• Programa de mà

    Jansen & Camerata Salzburg
    Les quatre estacions de Vivaldi

    Palau 100

    Dimecres, 29 d'abril de 2026 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • Exea impact hortizontal

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Janine Jansen, violí
    Camerata Salzburg
    Gregory Ahss, violí i director


    I

    Richard Dubugnon (1968)  
    Piccolo concerto grosso, op. 87  (estrena)   

     Janine Jansen y Gregory Ahss – violí /  Firmian Lermer – viola /  Stefano Guarino – violoncel

    Francesco Geminiani (1687-1762) 
    Concerto grosso núm. 12, en Re menor, H. 143, “la Folia”       

    Nino Rota (1911-1979) 
    Concerto per l’archi 

    I. Preludio. Allegro ben moderato 
    II. Scherzo. Allegretto comodo 
    III. Aria. Andante quasi adagio 
    IV. Finale. Allegrissimo 

    II

    Antonio Vivaldi (1678-1741) 
    Les quatre estacions, op. 8

    Concert núm. 1, en Mi major, op. 8, RV269, “la Primavera”

    I. Allegro 
    II. Largo e pianissimo sempre  
    III. Allegro pastorale 

    Concert núm. 2, en Sol menor, op. 8, RV 315, “l’Estiu”

    I. Allegro non molto 
    II. Adagio e piano - Presto e forte
    III. Presto 

    Concert núm. 3, en Fa major, op. 8, RV 293, “la Tardor”

    I. Allegro 
    II. Adagio molto 
    III. Allegro 

    Concert núm. 4, Fa menor, op. 8, RV 297, “l’Hivern”

    I. Allegro non molto 
    II. Largo 
    III. Allegro 

    Durada del concert:
    Primera part, 50 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 45 minuts.
    La durada del concert és aproximada.
    #antiga #gransfigures #músicauniversal

  • 20260318 Anunci T2627 Palau100 DESKTOP
  • Poema

    Pancratium maritimum

    com quan en una nit de juliol
    emergeix a la sorra un lliri de mar   en silenci   discretament
    signant el miracle del bulb que floreix a la platja
    amb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida
    només per viure un   dia aquesta vida

    així voldria jo una biografia

     

    Mireia Calafell
    Si una emergència (Proa Edicions, 2024)

  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes?

    Janine Jansen i l’obra mestra absoluta de Vivaldi. La violinista neerlandesa és una de les màximes exponents internacionals de l’instrument. Viatja pel món amb el Shumsky-Rode, un Stradivarius de l’any 1715, ideal per donar vida a Les quatre estacions d’Antonio Vivaldi. L’obra, estrenada el 1723, va fer popular el músic venecià i és un dels cicles de concerti grossi més importants de la història. Es tracta de quatre concerts per a violí i orquestra que il·lustren textos que descriuen les estacions de l’any i que Vivaldi va transformar en un himne a la bellesa.

    Sobre els intèrprets:
    Jansen torna al Palau amb la Camerata Salzburg, una de les orquestres de cambra més importants del continent i amb més de set dècades de trajectòria. A la seva temporada estable, al festival d’estiu de la ciutat i a les gires internacionals, interpreta un repertori que inclou des del Barroc fins a la música contemporània. Avui serà dirigida pel violinista Gregory Ahss.

    Quines són les claus del concert?

    Janine Jansen mostrarà la seva versatilitat estilística oferint un programa que, a més de Les quatre estacions vivaldianes, també mira cap a un altre autor barroc molt menys conegut, l’italià Francesco Geminiani; també violinista, va ser alumne d’Alessandro Scarlatti i una part important de la seva obra la va escriure a les illes Britàniques. Avui se’n sentirà el Concerto grosso núm. 12, en Re menor, “la Folia” (1729), inspirat en una sonata d’Arcangelo Corelli. Geminiani i Vivaldi compartiran protagonisme amb el compositor franco-suís Richard Dubugnon i el seu Piccolo concerto grosso del 2020, i amb un clàssic contemporani, Nino Rota, de qui s’interpretarà el Concerto per l’archi del 1964.

    A què he de parar atenció?

    A les característiques que destaquen en les interpretacions de Janine Jansen, amb la musicalitat per sobre de la pirotècnia. Sempre a la recerca de la bellesa del so i de la profunditat emocional més enllà d’un virtuosisme mecànic, la seva tècnica aporta una intensitat continguda que evita els efectismes només per impressionar. També cal apreciar el diàleg que aconsegueix amb els músics de l’orquestra, tot això sense descuidar mai la precisió i el control tècnic.

    Sabies que...

    Janine Jansen va començar a estudiar violí als sis anys i el seu talent li va permetre debutar amb poc més de vint al costat d’orquestres com la Royal Concertgebouw d’Amsterdam o la Philharmonia Orchestra. Va fundar i dirigeix l’International Chamber Music Festival d’Utrecht. A més de la seva gira amb la Camerata Salzburg, enguany a la seva agenda en figuren d’altres, amb la London Symphony Orchestra, Tonhalle-Orchester de Zúric, Orchestre de París, Filarmonica della Scala, Chamber Orchestra of Europe i Orchestre de la Suisse Romande. Aquesta temporada ha estat convidada com a artista resident ni més ni menys que pels Berliner Philharmoniker.

    Si vols aprofundir en Les quatre estacions, una de les obres més emblemàtiques d’Antonio Vivaldi, a Palau Digital –la plataforma audiovisual gratuïta del Palau– trobaràs una càpsula de divulgació musical de la sèrie Perspectives Musicals dedicada a aquesta obra. Hi explorem el seu llenguatge descriptiu, els poemes que l’acompanyen i l’impacte en la història de la música. Mira-la a palaudigital.cat!

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Comentari

    Una festa concertant

    La festa a la qual avui ens conviden Janine Jansen i la Camerata Salzburg celebra el passat i el present de l’stile concertato o, el que és el mateix, el diàleg entre un petit grup solista (concertino) i l’orquestra (ripieno o concerto grosso). Si bé en el seu origen es tracta de “grups separats” físicament –els famosos cori spezzati venecians–, la integració d’aquesta dualitat en un mateix escenari donarà pas, en la música instrumental, al concerto grosso i al seu derivat, el concert a solo, essencials per entendre el naixement de l’orquestra i del violí solista.

    L’obertura serà l’estrena del Piccolo concerto grosso, op. 87 (2020) de Richard Dubugnon (Lausana, 1968), que ja dedicà a Jansen el seu Concert per a violí. Una obra juganera per a dos quartets confrontats –concertino i ripieno– i clavecí que entronca directament amb la tradició iniciada per A. Stradella i A. Corelli (inspiradors de P. Locatelli, G. F. Händel o B. Marcello i fins i tot d’I. Stravinsky, B. Martinů o A. Schnittke) i que ens recorda, a mode d’eco modern, la dialèctica que omplia de teatralitat i contrastos sonors els espais sacres i profans del Barroc italià: esglésies i ospedale, palaus, acadèmies, teatres, cafès...

    I és que el concerto grosso esdevé a Itàlia el model estètic instrumental preferit, per la sensualitat i el dramatisme del seu clarobscur (piano/forte, episodis/ritornello), i el laboratori d’experimentació per a la corda. El manual d’estil: l’obra del violinista Arcangelo Corelli, venerada mundialment –imprescindible per parlar d’A. Vivaldi, J. S. Bach o G. F. Händel– gràcies a la tasca divulgativa d’alumnes com F. Geminiani, que arriba a transformar les sonates del mestre en concerti grossi. Heus aquí l’exemple més aplaudit, el Concerto grosso núm.12, en Re menor o, en realitat, la Sonata per a violí, op. 5 núm.12 de Corelli –el best-seller de l’època, amb més de vuitanta edicions al segle XVIII!– repensada per a orquestra, amb violí II i viola afegits. Corelli triomfa incorporant-hi el baix de la folia, la desenfrenada dansa portuguesa de ritme ternari que ha seduït la música culta (M. Marais, A. Vivaldi, G. Sanz, A. Martín i Coll, C. Ph. E. Bach...) i exhibint-hi les capacitats del violí a mode de variacions; Geminiani hi suma un nou efectisme sonor, tot convidant-nos a sentir com la melodia salta d’un instrument a un altre, s’expandeix harmònicament o canvia de volum teatralment gràcies al potencial de l’orquestra. I, precisament per elevar les possibilitats de l’orquestra, exigeix al violí del Segle d’Or un major virtuosisme (ornamentacions i articulacions escrites, bariolages complexos...) que convertirà aquesta obra en el tractat de facto de la tècnica moderna del violí.

    Giovanni Rota escriu al segle XX el seu Concerto per archi (1964-1965; revisat el 1977) partint del concerto grosso corellià en quatre moviments (lent-ràpid-lent-ràpid) com a guió per crear una aventura d’escenes emocionants on posar en joc la seva perícia contrapuntística i formal. El seu complex llenguatge harmònic ens arriba fàcilment a través de melodies simples, aires folklòrics, paisatges malenconiosos i ritmes circenses que semblen evocar els caricaturescos i “abarrocats” personatges de Fellini, atrapats entre somni i realitat en una espècie de nostàlgia innocent, d’inadaptació perenne. Si Rota manté les referències tonals ja en ple segle XX, deu ser per retre homenatge a les seves arrels italianes, que li donen una frescor palpable, i aconseguir alhora el propòsit de fer-nos feliços amb la seva música, feta de nostàlgia però també d’humor; valgui, doncs, la seva exigència d’agilitat i refinament expressiu a la corda per emocionar-nos avui i sempre...

    I arribem al final de festa més esperat: Les quatre estacions, op. 8 d’Antonio L. Vivaldi, el punt en què el concerto grosso es transforma en concert per a solista. Allà on J. S. Bach allibera el clavecí (Brandenburg núm. 5) i de manera gairebé coetània Vivaldi atorga el prestigi definitiu al violí, el seu instrument. Quatre concerts recollits a la col·lecció Il Cimento dell'Armonia e dell'Inventione (El combat entre l’harmonia i la invenció; quina declaració d’intencions!) publicada, per a major exquisidesa i ressò, a la impremta de Le Cène a Amsterdam el 1725. 

    La falta del manuscrit original manté vius els interrogants: ¿els pensa per a les seves alumnes o per a “l’excel·lentíssima” orquestra del comte bohemi Václav von Morzin, el seu mecenes? Els sonets publicats amb l’obra (seus?), ¿en són la inspiració o un afegit? ¿Coneix la pintura paisatgística de Marco Ricci? 

    Sigui com sigui, Le quattro stagioni segueixen captivant-nos avui amb la preciosista i humanitzada representació de la natura, on Vivaldi supera la mera mimesi d’animals i fenòmens atmosfèrics barroca –present en Biber o Couperin– pintant quadres sencers d’elements que explicita de forma pionera a la partitura: “el gos que lladra” a la viola, “els embriacs que dormen” a la tardor, “El vent indòmit” i la tempesta a l’estiu, la “Dansa pastoral” al final de la primavera...i encara el cant del cucut, la tórtora i la cadernera, el petar de dents pel fred, els trets d’escopeta... Escenes de plans narratius sobreposats sobre fons tonals suggestius –el Mi major per a l’alegria de la primavera, el Sol menor per a la dura sequera estival, el Mi bemoll major per a la introspecció hivernal...– amb efectes especials insòlits i veritables “atmosferes emocionals” que apel·len directament a la nostra vivència humana.

    La clau de l’èxit: el seu coneixement insuperable del violí –hi dedica gairebé dos-cents cinquanta concerts dels cinc-cents que escriu–, el qual, enmig del clarobscur dinàmic i el ritornello estructural barrocs, fa parlar per primera vegada a solo en un idioma virtuós pirotècnic –amb ràpids arpegis i salts de corda, posicions agudes, spiccati o ritmes llombards– dialogant amb un ripieno farcit de riques harmonies, ritmes motòrics i efectes dramàtics que tensionen l’atmosfera per fer-la més teatral. Un diàleg, avui, entre el violí Stradivarius Shumsky-Rode (1715) de Janine Jansen, que hauria pogut sentir Vivaldi, i el so austríac de l’orquestra de Gregory Ahss, els amfitrions més refinats per a aquesta festa de la corda.

    Núria Ayats, musicòloga i professora de violí

  • 20260211 Generic DESKTOP
  • Biografies

    Janine Jansen, violí

    Janine Jansen

    © Kaupo Kikkas

    Janine Jansen manté relacions duradores amb les orquestres i els directors més eminents del món. Durant la temporada 2025-26 és artista resident de la Philharmonie de Berlín, i així ha participat en concerts amb Kirill Petrenko (Brahms), Sir Simon Rattle (Prokófiev núm. 1) i Tughan Sokhiev (Bruch), a més de programes de música de cambra al costat de membres de la Berliner Philharmoniker i la Karajan-Akademie.

    A més, actua com a artista convidada de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, amb els directors Esa-Pekka Salonen i Sir Antonio Pappano, i participa en diversos programes de música de cambra durant la temporada i al Baltic Sea Festival.

    Té previstes llargues gires amb Royal Concertgebouw Orchestra i Mäkelä, London Symphony Orchestra i Pappano, i amb la Tonhalle-Orchester i Paavo Järvi. Igualment, manté la seva col·laboració artística amb la Camerata Salzburg, que culminarà amb dues gires importants: per l’Àsia i per Europa.

    I compromisos orquestrals amb l’Orchestre de París i Mäkelä, Filarmonica della Scala i Luisi, Chamber Orchestra of Europe i Rachlin, Orchestre della Suisse Romande i Viotti.

    A més a més, continuen les seves col·laboracions musicals amb Martha Argerich i Mischa Maisky, amb presentacions al Musikverein de Viena, i a Lucerna i Tòquio, així com amb els seus companys habituals de recital, Denis Kozhukhin i Sunwook Kim, tant a l’Àsia com a Europa.

    Janine Jansen enregistra en exclusiva per a Decca Classics. El seu darrer àlbum, publicat l’estiu del 2024, inclou el Concert per a violí de Sibelius i el Concert per a violí núm. 1 de Prokófiev al costat de Klaus Mäkelä i l’Orquestra Filharmònica d’Oslo. Un enregistrament que va tenir grans lloances de la crítica.

    D’altra banda, és fundadora i directora artística del Festival International de Música de Cambra d’Utrecht, i codirectora artística del Sion Festival. El desembre del 2025 va tornar a Londres per oferir dos concerts al Beare’s Festival.

    Des del novembre del 2023 és professora d’estudis de violí a la Kronberg Academy. Janine Jansen hi va estudiar amb Coosje Wijzenbeek, Philipp Hirshhorn i Boris Belkin.

    Toca amb un Stradivarius Shumsky-Rode del 1715, cedit de manera generosa per un benefactor europeu. Janine Jansen és artista de Pirastro i utilitza cordes Evah Pirazzi Neo.

  • Camerata Salzburg

    Camerata Salzburg

    © IGOR STUDIO

    Te la seu a Salzburg i actua per tot al món des de fa més de setanta anys. Amb el seu propi cicle de concerts i com a grup resident del Festival de Salzburg i de la Setmana Mozart, la Camerata Salzburg contribueix d’una manera decisiva a la identitat de la ciutat com a centre musical. Ambaixadora cultural, és convidada habitual d’alguns dels escenaris de concerts més importants del món, entre els quals la Konzerthaus de Viena, Philharmonie de París, Elbphilharmonie d’Hamburg, Concertgebouw d’Amsterdam i Shanghai Concert Hall.

    Com una de les orquestres de cambra més antigues i de rica tradició, uneix passat i futur, trets que la mantenen sempre innovadora i pionera. Amb uns membres que provenen actualment de més d’una vintena de països, és especialment reconeguda per un so distintiu del Classicisme vienès, i particularment del fill més cèlebre de Salzburg, Wolfgang Amadeus Mozart. Sota la direcció artística dels seus dos concertinos, Gregory Ahss i Giovanni Guzzo, com a primi inter pares, l’orquestra també explora el repertori romàntic amb una renovada transparència cambrística, des de Felix Mendelssohn i Robert Schumann fins a Johannes Brahms i Béla Bartók, tot abastant un repertori que comprèn del Barroc a la música contemporània mitjançant encàrrecs i estrenes mundials. Avui dia la Camerata és reconeguda arreu per un estil interpretatiu poderós, vibrant i profundament commovedor.

    El 1952 el director i musicòleg vienès Bernhard Paumgartner, que duia a terme la seva activitat a Salzburg, va fundar la Camerata Academica com un grup format per professors i estudiants de la Universitat Mozarteum de Salzburg. La seva idea era crear el so ideal a través de la responsabilitat individual de cada músic, per bé que en el si d’un profund sentit de grup. Des del principi, sota la direcció de Paumgartner, reconegut especialista en Mozart, la Camerata es va dedicar principalment a l’obra del compositor de Salzburg. Gires i enregistraments destacats, com ara els Concerts per a piano de Mozart amb Géza Anda de solista durant els anys seixanta i amb Sir András Schiff durant els vuitanta van consolidar l’orquestra en el panorama musical internacional.

    Sándor Végh va constituir la més gran influència en el desenvolupament de la Camerata durant la seva etapa com a director titular entre els anys 1978 i 1997. Amb ell al podi, el repertori d’òpera de Mozart, així com obres de Haydn, Beethoven i Schubert, van assolir cada vegada més importància. El seu credo d’afrontar cada peça com si es tractés d’un quartet de corda, en la línia de la música de cambra i com a continuïtat de la visió de Paumgartner, continua modelant el so i l’estil interpretatiu de la formació fins ara. A més, els compromisos al Festival de Salzburg com a orquestra d’òpera van ampliar la seva activitat artística. Végh fou succeït per Roger Norrington, Leonidas Kavakos i Louis Langrée.

    El 2016, com a conseqüència lògica de la seva tradició d’orquestra de cambra, el grup va decidir assumir la seva pròpia direcció artística. Des d’aleshores, la Camerata actua seguint un concepte democràtic, liderada pels seus concertinos primi inter pares Gregory Ahss i Giovanni Guzzo, i, en funció del repertori, en col·laboració amb directors convidats, com Ivor Bolton, Philippe Herreweghe, François Leleux, Finnegan Downie Dear o Thomas Hengelbrock. La Camerata col·labora de manera estreta amb la pianista francesa Hélène Grimaud i la violinista neerlandesa Janine Jansen. La temporada 2025-26 la seva agenda inclou col·laboracions amb Julia Hagen, Julian Prégardien, Hayato Sumino, Alexander Sitkovetsky, François Leleux, Václav Luks, Elisabeth Leonskaja, Maxime Emelyanychev, Rudolf Buchbinder, Kian Soltani, Maria João Pires i Fazıl Say.

    A més de participar al Festival de Salzburg i a la Setmana Mozart, la Camerata prendrà part durant aquesta temporada en festivals internacionals com ara Schleswig-Holstein Musik Festival, Festival de Pollença, Festival de Torroella de Montgrí, Festival de les Nacions, Sommets Musicaux de Gstaad i Carinthinscher Sommer.

    La Camerata també para una atenció especial al desenvolupament de joves talents. A través del programa Camerata Young, la formació du a terme una tasca intensa en l’àmbit de l’educació musical. També té projectes inclusius, com Papageno Goes to School, Concerts for Young and Old i A Concert Fof Everyone – Truly Everyone!, que acosten la fascinació de la música clàssica a tots els sectors de la societat. Sempre que és possible, la Camerata integra també projectes de difusió musical en les gires.

    Entre els seus enregistraments recents per a Deutsche Grammophon hi ha obres de Mozart, Valentyn Silvestrov i Schumann amb Hélène Grimaud, sota la direcció de Giovanni Guzzo, així com la integral per a violoncel de Schumann amb Kian Soltani, amb direcció de Gregory Ahss. A principi d’aquest any 2026 la Camerata Salzburg ha publicat un nou CD amb obres per a orquestra de cambra d’Igor Stravinsky amb el segell Channel Classics.

    .

    • Camerata Salzburg 3
  • Gregory Ahss, violí i director

    Gregory Ahss

    © IGOR STUDIO

    El violinista israelià va debutar com a solista sota la direcció de Claudio Abbado i l’Orchestra Mozart de Bolonya. Va continuar actuant sovint amb Abbado, que el va nomenar concertino de l’Orquestra del Festival de Lucerna.

    El seu enregistrament de la Simfonia concertant de Haydn amb l’Orchestra Mozart, sota la batuta de Claudio Abbado, va guanyar diversos premis de prestigi, entre els quals l’ICMA al millor concert de l’any 2015.

    Com a solista també ha col·laborat amb Yannick Nézet-Séguin, Teodor Currentzis, Daniel Blendulf i Andrés Orozco Estrada, i amb la Mahler Chamber Orchestra, Orchestra Mozart de Bolonya, Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, Münchner Simfoniker i Camerata Salzburg.

    Gregory és convidat habitualment en projectes educatius i classes magistrals, per exemple al Mozarteum de Salzburg, i és membre del jurat del Concurs Internacional de Música de Sendai.

    Entre els seus companys de música de cambra figuren Natalia Gutman, Janine Jansen, Vilde Frang, James Ehnes, Lawrence Power, Emmanuel Pahud, Gautier Capuçon, Nicolas Altstaedt, Sabine Meyer, Alexander Melnikov i Fazil Say. Gregory Ahss també ha col·laborat amb Pinchas Zukerman formant duo de violí.

    Ha estat director convidat de grups amb gran reconeixement, com ara la Mahler Chamber Orchestra, Orchestra Mozart de Bolonya, Orquestra Simfònica de Lucerna, Filharmònica de Belgrad, Orquestra de Cambra de Zúric, Orquesta Filarmónica de Gran Canaria i Orquestra Filharmònica de Lucerna dirigint des del violí repertoris que abasten des de simfonies de cambra fins a peces simfòniques completes.

    Es va formar a la seva ciutat natal, Moscou, a l’Escola de Música Gnessin. Va continuar els estudis amb Lena Mazor i Irina Svetlova al Conservatori d’Israel, Acadèmia de Música de Tel-Aviv i després al New England Conservatory de Boston, a la classe de Donald Weilerstein.

    Anteriorment va ocupar el càrrec de concertino de la Mahler Chamber Orchestra i actualment ho és de la Camerata Salzburg, Orquestra Simfònica de Lucerna i Orquestra del Festival de Lucerna.

  • anunci programa digital fes-te benefactor v4 DESKTOP
  • Formació

    Camerata de Salzburg

    Violins I
    Gregory Ahss
    György Acs
    Izso Bajusz
    Yoshiko Hagiwara
    Haruna Shinoyama

    Violins II
    Yukiko Tezuka
    Maxime Michaluk
    Kana Matsui
    Silvia Schweinberger
    Dagny Wenk-Wolff

    Violes
    Firmian Lermer
    Arabella Bozic
    Yanka Abdelhafez
    Jutas Gergö Jávorka

    Violoncels
    Stefano Guarino
    Jeremy Findlay
    Shane Woodborne

    Contrabaixos
    Josef Radauer
    Burgi Pichler

    Clavecí
    Jan Jansen

  • També et pot interessar...

    Tardes al Palau
    Diumenge, 31.05.26 – 17.30 h
    Sala de Concerts

    Requiem de Mozart

    Orquestra del Miracle
    Mireia Tarragó, soprano
    Mercè Bruguera, mezzosoprano
    Joan Francesc Folqué, tenor
    Pau Armengol, baríton
    Cor Francesc Valls (Pere Lluís Biosca, director)
    Juan de la Rubia, director


    W. A. Mozart: Requiem, KV 626


    Preus: de 20 a 68 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex