Programa de mà
Budapest Festival Orchestra & Fischer
—Escena final de La valquíria de WagnerPalau 100
Dimecres, 27 de maig de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el mecenatge de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Ingela Brimberg, soprano
Hanno Müller-Brachmann, baix
Budapest Festival Orchestra
Iván Fischer, directorI
Robert Schumann (1810-1856)
Simfonia núm. 3, en Mi bemoll major, op. 97, "Renana"I. Lebhaft (animat)
II. Scherzo. Sehr mässig (molt moderat)
III. Nichtschnell (no ràpid)
IV. Feierlich (maestoso)
V. Lebhaft (animat)II
Richard Wagner (1813-1883)
Escena final de l’acte III de La valquíriaDurada aproximada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#simfonica #òpera #músicauniversal
Poema
Pancratium maritimum
com quan en una nit de juliol
emergeix a la sorra un lliri de mar en silenci discretament
signant el miracle del bulb que floreix a la platja
amb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida
només per viure un dia aquesta vidaaixí voldria jo una biografia
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)
Et pot interessar...
Qui en són els protagonistes?
Brünnhilde i Wotan. Wagner i el seu Anell del Nibelung. La Budapest Festival Orchestra i Iván Fischer, el seu fundador. Aquesta nova visita del conjunt hongarès a Palau 100 farà que torni a la vida un dels grups escultòrics de sobre l’escenari del Palau, el de la dreta, que representa tres valquíries en plena cavalcada. Una d’elles serà protagonista d’aquesta vetllada al costat del seu pare Wotan, avui interpretats per la soprano Ingela Brimberg i el baix Hanno Müller-Brachmann. Amb el mestre Fischer i la seva orquestra prodigiosa, la tensió wagneriana està assegurada.
Quines són les claus del concert?
La valquíria Brünnhilde, filla preferida de Wotan, s’acomiada del seu pare una vegada més en l’escena final de La valquíria, un dels duos més intensos de tot L’Anell del Nibelung. Es tracta d’un cicle de quatre drames musicals (òperes) que suposen més de quinze hores de música, concebut per Richard Wagner. Per no obeir, Wotan castiga la seva filla i li treu la condició divina transformant-la en humana. Això si hi ha un heroi capaç de traspassar el cercle de foc amb el qual protegirà Brünnhilde adormida. L’escena final de l’òpera més popular de L’Anell estarà precedida per la Tercera Simfonia de Robert Schumann, autor que representa una vessant de la música germànica que no sempre va coincidir amb els postulats megalòmans de Wagner. Més aviat al contrari.
A què he de parar atenció?
El programa juxtaposa dos noms fonamentals de la història de la música, però amb visions diferents del sentit estètic. Wagner i Schumann s’admiraven, sí, però també es criticaven. Es coneixien, quan eren joves van col·laborar plegats i, a poc a poc, van anar desenvolupant maneres d’entendre la melodia, l’orquestració i, en general, la forma de fer música des de perspectives molt diferents. Aquesta és una bona ocasió per comparar-los. Que cadascú es deixi anar i senti què li diuen aquestes dues obres magnífiques.
Sabies que...
Wagner i Schumann van coincidir vivint a Leipzig a la dècada del 1830, quan tenien uns vint anys. Wagner va escriure articles per a la revista «Neue Zeitschrift für Musik», que editava Schumann. Tots dos es van tornar a trobar a Dresden, on van coincidir del 1844 al 1849 i on, és clar, Wagner va ser molt crític amb l’obra de Schumann. Quan va sentir la seva òpera Genoveva (del 1850, dos mesos anterior al Lohengrin wagnerià), va escriure sense embuts: “Schumann no té sentit de la melodia, i la seva òpera demostra errors de concepció dramàtica”.
A Palau Digital, la plataforma de continguts audiovisuals gratuïts del Palau, trobareu un episodi de la sèrie de divulgació Perspectives Musicals dedicada a aquesta obra magna. No us la perdeu! www.palaudigital.cat/perspectives-musicals
Programa de mà
Budapest Festival Orchestra & Fischer
—Escena final de La valquíria de WagnerPalau 100
Dimecres, 27 de maig de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el mecenatge de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Ingela Brimberg, soprano
Hanno Müller-Brachmann, baix
Budapest Festival Orchestra
Iván Fischer, directorI
Robert Schumann (1810-1856)
Simfonia núm. 3, en Mi bemoll major, op. 97, "Renana"I. Lebhaft (animat)
II. Scherzo. Sehr mässig (molt moderat)
III. Nichtschnell (no ràpid)
IV. Feierlich (maestoso)
V. Lebhaft (animat)II
Richard Wagner (1813-1883)
Escena final de l’acte III de La valquíriaDurada aproximada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#simfonica #òpera #músicauniversalPoema
Pancratium maritimum
com quan en una nit de juliol
emergeix a la sorra un lliri de mar en silenci discretament
signant el miracle del bulb que floreix a la platja
amb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida
només per viure un dia aquesta vidaaixí voldria jo una biografia
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Et pot interessar...
Qui en són els protagonistes?
Brünnhilde i Wotan. Wagner i el seu Anell del Nibelung. La Budapest Festival Orchestra i Iván Fischer, el seu fundador. Aquesta nova visita del conjunt hongarès a Palau 100 farà que torni a la vida un dels grups escultòrics de sobre l’escenari del Palau, el de la dreta, que representa tres valquíries en plena cavalcada. Una d’elles serà protagonista d’aquesta vetllada al costat del seu pare Wotan, avui interpretats per la soprano Ingela Brimberg i el baix Hanno Müller-Brachmann. Amb el mestre Fischer i la seva orquestra prodigiosa, la tensió wagneriana està assegurada.
Quines són les claus del concert?
La valquíria Brünnhilde, filla preferida de Wotan, s’acomiada del seu pare una vegada més en l’escena final de La valquíria, un dels duos més intensos de tot L’Anell del Nibelung. Es tracta d’un cicle de quatre drames musicals (òperes) que suposen més de quinze hores de música, concebut per Richard Wagner. Per no obeir, Wotan castiga la seva filla i li treu la condició divina transformant-la en humana. Això si hi ha un heroi capaç de traspassar el cercle de foc amb el qual protegirà Brünnhilde adormida. L’escena final de l’òpera més popular de L’Anell estarà precedida per la Tercera Simfonia de Robert Schumann, autor que representa una vessant de la música germànica que no sempre va coincidir amb els postulats megalòmans de Wagner. Més aviat al contrari.
A què he de parar atenció?
El programa juxtaposa dos noms fonamentals de la història de la música, però amb visions diferents del sentit estètic. Wagner i Schumann s’admiraven, sí, però també es criticaven. Es coneixien, quan eren joves van col·laborar plegats i, a poc a poc, van anar desenvolupant maneres d’entendre la melodia, l’orquestració i, en general, la forma de fer música des de perspectives molt diferents. Aquesta és una bona ocasió per comparar-los. Que cadascú es deixi anar i senti què li diuen aquestes dues obres magnífiques.
Sabies que...
Wagner i Schumann van coincidir vivint a Leipzig a la dècada del 1830, quan tenien uns vint anys. Wagner va escriure articles per a la revista «Neue Zeitschrift für Musik», que editava Schumann. Tots dos es van tornar a trobar a Dresden, on van coincidir del 1844 al 1849 i on, és clar, Wagner va ser molt crític amb l’obra de Schumann. Quan va sentir la seva òpera Genoveva (del 1850, dos mesos anterior al Lohengrin wagnerià), va escriure sense embuts: “Schumann no té sentit de la melodia, i la seva òpera demostra errors de concepció dramàtica”.
A Palau Digital, la plataforma de continguts audiovisuals gratuïts del Palau, trobareu un episodi de la sèrie de divulgació Perspectives Musicals dedicada a aquesta obra magna. No us la perdeu! www.palaudigital.cat/perspectives-musicals