Nascuda a Irlanda del Nord, de mare singapuresa i pare britànic, Fleur Barron es va criar a Hong Kong i posteriorment a Nova York. Té títols de la Columbia University (llicenciatura en literatura comparada) i de la Manhattan School of Music (Màster en Interpretació Vocal).

Aclamada com “una intèrpret fulgurant” per «The Times», la mezzosoprano singapuresa i britànica va guanyar un Premi Grammy 2025 a la millor gravació d’òpera, amb el paper titular d’Adriana Mater de Kaija Saariaho, amb la San Francisco Symphony, dirigida per Esa-Pekka Salonen.

Apassionada intèrpret d’òpera, obres simfòniques i música de cambra que abasta des del Barroc fins al repertori contemporani, rep el mestratge de Barbara Hannigan.

La seva agenda de la temporada 2025-26 inclou el debut al Festival de Salzburg, reunint-se amb Esa-Pekka Salonen i Peter Sellars per a One morning turns into an eternity, una creació escènica que inclou “Abschied”, de Das Lied von der Erde de Mahler. La col·laboració amb Peter Sellars reprenent el paper protagonista d’Adriana Mater de Kaija Saariaho en el seu debut al Teatro dell’Opera de Roma. També el debut al Maggio Musicale Fiorentino, igualment amb el seu debut en el paper de Cornelia de Giulio Cesare de Händel; la interpretació d’una versió escenificada de Das Lied von der Erde, dirigida per Lemi Ponifasio al Barbican; cantar Into the Little Hill de George Benjamin, sota la direcció del mateix compositor, al Festival de Tongyeong (Corea del Sud); el paper de Piacere d’Il trionfo del Tempo e del Disinganno de Händel, amb La Nuova Musica, sota la direcció de David Bates, al Wigmore Hall, i participar en tallers de Night sky with exit wounds de Bryce Dessner, un monodrama concebut per a ella i dirigit per Kaneza Schaal.

El seu calendari simfònic igualment de la temporada 2025-26 en mostra la versatilitat artística en un ampli ventall de repertori. Així, inclou el debut amb la New York Philharmonic i Gustavo Dudamel en l’estrena mundial de l’oratori The wealth of nations de David Lang; el debut amb la Berliner Philharmoniker, sota Kirill Petrenko, amb la Simfonia núm. 8 de Mahler, que també ofereix en gira al Festival de Pasqua de Salzburg; el retorn tant amb la Simfònica de la Ràdio de Baviera com amb l’Atlanta Symphony, convidada per Nathalie Stutzmann per interpretar el Requiem de Mozart i la Missa en Si menor de Bach.

També consolida la reputació com a intèrpret mahleriana amb els Kindertotenlieder, amb la Filharmònica Txeca i Semyon Bychkov, i amb l’Orchestra Sinfonica Nazionale della RAI de Torí; Das Lied von der Erde amb l’Orquestra Simfònica d’Aalborg, sota Ludovic Morlot, i amb la Britten Sinfonia, i la Simfonia núm. 3, tant al Palau de la Música de València com al Colorado Music Festival. Altres actuacions simfòniques inclouen els Fünf Lieder d’Alma Mahler amb la RAI de Torí; Il tramonto de Respighi, amb la CBSO, sota Carlo Rizzi, i Passage de Mason Bates, amb la Simfònica de Nashville, sota la batuta de Giancarlo Guerrero.

Entre els punts destacats dels recitals 2025-26 hi ha un programa de cançó francesa amb Kirill Gerstein al Festival Ravel; una gira pels Estats Units amb el Trio Afiori –un trio de veu, clarinet i piano que acaba de formar amb Anthony McGill i Gloria Chien–, amb residència artística i concert a la Chamber Music Society of Lincoln Center, abans d’actuar a Reno, Portland i Eugene. Amb el seu company habitual, Julius Drake, ofereix concerts a Gènova, Corea del Sud, París, Londres, Leeds i Alemanya. Fleur Barron col·labora també amb l’Australian String Quartet al Festival d’Hèlsinki i amb el Parker Quartet a National Sawdust (Brooklyn). A més, participa en una residència artística al LIFE Victoria, aquí a Barcelona, on ofereix dos recitals amb Kunal Lahiry, i assessora els joves artistes.

Entre els moments destacats de les darreres temporades hi ha les gires amb Das Lied von der Erde de Mahler, amb la Simfònica de la Ràdio de Baviera i la Simfònica de la Ràdio Sueca, sota Daniel Harding; les Quatre cançons, op. 22 de Schönberg, amb Vladimir Jurowski i la Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín; Wo bist du Licht de Claude Vivier i Pulcinella de Stravinsky, amb Barbara Hannigan i la London Symphony Orchestra; Des Knaben Wunderhorn de Mahler, amb Nathalie Stutzmann i l’Atlanta Symphony; una gira i l’enregistrament de Schéhérazade i Trois poèmes de Mallarmé de Ravel amb la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya; el paper d’Ottavia de L’incoronazione di Poppea de Monteverdi al Festival d’Ais de Provença; Penèlope d’Il ritorno d’Ulisse in patria, amb la formació barroca I Gemelli; Concepción de L’heure espagnole de Ravel amb la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i Comrade Chin a M. Butterfly de Huang Ruo, amb la BBC Symphony Orchestra, al Barbican.

La discografia de Barron abasta des de Hasse i Purcell fins a Brahms, Barber, Ravel i Saariaho, amb segells com ara Deutsche Grammophon i Pentatone.

Creu profundament en la capacitat de la música per afavorir el diàleg intercultural i el seu caràcter reparador. Té com a passió crear programes de música de cambra inclusius que amplifiquin les veus de comunitats diverses.

És un reconegut flautista extremeny i gaudeix d’una carrera que li permet ocupar un lloc destacat al panorama europeu. Es va formar al Conservatorio Superior de Música de l’Aragó i a la Universitat de Göteborg, on estudià amb els mestres Fernando Gómez, Antonio Nuez, Jaime Martín, Anders Jonhäll i Håvard Lysebo.

Actualment és el flauta solista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Anteriorment va assumir la mateixa posició en orquestres com la Filharmònica d’Oslo, Òpera de Göteborg, Orquestra de la Ràdio Danesa i Orquestra Nacional de Noruega. A més, ha estat convidat a col·laborar amb la Mahler Chamber Orchestra, Chamber Orchestra of Europe, Orquestra de la Comunitat Valenciana i altres formacions a Espanya i a l’estranger. La seva versatilitat i el compromís artístic queden reflectits tant en la seva tasca orquestral com en l’activitat com a solista i intèrpret de música de cambra.

Entre els reconeixements que ha obtingut, hi destaquen els quatre premis que va guanyar a l’ARD-Musikwettbewerb, incloent-hi el segon premi i el premi del públic, com també el primer premi del Concurs Pedro Bote d’Extremadura. Ha rebut beques d’Ibercaja i Caja Badajoz. A més va ser artista resident de l’Orquesta d’Extremadura la temporada 2019-20, on va presentar obres pròpies per a flauta i orquestra.

Com a pedagog, ha impartit classes magistrals a conservatoris i festivals d’Espanya i Europa, entre els quals a la Universitat de Göteborg, Royal Northern College of Music, JONDE, Joven    Orquesta de Canarias, Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana, i als conservatoris superiors de l’Aragó, Granada, Jaén, Vigo, la Corunya i Salamanca, entre d’altres. Compagina la seva tasca docent amb una intensa activitat artística com a solista i creador de projectes musicals i composicions pròpies que exploren nous enfocaments interpretatius. La seva recerca d’una expressió autèntica i personal, juntament amb la seva dedicació a l’excel·lència, l’han consolidat com una figura rellevant en la música clàssica actual.

És un dels arpistes espanyols més destacats de la seva generació. Va néixer a Alberca de las Torres (Regió de Múrcia), es graduà al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid i, posteriorment, al Royal College of Music de Londres, on va obtenir el màster en interpretació. Ha guanyat concursos des dels seus primers anys com a estudiant, com l’Arpa Plus, Intercentros Melómano, UFAM, Juventudes Musicales i RCM Harp Competition.

Ha col·laborat amb al majoria de les orquestres espanyoles més destacades, com la Real Filharmonía de Galícia, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Bilbao Orkestra Sinfonikoa, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, Orquesta Sinfónica de RTVE, Orquesta Sinfónica de Madrid (Teatro Real), Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquesta Nacional de España, Orquesta Sinfónica de la Regió de Múrcia, Orquestra de València, Orquestra de la Comunitat Valenciana (Palau de les Arts), Orquestra Simfònica de les Illes Balears i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.

Igualment, és sol·licitat per orquestres internacionals, com l’Orchestre Philharmonique de Radio France, Thüringen Philharmonie Gotha-Eisenach, Orchestra del Teatro Regio de Torí, Orquestra Sinfónica de Porto, Slovenská Filharmónia, Orquestra Simfònica Estatal de Sant Petersburg o Massachusetts Symphony Orchestra.

Des del mes de juny del 2024 és arpista titular de l’Oviedo Filharmonía, com també principal col·laborador de l’Orquesta Sinfónica de Navarra. Des d’aquest curs imparteix classes al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid i és professor associat de música de cambra i repertori orquestral a l’Istituto Superiore di Studi Musicali de Reggio Emília. Domené és membre fundador de l’Asociación Española de Arpistas (AEDA).

Ha recorregut Espanya en diverses gires de concerts tocant a les sales més importants: Auditorio Nacional de Música, Teatro Real i Fundación Juan March de Madrid, i Palau de Música Catalana i Auditori de Barcelona. També ha ofert concerts al Cadogan Hall i Wigmore Hall de Londres. El 2020 va interpretar l’estrena absoluta de l’òpera de cambra per a soprano i arpa Per precaució de Raquel García-Tomás al Gran Teatre del Liceu, i el 2023 va debutar al Palau de la Música Catalana amb el Concert per a flauta i arpa de Mozart, sota la direcció de Christoph Eschenbach. Sempre interessat en el repertori líric, ha acompanyat cantants en programacions del Teatro de la Zarzuela, Fundación Juan March i LIFE Victoria, entre d’altres.

Entre els seus enregistraments té l’obra Diàleg de Joan Manén, per a trio de corda, flauta i arpa (La Mà de Guido, 2018), el Concert per a arpa de Serge Lancen (Bilbao Musika, 2018) i l’àlbum Aires de España, en duo d’arpes al costat de Davide Burani (SMC Records, 2019). Ha participat en diversos enregistraments en directe, tant en la funció de solista com amb diverses formacions de cambra, per a Radio Clásica (RNE) i Catalunya Música (Catalunya Ràdio).

Nascut a Capellades (1992), inicià els seus estudis musicals amb els seus pares i els de violí amb Sergi Bello a l’Escola de Música de Capellades. Va ser alumne de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on estudià violí amb la professora Eva Graubin i música de cambra amb el Quartet Casals i Kennedy Moretti. Posteriorment va continuar els estudis a la Hochschule für Musik de Basilea, on va estudiar violí i música de cambra amb el professor Rainer Schmidt. Durant l’etapa a Basilea també va tenir l’oportunitat d’impartir classes i rebre consells de Ferenc Rados, Ralf Gothóni, Gábor Takács, Claudio Martínez Mehner, Anton Kernjak i Sergio Azzolini. La seva formació musical ha estat profundament influenciada per Rainer Schmidt i Hatto Beyerle.

Des del 2014 és membre fundador del Cosmos Quartet, formació amb la qual manté una intensa activitat artística tocant arreu d’Europa i ha tingut l’oportunitat de rebre classes de professors com Rainer Schmidt, Hatto Beyerle, Alfred Brendel i Johannes Meissl, entre d’altres.

El quartet ha guanyat el primer premi al concurs Irene Steels-Wilsing String Quartet Competition de Heidelberg, el tercer premi al Carl Nielsen International Chamber Music Competition de Copenhaguen i l’Artis Quartet Preis a Viena, entre d’altres.

Actualment és professor de música de cambra a l’ESMUC.

Nascut a València (2005), inicià els seus estudis de violí al Conservatori Professional Mestre Vert de Carcaixent, on obtingué el premi extraordinari de fi de grau i el premi autonòmic en l’especialitat de corda. Actualment estudia a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) amb la professora Raquel Castro i el Quartet Casals. Forma part de l’Acadèmia d’Estudis Orquestrals de la Fundació Barenboim-Said, amb el professor David Delgado.

És membre de diverses orquestres joves estatals, entre les quals la Joven Orquesta Nacional de España, Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana –on ha ocupat el lloc de concertino– i Joven Orquesta de Canarias, entre d’altres. Ha col·laborat amb l’Orquestra de València i l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, sota la batuta del mestre Gustavo Dudamel, i ha participat en el Festival Ravel amb l’Orquestra de Cambra de Mallorca. Des del 2025 forma part dels projectes de Musethica.

Ha rebut classes magistrals dels músics Vlad Stanculeasa, Oleguer Beltran i Rubén Mendoza i ha actuat com a solista i músic de cambra amb la Camerata Babiloni i la Camerata Stravaganza.

La violista japonesa Aine Suzuki va néixer a Tòquio (1984). Va treballar com a coprincipal de viola a l’Orquestra de la Comunitat Valenciana (Palau de les Arts), on va actuar amb directors de renom mundial, com Lorin Maazel, Zubin Mehta, Riccardo Chailly i Valery Gergiev. Actualment ocupa el càrrec de viola solista a l’Òpera Nacional de Noruega, a Oslo.

També desenvolupa una intensa activitat docent. És professora del programa de màster a la Universitat Internacional de València i durant la temporada 2015-16 va treballar com a professora assistent de Nobuko Imai a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid. Des del 2011 imparteix classes i actua al Festival de Música de Cambra de Godella, dirigit per Joan Enric Lluna.

El juny del 2011 va rebre un guardó de la reina Sofía, amb la menció de millor alumna de la seva càtedra. També ha estat guardonada en diversos concursos internacionals, entre els quals destaquen el primer premi i el Premi Especial Leo Weiner al Concurs Internacional de Música Leo Weiner d’Hongria; el primer premi al Premi Francesco Geminiani a Verona, on va rebre una viola de Celestino Farotto i va interpretar un concert amb I Virtuosi Italiani; així com el Joan Weller Prize i el Lucy Ann Jones Award al Royal College of Music de Londres, i el premi especial del jurat al Concurs Nacional de Música del Japó.

Va esutdiar violoncel amb Jean-Guihen Queyras i Troels Svane i violoncel barroc amb Christophe Coin i Kristin von der Goltz. Ha guanyat molts premis de prestigi, com el Concurs Internacional J&A Beare Solo Bach, Concurs Internacional Beethoven, el Premi de Música de la Fundació Possehl i el Concurs Ton & Erklärung, entre d’altres.

Ha estat solista amb la Filharmònica de la Ràdio del Nord d’Alemanya (NDR), Orquestra de la Ràdio de Múnic, Orquestra de la Ràdio de l’Oest d’Alemanya (WDR), Orquestra Simfònica de la Ràdio de Sèrbia (RTS), Orquestra Filharmònica Janáček, Acadèmia de Corda de Taiwan i Ulster Orchestra, entre d’altres. Habitualment és convidat a festivals de fama mundial, com el de Schleswig-Holstein, Festival de Primavera de Praga i Festival de Primavera de Heidelberg. També ha actuat en grans sales de concerts, com Philharmonie del Gasteig (Múnic), Stadtcasino de Basilea o Konzerthaus de Berlín.

Ha estat violoncel·lista solista de moltes orquestres europees, com la London Symphony Orchestra, Orquestra de l’Òpera d’Hamburg, Filharmònica de la Ràdio del Nord d’Alemanya (NDR) de Hannover, Orquestra Nacional de Bèlgica i Orquestra Filharmònica de Cambra Alemanya de Bremen, entre d’altres.

Actualment és el violoncel·lista principal de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Ctalunya (OBC). Així mateix, ensenya violoncel i música de cambra al Conservatori del Liceu.