Programa de mà
Festeig i giravolt
—Una opereta sobre Eduard ToldràPalau Fronteres
Dijous, 4 de desembre de 2025 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Jofre Bardolet, veu i direcció musical (Eduard Toldrà)
Marina Toronell, veu (Maria Sobrepera)
Pol Blancafort, veu (Manuel Clausells)
Rosa Maria Abella, veu (Conxita Badia)
Arnau Tordera, veu (Juli Garreta)
Josep Font, actor (Pau Casals)
Joan Espuny, piano
Jordi Prim, violí
Banda de l’ESMUC
El Grup dels Vuit: Martí Brutau, Joan Casas, Jordi Homs, Eudald Planchart, Oriol Quintana, Joan Sàez
Laura Domènech, directora escènica
Quim Solà i Núria Ordeix, disseny i confecció de vestuariJofre Bardolet (1999)
Festeig i giravoltAquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#popular #patrimonicatalàUna producció de La Barca.
Poema
Simulacre
Tu, que pots recórrer
el món dins la pantalla,
dir amb exactitud
quin és el to del blau
de la Praia do Sono, a Paraty,
si ja ha arribat l’estiu a la Camarga,
com mou lleugerament les oliveres
el vent a Astypalea,
penses sovint en l’àvia,
que tot i néixer a una illa
mai no es va banyar al mar.Mira, voldries dir-li ara,
hem escurçat distàncies
però seguim igual:
tenim a tocar l’aigua
i no ens sabem mullar.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Dos compositors enfrontats a un joc de miralls: Jofre Bardolet (1999) i Eduard Toldrà (1895- 1962), referent de la música de cambra i de la cançó catalana. Bardolet s’inspira en la vida i obra del mestre vilanoví per crear aquest espectacle a mig camí entre l’opereta i el teatre musical, amb una banda sonora d’àmplia inspiració que beu tant de Beethoven com de la música pop.
Sobre els intèrprets:
Festeig i giravolt té entre els intèrprets el mateix Jofre Bardolet, que a més de dirigir l’obra, fa el paper de Toldrà. Està concebuda per a cinc veus i un actor, i entre els cantants hi ha Arnau Tordera, compositor i líder del grup Obeses, fent el paper del també compositor Juli Garreta.
Quines són les claus del concert?
Toldrà és un dels músics catalans més respectats del segle XX, exponent del corrent conegut com a Noucentisme musical; va ser un dels grans violinistes de la seva generació i líder del Quartet Renaixement, però també va ser professor i fundador i primer director de l’Orquestra Municipal de Barcelona. Inquiet i curiós, es va interessar en altres formes d’expressió artística, com el teatre i la literatura. La seva òpera El giravolt de maig és un compendi dels seus interessos i un referent del gènere operístic en català.
A què he de parar atenció?
Festeig i giravolt combina cant líric i modern, dues maneres diferents d’emetre la veu. El cant líric exigeix un treball d’impostació i es projecta des dels ressonadors que tenim als ossos de la cara, mentre que l’altre és una tècnica més lliure i espontània. La gran diferència està en la projecció de la veu: la primera no requereix micròfons, mentre que la segona sí que en necessita per tal d’arribar a tots els racons d’un teatre.
L’obra inclou cançons del propi Toldrà, cartes personals i fragments dramatitzats de teatre. Hi apareixen noms claus de la vida del mestre, com la seva esposa Maria Sobrepera, els compositors Juli Garreta i Pau Casals o la soprano Conxita Badia.
Sabies que...
Jofre Bardolet és fill i cosí de músics. El seu pare, Albert Bardolet, és violoncel·lista, i la seva mare és la soprano Anna Casadevall; la seva cosina, Judit Bardolet, és membre del Quartet Gerhard, i el seu cosí Joel forma part del Trio Fortuny i és concertino de diverses orquestres europees.
En Jofre va escriure la primera composició amb tan sols vuit anys i al seu catàleg ja figuren diverses sardanes i fins i tot una òpera, Ferides. Inquiet com Toldrà, Jofre Bardolet s’ha interessat també en la direcció orquestral, amb un màster que va cursar a Bèlgica. Va fundar i dirigeix la Camerata de Música de Catalunya (CMC).
Comentari
Festeig i giravolt és una creació de Jofre Bardolet a mig camí entre l’opereta i el teatre musical que retrata algunes de les escenes més entranyables de la vida d’Eduard Toldrà. Amb un llenguatge musical eclèctic i ple de referències –de Beethoven a la música pop, passant per la música tradicional catalana–, Bardolet construeix un homenatge poètic i vital a una de les figures més rellevants de la música catalana del segle XX.
L’obra combina escenes dramatitzades amb cançons de Toldrà i fragments de la seva correspondència. El relat s’inicia durant una festa en una vila empordanesa, on Toldrà tocava el violí amb una orquestra. Aquell vespre, entre la música i la llum dels fanalets, coincidí amb Maria Sobrepera, filla de Cantallops, que es convertiria en la seva futura esposa. Juli Garreta, que també hi era present, el substituí a l’instrument perquè ell pogués baixar de l’escenari i parlar-hi. A partir d’aquí, la narració recorre l’etapa de creació de l’òpera El giravolt de maig, marcada pel suport de Manuel Clausells, i hi incorpora figures com Conxita Badia i Pau Casals en un retrat coral d’un país immers en una autèntica eufòria cultural ara fa just un segle.
El repartiment està encapçalat pel mateix Jofre Bardolet en el paper d’Eduard Toldrà, acompanyat per Marina Toronell (Maria Sobrepera), Pol Blancafort (Manuel Clausells), Rosa M. Abella (Conxita Badia) i la col·laboració especial d’Arnau Tordera com a Juli Garreta. Josep Font interpreta Pau Casals en una escena final de gran valor simbòlic.
La part musical compta amb Joan Espuny al piano, Jordi Prim al violí, en una interpretació d’“El sonetí de la rosada” –un dels Sis sonets que el 1922 va rebre el Premi Eusebi Patxot i Llagustera. També hi participa la Banda de l’ESMUC i un petit cor d’homes que interpreten el Grup dels Vuit.
Fruit d’un extens treball de documentació, basat en correspondència i testimonis de familiars, Festeig i giravolt s’alimenta gairebé íntegrament de fets i paraules reals, amb poques llicències dramatúrgiques per donar fluïdesa escènica. “Més que una narració lineal, és un retrat sensible i humà d’Eduard Toldrà, artista i home, dins el seu context familiar, cultural i professional”, relata Bardolet.
Amb aquesta proposta, les noves generacions d’intèrprets i creadors retornen la mirada cap als mestres que van forjar el patrimoni musical català. Festeig i giravolt esdevé així un diàleg entre passat i present, on la sensibilitat contemporània reconstrueix la memòria viva d’un temps i d’un músic que encara avui ens interpel·la.
Albert Fontelles-Ramonet, intèrpret i doctor en musicologia
Sinopsi
L’acció comença el 10 d’agost de 1920. L’Eduard està tocant en una orquestra de festa major a Castelló d’Empúries (Alt Empordà). Apareix en Juli i es posen a parlar de les seves darreres composicions i projectes. En Juli s’adona que l’Eduard s’ha fixat en una noia que és a la plaça i s’acaba oferint per substituir-lo com a violinista perquè l’Eduard pugui presentar-s’hi i ballar amb ella. Dit i fet. L’Eduard i la Maria es coneixen i neix l’amor de seguida. Abans d’acomiadar-se, ella li dona l’adreça de casa perquè es puguin escriure.
Set anys més tard, el matrimoni estiueja a Cantallops, d’on és ella, i reben la visita d’un bon amic, en Manuel. L’Eduard explica que està entusiasmat amb la creació d’El giravolt de maig, una òpera amb llibret de Josep Carner que s’ha d’estrenar al Palau de la Música. En Manuel, melòman i mecenes, porta la producció de l’espectacle. En una escena no-realista entenem que passa tot un any en què els dos amics es cartegen sobre tot tipus d’assumptes relacionats amb l’obra fins que, finalment, arriba l’estrena.
El juny del 1931 es presenta en societat el Grup dels Vuit: una associació de compositors catalans que té la intenció de projectar la música catalana al món. L’Eduard forma part del grup, com altres músics rellevants de l’època: Gerhard, Mompou o Lamote de Grignon. En aquest període també coneixem més a fons la vida de la Maria.
Poc abans de l’esclat de la guerra, l’Eduard es presenta al Premi Albéniz de la Generalitat amb l’obra La rosa als llavis, amb text de Salvat-Papasseit. Quan ja es pensa que no hi ha hagut sort, piquen a la porta i apareixen Conxita Badia, Manuel Clausells i Robert Gerhard, cadascú amb una rosa als llavis, per donar-li la notícia que ha guanyat el concurs. Celebren el premi i comenten la tensa situació política i social. També entenem que les intervencions entre escenes que hem anat veient de la Conxita formen part d’un concert que ella ofereix sobre cançons de Toldrà (una de les poques concessions dramatúrgiques no documentades de la peça).
En un salt endavant en el temps, ens situem de sobte a l’any 1960. L’Eduard es troba a Prada amb Pau Casals, una escena que serveix com a epíleg de l’obra perquè explica què ha passat amb tots els personatges que han anat intervenint: l’Eduard i la Maria ja són avis; en Juli va morir el 1925 i ara és recordat com un gran músic; en Manuel va ser assassinat a l’inici de la guerra; la Conxita es va exiliar però va tornar l’any 1947 i aleshores van estrenar La rosa els llavis perquè Toldrà havia esperat que ella pogués cantar-la... Aquesta trobada, a més, significa un acostament entre aquestes dues figures musicals tan importants del segle XX a Catalunya, que van passar un moment complicat després de la guerra, quan l’Orquestra Pau Casals va desaparèixer i a Toldrà li va ser encarregat el lideratge de la nova Orquestra Municipal de Barcelona.
En l’última escena de l’obra tornem a l’any 1936, amb la guerra ja començada: l’Eduard dirigeix un concert a la plaça de Catalunya, a Barcelona, amb la Banda de Milícies Antifeixistes. Es tracta d’un concert farcit d’himnes anarquistes i catalanistes, i amb la interpretació de l’obertura d’Egmont de Beethoven, pel seu contingut revolucionari. Totes les peces que van sonar realment en aquest concert apareixen més o menys explícitament en la rapsòdia per a banda de cinc minuts que Bardolet compon per cloure aquesta peça de teatre musical.
Biografies
Biografies
©Jordi Galderic
©Jordi Galderic
Jofre Bardolet, director
Nascut a Vic (1999), és un músic polifacètic. Graduat en direcció d’orquestra per l’ESMUC, té un màster en direcció de cor pel Conservatori d’Anvers (Bèlgica), però també és reconegut per la seva activitat com a compositor. El 2021 va estrenar a Vic l’òpera Ferides, d’estil mozartià, que va sortir de gira arreu del país amb molt bona rebuda del públic i la crítica.
És fundador i director artístic de la Camerata de Música Catalana, formació que posa en valor els compositors del país, tant els dels segles anteriors com els contemporanis. En aquest sentit, ha col·laborat amb Salvador Brotons, Albert Guinovart o Carles Marigó.
Ha compost també diverses sardanes: amb Mar i alba va guanyar el Premi Joves Talents de La Sardana de l’Any 2023.
Pel que fa al món del teatre musical, la temporada passada va protagonitzar i dirigir musicalment una versió de Cop de rock, espectacle original de Dagoll Dagom, que va omplir sis vegades L’Atlàntida de Vic.
A Festeig i giravolt, Bardolet reuneix pràcticament totes les seves facetes: compositor, dramaturg, director, actor, i la reivindicació dels músics catalans. També n’assumeix la producció a través de la seva productora, La Barca.
Ha actuat al Festival de la Porta Ferrada, Festival de Pasqua de Cervera, Sala 2 de L’Auditori, Teatre Kursaal de Manresa i Teatre Fortuny de Reus, entre d’altres.
Biografies
Marina Toronell, actriu i cantant
Actriu, cantant i músic, és graduada pel Conservatori Municipal de Terrassa com a pianista. S’ha format en teatre musical a escoles com Youkali o l’escola d’Arts Escèniques de Bibiana Morales. Actualment està finalitzant la formació professional a l’escola Nancy Tuñon i Jordi Oliver.
Ha actuat al musical Mamma mia interpretant el rol de Sophie, a l’Eixample Teatre; al musical Chicago, com a Roxie Hart, al teatre de la Palma de Teià; va protagonitzar el musical La 39, ja et trucarem, al Teatre Aquitània de Barcelona. També va interpretar la Pilar a la producció de Cop de rock que es va representar a L’Atlàntida de Vic la temporada passada i el personatge de Guida, al musical de creació Santa Paciència, a Santa Eugènia de Berga.
És cofundadora de l’empresa de composició musical Tocalilafibra.com. Toca el piano, el violoncel i la guitarra; interpreta cant modern i líric.
Biografies
Pol Blancafort, actor i cantant
Graduat en interpretació, itinerari musical per l’Institut del Teatre, inicia els seus estudis musicals al Conservatori de Vic i els consolidà a l’Escolania de Montserrat. Té el grau professional de cant clàssic.
Com a intèrpret ha participat, en el camp de la música clàssica, a La dama de piques (Liceu, 2010), War Requiem de Britten (Liceu, 2012) i Història de Catalunya en cançons (L’Atlàntida, 2015), i en el camp de la música electrònica ha col·laborat amb les artistes de Tarta Relena en la seva gira Fiat Lux i Yessi Per$e (La Mercè, 2022). És membre del cor de cambra ARSinNOVA i del cor de l’OSTO, i ha participat en els projectes Amors impossibles (2022), la gala Catalunya aixeca el teló (Liceu, 2022) i l’espectacle La gran nit de Dagoll Dagom (Grec, 2024). En l’àmbit teatral, ha participat als espectacles Bodas de sangre (Projecte Ingenu, 2024) i Sardana Superstar (Teatre Kursaal, 2024), i forma part de la companyia de teatre musical Cia. Nür, amb la qual ha participat als espectacles Montedidio (Dau al Sec, 2022) i Bacants (Espai Brossa, 2023). Col·labora com a performer a Llull a oscuras i La rel de l’arbre és una roda (CCCB, 2016) i a l’espectacle Ciutat dormitori (Teatre Lliure, 2021), així com en la proposta Gregotechno (Sala Apolo, 2024). Més enllà de la interpretació, participà com a llibretista de l’òpera Ferides (L’Atlàntida, 2021) i com a dramaturga i compositora al cabaret D.E.P. (2023). Des del 2023 forma part de la companyia infantil Jumping Ducks.
Biografies
Rosa Maria Abella, soprano
Nascuda a Manlleu, des de petita ha après i conegut la música des de diferents àmbits: amb el violí i el cant com a estudi principal. També ha estudiat piano, orgue, composició, direcció coral i dansa. Titulada en interpretació del cant (2017) i en pedagogia del cant (2019) pel Conservatori Superior de Música del Liceu, en logopèdia (2019) per la Universitat Autònoma de Barcelona, fa la diplomatura d’especialització en intervenció en trastorns de la veu (2022) a la Universitat Ramon Llull-Blanquerna. Ha debutat en el rol de Stéphano de Roméo et Juliette amb la Fundació Òpera a Catalunya (temporada 2023-24), dirigida musicalment per Daniel Gil de Tejada i Pau Monterde a la direcció escènica. I aquesta temporada 2025-26 assumeix el rol de Susanna de Les noces de Fígaro de la mateixa companyia.
Ha obtingut diversos premis, entre els quals destaquen el Premi C.L.A. Pepe Eizaga al millor intèrpret de sarsuela del Concurs Internacional de Cant de la Ciutat de Logronyo (2023), premi al XXVII Concurs Mirna Lacambra-Xavier Gondolbeu i un premi extraordinari al 61è Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas.
Biografies
Arnau Tordera, cantant i compositor
Artista polifacètic, és cantant, guitarrista i compositor del grup de música moderna Obeses, amb el qual ha publicat sis discos, ha estrenat un concert simfònic amb la Banda Municipal de Barcelona i cor a l’Auditori de Barcelona, un concert per a cobla i cor mixt estrenat al festival Amb So de Cobla, pel qual va rebre el Premi Rotllana 2019 i un Premi Capital de la Sardana 2021, i va compondre i protagonitzar l’òpera rock Verdaguer, ombres i maduixes.
El 2022 va estrenar l’òpera La gata perduda al Gran Teatre del Liceu, un projecte titànic, amb 300 cantants, 80 músics i més de 1.000 persones implicades, que es va convertir en un èxit sense precedents en l’àmbit de l’òpera en català. El 2023 va escriure i compondre el musical Deixa’t estar de romanços!, estrenat per una cinquantena de joves al teatre L’Atlàntida de Vic amb gran èxit de crítica i públic. El 2024, amb el suport de la Fira Meditarrània i el Teatre Kursaal, va estrenar el primer musical sardanístic de la història, Sardana Superstar.
En el terreny compositiu ha rebut encàrrecs de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Vespres d’Arnadí, Cor de Cambra del Palau de la Música o Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados. Les seves obres s’han interpretat a l’Auditori de Barcelona, Gran Teatre del Liceu o Palau de la Música Catalana, entre d’altres.
Biografies
Joan Espuny, piano
Nascut el 2002, treballa sovint amb alguns dels millors artistes del territori a escenaris com ara el Palau de la Música, Gran Teatre del Liceu i altres auditoris, a Manresa, Vic, Girona i Tarragona.
Especialitzat en la música coral, fa produccions regularment amb el Cor Veus i el Cor Jove dels Amics de la Unió de Granollers, Cor Bruckner i Orfeó Vigatà. També ha col·laborat amb el Gran Teatre del Liceu i el Cor Jove Nacional de Catalunya. Ha treballat amb els mestres Jordi Casas, Mireia Barrera, Lluís Vilamajó, Josep Vila i Julia Sesé com a repertorista de diferents cors.
El 2024 debutà al Palau de la Música Catalana interpretant From the Bavarian Highlands d’Elgar amb l’Orfeó Vigatà, i al festival LIFE Victoria amb Héctor Ruiz Vilches com a LIFE New Artists, amb obres de Toldrà. En el món del teatre musical, ha treballat en Sweeney Todd al Palau de la Música, Chicago al Teatre Tívoli i Deixa’t estar de romanços! d’Arnau Tordera, a L’Atlàntida de Vic.
Espuny també treballa en produccions com a continuista. Ha realitzat els estudis amb Joan Ribé, Vicenç Prunés i Tensy Krismant, a l’Escola de Música de Vic, Escolania de Montserrat i Conservatori del Liceu. També ha rebut classes magistrals d’artistes reconeguts internacionalment.
Biografies
Jordi Prim, violí
Nascut a Albatàrrec (Segrià), és un destacat violinista amb una sòlida formació musical. Va ingressar el 2009 a l’Escolania de Montserrat, sota la direcció de Bernat Vivancos, i el 2014 continuà el seu desenvolupament a l’IEA Oriol Martorell, amb Heriberto Fonseca, i posteriorment, el 2018, a l’ESMUC, amb la professora Helena Satué. Com a membre de la JONC, ha actuat a França, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Polònia, Bèlgica, Grècia, Rússia i els Estats Units.
La seva formació inclou lliçons de destacades figures, com Anna Chumachenco, Mihaela Martin, Abel Tomàs, Kai Glausteen, Raquel Castro, Corrado Bolsi, Manuel Guillén, Guliano Carmignola, Nikolai Minchev, Mincho Minchev, Barbara Doll, Tedi Papavrami, Corey Cerovsek i Jack Liebeck. Amb nombrosos reconeixements, incloent-hi el primer premi del Concurs de Violí de Barcelona el 2017, Jordi Prim Roma ha obtingut la màxima qualificació als exàmens ABRSM de la Royal School of Music de Londres. Recentment ha enregistrat una obra de Bernat Vivancos per a violí solista i vuit violins a l’estudi i segell de la SGAE Espanya.
Va destacar participant al Festival Internacional Pau Casals de Prada el 2021, també ha col·laborat amb directors i solistes de renom, com Gautier i René Capuçon, Sol Gabetta, Josep Pons, Vladimir Spivakov i Pierre Bleuse. Com a membre i fundador del Trio Gaudí, va participar al festival de música de cambra Clasclas, on va rebre ensenyaments del prestigiós Trio Guarnieri. Jordi toca amb un violí Bernardel, construït a París el 1844.
Biografies
Laura Domènech, directora d'escena
Directora professional i professora de tècniques d’actuació teatral amb més de set anys d’experiència, la seva tasca es basa a formar actors perquè siguin autosuficients i tinguin seguretat a l’hora de treballar i assajar en un entorn professional.
És graduada en interpretació de teatre musical per l’Institut del Teatre de Barcelona i en tècniques d’interpretació de la veu per l’Escuela de Doblaje de Barcelona. En l’àmbit de la direcció escènica, ha estat directora del musical Deixa’t estar de romanços! d’Arnau Tordera, estrenat el 2023 a L’Atlàntida de Vic, així com altres muntatges: Chicago, Coses que passen al bosc o Germans de sang, en produccions arreu de la comarca d’Osona.
Laura Domènech ha estat acceptada a la prestigiosa PACE University-Actors Studio al Directing MFA i, a la Universtat de Colúmbia, al Theatre Directing MFA Program. També va participar en classes del reconegut professor Richard Feldman a la Juilliard School (Drama Division) de Nova York.
També et pot interessar...
Nadal al Palau
Diumenge, 21.12.25 – 18 h
Sala de ConcertsLa Nit de Nadal de Joan Lamote de Grignon
Elionor Martínez, soprano
Ferran Albrich, baríton
Orfeó Gracienc (Pablo Larraz, director)
Cor Infantil de l’Orfeó Català (Glòria Coma i Pedrals, directora)
Orquestra Simfònica del Vallès
Salvador Brotons, directorA. Borgunyó: L'Aplec
J. Lamote de Grignon: La Nit de Nadal
J. Williams: suite de la pel·lícula Home alonePreus: de 25 a 58 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Amb. Prof. Mark Dybul – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Festeig i giravolt
—Una opereta sobre Eduard ToldràPalau Fronteres
Dijous, 4 de desembre de 2025 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Jofre Bardolet, veu i direcció musical (Eduard Toldrà)
Marina Toronell, veu (Maria Sobrepera)
Pol Blancafort, veu (Manuel Clausells)
Rosa Maria Abella, veu (Conxita Badia)
Arnau Tordera, veu (Juli Garreta)
Josep Font, actor (Pau Casals)
Joan Espuny, piano
Jordi Prim, violí
Banda de l’ESMUC
El Grup dels Vuit: Martí Brutau, Joan Casas, Jordi Homs, Eudald Planchart, Oriol Quintana, Joan Sàez
Laura Domènech, directora escènica
Quim Solà i Núria Ordeix, disseny i confecció de vestuariJofre Bardolet (1999)
Festeig i giravoltAquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#popular #patrimonicatalàUna producció de La Barca.
Poema
Simulacre
Tu, que pots recórrer
el món dins la pantalla,
dir amb exactitud
quin és el to del blau
de la Praia do Sono, a Paraty,
si ja ha arribat l’estiu a la Camarga,
com mou lleugerament les oliveres
el vent a Astypalea,
penses sovint en l’àvia,
que tot i néixer a una illa
mai no es va banyar al mar.Mira, voldries dir-li ara,
hem escurçat distàncies
però seguim igual:
tenim a tocar l’aigua
i no ens sabem mullar.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Dos compositors enfrontats a un joc de miralls: Jofre Bardolet (1999) i Eduard Toldrà (1895- 1962), referent de la música de cambra i de la cançó catalana. Bardolet s’inspira en la vida i obra del mestre vilanoví per crear aquest espectacle a mig camí entre l’opereta i el teatre musical, amb una banda sonora d’àmplia inspiració que beu tant de Beethoven com de la música pop.
Sobre els intèrprets:
Festeig i giravolt té entre els intèrprets el mateix Jofre Bardolet, que a més de dirigir l’obra, fa el paper de Toldrà. Està concebuda per a cinc veus i un actor, i entre els cantants hi ha Arnau Tordera, compositor i líder del grup Obeses, fent el paper del també compositor Juli Garreta.
Quines són les claus del concert?
Toldrà és un dels músics catalans més respectats del segle XX, exponent del corrent conegut com a Noucentisme musical; va ser un dels grans violinistes de la seva generació i líder del Quartet Renaixement, però també va ser professor i fundador i primer director de l’Orquestra Municipal de Barcelona. Inquiet i curiós, es va interessar en altres formes d’expressió artística, com el teatre i la literatura. La seva òpera El giravolt de maig és un compendi dels seus interessos i un referent del gènere operístic en català.
A què he de parar atenció?
Festeig i giravolt combina cant líric i modern, dues maneres diferents d’emetre la veu. El cant líric exigeix un treball d’impostació i es projecta des dels ressonadors que tenim als ossos de la cara, mentre que l’altre és una tècnica més lliure i espontània. La gran diferència està en la projecció de la veu: la primera no requereix micròfons, mentre que la segona sí que en necessita per tal d’arribar a tots els racons d’un teatre.
L’obra inclou cançons del propi Toldrà, cartes personals i fragments dramatitzats de teatre. Hi apareixen noms claus de la vida del mestre, com la seva esposa Maria Sobrepera, els compositors Juli Garreta i Pau Casals o la soprano Conxita Badia.
Sabies que...
Jofre Bardolet és fill i cosí de músics. El seu pare, Albert Bardolet, és violoncel·lista, i la seva mare és la soprano Anna Casadevall; la seva cosina, Judit Bardolet, és membre del Quartet Gerhard, i el seu cosí Joel forma part del Trio Fortuny i és concertino de diverses orquestres europees.
En Jofre va escriure la primera composició amb tan sols vuit anys i al seu catàleg ja figuren diverses sardanes i fins i tot una òpera, Ferides. Inquiet com Toldrà, Jofre Bardolet s’ha interessat també en la direcció orquestral, amb un màster que va cursar a Bèlgica. Va fundar i dirigeix la Camerata de Música de Catalunya (CMC).
Comentari
Festeig i giravolt és una creació de Jofre Bardolet a mig camí entre l’opereta i el teatre musical que retrata algunes de les escenes més entranyables de la vida d’Eduard Toldrà. Amb un llenguatge musical eclèctic i ple de referències –de Beethoven a la música pop, passant per la música tradicional catalana–, Bardolet construeix un homenatge poètic i vital a una de les figures més rellevants de la música catalana del segle XX.
L’obra combina escenes dramatitzades amb cançons de Toldrà i fragments de la seva correspondència. El relat s’inicia durant una festa en una vila empordanesa, on Toldrà tocava el violí amb una orquestra. Aquell vespre, entre la música i la llum dels fanalets, coincidí amb Maria Sobrepera, filla de Cantallops, que es convertiria en la seva futura esposa. Juli Garreta, que també hi era present, el substituí a l’instrument perquè ell pogués baixar de l’escenari i parlar-hi. A partir d’aquí, la narració recorre l’etapa de creació de l’òpera El giravolt de maig, marcada pel suport de Manuel Clausells, i hi incorpora figures com Conxita Badia i Pau Casals en un retrat coral d’un país immers en una autèntica eufòria cultural ara fa just un segle.
El repartiment està encapçalat pel mateix Jofre Bardolet en el paper d’Eduard Toldrà, acompanyat per Marina Toronell (Maria Sobrepera), Pol Blancafort (Manuel Clausells), Rosa M. Abella (Conxita Badia) i la col·laboració especial d’Arnau Tordera com a Juli Garreta. Josep Font interpreta Pau Casals en una escena final de gran valor simbòlic.
La part musical compta amb Joan Espuny al piano, Jordi Prim al violí, en una interpretació d’“El sonetí de la rosada” –un dels Sis sonets que el 1922 va rebre el Premi Eusebi Patxot i Llagustera. També hi participa la Banda de l’ESMUC i un petit cor d’homes que interpreten el Grup dels Vuit.
Fruit d’un extens treball de documentació, basat en correspondència i testimonis de familiars, Festeig i giravolt s’alimenta gairebé íntegrament de fets i paraules reals, amb poques llicències dramatúrgiques per donar fluïdesa escènica. “Més que una narració lineal, és un retrat sensible i humà d’Eduard Toldrà, artista i home, dins el seu context familiar, cultural i professional”, relata Bardolet.
Amb aquesta proposta, les noves generacions d’intèrprets i creadors retornen la mirada cap als mestres que van forjar el patrimoni musical català. Festeig i giravolt esdevé així un diàleg entre passat i present, on la sensibilitat contemporània reconstrueix la memòria viva d’un temps i d’un músic que encara avui ens interpel·la.
Albert Fontelles-Ramonet, intèrpret i doctor en musicologia
Sinopsi
L’acció comença el 10 d’agost de 1920. L’Eduard està tocant en una orquestra de festa major a Castelló d’Empúries (Alt Empordà). Apareix en Juli i es posen a parlar de les seves darreres composicions i projectes. En Juli s’adona que l’Eduard s’ha fixat en una noia que és a la plaça i s’acaba oferint per substituir-lo com a violinista perquè l’Eduard pugui presentar-s’hi i ballar amb ella. Dit i fet. L’Eduard i la Maria es coneixen i neix l’amor de seguida. Abans d’acomiadar-se, ella li dona l’adreça de casa perquè es puguin escriure.
Set anys més tard, el matrimoni estiueja a Cantallops, d’on és ella, i reben la visita d’un bon amic, en Manuel. L’Eduard explica que està entusiasmat amb la creació d’El giravolt de maig, una òpera amb llibret de Josep Carner que s’ha d’estrenar al Palau de la Música. En Manuel, melòman i mecenes, porta la producció de l’espectacle. En una escena no-realista entenem que passa tot un any en què els dos amics es cartegen sobre tot tipus d’assumptes relacionats amb l’obra fins que, finalment, arriba l’estrena.
El juny del 1931 es presenta en societat el Grup dels Vuit: una associació de compositors catalans que té la intenció de projectar la música catalana al món. L’Eduard forma part del grup, com altres músics rellevants de l’època: Gerhard, Mompou o Lamote de Grignon. En aquest període també coneixem més a fons la vida de la Maria.
Poc abans de l’esclat de la guerra, l’Eduard es presenta al Premi Albéniz de la Generalitat amb l’obra La rosa als llavis, amb text de Salvat-Papasseit. Quan ja es pensa que no hi ha hagut sort, piquen a la porta i apareixen Conxita Badia, Manuel Clausells i Robert Gerhard, cadascú amb una rosa als llavis, per donar-li la notícia que ha guanyat el concurs. Celebren el premi i comenten la tensa situació política i social. També entenem que les intervencions entre escenes que hem anat veient de la Conxita formen part d’un concert que ella ofereix sobre cançons de Toldrà (una de les poques concessions dramatúrgiques no documentades de la peça).
En un salt endavant en el temps, ens situem de sobte a l’any 1960. L’Eduard es troba a Prada amb Pau Casals, una escena que serveix com a epíleg de l’obra perquè explica què ha passat amb tots els personatges que han anat intervenint: l’Eduard i la Maria ja són avis; en Juli va morir el 1925 i ara és recordat com un gran músic; en Manuel va ser assassinat a l’inici de la guerra; la Conxita es va exiliar però va tornar l’any 1947 i aleshores van estrenar La rosa els llavis perquè Toldrà havia esperat que ella pogués cantar-la... Aquesta trobada, a més, significa un acostament entre aquestes dues figures musicals tan importants del segle XX a Catalunya, que van passar un moment complicat després de la guerra, quan l’Orquestra Pau Casals va desaparèixer i a Toldrà li va ser encarregat el lideratge de la nova Orquestra Municipal de Barcelona.
En l’última escena de l’obra tornem a l’any 1936, amb la guerra ja començada: l’Eduard dirigeix un concert a la plaça de Catalunya, a Barcelona, amb la Banda de Milícies Antifeixistes. Es tracta d’un concert farcit d’himnes anarquistes i catalanistes, i amb la interpretació de l’obertura d’Egmont de Beethoven, pel seu contingut revolucionari. Totes les peces que van sonar realment en aquest concert apareixen més o menys explícitament en la rapsòdia per a banda de cinc minuts que Bardolet compon per cloure aquesta peça de teatre musical.
Biografies
Jofre Bardolet, director
©Jordi Galderic
Nascut a Vic (1999), és un músic polifacètic. Graduat en direcció d’orquestra per l’ESMUC, té un màster en direcció de cor pel Conservatori d’Anvers (Bèlgica), però també és reconegut per la seva activitat com a compositor. El 2021 va estrenar a Vic l’òpera Ferides, d’estil mozartià, que va sortir de gira arreu del país amb molt bona rebuda del públic i la crítica.
És fundador i director artístic de la Camerata de Música Catalana, formació que posa en valor els compositors del país, tant els dels segles anteriors com els contemporanis. En aquest sentit, ha col·laborat amb Salvador Brotons, Albert Guinovart o Carles Marigó.
Ha compost també diverses sardanes: amb Mar i alba va guanyar el Premi Joves Talents de La Sardana de l’Any 2023.
Pel que fa al món del teatre musical, la temporada passada va protagonitzar i dirigir musicalment una versió de Cop de rock, espectacle original de Dagoll Dagom, que va omplir sis vegades L’Atlàntida de Vic.
A Festeig i giravolt, Bardolet reuneix pràcticament totes les seves facetes: compositor, dramaturg, director, actor, i la reivindicació dels músics catalans. També n’assumeix la producció a través de la seva productora, La Barca.
Ha actuat al Festival de la Porta Ferrada, Festival de Pasqua de Cervera, Sala 2 de L’Auditori, Teatre Kursaal de Manresa i Teatre Fortuny de Reus, entre d’altres.
Marina Toronell, actriu i cantant
Actriu, cantant i músic, és graduada pel Conservatori Municipal de Terrassa com a pianista. S’ha format en teatre musical a escoles com Youkali o l’escola d’Arts Escèniques de Bibiana Morales. Actualment està finalitzant la formació professional a l’escola Nancy Tuñon i Jordi Oliver.
Ha actuat al musical Mamma mia interpretant el rol de Sophie, a l’Eixample Teatre; al musical Chicago, com a Roxie Hart, al teatre de la Palma de Teià; va protagonitzar el musical La 39, ja et trucarem, al Teatre Aquitània de Barcelona. També va interpretar la Pilar a la producció de Cop de rock que es va representar a L’Atlàntida de Vic la temporada passada i el personatge de Guida, al musical de creació Santa Paciència, a Santa Eugènia de Berga.
És cofundadora de l’empresa de composició musical Tocalilafibra.com. Toca el piano, el violoncel i la guitarra; interpreta cant modern i líric.
Pol Blancafort, actor i cantant
Graduat en interpretació, itinerari musical per l’Institut del Teatre, inicia els seus estudis musicals al Conservatori de Vic i els consolidà a l’Escolania de Montserrat. Té el grau professional de cant clàssic.
Com a intèrpret ha participat, en el camp de la música clàssica, a La dama de piques (Liceu, 2010), War Requiem de Britten (Liceu, 2012) i Història de Catalunya en cançons (L’Atlàntida, 2015), i en el camp de la música electrònica ha col·laborat amb les artistes de Tarta Relena en la seva gira Fiat Lux i Yessi Per$e (La Mercè, 2022). És membre del cor de cambra ARSinNOVA i del cor de l’OSTO, i ha participat en els projectes Amors impossibles (2022), la gala Catalunya aixeca el teló (Liceu, 2022) i l’espectacle La gran nit de Dagoll Dagom (Grec, 2024). En l’àmbit teatral, ha participat als espectacles Bodas de sangre (Projecte Ingenu, 2024) i Sardana Superstar (Teatre Kursaal, 2024), i forma part de la companyia de teatre musical Cia. Nür, amb la qual ha participat als espectacles Montedidio (Dau al Sec, 2022) i Bacants (Espai Brossa, 2023). Col·labora com a performer a Llull a oscuras i La rel de l’arbre és una roda (CCCB, 2016) i a l’espectacle Ciutat dormitori (Teatre Lliure, 2021), així com en la proposta Gregotechno (Sala Apolo, 2024). Més enllà de la interpretació, participà com a llibretista de l’òpera Ferides (L’Atlàntida, 2021) i com a dramaturga i compositora al cabaret D.E.P. (2023). Des del 2023 forma part de la companyia infantil Jumping Ducks.
Rosa Maria Abella, soprano
Nascuda a Manlleu, des de petita ha après i conegut la música des de diferents àmbits: amb el violí i el cant com a estudi principal. També ha estudiat piano, orgue, composició, direcció coral i dansa. Titulada en interpretació del cant (2017) i en pedagogia del cant (2019) pel Conservatori Superior de Música del Liceu, en logopèdia (2019) per la Universitat Autònoma de Barcelona, fa la diplomatura d’especialització en intervenció en trastorns de la veu (2022) a la Universitat Ramon Llull-Blanquerna. Ha debutat en el rol de Stéphano de Roméo et Juliette amb la Fundació Òpera a Catalunya (temporada 2023-24), dirigida musicalment per Daniel Gil de Tejada i Pau Monterde a la direcció escènica. I aquesta temporada 2025-26 assumeix el rol de Susanna de Les noces de Fígaro de la mateixa companyia.
Ha obtingut diversos premis, entre els quals destaquen el Premi C.L.A. Pepe Eizaga al millor intèrpret de sarsuela del Concurs Internacional de Cant de la Ciutat de Logronyo (2023), premi al XXVII Concurs Mirna Lacambra-Xavier Gondolbeu i un premi extraordinari al 61è Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas.
Arnau Tordera, cantant i compositor
Artista polifacètic, és cantant, guitarrista i compositor del grup de música moderna Obeses, amb el qual ha publicat sis discos, ha estrenat un concert simfònic amb la Banda Municipal de Barcelona i cor a l’Auditori de Barcelona, un concert per a cobla i cor mixt estrenat al festival Amb So de Cobla, pel qual va rebre el Premi Rotllana 2019 i un Premi Capital de la Sardana 2021, i va compondre i protagonitzar l’òpera rock Verdaguer, ombres i maduixes.
El 2022 va estrenar l’òpera La gata perduda al Gran Teatre del Liceu, un projecte titànic, amb 300 cantants, 80 músics i més de 1.000 persones implicades, que es va convertir en un èxit sense precedents en l’àmbit de l’òpera en català. El 2023 va escriure i compondre el musical Deixa’t estar de romanços!, estrenat per una cinquantena de joves al teatre L’Atlàntida de Vic amb gran èxit de crítica i públic. El 2024, amb el suport de la Fira Meditarrània i el Teatre Kursaal, va estrenar el primer musical sardanístic de la història, Sardana Superstar.
En el terreny compositiu ha rebut encàrrecs de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Vespres d’Arnadí, Cor de Cambra del Palau de la Música o Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados. Les seves obres s’han interpretat a l’Auditori de Barcelona, Gran Teatre del Liceu o Palau de la Música Catalana, entre d’altres.
Joan Espuny, piano
Nascut el 2002, treballa sovint amb alguns dels millors artistes del territori a escenaris com ara el Palau de la Música, Gran Teatre del Liceu i altres auditoris, a Manresa, Vic, Girona i Tarragona.
Especialitzat en la música coral, fa produccions regularment amb el Cor Veus i el Cor Jove dels Amics de la Unió de Granollers, Cor Bruckner i Orfeó Vigatà. També ha col·laborat amb el Gran Teatre del Liceu i el Cor Jove Nacional de Catalunya. Ha treballat amb els mestres Jordi Casas, Mireia Barrera, Lluís Vilamajó, Josep Vila i Julia Sesé com a repertorista de diferents cors.
El 2024 debutà al Palau de la Música Catalana interpretant From the Bavarian Highlands d’Elgar amb l’Orfeó Vigatà, i al festival LIFE Victoria amb Héctor Ruiz Vilches com a LIFE New Artists, amb obres de Toldrà. En el món del teatre musical, ha treballat en Sweeney Todd al Palau de la Música, Chicago al Teatre Tívoli i Deixa’t estar de romanços! d’Arnau Tordera, a L’Atlàntida de Vic.
Espuny també treballa en produccions com a continuista. Ha realitzat els estudis amb Joan Ribé, Vicenç Prunés i Tensy Krismant, a l’Escola de Música de Vic, Escolania de Montserrat i Conservatori del Liceu. També ha rebut classes magistrals d’artistes reconeguts internacionalment.
Jordi Prim, violí
Nascut a Albatàrrec (Segrià), és un destacat violinista amb una sòlida formació musical. Va ingressar el 2009 a l’Escolania de Montserrat, sota la direcció de Bernat Vivancos, i el 2014 continuà el seu desenvolupament a l’IEA Oriol Martorell, amb Heriberto Fonseca, i posteriorment, el 2018, a l’ESMUC, amb la professora Helena Satué. Com a membre de la JONC, ha actuat a França, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Polònia, Bèlgica, Grècia, Rússia i els Estats Units.
La seva formació inclou lliçons de destacades figures, com Anna Chumachenco, Mihaela Martin, Abel Tomàs, Kai Glausteen, Raquel Castro, Corrado Bolsi, Manuel Guillén, Guliano Carmignola, Nikolai Minchev, Mincho Minchev, Barbara Doll, Tedi Papavrami, Corey Cerovsek i Jack Liebeck. Amb nombrosos reconeixements, incloent-hi el primer premi del Concurs de Violí de Barcelona el 2017, Jordi Prim Roma ha obtingut la màxima qualificació als exàmens ABRSM de la Royal School of Music de Londres. Recentment ha enregistrat una obra de Bernat Vivancos per a violí solista i vuit violins a l’estudi i segell de la SGAE Espanya.
Va destacar participant al Festival Internacional Pau Casals de Prada el 2021, també ha col·laborat amb directors i solistes de renom, com Gautier i René Capuçon, Sol Gabetta, Josep Pons, Vladimir Spivakov i Pierre Bleuse. Com a membre i fundador del Trio Gaudí, va participar al festival de música de cambra Clasclas, on va rebre ensenyaments del prestigiós Trio Guarnieri. Jordi toca amb un violí Bernardel, construït a París el 1844.
Laura Domènech, directora d'escena
Directora professional i professora de tècniques d’actuació teatral amb més de set anys d’experiència, la seva tasca es basa a formar actors perquè siguin autosuficients i tinguin seguretat a l’hora de treballar i assajar en un entorn professional.
És graduada en interpretació de teatre musical per l’Institut del Teatre de Barcelona i en tècniques d’interpretació de la veu per l’Escuela de Doblaje de Barcelona. En l’àmbit de la direcció escènica, ha estat directora del musical Deixa’t estar de romanços! d’Arnau Tordera, estrenat el 2023 a L’Atlàntida de Vic, així com altres muntatges: Chicago, Coses que passen al bosc o Germans de sang, en produccions arreu de la comarca d’Osona.
Laura Domènech ha estat acceptada a la prestigiosa PACE University-Actors Studio al Directing MFA i, a la Universtat de Colúmbia, al Theatre Directing MFA Program. També va participar en classes del reconegut professor Richard Feldman a la Juilliard School (Drama Division) de Nova York.
També et pot interessar...
Nadal al Palau
Diumenge, 21.12.25 – 18 h
Sala de ConcertsLa Nit de Nadal de Joan Lamote de Grignon
Elionor Martínez, soprano
Ferran Albrich, baríton
Orfeó Gracienc (Pablo Larraz, director)
Cor Infantil de l’Orfeó Català (Glòria Coma i Pedrals, directora)
Orquestra Simfònica del Vallès
Salvador Brotons, directorA. Borgunyó: L'Aplec
J. Lamote de Grignon: La Nit de Nadal
J. Williams: suite de la pel·lícula Home alonePreus: de 25 a 58 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Amb. Prof. Mark Dybul – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –