• Programa de mà

    Vespres d'Arnadí, Coral Cantiga & Colomé

    La Creació de Haydn

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 19 d'abril de 2026 – 17.30 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    María Hinojosasoprano
    Albert Casalstenor
    Ferran Albrichbaríton
    Vespres d’Arnadíorquestra barroca (Dani Espasa, director)
    Coral Cantiga (Montse Meneses, directora)
    Edmon Colomerdirector


    Franz Joseph Haydn (1732-1809)
    La Creació, Hob. XXI:2

    Ia part

    1. Preludi: Die Vorstellung des Chaos
    2. Recitatiu (Rafael, Uriel) amb cor: Im Anfange schuf Gott
    3. Ària (Uriel) i cor: Nun schwanden vor dem heiligen Strahle
    4. Recitatiu (Rafael): Und Gott machte das Firmament
    5. Solista (Gabriel) amb cor: Mit Staunen sieht das Wunderwerk
    6. Recitatiu (Rafael): Und Gott sprach: Es sammle sich das Wasser
    7. Ària (Rafael): Rollend in schäumenden Wellen
    8. Recitatiu (Gabriel): Und Gott sprach: Es bringe die Erde Gras hervor
    9. Ària (Gabriel): Nun beut die Flur das frische Grün
    10. Recitatiu (Uriel): Und die himmlischen Heerscharen
    11. Cor: Stimmt an die Saiten
    12. Recitatiu (Uriel): Und Gott sprach: Es sei'n Lichter an der Feste des Himmels
    13. Recitatiu (Uriel): In vollem Glanze steiget jetzt
    14. Trio (Gabriel, Uriel, Rafael) amb cor: Die Himmel erzählen die Ehre Gottes
    15. Recitatiu (Rafael): Und Gott sprach: Es bringe die Erde hervor lebende Geschöpfe
    16. Ària (Gabriel): Auf starkem Fittige schwinget sich
    17. Recitatiu (Rafael): Und Gott schuft grosse Walfische
    18. Recitatiu (Rafael): Un die Engel rührten ihr’
    19. Trio i cor: In holder Anmut stehnmit jungem Grün geschmückt

    IIa part

    20. Recitatiu (Rafael): Und Gott sprach: Es bringe die Erde hervor
    21. Recitatiu (Rafael): Gleich öffnet sich der Erde Schoß.
    22. Ària (Rafael): Nun scheint in vollem Glanze der Himmel
    23. Recitatiu (Uriel): Und Gott schuf den Menschen
    24. Ària (Uriel): Mit Würd' und Hoheit angetan
    25. Recitatiu (Rafael): Und Gott sah jedes Ding
    26. Cor amb trio: Vollendet ist das große Werk
    27. Recitatiu (Uriel): Aus Rosenwolken bricht
    28. Duet (Eva, Adam) mit cor: Von deiner Güt', o Herr und Gott
    29. Recitatiu (Eva, Adam): Nun ist die erste Pflich erfüllt
    30. Duet (Eva, Adam): Holde Gattin, dir zur Seite
    31. Recitatiu (Uriel): O glücklich Paar, und glücklich immerfort
    32. Cor final amb solistes: Singt dem Herren alle Stimmen!


    Durada del concert:
    Primera part, 80 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 35 minuts.
    La durada del concert és aproximada.

    #coral

  • Poema

  • Comentari

  • Biografies

    Maria Hinojosa, soprano

    Maria Hinojosa

    Llicenciada amb la màxima qualificació i premi fi de carrera (ESMUC), va ser nominada a millor actriu musical (2007 i 2011) i fou guanyadora del Premi de la Crítica als Premis Butaca. Ha cantat al Musikverein, Theater an der Wien, Teatro Colón de Buenos Aires, Arena de Verona, Opera Philadelphia, Liceu, L’Auditori, Palau de la Música Catalana, Les Arts, Teatro Real...

    Destaquen les seves gravacions amb Gabriel Garrido, Cappella Mediterranea, Forma Antiqva, Ottavio Dantone, Pablo Heras-Casado i Orquesta Barroca de Sevilla.

    Entre els seus compromisos recents destaquen Policías y ladrones, La violación de Lucrecia i Cómicas al Teatro de la Zarzuela, el seu retorn al Musikverein amb Concentus Musicus Wien i Arabella (Strauss) a Oviedo.

  • Albert Casals, tenor

    Albert Casals
  • Ferran Albrich, baríton

    Ferran Albrich

    © May Zircus

  • Coral Cantiga

    Coral Cantiga

    (Montserrat Meneses, directora)

    La Coral Cantiga dels Lluïsos de Gràcia va néixer l’any 1961. Va ser fundada per Leo Massó i, des del començament, la seva prolífica activitat artística va ser complementada per l’impuls que donà a la fundació del cor infantil El Virolet (1966) i del cor juvenil Coral Sinera (1968), tot abastant d’aquesta manera la pràctica del cant coral a totes les edats. Ha estat dirigida successivament pel mateix Leo Massó, Oriol Ponsa, Edmon Colomer, Josep Prats i Montserrat Meneses, que n’és la directora actual. Ha col·laborat amb orquestres de renom, tant a escala nacional com internacional, i ha fet nombrosos enregistraments per a ràdio i televisió. Ha estat dirigida per directors de reconegut prestigi, com Pierre Cao, Laszlo Heltay, Oriol Martorell, Salvador Mas, Antoni Ros Marbà, Johan Duijck, Fernando Eldoro, Marcos Leite i Salvador Brotons, entre d’altres. 

  • Montserrat Meneses, directora

    Montserrat Meneses

    Nascuda al Vendrell (1973), és directora de cors i pedagoga musical. Va estudiar a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell i als conservatoris de Tarragona i Badalona. Es va formar com a directora de cors amb Manel Cabero, Josep Prats, Josep Vila, Mireia Barrera, Pierre Cao, Laszlo Heltay i Johan Duijck.

    Ha dirigit cors d’arreu del país, entre els quals destaquen les Joves Veus i l’Orfeó del Vendrell, la coral Allegro i la coral Genciana de Barcelona, la coral Regina de Manlleu i el Cor de Cambra de la Diputació de Girona.

    Pel que fa al vessant pedagògic, és professora de cant coral a l’EMMPAC del Vendrell, ha estat professora de direcció coral a l’SCIC i a la FCEC i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili. Ha impartit cursos i tallers de direcció coral i pedagogia del cant coral per tot el territori.

    Durant deu anys ha estat codirectora del programa Cantània de l’Auditori de Barcelona i des de fa quinze anys és codirectora i directora artística del programa Canta Gran, projecte coproduït per L’Auditori i l’Ajuntament de Barcelona i que recentment ha rebut el Premi Anselm Clavé al millor projecte de transformació social.

    Actualment dirigeix el Cor Zóngora i el cor Veus Blanques de l’EMMPAC del Vendrell –tots dos fundats per ella–, la Coral Cantiga de Barcelona i és sotsdirectora de l’Orfeó Català.

  • Vespres d’Arnadí

    VESPRES D'ARNADÍ - ‘Suites per a orquestra’ i ‘Concerts per a violí’ de Bach

    Creada l’any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa amb l’objectiu d’oferir versions plenes d’emoció, frescor i espontaneïtat utilitzant instruments i criteris històrics, el nom recorda els concerts que al segle XVIII s’oferien habitualment als vespres com a postres dels sopars distingits dels nobles i burgesos. La carabassa, el sucre i les ametlles són els ingredients de l’arnadí, una de les postres més antigues del País Valencià. 

    El conjunt ha actuat en importants sales i festivals d’Europa, com els de Peralada, Barcelona, Halle, Praga, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Compostel·la, Lugo i Madrid, entre d’altres.

    Ha enregistrat tres discos amb el segell Musièpoca: Pièces de simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada de Händel. A la darreria del 2018 va presentar el quart disc, amb el segell Aparté, titulat L’Alessandro amante, protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata. El 2024 va publicar el seu darrer disc, Invisibili, novament amb el magnífic contratenor Xavier Sabata: un recorregut apassionant pel gènere de l’òpera seria, que a les primeres dècades del segle XVIII vivia un procés d’intensificació virtuosística que convertí els cantants –sobretot sopranos i castrati– en les autèntiques superestrelles de l’època. 

    Vespres d’Arnadí rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull.

    Vespres d’Arnadí està formada per: 

    Farran Sylvan James, violí solista 
    Alba Roca, Maria Roca, Cati Reus, violins I  
    Nicholas Robinson, Ricart Renart, Andrés Murillo, Kathleen Leidig, violins II  
    Anna Aldomà, Jordi Armengol, violes  
    Guillermo Turina, Dimitri Kindynis, violoncels  
    Mario Lisarde, contrabaix  
    Pablo FitzGerald, arxillaüt  
    Dani Espasa, clavecí i orgue 

  • Dani Espasa, clavecí i director

    Dani Espasa

    © Michal Novak

    Nascut a la Canonja (Tarragona), és un músic eclèctic amb multitud d’interessos i una activitat artística ben diversa: pianista, clavecinista, acordionista, director, compositor, arranjador, productor i professor. La seva carrera transcorre per camins sorprenents: participa en espectacles teatrals –ha col·laborat amb Lluís Pasqual, Calixto Bieito, Josep Maria Flotats, Joan Ollé, Sergi Belbel i Jordi Prat i Coll–, es posa al capdavant de l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, col·labora amb Maria del Mar Bonet o Lídia Pujol, i imparteix classes d’improvisació i música de cambra a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). 

    Havent estudiat clavicèmbal i baix continu a l’ESMUC amb Béatrice Martin, va iniciar una intensa activitat en grups de música barroca, renaixentista i medieval, com Hespèrion XXI, Le Concert des Nations, L’Arpeggiata, Mala Punica, La Hispanoflamenca, The Rare Fruits Council, Les Sacqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, La Caravaggia o MUSIca ALcheMIca. Tanmateix, no trigà a ampliar el seu radi d’acció, i aviat va dirigir l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual també col·labora com a pianista i clavecinista, l’ensemble barroc de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Nacional de Andorra (ONCA) i l’ensemble de música contemporània BCN216. 

    Com a instrumentista, ha estrenat i enregistrat peces per a piano de Joan Albert Amargós i Enric Granados, i té més d’una quarantena d’enregistraments per als segells Aparté, Alia Vox, Erato, Passacaille, Pan Classics, Naxos, Harmonia Mundi i BIS Records. 

    Espasa ha compartit escenari amb artistes de procedències molt diverses: Joan Albert Amargós, Eliseo Parra, Sílvia Pérez Cruz, Sting, Paul Simon, John Cale, Ute Lemper, Rolando Villazón, Philippe Jaroussky, Mayte Martín, Judit Neddermann, Dulce Pontes, Nina, Alfonso Vilallonga, Kepa Junkera, Maria Farantouri, Santiago Auserón, Maika Makovski, Nigel Kennedy, Maya Plisetskaya i Blaumut, entre d’altres.

    El 2020 va rebre el Premi Butaca a la millor composició musical de teatre per la música de La Rambla de les Floristes (Teatre Nacional de Catalunya). 

    Actualment compagina l’activitat artística i la docència com a professor a l’ESMUC i com a membre del Programa d’Interpretació Històrica de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, on ensenya clavicèmbal i baix continu. A més, és director artístic del cicle de concerts al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. 

    Així, doncs, Dani Espasa –aquell músic que s’encaminava per ser arquitecte– és avui un referent indiscutible de la música antiga a Catalunya i al món. 

  • Edmon Colomer, director

    ©Antoni Bofill

    Nascut a Barcelona (1951), dirigeix als cinc continents i ha estat titular de les orquestres Simfònica de Balears, Simfònica del Vallès, Filarmónica de Màlaga, Orchestre de Picardie  i Daejeon Philharmonic (Corea del Sud). El 1983 creà la Joven Orquesta Nacional de España, i el 1988 l’Orquestra de Cadaqués.

    Enregistra per als segells discogràfics Auvidis-Naïve, Assai, Harmonia Mundi, Calliope, Triton, Naxos, Ensayo, Virgin i Philips. El seu catàleg discogràfic inclou versions de referència, com Serenade de Bernstein, Atlàntida i El amor brujo de Falla, La pesta de Gerhard, La danse des morts de Honegger, el Concert per a orgue de Poulenc o el Concierto de Aranjuez de Rodrigo amb Paco de Lucía. Els compositors catalans són habituals en les seves programacions i enregistraments.

    L’any 2002 el Ministeri de Cultura francès li concedí la distinció Chevalier de l’Ordre des Palmes Académiques. A Catalunya és membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i del Consell Nacional de la Cultura i les Arts.

    És director artístic del cicle Valls 2019-2021, dedicat a Gerhard, Beethoven i Carner, i comissari de Robert Gerhard 2020-2021 (Any Gerhard).

  • Textos

    JOSEPH HAYDN
    Die Schöpfung, Hob.XX1/2 (La Creació)

    Text anglès de Lidley sobre El paradís perdut de Milton, traduït a l’alemany per Gottfried van Swieten 
    Traducció textual catalana de Feliu Formosa

    Erster teil

    Primera part

    1. Einleitung (Die Vorstellung des Chaos)

    1. Introducció (La representació del caos)

    2. Rezitativ

    RAPHAEL
    Im Anfange schuf Gott Himmel und Erde,
    und die Erde war ohne Form und leer,
    und Finsternis war auf der Fläche der Tiefe.

    2. Recitatiu

    RAFAEL
    En el principi Déu creà cel i terra,
    i la terra era buida i sense forma,
    i la tenebra s’estenia sobre la capa de l’abisme.

    CHOR
    Und der Geist Gottes schwebte auf der Fläche
    der Wasser; und Gott sprach:
    Es werde Licht!
    Und es ward Licht.

    COR
    I l’esperit de Déu planava damunt la superfície
    de les aigües; i Déu digué:
    Faci’s la llum!
    I la llum fou.

    URIEL
    Und Gott sah das Licht, dass es gut war,
    und Gott schied das Licht von der Finsternis.

    URIEL
    I Déu va veure que la llum era bona,
    i Déu va separar la llum de la tenebra.

    3. Arie un chor

    3. Ària i cor

    URIEL
    Nun sachwanden vor dem heiligen Strahle
    des schwarzen Dunkels gräuliche Schatten:
    der este Tag entstand.
    Verwirrung weicht, und Ordnung keimt empor.
    Erstarrt enflieht der Höllengeister Schar
    in des Abgrunds Tiefen hinab
    zur ewigen Nacht.

    URIEL
    Llavors davant la resplendor sagrada s’esvaniren
    les ombres sinistres de la negra foscor:
    va néixer el primer dia.
    El caos es fa enrere i l’ordre es va formant.
    Atònita, l’horda d’esperits infernals
    es precipita a les fondàries de l’abisme
    cap a la nit eterna.

    4. Rezitativ

    4. Rectitatiu

    CHOR
    Verzweiflung, Wut und Schrecken
    begleiten ihren Sturz,
    und eine neue Welt
    entsprigt auf Gottes Wort.

    COR
    Desesperació, ira i terror
    n’acompanyen la caiguda,
    i un món nou
    brolla del verb de Déu.

    Da tobten brausend heftige Stürme;
    wie Spreu vor dem Winde, so flogen die Wolken,
    die Luft durchschnitten feurige Blitze
    und schrecklich rollten die Donner umher.
    Der Flut entstieg auf sein Geheiss
    der allerquickende Regen,
    der allverheerende Schauer,
    der leichte, flockige Schnee.

    Llavors es desfermaren amb fúria grans tempestes;
    com pols que el vent empeny, passaven els núvols,
    fendien l’aire llamps de foc
    i terribles els trons retrunyien arreu.
    Al seu mandat va sorgir de les ones
    la pluja vivificant,
    la calamarsa devastadora,
    la neu lleugera, en flocs.

    5. Solo mit chor

    5. Solo amb cor

    GABRIEL
    Mit Staunen sieht das Wunderwerk
    der Himmelsbürger frohe Schar,
    und laut ertönt aus ihren Kehlen
    des Schöpfers Lob,
    das Lob des zweiten Tags.

    GABRIEL
    Amb estupor veu el prodigi
    l’estol feliç dels habitants del cel,
    i surt amb esclat de llurs goles
    la lloança del Creador,
    la lloança del dia segon.

    CHOR
    Und laut ertönt aus ihren Kehlen
    des Schöpfers Lob,
    das Lob des zweiten Tags.

    COR
    I surt amb esclat de llurs goles
    la lloança del Creador,
    la lloança del dia segon.

    6. Rezitativ

    6. Recitatiu

    RAPHAEL
    Und Gott sprach:
    Es sammle sich das Wasser unter dem Himmel
    zusammen
    an einem Platz
    und es erscheine das trockne Land;
    und es ward so.
    Und Gott nannte das trockne Land “Erde”
    und die Sammlung der Wasser nannte er “Meer”,
    und Gott sah, dass es gut war.

    RAFAEL
    I Déu digué:
    Que les aigües que hi ha sota el cel s’apleguin
    en un lloc
    i que es faci visible la part seca;
    i fou així.
    I Déu donà a la part seca el nom de “terra”
    i anomenà “mar” les aigües reunides;
    i Déu veié que era bo.

    7. Arie

    7. Ària

    RAPHAEL
    Rollend in schäumenden Wellen
    bewegt sich ungestüm das Meer.
    Hügel und Felsen erscheinen.
    der Berge Gipfel steight empor.
    Die Fläche, weit gedehnt,
    durchläuft der breite Strom
    in mancher Krümme.
    Leise rauschend gleitet fort
    im stillen Tal der helle Bach.

    RAFAEL
    Tot girant en onades escumoses
    es mou el mar impetuós.
    Turons i penyes emergeixen,
    s’alcen els cims de les muntanyes.
    Solca la plana, dilatada,
    l’ample corrent del riu
    fent revolts.
    Llisca amb la seva lleu remor
    per la vall tranquil·la el clar rierol.

    8. Rezitativ

    8. Recitatiu

    GABRIEL
    Und Gott sprach:
    Es bringe die Erde Gras hervor,
    Kräuter, die Samen geben und Obstbäume, die Früchte
    bringen ihrer Art gemäss,
    die ihren Samen in sich selbst haben auf der Erde;
    und es ward so.

    GABRIEL
    I Déu digué:
    Que la terra produeixi vegetació,
    herbes que donin llavors, i arbres fruiters
    que donin fruits segons llur gènere,
    que tinguin en ells mateixos la sement damunt la terra;
    i fou així.

    9. Arie

    9. Ària

    GABRIEL
    Nun beut die Flur das frische Grün
    dem Auge zur Ergötzung dar.
    Den anmutsvollen Blick
    erhöht der Blumen sanfter Schmuck.
    Hier duften Kräuter Balsam aus,
    hier sprosst den Wunden Heil.
    Die Zweige krümmt der goldnen Früchte Last;
    hier wölbt der Hain zum kühlen Schirme sich;
    den steilen Berg bekrönt ein dichter Wald.

    GABRIEL
    I el camp ofereix la verdor fresca
    als ulls en delectança.
    L’esguard ple d’encís
    és exaltat pel suau ornament de les flors.
    Aquí hi ha herbes balsàmiques,
    allà brosten les que guareixen mals.
    La branca es vincla al pes dels fruits daurats;
    es corba l’arbreda per formar un fresc redós;
    un bosc espès corona l’abrupta muntanya.

    10. Rezitativ

    10. Recitatiu

    URIEL
    Und die himmlischen Heerscharen
    verkündigten den dritten Tag,
    Gott preisend und sprechend

    URIEL
    I les cohorts celestes
    anunciaren el dia tercer,
    tot lloant Déu i dient:

    11. Chor

    11. Cor

    CHOR
    Stimmt an die Saiten, ergreift die Leier!
    Lasst euren Lobgesang erschallen!
    Frohlocket dem Herrn, dem mächtigen Gott!
    Denn er hat Himmel und Erde
    bekleidet in herrlicher Pracht!

    COR
    Polseu les cordes, agafeu la lira!
    Que ressoni el vostre cant de lloa!
    Exalteu el Senyor, el Déu poderós!
    Perquè ha vestit cel i terra
    d’un esplendor magnífic!

    12. Rezitativ

    12. Recitatiu

    URIEL
    Und Gott sprach:
    Es sei’n Lichter an der Feste des Himmels,
    um den Tag von der Nacht zu scheiden,
    und Licht auf der Erde zu geben,
    und es sei’n diese für Zeichen und Zeiten
    und für Tage und für Jahre.
    Er machte die Sterne gleichfalls.

    URIEL
    I Déu digué:
    Que hi hagi lluminàries al cel per separar el dia de la nit
    i per donar llum a la terra,
    i que serveixin per a senyals i estacions
    per a dies i anys.
    I així mateix féu les estrelles.

    13. Rezitativ

    13. Recitatiu

    URIEL
    In vollem Glanze steiget jetzt
    die Sonne strahlend auf,
    ein wonnevoller Bräutigam,
    ein Riese stolz und froh,
    zu rennen seine Bahn.
    Mit leisem Gang und sanften Schimmer
    schleicht der Mond die stille Nacht hindurch.
    Den ausgedehnten Himmelsraum
    ziert ohne Zahl der hellen Sterne Gold.
    Und die Söhne Gottes
    verkündigten den vierten Tag
    mit himmlischem Gesang,
    seine Macht ausrufend, also:

    URIEL
    I puja ara en plena glòria
    el sol radiant
    com un nuvi en ple èxtasi,
    gegant altiu i alegre,
    per recórrer el seu curs.
    Amb pas lleu i una lluïssor tènue,
    s’esmuny la lluna per la nit quieta.
    L’espai immens dels cels
    és adornat per l’or de les estrelles sense nombre.
    I els fills de Déu
    anuncien el quart dia amb cants celestials,
    tot proclamant el seu poder així:

    14. Terzett und chor

    14. Tercet i cor

    CHOR
    Die Himmel erzählen die Ehre Gottes,
    und seiner Hände Werk
    zeigt an das Firmament.

    COR
    Els cels conten la glòria de Déu
    i l’obra de les seves mans
    la mostra el firmament.

    GABRIEL, URIEL, RAPHAEL
    Dem kommenden Tage sagt es der Tag,
    die Nacht, die verschwand,
    der folgenden Nacht:

    GABRIEL, URIEL, RAFAEL
    El dia ho diu al dia que ve;
    la nit que se’n va ho diu
    a la nit que segueix:

    CHOR
    Die Himmel erzählen die Ehre Gottes,
    und seiner Hände Werk
    zeigt an das Firmament.

    COR
    Els cels conten la glòria de Déu
    i l’obra de les seves mans
    la mostra el firmament.

    GABRIEL, URIEL, RAPHAEL
    In alle Welt ergeht das Wort,
    jedem Ohre klingend,
    keiner Zunge fremd:

    GABRIEL, URIEL, RAFAEL
    Per l’univers s’estén la paraula,
    que en tota oïda ressona
    i a cap llengua no és estranya.

    CHOR
    Die Himmel erzählen die Ehre Gottes,
    und seiner Hände Werk
    zeigt an das Firmament.

    COR
    Els cels conten la glòria de Déu
    i l’obra de les seves mans
    la mostra el firmament.

    Zweiter teil

    Segona part

    15. Rezitativ

    15. Rectitatiu

    GABRIEL
    Und Gott sprach:
    Es bringe das Wasser in der Fülle hervor
    webende Geschöpfe, die Leben haben,
    und Vögel, die über der Erde fliegen mögen
    in dem offenen Firmamente des Himmels.

    GABRIEL
    I Déu digué:
    Que l’aigua produeixi en abundància
    criatures animades, que tinguin vida,
    i ocells que puguin volar damunt la terra
    pel firmament obert del cel.

    16. Arie

    16. Ària

    GABRIEL
    Auf starkem Fittige schwinget sich
    der Adler stolz
    und teilet die Luft im schnellesten Fluge
    zur Sonne hin.
    Den Morgen grüsst der Lerche frohes Lied
    und Liebe girrt das zarte Taubenpaar.
    Aus jedem Busch und Hain
    erschallt der Nachtigallen süsse Kehle.
    Noch drückte Gram nicht ihre Brust,
    noch war zur Klage nicht gestimmt
    ihr reizender Gesang.

    GABRIEL
    Amb ales vigoroses es llança
    l’àguila altiva
    i solca els aires en el vol més veloç
    cap al sol.
    Saluda el matí el cant joiós de l’alosa,
    i l’amor amanyaga la tendra parella de coloms.
    En cada mata i en cada arbreda
    ressona el dolç cant del rossinyol.
    El dolor encara no li estrenyia el pit
    ni era afinat encara per al plany
    el seu cant enciser.

    17. Rezitativ

    17. Recitatiu

    RAPHAEL
    Und Gott schuft grosse Walfische
    und ein jedes lebende Geschöpf, das sich beweget:
    und Gott segnete sie, sprechend:
    Seid fruchtbar alle,
    mehret euch,
    Bewohner der Luft,
    vermehret euch, und singt auf jedem Aste!
    Mehret euch, ihr Flutenbewohner,
    und füllet jede Tiefe!
    Seid fruchtbar, wachset, mehret euch!
    Erfreuet euch in eurem Gott!

    RAFAEL
    I Déu va crear grans balenes
    i tota criatura viva, que es mou,
    i Déu els beneí, tot dient:
    Sigueu fecunds,
    multipliqueu-vos,
    habitants de l’aire,
    multipliqueu-vos i canteu en cada branca!
    Multipliqueu-vos habitants de les ones,
    i ompliu tota fondària!
    Sigueu fecunds, creixeu, multipliqueu-vos!
    Alegreu-vos en el vostre Déu!

    18. Rezitativ

    18. Recitatiu

    RAPHAEL
    Und die Engel rührten ihr’ unsterblichen Horfen
    und sangen die Wunder des fünften Tags.

    RAFAEL
    I els àngels van tocar llurs arpes immortals
    i cantaren els prodigis del dia cinquè.

    19. Terzett und chor

    19. Tercert i cor

    a) GABRIEL
    In holder Anmut stehn
    mit jungem Grün geschmückt,
    die wogigten Hügel da.
    Aus ihren Adern quillt
    in fliessendem Kristall
    der kühlende Bach hervor.

    a) GABRIEL
    S’alcen plenes de gràcia,
    adornades de jove verdor,
    les serralades onejants.
    Els brolla de les venes,
    en cristall que flueix,
    el torrent d’aigua fresca.

    URIEL
    In frohen Kreisen schwebt,
    sich wiegend ind der Luft,
    der munteren Vögel Schar.
    Den bunten Federglanz
    erhöht im Wechselflug
    das goldene Sonnenlicht.

    URIEL
    Plana en cercles joiosos,
    tot bressant-se en l’espai
    l’estol d’ocells alegres.
    L’esclat acolorit de les plomes
    en llur voleiar, augmenta
    sota la llum daurada del sol.

    RAPHAEL
    Das helle Nass durchblitzt
    der Fisch und windet sich
    Im steten Gewühl umher.
    Vom tiefsten Meeresgrund
    wälzet sich Leviathan
    auf schäumender Well’ empor.

    RAFAEL
    Solca lluminós les aigües clares
    el peix, i giravolta
    en incessant bellugadissa.
    De les fondàries més profundes del mar
    s’aixeca Leviatan
    fins a les ones escumejants.

    GABRIEL, URIEL, RAPHAEL
    Wieviel sind deiner Werk’, o Gott!
    Wer fasset ihre Zahl?
    Wer, o Gott!
    Wer fasset ihre Zahl?

    GABRIEL, URIEL, RAFAEL
    Com són, oh Déu, abundants les teves obres!
    Qui pot copsar-ne el nombre?
    Qui, oh Déu!
    Qui pot copsar-ne el nombre?

    b) GABRIEL, URIEL, RAPHAEL, CHOR
    Der Herr ist gross
    in seiner Macht
    und ewing bleibt sein Ruhm.

    b) GABRIEL, URIEL, RAFAEL, COR
    És gran el Senyor
    en el seu poder
    i eterna serà la seva glòria.

    20. Rezitativ

    20. Recitatiu

    RAPHAEL
    Und Gott sprach:
    Es bringe die Erde hervor
    lebende Geschöpfe nach ihrer Art:
    Vieh und kriechendes Gewürm und Tiere der Erde
    nach ihren Gattungen.

    RAFAEL
    I Déu digué:
    Que la terra produeixi
    criatures vivents segons llur gènere:
    bestiar que camini i que repti i bèsties
    de la terra segons llur espècie.

    21. Rezitativ

    21. Recitatiu

    RAPHAEL
    Gleich öffnet sich der Erde Schoss
    und sie gebiert auf Gottes Wort
    Geschöpfe jeder Art,
    in vollem Wuchs und ohne Zahl.
    Vor Freude brüllend steht der Löwe da.
    Hier schiesst der gelenkige Tiger empor.
    Das zack’ge Haupt erhebt der schnelle Hirsch.
    Mit fliegender Mähne springt und wieh’rt
    voll Mut und Kraft das edle Ross.
    Auf grünen Matten weidet schon das Rind,
    in Herder abgeteilt.
    Die Triften deckt, als wie gesät,
    das wollenreiche, sanfte Schaf.
    Wie Staub verbreitet sich
    in Schwarm und Wirbel
    das Heer der Insekten.
    In langen Zügen
    kriecht am Boden das Gewürm.

    RAFAEL
    S’obre llavors l’entranya de la terra
    i deslliura, seguint el verb de Déu,
    criatures de tota mena,
    en ple creixent i sense nombre.
    Amb rugits de joia s’alça el lleó.
    D’un salt es llança enfora el tigre àgil.
    Hissa l’embanyada testa el veloç cérvol.
    Amb crinera onejant salta i renilla
    ple d’impuls i coratge el corser noble.
    Sobre les parades verdes ja pastura el bou
    dividit en ramades.
    Omplen els camps d’herba, com sadollats,
    els tendres bens coberts de llana.
    Com polseguera s’escampa
    en eixams i remolins
    la host dels insectes.
    En llargues fileres van per terra
    les bèsties que repten.

    22. Arie

    22. Ària

    RAPHAEL
    Nun scheint in vollem Glanze der Himmel,
    nun prangt in ihrem Schmucke die Erde.
    Die Luft erfüllt das leichte Gefieder,
    die Wasser schwellt der Fische Gewimmel
    den Boden drückt der Tiere Last.
    Doch war noch alles nicht vollbracht.
    Dem Ganzen fehlte das Geschöpf,
    das Gottes Werke dankbar sehn,
    des Herren Güte preisen soll.

    RAFAEL
    El cel lluu ara amb tot l’esclat,
    i la terra en tota la seva ufanor.
    L’aire és ple d’aus lleugeres
    i la terra sent el pes del bestiar.
    Però no tot era encara acomplert.
    A tot el conjunt mancava la criatura
    que ha d’agrair l’obra de Déu,
    que ha de lloar la bondat del Senyor.

    23. Rezitativ

    23. Recitatiu

    URIEL
    Und Gott schuf den Menschen
    nach seinem Ebenbilde,
    nach dem Ebenbilde Gottes schuf er ihn.
    Mann und Weib, erschuf er sie.
    Den Atem des Lebens
    hauchte er in sein Angesicht,
    und der Mensch wurde zur lebendigen Seele.

    URIEL
    I Déu va crear l’home
    a la seva imatge,
    a la imatge de Déu el creà.
    Home i dona, els creà.
    L’alè de la vida
    va infondre en el seu rostre
    i l’home esdevingué una ànima viva.

    24. Arie

    24. Ària

    URIEL
    Mit Würd’ und Hoheit angetan,
    mit Schönheit, Stärk’ und Mut begabt,
    gen Himmel aufgerichtet steht der Mensch,
    ein Mann und König der Natur.
    Die breit gewölbt erhabne Stirn
    verkünd’t der Weisheit tiefen Sinn,
    und aus dem hellen Blicke strahlt der Geist,
    des Schöpfers Hauch und Ebenbild.
    An seinen Busen schmieget sich
    für ihn aus ihm geformt,
    die Gattin, hold und anmutsvoll.
    In froher Unschuld lächelt sie,
    des Frühlings reizend Bild,
    ihm Liebe, Glück und Wonne zu.

    URIEL
    Investit de dignitat i noblesa,
    dotat de bellesa, força i coratge,
    l’ésser humà s’alça erecte cap al cel,
    home i rei de la natura.
    El front enaltit i d’ampla corba,
    anuncia el sentit pregon de la saviesa
    i en l’esguard clar brilla l’esperit,
    l’alè i la imatge del Creador.
    Contra el seu pit s’estreny, feta
    per a ell i formada d’ell mateix,
    l’esposa gràcil i agradosa,
    que li somriu amb alegre innocència,
    imatge encisadora de la primavera
    i li és amor, goig i delit.

    25. Rezitativ

    25. Recitatiu

    RAPHAEL
    Und Gott sah jedes Ding, was er gemacht hatte:
    und es war sehr gut.
    Und der himmlische Chor
    feierte das Ende des sechsten Tages
    mit lautem Gesang:

    RAFAEL
    I Déu va veure totes les coses que havia fet:
    i tot era molt bo.
    I el cor celestial
    va celebrar la fi del sisè dia
    amb grans càntics:

    26. Chor und terzett

    26. Cor i tercet

    a) CHOR
    Vollendet ist das grosse Werk,
    der Schöpfer sieht’s und freuet sich.
    Auch unsre Freud’ erschalle laut,
    des Herren Lob sei unser Lied!

    a) COR
    És acabada la gran obra,
    el Creador la veu i s’omple de joia.
    Que el nostre goig ressoni també amb força,
    que el nostre cant sigui lloança del Senyor!

    b) GABRIEL, URIEL
    Zu dir, o Herr, blickt alles auf.
    um Speise fleht dich alles an.
    Du öffnest deine Hand, gesättigt werden sie.

    b) GABRIEL, URIEL
    A tu, oh Senyor, tot adreça l’esguard,
    tot et suplica que li donis aliment.
    Quan obres la teva mà se sadollen.

    RAPHAEL
    Du wendest ab dein Angesicht,
    da bebet alles und erstarrt.
    Du nimmst den Odem weg,
    in Staub zerfallen sie.

    RAFAEL
    Quan amagues la teva faç,
    tot tremola ple d’astorament.
    Si els apartes el teu alè,
    cauran desfets en pols.

    GABRIEL, URIEL, RAPHAEL
    Den Odem hauchst du wieder aus,
    und neues Leben sprosst hervor.
    Verjüngt ist die Gestalt
    der Erd’ an Reiz und Kraft.

    GABRIEL, URIEL, RAFAEL
    Si tornes a infondre’ls el teu hàlit,
    tornarà a brollar nova vida.
    Rejovenida, la imatge
    del món tindrà vigor i encís.

    c) CHOR
    Vollendet ist das grosse Werk,
    des Herren Lob sei unser Lied
    Alles lobe seinen Namen,
    denn er allein ist hoch erhaben
    Alleluja! Alleluja!

    c) COR
    És acabada la gran obra.
    Que el nostre cant sigui lloança del Senyor!
    Que tot exalci el seu nom,
    perquè només Ell és damunt de tot!
    Al·leluia! Al·leluia!

    Dritter teil

    Tercera part

    27. Rezitativ

    27. Recitatiu

    URIEL
    Aus Rosenwolken bricht,
    geweckt durch süssen Klang,
    der Morgen jung und schön.
    Vom himmlischen Gewölbe
    strömt reine Harmonie zur Erde hinab.
    Seht das beglückte Paar,
    wie Hand in Hand es geht!
    Aus ihren Blicken
    strahlt des heissen danks Gefühl.
    Bald singt in lautem Ton
    ihr Mund des Schöpfers Lob.
    Lasst unsre Stimme dann
    sich mengen in ihr Lied.

    URIEL
    Entre núvols rosats, irromp
    desvetllat per dolços sons,
    el matí, jove i bell.
    Des de la volta del cel
    baixa a la terra una harmonia pura.
    Mireu la joiosa parella
    com camina amb les mans agafades!
    De llur esguard surt radiant
    el sentiment d’una gratitud fèrvida.
    Llur boca cantarà ben aviat amb sons
    vigorosos la lloança del Creador.
    Que les nostres veus, aleshores,
    s’uneixin a llur cant.

    28. Duett mit chor

    28. Duet amb cor

    a) ADAM UND EVA
    Von deiner Güt’, o Herr und Gott,
    ist Erd’ und Himmel voll,
    Die Welt, so gross, so wunderbar,
    ist deiner Hände Werk.

    a) ADAM I EVA
    De la teva bondat, oh Déu i Senyor,
    són plens el cel i la terra.
    El món, tan gran i prodigiós,
    és l’obra de les teves mans.

    CHOR
    Gesegnet sei des Herren Macht,
    sein Lob erschall’ in Ewigkeit.

    COR
    Sigui beneït el poder de Déu,
    que la seva lloança soni eternament.

    b) ADAM
    Der Sterne hellster, o wie schön
    verkündest du den Tag!
    Wie schmückst du ihn, o Sonne du,
    des Weltalls Seel’ und Aug’!

    b) ADAM
    Amb quina bellesa, tu, el més clar
    dels astres anuncies el dia!
    Com l’engalanes, oh sol,
    ànima i ull de l’Univers!

    CHOR
    Macht kund auf errer weiten Bahn
    del Herren Macht und seinen Ruhm!

    COR
    Que el vostre curs extens proclami
    el poder i la glòria de Déu!

    EVA
    Und du, del Nächte Zierd’ und Trost,
    und all das strahlend’ Heer,
    verbreitet überall sein Lob
    in eurem Chorgesang.

    EVA
    I tu, ornament i consol de les nits,
    i tota la munió d’astres radiants,
    expandiu la Seva lloança pertot
    en el vostre coral.

    ADAM
    Ihr Elemente, deren Kraft
    stets neue Formen zeugt,
    ihr Dünst’ und Nebel,
    die der Wind versammelt und vertreibt:

    ADAM
    I vosaltres, elements, l’energia dels quals
    crea formes noves constantment,
    vosaltres, vapors i boires,
    que el vent aplega i escampa:

    ADAM, EVA, CHOR
    Lobsinget alle Gott, dem Herrn,
    gross wie sein Nam’ ist seine Macht.

    ADAM, EVA, COR
    Canteu tots la lloança de Déu, el Senyor,
    el poder del qual és gran com el seu nom.

    EVA
    Sanft rauschend lobt, o Quellen, ihn!
    Den Wipfel, neigt, ihr Baüm’!
    Ihr Pflanzen duffet, Blumen haucht
    ihm euern Wohlgeruch!

    EVA
    Oh fonts de dolç murmuri, lloeu-lo!
    Oh arbres, abaixeu el ramatge!
    Feu olor, plantes, expandiu per a Ell,
    oh flors, la vostra aroma!

    ADAM
    Ihr, deren Pfad die Höh’n erklimmt,
    und ihr, die niedrig kriecht,
    ihr, deren Flug die Luft durchschneid’t
    und ihr im tiefen Nass:

    ADAM
    Els qui la ruta mena vers els cims
    o us fa arrossegar pels fondals,
    els qui talleu l’espai amb el vostre vol
    o viviu a les profunditats aquàtiques:

    ADAM, EVA, CHOR
    Ihr Tiere, preiset alle Gott!
    Ihn lobe, was nur Odem hat!

    ADAM, EVA, COR
    Oh bèsties, lloeu Déu!
    Que el lloï tot allò que alena!

    ADAM UND EVA
    Ihr duklen Hain’, ihr Berg’ und Tal,
    ihr Zeugen unsres Danks,
    ertönen sollt ihr früh und spät
    von unsrem Lobgesang.

    ADAM I EVA
    Arbreda fosca, muntanya i vall,
    testimonis de la nostra gratitud,
    ressoneu a tota hora amb l’eco
    del nostre cant de lloança.

    CHOR
    Heil dir, o Gott, o Schöpfer, Heil!
    Aus deinem Wort entstand die Welt,
    dich beten Erd’ und Himmel an,
    wir preisen dich in Ewigkeit!

    COR
    Glòria a tu, oh Déu, oh Creador, glòria!
    Del teu verb es nat el món.
    T’adoren cel i terra,
    et glorifiquem eternament!

    29. Rezitativ

    29. Recitatiu

    ADAM
    Nun ist die erste Pflicht erfüllt,
    dem Schöpfer haben wir gedankt.
    Nun folge mir, Gefährtin meines Lebens!
    Ich leite dich, und jeder Schritt
    weckt neue Freud’ in unsrer Brust,
    zeigt Wunder überall.
    Erkennen sollst du dann,
    welch unaussprechlich Glück
    der Herr uns zugedacht.
    ihn preisen inmerdar,
    ihmn weihen Herz und Sinn.
    Komm, folge mir, ich leite dich.

    ADAM
    Ja hem complert el primer deure,
    hem donat gràcies al Creador.
    Ara segueix-me, companya de la meva vida.
    Et guiaré i cada pas despertarà
    una nova benaurança al nostre pit,
    i arreu desvetllarà miracles.
    Llavors t’adonaràs de quina
    felicitat inexpressable
    ens ha reservat el Senyor,
    el lloaràs per sempre més,
    li lliuraràs l’enteniment i el cor.
    Vine, segueix-me, et guiaré.

    EVA
    O du, für den ich ward,
    mein Schirm, mein Schild, mein All!
    Dein Will’ist mir Gesetz.
    So hat’s der Herr bestimmt,
    und dir gehorchen
    bringt mir Freude, Glück und Ruhm.

    EVA
    Oh tu, per qui jo vaig ésser,
    refugi meu, el meu escut i el meu tot!
    La teva voluntat m’és llei.
    Així ho ha disposat el Senyor,
    i trobo, en obeir-te,
    el goig, la benaurança i la glòria.

    30. Duett

    30. Duet

    ADAM
    Holde Gattin, dir zur Seite
    fliessen sanft die Stunden hin.
    Jeder Augenblick ist Wonne,
    keine Sorge trübet sie.

    ADAM
    Tendra esposa, vora teu
    les hores passen suaument.
    Cada instant és delícia
    que cap dolor no torba.

    EVA
    Teurer Gatte, dir zur Seite,
    schwimmt in Freuden mir das Herz.
    Dir gewidmet ist mein Leben,
    deine Liebe sei mein Lohn.

    EVA
    Espòs estimat, vora teu,
    el meu cor vessa de joia.
    Et consagro la vida,
    el teu amor és el meu premi.

    ADAM
    Der tauende Morgen, o wie ermuntert er!

    ADAM
    Com reanima el rou de l’alba!

    EVA
    Die Kühle des Abends, o wie erquicket sie!

    EVA
    Com reconforta la frescor del vespre!

    ADAM
    Wie labend ist der runden Früchte Saft!

    ADAM
    Que refrescant és el suc de la fruita rodona.

    EVA
    Wie reizend ist der Blumen süsser Duft!

    EVA
    Que encisador el dolç perfum de les flors!

    ADAM UND EVA
    Doch ohne dich, was wäre mir–

    ADAM I EVA
    Però sense tu, què seria per a mi...

    ADAM
    der Morgentau,

    ADAM
    el rou de l’alba,

    EVA
    der Abendhauch,

    EVA
    la brisa del vespre,

    ADAM
    der Früchte Saft,

    ADAM
    el suc de la fruita,

    EVA
    der Blumen Duft.

    EVA
    el perfum de les flors?

    EVA UND ADAM
    Mit dir erhöht sich jede Freude,
    mit dir geniess’ ich doppelt sie,
    mit dir ist Seligkeit das Leben,
    dir sei es ganz geweiht!

    EVA I ADAM
    Amb tu s’eleva tota joia,
    amb tu en frueixo doblement,
    amb tu la vida és benaurança;
    a tu del tot la consagro!

    31. Rezitativ

    31. Recitatiu

    URIEL
    O glücklich Paar,
    und glücklich immerfort,
    wenn falscher Wahn euch nicht verführt,
    noch mehr zu wissen als ihr sollt!

    URIEL
    Oh parella venturosa,
    feliç per sempre més,
    si un fals deliri no us indueix
    a desitjar més que no teniu
    ni a saber més que no us cal!

    32. Schlusschor mit soli

    32. Cor final amb solistes

    Singt dem Herren alle Stimmen!
    Dankt ihm, alle seine Werke!
    Lasst zu Ehren seines Namens
    Lob im Wettgesang erschallen!
    Des Herren Ruhm, er bleibt in Ewigkeit!
    Amen! Amen!

    Canteu al Senyor totes les veus!
    Agraïu-li les seves obres!
    Que ressonin cants de lloa
    emulant-se per honorar-lo!
    Sigui eterna la glòria del Senyor!
    Amén! Amén!

  • Formacions

    Coral Cantiga

    Montserrat Meneses, directora


    Vespres d'Arnadí

    Dani Espasa, director

  • També et pot interessar...

    Palau Bach
    Diumenge, 17.03.24 – 17 h
    Sala de Concerts

    La Capella Reial de Catalunya
    Le Concert des Nations
    Jordi Savall, direcció

    J. S. Bach: Passió segons sant Joan, BWV 245

    Preus: de 22 a 90 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex