Programa de mà
Alba Ventura
—Chopin, Skriabin i MompouPalau Piano
Dimecres, 26 de novembre de 2025 – 20 h
Sala de Concerts

(Aquest esdeveniment ja s'ha celebrat)

Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Alba Ventura, piano
I part
Frederic Mompou (1893-1987)
Variations sur un thème de ChopinTema. Andantino
Variació I. Tranquillo e molto amabile
Variació II. Gracioso
Variació III. Lento
Variació IV. Espressivo
Variació V. Tempo di mazurka
Variació VI. Recitativo
Variació VII. Allegro leggiero
Variació VIII. Andante dolce e espressivo
Variació IX. Valse
Variació X. Évocation. Cantabile molto espressivo
Variació XI. Lento dolce e legato
Variació XII. Galop et epilogueAleksandr Skriabin (1872-1915)
Deux poèmes, op. 32I. Andante cantabile
II. Allegro, con eleganza, con fiduciaII part
Frédéric Chopin (1810-1849)
24 Préludes, op. 28I. Agitato
II. Lento
III. Vivace
IV. Largo
V. Allegro molto
VI. Lento assai
VII. Andantino
VIII. Molto agitato
IX. Largo
X. Allegro molto
XI. Vivace
XII. Presto
XIII. Lento
XIV. Allegro
XV. Sostenuto
XVI. Presto con fuoco
XVII. Allegretto
XVIII. Allegro molto
XIX. Vivace
XX. Largo
XXI. Cantabile
XXII. Molto agitato
XXIII. Moderato
XXIV. Allegro appassionatoDurada:
Primera part: 40 min | Pausa de 15 min |Segona Part 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#piano #patrimonicatalàConcert enregistrat per Catalunya Música
Poema
Així
Com
qui empelta una figuera que era borda i s’hi
asseu a llegir fins que fa ombra.Així és com tu sabies estimar-me.
Mireia Calafell
Aquesta sang (Cafè Central, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Alba Ventura (Barcelona, 1978). Hereva del gran llegat de l’escola espanyola de piano provinent de la tradició que transmet i perpetua l’Acadèmia Marshall, fundada per Enric Granados l’any 1901, va rebre’n el llegat mitjançant Carlota Garriga i Alicia de Larrocha, successores de Frank Marshall al capdavant de l’Acadèmia. De fet, Alba Ventura n’és actualment la directora, a més de professora a l’Escola Superior Forum Musikae de Madrid i al Conservatori Superior de Música del Liceu, a Barcelona.
Ventura va completar la seva formació pianística amb la tradició russa a través de mestres i mentors com són Dimitri Bashkirov, Vladimir Ashkenazy i, molt especialment, Irina Zaritskaya. Va ser ECHO Rising Star la temporada 2009-10 i ofereix concerts habitualment a les millors sales de l’Estat i d’Europa.
Quines són les claus del concert?
Alba Ventura ha confegit un programa que gira al voltant de la figura de Frédéric Chopin, en què la poètica evocació onírica del compositor polonès troben en Mompou i Skriabin un nexe d’unió. Les Variations sur un thème de Chopin (1938), del compositor català Frederic Mompou, suposa un exercici de sinceritat i transparència musicals. Basades en el Preludi en La major, op. 28 núm. 7 de Chopin, Mompou ens convida a entrar al seu món de serenor i temps pausat tot revisant la pàgina del polonès.
Skriabin manifesta una gran influència de Chopin en la seva creació pianística, com demostren els Dos poemes, op. 32, si bé en la seva obra es percep un llenguatge harmònic més lliure i lluminós. Els 24 Preludis, op. 2 de Chopin s’emmirallen en El clave ben temperat de Bach, tot i que Chopin els concep amb una voluntat més poètica que no pas com un exercici harmònic.
A què he de parar atenció?
Els 24 Preludis, op. 28 de Chopin són un conjunt de miniatures compostes entre els anys 1835 i 1839 a Valldemossa (Mallorca) durant la seva estada amb George Sand. Tots els Preludis segueixen un patró tonal cíclic que confereix equilibri al conjunt. El segell Chopin es copsa principalment en el recorregut emocional que el compositor imprimeix al llarg de tot el cicle. Schumann en va escriure que són “fragments d’una ruïna, restes d’una gran obra”.
Skriabin i Mompou van ser grans admiradors de l’obra de Chopin, cosa que es percep en les dues obres que serveixen de pòrtic a l’obra central del concert. Això resulta evident en la manera com, en les seves obres, citen o evoquen l’esperit del compositor polonès amb una clara voluntat poètica.
Sabies que...
Alba Ventura ha publicat recentment el disc titulat Reflets (2024), en el qual inclou, precisament, les tres obres del programa d’aquest vespre.
Aleksandr Skriabin vivia amb sinestèsia, un fenomen que permet veure colors en sentir notes musicals. D’alguna manera, Skriabin “pintava” quan escrivia les seves obres.
Els 24 Preludis de Chopin són de les peces més conegudes del compositor polonès. El Preludi núm. 15 va ser titulat per George Sand com “la Gota d’Aigua”, sobrenom amb què ha passat a la posteritat, malgrat que a Chopin no li agradava.
Comentari
La pianista Alba Ventura ha concebut un programa amb una mirada àmplia i poètica entorn dels 24 Préludes, op. 28 de Frédéric Chopin, precedits de dos autors com Mompou i Skriabin que connotaran la sonoritat intimista i suggestiva dels Preludis. Aquest programa és un viatge sonor evocador i ple de lirisme interpretat amb una tècnica polida i capaç d’un atac net i cristal·lí que permet jugar amb el pedal sense que el núvol sonor absorbeixi la claredat melòdica. Ventura té mestratge a donar veu a cadascuna de les textures sonores i a posar de rellevància cada element sonor.
Les Variations sur un thème de Chopin (1938) de Frederic Mompou es basen en el Preludi en La major, op. 28 núm. 7 de Chopin, una obra composta per un tema i dotze variacions. Cal parar esment en la variació 10, “Evocació”, en què Mompou fa referència a la seva Cançó i dansa núm. 6 i, a la secció central, cita la Fantsia-Impromptu, op. 66 del mateix Chopin. L’ambient que ens convida a habitar Mompou va des de la calma serena a l’agitació continguda en una obra plena de llum que a cops es filtra per un núvol sonor que, en cap cas, fa emboirar la nostra percepció.
Els dos poemes d’Aleksandr Skriabin marquen un punt d’inflexió en l’obra de l’artista rus, fins al moment influïda per Chopin i a partir del 1903 –any de què daten els poemes– el seu llenguatge harmònic és més lliure, lluminós i visionari. Els Deux poèmes, op. 32 són poemes musicals sense base textual. Amb harmonies lluminoses i flotants ens envolten d’un dolç ennui, una melangia subtil que sembla pressentir el món espiritual i filosòfic cap al qual Skriabin es dirigiria els anys posteriors.
Els 24 Preludis, op. 28 de Chopin són un conjunt de miniatures compostes entre el 1835 i el 1839 a Valldemossa (Mallorca), durant la seva estada amb George Sand. Chopin s’inspira en El clave ben temperat de Bach, però amb una voluntat poètica. Totes les obres segueixen un patró tonal cíclic que confereix equilibri al conjunt. El cicle presenta una unitat emocional i simbòlica, en un recorregut vital i psicològic des de la passió al dramatisme, passant per la dolcesa, la malenconia i la tempesta emocional, fins a arribar a l’alliberament. Schumann en va escriure que són “fragments d’una ruïna, restes d’una gran obra”, que Alba Ventura recompondrà a les tecles.
Aina Vega i Rofes, doctora en Filosofia de la Música i periodista cultural
Biografia
Biografia


Alba Ventura
Nascuda a Barcelona, va debutar com a solista als tretze anys amb l’Orquestra de Cadaqués i Sir N. Marriner a Sant Sebastià i a l’Auditorio Nacional de Música. Des d’aleshores la seva carrera com a solista no ha parat de créixer, amb invitacions de sales com ara Wigmore Hall, Barbican i St. Martin in the Fields, Concertgebouw d’Amsterdam, Musikverein, Cité de la Musique de París i Sala Svetlanovsky de Moscou, entre d’altres, a més de tocar als principals auditoris de l’Estat espanyol. La seva activitat també l’ha portada als Estats Units, Colòmbia, l’Argentina, Nova Zelanda i la Xina. Ha estat dirigida per personalitats musicals, com Albiach, Antonini, Diakun, Harth-Bedoya, Hogwood, Mas, Mena, Pons, Oue, Ros Marbà i Vásary, i ha tocat amb orquestres importants, com la Philharmonia i Hallé, London Mozart Players, Filharmònica Nacional d’Hongria, Simfònica Nacional Txeca o Norwegian National Youth Orchestra, a més a més de les principals orquestres espanyoles.
Alba Ventura també té molt d’interès en la música de cambra, i ha col·laborat, entre d’altres, amb la pianista Elisabeth Leonskaja, els quartets Brodsky, Takacs i Casals, amb els violinistes Boris Belkin, Gordan Nikolic, Leticia Moreno, Tai Murray, Lina Tur Bonet i Francisco Fullana, la violista Isabel Villanueva, i els violoncel·listes David Cohen i Astrig Siranossian. Actualment forma part del Trio Freixas.
Entre els guardons que ha rebut, destaca el Queen Elizabeth Rosebowl lliurat per l’aleshores príncep de Gal·les, el triomf en les audicions internacionals del Young Concert Artist Trust (YCAT), la inclusió al programa Rising Stars promogut per l’ECHO (European Concert Halls Organisation), el Premi Impulsa de la Fundació Princesa de Girona i la Medalla Albéniz de la Fundació Isaac Albéniz.
Els seus enregistraments inclouen un àlbum monogràfic dedicat a Rakhmàninov i Études, una selecció de vint estudis des de Czerny fins a Rautavaara que va tenir una gran acollida del públic i la crítica. El 2019 va acarar l’enregistrament de la integral de les Sonates per a piano de Mozart. El juny del 2023 va aparèixer l’àlbum Spanish light, al costat del violinista Francisco Fullana, i recentment ha publicar Reflets, amb obres de Mompou, Skriabin i Chopin, que és finalista com a millor àlbum de música clàssica als Premis de l’Academia de la Música de España.
Alba Ventura és professora al Conservatori Superior de Música del Liceu i a l’Escuela Superior de Música Forum Musikae de Madrid, així com directora de la prestigiosa Acadèmia Marshall, que al seu dia va ser encapçalada per Alicia de Larrocha.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dilluns, 19.01.26 – 20 h
Sala de Concerts—Beethoven, Schubert, Schumann, Brahms, Schönberg, Stockhausen i Sherman
Stephen Hough, piano
F. Schubert: Klavierstück núm. 2, D. 946
J. Brahms: Kavierstück núm. 6, op. 118
A. Schönberg: 6 Kleine Klavierstücke, op. 19
K. Stockhausen: Klavierstück III
L. van Beethoven: Bagatelle op. 119 núm. 10
L. van Beethoven: Sonata núm. 21 en Do major, op. 53, “Waldstein”
R. Schumann: Carnaval, op. 9
R. M. Sherman-S. Hough: Mary Poppins SuitePreus: 25 i 35 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Alba Ventura
—Chopin, Skriabin i MompouPalau Piano
Dimecres, 26 de novembre de 2025 – 20 h
Sala de Concerts

Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Alba Ventura, piano
I part
Frederic Mompou (1893-1987)
Variations sur un thème de ChopinTema. Andantino
Variació I. Tranquillo e molto amabile
Variació II. Gracioso
Variació III. Lento
Variació IV. Espressivo
Variació V. Tempo di mazurka
Variació VI. Recitativo
Variació VII. Allegro leggiero
Variació VIII. Andante dolce e espressivo
Variació IX. Valse
Variació X. Évocation. Cantabile molto espressivo
Variació XI. Lento dolce e legato
Variació XII. Galop et epilogueAleksandr Skriabin (1872-1915)
Deux poèmes, op. 32I. Andante cantabile
II. Allegro, con eleganza, con fiduciaII part
Frédéric Chopin (1810-1849)
24 Préludes, op. 28I. Agitato
II. Lento
III. Vivace
IV. Largo
V. Allegro molto
VI. Lento assai
VII. Andantino
VIII. Molto agitato
IX. Largo
X. Allegro molto
XI. Vivace
XII. Presto
XIII. Lento
XIV. Allegro
XV. Sostenuto
XVI. Presto con fuoco
XVII. Allegretto
XVIII. Allegro molto
XIX. Vivace
XX. Largo
XXI. Cantabile
XXII. Molto agitato
XXIII. Moderato
XXIV. Allegro appassionatoDurada:
Primera part: 40 min | Pausa de 15 min |Segona Part 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#piano #patrimonicatalàConcert enregistrat per Catalunya Música

Poema
Així
Com
qui empelta una figuera que era borda i s’hi
asseu a llegir fins que fa ombra.Així és com tu sabies estimar-me.
Mireia Calafell
Aquesta sang (Cafè Central, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Alba Ventura (Barcelona, 1978). Hereva del gran llegat de l’escola espanyola de piano provinent de la tradició que transmet i perpetua l’Acadèmia Marshall, fundada per Enric Granados l’any 1901, va rebre’n el llegat mitjançant Carlota Garriga i Alicia de Larrocha, successores de Frank Marshall al capdavant de l’Acadèmia. De fet, Alba Ventura n’és actualment la directora, a més de professora a l’Escola Superior Forum Musikae de Madrid i al Conservatori Superior de Música del Liceu, a Barcelona.
Ventura va completar la seva formació pianística amb la tradició russa a través de mestres i mentors com són Dimitri Bashkirov, Vladimir Ashkenazy i, molt especialment, Irina Zaritskaya. Va ser ECHO Rising Star la temporada 2009-10 i ofereix concerts habitualment a les millors sales de l’Estat i d’Europa.
Quines són les claus del concert?
Alba Ventura ha confegit un programa que gira al voltant de la figura de Frédéric Chopin, en què la poètica evocació onírica del compositor polonès troben en Mompou i Skriabin un nexe d’unió. Les Variations sur un thème de Chopin (1938), del compositor català Frederic Mompou, suposa un exercici de sinceritat i transparència musicals. Basades en el Preludi en La major, op. 28 núm. 7 de Chopin, Mompou ens convida a entrar al seu món de serenor i temps pausat tot revisant la pàgina del polonès.
Skriabin manifesta una gran influència de Chopin en la seva creació pianística, com demostren els Dos poemes, op. 32, si bé en la seva obra es percep un llenguatge harmònic més lliure i lluminós. Els 24 Preludis, op. 2 de Chopin s’emmirallen en El clave ben temperat de Bach, tot i que Chopin els concep amb una voluntat més poètica que no pas com un exercici harmònic.
A què he de parar atenció?
Els 24 Preludis, op. 28 de Chopin són un conjunt de miniatures compostes entre els anys 1835 i 1839 a Valldemossa (Mallorca) durant la seva estada amb George Sand. Tots els Preludis segueixen un patró tonal cíclic que confereix equilibri al conjunt. El segell Chopin es copsa principalment en el recorregut emocional que el compositor imprimeix al llarg de tot el cicle. Schumann en va escriure que són “fragments d’una ruïna, restes d’una gran obra”.
Skriabin i Mompou van ser grans admiradors de l’obra de Chopin, cosa que es percep en les dues obres que serveixen de pòrtic a l’obra central del concert. Això resulta evident en la manera com, en les seves obres, citen o evoquen l’esperit del compositor polonès amb una clara voluntat poètica.
Sabies que...
Alba Ventura ha publicat recentment el disc titulat Reflets (2024), en el qual inclou, precisament, les tres obres del programa d’aquest vespre.
Aleksandr Skriabin vivia amb sinestèsia, un fenomen que permet veure colors en sentir notes musicals. D’alguna manera, Skriabin “pintava” quan escrivia les seves obres.
Els 24 Preludis de Chopin són de les peces més conegudes del compositor polonès. El Preludi núm. 15 va ser titulat per George Sand com “la Gota d’Aigua”, sobrenom amb què ha passat a la posteritat, malgrat que a Chopin no li agradava.
Comentari
La pianista Alba Ventura ha concebut un programa amb una mirada àmplia i poètica entorn dels 24 Préludes, op. 28 de Frédéric Chopin, precedits de dos autors com Mompou i Skriabin que connotaran la sonoritat intimista i suggestiva dels Preludis. Aquest programa és un viatge sonor evocador i ple de lirisme interpretat amb una tècnica polida i capaç d’un atac net i cristal·lí que permet jugar amb el pedal sense que el núvol sonor absorbeixi la claredat melòdica. Ventura té mestratge a donar veu a cadascuna de les textures sonores i a posar de rellevància cada element sonor.
Les Variations sur un thème de Chopin (1938) de Frederic Mompou es basen en el Preludi en La major, op. 28 núm. 7 de Chopin, una obra composta per un tema i dotze variacions. Cal parar esment en la variació 10, “Evocació”, en què Mompou fa referència a la seva Cançó i dansa núm. 6 i, a la secció central, cita la Fantsia-Impromptu, op. 66 del mateix Chopin. L’ambient que ens convida a habitar Mompou va des de la calma serena a l’agitació continguda en una obra plena de llum que a cops es filtra per un núvol sonor que, en cap cas, fa emboirar la nostra percepció.
Els dos poemes d’Aleksandr Skriabin marquen un punt d’inflexió en l’obra de l’artista rus, fins al moment influïda per Chopin i a partir del 1903 –any de què daten els poemes– el seu llenguatge harmònic és més lliure, lluminós i visionari. Els Deux poèmes, op. 32 són poemes musicals sense base textual. Amb harmonies lluminoses i flotants ens envolten d’un dolç ennui, una melangia subtil que sembla pressentir el món espiritual i filosòfic cap al qual Skriabin es dirigiria els anys posteriors.
Els 24 Preludis, op. 28 de Chopin són un conjunt de miniatures compostes entre el 1835 i el 1839 a Valldemossa (Mallorca), durant la seva estada amb George Sand. Chopin s’inspira en El clave ben temperat de Bach, però amb una voluntat poètica. Totes les obres segueixen un patró tonal cíclic que confereix equilibri al conjunt. El cicle presenta una unitat emocional i simbòlica, en un recorregut vital i psicològic des de la passió al dramatisme, passant per la dolcesa, la malenconia i la tempesta emocional, fins a arribar a l’alliberament. Schumann en va escriure que són “fragments d’una ruïna, restes d’una gran obra”, que Alba Ventura recompondrà a les tecles.
Aina Vega i Rofes, doctora en Filosofia de la Música i periodista cultural

Biografia
Alba Ventura

Nascuda a Barcelona, va debutar com a solista als tretze anys amb l’Orquestra de Cadaqués i Sir N. Marriner a Sant Sebastià i a l’Auditorio Nacional de Música. Des d’aleshores la seva carrera com a solista no ha parat de créixer, amb invitacions de sales com ara Wigmore Hall, Barbican i St. Martin in the Fields, Concertgebouw d’Amsterdam, Musikverein, Cité de la Musique de París i Sala Svetlanovsky de Moscou, entre d’altres, a més de tocar als principals auditoris de l’Estat espanyol. La seva activitat també l’ha portada als Estats Units, Colòmbia, l’Argentina, Nova Zelanda i la Xina. Ha estat dirigida per personalitats musicals, com Albiach, Antonini, Diakun, Harth-Bedoya, Hogwood, Mas, Mena, Pons, Oue, Ros Marbà i Vásary, i ha tocat amb orquestres importants, com la Philharmonia i Hallé, London Mozart Players, Filharmònica Nacional d’Hongria, Simfònica Nacional Txeca o Norwegian National Youth Orchestra, a més a més de les principals orquestres espanyoles.
Alba Ventura també té molt d’interès en la música de cambra, i ha col·laborat, entre d’altres, amb la pianista Elisabeth Leonskaja, els quartets Brodsky, Takacs i Casals, amb els violinistes Boris Belkin, Gordan Nikolic, Leticia Moreno, Tai Murray, Lina Tur Bonet i Francisco Fullana, la violista Isabel Villanueva, i els violoncel·listes David Cohen i Astrig Siranossian. Actualment forma part del Trio Freixas.
Entre els guardons que ha rebut, destaca el Queen Elizabeth Rosebowl lliurat per l’aleshores príncep de Gal·les, el triomf en les audicions internacionals del Young Concert Artist Trust (YCAT), la inclusió al programa Rising Stars promogut per l’ECHO (European Concert Halls Organisation), el Premi Impulsa de la Fundació Princesa de Girona i la Medalla Albéniz de la Fundació Isaac Albéniz.
Els seus enregistraments inclouen un àlbum monogràfic dedicat a Rakhmàninov i Études, una selecció de vint estudis des de Czerny fins a Rautavaara que va tenir una gran acollida del públic i la crítica. El 2019 va acarar l’enregistrament de la integral de les Sonates per a piano de Mozart. El juny del 2023 va aparèixer l’àlbum Spanish light, al costat del violinista Francisco Fullana, i recentment ha publicar Reflets, amb obres de Mompou, Skriabin i Chopin, que és finalista com a millor àlbum de música clàssica als Premis de l’Academia de la Música de España.
Alba Ventura és professora al Conservatori Superior de Música del Liceu i a l’Escuela Superior de Música Forum Musikae de Madrid, així com directora de la prestigiosa Acadèmia Marshall, que al seu dia va ser encapçalada per Alicia de Larrocha.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dilluns, 19.01.26 – 20 h
Sala de Concerts—Beethoven, Schubert, Schumann, Brahms, Schönberg, Stockhausen i Sherman
Stephen Hough, piano
F. Schubert: Klavierstück núm. 2, D. 946
J. Brahms: Kavierstück núm. 6, op. 118
A. Schönberg: 6 Kleine Klavierstücke, op. 19
K. Stockhausen: Klavierstück III
L. van Beethoven: Bagatelle op. 119 núm. 10
L. van Beethoven: Sonata núm. 21 en Do major, op. 53, “Waldstein”
R. Schumann: Carnaval, op. 9
R. M. Sherman-S. Hough: Mary Poppins SuitePreus: 25 i 35 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –































































