Programa de mà
Budapest Festival Orchestra & Fischer
—Escena final de La valquíria de WagnerPalau 100
Dimecres, 27 de maig de 2026 – 20 h
Sala de Concerts

(Aquest esdeveniment ja s'ha celebrat)

Amb el mecenatge de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Ingela Brimberg, soprano
Hanno Müller-Brachmann, baix
Budapest Festival Orchestra
Iván Fischer, directorI
Robert Schumann (1810-1856)
Simfonia núm. 3, en Mi bemoll major, op. 97, “Renana”I. Lebhaft (animat)
II. Scherzo. Sehr mässig (molt moderat)
III. Nichtschnell (no ràpid)
IV. Feierlich (maestoso)
V. Lebhaft (animat)II
Richard Wagner (1813-1883)
Escena final de l’acte III de La valquíriaDurada aproximada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#simfonica #òpera #músicauniversal

Poema
Pancratium maritimum
com quan en una nit de juliol
emergeix a la sorra un lliri de mar en silenci discretament
signant el miracle del bulb que floreix a la platja
amb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida
només per viure un dia aquesta vidaaixí voldria jo una biografia
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Brünnhilde i Wotan. Wagner i el seu Anell del Nibelung. La Budapest Festival Orchestra i Iván Fischer, el seu fundador. Aquesta nova visita del conjunt hongarès a Palau 100 farà que torni a la vida un dels grups escultòrics de sobre l’escenari del Palau, el de la dreta, que representa tres valquíries en plena cavalcada. Una d’elles serà protagonista d’aquesta vetllada al costat del seu pare Wotan, avui interpretats per la soprano Ingela Brimberg i el baix Hanno Müller-Brachmann. Amb el mestre Fischer i la seva orquestra prodigiosa, la tensió wagneriana està assegurada.
Quines són les claus del concert?
La valquíria Brünnhilde, filla preferida de Wotan, s’acomiada del seu pare una vegada més en l’escena final de La valquíria, un dels duos més intensos de tot L’Anell del Nibelung. Es tracta d’un cicle de quatre drames musicals (òperes) que suposen més de quinze hores de música, concebut per Richard Wagner. Per no obeir, Wotan castiga la seva filla i li treu la condició divina transformant-la en humana. Només un heroi capaç de traspassar el cercle de foc amb el qual Wotan protegeix a Brünnhilde, la podrà despertar. L’escena final de l’òpera més popular de L’Anell estarà precedida per la Tercera Simfonia de Robert Schumann, autor que representa una vessant de la música germànica que no sempre va coincidir amb els postulats megalòmans de Wagner. Més aviat al contrari.
A què he de parar atenció?
El programa juxtaposa dos noms fonamentals de la història de la música, però amb visions diferents del sentit estètic. Wagner i Schumann s’admiraven, sí, però també es criticaven. Es coneixien, quan eren joves van col·laborar plegats i, a poc a poc, van anar desenvolupant maneres d’entendre la melodia, l’orquestració i, en general, la forma de fer música des de perspectives molt diferents. Aquesta és una bona ocasió per comparar-los. Que cadascú es deixi anar i senti què li diuen aquestes dues obres magnífiques que, tanmateix, s’inspiren en els paisatges germànics que envolten el curs del Rin, un dels rius més importants d’Europa.
Sabies que...
Wagner i Schumann van coincidir vivint a Leipzig a la dècada del 1830, quan tenien uns vint anys. Wagner va escriure articles per a la revista «Neue Zeitschrift für Musik», que editava Schumann. Tots dos es van tornar a trobar a Dresden, on van coincidir del 1844 al 1849 i on, és clar, Wagner va ser molt crític amb l’obra de Schumann. Quan va sentir la seva òpera Genoveva (del 1850, dos mesos anterior al Lohengrin wagnerià), va escriure sense embuts: “Schumann no té sentit de la melodia, i la seva òpera demostra errors de concepció dramàtica”.
A Palau Digital, la plataforma de continguts audiovisuals gratuïts del Palau, trobareu un episodi de la sèrie de divulgació Perspectives Musicals dedicada a aquesta obra magna. No us la perdeu! www.palaudigital.cat/perspectives-musicals
Comentari
Del Romanticisme simfònic al Romanticisme operístic
El Romanticisme va ser netament i purament alemany. I va tenir en la música un dels eixos definidors. Tant Robert Schumann (1810-1856) com Richard Wagner (1813-1883) en van ser artífexs indiscutibles, el primer des del simfonisme, el concert, el lied i la música de cambra, i el segon des de l’òpera. Però ambdós van deixar, a part de música, textos teòrics: Schumann des de la crítica i Wagner des de l’assaig. Reunir-los en una sola vetllada com la que ens ocupa permetrà establir no pocs nexes de contacte estètic.
Però a més, el concert d’avui també evoca en les dues peces el riu Rin, el ganivet aquàtic que talla Alemanya i que Schumann pren com a motiu inspirador de la seva Tercera (i darrera) Simfonia, mentre que és sota les aigües del Rin on Wagner situarà l’inici de Das Rheingold, el pròleg de la tetralogia Der Ring des Nibelungen que té en Die Walküre la primera jornada.
Schumann diu adeu a la simfonia
La Tercera Simfonia de Robert Schumann és, en realitat, la quarta i darrera del seu catàleg, tot i que en publicar-se més tard l’anomenada Quarta Simfonia (que en realitat és la segona de les quatre escrites pel músic) s’ha imposat una certa confusió sobre quina va darrere de l’altra.
Escrita en la tonalitat de Mi bemoll major i coneguda amb el sobrenom de “Renana” (amb referència al riu Rin), l’última Simfonia del compositor es va estrenar amb èxit el 6 de febrer de 1851 a Düsseldorf, durant el darrer període de Schumann i quan els signes de la seva estabilitat emocional i dels trastorns mentals s’estaven fent més que evidents. La patologia arribaria a extrems com l’intent de suïcidi llançant-se precisament al Rin.
Escrita poc després de l’única òpera de Schumann (Genoveva, plantejada sobre un model estètic molt afí al de Richard Wagner) i contemporània del Concert per a violoncel, la Simfonia en Mi bemoll respira vitalitat i llibertat formal i sembla més propera a la Novena Simfonia de Schubert que a l’esperit beethovenià que planava sobre els compositors romàntics alemanys.
Precisament el Romanticisme havia fet emergir la idea d’una música “programàtica”, és a dir, sobre una base literària o a partir d’unes imatges. En el cas que ens ocupa, Schumann opta per un enfilall narratiu sobre la vida que transcorre a la vora del mític riu alemany. En aquest sentit, el primer moviment seria el de l’aproximació al Rin; el segon, el de la contemplació des de les aigües del turons que l’envolten en temps de la verema; el tercer, el del poeta que mira el riu des de la finestra d’un castell, i el quart, el del retorn a la realitat d’aquell poeta.
En síntesi, la Renana és una pàgina cabdal en el simfonisme romàntic i serveix de frontissa entre l’esperit de Beethoven i Schubert i el de Brahms, que agafarà el relleu amb un catàleg (com el seu amic Schumann) de quatre simfonies.
Wotan diu adeu a la seva filla
Hi ha obres que es gesten durant pràcticament tota una vida. I si Goethe va escriure el poema dramàtic Faust des del 1788 fins l’any de la seva mort (1832), Wagner va compondre Der Ring des Nibelungen des del 1848 (any del primer esbós de parts del llibret del que acabaria sent Götterdämmerung) fins al 1874, quan es va acabar la mateixa òpera. Amb tot, el cicle complet no s’estrenaria com a tal, és a dir, com a “festival escènic”, fins al 1876, any de la inauguració del Festspielhaus de Bayreuth.
La idea primigènia de Wagner era construir un drama musical que prengués com a punt de partida l’heroi mitològic Siegfried i més en concret la seva mort a mans del pèrfid Hagen. Precisament, “La mort de Siegfried” era el títol provisional del llibret escrit el 1848 i que més tard esdevindria Götterdämmerung (la tercera jornada de la Tetralogia). De seguida el compositor alemany es va adonar de la necessitat de remuntar-se a la infància de Siegfried i d’aquí la gestació de la primigènia “El jove Siegfried”, que acabaria sent Siegfried, la segona jornada. Però calia explicar els orígens de l’heroi, la qual cosa va dur Wagner a concebre Die Walküre, la primera jornada. Amb tot, s’imposava un pròleg que dugués l’espectador a la comprensió de l’univers mític i tel·lúric de l’obra. D’aquí va sorgir la idea de Das Rheingold.
Acabats els llibrets, el desembre del 1852 Wagner va escriure’n la música, seguint –ara sí– l’ordre cronològic de les quatre obres, amb elements extrets d’episodis llegendaris germànics i escandinaus.
Al final de Die Walküre, el déu Wotan castiga Brünnhilde, la seva filla valquíria, per haver-lo desobeït. A aquest efecte, la condemna a ser transformada en dona mortal i a ser posseïda pel primer home que la trobi adormida. Brünnhilde implora a Wotan de suavitzar el càstig i finalment Wotan accedeix a encerclar el túmul on dormirà la valquíria amb un anell de foc: tan sols qui no conegui la por podrà arribar a despertar-la.
En aquesta pàgina Wagner desplega un devessall d’idees que palesen la paternitat d’alguna cosa que va més enllà de l’òpera convencional i que és un drama musical amb tot el que això implica. Per això Wagner utilitza en gran mesura el recurs del leitmotiv (motiu conductor), per exemple el de Loge –divinitat del foc quan tan sols ha aparegut a Das Rheingold– quan Wotan l’invoca per encerclar Brünnhilde entre les flames. O el personatge de Siegfried (que encara no ha nascut del ventre de Sieglinde), que serà qui en un futur traspassi precisament aquell foc, perquè és un heroi que no coneix la por.
El cant de Wotan (per a baix-baríton) demana, per una banda, autoritat i rotunditat, però per una altra, tendresa i amor: Wotan és el déu que encapçala la nissaga de divinitats del Walhalla, però també és un pare que estima la seva filla i això es palesa en les primeres frases del passatge conclusiu del fragment, “Leb wohl, du künhes, herrliches Kind!”. És així com Wotan es desprèn momentàniament de la seva divinitat i adquireix trets de corprenedora humanitat en un passatge inenarrablement bell, intens i de gran efecte teatral. Un final apoteòsic per a una òpera que, quan baixa el teló, produeix aquella estranya sensació que la cosa ha de continuar. Com així serà en el cas de Siegfried. És clar que allò ja és, com diu el tòpic, una altra història.
Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull i crític musical
Biografies
Biografies

© Mats Baecker

© Mats Baecker
Ingela Brimberg, soprano
La cèlebre soprano sueca ha col·laborat amb alguns dels millors directors del món, entre els quals Marc Minkowski, Donald Runnicles, Esa-Pekka Salonen, Daniel Harding, François-Xavier Roth, Leif Segerstam, Sakari Oramo i Pablo Heras-Casado, i és reconeguda per les seves interpretacions de les heroïnes de soprano dramàtica més complexes i exigents del repertori operístic.
Ingela Brimberg va debutar a La Monnaie interpretant el paper de Valentine en una producció de Les huguenots dirigida per Marc Minkowski que va ser distingida com la millor producció de l’any 2011 per «Opernwelt». Posteriorment va debutar a la Reial Òpera Sueca com a Ellen Orford de Peter Grimes la primavera del 2013.
També ha encarnat la Konstanze d’El rapte en el serrall, Amelia d’Un ballo in maschera i Donna Anna de Don Giovanni, amb la Folkoperan d’Estocolm; els papers titulars de Jenůfa (a la Norrlands Operan) i Kàtia Kabànova (Göteborg Opera); Elettra d’Idomeneo per a l’Opéra de Lió i Òpera de Göteborg; Lady Macbeth de Macbeth de Verdi per a la Toulon Opera, i Elektra en una espectacular producció de La Fura dels Baus a Umeå (Capital Europea de la Cultura), publicada en DVD (Unitel Classica). Així mateix, ha interpretat el paper protagonista de Manon Lescaut a l’Òpera Nacional Danesa.
Ha actuat en concert amb l’Orchestre National de Lilla (Quatre últimes cançons de Strauss), Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, Verbier Festival Orchestra, Opéra de Rouen Normandie i Trondheim Symphony Orchestra.
Biografies

© Monika Rittershaus

© Monika Rittershaus
Hanno Müller-Brachmann, baix
Es va formar amb Ingeborg Most a Friburg i amb Rudolf Piernay a Mannheim, i va assistir a la classe de lied de Dietrich Fischer-Dieskau a Berlín. Els seus triomfs al Concurs Internacional de Música ARD de Múnic i al certamen Neue Stimmen de Gütersloh el van portar ben aviat a l’Òpera Estatal Unter den Linden de Berlín, on Daniel Barenboim el va contractar quan encara era estudiant. Durant tretze anys hi va interpretar els papers principals de la seva vocalitat. Posteriorment va ser convidat a cantar a les òperes estatals d’Hamburg, Múnic i Viena, així com a La Scala de Milà.
L’artista desenvolupa també una intensa activitat concertística. Entre d’altres, ha obtingut grans èxits en actuacions sota la direcció de directors destacats, com Ádám Fischer, Daniel Harding, Gianandrea Noseda, Andris Nelsons, Vladimir Jurowski, Kirill Petrenko, Sir Simon Rattle i Bernard Haitink. Aquesta temporada la seva agenda inclou La nit de Walpurgis de Mendelssohn a Madrid, sota la batuta d’Andrés Orozco-Estrada; la Missa solemnis de Beethoven a La Scala de Milà, sota la direcció de Tugan Sokhiev, i com a Fafner de Siegfried de Wagner, sota la direcció de Kent Nagano, a Praga, París, Colònia i Lucerna, entre altres ciutats.
Paral·lelament a la carrera com a cantant, el baix-baríton és professor de cant a la Hochschule für Musik de Karlsruhe, membre de jurats de concursos internacionals i president de Cantus Juvenum Karlsruhe e.V., un cor infantil i juvenil que ofereix formació personalitzada a uns dos-cents infants i adolescents.
Biografies

© Akos Stiller

© Akos Stiller
Budapest Festival Orchestra
El somni d’Iván Fischer es va fer realitat quan, juntament amb Zoltán Kocsis, va fundar la Budapest Festival Orchestra (BFO) l’any 1983.
Gràcies al seu enfocament innovador en la música i a la dedicació dels músics que la integren, ha esdevingut l’orquestra més jove a formar part de les deu millors orquestres simfòniques del món. A més d’actuar a Budapest, ho fa habitualment en algunes de les sales de concerts més importants del panorama internacional i també està present a plataformes globals d’estríming. En la seva trajectòria ha estat reconeguda amb tres premis Gramophone: els anys 1998 i 2007 el jurat professional de la publicació li va atorgar el premi al millor enregistrament, i el 2022, per votació popular, va esdevenir Orquestra de l’Any. Els seus èxits més considerables estan relacionats amb Mahler: l’enregistrament de la Simfonia núm. 1 fou nominada als Grammy 2013.
A més d’aquests èxits discogràfics i les seves aclamades gires, la BFO també s’ha convertit en una orquestra de prestigi internacional amb la seva sèrie de concerts innovadors. Els Concerts Cocoa, aptes per a autistes, els Concerts Sorpresa –valorats també als BBC Proms–, així com maratons musicals, les actuacions informals de Música de Mitjanit adreçades a joves i adults, a més de concerts a l’aire lliure a Budapest, Setmanes Comunitàries gratuïtes i el festival Bridging Europe (Estenent ponts a Europa), coorganitzat amb el Müpa Budapest, seu de l’orquestra a la capital hongaresa, són cadascun únics en el seu vessant. Una altra característica especial de l’orquestra és que els membres formen habitualment un cor als seus concerts.
Cada any, en col·laboració amb la Iván Fischer Opera Company, Müpa Budapest, Festival d’Òpera de Vicenza i Festival dei Due Mondi de Spoleto, també fa pujar a l’escenari una producció operística, títols que han estat convidats al Mostly Mozart Festival de Nova York, Festival Internacional d’Edimburg i a l’Elbphilharmonie d’Hamburg; el 2013 Le nozze di Figaro va encapçalar la llista de millors esdeveniments de música clàssica de l’any segons el «New York Magazine».
El Festival d’Òpera de Vicenza, fundat també per Iván Fischer, es va inaugurar el 2018 al Teatro Olimpico de la ciutat.
Al 2024, la European Orchestra Academy (EOA) va ser fundada en col·laboració d'Iván Fischer, la Budapest Festival Orchestra i la Jove Orquestra de la Unió Europea (EUYO).
.
Patrocinador de les gires europees de la BFO:
Biografies

© Marco Borggreve

© Marco Borggreve
Iván Fischer, director
Va estudiar piano, violí i violoncel a Budapest, abans d’incorporar-se a la llegendària classe de direcció de Hans Swarowsky a Viena. Després de dos anys com a assistent de Nikolaus Harnoncourt va iniciar la seva carrera internacional en guanyar el concurs de direcció de la Fundació Rupert de Londres.
Considerat un dels músics més visionaris dels nostres dies, a mitjan anys vuitanta va fundar la Budapest Festival Orchestra (FBO). La seva tasca com a titular de la BFO és un dels més grans èxits musicals dels darrers trenta anys. Amb gires internacionals i enregistraments per a Philips Classics i Channel Classics, és un dels directors més cèlebres del món, per a qui tradició i innovació van de bracet.
Ha fundat diversos festivals: Mahlerfest de Budapest, Bridging Europe i Festival d’Òpera de Vicenza. El Fòrum Econòmic Mundial li va atorgar el premi Crystal per les seves fites en el foment de les relacions culturals internacionals.
Ha estat titular de la National Symphony Orchestra (Washington DC), Opéra National de Lió i Konzerthausorchester de Berlín. Després de col·laborar durant dècades, la Royal Concertgebouw Orchestra el va nomenar director convidat honorífic. És convidat habitual de la Berliner Philharmoniker, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i New York Philharmonic. El juliol del 2024 va ser nomenat director titular de l’European Union Youth Orchestra.
Va fundar la Fischer Opera Company i les seves produccions han estat rebudes amb gran èxit a Hamburg, Nova York, Edimburg, Abu Dhabi, Berlín, Ginebra i Budapest.
Compositor ben actiu des del 2004, la seva òpera The red heifer va ser notícia arreu del món; l’òpera infantil The Gruffalo ha gaudit de nombroses reposicions a Berlín, i Eine deutsch-jiddische Kantate, la seva obra més representada, s’ha escoltat i enregistrat a diversos països.
Va fundar la Societat Hongaresa Mahler i és patró de l’Acadèmia Britànica Kodály. El president d’Hongria li va concedir la Medalla d’Or i el govern francès el va distingir com a Cavaller de les Arts i les Lletres. El 2006 fou condecorat amb el Premi Kossuth hongarès, el 2011 va recollir el Premi de Música de la Royal Philharmonic Society i el Premi Ovatie holandès, i el 2013 fou nomenat membre honorífic de la Royal Academy of Music de Londres. Iván Fischer és, igualment, ciutadà d’honor de les ciutats de Budapest i Vicenza.
Text
Richard Wagner (1813-1883)
Escena final de l'acte III de La valquíriaDritten Szene
Brünnhilde
War es so schmählich, was ich verbrach, T
dass mein Verbrechen so schmählich du bestrafst?
War es so niedrig, was ich dir tat,
dass du so tief mir Erniedrigung schaffst?
War es so ehrlos, was ich beging,
dass mein Vergehn nun die Ehre mir raubt?
O sag’, Vater! Sieh mir ins Auge:
schweige den Zorn, zähme die Wut,
und deute mir hell die dunkle Schuld,
die mit starrem Trotze dich zwingt,
zu verstossen dein trautestes Kind!Tercera escena
Brünnhilde
Tan ignominiós fou el que vaig perpetrar,
que an ignominiosament castigues el meu delicte?
Tan baix fou el que vaig fer,
que m’apartes humiliant-me tan profundament?
Tan deshonrós fou el que vaig iniciar,
que la meva falta em roba ara l’honor?
Oh, digues, pare! Mira’m als ulls:
calma la còlera, modera el furor,
i explica’m clarament la fosca culpa
que et força amb una obstinació inflexible
a rebutjar la teva filla més estimada!Wotan
Fra’g deine Tat,
sie deuter dir deine schuld!Wotan
Estudia la teva acció,
ella t’explicarà la teva falta!Brünnhilde
Deinen Befhl führte ich aus!Brünnhilde
Vaig complir la teva ordre!Wotan
Befahl ich dir,
für den Wälsung zu fechten?Wotan
Et vaig manar
que lluitessis per al Wälsung?Brünnhilde
So hiessest du mich
als Herrscher der Wal!Brünnhilde
Això em vares manar
com a déu de les batalles!Wotan
Doch meine Weisung nahm ich wieder zurück!Wotan
Però després vaig retirar la meva ordre!Brünnhilde
Als Fricka den eignen Sinn dir entfremdet;
da ihremSinn du dichfügtest,
warst du selber dir Feind.Brünnhilde
Quan Fricka et va alienar el pensament;
en sotmetre’t al seu pensament,
et convertires en el teu propi enemic.Wotan
Dass du mich verstanden, wähnt’ ich,
und strafte den wissenden Trotz:
doch feig und dumm dachtest du mich!
So hätt’ ich Verrat nicht zu rächen; so gering wärst du meinem Grimm?Wotan
Em pensava que m’havies entès,
i vaig castigar la provocació conscient;
però tu em prengueres per un covard i un neci!
No havia de venjar la traïció?,
tan insignificant eres per a la meva còlera?Brünnhilde
Nicht weise bin ich,
doch wußt’ ich das ein
daß den Wälsung du liebtest.
Ich wußte den Zwiespalt, der dich zwang,
dies eine ganz zu vergessen.
Das andre mußtest einzig du sehn,
was zu schaun so herb schmerzte dein Herz:
daß Siegmund Schutz du versagtest.Brünnhilde
Jo no soc sàvia,
però sabia una cosa:
que tu estimaves el Wälsung.
Coneixia el dilema que t’obligava,
a oblidar-lo completament.
Havies de contemplar només a l’altre,
cosa que afligia molt cruelment el teu cor;
haver de negar la teva protecció a Siegmund.Wotan
Du wusstest es so,
und wagtest dennoch den Schutz?Wotan
Sabies això,
i malgrat tot, vares gosar protegir-lo?Brünnhilde
Weil für dich im Auge das eine ich hielt,
dem, im Zwange des andren
schmerzlich entzweit,
ratlos den Rücken du wandtest
Die im Kampfe Wotan den Rücken bewach
die sah nun das nur, was du nicht sahst:
Siegmund musst’ ich sehn.
Tod kündend trat ich vor ihn,
gewahrte sein Auge, hörte sein Wort;
ich vernahm des Helden heilige Not;
tönend erklang mir des Tapfersten Klage:
freiester Liebe furchtbares Leid,
traurigsten Mutes mächtigster Trotz!
Meinem Ohr erscholl, mein Aug’ erschaute,
was tief im Busen das Herz
zu heilgem Beben mir traf.
Scheu und staunend stand ich in Scham.
Ihm nur zu dienen konnt’ ich noch denken:
Sieg oder Tod mit Siegmund zu teilen:
dies nur erkannt’ ich zu kiesen als Los!
Der diese Liebe mir ins Herz gehaucht,
dem Willen, der dem Wälsung mich gesellt,
ihm innig vertraut, trotzt’ ich deinem Gebot.Brünnhilde
Perquè jo només tenia davant dels ulls
la coacció per a l’altre
de qui dolorosament te n’allunyava,
i al qui tombaves l’esquena desconcertat.
La que en el combat protegeix l’esquena de Wotan
només veié el que tu no veies:
m’havia de presentar a Siegmund.
Vaig aparèixer davant seu per anunciar-li la mort,
vaig veure els seus ulls, vaig sentir les seves paraules;
vaig captar el sacre destret de l’heroi;
vaig percebre la contrarietat més coratjosa;
la pena espantosa del més lliure dels enamorats,
la forta revolta del més trist dels desgraciats!
Ressonà en les meves orelles, els meus ulls veieren,
el que em feu tremolar santament
en el fons del meu cor.
Estava allà tímida, meravellada i avergonyida,
tot i que només pensava a servir-te:
Compartir amb Siegmund la victòria o la mort,
només això li podia triar com a destí!...
El que m’havia insuflat aquest amor en el cor,
el voler que em va ajuntar al Wälsung,
sent-te íntimament fidel, em va fer contradir la teva ordre!Wotan
So tatest du,
was so gern zu tun ich begehrt,
doch was nicht zu tun die Not zwiefach mich zwang?
So leicht wähntest du Wonne des Herzens erworben,
wo brennend Weh’ in das Herz mir brach,
wo grässliche Not den Grimm mir schuf,
einer Welt zuliebe der Liebe Quell
im gequälten Herzen zu hemmen?
Wo gegen mich selber ich sehrend mich wandte,
aus Ohnmachtschmerzen schäumend ich aufschoss
wütender Sehnsucht sengender Wunsch
den schrecklichen Willen mir schuf,
in den Trümmern der eignen Welt
meine ew’ge Trauer zu enden:
da labte süss dich selige Lust;
wonniger Rührung üppigen Rausch
enttrankst du lachend der Liebe Trank,
als mir göttlicher Not nagende Galle gemischt?
Deinen leichten Sinn lass dich denn leiten:
von mir sagtest du dich los.
Dich muss ich meiden,
gemeinsam mit dir nicht darf ich Rat mehr
getrennt, nicht dürfen traut wir mehr schaffen:
so weit Leben und Luft
darf der Gott dir nicht mehr begegnen!Wotan
Així feres
el que jo hauria fet amb tant de goig,
i que la necessitat m’obligà a no fer?
Tan fàcils de guanyar creies tu les delícies de l’amor
en tant que un amor ardent em trencava el cor,
i una necessitat atroç em feia, rabiós,
per a bé d’un món, aturar
la font de l’amor en el meu cor torturat?
Quan em vaig girar contra mi mateix
consumint-me rabiós per la meva impotència,
el foc ardent que em despertà
la voluntat terrible d’enterrar
entre les runes del meu propi món
la meva eterna tristesa;...
Tu gaudies feliç d’un consol celestial;
embriagada d’alta emoció,
bevies somrient el vas de l’amor,
mentre la meva necessitat divina em rosegava la bilis?
Deixa’t guiar, doncs, pel teu enteniment despreocupat:
et declarares separada de mi.
T’haig d’evitar,
no puc deliberar més amb tu des d’ara;
separats, no podrem fer res més de comú acord.
Mentre tinguis vida i aire
el déu no podrà trobar-se més amb tu!Brünnhilde
Wohl taugte dir nicht die tör’ge Maid,
die staunend im Rate nicht dich verstand,
wie mein eigner Rat nur das eine mir riet:
zu lieben, was du geliebt.
Muss ich denn scheiden und scheu dich meiden,
musst du spalten, was einst sich umspannt,
die eigne Hälfte fern von dir halten,
dass sonst sie ganz dir gehörte,
du Gott, vergiss das nicht! oh déu,
Dein ewig Teil nicht wirst du entehren,
Schande nicht wollen, die dich beschimpft:
dich selbst liessest du sinken,
sähst du dem Spott mich zum Spiel!Brünnhilde
No et va servir, doncs, la noia rebel,
que, embadalida, no entengué el teu consell,
la meva intel·ligència només m’aconsellà una cosa:
estimar el que tu estimaves...
Si m’haig de separar de tu, doncs, i, evitar-te espantada,
si has de rompre el que abans era irrompible,
mantenir lluny de tu la teva pròpia meitat,
que a més et pertanyia del tot,
oh déu, no m’oblidis!
No deshonoris la teva part eterna,
no vulguis que la vergonya la ultratgi!
Tu mateix t’enfonsaries,
veient-te objecte del meu escarni!Wotan
Du folgtest selig Liebe Macht:
folge nun dem, den du lieben musst!Wotan
Et vas sotmetre feliç al poder de l’amor:
doncs segueix ara el que hauràs d’estimar!Brünnhilde
Soll ich aus Walhall scheiden,
nichtmehrmit dir schaffenundwalten,
dem herrischenMannegehorchenfortan:
dem feigenPrahlergibmichnichtpreis!
Nichtwertlosseier, der michgewinnt.Brünnhilde
Si haig d’abandonar el Walhalla,
no actuar i dominar més amb tu,
i obeir des d’ara un home autoritari:
no em donis com a premi un covard fanfarró!
Que no sigui indigne el qui em guanyi.Wotan
Von Walvater schiedest du -
nicht wählen darf er für dich.Wotan
T’has separat del Pare dels Combats...
ell no pot elegir per tu.Brünnhilde
Du zeugtest ein edles Geschlecht;
kein Zager kann je ihm entschlagen:
der weihlichste Held - ich weiss es
entblüht dem Wälsungenstamm!Brünnhilde
Tu engendrares un noble llinatge;
mai un covard podrà néixer d’ell:
l’heroi més sagrat –ho sé–
florirà del tronc dels Wälsungs!Wotan
Schweig’ von dem Wälsungenstamm!
Von dir geschieden, schied ich von ihm:
vernichten musst’ ihn der Neid!Wotan
No parlis del llinatge dels Wälsungs!
Al separar-me de tu, em vaig separar d’ell;
l’enveja exigeix aniquilar-lo!Brünnhilde
Die von dir sich riss, rettete ihn.
Sieglinde hegt die heiligste Frucht;
in Schmerz und Leid,
wie kein Weib sie gelitten,
wird sie gebären, was bang sie birgt.Brünnhilde
Al separar-me de tu, l’he salvat.
Sieglinde duu el fruit més sagrat;
entre dolors i penes,
com cap dona ha mai sofert,
donarà a llum el que salvà temorosa.Wotan
Nie suche bei mir Schutz für die Frau,
noch für ihres Schosses Frucht!Wotan
No busquis mai en mi protecció per la dona,
ni per al fruit del seu ventre!Brünnhilde
Sie wahret das Schwert,
das du Siegmund schufest.Brünnhilde
Ella conserva l’espasa
que vares fer per a Siegmund.Wotan
Und das ich ihm in Stücken schlug!
Nicht streb’, o Maid, den Mut mir zu stören;
erwarte dein Los, wie sich’s dir wirft;
nicht kiesen kann ich es dir!
Doch fort muss ich jetzt, fern mich verziehn;
zuviel schon zögert’ ich hier;
von der Abwendigen wend' ich mich ab;
nicht wissen darf ich, was sie sich wünscht:
die Strafe nur muss vollstreckt ich sehn!Wotan
I que vaig trencar a trossos!
No pretenguis, oh donzella, pertorbar el meu ànim.
Espera el teu destí, tal com et vingui;
no te’l puc escollir!Però ara he de marxar, lluny, a esbargir-me;
ja he dubtat massa aquí;
m’aparto de l’esgarriada;
no haig de saber el que desitja:
ara només vull veure complert el seu càstig!Brünnhilde
Was hast du erdacht,
dass ich erdulde?Brünnhilde
Quin càstig has decidit
que pateixi?Wotan
In festen Schlaf verschliess’ ich dich:
wer so die Wehrlose weckt,
dem ward, erwacht, sie zum Weib!Wotan
Et reclouré en un son profund:
qui et desperti indefensa,
et farà, al despertar-te, la seva muller!Brünnhilde
Soll fesselnder Schlaf fest mich binden,
dem feigsten Manne zur leichten Beute:
dies eine muss du erhören,
was heil’ge Angst zu dir fleht!
Die Schlafende schütze
mit scheuchenden Schrecken,
dass nur ein furchtlos freiester Held
hier auf dem Felsen einst mich fänd’!Brünnhilde
Si m’has d’entregar al son,
víctima fàcil del més covard dels homes,
una cosa m’has de concedir,
i t’ho demano solemnement!
Protegeix la dorment
amb horrors espantosos,
que només un heroi, lliure i sense cap por,
em trobi un dia aquí, a la roca!Wotan
Zu viel begehrst du,
zu viel der Gunst!Wotan
Demanes massa,
és massa honor!Brünnhilde
Dies eine musst du erhören!
Zerknicke dein Kind, das dein Knie umfasst;
zertritt die Traute, zertrümmre die Maid,
ihres Leibes Spur zerstöre dein Speer:
doch gib, Grausamer, nicht
der grässlichsten Schmach sie preis!
Auf dein Gebot entbrenne ein Feuer;
den Felsen umglühe lodernde Glut;
es leck’ ihre Zung’, es fresse ihr Zahnden Zagen,
der frech sich wagte,
dem freislichen Felsen zu nahn!Brünnhilde
Almenys m’has de concedir això!
Aixafa la teva filla, que s’abraça als teus genolls;
trepitja la fidel, destrueix la donzella,
que la teva llança esborri qualsevol rastre del seu cos.
Però no li facis, cruel,
l’oprobi més ultratjant com a premi!
Ordena que s’encengui un foc;
que una flamarada ardent envolti la roca;
que llepi la seva llengua, i mosseguin les seves dents
al covard que gosi, insolent,
acostar-se a l’horrorós penyal!Wotan
Leb’ wohl, du kühnes, herrliches Kind!
Du meines Herzens heiligster Stolz! tu,
Leb’ wohl! Leb’ wohl! Leb’ wohl!
Muss ich dich meiden,
und darf nicht minnig
mein Gruss dich mehr grüssen;
sollst du nun nicht mehr neben mir reiten,
noch Met beim Mahl mir reichen;
muss ich verlieren dich, die ich liebe,
du lachende Lust meines Auges: l
ein bräutliches Feuer soll dir nun brennen,
wie nie einer Braut es gebrannt!
Flammende Glut umglühe den Fels;
mit zehrenden Schrecken scheuch’ es den Zagen;
der Feige fliehe Brünnhildes Fels!Wotan
Adeu-siau, valenta, magnífica filla!
Tu, l’orgull més sagrat del meu cor!
Adeu-siau! Adeu-siau! Adeu-siau!
T’haig d’evitar,
i no tornar-te a veure
ni saludar-te mai més;
mai més has de cavalcar al meu costat,
ni presentar-me l’hidromel en els banquets;
si t’he de perdre a tu, la que estimo,
la riallera llum dels meus ulls,
que cremi ara un foc nupcial per a tu,
com mai no ha cremat per a cap núvia!
que una flama ardent envolti la roca!
que uns horrors paorosos allunyin els pusil·lànimes,
que els covards fugin de la roca de Brünnhilde!Denn einer nur freie die Braut,
der freier als ich, der Gott!
Der Augen leuchtendes Paar,
das oft ich lächelnd gekost,
wenn Kampfeslust ein Kuss dir lohnte,
wenn kindisch lallend der Helden Lob
von holden Lippen dir floss:
dieser Augen strahlendes Paar
das oft im Sturm mir geglänzt,
wenn Hoffnungssehnen das Herz mir sengte,
nach Weltenwonne mein Wunsch verlangte
aus wild webendem Bangen:
zum letztenmal letz’ es mich heut’
mit des Lebewohles letztem Kuss!
Dem glücklichen Manne glänze sein Stern:
dem unseligen Ew’gen muss es scheidend sich schliessen.Que només un alliberi la núvia,
un més lliure que jo, el déu!
Els teus ulls rutilants,
que he besat sovint somrient,
premiant amb un bes les ànsies de batalla,
quan dels teus llavis d’infant fluïa
la lloança dels herois;
aquests dos ulls radiants
que m’il·luminares sovint en els combats,
quan l’esperança em cremava el cor,
quan els meus anhels aspiraven les delícies del món
ple d’aspres angoixes:
que per última vegada gaudeixin avui
de l’últim bes de comiat!
Mentre que per a l’home afortunat brilla la seva estrella,
l’etern desventurat
se n’acomiada cloent-los.Denn so Kehrt der Gott sich dir ab,
so küsst er die Gottheit von dir!Loge, hör’! Lausche hieher!
Wie zuerst ich dich fand, als feurige Glut,
wie dann einst du mir schwandest,
als schweifende Lohe;
wie ich dich band, bann ich dich heut’!
Herauf, wabernde Lohe,
umlodre mir feurig de Fels!Loge! Loge! Hieher!
Wer meines Speeres
Spitze fürchtet,
durchschre das Feuer pie!Així es separa el déu de tu,
així et treu la divinitat!Escolta, Loge! Vine al meu crit!
Així com et vaig trobar per primer cop, en forma de foc,
com després una dia et vas escapar
com a flama errabunda,
igual que llavors et vaig lligar, et lligo avui!
Amunt, flama oscil·lant,
envolta la roca amb foc!
Loge! Loge! Aquí!El qui temi
la meva espasa,
no travessi mai el foc!Traducció al català a càrrec de Manuel Capdevila i Font
També et pot interessar...
Concerts Extraordinaris
Dissabte, 29.08.26 – 20 h
Sala de Concerts—L’Anell del Nibelung: selecció de la tetralogia de Richard Wagner
Amb motiu del 40è aniversari del Festival de Peralada.
Catherine Foster, soprano
Klaus Florian Vogt, tenor
Nicholas Brownlee, baix-baríton
Orquestra del Festival de Bayreuth
Pablo Heras-Casado, director
Katharina Wagner, direcció artística del FestivalR. Wagner:
Das Rheingold: Entrada dels déus al Walhalla
Die Walküre: “Ein Schwert verhieß mir der Vater”. Comiat de Wotan: “Leb wohl du kühnes herrliches Kind!”
Siegfried: El murmuri del bosc: “Waldweben”, “Ewig war ich...”
Götterdämmerung. Albada i viatge de Siegfried pel Rin. La mort de Siegfried: “Brünnhilde, heilige Braut!”, Marxa fúnebre, Escena final: “Starke Scheite schichtet mir dort...”Preus: de 35 a 210 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Budapest Festival Orchestra & Fischer
—Escena final de La valquíria de WagnerPalau 100
Dimecres, 27 de maig de 2026 – 20 h
Sala de Concerts

Amb el mecenatge de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Ingela Brimberg, soprano
Hanno Müller-Brachmann, baix
Budapest Festival Orchestra
Iván Fischer, directorI
Robert Schumann (1810-1856)
Simfonia núm. 3, en Mi bemoll major, op. 97, “Renana”I. Lebhaft (animat)
II. Scherzo. Sehr mässig (molt moderat)
III. Nichtschnell (no ràpid)
IV. Feierlich (maestoso)
V. Lebhaft (animat)II
Richard Wagner (1813-1883)
Escena final de l’acte III de La valquíriaDurada aproximada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#simfonica #òpera #músicauniversal
Poema
Pancratium maritimum
com quan en una nit de juliol
emergeix a la sorra un lliri de mar en silenci discretament
signant el miracle del bulb que floreix a la platja
amb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida
només per viure un dia aquesta vidaaixí voldria jo una biografia
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Brünnhilde i Wotan. Wagner i el seu Anell del Nibelung. La Budapest Festival Orchestra i Iván Fischer, el seu fundador. Aquesta nova visita del conjunt hongarès a Palau 100 farà que torni a la vida un dels grups escultòrics de sobre l’escenari del Palau, el de la dreta, que representa tres valquíries en plena cavalcada. Una d’elles serà protagonista d’aquesta vetllada al costat del seu pare Wotan, avui interpretats per la soprano Ingela Brimberg i el baix Hanno Müller-Brachmann. Amb el mestre Fischer i la seva orquestra prodigiosa, la tensió wagneriana està assegurada.
Quines són les claus del concert?
La valquíria Brünnhilde, filla preferida de Wotan, s’acomiada del seu pare una vegada més en l’escena final de La valquíria, un dels duos més intensos de tot L’Anell del Nibelung. Es tracta d’un cicle de quatre drames musicals (òperes) que suposen més de quinze hores de música, concebut per Richard Wagner. Per no obeir, Wotan castiga la seva filla i li treu la condició divina transformant-la en humana. Només un heroi capaç de traspassar el cercle de foc amb el qual Wotan protegeix a Brünnhilde, la podrà despertar. L’escena final de l’òpera més popular de L’Anell estarà precedida per la Tercera Simfonia de Robert Schumann, autor que representa una vessant de la música germànica que no sempre va coincidir amb els postulats megalòmans de Wagner. Més aviat al contrari.
A què he de parar atenció?
El programa juxtaposa dos noms fonamentals de la història de la música, però amb visions diferents del sentit estètic. Wagner i Schumann s’admiraven, sí, però també es criticaven. Es coneixien, quan eren joves van col·laborar plegats i, a poc a poc, van anar desenvolupant maneres d’entendre la melodia, l’orquestració i, en general, la forma de fer música des de perspectives molt diferents. Aquesta és una bona ocasió per comparar-los. Que cadascú es deixi anar i senti què li diuen aquestes dues obres magnífiques que, tanmateix, s’inspiren en els paisatges germànics que envolten el curs del Rin, un dels rius més importants d’Europa.
Sabies que...
Wagner i Schumann van coincidir vivint a Leipzig a la dècada del 1830, quan tenien uns vint anys. Wagner va escriure articles per a la revista «Neue Zeitschrift für Musik», que editava Schumann. Tots dos es van tornar a trobar a Dresden, on van coincidir del 1844 al 1849 i on, és clar, Wagner va ser molt crític amb l’obra de Schumann. Quan va sentir la seva òpera Genoveva (del 1850, dos mesos anterior al Lohengrin wagnerià), va escriure sense embuts: “Schumann no té sentit de la melodia, i la seva òpera demostra errors de concepció dramàtica”.
A Palau Digital, la plataforma de continguts audiovisuals gratuïts del Palau, trobareu un episodi de la sèrie de divulgació Perspectives Musicals dedicada a aquesta obra magna. No us la perdeu! www.palaudigital.cat/perspectives-musicals

Comentari
Del Romanticisme simfònic al Romanticisme operístic
El Romanticisme va ser netament i purament alemany. I va tenir en la música un dels eixos definidors. Tant Robert Schumann (1810-1856) com Richard Wagner (1813-1883) en van ser artífexs indiscutibles, el primer des del simfonisme, el concert, el lied i la música de cambra, i el segon des de l’òpera. Però ambdós van deixar, a part de música, textos teòrics: Schumann des de la crítica i Wagner des de l’assaig. Reunir-los en una sola vetllada com la que ens ocupa permetrà establir no pocs nexes de contacte estètic.
Però a més, el concert d’avui també evoca en les dues peces el riu Rin, el ganivet aquàtic que talla Alemanya i que Schumann pren com a motiu inspirador de la seva Tercera (i darrera) Simfonia, mentre que és sota les aigües del Rin on Wagner situarà l’inici de Das Rheingold, el pròleg de la tetralogia Der Ring des Nibelungen que té en Die Walküre la primera jornada.
Schumann diu adeu a la simfonia
La Tercera Simfonia de Robert Schumann és, en realitat, la quarta i darrera del seu catàleg, tot i que en publicar-se més tard l’anomenada Quarta Simfonia (que en realitat és la segona de les quatre escrites pel músic) s’ha imposat una certa confusió sobre quina va darrere de l’altra.
Escrita en la tonalitat de Mi bemoll major i coneguda amb el sobrenom de “Renana” (amb referència al riu Rin), l’última Simfonia del compositor es va estrenar amb èxit el 6 de febrer de 1851 a Düsseldorf, durant el darrer període de Schumann i quan els signes de la seva estabilitat emocional i dels trastorns mentals s’estaven fent més que evidents. La patologia arribaria a extrems com l’intent de suïcidi llançant-se precisament al Rin.
Escrita poc després de l’única òpera de Schumann (Genoveva, plantejada sobre un model estètic molt afí al de Richard Wagner) i contemporània del Concert per a violoncel, la Simfonia en Mi bemoll respira vitalitat i llibertat formal i sembla més propera a la Novena Simfonia de Schubert que a l’esperit beethovenià que planava sobre els compositors romàntics alemanys.
Precisament el Romanticisme havia fet emergir la idea d’una música “programàtica”, és a dir, sobre una base literària o a partir d’unes imatges. En el cas que ens ocupa, Schumann opta per un enfilall narratiu sobre la vida que transcorre a la vora del mític riu alemany. En aquest sentit, el primer moviment seria el de l’aproximació al Rin; el segon, el de la contemplació des de les aigües del turons que l’envolten en temps de la verema; el tercer, el del poeta que mira el riu des de la finestra d’un castell, i el quart, el del retorn a la realitat d’aquell poeta.
En síntesi, la Renana és una pàgina cabdal en el simfonisme romàntic i serveix de frontissa entre l’esperit de Beethoven i Schubert i el de Brahms, que agafarà el relleu amb un catàleg (com el seu amic Schumann) de quatre simfonies.
Wotan diu adeu a la seva filla
Hi ha obres que es gesten durant pràcticament tota una vida. I si Goethe va escriure el poema dramàtic Faust des del 1788 fins l’any de la seva mort (1832), Wagner va compondre Der Ring des Nibelungen des del 1848 (any del primer esbós de parts del llibret del que acabaria sent Götterdämmerung) fins al 1874, quan es va acabar la mateixa òpera. Amb tot, el cicle complet no s’estrenaria com a tal, és a dir, com a “festival escènic”, fins al 1876, any de la inauguració del Festspielhaus de Bayreuth.
La idea primigènia de Wagner era construir un drama musical que prengués com a punt de partida l’heroi mitològic Siegfried i més en concret la seva mort a mans del pèrfid Hagen. Precisament, “La mort de Siegfried” era el títol provisional del llibret escrit el 1848 i que més tard esdevindria Götterdämmerung (la tercera jornada de la Tetralogia). De seguida el compositor alemany es va adonar de la necessitat de remuntar-se a la infància de Siegfried i d’aquí la gestació de la primigènia “El jove Siegfried”, que acabaria sent Siegfried, la segona jornada. Però calia explicar els orígens de l’heroi, la qual cosa va dur Wagner a concebre Die Walküre, la primera jornada. Amb tot, s’imposava un pròleg que dugués l’espectador a la comprensió de l’univers mític i tel·lúric de l’obra. D’aquí va sorgir la idea de Das Rheingold.
Acabats els llibrets, el desembre del 1852 Wagner va escriure’n la música, seguint –ara sí– l’ordre cronològic de les quatre obres, amb elements extrets d’episodis llegendaris germànics i escandinaus.
Al final de Die Walküre, el déu Wotan castiga Brünnhilde, la seva filla valquíria, per haver-lo desobeït. A aquest efecte, la condemna a ser transformada en dona mortal i a ser posseïda pel primer home que la trobi adormida. Brünnhilde implora a Wotan de suavitzar el càstig i finalment Wotan accedeix a encerclar el túmul on dormirà la valquíria amb un anell de foc: tan sols qui no conegui la por podrà arribar a despertar-la.
En aquesta pàgina Wagner desplega un devessall d’idees que palesen la paternitat d’alguna cosa que va més enllà de l’òpera convencional i que és un drama musical amb tot el que això implica. Per això Wagner utilitza en gran mesura el recurs del leitmotiv (motiu conductor), per exemple el de Loge –divinitat del foc quan tan sols ha aparegut a Das Rheingold– quan Wotan l’invoca per encerclar Brünnhilde entre les flames. O el personatge de Siegfried (que encara no ha nascut del ventre de Sieglinde), que serà qui en un futur traspassi precisament aquell foc, perquè és un heroi que no coneix la por.
El cant de Wotan (per a baix-baríton) demana, per una banda, autoritat i rotunditat, però per una altra, tendresa i amor: Wotan és el déu que encapçala la nissaga de divinitats del Walhalla, però també és un pare que estima la seva filla i això es palesa en les primeres frases del passatge conclusiu del fragment, “Leb wohl, du künhes, herrliches Kind!”. És així com Wotan es desprèn momentàniament de la seva divinitat i adquireix trets de corprenedora humanitat en un passatge inenarrablement bell, intens i de gran efecte teatral. Un final apoteòsic per a una òpera que, quan baixa el teló, produeix aquella estranya sensació que la cosa ha de continuar. Com així serà en el cas de Siegfried. És clar que allò ja és, com diu el tòpic, una altra història.
Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull i crític musical

Biografies
Ingela Brimberg, soprano

© Mats Baecker
La cèlebre soprano sueca ha col·laborat amb alguns dels millors directors del món, entre els quals Marc Minkowski, Donald Runnicles, Esa-Pekka Salonen, Daniel Harding, François-Xavier Roth, Leif Segerstam, Sakari Oramo i Pablo Heras-Casado, i és reconeguda per les seves interpretacions de les heroïnes de soprano dramàtica més complexes i exigents del repertori operístic.
Ingela Brimberg va debutar a La Monnaie interpretant el paper de Valentine en una producció de Les huguenots dirigida per Marc Minkowski que va ser distingida com la millor producció de l’any 2011 per «Opernwelt». Posteriorment va debutar a la Reial Òpera Sueca com a Ellen Orford de Peter Grimes la primavera del 2013.
També ha encarnat la Konstanze d’El rapte en el serrall, Amelia d’Un ballo in maschera i Donna Anna de Don Giovanni, amb la Folkoperan d’Estocolm; els papers titulars de Jenůfa (a la Norrlands Operan) i Kàtia Kabànova (Göteborg Opera); Elettra d’Idomeneo per a l’Opéra de Lió i Òpera de Göteborg; Lady Macbeth de Macbeth de Verdi per a la Toulon Opera, i Elektra en una espectacular producció de La Fura dels Baus a Umeå (Capital Europea de la Cultura), publicada en DVD (Unitel Classica). Així mateix, ha interpretat el paper protagonista de Manon Lescaut a l’Òpera Nacional Danesa.
Ha actuat en concert amb l’Orchestre National de Lilla (Quatre últimes cançons de Strauss), Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, Verbier Festival Orchestra, Opéra de Rouen Normandie i Trondheim Symphony Orchestra.
Hanno Müller-Brachmann, baix

© Monika Rittershaus
Es va formar amb Ingeborg Most a Friburg i amb Rudolf Piernay a Mannheim, i va assistir a la classe de lied de Dietrich Fischer-Dieskau a Berlín. Els seus triomfs al Concurs Internacional de Música ARD de Múnic i al certamen Neue Stimmen de Gütersloh el van portar ben aviat a l’Òpera Estatal Unter den Linden de Berlín, on Daniel Barenboim el va contractar quan encara era estudiant. Durant tretze anys hi va interpretar els papers principals de la seva vocalitat. Posteriorment va ser convidat a cantar a les òperes estatals d’Hamburg, Múnic i Viena, així com a La Scala de Milà.
L’artista desenvolupa també una intensa activitat concertística. Entre d’altres, ha obtingut grans èxits en actuacions sota la direcció de directors destacats, com Ádám Fischer, Daniel Harding, Gianandrea Noseda, Andris Nelsons, Vladimir Jurowski, Kirill Petrenko, Sir Simon Rattle i Bernard Haitink. Aquesta temporada la seva agenda inclou La nit de Walpurgis de Mendelssohn a Madrid, sota la batuta d’Andrés Orozco-Estrada; la Missa solemnis de Beethoven a La Scala de Milà, sota la direcció de Tugan Sokhiev, i com a Fafner de Siegfried de Wagner, sota la direcció de Kent Nagano, a Praga, París, Colònia i Lucerna, entre altres ciutats.
Paral·lelament a la carrera com a cantant, el baix-baríton és professor de cant a la Hochschule für Musik de Karlsruhe, membre de jurats de concursos internacionals i president de Cantus Juvenum Karlsruhe e.V., un cor infantil i juvenil que ofereix formació personalitzada a uns dos-cents infants i adolescents.
Budapest Festival Orchestra

© Akos Stiller
El somni d’Iván Fischer es va fer realitat quan, juntament amb Zoltán Kocsis, va fundar la Budapest Festival Orchestra (BFO) l’any 1983.
Gràcies al seu enfocament innovador en la música i a la dedicació dels músics que la integren, ha esdevingut l’orquestra més jove a formar part de les deu millors orquestres simfòniques del món. A més d’actuar a Budapest, ho fa habitualment en algunes de les sales de concerts més importants del panorama internacional i també està present a plataformes globals d’estríming. En la seva trajectòria ha estat reconeguda amb tres premis Gramophone: els anys 1998 i 2007 el jurat professional de la publicació li va atorgar el premi al millor enregistrament, i el 2022, per votació popular, va esdevenir Orquestra de l’Any. Els seus èxits més considerables estan relacionats amb Mahler: l’enregistrament de la Simfonia núm. 1 fou nominada als Grammy 2013.
A més d’aquests èxits discogràfics i les seves aclamades gires, la BFO també s’ha convertit en una orquestra de prestigi internacional amb la seva sèrie de concerts innovadors. Els Concerts Cocoa, aptes per a autistes, els Concerts Sorpresa –valorats també als BBC Proms–, així com maratons musicals, les actuacions informals de Música de Mitjanit adreçades a joves i adults, a més de concerts a l’aire lliure a Budapest, Setmanes Comunitàries gratuïtes i el festival Bridging Europe (Estenent ponts a Europa), coorganitzat amb el Müpa Budapest, seu de l’orquestra a la capital hongaresa, són cadascun únics en el seu vessant. Una altra característica especial de l’orquestra és que els membres formen habitualment un cor als seus concerts.
Cada any, en col·laboració amb la Iván Fischer Opera Company, Müpa Budapest, Festival d’Òpera de Vicenza i Festival dei Due Mondi de Spoleto, també fa pujar a l’escenari una producció operística, títols que han estat convidats al Mostly Mozart Festival de Nova York, Festival Internacional d’Edimburg i a l’Elbphilharmonie d’Hamburg; el 2013 Le nozze di Figaro va encapçalar la llista de millors esdeveniments de música clàssica de l’any segons el «New York Magazine».
El Festival d’Òpera de Vicenza, fundat també per Iván Fischer, es va inaugurar el 2018 al Teatro Olimpico de la ciutat.
Al 2024, la European Orchestra Academy (EOA) va ser fundada en col·laboració d'Iván Fischer, la Budapest Festival Orchestra i la Jove Orquestra de la Unió Europea (EUYO).
.
Patrocinador de les gires europees de la BFO:
Iván Fischer, director

© Marco Borggreve
Va estudiar piano, violí i violoncel a Budapest, abans d’incorporar-se a la llegendària classe de direcció de Hans Swarowsky a Viena. Després de dos anys com a assistent de Nikolaus Harnoncourt va iniciar la seva carrera internacional en guanyar el concurs de direcció de la Fundació Rupert de Londres.
Considerat un dels músics més visionaris dels nostres dies, a mitjan anys vuitanta va fundar la Budapest Festival Orchestra (FBO). La seva tasca com a titular de la BFO és un dels més grans èxits musicals dels darrers trenta anys. Amb gires internacionals i enregistraments per a Philips Classics i Channel Classics, és un dels directors més cèlebres del món, per a qui tradició i innovació van de bracet.
Ha fundat diversos festivals: Mahlerfest de Budapest, Bridging Europe i Festival d’Òpera de Vicenza. El Fòrum Econòmic Mundial li va atorgar el premi Crystal per les seves fites en el foment de les relacions culturals internacionals.
Ha estat titular de la National Symphony Orchestra (Washington DC), Opéra National de Lió i Konzerthausorchester de Berlín. Després de col·laborar durant dècades, la Royal Concertgebouw Orchestra el va nomenar director convidat honorífic. És convidat habitual de la Berliner Philharmoniker, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i New York Philharmonic. El juliol del 2024 va ser nomenat director titular de l’European Union Youth Orchestra.
Va fundar la Fischer Opera Company i les seves produccions han estat rebudes amb gran èxit a Hamburg, Nova York, Edimburg, Abu Dhabi, Berlín, Ginebra i Budapest.
Compositor ben actiu des del 2004, la seva òpera The red heifer va ser notícia arreu del món; l’òpera infantil The Gruffalo ha gaudit de nombroses reposicions a Berlín, i Eine deutsch-jiddische Kantate, la seva obra més representada, s’ha escoltat i enregistrat a diversos països.
Va fundar la Societat Hongaresa Mahler i és patró de l’Acadèmia Britànica Kodály. El president d’Hongria li va concedir la Medalla d’Or i el govern francès el va distingir com a Cavaller de les Arts i les Lletres. El 2006 fou condecorat amb el Premi Kossuth hongarès, el 2011 va recollir el Premi de Música de la Royal Philharmonic Society i el Premi Ovatie holandès, i el 2013 fou nomenat membre honorífic de la Royal Academy of Music de Londres. Iván Fischer és, igualment, ciutadà d’honor de les ciutats de Budapest i Vicenza.

Text
Richard Wagner (1813-1883)
Escena final de l'acte III de La valquíriaDritten Szene
Brünnhilde
War es so schmählich, was ich verbrach, T
dass mein Verbrechen so schmählich du bestrafst?
War es so niedrig, was ich dir tat,
dass du so tief mir Erniedrigung schaffst?
War es so ehrlos, was ich beging,
dass mein Vergehn nun die Ehre mir raubt?
O sag’, Vater! Sieh mir ins Auge:
schweige den Zorn, zähme die Wut,
und deute mir hell die dunkle Schuld,
die mit starrem Trotze dich zwingt,
zu verstossen dein trautestes Kind!Tercera escena
Brünnhilde
Tan ignominiós fou el que vaig perpetrar,
que an ignominiosament castigues el meu delicte?
Tan baix fou el que vaig fer,
que m’apartes humiliant-me tan profundament?
Tan deshonrós fou el que vaig iniciar,
que la meva falta em roba ara l’honor?
Oh, digues, pare! Mira’m als ulls:
calma la còlera, modera el furor,
i explica’m clarament la fosca culpa
que et força amb una obstinació inflexible
a rebutjar la teva filla més estimada!Wotan
Fra’g deine Tat,
sie deuter dir deine schuld!Wotan
Estudia la teva acció,
ella t’explicarà la teva falta!Brünnhilde
Deinen Befhl führte ich aus!Brünnhilde
Vaig complir la teva ordre!Wotan
Befahl ich dir,
für den Wälsung zu fechten?Wotan
Et vaig manar
que lluitessis per al Wälsung?Brünnhilde
So hiessest du mich
als Herrscher der Wal!Brünnhilde
Això em vares manar
com a déu de les batalles!Wotan
Doch meine Weisung nahm ich wieder zurück!Wotan
Però després vaig retirar la meva ordre!Brünnhilde
Als Fricka den eignen Sinn dir entfremdet;
da ihremSinn du dichfügtest,
warst du selber dir Feind.Brünnhilde
Quan Fricka et va alienar el pensament;
en sotmetre’t al seu pensament,
et convertires en el teu propi enemic.Wotan
Dass du mich verstanden, wähnt’ ich,
und strafte den wissenden Trotz:
doch feig und dumm dachtest du mich!
So hätt’ ich Verrat nicht zu rächen; so gering wärst du meinem Grimm?Wotan
Em pensava que m’havies entès,
i vaig castigar la provocació conscient;
però tu em prengueres per un covard i un neci!
No havia de venjar la traïció?,
tan insignificant eres per a la meva còlera?Brünnhilde
Nicht weise bin ich,
doch wußt’ ich das ein
daß den Wälsung du liebtest.
Ich wußte den Zwiespalt, der dich zwang,
dies eine ganz zu vergessen.
Das andre mußtest einzig du sehn,
was zu schaun so herb schmerzte dein Herz:
daß Siegmund Schutz du versagtest.Brünnhilde
Jo no soc sàvia,
però sabia una cosa:
que tu estimaves el Wälsung.
Coneixia el dilema que t’obligava,
a oblidar-lo completament.
Havies de contemplar només a l’altre,
cosa que afligia molt cruelment el teu cor;
haver de negar la teva protecció a Siegmund.Wotan
Du wusstest es so,
und wagtest dennoch den Schutz?Wotan
Sabies això,
i malgrat tot, vares gosar protegir-lo?Brünnhilde
Weil für dich im Auge das eine ich hielt,
dem, im Zwange des andren
schmerzlich entzweit,
ratlos den Rücken du wandtest
Die im Kampfe Wotan den Rücken bewach
die sah nun das nur, was du nicht sahst:
Siegmund musst’ ich sehn.
Tod kündend trat ich vor ihn,
gewahrte sein Auge, hörte sein Wort;
ich vernahm des Helden heilige Not;
tönend erklang mir des Tapfersten Klage:
freiester Liebe furchtbares Leid,
traurigsten Mutes mächtigster Trotz!
Meinem Ohr erscholl, mein Aug’ erschaute,
was tief im Busen das Herz
zu heilgem Beben mir traf.
Scheu und staunend stand ich in Scham.
Ihm nur zu dienen konnt’ ich noch denken:
Sieg oder Tod mit Siegmund zu teilen:
dies nur erkannt’ ich zu kiesen als Los!
Der diese Liebe mir ins Herz gehaucht,
dem Willen, der dem Wälsung mich gesellt,
ihm innig vertraut, trotzt’ ich deinem Gebot.Brünnhilde
Perquè jo només tenia davant dels ulls
la coacció per a l’altre
de qui dolorosament te n’allunyava,
i al qui tombaves l’esquena desconcertat.
La que en el combat protegeix l’esquena de Wotan
només veié el que tu no veies:
m’havia de presentar a Siegmund.
Vaig aparèixer davant seu per anunciar-li la mort,
vaig veure els seus ulls, vaig sentir les seves paraules;
vaig captar el sacre destret de l’heroi;
vaig percebre la contrarietat més coratjosa;
la pena espantosa del més lliure dels enamorats,
la forta revolta del més trist dels desgraciats!
Ressonà en les meves orelles, els meus ulls veieren,
el que em feu tremolar santament
en el fons del meu cor.
Estava allà tímida, meravellada i avergonyida,
tot i que només pensava a servir-te:
Compartir amb Siegmund la victòria o la mort,
només això li podia triar com a destí!...
El que m’havia insuflat aquest amor en el cor,
el voler que em va ajuntar al Wälsung,
sent-te íntimament fidel, em va fer contradir la teva ordre!Wotan
So tatest du,
was so gern zu tun ich begehrt,
doch was nicht zu tun die Not zwiefach mich zwang?
So leicht wähntest du Wonne des Herzens erworben,
wo brennend Weh’ in das Herz mir brach,
wo grässliche Not den Grimm mir schuf,
einer Welt zuliebe der Liebe Quell
im gequälten Herzen zu hemmen?
Wo gegen mich selber ich sehrend mich wandte,
aus Ohnmachtschmerzen schäumend ich aufschoss
wütender Sehnsucht sengender Wunsch
den schrecklichen Willen mir schuf,
in den Trümmern der eignen Welt
meine ew’ge Trauer zu enden:
da labte süss dich selige Lust;
wonniger Rührung üppigen Rausch
enttrankst du lachend der Liebe Trank,
als mir göttlicher Not nagende Galle gemischt?
Deinen leichten Sinn lass dich denn leiten:
von mir sagtest du dich los.
Dich muss ich meiden,
gemeinsam mit dir nicht darf ich Rat mehr
getrennt, nicht dürfen traut wir mehr schaffen:
so weit Leben und Luft
darf der Gott dir nicht mehr begegnen!Wotan
Així feres
el que jo hauria fet amb tant de goig,
i que la necessitat m’obligà a no fer?
Tan fàcils de guanyar creies tu les delícies de l’amor
en tant que un amor ardent em trencava el cor,
i una necessitat atroç em feia, rabiós,
per a bé d’un món, aturar
la font de l’amor en el meu cor torturat?
Quan em vaig girar contra mi mateix
consumint-me rabiós per la meva impotència,
el foc ardent que em despertà
la voluntat terrible d’enterrar
entre les runes del meu propi món
la meva eterna tristesa;...
Tu gaudies feliç d’un consol celestial;
embriagada d’alta emoció,
bevies somrient el vas de l’amor,
mentre la meva necessitat divina em rosegava la bilis?
Deixa’t guiar, doncs, pel teu enteniment despreocupat:
et declarares separada de mi.
T’haig d’evitar,
no puc deliberar més amb tu des d’ara;
separats, no podrem fer res més de comú acord.
Mentre tinguis vida i aire
el déu no podrà trobar-se més amb tu!Brünnhilde
Wohl taugte dir nicht die tör’ge Maid,
die staunend im Rate nicht dich verstand,
wie mein eigner Rat nur das eine mir riet:
zu lieben, was du geliebt.
Muss ich denn scheiden und scheu dich meiden,
musst du spalten, was einst sich umspannt,
die eigne Hälfte fern von dir halten,
dass sonst sie ganz dir gehörte,
du Gott, vergiss das nicht! oh déu,
Dein ewig Teil nicht wirst du entehren,
Schande nicht wollen, die dich beschimpft:
dich selbst liessest du sinken,
sähst du dem Spott mich zum Spiel!Brünnhilde
No et va servir, doncs, la noia rebel,
que, embadalida, no entengué el teu consell,
la meva intel·ligència només m’aconsellà una cosa:
estimar el que tu estimaves...
Si m’haig de separar de tu, doncs, i, evitar-te espantada,
si has de rompre el que abans era irrompible,
mantenir lluny de tu la teva pròpia meitat,
que a més et pertanyia del tot,
oh déu, no m’oblidis!
No deshonoris la teva part eterna,
no vulguis que la vergonya la ultratgi!
Tu mateix t’enfonsaries,
veient-te objecte del meu escarni!Wotan
Du folgtest selig Liebe Macht:
folge nun dem, den du lieben musst!Wotan
Et vas sotmetre feliç al poder de l’amor:
doncs segueix ara el que hauràs d’estimar!Brünnhilde
Soll ich aus Walhall scheiden,
nichtmehrmit dir schaffenundwalten,
dem herrischenMannegehorchenfortan:
dem feigenPrahlergibmichnichtpreis!
Nichtwertlosseier, der michgewinnt.Brünnhilde
Si haig d’abandonar el Walhalla,
no actuar i dominar més amb tu,
i obeir des d’ara un home autoritari:
no em donis com a premi un covard fanfarró!
Que no sigui indigne el qui em guanyi.Wotan
Von Walvater schiedest du -
nicht wählen darf er für dich.Wotan
T’has separat del Pare dels Combats...
ell no pot elegir per tu.Brünnhilde
Du zeugtest ein edles Geschlecht;
kein Zager kann je ihm entschlagen:
der weihlichste Held - ich weiss es
entblüht dem Wälsungenstamm!Brünnhilde
Tu engendrares un noble llinatge;
mai un covard podrà néixer d’ell:
l’heroi més sagrat –ho sé–
florirà del tronc dels Wälsungs!Wotan
Schweig’ von dem Wälsungenstamm!
Von dir geschieden, schied ich von ihm:
vernichten musst’ ihn der Neid!Wotan
No parlis del llinatge dels Wälsungs!
Al separar-me de tu, em vaig separar d’ell;
l’enveja exigeix aniquilar-lo!Brünnhilde
Die von dir sich riss, rettete ihn.
Sieglinde hegt die heiligste Frucht;
in Schmerz und Leid,
wie kein Weib sie gelitten,
wird sie gebären, was bang sie birgt.Brünnhilde
Al separar-me de tu, l’he salvat.
Sieglinde duu el fruit més sagrat;
entre dolors i penes,
com cap dona ha mai sofert,
donarà a llum el que salvà temorosa.Wotan
Nie suche bei mir Schutz für die Frau,
noch für ihres Schosses Frucht!Wotan
No busquis mai en mi protecció per la dona,
ni per al fruit del seu ventre!Brünnhilde
Sie wahret das Schwert,
das du Siegmund schufest.Brünnhilde
Ella conserva l’espasa
que vares fer per a Siegmund.Wotan
Und das ich ihm in Stücken schlug!
Nicht streb’, o Maid, den Mut mir zu stören;
erwarte dein Los, wie sich’s dir wirft;
nicht kiesen kann ich es dir!
Doch fort muss ich jetzt, fern mich verziehn;
zuviel schon zögert’ ich hier;
von der Abwendigen wend' ich mich ab;
nicht wissen darf ich, was sie sich wünscht:
die Strafe nur muss vollstreckt ich sehn!Wotan
I que vaig trencar a trossos!
No pretenguis, oh donzella, pertorbar el meu ànim.
Espera el teu destí, tal com et vingui;
no te’l puc escollir!Però ara he de marxar, lluny, a esbargir-me;
ja he dubtat massa aquí;
m’aparto de l’esgarriada;
no haig de saber el que desitja:
ara només vull veure complert el seu càstig!Brünnhilde
Was hast du erdacht,
dass ich erdulde?Brünnhilde
Quin càstig has decidit
que pateixi?Wotan
In festen Schlaf verschliess’ ich dich:
wer so die Wehrlose weckt,
dem ward, erwacht, sie zum Weib!Wotan
Et reclouré en un son profund:
qui et desperti indefensa,
et farà, al despertar-te, la seva muller!Brünnhilde
Soll fesselnder Schlaf fest mich binden,
dem feigsten Manne zur leichten Beute:
dies eine muss du erhören,
was heil’ge Angst zu dir fleht!
Die Schlafende schütze
mit scheuchenden Schrecken,
dass nur ein furchtlos freiester Held
hier auf dem Felsen einst mich fänd’!Brünnhilde
Si m’has d’entregar al son,
víctima fàcil del més covard dels homes,
una cosa m’has de concedir,
i t’ho demano solemnement!
Protegeix la dorment
amb horrors espantosos,
que només un heroi, lliure i sense cap por,
em trobi un dia aquí, a la roca!Wotan
Zu viel begehrst du,
zu viel der Gunst!Wotan
Demanes massa,
és massa honor!Brünnhilde
Dies eine musst du erhören!
Zerknicke dein Kind, das dein Knie umfasst;
zertritt die Traute, zertrümmre die Maid,
ihres Leibes Spur zerstöre dein Speer:
doch gib, Grausamer, nicht
der grässlichsten Schmach sie preis!
Auf dein Gebot entbrenne ein Feuer;
den Felsen umglühe lodernde Glut;
es leck’ ihre Zung’, es fresse ihr Zahnden Zagen,
der frech sich wagte,
dem freislichen Felsen zu nahn!Brünnhilde
Almenys m’has de concedir això!
Aixafa la teva filla, que s’abraça als teus genolls;
trepitja la fidel, destrueix la donzella,
que la teva llança esborri qualsevol rastre del seu cos.
Però no li facis, cruel,
l’oprobi més ultratjant com a premi!
Ordena que s’encengui un foc;
que una flamarada ardent envolti la roca;
que llepi la seva llengua, i mosseguin les seves dents
al covard que gosi, insolent,
acostar-se a l’horrorós penyal!Wotan
Leb’ wohl, du kühnes, herrliches Kind!
Du meines Herzens heiligster Stolz! tu,
Leb’ wohl! Leb’ wohl! Leb’ wohl!
Muss ich dich meiden,
und darf nicht minnig
mein Gruss dich mehr grüssen;
sollst du nun nicht mehr neben mir reiten,
noch Met beim Mahl mir reichen;
muss ich verlieren dich, die ich liebe,
du lachende Lust meines Auges: l
ein bräutliches Feuer soll dir nun brennen,
wie nie einer Braut es gebrannt!
Flammende Glut umglühe den Fels;
mit zehrenden Schrecken scheuch’ es den Zagen;
der Feige fliehe Brünnhildes Fels!Wotan
Adeu-siau, valenta, magnífica filla!
Tu, l’orgull més sagrat del meu cor!
Adeu-siau! Adeu-siau! Adeu-siau!
T’haig d’evitar,
i no tornar-te a veure
ni saludar-te mai més;
mai més has de cavalcar al meu costat,
ni presentar-me l’hidromel en els banquets;
si t’he de perdre a tu, la que estimo,
la riallera llum dels meus ulls,
que cremi ara un foc nupcial per a tu,
com mai no ha cremat per a cap núvia!
que una flama ardent envolti la roca!
que uns horrors paorosos allunyin els pusil·lànimes,
que els covards fugin de la roca de Brünnhilde!Denn einer nur freie die Braut,
der freier als ich, der Gott!
Der Augen leuchtendes Paar,
das oft ich lächelnd gekost,
wenn Kampfeslust ein Kuss dir lohnte,
wenn kindisch lallend der Helden Lob
von holden Lippen dir floss:
dieser Augen strahlendes Paar
das oft im Sturm mir geglänzt,
wenn Hoffnungssehnen das Herz mir sengte,
nach Weltenwonne mein Wunsch verlangte
aus wild webendem Bangen:
zum letztenmal letz’ es mich heut’
mit des Lebewohles letztem Kuss!
Dem glücklichen Manne glänze sein Stern:
dem unseligen Ew’gen muss es scheidend sich schliessen.Que només un alliberi la núvia,
un més lliure que jo, el déu!
Els teus ulls rutilants,
que he besat sovint somrient,
premiant amb un bes les ànsies de batalla,
quan dels teus llavis d’infant fluïa
la lloança dels herois;
aquests dos ulls radiants
que m’il·luminares sovint en els combats,
quan l’esperança em cremava el cor,
quan els meus anhels aspiraven les delícies del món
ple d’aspres angoixes:
que per última vegada gaudeixin avui
de l’últim bes de comiat!
Mentre que per a l’home afortunat brilla la seva estrella,
l’etern desventurat
se n’acomiada cloent-los.Denn so Kehrt der Gott sich dir ab,
so küsst er die Gottheit von dir!Loge, hör’! Lausche hieher!
Wie zuerst ich dich fand, als feurige Glut,
wie dann einst du mir schwandest,
als schweifende Lohe;
wie ich dich band, bann ich dich heut’!
Herauf, wabernde Lohe,
umlodre mir feurig de Fels!Loge! Loge! Hieher!
Wer meines Speeres
Spitze fürchtet,
durchschre das Feuer pie!Així es separa el déu de tu,
així et treu la divinitat!Escolta, Loge! Vine al meu crit!
Així com et vaig trobar per primer cop, en forma de foc,
com després una dia et vas escapar
com a flama errabunda,
igual que llavors et vaig lligar, et lligo avui!
Amunt, flama oscil·lant,
envolta la roca amb foc!
Loge! Loge! Aquí!El qui temi
la meva espasa,
no travessi mai el foc!Traducció al català a càrrec de Manuel Capdevila i Font

També et pot interessar...
Concerts Extraordinaris
Dissabte, 29.08.26 – 20 h
Sala de Concerts—L’Anell del Nibelung: selecció de la tetralogia de Richard Wagner
Amb motiu del 40è aniversari del Festival de Peralada.
Catherine Foster, soprano
Klaus Florian Vogt, tenor
Nicholas Brownlee, baix-baríton
Orquestra del Festival de Bayreuth
Pablo Heras-Casado, director
Katharina Wagner, direcció artística del FestivalR. Wagner:
Das Rheingold: Entrada dels déus al Walhalla
Die Walküre: “Ein Schwert verhieß mir der Vater”. Comiat de Wotan: “Leb wohl du kühnes herrliches Kind!”
Siegfried: El murmuri del bosc: “Waldweben”, “Ewig war ich...”
Götterdämmerung. Albada i viatge de Siegfried pel Rin. La mort de Siegfried: “Brünnhilde, heilige Braut!”, Marxa fúnebre, Escena final: “Starke Scheite schichtet mir dort...”Preus: de 35 a 210 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –












































































