– bona part de les cançons de la seva primera etapa compositiva.
És el cas de les quatre incloses en el programa, totes amb poema de Victor Hugo. Les primeres versions són del 1844; Liszt les va revisar entorn del 1849, ja establert a Weimar, i les va publicar deu anys més tard. Aquestes versions posteriors, més refinades i més subtils, encara sobtaven els contemporanis del compositor, que entenien que les cançons havien de ser més senzilles. Però el temps posa les coses a lloc, i avui dia podem gaudir sense patir per les convencions de peces com Enfant, si j’étais roi, expansiva tant en la línia vocal com en l’acompanyament, amb un final inesperat i preciós. O com la ben coneguda i sofisticada Oh! quand je dors.
Gairebé cent anys més tard, el 1933, Korngold era un compositor cèlebre que es dedicava sobretot a arranjar operetes, treballant en col·laboració amb el director Max Reinhardt. Era una ocupació lucrativa, però no el satisfeia artísticament, i a l’estiu va trobar per fi la pau per compondre. Va escriure un cicle de cinc cançons amb poemes d’Eleonore van der Straten, una autora poc divulgada a qui segurament Korngold coneixia personalment. La primera cançó, de caire contemplatiu, comparteix títol amb el cicle (Unvergänglichkeit, Immortalitat) i en defineix el caràcter amorós. La segona parla del pas del temps, la tercera de somnis i esperances, i la quarta de l’amor que perdura més enllà de la mort.
I la cinquena? La cinquena és un repte. Per als intèrprets, i per al públic. Fins i tot és un repte explicar-ho: la cinquena cançó és la primera. El títol del cicle de Schumann, Liederkreis (Cercle de cançons), encaixa perfectament amb l’estructura del de Korngold, que acaba com comença. Però, malgrat que la primera i l’última cançó comparteixen partitura, no sentim exactament la mateixa cançó, d’aquí el repte. Els matisos en la interpretació, la música que hi ha hagut entre totes dues, la percepció del públic, tot suma perquè la cançó no sigui idèntica. De vegades, als recitals s’hi viuen moments màgics.
La contribució de Wagner al gèner del lied seria poc rellevant si no fos pels Wesendonck-Lieder, que han trobat un lloc al repertori habitual per mèrits propis. El recull és una obra aïllada, composta entre la tardor de 1857 i la primavera de 1858; abans Wagner només havia escrit un grapat de cançons (les últimes, entorn del 1840) i després no en va escriure cap altra.
És una obra singular en el catàleg del compositor per un altre motiu: des de Rienzi (1840), no havia compost res que no partís dels seus propis textos. En aquestes cançons, però, va posar música a cinc poemes de Mathilde Wesendonck, la dona del seu mecenes i amfitrió Otto Wesendonck. Els poemes havien anat sorgint a mesura que el compositor compartia amb els seus amics fragments de l’òpera en què estava treballant, Tristan und Isolde, i això fa els Wesendonck-Lieder singulars per una raó més: en poques ocasions els compositors han vinculat tan estretament les seves cançons amb altres obres –posem per cas Gustav Mahler i el vincle amb algunes de les seves simfonies.
La sola menció de Tristan und Isolde ens remet a l’ideal d’un amor que perdura més enllà de la mort, i així els lieder de Wagner queden subtilment lligats als de Korngold; Unvergänglichkeit crea l’atmosfera perfecta per rebre aquestes cançons intenses –en la versió per a veu i piano, tal com el compositor les va concebre– que formen part tant del Romanticisme com d’allò que és romàntic.
Sílvia Pujalte Piñán, divulgadora musical especialitzada en lied
Biografies
Julia Kleiter, soprano
©Frank Schemmann
Julia Kleiter va fer el seu debut operístic el 2004, com a Pamina (Die Zauberflöte), a l’Òpera de la Bastilla de París. Des de llavors ha interpretat, entre d’altres, els papers de la Comtessa (Le nozze di Figaro), Ilia (Idomeneo), Agathe (Der Freischütz), Donna Anna (Don Giovanni) i Eva (Die Meistersinger von Nürnberg). En l’àmbit concertístic ha cantat l’Stabat Mater i el Requiem de Dvořák, Das Paradies und die Peri de Schumann, Ein deutsches Requiem de Brahms, La creació de Haydn, L’Oratori de Nadal de Bach o el Te Deum de Bruckner. Julia Kleiter ofereix sovint recitals de cançó –habitualment amb els pianistes Michael Gees i Julius Drake– al Wigmore Hall de Londres, París, Madrid, Múnic, Viena, i a les Schubertíades de Vilabertran i Schwarzenberg, el Festival de Salzburg, la Heidelberger Frühling o la Pierre Boulez Saal de Berlín.
Julius Drake, piano
©Marco Borggreve
Julius Drake viu a Londres i gaudeix d’una reputació internacional com un dels millors instrumentistes del seu camp, col·laborant amb molts dels principals artistes del món. «The New Yorker» l’ha descrit com un “pianista acompanyant sense parió”. Apareix regularment en els principals auditoris i festivals de música. El seu apassionat interès per la cançó ha generat invitacions per dissenyar sèries de cançons per al Wigmore Hall de Londres, la BBC i el Royal Concertgebouw d’Amsterdam. La seva sèrie anual de recitals de cançons –Julius Drake and Friends– a l’històric Middle Temple Hall de Londres ha presentat recitals amb molts cantants destacats com Thomas Allen, Olaf Bär, Ian Bostridge, Angelika Kirchschlager, Iestyn Davies, Véronique Gens, Felicity Lott, Simon Keenlyside, Christopher Maltman o Christoph Prégardien.
Textos
Robert Schumann (1810-1856)
Liederkreis – Cercle de cançons
Textos de Joseph von Eichendorff (1788-1857)In der Fremde
Aus der Heimat hinter den Blitzen rot
Da kommen die Wolken her,
Aber Vater und Mutter sind lange tot,
Es kennt mich dort keiner mehr.A l'estranger
Venen núvols vermells per les llampades
des de la meva pàtria,
però el pare i la mare són morts fa temps,
i allà ja no em coneix ningú.Wie bald, ach wie bald kommt die stille Zeit,
Da ruhe ich auch, und über mir
Rauscht die schöne Waldeinsamkeit,
Und keiner kennt mich mehr hier.Molt aviat, ai, vindran els temps tranquils,
quan també jo reposaré, i murmurarà
sobre meu la bella solitud del bosc,
i ací no em coneixerà tampoc ningú.Intermezzo
Dein Bildnis wunderselig
Hab’ ich im Herzensgrund,
Das sieht so frisch und fröhlich
Mich an zu jeder Stund’.Intermezzo
La teva imatge meravellosa
la porto al fons del cor;
em mira en tot moment
amb frescor i alegria.Mein Herz still in sich singet
Ein altes, schönes Lied,
Das in die Luft sich schwinget
Und zu dir eilig zieht.Entona, silenciós, el meu cor
una antiga i bella cançó,
que s’eleva pels aires
i corre veloç cap a tu.Waldesgespräch
Conversa en el bosc
Es ist schon spät, es ist schon kalt,
Was reit’st du einsam durch den Wald?
Der Wald ist lang, du bist allein,
Du schöne Braut! Ich führ’ dich heim!És ja tard i fa fred,
per què cavalques solitària pel bosc?
El bosc és gran i tu estàs sola,
oh bella núvia! T’acompanyaré fins a casa!„Groß ist der Männer Trug und List,
Vor Schmerz mein Herz gebrochen ist,
Wohl irrt das Waldhorn her und hin,
O flieh! Du weißt nicht, wer ich bin.““Grans són les mentides i els enganys dels homes,
el meu cor està destrossat pel dolor.
Sonen ací i allà trompes de caça,
fuig, tu no saps qui sóc!”So reich geschmückt ist Roß und Weib,
So wunderschön der junge Leib,
Jetzt kenn’ ich dich—Gott steh’ mir bei!
Du bist die Hexe Loreley.Un cavall i una dona amb tan rics ornaments,
una figura tan jove i meravellosa,
ara et reconec... Déu m’agafi confessat!
Ets la bruixa Lorelei!„Du kennst mich wohl—von hohem Stein
Schaut still mein Schloß tief in den Rhein.
Es ist schon spät, es ist schon kalt,
Kommst nimmermehr aus diesem Wald!““Em coneixes bé... des d’aquella alta roca
el meu castell mira silenciós cap al Rin.
És ja tard i fa fred,
mai més sortiràs d’aquest bosc!”Die Stille
La calma
Es weiß und rät es doch Keiner,
Wie mir so wohl ist, so wohl!
Ach, wüßt’ es nur Einer, nur Einer,
Kein Mensch es sonst wissen soll!Ningú no pot saber ni endevinar
que feliç em sento, que feliç!
Ah, que només ho sàpiga una, només una,
i ningú més ho ha de saber!So still ist’s nicht draußen im Schnee,
So stumm und verschwiegen sind
Die Sterne nicht in der Höh’,
Als meine Gedanken sind.Tan tranquil·la no està a fora la neu,
ni tan callades i silencioses
les estrelles en les altures,
com ho estan els meus pensaments.Ich wünscht’, ich wär’ ein Vöglein
Und zöge über das Meer,
Wohl über das Meer und weiter,
Bis daß ich im Himmel wär’!M’agradaria ser un ocellet
i volaria per sobre els mars,
ben per sobre els mars i més enllà,
fins que arribés al cel!Mondnacht
Nit de lluna
Es war, als hätt’ der Himmel,
Die Erde still geküßt,
Daß sie im Blütenschimmer
Von ihm nur träumen müßt’.Era com si el cel
hagués besat silenciós la terra,
i entre les flors il·luminades,
ella somniés ara en ell.Die Luft ging durch die Felder,
Die Ähren wogten sacht,
Es rauschten leis die Wälder,
So sternklar war die Nacht.La brisa passà pels camps,
les espigues s’ondularen suaument,
mormolaven baixet els boscos,
estrellada i clara era la nit.Und meine Seele spannte
Weit ihre Flügel aus,
Flog durch die stillen Lande,
Als flöge sie nach Haus.I la meva ànima
desplegà les amples ales
i sobrevolà les tranquil·les terres,
com si volés cap a casa.Schöne Fremde
Bella llunyania
Es rauschen die Wipfel und schauern,
Als machten zu dieser Stund’
Um die halb versunkenen Mauern
Die alten Götter die Rund’.Murmuren els ramatges i s’estremeixen
com si en aquesta hora
fessin la seva ronda els antics déus
al voltant de murs mig enderrocats.Hier hinter den Myrtenbäumen
In heimlich dämmernder Pracht,
Was sprichst du wirr, wie in Träumen,
Zu mir, phantastische Nacht?Darrere d’aquests matolls de murtra,
en la misteriosa esplendor del capvespre,
què em dius, fantàstica nit,
confús, talment un somni?Es funkeln auf mich alle Sterne
Mit glühendem Liebesblick,
Es redet trunken die Ferne
Wie von künftigem großen Glück!Brillen per a mi totes les estrelles,
amb ardorosa mirada d’amor;
exaltada, em parla la llunyania
d’una futura gran felicitat!Auf einer Burg
En un castell
Eingeschlafen auf der Lauer
Oben ist der alte Ritter;
Drüben gehen Regenschauer,
Und der Wald rauscht durch das Gitter.Endormiscat en el seu aguait
està allà dalt el vell cavaller;
cau del cel una xarbotada
i el bosc murmura entre les reixes.Eingewachsen Bart und Haare,
Und versteinert Brust und Krause,
Sitzt er viele hundert Jahre
Oben in der stillen Klause.Amb molta barba i els cabells llargs,
i petrificats el pit i la gorgera,
està assegut des de fa centenars d’anys
a dalt, en la tranquil·la cel·la.Draußen ist es still und friedlich,
Alle sind in’s Tal gezogen,
Waldesvögel einsam singen
In den leeren Fensterbogen.A fora hi ha silenci i pau,
tots han marxat a la vall;
canten solitaris els ocells del bosc
en les arcades buides de les finestres.Eine Hochzeit fährt da unten
Auf dem Rhein im Sonnenscheine,
Musikanten spielen munter,
Und die schöne Braut, die weinet.Passa allà al fons un seguici nupcial,
pel Rin il·luminat pel sol,
els músics toquen, alegres,
i la bella núvia plora.In der Fremde
Lluny
Ich hör’ die Bächlein rauschen
Im Walde her und hin,
Im Walde, in dem Rauschen
Ich weiß nicht, wo ich bin.Sento murmurar el rierol
pel bosc, ací i allà;
malgrat el bosc i els murmuris
no sé on sóc.Die Nachtigallen schlagen
Hier in der Einsamkeit,
Als wollten sie was sagen
Von der alten, schönen Zeit.Canten els rossinyols
en aquesta solitud,
com si em volguessin recordar
els bells temps passats.Die Mondesschimmer fliegen,
Als säh’ ich unter mir
Das Schloß im Tale liegen,
Und ist doch so weit von hier!Vola la claror de la lluna
com si veiés als meus peus
el castell que s’alça en la vall,
i tanmateix està molt lluny d’ací!Als müßte in dem Garten
Voll Rosen weiß und rot,
Meine Liebste auf mich warten,
Und ist doch so lange tot.Com si en el jardí
ple de roses blanques i roges,
m’esperés la meva estimada,
i tanmateix ja fa molt de temps que és morta!Wehmut
Melangia
Ich kann wohl manchmal singen,
Als ob ich fröhlich sei,
Doch heimlich Tränen dringen,
Da wird das Herz mir frei.A vegades puc molt bé cantar
com si estigués content,
mentre em cauen furtives llàgrimes
que alliberen el meu cor.Es lassen Nachtigallen,
Spielt draußen Frühlingsluft,
Der Sehnsucht Lied erschallen
Aus ihres Kerkers Gruft.Quan a fora juga la brisa primaveral,
deixen sentir els rossinyols
un cant de melangia
des del fons de les seves gàbies.Da lauschen alle Herzen,
Und alles ist erfreut,
Doch keiner fühlt die Schmerzen,
Im Lied das tiefe Leid.Llavors el senten tots els cors
i tot s’omple de joia,
però ningú sent el dolor
i la profunda pena de la cançó.Zwielicht
Mitja llum
Dämmrung will die Flügel spreiten,
Schaurig rühren sich die Bäume,
Wolken ziehn wie schwere Träume—
Was will dieses Graun bedeuten?El capvespre estén les seves ales,
els arbres s’agiten lúgubrement,
passen els núvols com uns malsons...
què vol dir aquesta angoixa?Hast ein Reh du lieb vor andern,
Laß es nicht alleine grasen,
Jäger ziehn im Wald und blasen,
Stimmen hin und wieder wandern.Si estimes un cérvol més que als altres,
no el deixis pasturar tot sol.
Arriben caçadors plegats al bosc
tocant els seus corns i després se’n van.Hast du einen Freund hienieden,
Trau ihm nicht zu dieser Stunde,
Freundlich wohl mit Aug’ und Munde,
Sinnt er Krieg im tück’schen Frieden.Si tens un amic en aquest món,
no hi confiïs en aquest moment.
Malgrat els ulls i les paraules amicals,
en la pau insidiosa pensa en la guerra.Was heut gehet müde unter,
Hebt sich morgen neugeboren.
Manches geht in Nacht verloren—
Hüte dich, sei wach und munter!El que avui desapareix cansat,
s’aixecarà demà renovat.
Però molt es perd en la nit...
Preserva’t, i vetlla ben despert!Im Walde
En el bosc
Es zog eine Hochzeit den Berg entlang,
Ich hörte die Vögel schlagen,
Da blitzten viel Reiter, das Waldhorn klang,
Das war ein lustiges Jagen!Passà per la muntanya un seguici nupcial,
sentia cantar els ocells,
brillaren molts cavallers, sonà el corn de caça,
era una alegre cacera!Und eh’ ich’s gedacht, war alles verhallt,
Die Nacht bedecket die Runde;
Nur von den Bergen noch rauschet der Wald
Und mich schauert’s im Herzensgrunde.I abans del que em pensava, tot s’esvaí,
i la nit cobrí tot el voltant.
Només murmurava el bosc en la muntanya
i em vaig esgarrifar fins al fons del meu cor.Frühlingsnacht
Nit de primavera
Überm Garten durch die Lüfte
Hört’ ich Wandervögel zieh’n,
Das bedeutet Frühlingsdüfte,
Unten fängt’s schon an zu blühn.Pels aires del jardí
sento passar els ocells migratoris,
això vol dir efluvis de primavera,
i que la terra comença a florir.Jauchzen möcht’ ich, möchte weinen,
Ist mir’s doch, als könnt’s nicht sein!
Alte Wunder wieder scheinen
Mit dem Mondesglanz herein.Voldria exultar de joia, voldria plorar!
Em sembla que no pot ésser veritat!
Reapareixen antigues meravelles
a la llum de la lluna!Und der Mond, die Sterne sagen’s,
Und im Traume rauscht’s der Hain
Und die Nachtigallen schlagen’s:
Sie ist Deine, sie ist Dein!I m’ho diuen la lluna i les estrelles,
m’ho murmuren en somnis els boscos,
m’ho canten els rossinyols:
és teva, és teva!Franz Liszt (1811-1896)
Enfant, si j'étais roi, S.283/b – Nen, si jo fos rei
Text de Victor Hugo (1802-1885)Enfant, si j’étais roi, je donnerais l’empire,
Et mon char, et mon sceptre, et mon peuple à genoux,
Et ma couronne d’or, et mes bains de porphyre,
Et mes flottes, à qui la mer ne peut suffire,
Pour un regard de vous!Nen, si jo fos rei, donaria l’imperi,
la carrossa, el ceptre, el meu poble agenollat,
la corona d’or, i els meus banys de pòrfira
i les meves flotes que el mar no pot abastar,
per una mirada vostra!Si j’étais Dieu, la terre et l’air avec les ondes,
Les anges, les démons courbés devant ma loi,
Et le profond chaos aux entrailles fécondes,
L’éternité, l’espace et les cieux et les mondes,
Pour un baiser de toi!Si jo fos Déu, la terra i l’aire amb les seves ones,
els àngels, els dimonis encorbats davant la meva llei,
i el caos profund en les entranyes fecundes,
l’eternitat, l’espai, els cels i els móns,
per un bes teu!Comment, disaient-ils, S. 276/b – Com, deien ells
Text de Victor HugoComment, disaient-ils,
Avec nos nacelles,
Fuir les alguazils?
Ramez, disaient-elles.Com, deien ells,
amb les nostres barquetes,
fugir dels agutzils?
Remeu, deien elles.Comment, disaient-ils,
Oublier querelles,
Misère et périls?
Dormez, disaient-elles.Com, deien ells,
oblidar querelles,
misèries i perills?
Dormiu, deien elles.Comment, disaient-ils,
Enchanter les belles
Sans philtres subtils?
Aimez, disaient-elles.Com, deien ells,
encisar les belles
sense filtres subtils?
Estimeu, deien elles.S'il est un charmant gazon, S. 284/b – Si n’hi ha una gespa encisadora
Text de Victor HugoS’il est un charmant gazon
Que le ciel arrose,
Où brille en toute saison
Quelque fleur éclose,
Où l’on cueille à pleine main
Lys, chèvrefeuille et jasmin,
J’en veux faire le chemin
Où ton pied se pose!Si n’hi ha una gespa encisadora,
regada pel cel,
on brilla en qualsevol estació
alguna flor oberta,
on hom cull a mans plenes
lliris, lligabosc i llessamí,
vull fer-ne el camí
on reposi el teu peu.S’il est un rêve d’amour,
Parfumé de rose,
Où l’on trouve chaque jour
Quelque douce chose,
Un rêve que Dieu bénit,
Où l’âme à l’âme s’unit,
Oh! j’en veux faire le nid
Où ton cœur se pose!Si n’hi ha un somni d’amor
perfumat de roses,
on hom troba cada dia
alguna cosa dolça,
un somni beneït per Déu
on l’ànima s’uneix a l’ànima,
oh! en vull fer el niu
on reposi el teu cor.Oh! quand je dors S. 282/b – Oh! quan dormi
Text de Victor HugoOh! quand je dors, viens auprès de ma couche,
Comme à Pétrarque apparaissait Laura,
Et qu’en passant ton haleine me touche …
Soudain ma bouche
S’entr’ouvrira!Oh! quan dormi, vine prop del meu llit,
com Laura s’apareixia a Petrarca,
i que en passar em toqui el teu alè,
i de sobte la meva boca
s’entreobrirà.Sur mon front morne où peut-être s’achève
Un songe noir qui trop longtemps dura,
Que ton regard comme un astre se lève …
Et soudain mon rêve
Rayonnera!Sobre el meu front ombrívol on potser s’acaba
un somni negre que ha durat massa,
que s’hi aixequi la teva mirada com un astre...
de sobte el meu somni
brillarà!Puis sur ma lèvre où voltige une flamme,
Éclair d’amour que Dieu même épura,
Pose un baiser, et d’ange deviens femme …
Soudain mon âme
S’éveillera!Després sobre els meus llavis on voleteja una flama
guspira d’amor que Déu mateix depurà,
posa un bes i d’àngel converteix-te en dona...
de sobte la meva ànima
es despertarà.Erich Wolfgang Korngold (1897-1957)
Unvergänglichkeit – Immortalitat
Text d’Eleonore van der Straten (1876-1960)Unvergänglichkeit
Immortalitat
Deine edlen weissen Hände
Legen meine Seel’ zur Ruh’.
Wenn sie meinen Scheitel segnen,
schliess’ ich meine Augen zu
und sag’ nur leise: Du.Les teves nobles mans blanques
posen la meva ànima en repòs,
quan beneeixen el meu cap,
tanco els meus ulls
i només xiuxiuejo: Tu!Und Welten sinken in ein Nichts,
die Meere rauschen dumpf und weit,
Deine edlen weissen Hände sind mir
UnvergänglichkeitEls mons s’enfonsen en el no-res,
els mars murmuren apagats i llunyans;
les teves nobles mans blanques
són immortalitat per a mi.Das eilende Bächlein
El rierol apressat
Bächlein, wie du eilen kannst,
rasch geschäftig, ohne Rast und Ruh’.
Wie du Steinchen mit dir nimmst,
schau’ dir gerne zu.Petit rierol, petit rierol, com corres veloç,
ràpid, atrafegat, sense repòs ni pau!
m’encanta mirar
com t’emportes els còdols!Doch das Bächlein spricht zu mir,
“Siehst du, liebes Kind,
wie die Welle eilt und rast,
und vorüber rinnt?Però el petit rierol em diu:
“Veus, estimat fill
com les ones corren i s’afanyen
i passen fluides?Jeder Tropfen ist ein Tag,
jede Welle gleicht dem Jahr!
Und du stehst am Ufer nur,
sagst dir still: Es war.”Cada gota és un dia,
cada ona és com un any...
i tu, només et quedes a la riba,
i et dius en silenci: ja ha passat”Das schlafende Kind
L’infant dorment
Wenn du schläfst, ich segne dich, Kind,
segne dich in deinen Kissen.
Wenn du lächellst hell im Traum.
möchte ich fragen: darf ich wissen,
was ein Englein dir jetzt sang?Quan dorms, infant, et beneeixo,
et beneeixo al teu coixí,
quan somrius lluminós en somnis,
et voldria preguntar: puc saber
què t’està cantant un àngel?Doch ich will dich träumen lassen,
nichts ist schöner als der Traum,
Und du sollst auch niemals wissen,
dass auch das Glück nur ein Traum.Però vull deixar-te somniar,
res no és més bonic que un somni.
i tu no has de saber mai
que la felicitat només és un somni.Stärker als der Tod
Més fort que la mort
Nimm meinen schwarzen Dornenkranz
Aus meinem weissen Haar,
Den Kranz der dunklen Schmerzgedanken.
Lass um mein müdes Haupt
Weinlaub der Freude ranken.
Es soll das Rebenblatt mich lehren
Durch seine Pracht und durch sein Rot,
Dass Liebe eine grosse Macht
Und stärker noch als selbst der Tod.Treu la negra corona d’espines
dels meus cabells blancs,
la corona dels pensaments foscos i dolorosos.
Deixa que a l’entorn del meu cap cansat
s’enlairin alegres fulles de parra.
La fulla de vinya m’ha d’ensenyar
a través de la seva esplendor i la seva vermellor,
que l’amor és un gran poder
i més fort fins i tot que la pròpia mort.Unvergänglichkeit
Immortalitat
Deine edlen weissen Hände
Legen meine Seel’ zur Ruh’.
Wenn sie meinen Scheitel segnen,
schliess’ ich meine Augen zu
und sag’ nur leise: Du.Les teves nobles mans blanques
posen la meva ànima en repòs,
quan beneeixen el meu cap,
tanco els meus ulls
i només xiuxiuejo: Tu!Und Welten sinken in ein Nichts,
die Meere rauschen dumpf und weit,
Deine edlen weissen Hände sind mir
UnvergänglichkeitEls mons s’enfonsen en el no-res,
els mars murmuren apagats i llunyans;
les teves nobles mans blanques
són immortalitat per a mi.Richard Wagner (1813-1883)
Wesendonck Lieder - Cançons de Wesendonck
Text de Mathilde Wesendonck (1828 - 1902)Der Engel
L’àngel
In der Kindheit frühen Tagen
Hört ich oft von Engeln sagen,
Die des Himmels hehre Wonne
Tauschen mit der Erdensonne,En els dies llunyans de la infància
sentí parlar sovint d’àngels
que canviaven les sublims delícies celestials
pel sol de la Terra,Daß, wo bang ein Herz in Sorgen
Schmachtet vor der Welt verborgen,
Daß, wo still es will verbluten,
Und vergehn in Tränenfluten.on un cor inquiet i angoixat
llanguia amagat del món,
i volia dessagnar-se tranquil
i perir en un mar de llàgrimes,Daß, wo brünstig sein Gebet
Einzig um Erlösung fleht,
Da der Engel niederschwebt,
Und es sanft gen Himmel hebt.on la seva pregària fervent
només demanava la salvació,
i un àngel baixava i se l’emportava
dolçament al cel.Ja, es stieg auch mir ein Engel nieder,
Und auf leuchtendem Gefieder
Führt er, ferne jedem Schmerz,
Meinen Geist nun himmelwärts!Sí, també per a mi baixà un àngel
que amb les seves ales esplendoroses
m’allunyà de qualsevol dolor,
i portà al cel el meu esperit!Stehe still!
Detureu-vos!
Sausendes, brausendes Rad der Zeit,
Messer du der Ewigkeit;
Leuchtende Sphären im weiten All,
Die ihr umringt den Weltenball;
Urewige Schöpfung, halte doch ein,
Genug des Werdens, laß mich sein!Murmurejant i brunzidora roda del temps,
mesuradora de l’eternitat;
esferes lluminoses de l’ampli infinit,
que encercleu la bola del món,
creació eterna, detureu-vos!
prou de l’esdevenir, deixeu-me ser!Halte an dich, zeugende Kraft,
Urgedanke, der ewig schafft!
Hemmet den Atem, stillet den Drang,
Schweiget nur eine Sekunde lang!
Schwellende Pulse, fesselt den Schlag;
Ende, des Wollens ew'ger Tag!
Daß in selig süßem Vergessen
Ich mög' alle Wonne ermessen!Detureu-vos, força generadora,
pensament primigeni, eternament creador!
Conteniu l’alè, calmeu l’impuls,
calleu només durant un segon!
Pols excitat, encadena els teus batecs;
acaba, dia etern de la voluntat!
Que en un oblit dolç i sagrat
pugui apreciar totes les delícies!Wenn Auge in Auge wonnig trinken,
Seele ganz in Seele versinken;
Wesen in Wesen sich wiederfindet,
Und alles Hoffens Ende sich kündet,
Die Lippe verstummt in staundendem Schweigen,
Keinen Wunsch mehr will das Innre zeugen:
Erkennt der Mensch des Ew'gen Spur,
Und löst dein Rätsel, heil'ge Natur!Quan els ulls beuen delitosos en els ulls,
quan l’ànima en l’ànima s’enfonsa totalment;
quan un ésser es retroba en un ésser
i s’anuncia el final de tota esperança,
els llavis callen en silenci meravellat,
i cap altre desig sorgeix del nostre interior:
llavors reconeix l’home l’empremta de l’Etern,
i perds el teu enigma, santa natura!Im Treibhaus
A l’hivernacle
Hochgewölbte Blätterkronen,
Baldachine von Smaragd,
Kinder ihr aus fernen Zonen,
Saget mir, warum ihr klagt?Alts arcs de corones de fulles,
baldaquís de maragdes,
fills de llunyanes terres,
digueu-me, de què us queixeu?Schweigend neiget ihr die Zweige,
Malet Zeichen in die Luft,
Und der Leiden stummer Zeuge
Steiget aufwärts, süßer Duft.Inclineu les branques en silenci,
pinteu signes en l’aire,
i exhaleu un dolç aroma,
testimoni mut del dolor.Weit in sehnendem Verlangen
Breitet ihr die Arme aus
Und umschlinget wahnbefangen
Öder Leere nicht'gen Graus.Cap a un llunyà anhel nostàlgic
esteneu els vostres braços,
i abraceu plens d’il·lusió
l’horrorós no-res d’una erma vacuïtat.Wohl ich weiß es, arme Pflanze:
Ein Geschicke teilen wir,
Ob umstrahlt von Licht und Glanze,
Unsre Heimat is nicht hier!Si, ja ho sé, pobres plantes,
compartim un destí:
encara que aureolats per llum i esplendor,
no és aquí la nostra pàtria!Und wie froh die Sonne scheidet
Von des Tages leerem Schein,
Hüllet der, der wahrhaft leidet,
Sich in Schweigens Dunkel ein.I com el sol s’acomiada content
de la buida claredat del dia,
qui veritablement sofreix
es submergeix en l’obscur silenci.Stille wird's, ein säuselnd Weben
Füllet bang den dunklen Raum:
Schwere Tropfen seh' ich schweben
An der Blätter grünem Saum.Hi ha silenci, una agitació murmurant
omple inquiet l’obscur espai:
Veig surar pesades gotes
en la llinda verda de les fulles.Schmerzen
Penes
Sonne, weinest jeden Abend
Dir die Schönen Augen rot,
Wenn im Meeresspiegel badend
Dich erreicht der frühe Tod;Sol, et ploren cada vespre
els teus bells ulls rogencs,
quan banyant-te en el mirall del mar
t’arriba la mort prematura!Doch erstehst in alter Pracht,
Glorie der düstren Welt,
Du am Morgen, neu erwacht,
Wie ein stolzer Siegesheld!Però apareixes amb l’antiga esplendor,
glòria del món tenebrós,
quan et despertes de nou al matí,
com un orgullós heroi triomfador!Ach, wie sollte ich da klagen,
Wie, mein Herz, so schwer dich sehn,
Muß die Sonne selbst verzagen,
Muß die Sonne untergehn?Ai, com podria llavors queixar-me,
quan, cor meu, t’anhelo tant?
Ha de desesperar-se el sol,
ha de pondre’s?Und gebieret Tod nur Leben,
Geben Schmerzen Wonnen nur:
O wie dank'ich daß gegeben
Solche Schmerzen mir Natur.I la mort només engendra vida,
les penes només donen delit:
Oh, com agraeixo que la natura
m’hagi donat aquestes penes!Träume
Somnis
Sag, welch wunderbare Träume
Halten meinen Sinn umfangen,
Daß sie nicht wie leere Schäume
Sind in ödes Nichts vergangen?Digues, quins somnis meravellosos
tenen presos els meus sentiments,
que, com una buida escuma,
no s’han esvaït en l’erm no-res?Träume, die in jeder Stunde,
Jedem Tage schöner blühn,
Und mit ihrer Himmelskunde
Selig durchs Gemüte ziehn!Somnis, que a cada hora i cada dia
floreixen més bells,
i que amb el seu anunci celestial
penetren feliços en el meu esperit.Träume, die wie hehre Strahlen
In die Seele sich versenken,
Dort ein ewig Bild zu malen:
Allvergessen, Eingedenken!Somnis, que com raigs sublims
es submergeixen en l’ànima,
per a pintar allà una imatge eterna:
tot oblidat, tot present!Träume, wie wenn Frühlingssonne
Aus dem Schnee die Blüten küßt,
Daß zu nie geahnter Wonne
Sie der neue Tag begrüßt,Somnis, com quan el sol primaveral
besa les flors damunt la neu,
i saluda el nou dia
amb delits mai pressentits,Daß sie wachsen, daß sie blühen,
Träumend spenden ihren Duft,
Sanft an deiner Brust verglühen,
Und dann sinken in die Gruft.que creixen, que floreixen,
que exhalen somniant el seu perfum,
s’apaguen dolçament en el teu pit,
i s’enfonsen en la tomba.També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Divendres, 12.06.26 – 19.30 h
Petit PalauL'esperit cosmopolita de la música espanyola
Sabrina Gárdez, soprano
Bernardo Rambeaud, guitarra romànticaW. A. Mozart-F. Sor: “Deh vieni alla finestra, o mio tesoro”, “Vedrai carino se sei buonino” i “Batti, batti, o bel Masetto” de Don Giovanni, KV 527
M. Giuliani: “Alle mie tante lagrime”, “Fra tutte le pene” i “Amor perché m’accendi”, de 6 Cavatine, op. 39
V. Martín i Soler: “La costanza”, “La mercede” i “La natura”, de 12 Canzonette italiane
H. Cánovas Parés: Escolta
D. Aguado: Fandango variado, op. 16
F. Sor: “Acuérdate, bien mío”, “Cesa de atormentarme” i “De amor en las prisiones”, de Seguidillas boleras
P. Viardot: Canción espanyola, El corazón triste (VWV 1192)
M. Malibran: La tarentelle
G. Rossini: Canzonetta spagnuolaPreu: 18 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –