• Programa de mà

    Psyché, centenari
    —Ravel, Falla i Debussy

    Petit Palau Cambra

    Dimarts, 25 de novembre de 2025 – 19.30 h

    Petit Palau

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Fleur Barron, mezzosoprano
    Francisco López, flauta
    José Antonio Domené, arpa
    Bernat Prat Sabaté, violí
    Martí Bravo Requena, violí
    Aine Suzuki, viola
    Charles-Antoine Archambault, violoncel


    Maurice Ravel (1875-1937)
    Sonatine en trio (Arr. Skaila Kanga)

    Modéré
    Mouvement de menuet
    Animé

    Chansons madécasses, M. 78 (Arr. José A. Domené)

    Nahandove
    Aoua
    Il est doux

    Manuel de Falla (1876-1946)
    Psyché (Estrena absoluta al Palau de la Música Catalana el 9 de febrer de 1925)

    Claude Debussy (1862-1918)
    Syrinx, L. 129

    Six épigraphes antiques, L. 131, CD. 139*
    Les Chansons de Bilitis**

    Pour invoquer Pan, dieu du vent d'été*
    La flûte de Pan**
    Pour remercier la pluie au matin*

    Sonata trio, L. 137

    Pastorale. Lento, dolce rubato
    Interlude. Tempo di minuetto
    Final. Allegro moderato ma risoluto

    Aquest concert de una durada de 75 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.

    #cambra #aniversaris

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Poema

    Fe

    per deslliurar-nos d’incendis
    calia fer fogueres cremar del tot el sotabosc
    és per això que ho sé:

    aquestes flames d’ara que ens rodegen
    que ens ofeguen que ens asfixien
    també ens salven

     

    Mireia Calafell
    Si una emergència (Proa Edicions, 2024)

  • 20250515 Transversal T2526 DESKTOP
  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes?  

    Manuel de Falla (Cadis, Espanya, 1876-Alta Gracia, Argentina, 1946). La temporada 2025-26 ve marcada per la celebració del 150è aniversari del naixement de Manuel de Falla, un dels compositors més internacionals de la música espanyola. Falla estableix un pont entre allò ancestral i contemporani en la seva creació, mitjançant l’evocació de paisatges sonors que són un exemple de l’esperit artístic polièdric del segle XX. Va saber conviure, durant la seva època neoclàssica, amb les nombroses avantguardes artístiques que va conèixer de primera mà a París, on va coincidir amb figures internacionals com ara Igor Stravinsky. Tanmateix, el folklorisme va ser nuclear en tota la seva obra, un catàleg d’ampli abast. Finalment, tal com mostra l’obra central del programa, també va estar influït per l’Impressionisme musical francès.

    Quines són les claus del concert? 

    Barcelona va ser una ciutat freqüentada sovint per Falla, en part per la connexió familiar, ja que la seva mare tenia arrels catalanes. Així doncs, la seva música va tenir una presència important durant els primers anys del Palau de la Música Catalana, on es va estrenar Psyché el 9 de febrer de 1925. Aquest concert en commemora, precisament, el centenari de l’estrena. El Palau també va ser testimoni, el 5 de novembre de 1926, de l’estrena del Concert per a clavecí i cinc instruments, interpretat per Wanda Landowska amb la col·laboració de músics de l’Orquestra Pau Casals. Aquestes dues obres i moltes d’altres es podran sentir al Palau al llarg de la temporada 2025-26 i fins a acabar l’any de commemoració.

    A què he de parar atenció? 

    A Psyché, Falla trasllada l’escena mitològica evocada en el poema de Georges Jean-Aubry a l’àmbit del Peinador de la Reina, a l’Alhambra, al principi del segle XVIII. No obstant, Falla va escriure aquesta obra a Granada. Tot i això, l’esperit original del personatge Psyché, víctima de la seva curiositat, hi és present. La introducció amb flauta i arpa (així com la lletra del poema original, en francès) fa que l’obra de Falla traspuï una atmosfera francesa, amb molts elements característics de l’Impressionisme musical, en el qual compositors com Debussy i Ravel van excel·lir. Precisament tots dos compositors emmarquen l’obra de Falla al programa d’avui, amb la Sonatine en trio i les Chansons madécasses de Ravel i Syrinx, una selecció de les Chansons de Bilitis i la Sonata per a flauta, viola i arpa de Debussy.

    Sabies que... 

    La mitologia grega i romana és molt present temàticament en la història de la música occidental, especialment durant el Barroc, en què l’òpera beu principalment d’arguments on la mitologia és recurrent. Concretament sobre el mateix mite de Psique, altres autors com Jean-Baptiste Lully o César Franck van compondre obres amb el mateix títol.

    La presència de Manuel de Falla a Barcelona i Catalunya va ser freqüent. El compositor gadità va tenir amistat amb molts compositors de l’època, circumstància que va ser una constant en la vida musical i cultural del primer terç de segle XX. L’Atlàntida, sobre el poema èpic de Jacint Verdaguer, és un exemple clar d’aquesta connexió i estimació.

  • Anunci Mirades GENERAL - Programes mà digitals Desktop 1300x1854
  • Comentari

    París-Granada al primer quart del segle XX

    Són temps de recerca i renovació, especialment marcats a París per l’obra de Claude Debussy, que aleshores, el 1897, va compondre les Chansons de Bilitis, sobre poesies del llibre del mateix títol del seu amic Pierre Louÿs editat el 1894. Louÿs es presenta, en aquest primer conjunt de poemes que al·ludeixen amb gran sensibilitat a l’erotisme i la sensualitat, com a traductor d’una imaginada poetessa grega. Els tres números per a veu i piano són impressionistes, tot al·ludint a imatges arpegiades en els sons de l’instrument pastoral evocat, o al caràcter més sensual, d’una harmonia més complexa i més dramatisme i intimitat, a La chevelure, per acabar en una sensació més desolada a Le tombeau des naïades.

    En bona coincidència de continguts poètics –encara que també proposa altres dimensions– tenim les molt posteriors Chansons madécasses de Maurice Ravel, compostes a partir del 1925 i estrenades l’any següent. L’obra és un encàrrec d’Elisabeth Sprague Coolidge i la Library of Congress, on hi ha els manuscrits, per a veu, flauta, violoncel i piano. En l’estrena, a Roma, el pianista va ser Alfredo Casella, de presència activa uns anys abans a París, que va evolucionar cap al neoclassicisme, en coincidència després amb l’òrbita mussoliniana, com també va fer Stravinsky.

    Ravel es va interessar pel llibre de poemes publicat el 1787 Chansons madécasses traduites a françois… per M. le chevalier de P... L’autor, Evarist de Parny, introdueix en ambient romàntic un clar al·legat anticolonialista: “Ainsi, sans nous, ce peuple seroit tranquille et hereux”, i declara haver recollit i traduït cants de l’illa de Madagascar, “que té una música simple, dolça i sempre malenconiosa”.

    Per a Ravel, les Madécasses de Parny aporten a la seva música “un élément nouveau, dramatique –voire érotique”. La veu matisa amb sensibilitat la bellesa de les poesies i en l’acompanyament es reflecteix algun element “primitivista” (com ara la repetició). El violoncel matisa al començament la figura de la bella protagonista Nahandove, i la segona peça clama –en ambient animato del piano– “Méfiez-vous des blancs…”.

    En un altre àmbit estilístic situem la Sonatine de Ravel, per a piano (1903-1905), en arranjament per a trio, i la tardana Sonata per a flauta, viola i arpa de Debussy (1915), en què tots dos recorren a les referències del Barroc francès quant a l’essència del llenguatge, si bé en la forma resulten del seu temps.

    Finalment, contemporània de les Madécasses, cal escoltar Psyché de Manuel de Falla, donada a conèixer en aquest mateix escenari ara fa un segle. Una obra singular en l’estètica de Falla, sobre textos de George-Jean Aubry, a què l’autor s’havia compromès temps enrere, i en què representa un petit concert al Peinador de la Reina, a l’Alhambra. Falla hi intenta mostrar “ce que j’enrêve” (el que somio), diu, de l’ambient musical cortesà de començaments del segle XVIII.

    Miquel Gené, musicòleg i crític musical

  • Biografies

    Fleur Barron, mezzosoprano

    Fleur Barron

    © Victoria Cadisch

    Nascuda a Irlanda del Nord, de mare singapuresa i pare britànic, Fleur Barron es va criar a Hong Kong i posteriorment a Nova York. Té títols de la Columbia University (llicenciatura en literatura comparada) i de la Manhattan School of Music (Màster en Interpretació Vocal).

    Aclamada com “una intèrpret fulgurant” per «The Times», la mezzosoprano singapuresa i britànica va guanyar un Premi Grammy 2025 a la millor gravació d’òpera, amb el paper titular d’Adriana Mater de Kaija Saariaho, amb la San Francisco Symphony, dirigida per Esa-Pekka Salonen.

    Apassionada intèrpret d’òpera, obres simfòniques i música de cambra que abasta des del Barroc fins al repertori contemporani, rep el mestratge de Barbara Hannigan.

    La seva agenda de la temporada 2025-26 inclou el debut al Festival de Salzburg, reunint-se amb Esa-Pekka Salonen i Peter Sellars per a One morning turns into an eternity, una creació escènica que inclou “Abschied”, de Das Lied von der Erde de Mahler. La col·laboració amb Peter Sellars reprenent el paper protagonista d’Adriana Mater de Kaija Saariaho en el seu debut al Teatro dell’Opera de Roma. També el debut al Maggio Musicale Fiorentino, igualment amb el seu debut en el paper de Cornelia de Giulio Cesare de Händel; la interpretació d’una versió escenificada de Das Lied von der Erde, dirigida per Lemi Ponifasio al Barbican; cantar Into the Little Hill de George Benjamin, sota la direcció del mateix compositor, al Festival de Tongyeong (Corea del Sud); el paper de Piacere d’Il trionfo del Tempo e del Disinganno de Händel, amb La Nuova Musica, sota la direcció de David Bates, al Wigmore Hall, i participar en tallers de Night sky with exit wounds de Bryce Dessner, un monodrama concebut per a ella i dirigit per Kaneza Schaal.

    El seu calendari simfònic igualment de la temporada 2025-26 en mostra la versatilitat artística en un ampli ventall de repertori. Així, inclou el debut amb la New York Philharmonic i Gustavo Dudamel en l’estrena mundial de l’oratori The wealth of nations de David Lang; el debut amb la Berliner Philharmoniker, sota Kirill Petrenko, amb la Simfonia núm. 8 de Mahler, que també ofereix en gira al Festival de Pasqua de Salzburg; el retorn tant amb la Simfònica de la Ràdio de Baviera com amb l’Atlanta Symphony, convidada per Nathalie Stutzmann per interpretar el Requiem de Mozart i la Missa en Si menor de Bach.

    També consolida la reputació com a intèrpret mahleriana amb els Kindertotenlieder, amb la Filharmònica Txeca i Semyon Bychkov, i amb l’Orchestra Sinfonica Nazionale della RAI de Torí; Das Lied von der Erde amb l’Orquestra Simfònica d’Aalborg, sota Ludovic Morlot, i amb la Britten Sinfonia, i la Simfonia núm. 3, tant al Palau de la Música de València com al Colorado Music Festival. Altres actuacions simfòniques inclouen els Fünf Lieder d’Alma Mahler amb la RAI de Torí; Il tramonto de Respighi, amb la CBSO, sota Carlo Rizzi, i Passage de Mason Bates, amb la Simfònica de Nashville, sota la batuta de Giancarlo Guerrero.

    Entre els punts destacats dels recitals 2025-26 hi ha un programa de cançó francesa amb Kirill Gerstein al Festival Ravel; una gira pels Estats Units amb el Trio Afiori –un trio de veu, clarinet i piano que acaba de formar amb Anthony McGill i Gloria Chien–, amb residència artística i concert a la Chamber Music Society of Lincoln Center, abans d’actuar a Reno, Portland i Eugene. Amb el seu company habitual, Julius Drake, ofereix concerts a Gènova, Corea del Sud, París, Londres, Leeds i Alemanya. Fleur Barron col·labora també amb l’Australian String Quartet al Festival d’Hèlsinki i amb el Parker Quartet a National Sawdust (Brooklyn). A més, participa en una residència artística al LIFE Victoria, aquí a Barcelona, on ofereix dos recitals amb Kunal Lahiry, i assessora els joves artistes.

    Entre els moments destacats de les darreres temporades hi ha les gires amb Das Lied von der Erde de Mahler, amb la Simfònica de la Ràdio de Baviera i la Simfònica de la Ràdio Sueca, sota Daniel Harding; les Quatre cançons, op. 22 de Schönberg, amb Vladimir Jurowski i la Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín; Wo bist du Licht de Claude Vivier i Pulcinella de Stravinsky, amb Barbara Hannigan i la London Symphony Orchestra; Des Knaben Wunderhorn de Mahler, amb Nathalie Stutzmann i l’Atlanta Symphony; una gira i l’enregistrament de Schéhérazade i Trois poèmes de Mallarmé de Ravel amb la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya; el paper d’Ottavia de L’incoronazione di Poppea de Monteverdi al Festival d’Ais de Provença; Penèlope d’Il ritorno d’Ulisse in patria, amb la formació barroca I Gemelli; Concepción de L’heure espagnole de Ravel amb la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i Comrade Chin a M. Butterfly de Huang Ruo, amb la BBC Symphony Orchestra, al Barbican.

    La discografia de Barron abasta des de Hasse i Purcell fins a Brahms, Barber, Ravel i Saariaho, amb segells com ara Deutsche Grammophon i Pentatone.

    Creu profundament en la capacitat de la música per afavorir el diàleg intercultural i el seu caràcter reparador. Té com a passió crear programes de música de cambra inclusius que amplifiquin les veus de comunitats diverses.

  • Francisco López, flauta

    Francisco López

    © Courtiers

    És un reconegut flautista extremeny i gaudeix d’una carrera que li permet ocupar un lloc destacat al panorama europeu. Es va formar al Conservatorio Superior de Música de l’Aragó i a la Universitat de Göteborg, on estudià amb els mestres Fernando Gómez, Antonio Nuez, Jaime Martín, Anders Jonhäll i Håvard Lysebo.

    Actualment és el flauta solista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Anteriorment va assumir la mateixa posició en orquestres com la Filharmònica d’Oslo, Òpera de Göteborg, Orquestra de la Ràdio Danesa i Orquestra Nacional de Noruega. A més, ha estat convidat a col·laborar amb la Mahler Chamber Orchestra, Chamber Orchestra of Europe, Orquestra de la Comunitat Valenciana i altres formacions a Espanya i a l’estranger. La seva versatilitat i el compromís artístic queden reflectits tant en la seva tasca orquestral com en l’activitat com a solista i intèrpret de música de cambra.

    Entre els reconeixements que ha obtingut, hi destaquen els quatre premis que va guanyar a l’ARD-Musikwettbewerb, incloent-hi el segon premi i el premi del públic, com també el primer premi del Concurs Pedro Bote d’Extremadura. Ha rebut beques d’Ibercaja i Caja Badajoz. A més va ser artista resident de l’Orquesta d’Extremadura la temporada 2019-20, on va presentar obres pròpies per a flauta i orquestra.

    Com a pedagog, ha impartit classes magistrals a conservatoris i festivals d’Espanya i Europa, entre els quals a la Universitat de Göteborg, Royal Northern College of Music, JONDE, Joven    Orquesta de Canarias, Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana, i als conservatoris superiors de l’Aragó, Granada, Jaén, Vigo, la Corunya i Salamanca, entre d’altres. Compagina la seva tasca docent amb una intensa activitat artística com a solista i creador de projectes musicals i composicions pròpies que exploren nous enfocaments interpretatius. La seva recerca d’una expressió autèntica i personal, juntament amb la seva dedicació a l’excel·lència, l’han consolidat com una figura rellevant en la música clàssica actual.

  • José Antonio Domené, arpa

    J A Domené

    És un dels arpistes espanyols més destacats de la seva generació. Va néixer a Alberca de las Torres (Regió de Múrcia), es graduà al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid i, posteriorment, al Royal College of Music de Londres, on va obtenir el màster en interpretació. Ha guanyat concursos des dels seus primers anys com a estudiant, com l’Arpa Plus, Intercentros Melómano, UFAM, Juventudes Musicales i RCM Harp Competition.

    Ha col·laborat amb al majoria de les orquestres espanyoles més destacades, com la Real Filharmonía de Galícia, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Bilbao Orkestra Sinfonikoa, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, Orquesta Sinfónica de RTVE, Orquesta Sinfónica de Madrid (Teatro Real), Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquesta Nacional de España, Orquesta Sinfónica de la Regió de Múrcia, Orquestra de València, Orquestra de la Comunitat Valenciana (Palau de les Arts), Orquestra Simfònica de les Illes Balears i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.

    Igualment, és sol·licitat per orquestres internacionals, com l’Orchestre Philharmonique de Radio France, Thüringen Philharmonie Gotha-Eisenach, Orchestra del Teatro Regio de Torí, Orquestra Sinfónica de Porto, Slovenská Filharmónia, Orquestra Simfònica Estatal de Sant Petersburg o Massachusetts Symphony Orchestra.

    Des del mes de juny del 2024 és arpista titular de l’Oviedo Filharmonía, com també principal col·laborador de l’Orquesta Sinfónica de Navarra. Des d’aquest curs imparteix classes al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid i és professor associat de música de cambra i repertori orquestral a l’Istituto Superiore di Studi Musicali de Reggio Emília. Domené és membre fundador de l’Asociación Española de Arpistas (AEDA).

    Ha recorregut Espanya en diverses gires de concerts tocant a les sales més importants: Auditorio Nacional de Música, Teatro Real i Fundación Juan March de Madrid, i Palau de Música Catalana i Auditori de Barcelona. També ha ofert concerts al Cadogan Hall i Wigmore Hall de Londres. El 2020 va interpretar l’estrena absoluta de l’òpera de cambra per a soprano i arpa Per precaució de Raquel García-Tomás al Gran Teatre del Liceu, i el 2023 va debutar al Palau de la Música Catalana amb el Concert per a flauta i arpa de Mozart, sota la direcció de Christoph Eschenbach. Sempre interessat en el repertori líric, ha acompanyat cantants en programacions del Teatro de la Zarzuela, Fundación Juan March i LIFE Victoria, entre d’altres.

    Entre els seus enregistraments té l’obra Diàleg de Joan Manén, per a trio de corda, flauta i arpa (La Mà de Guido, 2018), el Concert per a arpa de Serge Lancen (Bilbao Musika, 2018) i l’àlbum Aires de España, en duo d’arpes al costat de Davide Burani (SMC Records, 2019). Ha participat en diversos enregistraments en directe, tant en la funció de solista com amb diverses formacions de cambra, per a Radio Clásica (RNE) i Catalunya Música (Catalunya Ràdio).

  • Bernat Prat, violí

    Bernat Prat

    Nascut a Capellades (1992), inicià els seus estudis musicals amb els seus pares i els de violí amb Sergi Bello a l’Escola de Música de Capellades. Va ser alumne de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on estudià violí amb la professora Eva Graubin i música de cambra amb el Quartet Casals i Kennedy Moretti. Posteriorment va continuar els estudis a la Hochschule für Musik de Basilea, on va estudiar violí i música de cambra amb el professor Rainer Schmidt. Durant l’etapa a Basilea també va tenir l’oportunitat d’impartir classes i rebre consells de Ferenc Rados, Ralf Gothóni, Gábor Takács, Claudio Martínez Mehner, Anton Kernjak i Sergio Azzolini. La seva formació musical ha estat profundament influenciada per Rainer Schmidt i Hatto Beyerle.

    Des del 2014 és membre fundador del Cosmos Quartet, formació amb la qual manté una intensa activitat artística tocant arreu d’Europa i ha tingut l’oportunitat de rebre classes de professors com Rainer Schmidt, Hatto Beyerle, Alfred Brendel i Johannes Meissl, entre d’altres.

    El quartet ha guanyat el primer premi al concurs Irene Steels-Wilsing String Quartet Competition de Heidelberg, el tercer premi al Carl Nielsen International Chamber Music Competition de Copenhaguen i l’Artis Quartet Preis a Viena, entre d’altres.

    Actualment és professor de música de cambra a l’ESMUC.

  • Martí Bravo, violí

    Martí Bravo

    Nascut a València (2005), inicià els seus estudis de violí al Conservatori Professional Mestre Vert de Carcaixent, on obtingué el premi extraordinari de fi de grau i el premi autonòmic en l’especialitat de corda. Actualment estudia a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) amb la professora Raquel Castro i el Quartet Casals. Forma part de l’Acadèmia d’Estudis Orquestrals de la Fundació Barenboim-Said, amb el professor David Delgado.

    És membre de diverses orquestres joves estatals, entre les quals la Joven Orquesta Nacional de España, Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana –on ha ocupat el lloc de concertino– i Joven Orquesta de Canarias, entre d’altres. Ha col·laborat amb l’Orquestra de València i l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, sota la batuta del mestre Gustavo Dudamel, i ha participat en el Festival Ravel amb l’Orquestra de Cambra de Mallorca. Des del 2025 forma part dels projectes de Musethica.

    Ha rebut classes magistrals dels músics Vlad Stanculeasa, Oleguer Beltran i Rubén Mendoza i ha actuat com a solista i músic de cambra amb la Camerata Babiloni i la Camerata Stravaganza.

  • Aine Suzuki, viola

    Aine Suzuki

    La violista japonesa Aine Suzuki va néixer a Tòquio (1984). Va treballar com a coprincipal de viola a l’Orquestra de la Comunitat Valenciana (Palau de les Arts), on va actuar amb directors de renom mundial, com Lorin Maazel, Zubin Mehta, Riccardo Chailly i Valery Gergiev. Actualment ocupa el càrrec de viola solista a l’Òpera Nacional de Noruega, a Oslo.

    També desenvolupa una intensa activitat docent. És professora del programa de màster a la Universitat Internacional de València i durant la temporada 2015-16 va treballar com a professora assistent de Nobuko Imai a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid. Des del 2011 imparteix classes i actua al Festival de Música de Cambra de Godella, dirigit per Joan Enric Lluna.

    El juny del 2011 va rebre un guardó de la reina Sofía, amb la menció de millor alumna de la seva càtedra. També ha estat guardonada en diversos concursos internacionals, entre els quals destaquen el primer premi i el Premi Especial Leo Weiner al Concurs Internacional de Música Leo Weiner d’Hongria; el primer premi al Premi Francesco Geminiani a Verona, on va rebre una viola de Celestino Farotto i va interpretar un concert amb I Virtuosi Italiani; així com el Joan Weller Prize i el Lucy Ann Jones Award al Royal College of Music de Londres, i el premi especial del jurat al Concurs Nacional de Música del Japó.

  • Charles-Antoine Archambault, violoncel

    Charles-Antoine Archambault

    Va esutdiar violoncel amb Jean-Guihen Queyras i Troels Svane i violoncel barroc amb Christophe Coin i Kristin von der Goltz. Ha guanyat molts premis de prestigi, com el Concurs Internacional J&A Beare Solo Bach, Concurs Internacional Beethoven, el Premi de Música de la Fundació Possehl i el Concurs Ton & Erklärung, entre d’altres.

    Ha estat solista amb la Filharmònica de la Ràdio del Nord d’Alemanya (NDR), Orquestra de la Ràdio de Múnic, Orquestra de la Ràdio de l’Oest d’Alemanya (WDR), Orquestra Simfònica de la Ràdio de Sèrbia (RTS), Orquestra Filharmònica Janáček, Acadèmia de Corda de Taiwan i Ulster Orchestra, entre d’altres. Habitualment és convidat a festivals de fama mundial, com el de Schleswig-Holstein, Festival de Primavera de Praga i Festival de Primavera de Heidelberg. També ha actuat en grans sales de concerts, com Philharmonie del Gasteig (Múnic), Stadtcasino de Basilea o Konzerthaus de Berlín.

    Ha estat violoncel·lista solista de moltes orquestres europees, com la London Symphony Orchestra, Orquestra de l’Òpera d’Hamburg, Filharmònica de la Ràdio del Nord d’Alemanya (NDR) de Hannover, Orquestra Nacional de Bèlgica i Orquestra Filharmònica de Cambra Alemanya de Bremen, entre d’altres.

    Actualment és el violoncel·lista principal de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Ctalunya (OBC). Així mateix, ensenya violoncel i música de cambra al Conservatori del Liceu.

  • anunci programa digital fes-te soci DESKTOP v2
  • Textos

    Maurice Ravel (1875-1937)
    Textos d’Évariste Desiré de Forges (1753-1814)
    Traducció Manuel Capdevila i Font

    Chansons madécasses, M. 78

    1. Nahandove ô belle Nahandove !

    Nahandove, ô belle Nahandove!
    L’oiseau nocturne a commencé ses cris,
    la pleine lune brille sur ma tête,
    et la rosée naissante humecte mes cheveux.
    Voici l’heure ; qui peut t’arrêter,
    Nahahndove, ô belle Nahandove!

    Le lit de feuilles est préparé;
    je l’ai parsemé de fleurs et d’herbes odoriférantes;
    il est digne de tes charmes,
    Nahandove, ô belle Nahandove!

    1. Nahandove oh bella Nahandove!

    Nahandove, oh bella Nahandove!
    L’ocell nocturn ha començat els seus crits,
    la lluna plena lluu sobre el meu cap,
    i la rosada naixent humiteja els meus cabells.
    És l’hora; qui pot retardar-te,
    Nahandove, oh bella Nahandove!

    El llit de fulles està preparat;
    hi he espargit flors i herbes odoríferes;
    és digne dels teus encisos,
    Nahandove, oh bella Nahandove!

    Elle vient. J’ai reconnu la respiration
    précipitée que donne une marche rapide;
    j’entends le froissement de la pagne qui l’enveloppe;
    c’est elle, c’est Nahandove, la belle Nahandove !

    Reprends haleine, ma jeune amie;
    repose-toi sur mes genoux.
    Que ton regard est enchanteur!
    Que le mouvement de ton sein est vif et délicieux
    sous la main qui le presse ! Tu souris,
    Nahandove, ô belle Nahandove!

    Ja ve. He reconegut la respiració
    precipitada que dona una marxa ràpida;
    sento el frec del tapall que la cobreix;
    és ella, és la Nahandove, la bella Nahandove!

    Reprèn l’alè, jove amiga;
    reposa sobre els meus genolls.
    Que encisadora és la teva mirada!
    Que viu i deliciós és el moviment del teu pit
    sota la mà que el prem! Somrius,
    Nahandove, oh bella Nahandove!

    Tes baisers pénètrent jusqu’à l’âme;
    tes caresses brûlent tous mes sens;
    arrête, ou je vais mourir.
    Meurt-on de volupté,
    Nahandove, ô belle Nahandove!

    Le plaisir passe comme un éclair.
    Ta douce haleine s’affaiblit,
    tes yeux humides se referment,
    ta tête se penche mollement,
    et tes transports s’éteignent dans la langueur.
    Jamais tu ne fus si belle,
    Nahandove, ô belle Nahandove!

    Els teus petons penetren fins a l’ànima;
    les teves carícies encenen tots els meus sentits;
    detura’t, o em moriré.
    Hom mor de voluptuositat,
    Nahandove, oh bella Nahandove!

    El plaer passa com un llamp.
    El teu dolç alè s’afebleix,
    els teus ulls humits es tanquen,
    el cap s’inclina suaument,
    i els transports s’apaguen lànguidament.
    Mai no fores tan bella,
    Nahandove, oh bella Nahandove!

    Tu pars, et je vais languir dans les regrets et les désirs.
    Je languirai jusqu’au soir.
    Tu reviendras ce soir,
    Nahandove, ô belle Nahandove!

    Te’n vas, i m’anorrearé en queixes i anhels.
    M’anorrearé fins al vespre.
    Tornaràs aquest vespre,
    Nahandove, oh bella Nahadove!


    2. Aoua!

    Méfiez-vous des blancs,
    habitants du rivage.
    Du temps de nos pères,
    des blancs descendirent dans cette île;
    on leur dit: Voilà des terres,
    que vos femmes les cultivent.
    Soyez justes, soyez bons,
    et devenez nos frères.

    2. Aoua!

    Desconfieu dels blancs,
    habitants de la riba.
    En els temps dels nostres pares
    els blancs arribaren a aquesta illa;
    hom els digué: Heus ací unes terres
    que cultiven les vostres dones.
    Sigueu justos, sigueu bons,
    i convertiu-vos en els nostres germans.

    Les blancs promirent, et cependant
    ils faisaient des retranchements.
    Un fort menaçant s’éleva;
    le tonnerre fut renfermé
    dans des bouches d’airain;
    leurs prêtres voulurent nous donner
    un Dieu que nous ne connaissons pas;
    ils parlèrent enfin
    d’obéissance et d’esclavage:
    Plutôt la mort !
    Le carnage fut long et terrible;
    mais, malgré la foudre qu’ils vormissaient,
    et qui écrasait des armées entières,
    ils furent tous exterminés.
    Méfiez-vous des blancs!

    Els blancs prometeren, i amb tot,
    feren supressions.
    Es construí un fort amenaçador;
    es tancà el tro
    en boques de bronze;
    els seus sacerdots volgueren donar-nos
    un Déu que no coneixíem;
    parlaren finalment
    d’obeïment i d’esclavatge.
    Abans la mort!
    La carnisseria fou llarga i terrible;
    però, malgrat els raigs que vomitaven
    i que esclafaren exèrcits sencers,
    foren tots exterminats!
    Desconfieu dels blancs!

    Nous avons vu de nouveaux tyrans,
    plus forts et plus nombreaux,
    planter leur pavillon sur le rivage:
    le ciel a combattu pour nous;
    il a fait tomber sur eux les pluies,
    les tempêtes et les vents empoisonnés.
    Ils ne sont plus, et nous vivons libres.
    Méfiez-vous des blancs,
    habitants du rivage.

    Hem tornat a veure tirans,
    més forts i més nombrosos,
    que plantaren llurs banderes a la riba:
    el cel ha combatut per nosaltres;
    ha fet caure sobre ells les pluges,
    les tempestes i els vents enverinats.
    Ja no hi són, i vivim lliures.
    Desconfieu dels blancs,
    habitants de la riba.


    3. Il est doux

    Il est doux de se coucher,
    durant la chaleur, sous un arbre touffu,
    et d’attendre que le vent du soir
    amène la fraîcheur.

    3. És dolç

    És dolç ajeure’s,
    durant la calor, sota un arbre frondós,
    i esperar que el vent del vespre
    porti la frescor.

    Femmes, approchez.
    Tandis que je me repose
    ici sous un arbre touffu,
    occupez  mon oreille
    par vos accents prolongés.
    Répétez la chanson de la jeune fille,
    lorsque ses doigts tressent la natte
    ou lorsqu’assise auprès du riz,
    elle chasse les oiseaux avides.

    Dones, acosteu-vos.
    Mentre jo reposo
    aquí sota l’arbre frondós,
    ocupeu la meva orella
    amb els vostres sons prolongats.
    Repetiu la cançó de la noia
    quan els seus dits trenen els cabells
    o quan asseguda prop de l’arròs,
    espanta els àvids ocells.

    Le chant plaît à mon âme.
    La danse est pour moi
    presque aussi douce qu’un baiser.
    Que vos pas soient lents;
    qu’ils imitent les attitudes du plaisir
    et l’abandon de la volupté.
    Le vent du soir se lève;
    la lune commence à briller
    au travers des arbres de la montagne.

    Allez, et préparez le repas.

    El cant li agrada a la meva ànima.
    La dansa és per a mi
    quasi tan dolça com un bes.
    Siguin lentes les vostres passes
    que imitin actituds de plaer
    i l’abandó de la voluptuositat.
    S’aixeca el vent al vespre;
    la lluna comença a brillar
    a través dels arbres de la muntanya.

    Aneu, i prepareu el sopar.


    Manuel de Falla (1876-1946)
    Text de Jean-Frédéric-Émile Aubry (1882-1950)

    Psyché

    Psyché! La lampe est morte; éveille-toi.
    Le jour te considère avec des yeux noyés d’amour, et le désir nouveau de te servir encore.
    Le miroir, confident de ton visage en pleurs, reflète, ce matin, lac pur parmi des fleurs.
    Un ciel laiteux ainsi qu’une éternelle aurore.
    Midi s’approche et danse, ivre sur ses pieds d’or.
    Tends-lui les bras, sèche tes pleurs; dans un essor abandonne, Psyché, la langueur de ta couche.
    L’oiseau chant au sommet de l’arbre; le soleil sourit d’aise en voyant l’universel éveil, et le Printemps s’étire, une rose à la bouche.

    Psyché! La llàntia s’ha apagat; desperta’t.
    El dia et jutja amb ulls negats d’amor,
    i el desig renovat de servir-te encara.
    El mirall, confident del teu rostre plorós,
    reflecteix, aquest matí, un llac pur entre les flors.
    Un cel lletós com una eterna aurora.
    Migdia s’acosta ballant, ebri sobre els seus peus d’or.
    Estén-li els braços, eixuga el plor; en un impuls abandonat, Psyché, la llangor del teu llit.
    L’ocell canta al cim de l’arbre; el sol
    somriu content veient l’universal despertar, i la primavera s’estira, amb una rosa als llavis.


    Claude Debussy (1862-1918)
    Text de Pierre Louÿs (1870-1925)

    Trois chansons de Bilitis

    La flûte de Pan

    Pour le jour des Hyacinthies,
    il m’a donné une syrinx
    faite de roseaux bien taillés,
    unis avec la blanche cire
    qui est douce à mes lèvres comme le miel.

    La flauta de Pan

    Per al dia dels Jacints,
    m’ha donat una siringa
    feta de canyes ben tallades,
    unides amb cera blanca,
    que és dolça als meus llavis com la mel.

    Il m’apprend à jouer, assise sur ses genoux;
    mais je suis un peu tremblante.
    Il en joue après moi,
    si doucement que je l’entends à peine.

    Nous n’avons rien à nous dire,
    tant nous sommes près l’un de l’autre;
    mais nos chansons veulent se répondre,
    et tour à tour nos bouches
    s’unissent sur la flûte.

    M’ensenya a tocar-la asseguda als seus genolls;
    però tremolo una mica.
    Toca a prop meu,
    tan dolçament que a penes el sento.

    No tenim res a dir-nos,
    tan propers som l’un de l’altre;
    però les nostres cançons volen contestar-se,
    i a vegades les nostres boques s’uneixen
    damunt la flauta.

    Il est tard; voicilechant des grenouilles vertes
    qui commenc eavec la nuit.
    Ma mère ne croira jamais
    que je suis restée si longtemps
    à chercher ma ceinture perdue.

    És tard, heus ací el cant de les granotes verdes
    que comença amb la nit.
    La mare mai no creurà
    que hagi tardat tant
    per cercar el meu cinturó perdut.

  • També et pot interessar...

    Tardes al Palau
    Dimarts, 17.03.26 - 19 h
    Sala de Concerts

    El amor brujo de Falla

    Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida
    Mayte Martíncantaora
    Albert Guinovartpiano
    Xavier Pagès-Corelladirector

    R. Gerhard: “Suite” del ballet Alegrías
    I. Albéniz: Concert per a piano i orquestra, La menor, op. 78 en “Concierto fantástico”
    X. Pagès-Corella: “Dansa flamenca” (bulerías) de la Suite Juan Latino
    M. de Falla: El amor brujo

     

    Preu: 25 euros

     

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex